El dret de vot de tres col·lectius diferents, en tres contextos diferents

Els següents minuts passarem per tres escenaris diferents per parlar del dret de vot. Comencem als Estats Units, perquè Donald Trump acusa l'esquerra radical de coaccionar i manipular el Tribunal Suprem dels Estats Units, que avui ha rebutjat les mesures cautelars que havia demanat la Casa Blanca per restringir el vot per correu en les pròximes eleccions legislatives al Congrés i al Senat al mes de novembre, les famoses eleccions de mig mandat. Això ens porta cap a Washington.

Oriol Serra, bona nit. Hola, bona nit, Manel. A veure, Trump avui ha quedat allò a gust també, de nou, en un missatge a la seva xarxa social, a True Social, carregant contra el Tribunal Suprem pel president dels Estats Units respectar les decisions judicials. No és una cosa que li vagi gaire, eh, Oriol?

Doncs és exactament això, ni les decisions judicials ni tampoc les decisions que la ciutadania pren a les urnes. Després que el Tribunal Suprem, incluent-hi els vots de 4 dels 6 jutges republicans, hagi frenat la seva intenció de bloquejar el vot per correu de milions de nord-americans, Trump ha escrit un missatge llarguíssim a la seva xarxa social, en aquesta truth social que esmentaves. Un Trump que considera que es tracta d'una nova decisió dolenta dels jutges i acusa un cop més els demòcrates d'estar destruint el país. També assegura que la decisió encara farà més fàcil les trampes electorals dels demòcrates. Aquests ja han respost advertint que els consta que Trump està desviant els esforços de l'FBI en favor del seu relat conspiratori. Charles Schumer és el líder dels demòcrates al Senat.

Una font interna del Departament de Seguretat adverteix que el Departament està retirant centenars d'agents federals de les seues funcions per enviar-los a fer tasques inútils i absurdes. L'objectiu és intentar demostrar les tristes feixugues i, des de fa temps, desmuntades teories conspiratòries electorals de Trump.

En qualsevol cas, està clar que quan a Trump no li agrada alguna cosa o quan no és del seu gust, aleshores és perquè els altres han fet trampes o perquè s'evocan. Són tics de nen malcriat que el president dels Estats Units arrossega encara als 80 anys, tal com consta en alguna de les biografies que s'han escrit sobre ell.

Sí, perquè segurament si les eleccions li van bé, doncs li haurà anat bé, i si no li van bé, dirà que és culpa d'aquest vot per correu, entre altres coses. Això ja ens ho podem imaginar. Per cert, que avui també et volia preguntar, Oriol, per la nova estratègia del Canadà, ara que les negociacions sobre un acord comercial amb els Estats Units estan trencades. Marc Carney, el primer ministre, vol que el seu país es converteixi en un pol inversor internacional, eh? Sí, el Canadà és conscient

del seu potencial i no es vol quedar enrere ni en la cursa tecnològica ni tampoc en la de l'explotació de les anomenades terres estranyes, és a dir, els minerals del valor.

Què és això que sona, Oriol?

Mira, és el so de sis representants nadius dels territoris canadencs. Així és com ha començat aquesta cimera d'inversió canadenca. De fet, ha comptat amb els líders de les sis nacions del Gran Riu i dels Mississaugues. Les primeres nacions canadenques juguen un paper molt important en aquest país, ja que als seus territoris hi ha una gran quantitat de recursos naturals. A més a més, al Canadà, les tribus indígenes compten amb un reconeixement i uns drets molt superiors els que tenen les tribus d'aquí dels Estats Units. Dit això, Manel, el primer ministre del Canadà ha assegurat que som en un món incert i que el seu país ha de redibuixar el seu futur. A Toronto s'hi han reunit inversors que conjuntament representen un capital de més de 75 milions de milions d'euros. Marc Carni s'ha dirigit a tots ells sense oblidar un factor tan important com és el fet que hi ha una crisi molt forta amb el país veí.

I als nostres amics dels Estats Units, permeteu-me dir-vos que sempre serem veïns i el Canadà continuarà sent el soci més important dels Estats Units en molts àmbits clau. Al cap i a la fi, fins i tot en moments de desacord al llarg de la nostra dilatada història compartida, sempre hem mantingut uns vincles profuns.

La cimera de Toronto arriba en aquesta crisi, en plena crisi arancelària entre els Estats Units i el Canadà, i evidentment això també ha sobrevolat aquesta gran trobada amb molts diners a la ciutat de Toronto. Gràcies, Oriol, bona nit.

Adéu, bona nit. Passem de Washington a Buenos Aires.

Perquè segurament és un dels llocs on més afecta la llei de nets. Recordem que tenim aquesta decisió del Suprem damunt la taula de suspendre cautelarment el dret de vot que es derivava d'aquesta llei que preveu donar la nacionalitat als descendants dels exiliats espanyols. I continua portant-ho. Ahir la Junta Electoral Central va acordar que acatarà l'ordre del Suprem i per això han carregat diversos informes per verificar l'exili de les persones que hagin obtingut o estiguin en tràmits d'obtenir la nacionalitat espanyola per aquesta vida. I si ens fixem en l'Argentina, és per això que dèiem, és la que més sol·licituds per obtenir la nacionalitat espanyola està tenint per aquesta via corresponsal a Buenos Aires. Joan Biosca, bona nit. Què tal, Manel? Bona nit. Joan, encara recordem les cues que hi havia al consulat espanyol en les últimes crisis econòmiques a l'Argentina. Ara, per aquest cas de la llei de nets, també n'hi ha, no sé si tan llargues. Mira, físicament les cues Manel,

aquí davant del consulat d'Espanya Buenos Aires, on ens trobem ara mateix, són poques, perquè han après de les circumstàncies anteriors, del 2001, de la crisi del Corralito, del 2008 també, una traonada migratòria important. D'argentins cap a Espanya i en aquell moment les cues eren monumentals, amb molta tensió, els argentins buscant una via per fugir del seu país i especialment cap a Espanya i Itàlia. Ara, però, és un sistema diferent, amb cita prèvia, s'atén des de les 8 del matí fins a les 8 del vespre i no hi ha aquelles aglomeracions que es recorden, però sí molts, molts, molts argentins, milers d'argentins, han presentat les seves sol·licituds i es calcula que, després de Madrid i Barcelona, Buenos Aires serà la ciutat amb més nacionals espanyols empadronats. O sigui que imagineu-vos la onada de peticions que hi ha aquí al Consorat de Buenos Aires, que ha reforçat la seva estructura burocràtica, per dir-ho d'alguna manera, i hem pogut parlar amb algunes de les persones que fins ara feien cua per fer els seus tràmits, Per una banda és una barreja d'emoció pels avis que van fugir en molts casos de la foscor de la guerra civil i del franquisme i volen tenir aquest passaport per una qüestió emocional, però d'altres també el volen tenir com una clau que podrà obrir en algun moment alguna porta. I sobre el vot, ara sentirem alguns testimonis, doncs Manel et diré que no els importa massa aquesta qüestió del vot.

El voto siempre es importante para cualquier ciudadano, pero bueno, de repente esto es algo transitorio y después se modifica.

Emocionada y un poco, bueno, te llena un poco de nervios y eso porque fue con un abuelo. Él se vino de España y después nunca volvió ni se vio con su familia, así que es un poco como un homenaje a él.

Yo tengo mis abuelos, tuvieron que irse de España, la verdad que es una posibilidad que me parece interesante. Es un tema emocional, sí, sí, sí.

Y yo por ahí me planteo emigrar. Para el tiempo que me cede o lo que sea, por ahí termino mi carrera y tengo pensado irme.

En aquests dies, Manel, he estat bussejant entre les xifres i les estadístiques de l'Institut Nacional Espanyol d'Estadística i perquè us feu una idea de la dimensió de la quantitat de nous espanyols amb passaport que poden emergir, només del mes de gener fins al mes d'agost, aquí a l'Argentina ja hi ha hagut 2.000, podríem dir, nous catalans, és a dir, nous espanyols que amb el seu passaport entren a formar part del cens electoral. I per tant haurien de tenir vot de dret a votar, però com que ha quedat en suspens no ho podran fer. S'espera que les nacionalitats espanyoles aquí a l'Argentina augmentin amb una xifra tan gran que, com us deia, convertiran Buenos Aires en una capital important espanyola.

Per acabar, Joan, diries que aquestes persones, perquè moltes parlaven per una qüestió emocional en aquests talls que ens posaves, no sé si aquest passaport és com un pla B per si de cas, és a dir, una via més, no vol dir que necessàriament vulguin venir a viure a Espanya o tampoc ni tan sols que vulguin votar, com deies tu?

La gent gran, que és majoritària, que està tramitant la nacionalitat perquè no ho van poder fer en altres circumstàncies o en altres moments, ho fan per una qüestió emocional, bàsicament. Però els joves són els que ja es plantegen tenir aquest passaport com una clau que pot obrir una porta en el futur i plantejar-se deixar l'Argentina i no anar cap a Espanya necessàriament, perquè amb el passaport d'Espanyol poden residir a qualsevol país de la Unió Europea. Doncs moltíssimes gràcies, Joan, des de Buenos Aires. Gràcies a vosaltres.

Fins a 200.000 saharauis nascuts sota l'administració espanyola i els seus descendants podrien aspirar a la nacionalitat per carta de naturalesa, gràcies a la llei aprovada pel Congrés. Això sí, hauran d'aprovar que van néixer al Sàhara Occidental abans del 29 de setembre del 1977. Podem saludar ara el Mahi Khalil Bugaj, és president de l'associació Joventut Activa Saharaui. Bona nit, buenas noches, el Mahi. De entrada, ¿qué les parece esta decisión, esta medida de poder otorgar la nacionalidad a aquellos nacidos antes del 29 de septiembre del 1977?

Pues de entrada creo que es muy importante porque es un poco también. Memoria, porque retornamos a lo que era el Sáhara Occidental en esa fecha, anterior al 1975, por lo tanto recordar el origen de este conflicto y de esta historia y de todas las circunstancias que llevaba sufriendo nuestro pueblo durante estos 50 años. Por lo tanto, cuando hablamos de esta ley, hablamos de que el Estado anterior a esta ocupación, es decir, el Estado español. No otorgó la libre autodeterminación a nuestro pueblo y, por lo tanto, lo abandonó en esa fecha, permitiendo otra invasión y otro criminalismo que sigue persistiendo en nuestro territorio y en nuestro país. Por lo tanto, creo que se está haciendo, o se está empezando, mejor dicho, a hacer un poco de justicia y una amparación. Digamos, un poco el reparo administrativo y desde el punto de vista del derecho de identificación

para nuestra población. ¿Se sabe dónde están residiendo ahora mismo la mayoría de personas que podrían beneficiarse a través de esta medida?

Sí, por supuesto. En cuanto a los datos, los últimos datos que hay, Vicente, actualmente, son lo que nos ha recordado el año pasado una sentencia del Tribunal de Justicia de la Unión Europea, que recordó que el 80% de la población del pueblo del Sajo Oriental es una población refugiada. Por lo tanto, la población está en los campamentos de refugiados locales. De Argelia, en la región de Tinduz, al suroeste de Argelia. Y esa es la mayoría de la población porque todo el pueblo se ha sometido a un éxodo o un exilio. Casi en su totalidad y por lo tanto queda una minoría de saharauis autóctonos en la propia ciudad ocupada de Sahara Occidental y el resto de la población, que es la mayoritaria en este caso, sigue siendo refugiada.

¿Estáis recibiendo muchas consultas o preguntas estos días de cómo hacer el trámite, cómo pedir la nacionalidad española?

Sí, por supuesto, porque esa población además también durante estos últimos años, sobre todo la población joven, por las circunstancias sociales y económicas también está percibiendo nuevas realidades migratorias. Por lo tanto, tienen la necesidad de salir de esos campamentos. Recordamos que es un problema. Una zona del desierto con unos recursos absolutamente limitados y, por lo tanto, la gente tiene la necesidad de desplazarse en búsqueda de nuevas alternativas o nuevas, digamos, emigraciones geográficas y demográficas. ¿En tu caso? Sí, en mi caso, yo, por ejemplo, soy un joven que lleva bastante años aquí estudiando España, desde hace más de 16 años, porque empecé. Realizando mis estudios aquí en España y durante todos estos años. Anterior a esta ley, nuestra situación administrativa es muy peculiar, porque somos apátridas, tenemos una condición de un estatuto que autoriza el derecho internacional, que es que no tienes patria, no tienes país, no eres reconocido en ningún sitio, y esa es precisamente la circunstancia en la que llevamos sufriendo durante todos estos años. Por lo tanto, la gente se alegra por esta decisión que les ha autorizado. Digamos mayor derecho administrativo y por lo tanto mejoras en su documentación y sobre todo en su identidad porque su identidad es la saharaui pero para conocerse en el resto del mundo necesita identificarse que. Siendo su documentación no reconocida actualmente en la mayoría de los países del mundo. Claro,

¿tú te gustaría, supongo, tener un pasaporte saharaui y que fuera reconocido en todas partes? Por ejemplo, en el caso de tu madre, tengo entendido que sí que le afectaría, ¿no?, la ley.

Claro, totalmente, porque la ley se aplicaría hasta la fecha del 75, por lo tanto, todos los saharauis, es decir, nuestros padres y nuestros abuelos, que han nacido en el Sahara Occidental y en ese momento el Sahara Occidental era una provincia del Estado español y, por lo tanto, era territorio o soberanía del Estado español. Entonces, toda la mayoría de nuestros padres. Obtendrían casi automáticamente esa nacionalidad porque es algo que se les prohibió o se les arrebató injustificadamente porque España además abandona el territorio cuando en ese momento el derecho internacional o la ONU le exigía una libre determinación de la población del Sahara Occidental, cosa que no ocurrió realmente y con su abandono además permitió una invasión ilegal y militar que. Esa opresión, además, el pueblo saharaui no pudo satisfacer su soberanía o su identificación. Soberana o política o social. Con lo tanto.

Digo, el Maggi, nos lo has explicado muy bien y te agradecemos mucho que nos hayas acompañado esta noche aquí en el Catalunya Night. Es el Maggi Halil Bugaj. Muchas gracias y buenas noches. Muchas gracias, muchas gracias a vosotros. Gracias a ti por atendernos. Ahora podemos afegir la veu de Josep Maria Aguirre, que es profesor de Dret Administratiu de la Universitat de Girona. Buenas noches, Josep Maria. Bona nit. Hem parlat, per exemple, del cas de la llei d'anets argentina i ara dels saharauis. Li volia fer un parell de preguntes al respecte. D'entrada, en el cas de l'Argentina, fins ara teníem entès, no sé si ens perdem en algun lloc o no és així, que passaport volia dir dret a vot directament. No és exactament així o sí?

A priori és així, és a dir, la nacionalitat espanyola, per tant, el passaport, perquè ens entenguem, dona dret, diguem, al sufragi actiu i al sufragi passiu, i per tant tenen dret, diguem, a poder votar. Certament, aquestes darreres hores, no?, i com a conseqüència d'aquesta interlocutòria dictada per el Tribunal Suprem, ens hem trobat, diguem, en que aquest dret s'ha suspès en aplicació d'alguns els suposits de la famosa llei de nets, aquella que permetia nacionalitzar els exiliats durant el franquisme. Però fins a dictar aquesta interlocutòria era tal

com explicaves tu. Perquè, en canvi, el cas dels saharauis que discutíem ara, tots aquells que puguin acreditar que compleixen els requisits i que rebin el passaport espanyol, sí que ja queda clar que podran votar directament.

Sí, en el cas de Saharaui falta aprovar la llei, està en tramitació, s'ha aprovat el Congrés, falta la seva aprovació al Senat, i si s'escau el retorn al Congrés, però en els termes en què està el text redactat, diguem, serà un procediment relativament més simple. Es tractarà simplement d'acreditar que aquella persona ha nascut en el Sàhara Occidental amb anterioritat el 26 de febrer de l'any 1976, i per tant, aportant qualsevol document administratiu que acrediti aquest naixement en aquesta data, obtindrà, diguem, la nacionalitat per naturalesa. En el cas del Sàhara, el procediment que es dibuixa. En el cas de la llei de nets apareixen elements més complexes. Quins són aquests elements?

Per acabar-li, volíem plantejar una qüestió. Ara sentíem persones a l'Argentina que bàsicament volien el passaport com un pla B. Si passa alguna cosa o si vull marxar, doncs tinc aquesta via més fàcil d'entrar a Espanya o a Europa. En els casos amb els països en què hi ha acord de doble nacionalitat, com és el cas de l'Argentina i d'altres, una persona pot votar a dos països?

És una bona pregunta. De fet, teòricament, el conveni de reciprocitat entre Espanya i Argentina permetria només exercir el dret de vot en un dels dos països. En quin? Doncs en aquell en què s'estigui residint. És cert, però, que en el cas de la legislació espanyola, permet, a dia d'avui, diguem, que un resident a l'Argentina s'incorpori en el sens de residents a l'estranger, al CERA, eh? I a partir d'aquest mecanisme poder votar també Espanya. Per tant, a dia d'avui, malgrat l'existència d'aquest conveni, d'aquesta previsió que mencionava, és perfectament legal votar Argentina i votar Espanya. De fet, el que ha succeït amb aquest interlocutor del Tribunal Suprem és que s'han suspès les noves inscripcions en el CERN, en aquest registre de residents a l'estranger, Fins que no se resolgui una qüestió de fons, que és que si realment la incorporació d'una part d'aquests exiliats es va fer correctament, o si bé, com defensa algun partit polític, s'ha extralimitat les funcions de la llei mitjançant una instrucció del govern espanyol i s'ha nacionalitzat a persones que no haurien d'haver sigut nacionalitzades. Aquest és el debat de fons. Un debat que, per cert, únicament queda centrat en aquells argentins que es troben a l'Argentina, perquè si algun d'aquests argentins nacionalitzats, pas argentins o altres ciutadans de Sud-amèrica o de la resta del món que entrin en l'àmbit d'aplicació de la Llei de Nets, Entra amb el passaport espanyol a l'estat espanyol i s'empadrona en qualsevol municipi espanyol, podrà exercir el dret de vot amb tota naturalitat, perquè ja no estarà inscrit en aquest cens d'estranger, sinó que formarà part del cens ordinari, com qualsevol veí de qualsevol ciutat a l'estat espanyol. Per tant, fixem-nos que la suspensió únicament opera en relació a aquests ciutadans nacionalitzats que segueixin residint en el seu país d'origen.

Doncs és Josep Maria Aguirre, professor de Dret Administratiu de la Universitat de Girona, que ens ho ha explicat molt i molt clar. I molt bé, moltíssimes gràcies.

Una abraçada. Gràcies a vostès. Una abraçada.