El Dr. Salvador Esquena ens ho explica tot sobre salut urològica

La solució a aquestes preguntes la té el doctor Salvador Esquena. Molt bon dia! Com estàs? Molt bé, content de ser aquí. Us ho vam prometre, aquí el tenim. El doctor Salvador Esquena és una autoritat, és un especialista en neurologia i cirurgia oncològica de pròstata i director d'Urocat. Avui, per tant, tots molt amatents i molt atents a les línies telefòniques. De seguida en Fran us diu quines són les vies de contacte. Però així d'entrada, si jo li dic, doctor Esquena, què tracta exactament un urològ?

L'oròleg tracta l'aparell urinari masculí i femení, que hi ha moltes persones que creuen que els oròlegs només veien homes. Això és veritat, eh? Això és un clàssic, eh? No, els oròlegs també veiem dones, i veiem moltes dones, perquè les dones també teniu un aparell urinari que té problemes i pertanyem de solucionar. I alhora també tractem l'aparell genital masculí, per això tots els problemes de testicle, de penis, de fertilitat, són patrimoni de l'oròleg.

Per tant, urològic dels dos i genital masculí. Correcte. D'acord. El cos dels homes i de les dones no és igual, això és evident. El professional de l'orologia, dintre de ser oròleg, s'especialitza en el cos masculí o el femení o en alguna de les facetes de l'orologia?

Més que en el cos, s'especialitza en una part de l'orologia. L'orologia és una especialitat amplíssima i, per tant, tu dintre de l'orologia et dediques més al càncer urològic, com jo, al càncer de próstata, que és més freqüent, bufeta, ronyó, testicle. Teòricament, es recomana que tots els homes vagin a l'oròleg a partir dels 45-50 anys. Vaja. Si és a partir dels 50, no està malament. Però es recomana començar

una mica abans, als 45. 45-50. Sí. D'acord. David, apunta.

I Fran, comença a anar a la consulta, ja, eh? 45-50. Jo he anat algunes vegades. Ah, d'acord. L'altra cosa és que si aquell home té antecedents de càncer de próstata a la família, això vol dir que pares, germans, tiets, han tingut càncer de próstata de joves, aquests han de començar als 40, eh?

Per tant, en homes, a partir dels 45-50, en dones, si hi ha alguna molèstia?

Sí, en dones, habitualment, no es requereix un control. És a dir, ha de ser que tinguis un símptoma. Tu, si ets una dona, ets en l'oròlac, has de ser que tinguis infeccions de repetició, que se t'escapi l'orina, que s'ha de sortir d'un tumor, però no és tan preventiu. Els homes els fem venir a l'oròlac a partir dels 40-50 anys. Bàsicament per descartar el tema pròstata. El tema pròstata pot tenir dues malalties. El càncer de pròstata, que és asimptomàtic i que només es detectarà en una analítica de sang, en proves, i per tant tu pots tenir un càncer de pròstata i no tenir símptomes, però en una analítica ho pots sospitar i per tant és tan important venir a fer-te una simple analítica de sang. I el tema de la pròstata, que ens creix amb l'edat a tots els homes i que ens dan aquells problemes a partir de certa edat. De que tenim colina més freqüent, si ens aixequem a la nit, els xorros més fluts. Llavors, per avaluar aquestes dues malalties, sobretot és el control urològic dels homes a partir dels 45-50.

Quins són els problemes més habituals que veieu a consulta? En el teu cas, clar, especialitzat en oncologia, m'imagino que són càncers de pròstata. Sí. Però així a la consulta, a Eurocat.

A la consulta, us diria que a la consulta d'oròleg general, el més freqüent són les pedres al ronyó i les infeccions d'orina. Això són les coses més freqüents i que tenen tant homes com dones. Per tant, és una consulta extremadament freqüent.

I què comparteixen més homes i dones? O sigui, la malaltia que tenen en comú. Que serien aquestes, les dues?

Sí, serien les pedres, perquè les infeccions d'orina són més de les dones. Els homes poden tenir infeccions d'orina, evidentment, però és més fàcil que una dona agafi una infecció d'orina que que l'agafi un home. Bàsicament, La bufeta urinària és com una ampolla que acaba en un embut. I no cal que vagis agafat a cap lloc. Quan tens una cistitis, els bitxos són teus. Això és una pregunta molt típica. Que la gent no digui, he anat a fer pipí al lavabo d'aquell bar que tenen guarro. Exactament. És a dir, que no t'ho contagien. Una cistitis no es contagia. Són bitxos teus que han entrat de forma anòmala a la teva oferta urinària. La cistitis no és una malaltia de transmissió sexual. Les malalties de transmissió sexual són una altra cosa. Però la cistitis no, no ho és. A més, les dones teniu cistitis amb molta freqüència per diferents motius, també en funció de l'edat, i per tant no és una cosa que es contagi. Això és molt important. La menopausa el que provoca és una baixada hormonal a les dones i aquesta baixada hormonal també afecta a la part del teixit urinari. La part genital de les dones i la part del teixit urinari tenen un origen embriològic comú. De veras que quan baixen els estrogens per la part genital, per la vagina, per la part genital, doncs també afecta l'aparell urinari i això fa que el pH de la vagina s'alteri

i provoqui més infeccions, és a dir, que tot va lligat. ¿Per què hi ha determinats aliments que fan que la orina tingui una olor especial? Per exemple, Els espàrrecs, home! Què passa amb això? Els espàrrecs,

els sucres, de vegades, també crec.

Sí, hi ha molts aliments i medicaments que alteren el color de l'orina i l'olor. La remolatxa, per exemple. Ui, sí, quin espant el primer dia. Hi ha bolets, espàrrecs, hi ha moltes coses. Hi ha medicaments que alteren el color de l'orina. Llavors això per se no és un problema, simplement que ho has de saber per no espantar-te. I que de vegades dones algun medicament a un pacient i li dius, escolta, no s'espanti que la seva orina sortirà taronja. Passarà això, eh?

De vegades jo no he menjat espàrrecs justament per això. Estalviar-me en aquell moment que no m'agrada gaire. I, en canvi, els espàrrecs m'agraden molt.

Però David, si ets un moment i et

tires de la cadena. No és dolent, eh? Aquesta olor no és dolenta pel cos, és a dir, no patiu.

La pregunta que s'està fent tot a Catalunya ara mateix, doctor Esquena, per què quan arribem a casa i estem esperant l'ascensor. Ens estaven fent pipi ja abans. Hem dit, no, no, vaig fins a casa. Però, en canvi, els últims dos pisos de l'ascensor dius, em pixo sobre. O se tancalla la cremallera per alguna cosa i dius, com pot ser? Però he vingut 18 carrers caminant i ara estic baixant la cremallera i m'estic pixant. I què passa? Per què passa això?

Això és un clàssic i heu de pensar que la bufeta és un òrgan que està molt condicionada pel nostre cervell. Una cosa és que amb l'edat tinguem problemes de pròstata, de bufetes, hiperactives, que després si voleu en parlem. Però inclús quan ets jove això et passa. I això et passa perquè, igual que quan tens un examen t'estàs fent pipí, O sigui, els nervis afecten a la bufeta. I quan tu arribes a casa i saps que estàs relaxat i que tens un lavabo disponible, llavors et vénen totes les presses. De manera que en aquest cas no és un problema pròpiament de l'aparell urinari de la part de baix, sinó que és d'aquí dalt, és del cervell. El teu cervell s'activa i et diu, escolta, ara ja. Llavors baixen els impulsos d'inhibició que t'has aguantat fins llavors, llavors es relaxen i patapam, ja has de córrer. Per això de jove et pot passar i no és cap malaltia.

Fixa't que si se t'escapen algunes gotetes, que li ha passat a tothom, ho hem d'admetre, no ho negueu, sempre són quan ja ets a casa, dins del pis. No a l'autobús.

És molt fort, això. A menys que t'estiguis fent pipí soberanament. O sigui, quan tens 5 litres. 5 litres no, perquè la capacitat de la bufeta entenc que no són els 5 litres. Però la bufeta, això a tot i pleni, entenc que és diferent. A partir de quina edat cal estar pendents de la salut urinània? Hem dit que els 45-50. En el cas dels homes, d'acord. Per tenir pistes que alguna cosa potser no està anant bé, abans ho deies, aixecar-se moltes vegades a la nit.

Correcte. Aixecar-se moltes vegades a la nit. Fer l'urina d'un color diferent. Si et dic sang a l'urina, evidentment, de forma persistent, això s'ha de veure. Que eliminis alguna resta, alguna cosa poc habitual amb l'urina, que pot ser una pedra, una crosta, qualsevol cosa. Que evidentment que facis no una infecció d'orina, sinó que en facis de repetides, és a dir, que cada mes facis una cistitis, tot això. S'ha d'anar mirant, evidentment, qualsevol pedra del ronyó, és a dir, i sobretot aquesta freqüència orinària, és a dir, que tu un dia que hagis tingut un sopar i hagis begut una mica d'alcohol, que és un diurètic i tal, t'aixequis dues vegades a la nit, no passa res, el problema és que això sigui persistentment.

Què podem fer en aquests casos? Perquè una cosa és un sentit de dir, em desperto, com en el cas del David, perquè he de fer pipí, l'altra és, em desperto per una cosa i tinc associat que he d'anar a fer pipí.

Clar, El que podem tractar els urològics és que et despertis per les ganes de fer pipí. Si tu et despertes i aprofites per fer pipí, això és perquè potser dorm malament, aquell dia estàs més estressat, hi ha molta gent que no descansa bé. Llavors que dorm malament a la nit, es desperta diverses vegades i aprofita, mira, tinc ganes de fer pipí i vaig. Aquí no és una causa tan neurològica. D'acord. La causa urológica és que t'aixequis diverses vegades perquè t'estigui despertant.

A partir dels 40-50 ha començat això. El procés de creixement benigne de la próstata comença a arrencar.

No hi ha algun truc a l'estil, per exemple, si a partir de les 7 de la tarda deixo de beure aigua? Correctíssim.

Abans de donar medicaments, que els medicaments sempre s'han de reservar i no donar-los alegrement, sempre les mesures són fruites, verdures, amanides, sopes molt aviat, o restringeixes líquids a partir de les 7-8 del vespre, i la majoria de pacients que ho fan a la nit no s'aixequen.

I d'enciam ben grossa, que a mi em passa, eh? És aigua, allò. Els homes, bo que facin pipí asseguts, llegenda urbana, real o falsa? Doncs mira, David, com que veig que vas conduint, et contestem per antena, d'acord? Què li diem a en David?

Aquesta és una molt bona pregunta, perquè els homes diríem, home, estem fets nosaltres, l'evolució ens ha portat a orinar de peu. Pues es buida millor la bufeta assegut. Ho veus? Ho sabia. Si vols buidar, jo a alguns pacients que no acaben de buidar bé, sempre els dic que orinin asseguts. L'únic que els homes, per allò de la virilitat i aquestes conyes tan antigues, volem orinar de peu, però si orines assegut, buides una miqueta més la bufeta.

I pujar els pauets, allò que diuen aixecar una mica els peus? O sigui, aixecar-los, posar com un tamboret petitonet? Ah, vale, bueno, sí, perquè. No aixecar els peus fotent aquí resistència a l'estómac, però. I els braços, i els dos piques de mans.

Això, sobretot, aixecar els peus, o sigui, jo no soc digestòleg, però això me'n recordo molt, és més per anar de ventre. O sigui, si tu fas la postura del caganer, estàs amb la situació. Esclar, la postura del caganer, no et pensis que té el seu sentit. La postura del caganer és la forma òptima de

buidar el budell. No tant per l'orina, només asseguts ja va bé. Jaume de Sabadell, bon dia.

Jo vaig tenir un cáncer de bufeta fa 15 anys o 20, no me'n recordo, era el 17. I bueno, una nit vaig pixar sang i al cap de dos dies vaig anar al metge perquè allò em va assustar. I bueno, em va fer proves i vaig tenir. El càncer era fotut i em van haver de treure la bufeta, d'acord? I em van haver de fer una, afortunadament, amb intestí. Teu? No sé si es fa o no, jo sí que ho sé, però bueno, el metge segur que ho sap. I més que res, preguntar-li si és normal. Al principi no en tenia tantes. Tenia una cada dos anys d'infecció i tal. I ara sí que estic agafant una, una i mitja a l'any, a vegades dos, si no la curo bé, si no la. Si no prenc l'antibiótic, o potser l'antibiótic que em donen s'ha de fer el cultiu i tot això. La meva pregunta és si és normal tenir-ne un o dos a l'any, o no sé si és que potser no buido del tot. Aquesta és la primera.

Jaume, espera, t'aturo, perquè aquí hem de resoldre moltes coses. Intentarem fer una pregunta per persona, perquè si no. Agafeu-li la pregunta a en Jaume, però és que vull repassar diverses coses, perquè en Jaume ho ha donat molt per fet. He tingut un càncer de bufeta. I em van canviar la bufeta i me'n van fer una d'intestí, que es diu, això ha dit, Studer.

Sí, és a dir, el càncer de bufeta, com comentàvem abans, és un càncer típic de fumadors, d'acord? És a dir, la relació directa amb el tabac és indubtable.

Induptable? Absolutament. Només, l'única causa és el tabac? No, no, no, és a dir,

però és la majoritària, o sigui, el 80% de pacients amb tumor de bufeta fumen o han fumat. És curiós, això. Després hi ha altres. Clar, perquè tu penses que tu fumes, i no només el fum que està en contacte amb la boca, amb el nas, amb els pulmons, amb la laringe, sinó que aquest fum passa a la sang, i les porqueries d'aquest tabac s'eliminen pels ronyons, i això afecta les vies urinàries i la bufeta. I el càncer de bufeta típicament és enfumador, és un clàssic, està demostratíssim, això. Llavors, que deixar de fumar, una de les coses que t'evites és evitar el càncer de bufeta.

Per tant, li fan aquesta bufeta feta d'intestins, que jo això no sabia que es feia.

No, mira, t'explico. És a dir, dins del càncer de bufeta, a grans trets, tu quan tens un càncer de bufeta pots tenir un càncer que estigui limitat al tapissat de la bufeta, i llavors amb una cirurgia endoscòpica neteges aquest tumor i pots conservar la bufeta, que és això amb la majoria de pacients, afortunadament. I llavors hi ha altres tumors que el tumor ha fet arrels a la bufeta. Llavors, si el tumor fa arrels a la bufeta i ha afectat el que en diem la capa muscular, aquesta bufeta no es pot conservar. Llavors, has de treure tota la bufeta. Hi ha dos intervencions que fem els uròlegs habitualment. I enxufes per un costat els dos ronyons i per l'altre et poses una bossa, com la gent que porta una bossa per les caques, que han operat un cancer de color, i portes una bossa aquí permanent externa. En pacients més joves, el que intentem fer és el que en diem. Un estúder és una de les tècniques, és una neobofeta. Una neobofeta és que agafes un budell, agafes molt més budell, un budell prim, llavors d'un tubo molt llarg en fas una esfera. I aquestes esferes es converteixen en una bufeta. Llavors, connectes els dos tubos des de dalt dels ronyons i aquesta bufeta va connectada a l'oretra, és a dir, que va connectada al penis, com si digués, mira que aquest senyor podrà continuar orinant pel seu penis, cosa que l'altre, el que es fa a l'altre cirurgia, va anar morabossa per sempre. I els dos no tenen mai sensació d'orina? No, perquè, clar, molts pacients diuen, no, és que m'han fet una bufeta nova, no, perquè allò. És un tros de budill. Llavors ells han d'obligar-se a orinar. Han d'orinar cada dues hores, perquè si no allò és un tros de budill que es va fent gros. Llavors això és el que porta moltes vegades a buidatges incomplets, infeccions d'orina I pot tenir a veure amb això? El fet que ell al principi anés bé i ara comença a fer infeccions pot ser que aquesta bufeta, neobufeta, no s'acabi de buidar del tot i que per tant això expliqui les infeccions. Això suposo que el seu horòleg l'hi estudiarà. I moltes vegades alguns pacients, per buidar-se la seva bufeta, es posen com unes sondes. És a dir, ells orinen i llavors es posen una sondeta per acabar de buidar i que no quedi aquest residu que pot ser la

causa d'infeccions. Mira, crec que té a veure precisament la segona pregunta que ens feia el Jaume, que ja ens ha penjat, que ens deia per què de vegades fent pipí assegut no acaba de buidar, però en canvi acaba de buidant del tot aixecant-se. Potser té a veure, no, amb el que deies?

Correcte, perquè en aquest cas. Jaume, espero que estiguis afrontant, que tenim la resposta. En aquest cas sí. Els pacients amb neu bufetes, que tenen bufetes grosses, fan una maniobra que es diu decreter, que s'apreten ells aquí baix i que acaben de buidar, i això és molt útil. Això en pacients estàndard, moltes vegades no ho recomanem, però en pacients amb neobufeta sí que ells s'acaben d'apretar. Llavors, de peu és més fàcil apretar-te aquí i acabar de buidar aquella resta que queda a la bufeta.

Per tant, Jaume, hem après molt gràcies a tu, gràcies per la teva trucada. Segon, sí, aquestes infeccions poden tenir a veure amb la teva neobufeta. I tercer, quadra el que estàs explicant, que l'acabat del buidatge el fas de peu fent aquesta maniobra, si és que la fas, consulta amb el teu urològ per acabar, perquè evidentment el doctor Esquena no t'ha vist, però està inferenciant el que pugui estar passant. Pregunta, les dones tenen pròstata?

No, les dones fins ara, a més que surti ara un casaro,

no teniu pròstata. Una pregunta. A veure, David, quina pregunta tens? He llegit múltiples vegades que per la pròstata hi ha una cosa que va molt bé, que és l'ejaculació freqüent. Això no l'he vist venir. Això ho he llegit moltes vegades, però vull saber si això és real.

Gran debat, gran debat. Mira, s'han fet molts estudis a favor i en contra de si ejacular molt o ejacular poc és bo per la pròstata, i no hi ha una solució concluent.

Per cert, he de dir que parlar de fer pipí pot tenir a veure amb el que parlàvem abans del cervell? Perquè ara m'escriu l'Ernest Macià, company de les transmissions del BASCET aquí, en aquesta casa, i em diu, m'estic pixant ara pel culpa vostra. És a dir, parlar-ne pot ser que

desencadeni aquest. Absolutament, el cervell controla moltíssim la bufeta. Mira si controla que el Sergi, abans que parlàvem de l'ascensor, ens ha escrit que diu que no pot orinar mai al lavabo amb gent al costat, perquè se li bloqueja. Se li bloqueja el mecanisme diu, m'espero, faig veure faig veure que em vaig baixar en la bragueta i quan marxen tots llavors li surt sencer això és un clàssic, eh? es bloqueja, no?

o igual que hi ha gent que a l'aigua, no? amb l'aigua tan tan tan freda, a vegades que dius estàs en una cala recòndita vés a dintre l'aigua, home sota dels nens, no?

és que no puc o li obres l'aixeta, a un nen li obres l'aixeta de vegades perquè aquell soroll d'aigua l'estimula Susana de Calella,

quina és la teva pregunta? Mira, la meva pregunta és la següent. Jo bec molta aigua i sempre recomanen uns dos litres, dos litres i mig diaris per anar bé. Jo soc de les que bec quatre i cinc litres. I parlant-ho, moltes vegades m'han dit que no és bo beure tanta aigua perquè fas treballar massa els ronyons i que ho estic fent malament.

Mare meva, quatre litres d'aigua al dia.

A veure què li diem, Salvador. Vull trencar aquest dogma. Això que s'ha de beure molta aigua, això no hi ha cap estudi que ho demostri. No s'ha de beure molta aigua, a menys que tu tinguis una malaltia urològica que fa que bevent aigua la milloris. Si tu fas pedres del ronyó, sembla ser, a pesar que hi ha un estudi recent que diu que no, però sembla ser que dilueixes més l'urina, i per tant, si tu fas infeccions d'urina, has de beure aigua. Però una persona estàndard, que no té cap problema urològic, no cal que es begui ni dos ni tres litros d'aigua al dia. Has de beure en funció de l'asset que tinguis, i no beure poca, sobretot a l'estiu, per tema d'hidratació. Però aquest dogma de que s'ha de beure sempre molta aigua, això no hi ha cap estudi

que ho avali. Ah, amiga. Per tant, tu tens necessitat de beure aquests 4 litres, Susana, o podries passar sense?

Podria passar sense, però és com, no sé, és com que sempre tinc l'ampolla i fer la glopadeta em va bé. Doncs mira,

que algú li robi l'ampolla

a la Susana, per favor. És millor baixar-ho perquè bevent grans volums d'aigua també pots tenir problemes, eh? Problemes d'ionics, de sodis, de potassis. És a dir, que cal donar compte amb aquestes ingestes massives perquè de vegades també donen problemes.

Clar, Susana, si beus tanta, tanta aigua, al final estàs diluint-ho tot, que els minerals estan a cuenca. Saps què et vull dir? Susana, fes-nos un favor i rebaixa la quantitat d'aigua. Una abraçada.

Adéu, adéu. El Daniel ens explica que té una pedra de 9 mil·límetres que controla anualment. Diu que el seu horòleg, de moment, no vol anar més enllà, però diu, el Daniel, a mi em condiciona el fet de viatjar perquè sempre penso que, doncs, en qualsevol moment em posaré de part a qualsevol part del món, perquè ell. Viatja. Hi ha algun indicador de posició o similar que em doni certes garanties? O és millor provocar la sortida d'aquesta pedra?

Quan parla de part és que un col·lic nefrític fa molt de mal. Jo us ho dic en primera persona. Fa molt de mal. Ara, jo he tingut un part que a mi em deien, és pitjor un col·lic que un part. No. En el meu cas, no. En altres, potser sí. Però s'hi assemblen molt, eh? Per tant, què li podem dir a aquest oient que es deia, Fran? El Daniel, aquesta pedra de 9 mil·límetres, hi ha alguna manera de dir si està aquí posadeta segur que no baixa?

És a dir, les pedres al ronyó, en principi, les tractem a partir de certa mida. És a dir, a partir de certa mida, és a dir, com sempre, has de buscar risc-benefici. Tu si tractes una pedra. Hi ha molt pocs efectes secundaris, però s'assumeix un petit risc. Llavors, amb una pedra de 9 mil·límetres, crec que s'ha de tractar si està. És a dir, el ronyó per dintre és com una esponja i té tot de cavitats. Llavors, hi ha les cavitats inferiors, que la pedra hauria d'anar contra gravetat i baixar, perquè està a la part de baix, llavors aquestes habitualment les vigilem, però les que estan a la part mitja o a la part superior, aquestes sí que poden caure directament. Llavors, Una pedra de 9 milímetres, com la que diu l'Ollent, si està a la part de dalt del ronyó o a la part mitja, sí que s'ha de trencar, perquè 9 milímetres és una pedra que li pot donar problemes, li pot donar un senyor còlic, inclús li pot obstruir el ronyó.

Perquè el còlic, el dolor, diguéssim, es produeix perquè taponen les vies urinàries? És a dir,

el dolor del còlic és que la pedra, que es forma per cristal·lització de l'urina, surt del ronyó, tapa la via urinària i la infló de tot el ronyó, això és el que provoca el dolor. O sigui, el còlic és provocat per la infló, el ronyó s'infla perquè no pot alimentar l'urina i això és el que provoca el dolor de còlic.

Per tant, quan estem sentint un còlic, a mi m'ho van dir tard, això. Deixa de beure aigua.

Molt bé, correcte, perquè durant molts anys es deia si tens un còlic has de beure molta aigua. No, perquè si tu tens un còlic i tens dolor justament perquè el ronyó està inflat de líquid i resulta que a més li dones més aigua, encara tindràs més dolor. És a dir, que amb un còlic només s'ha de beure aigua quan no tens dolor. I quan tens dolor has de parar de beure aigua.

Ara estem fent un express amb el doctor, però és que l'estem apretant, perquè em sembla molt interessant. Ara deies tractar una pedra, què es fa? Trencar-la en petites parts, el que diuen litotricia?

Sí, hi ha molts tractaments. Realment això, el tractament de les pedres ha millorat d'una forma espectacular. Que això és una cosa que la prevenció no ha millorat. O sigui, portem. Tu llegeixes llibres d'orologia de fa 150 anys i la prevenció de les pedres en continuant sabem molt poc. És a dir, la gent continua tenint pedres i no sabem com evitar-ho. Però sí que hem millorat moltíssim amb el tractament. Llavors, el tractament pot ser amb la famosa banyera, que ja no és una banyera, allò que et posaves en una màquina, i amb ones de so, pap, pap, pap, et disparen des de fora, fragmenten la pedra i tu l'expulses. Aquest és el tractament clàssic de fa 50 anys. En els últims anys, la cirurgia láser ha evolucionat molt, llavors tu vas a quiròfan, dorms al pacient, entres amb unes càmeres molt fines per l'orina, pel conducte de l'orina, puges fins al ronyó, trenques la pedra, surts, i en mitja hora ho tens fet, això. Llavors, ara, amb un sol acte, podem solucionar un part que podia durar dies. Oh!

I em quedo més tranquil. Hi havia un tema abans, vull recuperar un tema, que és el de com podem aconseguir fer pipí quan no surt. El tema de riure, tu. Mira quines coses, perquè jo quan era petit. M'havia arribat a pixar de riure. Això és un clàssic dels nens. M'havia arribat a pixar de riure i fins ben grandet.

Això és la musculatura, doncs. Sí, això és un clàssic dels nens, que potser de vegades no tenen la musculatura prou madura, i de les persones molt grans, sobretot dones, que per un procés d'incontinència d'orina i de debilitat de la musculatura O en un postpart, nen. Evidentment, en un postpart. O amb homes de vegades operats de 7 segons quina cirurgia és que també prenen orina. És a dir, que hi ha diferents factors.

La frase aquella de pixar-se de riure. És literal. Antoni, Barcelona, bon dia.

Hola, bon dia, Elisenda, i gràcies per la informació molt interessant. Escolta, una pregunta molt ràpida. Hi ha molta gent, sé que hi ha molta gent que quan s'aixeca el dematí en dejú es pren un got ben ple d'aigua per netejar els ronyons i l'aparat urinari. És cert, això va bé?

És cert o és fals això que ens diu l'Antoni?

No és ni cert ni fals, és a dir, l'aparell urinari no es neteja perquè et beguis un got d'aigua, simplement, o sigui, l'aigua hidrata, hidrata força, és a dir, va molt bé, però no neteja, o sigui, no hi ha un protocol de neteja per un got d'aigua, és a dir, amb el que tu tirates al dia se suposa que ja seria suficient.

Sí, Antoni, no funciona com l'anés preso, això. El descalcificador, cada cop al matí, no és ben bé així, però hidrata't sense passar-se.

Sí, un got d'aigua pel matí està perfecte, però que no esperi molt més enllà d'un got d'aigua al matí, que no dona més de si.

Després de dormir, en dijous, si el cos ho acceptava d'una manera millor o pitjor.

Crec que és el mateix, no? Igual. Si et ve de gust fer-ho, Antoni, fes-ho, i si no, doncs no passa res. Una abraçada, bonic. Gràcies. Fins ara. Adéu, adéu. No, no, és que aquestes rutines s'han de mantenir. Jo vull preguntar sobre els càncers i sobre la bufeta hiperactiva.

La bufeta hiperactiva és una malaltia de la bufeta que és més típica de dones, sobretot a partir de certa edat, on la bufeta, és a dir, tu a la bufeta més o menys li dones una ordre i dius que orinis, més o menys, doncs perds una miqueta el control d'aquesta bufeta i l'orina va a la seva. És a dir, l'orina es contrau, ah, i la bufeta es contrau quan ella vol i no quan tu vols, de manera que la bufeta el bufet es contrau i tu has de córrer a orinar i tens urgència, és a dir, has de córrer per orinar i de vegades tens incontinència perquè se t'escapa. Això és típic, sobretot, amb dones a partir de certa. També et pot passar amb persones més joves, però és una malaltia típica de dones, sobretot a la menopausa. I es pot tractar? Sí. Sí, això es tracta molt bé amb medicació, o sigui, amb medicaments que són molt útils. Per tant, es pot tractar amb medicació? Es pot tractar primer amb medicació, hi ha diferents tipus de medicació, gràcies, que funcionen molt bé, inclús amb bufetes molt refractaris al tractament. Es posa bòtox, sabeu allò que es posa a la gent per les arrugues? T'atonten la bufeta? Exacte, t'atonten la bufeta, la deixen parada durant uns mesos, és una cirurgia, entre cometes, molt senzilla, injectes bòtox a les parets de la bufeta i aquella bufeta que reacciona molt es para. I es perdran uns mesos. Llavors el Botox és com l'última solució en pacients amb bufetes hiperactives molt refractàries.

M'encanta, moltes preguntes a través

del WhatsApp, oi? A veure, n'hi ha una. És que no miro en David, perquè si no farà preguntes. N'hi ha una que els oients estan repetint, la Laura, el Miquel, l'Olga. Quants litres caben en una bufeta?

Ah, quants litres de líquid hi caben a la bufeta? Hem fet apostes, litre i mig, dos litres, tu has anat a assegurar, no? Dos, i en funció de la biologia. En funció de la biologia. Quants litres d'orina hi caben a la nostra bufeta, doctor?

Sí. Estàvem encertats, estem entre un, dos, aproximadament, però el que comentàvem és que tu a la bufeta, si li dones més capacitat i aguantes molt l'orina, va donant de sí, és a dir, poden arribar a haver-hi molts litres en una bufeta.

El que li deien abans, abans m'ho he apuntat, entrenar la bufeta, la tècnica de bufeta de monja.

És una cosa col·loquial. Les monges no van a orinar quan poden. L'altra cosa és que tinguis ganes d'urinar cada hora, que llavors tens un problema, llavors hem de mirar per què orines cada hora. Però que quan tinguis ganes d'urinar,

l'urines que hi vagis. D'acord, ja anem. Ho dic perquè ha trucat una persona, en Josep d'Igualada, que diu que fa pipí 14 o 15 vegades per dia. És normal? Li han dit que té la bufeta molt gran. Això és que no deu buidar.

Probablement, però 14 o 15 vegades és que, clar, això s'ha de mirar segur. Sí, sí, sens dubte.

Per tant, a l'oròleg de cap, Josep. A veure, més preguntes per al doctor Esquena.

Què diuen a través del WhatsApp? La Montserrat està molt preocupada per la seva parella. Abans el David explicava que havia anat només una vegada al llarg de la seva vida a l'oròleg. Diu, la parella de la Montserrat té 55 anys i no ha anat mai a l'oròleg. No ha anat mai a l'oròleg. I no serà perquè jo no l'hi he dit i l'hi he recomanat. Diu, es dona la circumstància que el meu sogre, és a dir, el seu pare, té càncer de próstata. Per tant, pot ser que el meu marit també en tingui? Com el puc convèncer? Gràcies.

Això és més de psicologia, eh?

És a dir, si el 55 no hi ha anat, porta 5 anys de retard. No passa res, mai és tard per fer-ho. Potser algun metge de capçalera al que va li ha demanat un PSA, la famosa analítica de la próstata, i si això ha sortit normal, com a mínim, ens hem estalviat de saber que té un càncer de próstata, que això és el més important. El fet que ell tingui un pare, que suposo que deu tenir una edat amb càncer de próstata 80 anys. El teu pare amb 80 anys amb càncer de pròstata no condiciona que t'hagis de tenir un càncer de pròstata, perquè el càncer de pròstata és tan freqüent que si tu fessis un cribatge a tots els homes de 80 anys, la immensa majoria tindria un càncer de pròstata, perquè és un tumor que va amb l'edat. El càncer de pròstata

és el més diagnosticat en homes d'Espanya, amb uns 35.000 casos l'any, però alhora té una supervivència molt alta, al voltant del 90%. El novembre se celebra cada any el Movember, que és la campanya mundial de conscienciació sobre el càncer de pròstata. És aquella en què els homes es deixen bigoti durant tot un mes, eh? Sí. El càncer de pròstata, com es detecta? Perquè ara has deixat una pista, has parlat d'un PCA, és a dir, una analítica normal amb aquesta variable PCA. Què marca el PCA i on s'ho poden fer? Mireu, el PCA és una analítica

senzillíssima que te'l pot demanar qualsevol metge i que és un marcador no de càncer de pròstata, és un marcador de la pròstata. Ens implica que la pròstata està inflamada. El PSA pot estar alt per un catxe de próstata, per una infecció, per un creixement benigne de la próstata, per una pedra que hagi passat per allà, per una ejaculació del dia abans.

Per tant, només en una direcció, és a dir, si el PCA és alt, no vol dir que tinguis càncer. Si el PCA és baix, no tens càncer, però si el tens alt, poden ser altres factors. Per tant, no mans al cap, eh?

I una cosa interessant, que a més és una informació molt recent, és que una de les coses que feien moltes vegades que els homes no vulguin venir a l'oròleg, perquè diuen, ostres, ara l'oròleg em farà un tacte rectal. Ara ja no ho feu així. Bueno, el tracte rectal és un tema, però hi ha una alegria en aquest sentit perquè en l'últim Congrés Europeu d'Urologia, a la Guia Clínica Europea, que és un consens d'especialistes mundials sobre això, s'ha tret el tracte rectal com a prova de despistatge. Amb un PSA, teòricament, ha de ser suficient. Perquè, teòricament, amb les eines que tenim ara, el PSA, la ressonància magnètica, biopsies molt precises, el tracte rectal ha perdut capacitat diagnòstica. I, per tant, només s'ha de fer, no vol dir que no s'hagi de fer, però només en casos molt determinats. Però de despistatge, és a dir, que tothom que vingui a la consulta, que s'ha de fer un tracte rectal, això s'ha acabat.

Amic, doncs mira, bones notícies. Bones notícies. Deixeu-me rebre l'última trucada que tenim. L'Àngels, demanaré brevetat a l'Àngels de Barcelona. Àngels, bon dia.

Àngels, bon dia. Encantada d'entrar en directe, no ho he vist mai. Mira, que li preguntava al teu company, que jo tenia entès, havia treballat amb urològics en un hospital del mar concretament, i em deien que cada quatre hores has d'anar a la bau, tinguis ganes o no, a orinar.

Correcte, això. És una idea que tinc jo preconcebuda. Mira, m'encanta perquè ara hem dit que has d'anar al lavabo quan tinguis ganes, a menys que sigui cada hora, que aleshores ja hauràs de tractar-ho, però cap a l'altra banda. Un màxim de quatre hores, cert o fals, això que ens diu l'Àngels?

Home, quatre hores sembla un model raonable. És a dir, en aquest sentit, aguantar-te més de quatre o cinc hores potser estàs acumulant massa i és allò que hi ha gent que aguanta tot el dia sense orinar. Això potser no és bo. És a dir, que 4 hores no són la una o dues que seria per consultar, i 4 sempre és raonable, perquè has acumulat prou orina per buida. Em semblaria raonable, no com arregla el peu de la lletra, però és raonable. 4 hores és un temps potent.

I hem de treure, perquè abans deies un litre i mig a la bufeta. Ha de sortir un litre i mig de pipí? No, no, no, perquè tu penses que

de tot el que veus, sues, hi ha molt de líquid que se'n va per altres llocs. No, no, en absolut. Has d'orinar el que tinguis.

A tot això, estàvem parlant del càncer de pròstata. Com es tracta un càncer de pròstata?

El càncer de próstata, hi ha un ventall de tractaments en els últims 30 anys que ho ha canviat radicalment. Llavors, el que tenim és que fa uns anys, quan hi havia un càncer de próstata, el tractament era tractar la próstata. Havies de tractar la próstata, sigui per cirurgia, treure tota la próstata, que això tenia efectes secundaris, amb la continència de l'orina, s'escapa l'orina, o amb la impotència, deixes els homes impotents, amb les tècniques més antigues, o fer radiació. Hi havia aquests dos tractaments, no hi havia res més. En els últims anys, com que els diagnostiquem, ara els càncers de próstata, a la immensa majoria, els diagnostiquem molt abans. Gràcies al PSA, diagnostiquem els càncers de próstata al principi de tot. I sempre els dic als malalts, un càncer de próstata diagnosticat a temps, els curem quasi tots. Ara abans ho vèiem molt, el 90%. Els curem quasi tots, i a més, ja la idea no és curar-lo, un càncer de próstata, sinó que el curis amb els menys efectes secundaris possibles. En aquest sentit han aparegut nous tractaments. Ara agafem un càncer de pròstata, que és un càncer molt inicial, molt localitzat, molt petit i molt lent de creixement, molt poc agressiu. Fa gairebé 30 anys, un urològ a Canadà, el doctor Clots, va dir, i si els vigilem, aquests en comptes de corals? Perquè allò, càncer, càncer, trèguim-ho.

A veure, quan a tu et donen la notícia, espero que no passi mai, mira, toco fusta, tota la fusta, el primer que vols és com treu-m'ho, treu-m'ho, treu-m'ho, no?

Correcte, llavors el doctor Clots es va plantejar, escolta, i si aquests tumors de creixement tan lent, que els tenim biològicament molt estudiats i sabem que no s'escapen, que no és un tumor que d'un dia a un altre se'n va a un altre lloc, i si els vigilem? I tenia tota la raó. Perquè no fan metastasi? No, són tumors molt lents, de mal excrement, que tu pots anar vigilant, i llavors. I això és una cosa que es diu vigilància activa. La vigilància activa vol dir que vostè té un càncer de pròstata, té un tumor de molt baix risc, molt petit. És tan petit que el podem vigilar. Llavors, nosaltres el vigilarem, farem un control bastant estricte durant els pròxims anys. Que no creix, anem controlant. I vostè s'estalvia els potencials efectes secundaris d'un tractament, perquè per molt bé que ho parem, i molt que hagi millorat la tecnologia, els efectes secundaris poden ser possibles. Llavors, com a mínim, tu estàs igual que estàs. Llavors, que en algun moment aquest tumor creix o progressa, llavors ens plantegem tractar-lo. Però, mentrestant, aquell pacient ha guanyat anys de vida sense cap efecte secundari. Això és una vigilància activa que actualment es proposen el 60% tranquil·lament dels càncers de próstata diagnosticats al món.

Això ho ha canviat tot. Déu-n'hi-do, el doctor Clot, eh?

El doctor Clot de Canadà, que deu estar jubilat, perquè és un senyor, però és el pare de la vigilància activa en càncer de próstata. Moltes vegades, quan un pacient ve a la consulta amb un càncer de pròstata, jo li explico quines són les opcions i tal, i li explico, escolti, hi ha un risc d'hipotència. Em diu, no, no és que és igual. No, no és igual. Perquè tu ara estàs. Perquè hi ha 30 anys de vida. Evidentment. Tu ara estàs molt preocupat perquè tens un càncer i que no en vull morir. Primer, no et moriràs d'aquest càncer de pròstata. Et curarem, et deixarem continent, però jo m'haig de preocupar perquè d'aquí un any, quan vinguis a la consulta, em diguis, bueno, escolta, les ereccions, què? Jo em vaig preocupar per les ereccions del pacient d'aquí sis mesos quan s'hagi passat el susto. És molt fort, eh? Quan tu dius que no estic en un càncer, dius, escolta, les ereccions em són igual. Però tu estàs curat i estàs tranquil. Les vols recuperar. Estem parlant de la gent de relacions sexuals fins molts anys i la idea és que les vagi mantenint. Llavors és molt important cuidar aquesta part, també.

Sobre això, el Vicenç pregunta, tenir la próstata gran vol dir que tinc més probabilitats de tenir càncer de próstata? Molt bé, bona pregunta.

En absolut. No, no, no. O sigui, la pròstata és un òrgan que rodeja el conducte de la orina i que té dues malalties típiques. Una, el càncer de pròstata, i una altra, la hiperplasia benigna, que és aquesta que comentàvem, que acaba creixent amb l'edat. I són dues malalties separades, que poden coexistir, però que són dues malalties diferents. Hi ha gent amb pròstates gegants que mai tindrà un càncer de pròstata. És a dir, que tenir la pròstata gran vol dir que tens una pròstata grossa que et pot donar problemes per orinar, però no vol dir en absolut que hagis de tenir un càncer de pròstata. I quina és la funció de la pròstata en el cos? La pròstata produeix la part líquida del semen. És a dir, el semen està produït per la part celular, que són els espermatozous, que es produeixen al testicle, i la part líquida la produeix en bona part la pròstata.

Té sentit que no tinguem pròstata nosaltres, ara ho entenc. Abans deies, hi ha una altra relació entre tabac i càncer de bufeta. Hi ha alguna relació també entre tabac i càncer de pròstata?

No, aquesta és una cosa, també és una pregunta molt interessant i molt típica, que és que els homes no podem fer res per canviar l'evolució de la nostra pròstata. El màxim factor de risc és l'edat, però no té a veure ni amb el tabac ni amb l'alcohol. Això no vol dir que us foteu a fumar ara com a desgraciats, eh? És a dir, evidentment, com qualsevol metge ens ha recomanat, que tots fem esport, fruites, verdures, dieta sana, bla, bla, bla. Però no hi ha res, no hi ha cap factor de risc clarament establert per càncer de próstata. Així com amb el tabac i la bufeta està claríssim, amb la próstata no hi ha una cosa que jo pugui recomanar perquè no hi ha estudis que ho demostrin. S'han estudiat milers de coses, però cap amb una evidència molt clara.