El dibuix com a eina d'innovació: convertir idees complexes en imatges senzilles

A veure, oyent, sé que d'entrada parlar de dibuixos en un programa de ràdio enfocat a la innovació pot semblar un repte, però vull insistir-hi amb l'esperit tossut de l'emprenedor. Això és el que em va escriure fa uns dies un professor, em deia, crec que portar el pensament visual al programa és una idea trencadora, és reivindicar una eina clau que encara és patrimoni exclusiu de la intel·ligència humana. I us confesso una cosa, he acceptat el repte. I hem convidat al Revolució Parlada de Dibuixos el Juanjo Fernández. Ja el coneixeu, és professor, conferenciant, escriptor i visual thinker. Benvingut, què tal? Doncs molt content de ser amb vosaltres. Què tal? A veure, com em diries què és visual thinker, què és el visual thinking i idees per dibuixar, dibuixar per entendre. I ara t'he de dir, és un repte, perquè també ara que la intel·ligència artificial dibuixa, hem de pensar que els humans sempre ho farem millor, això, eh?

A veure, el visual thinking no deixa de ser més que un seguit de tècniques, de disciplines que utilitzen uns recursos gràfics molt senzills que estan a l'abast de tothom per ajudar-te a pensar individualment o grupalment a recollir els teus pensaments i a recollir també els pensaments dels altres. No veus per això que la IA ara dibuixa poc amb nosaltres? Mira, a veure, en realitat. Res no és patrimoni exclusiu de la humanitat i tot és patrimoni exclusiu de la intel·ligència humana. Fixa't que en el teu programa, tota la gent que va passant, tothom diu el mateix. No, sí, la intel·ligència artificial, però el que faig jo mai ho podrà substituir. L'altre dia ho deia la Berta Roca, la Sam Judes. Tothom diem el mateix. A veure, és evident que la intel·ligència artificial pot replicar-ho tot. No ens podrà substituir. No, però pot replicar-ho tot. El que passa és que ho fa com si. Fixa't que sempre li demanem fes-me aquesta imatge com si fos dels estudis Ghibli, com si fos de Pixar, com si ho hagués pintat Van Gogh. Però clar, ha d'haver-hi abans els Ghibli, Pixar i Van Gogh per fer-ho. Tu dius que fas els d'Ibupa. Bueno, Divupa és la meva marca personal, és la contracció de dibuixos i paraules que ajuden, perquè és el que faig, és el que diu el meu lema, ensenyo escrivint, dibuixant i xerrant. Faig llibres, conferències i formació amb sentit de l'humor i amb molt visual thinking.

Molt bé. A l'escola sovint ens deien que fer dibuixets a les llibretes era una distracció, ara resulta que els dibuixets són una eina per concentrar-nos, aprendre, no? I jo crec que hem entès molt bé a vegades la relació, Juanjo, entre pensar i dibuixar.

Tu, Gental, has tingut aquí al programa persones que han recordat la importància, per exemple, d'escriure a mà i de fer coses amb les mans.

El Janir Roca ho va dir un dia, el David Bueno crec que també ho va dir. Sí, perquè és que quan fas

visual thinking el que fas és escoltes, penses, sents i t'expresses. És a dir, que el dibuix passa per les teves orelles, pel teu cervell, pel teu cor i surt per la teva mà. És a dir, que està molt relacionat el dibuix amb el pensament. Que estiguis fent dibuixets en una llibreta no vol dir que no estiguis pensant, sinó de vegades tot el contrari.

Traslladem una mica el món empresarial. Imaginem una emprenedora que té una idea de negoci però que no aconsegueix explicar-la amb claretat. Com la podries ajudar a transformar-la en un dibuix que permeti entendre què ofereix a qui s'adreça?

Jo li sugeriria una plantilla visual. Això s'utilitza molt en el visual thinking. Per exemple, un perfil d'una muntanya. Llavors tens a dalt de la muntanya una banderola que representaria el final. Llavors li diria on et posaries tu, quines dificultats et trobes a mitja muntanya, quin seria el cim que posaries allà. Llavors això ho aniríem escrivint i ho aniríem dibuixant.

Molt bé. Tu ara fas servir l'aia o no fas servir l'aia en aquests dibuixos, em diries, Juanjo?

No, no, l'aia en els dibuixos no la faig servir. Ni ho has provat, eh? No, sí, sí, i tant, i tant, si he provat coses, home, només faltaria. Clar, que s'han de provar coses. Però no deixen de reafirmar-me que no és ben bé allò que a mi m'agrada fer. En el dibuix que fem nosaltres hi ha una imperfecció que ens fa profundament humans i que ens connecta amb aquells dibuixos. Què passa, em diries,

pel nostre cap quan convertim una idea en una imatge?

A nivell neurocientífic no ho sé, però l'experiència ens diu que quan ho fem, quan dibuixem aquella idea, aquell pensament, ho entenem millor i ens sentim millor. Aquella idea dibuixada ens dona una sensació de plenitud, de que tot encaixa millor. De fet, quan he fet dibuixos de frases de convidats teus, de col·laboradors, normalment quan la gent els veu a les xarxes tothom es queda com sorprès, no?, de dir, ostres, he arribat, he arribat i això es pot representar d'aquesta manera. L'altre dia la Sam Judith,

no?, crec que a través de Twitter et va fer també algun comentari, no?

Sí, sí, molt coquí, de que realment havia expressat, a més era un tema sobre intel·ligència artificial i que fer publicitat amb la IA sense pensar era com, bueno, això, acumular molta escombraria.

Molt bé. El dibuix també pot ser una eina per presentar projectes, buscar inversors o vendre una idea, no? El dibuix fet amb ma pot ajudar-nos a sentir que una idea, Juanjo, és més nostra, no? Connectar amb qui ens explica o a recordar millor el projecte, no? Em diries?

Això sempre. Quan mirem el dibuix recordem la idea i recordem també l'emoció associada a aquell moment. Això passa quan jo escolto el podcast del Revolució passejant el Grèvol, el meu gos, després recordo, si torno a escoltar per buscar una frase o el que sigui, recordo per on anava, perquè associo a l'emoció d'aquell moment, sigui l'emoció que sigui, però ho asociem i per tant connectem millor. ¿T'atreviries a convertir aquesta conversa en un resum visual? Ho intentarem, intentarem que es vegi després a les xarxes.

Després es vegi a les xarxes, perquè si haguessis de resumir en una sola imatge el repte d'innovar, innovar en plena intel·ligència artificial, clar, no sé què em dibuixaries, perquè com ara laia amb segons fa moltes coses, ens fa pensar. Sí,

però aquesta rapidesa jo crec que és. Les coses necessiten temps i afecte. Totes les coses importants necessiten temps i afecte. Aquesta frase m'ha agradat molt. Les coses importants necessiten temps i afecte. Tot. Les relacions humanes, la relació família-escola, la feina que fem, la nostra emprenedoria. Tot necessita temps i afecte. Si no, surten altres coses. Llavors, si hagués de resumir, jo represento sempre la intel·ligència artificial com un cervell molt esquemàtic amb una corda. Saps aquelles cordes dels mecanismes de les joguines antigues? Jo represento la intel·ligència artificial així, perquè en definitiva som nosaltres que li donem corda a aquesta intel·ligència artificial. Representaria aquest cervell amb la corda i una persona a sobre d'aquest cervell, que està a sobre no vol dir que la trepitgi, sinó que també pot aprofitar els recursos d'aquesta intel·ligència artificial i que sosté en alt un rotulador.

I jo diria que ens apaga una mica el nostre cervell, mira que et dic, perquè clar, com que treballa per nosaltres la IA, a vegades ens apaga una mica i no ens estem donant compte, ja veuràs que en parlarem d'aquí uns anys.

Sí, sí, jo n'estic convençut, el que passa és que tinc sensació una mica de ser com la Casandra en els murs de Troia, que anava advertint que aquell cavall era millor que no entrés dins de la ciutat, i de vegades tinc aquesta sensació,

però bueno. Però ens hem d'adaptar, les tecnologies ens entren. Quin consell donaries a una persona que ens escolta Juanjo Ferrandez, que no dibuixa des de l'escola i que voldria començar a fer servir aquesta tècnica demà mateix a la feina? Que ho faci,

que ho faci, que comenci a dibuixar. Amb sis elements pots dibuixar-ho tot. Si saps fer un punt, una línia, un cercle, un triangle, un quadrat i un garbus, aquestes. Aquestes 6 coses, pots segur, segur, dibuixar absolutament tot. I que s'hi posi. Què li diu el petit príncep a l'aviador que s'està ballat al desert? El primer que li diu és dibuixa'm un xai. És el primer que li diu. I l'aviador ho intenta i al petit príncep no li acaben d'agradar i al final troba. El visual thinking, que és que li dibuixa una caixa i li diu, dins d'aquesta caixa hi ha el xai que tu vols. I efectivament és així. I fixa't que més senzill que les línies rectes de dibuixar una caixa no pot ser. Així que qualsevol persona que s'animi, escolta, i si necessiten ajudar, juanjofernandez.com, allà hi són per fer tallers de visual thinking i el que calgui.

Molt bé, Tanyés, i a més és que ho fas molt bé. És que l'heu de seguir a les seves xarxes, tant a Instagram, el podeu seguir també a través de LinkedIn, a Twitter, i sempre el Juanjo ha estat a prop del Revolució fent aquests dibuixos i aquestes frases que ens fan pensar. Al final, jo crec que a la vida una frase et pot canviar la vida, un pensament també, un dibuix, una mirada, i d'això es tractar. Juanjo Fernández, professor, conferenciant, escriptor, visual thinker, editor i creador de Dibupa. Moltes gràcies per ser al Revolució i per venir a explicar aquesta bona feina que fas.

Sigueu intel·ligents, sigueu humans, dibuixeu.

Oye, ens avui acabem el programa dibuixant i avui amb una frase que m'agrada molt i que dic, soc prou artista per dibuixar lliurament a partir de la meva imaginació. I us pregunto, sabeu qui la va dir? Doncs no la va dir ni Dalí, Ni le va dir Miró, ni le va dir Picasso. Aquesta frase la va dir Albert Einstein. I me la quedo. Si volem pintar alguna cosa en aquest món de demà, serà millor que no deixem mai de dibuixar-lo, com deia el Juanjo Fernández.

Com sempre, moltes gràcies a l'equip del programa, el Xavi Llauradó, la Clàudia Cruz, el Gerard Gil, el Jordi Pilla, el Marc Camorós i les veus del programa, el Carles Dabó i l'Albert Mañà, que han sonat avui. Gràcies, una abraçada de ben forta.

¡Viva la revolución!