El Ferrari elèctric, prohibit destruir roba no venuda i l'espectacle dels ocells al delta de l'Ebre

Green Meteo Mauri, amb Francesc Mauri.

3 de setembre. El setembre seca les fonts o s'emporta els ponts. De moment hem començat amb una tranquil·litat bestial, nova temporada, calorada. És que demà divendres, bé, ja fa dies, però demà divendres, dissabte i diumenge. En alguns punts de ponent això serà infernal i serà infernal perquè arribar als 40 al setembre és excepcional. Només ha passat una vegada a la història de Catalunya i va ser al setembre del 2016. L'Observatori de Vinebre, la Ribera d'Ebre, va arribar als 40.6. Va ser un cas aïllat. Bé, si arribem als 40, serà la segona vegada que s'hi arriba. No sembla que s'hagi d'arribar als 40.6, però vaja, aquest any pot passar qualsevol cosa. Dit això, programa 650, Déu-n'hi-do, des de novembre del 2012. Green Mobilitat, amb la Xina, cobra forat en el mercat del cotxe elèctric, José Luis Gallego, evidentment, Green Empresa i Comerça Plus, també en Gallego. Parlarem també d'elèctrics, però de Ferraris, que han punxat estrepitosament, Green Yara Plus i Consum Responsable, destruir Ferraris. O més ben dit prohibit destruir els estocs de roba no venuda i a l'entrevista Guirín s'acosta, estem a les portes de l'esdeveniment anual per excel·lència del Delta de l'Ebre des del punt de vista de la biodiversitat, el Birding Festival de la mà de la Fundació Catalunya La Pedrera. Tot això, com sempre, perquè som digitals, al web catradio.cat, al mail meteomauri arroba catradio.cat, i al Facebook i a la xarxa X, i som amb 27.000 i gairebé 93.000 seguidors respectivament.

Quin temps ha fet? Bé, el temps que ha fet es resumeix molt ràpid. Sol i mosques, i ja està. És aquella frase de ple estiu i poca cosa més. Però com que som una mica científics i ens agrada aportar arguments i, evidentment, posar-hi dades, dir-vos que. El que ha estat notícia és que aquest dimecres i aquest dijous l'Observatori Fabra, amb 33,6 graus dimecres i una mica més de 33 graus aquest dijous, ha superat el rècord que hi havia des de setembre del 83 i ja hem tingut la màxima absoluta en un mes de setembre al Fabra. En aquest segle XXI. Aquesta és efemèride climàtica. La resta, doncs, francament, trist. Sol, alguns núvols baixos, algunes nubolades, algun roixat molt local els últims vuit dies. Ara ja fa uns dies d'això. I bé, avui absolutament cel serè. S'ha vist algun núvolet petitíssim, però vaja, misèria i companyia.

Green Mobilitat, amb el patrocini de Port de Barcelona. Vinga, Green Mobilitat.

Doncs t'haig de dir que ara que m'estic llegint el titular de la proposta de debat o de tertúlia que t'oferia. Penso que no sé si està ben feta, perquè Xina obre forat en el mercat del cotxe elèctric, quan ja fa temps que el va obrir. Ja ho crec. Saps on titular? Acabem de començar a setembre. Ara el que jo diria que és una esquerda més que un forat, perquè el que ha fet ara, o sigui, les dades que dona. És una esquerda planetària. Jo diria que sí, que és fins i tot una falla, perquè aquest informe de l'Agència Internacional de l'Energia, de l'AIE, que ha analitzat l'evolució dels vehicles elèctrics, ho fa de tant en tant. No és que l'Agència Internacional de l'Energia s'hagi tornat sostenibilista, que no ho és, però sí que l'evidència.

L'evidència cau en unes

lloses fa setmanes. Diu que els productors xinesos omnistren ja prop del 70% dels cotxes elèctrics venuts a escala mundial. Mentre que els fabricants, això és un informe de l'AIE, els fabricants europeus i nord-americans, amb prou feines, arriben al 15%. La resta, bàsicament, és Corea. És a dir, que aquí estem en una situació que jo no m'imaginava

que s'anés a produir. És bestial i clar, què fas? Doncs segurament, si no pots vèncer-lo, avia't.

Aquí està la cosa. I per què s'està produint aquest assalt al mercat mundial de vehicles elèctrics per part de la Xina? Doncs perquè la demanda interna. Doncs ha caigut i els hi sobren vehicles elèctrics. Llavors, les exportacions de cotxes elèctrics ja han duplicat, ja superen els 2,5 milions d'unitats. 2,5 milions d'unitats d'exportació. També manté el domini a les cadenes de subministrament. Actualment, no només a les cel·les de les bateries, sinó amb altres components, ja són el 80%. Made in China. És a dir, que la situació del vehicle elèctric i dels components i del mercat que gira entorn a l'electrificació de la mobilitat està absolutament decantada cap als xinesos. Les vendes mundials de cotxes elèctrics, per altra banda, segons la IE, és a dir, que ja saps que la IE és escèptica i només.

No, no, les dades són absolutament fiables, perquè confiables en tema, que són les oficials, etcètera, etcètera,

i per tant és l'evidència. Ha crescut un 20%, una quarta part de tots els cotxes més nous venuts al món ja són elèctrics, segons la IE, el parc mundial de cotxes elèctrics és ja de, no les vendes, el parc mundial, és a dir, els cotxes que estan circulant pel món, És ja de 80 milions i pel 2035, fins i tot sense anuncis de noves polítiques d'incentiu, com ha passat amb els Estats Units, es preveu que superi els 500 milions de vehicles elèctrics.

Saps, ho acabo de consultar, eh? Janell-Febrer. Vehicles 100% elèctrics venuts a la Xina, mes de gener, 700.000, febrer, 760.000, març, 1.200.000, abril, 1.300.000, maig, 1.500.000, juny, 1.600.000, juliol, 1.560.000, prop d'1.500.000 a l'agost. Més dos milions i mig d'exportació. En un mes. Cada mes. És a dir, el món occidental, que per nosaltres és el nostre referent a la Terra, som 1.500 milions d'habitants. Ells són 1.500 milions d'habitants. I hem vist que poden ser els reis del món, energèticament parlant, etcètera, i en molts sentits, des del punt de vista de l'electrificació. A partir d'aquí, bé, la maquinària és. Bé, és una I no s'atura. Una picunadora. I no s'atura. I no s'atura. Empresa Green. Vinga. T'agrada la proposta? Sí, bé, és curiós, perquè, ostres, que fàcil que és barrejar naps i cols, i després no veure el que hi ha al final dels naps i les cols, i el túnel, i tenir una mica de visió, és que dona la sensació, de vegades, a desgranaràs el tema.

En el món de l'empresa hi ha marques que fan de referència en el seu sector, però de referència de lluny, no? És a dir, que, doncs, no sé, en el sector del gran consum d'alimentació, Nestlé, Unilever, és a dir, aquestes marques són les que fan de referència en el món de l'automoció una de les marques que des de sense cap mena de dubte és un referent, és Ferrari. Hi ha hagut una crisi aquest estiu, una mica abans de l'estiu, jo per això t'he posat, de veritat cal un Ferrari 100% elèctric? Te'n recordes que vam fer fa un temps un espai sobre Harley Davidson que havia anunciat que faria les motos amb només 100% elèctric? Sí, sí. El problema del soroll, que ja saps que el tenen patentat i que és una imatge de marca, el soroll. Doncs la cosa va per aquí. L'aposta de Ferrari i pel cotxe elèctric ha fet fallida. Després de presentar el model, que l'ha anomenat Luce, La marca es va desplomar gairebé un 5% en borsa i va rebre un rebuig frontal per part dels seus clients. Clar, el client de Ferrari s'està de mirar-se les emissions de CO2 del seu vehicle? Entenc que no. I el client de Ferrari,

on va a sopar? On dorme a la nit?

Què fa? Què consumeix? En canvi, en el món de l'empresa, aquesta dada, és a dir, el fracàs de Ferrari amb el vehicle elèctric, que ja està demostrat, ha servit, ara t'ho explicaré, perquè la resta de marques de luxe hagin fet un pas enrere. T'ho explico. El fabricant italià ja saps que Ferrari és la matriu, però té altres marques, té Fiat, té fins i tot Jeep, té Lamborghini, té altres marques que volta. No, Lamborghini no, perdó, té una altra marca. Crec que a Jeep hi ha una aposta important per l'elèctric, per exemple. Per això ell, com a grup, entén que com a grup el que fa és que diu que apostarà pel vehicle elèctric, però què fa amb la matriu, què fa amb la referència? Ell diu que l'objectiu és que abans del 2030 el 20% de la gama de Ferrari sigui 100% elèctric. Ja compta amb diversos models híbrids. Ferrari, jo no els he vist, però es veu que volten. Això diuen que no altera l'identitat de la marca. No, perquè al final un híbrid és un motor de combustió. El que passa és que diuen que el que es pregunta al mercat, al mercat d'aquest segment, que és un segment petit però que es fa veure, és si el Luce representa l'esperit de Ferrari o no. Si un vehicle elèctric representa.

Jo, ja saps que la meva bogeria pel vehicle elèctrica és total. Jo et diria que no. Jo et diria que no.

Primer, què és el que busca un client de Ferrari? Això és el que m'han dit perquè conec amb un i li vaig fer la consulta. Primer, em va dir, sentir el soroll del motor, és a dir, que el motor el sentis els ronyons, com si diguéssim, no les ulletes. Jo diria que et tremoli el cul. Aquí, efectivament.

Notar com el cotxe et demana més. L'elèctric, pobretes, que no tremola res.

Notar com el cotxe et demana més del que li estàs donant en tot moment. És a dir, en tot moment el cotxe t'està demanant més. Que va sobrat de potència i que.

Bé, però l'elèctric segurament estaria per davant de la potència d'un Ferrari,

passant dels 1.000 cavalls tranquil·lament. Ara t'explicaré les condicions del Luce perquè vegis on està el fracàs. Perquè la velocitat, il·legal completament, això s'ha de remarcar, perquè estem parlant que aquestes velocitats s'haurien de sortir en un circuit tancat. Ah, però jo em pensava que no passava de 120. Molt bé. Segons sembla, amb el silenci del motor elèctric, bona part de totes aquestes sensacions es perden. Anem a veure què és que dona el Luce. Per començar, li han posat un sistema d'amplificació de so, de la mecànica. És a dir, li han posat, com si diguéssim. Un Bang& Olufsen del soroll. Del soroll, de manera que fa playback al cotxe. Entens? Sí, clar. Hi ha funcions d'acceleració i d'altres, i de frenada, de conducció, que simulen. Les del Ferrari, que fort té mil cavalls de potència Francesc, el Luce encara em semblen pocs el permeten passar de 0 a 100 en 2,5 segons i diuen que no els dona el que és un Ferrari. Agafa els 310 km hora de velocitat punta. Però perquè deu estar capat, eh? 310 km ja em sembla una bogeria. Sí, però 530 km d'autonomia. 530 km d'autonomia. I tot i així, no se n'ha venut cap des de la seva presentació, que va ser. Que va ser abans de l'estiu. L'any passat Porsche ja va fer marxa enrere amb el seu elèctric, esportiu estic parlant, ja saps que té alguns models O sigui, per mi un Cayenne és de luxe, però es veu que això no és el luxe.

Jo veient Cayennes que circulen, començo a pensar que. Bueno, una mica poligonero, eh?

En tot cas, s'ha fet enrere Porsche, també s'ha fet enrere Aston Martin i també s'ha fet enrere Lamborghini.

No tindran vehicle elèctric. És que segurament és encertat, perquè tu i jo, quan n'hem parlat, obrim una ampolla de vi, d'un vi molt bo, molt bo, molt bo.

Aquell que vam obrir a l'estudi la temporada passada. Per exemple, molt bo. Amb grans muralles. Imagina't.

Eh. El mateix vi posat amb tap de plàstic. Com va ser el cas. que dius, escolta'm, és que conserva totes les propietats, etcètera, o el mateix vi amb el tap de suro. D'una alcina surera de les Gavarres. Jo el vull del cine Sorera. I si li haig de treure un trosset de soron al vi, no passa res. Culturalment, jo necessito.

Doncs un client d'Aston Martin vols dir que demana exactament el mateix. I si hem de fer una excepció pels clients d'Aston Martin, de Ferrari, de Lamborghini, saps què? Que la fem. Perquè els xinesos venen

per darrere amb el BID i amb el 5. Si es venen 100 milions de cotxes al món i 500 mil són així, diguem, de prehistòrics, de la combustió.

No creuen ni que arribin a 500 mil. No, no ho sé. Ja saps que un Ferrari l'has d'encarregar, el pagues, o sigui, el pagues per complert i després d'aquí 3 o 4 anys potser et truquen i et diuen que ja pots anar a Maranello a recollir-lo. Ah, va així? Va així, la cosa va així.

Va, cap a on anem? Cap a la roba,

que és un dels residus més complexes, més conflictius i que no tenim solució. Hem estat parlant de recluïda selectiva durant tots aquests anys dels envasos, de la matèria orgànica, del paper, del vidre. Però hem deixat de llarg el tema de la roba i això ha anat creixent i ara tenim un problema molt important.

Saps què pensava jo? La roba s'ha convertit una miqueta en una mena de pastilla com l'ibuprofen. Que tothom, saps, pam, pam, és gairebé, gairebé un medicament per moltes persones. Fast fashion és exactament així. Hosti, tu, necessito una dosi de satisfacció. Vaig a comprar. I aquesta marca X, doncs resulta que.

M'ho porta aquestes marques és cap a qui va aquesta directiva suposo que estàs parlant de Shane perquè les marques que en sortien i que fa un temps en parlàvem Zara, Mango compta amb la feina que estan fent. H&M compta amb la feina que estan fent per intentar evitar el residu tèxtil un dia en parlarem en concret d'aquestes marques però deixa'm que et parli de la directiva perquè precisament aquests dies. Hem rebut la notícia que la Unió Europea ha dit que el govern de l'Estat ha anat massa lluny i l'ha convidat a que reflexioni. Per què? I els francesos encara més. El que diu la directiva és que les marques de roba ja no podran destruir els excedents no venuts. És a dir, això que és tan comú, que quan s'acaben les rebaixes, la roba que queda a la botiga, no creguis que va amagatzem, no, no, no, aquella roba segurament Caritas no en vol saber res ja de la roba ja en tenim roba ja surt per les orelles el 7% de les escombraries doméstiques el 7% és roba tu ens

deies en un de les teves peces que ja suposa més volum que els envasos

el mateix és una borrada quant de temps hem dedicat a explicar que va i que no va el contenidor groc. Hòstia. Quant debat hem fet sobre si a Coembes s'ho fa bé o no ho fa bé? Quant debat hem fet sobre si, encara que siguis de plàstic, si no ets en base al groc no hi aniràs? Quantes campanyes de comunicació hem fet al groc? Fa 30 anys. Hi ha la roba. Ja ho saps, és voluntari.

Hi ha la roba. Res, zero. Zero. Bé, doncs ara. Però és que la roba. És com les malalties mentals. Es passen solitari. Saps? És com. Ningú sap què se'n fa. Ningú sap què se'n fa. Ningú sap el que està demanant la gent. Però hi ha un mercat, que t'haig d'explicar, potentíssim. O sigui, la gent diu, sí, jo demano una pizza, és visible, el pizzero, no sé què, però després hi ha aquests enviaments de roba compulsius.

El desert de Takama, les imatges que van sortir, crec que tu les vas treure, el TN, del desert de Takama, amb aquells milions de peces amb l'etiqueta. Enganxada, penjant noves de trinca sense utilitzar. Allà, al desert més sec del planeta. Milions i milions d'unitats. La prohibició aquesta de destruir la roba dels excedents no venuts penja el reglament europeu. Ja saps que el reglament europeu el que fa és que cada estat se l'aplica i aquí el que ha fet l'estat ha sigut baixar en els màxims. I dic que les peces de roba i el calçat que es retirin de les botigues només es podrà destinar a la reutilització, al reciclatge o a altres vies autoritzades. Però ja mai més ni als abocadors ni a enviar-la, com tu deies ara, als països del tercer món. En aquest nou escenari, les organitzacions del tercer sector han dit "Ei, compte, perquè això per nosaltres pot ser una oportunitat, una oportunitat de generar economia circular, de generar llocs de feina i de facilitar l'accés de la gent amb problemes d'inserció". Al mercat laboral. És a dir, que això hi pot donar una segona via. Què estan fent els francesos? Això que ha fet l'estat espanyol. Ha dit que s'ha de destinar reciclatge, reutilització o altres vies no autoritzades. El que ha fet França, i a més a més aquesta proposta ha sortit de la presidència, és a dir, de l'ALICI, no de l'Assemblea, Ha dit que ha posat aquestes marques que hem parlat abans, aquests grans distribuïdors que t'envien una pesseta, una peça, uns calçotets, uns mitjons, des de Xangai o des de Beijing, a Matadepera, Via Express, i ho tens en dos dies. Això, a partir d'ara, tindrà una taxa. Però no una taxa. És a dir, si els mitjons t'han costat 50 cèntims, la taxa més petita que està contemplant ara l'estat francès és de 5 euros. Ara. Cap al 2030 la vol fer estirar fins als 20 euros per compra compulsiva de roba fast fashion. I això sí que és dissuasori. Aquí sí que s'ha acabat la tonteria. I si la recaptació realment després va. Evidentment, a impulsar sistemes de recollida selectiva i de valorització i de reutilització. Aquí també tenim una cosa pendent.

Ostres, i no han pensat en les càpsules de cafè d'alumini plàstic? Anem per parts, com deia aquell, no?

Ja que el destripador. Anem per parts. Doncs el que fa el sistema. Polèmica. Els sistemes de recuida selectiva. Molina d'Aragón, un poble de del Triangle

fred d'Espanya. Molina d'Aragón, Calamotxa i. Crec que és Tarol, si no vaig equivocat. No ho sé. Molina d'Aragón, jo crec que és Guadalajara.

Guadalajara, encara. Molina d'Aragón acaba de dir que retira els contenidors de recuida selectiva de roba. Dels carrers. Per què? Perquè als pobles del costat que el van posar hi ha hagut dos morts aquest estiu. Gent que s'ha quedat a dins del contenidor. Per què? Perquè són els que estan més espoliats. Tu te'n recordes? Ara ja fa temps que no ho veig. Te'n recordes com als carrers de Barcelona? El contenidor blau del paper? Sí. La gent que s'hi dedicava ficava els nens perquè tragués el paper i en les furgonetes ho traien. Això jo ho he viscut. Ara ja fa temps que no ho veig. Perquè crec que està regulat. Doncs amb la roba passa exactament el mateix. Els contenidors d'Humana, els contenidors de Caritas, els contenidors de les institucions com Revista, que ja han muntat sistemes de recollida selectiva prou eficients, estan sent espoliats. I això fa que els ajuntaments diguin fora. No vull tenir problemes de seguretat vial amb un tema com aquest és a dir que d'un i dos amb la roba la que tenim muntada el continuarem el tema i si hem de portar algú que ens ho expliqui el portarem però crec que és un tema molt important i que ara és emergent tenim controlat el vidre tenim controlat el paper catró tenim mig controlat els envassos la roba encara està pendent molt bé,

doncs som-hi l'entrevista. Bé, això és l'entrevista, José Luis. Anem a tiro perquè tenim avui dificultats amb la connexió amb el Miquel Rafa. Ell està allà a la muntanya, a dalt de tot de l'Iñà, en aquell indret. Hola, Miquel Rafa.

Hola, hola, què tal? Hola, com esteu? Molt bé, hola Miquel.

Com que toqueu totes les tecles del territori, doncs, escolta, aquests racons del país, Déu-n'hi-do, de vegades també amb la telefonia. Escolta'm, 18-20 de setembre, festa major de la biodiversitat, i en aquest cas dels ocells, el Delta Birding Festival.

Sí, sí, tenim ja la dotzeava edició a punt a punt de començar ja. I realment pot ser molt interessant també, com cada any, cada any ens hem d'esforçar molt perquè sigui el més atractiu possible. Possible, i bé, sempre hi ha coses que fins i tot els que estem organitzant-ho tenim moltes ganes que comenci, perquè hi haurà coses realment molt sucoses. Molt important destacar que és,

com sempre, entenc, el món natural, no? És a dir, que continuem en la mateixa seu que des del principi.

Correcte, sí, sí, el Montnatura Delta, que és les instal·lacions ideals, que està allà a tocar de la llacuna de la Tancada i l'abadia dels Alfacs. Per tant, els flamencs els tindrem assegurats passant per sobre l'esdeveniment durant tots els dies.

Fantàstic. Escolta'm, ve gent de molts reconets d'Europa o alguns potser de fora, no?

I de més enllà, també. Tenim gent d'això. Europeus, per exemple, tindrem l'Alex Berryman, que aquest senyor és de la UICN, de Berlife, i és el que està fent ara mateix, estan fent un catàleg de totes les espècies d'ocell que estan a punt de ser considerades espècies extingides. Però no perden l'esperança. I intenten a veure si fent promoció d'aquestes espècies, per veure si algú les pot encara detectar i comprovar que no estan encara del tot perdudes, amb illes rares, amb llocs de selves remotes,

etc. Però més enllà de les delicatessen i dels stars, l'esperit del birding continua sent això, el públic general, les famílies, és a dir, que està obert a tothom, no?

A tothom, a tothom. És a dir, tot ampli espectre, des del que es vol iniciar i vol treure el nas per veure què és això dels ocells i l'afició, o que li agrada la fotografia. Llavors, hi ha, diguéssim, tot el gradient fins a arribar, això, als especialistes, a les conferències de molt nivell, o als debats interessants, en fi, també poden anar famílies perquè hi ha tallers també sempre per nanos. Activitats d'iniciació, hi ha de tot. Per tant, sí, és una festa completa, diguéssim, en tots els sentits.

Escolta'm, tu, si per exemple ets una família en aquest cas, que diu, escolta, anem a gaudir amb tres, bé, anava a dir, sí, amb tres minuts, què recomanaries? Suposo que intentar allotjar-te a propet. Sí, bueno, l'heu fet.

L'oferta al Delta, sabeu, és àmplia i de fet és una oferta que es manté justament fins a finals de setembre gràcies al Birding Festival i per tant teniu allotjament des del càmping dels eucaliptus fins a tots els hotels, allotjaments rurals, cases, etc. Vull dir que l'oferta és àmplia i segurament encara encara hi ha lloc per trobar i si no, a vegades fins i tot no passa res perquè estiguin una mica fora del Delta a la o l'ampolla, és a dir, que amb això, sí, que afortunadament és un lloc que encara hi ha molt allotjament. I llavors, efectivament, el que es tracta és de, des del divendres a la tarda fins al diumenge a migdia, doncs, mirar el programa i intentar buscar totes les activitats que s'adiguin més al que voleu fer. Sempre hi ha activitats, d'això, de tallers, d'iniciació i conferències, que són conferències que se solen fer a dos nivells, amb una carpa més grossa, les que són més, podríem dir, de més nivell, o les més que comptem que hi haurà més gent, i unes altres que es fan amb una carpa una mica més petita, on hi ha, doncs, això, des de les conferències que fan els juniors, els nois i noies de 11-18 anys, fins a taules rodones, presentació de llibres i, a més a més, totes les parades de les empreses de venda de material, òptic, fotografia, els llibres, els serveis de guies, d'ocells. Aquest any, per exemple, tenim l'Equador i Canàries, per primera vegada, venen també a oferir com a destins turístics ornitològics. Per tant, bueno, és a dir, que només passejar-te per allà ja no dones a l'abast de totes les coses que fem.

Miquel, el Francesc em parla al principi d'un dels esdeveniments més importants relacionats amb la biodiversitat al país. Jo estic absolutament segur, però per fer una mirada, on estem? És a dir, esteu contents on hem arribat? I sobretot, cap a on volem anar a partir d'ara? Sí. Estem contents perquè

hem arribat amb una velocitat de creuer, que hem consolidat aquest festival com un dels punts de trobada a nivell europeu. A nivell europeu hi ha, a finals de setembre, el Birkin Festival, i això ja ho saben fins i tot els estrangers. I també a nivell institucional, tenim un suport ja molt equilibrat, tant de la Generalitat com dels ajuntaments, com dels patronats de turisme de Lleida i de les Terres de l'Ebre. En fi, creiem que està ben compensat seguir sent un festival organitzat per unes entitats privades, o entitats no governamentals, com seria la Fundació, l'Institut Català d'Ornitologia, l'empresa Òrix i fotologístics, són els organitzadors. I després tenim moltes empreses petites del territori o de botigues o de gent que està interessada en els ocells, que també ens ajuda a fer aquestes activitats. Per tant, és viable, estem convençuts que això és un esdeveniment que, a part de ser interessant i divertit i un punt de trobada. És molt bo pel territori i per donar aquesta dimensió que l'ornitologia i el turisme vinculat a la natura és realment un valor actiu que realment és absolutament ara inquestionable ja en llocs com el Delta de l'Ebre.

Ja ho crec, ja ho crec. Absolutament. No, no. És un cas d'èxit per sentir-nos orgullosos tots els amants dels ocells. Tots els que seguim des de fa temps la tasca.

Ja t'imagino tu amb 10 o 12 anys amb una llibreta,

uns binocles. Si a mi m'ho arriben a explicar que tindríem un festival com el Birding al Delta, quan jo anava al principi, no m'hagués cargut mai ni el Miquel, ni el Francesc, ni ningú, no? Però hem d'estar orgullosos i sobretot hem de posar-nos reptes.

Reptes, però de vegades consolidar,

enfortir, etc. Jo crec que pot ser el principal festival d'Europa. Estic convençut.

Bé, nosaltres hem intentat sempre anar a admirallar-nos en els millors, que sobretot han estat els britànics i els americans amb això, però sempre amb voluntat de millorar-ho i si pot ser, superar-ho. I per tant, fem un festival que fins i tot. Ens és relativament fàcil aconseguir aquests conferenciants de primer nivell perquè venen encantats, venen encantats i veuen que aquí hi ha una força i unes ganes de que surtin bé aquestes coses, de que hi ha més a més, en general tenim l'avantatge que aquí la gent que es dedica a l'ornitologia té una edat mitjana bastant més baixa que aquests altres països. Que sol ser de gent més gran. I llavors, d'alguna manera, aquesta energia, podríem dir, de la joventut, es nota i això agrada molt.

Aquí tenim la masia. Aquí tenim la masia.

I tant, sempre ho he dit, sempre ha estat així. Ells tenen la tèmbora que nosaltres tenim. Sí, això. Tenim moltes promeses, sí.

Miquel Rafa, director de Sostenibilitat i Territori de la Fundació Catalunya La Pedrera, Verding Festival, un plaer, 18-20 de setembre.

Gràcies. Gràcies a vosaltres. Adéu-siau. Adéu, fins una altra.

Bé, el temps que farà és fàcil. Sol a tot Catalunya, ja està. Ara bé, hi posarem algun petit peró. Algunes nubolades de tarda dissabte al Pirineu, a diferència d'avui dijous, a diferència d'aquest divendres. I difícilment precipitació, no és impossible un cap de núvol amb alguna gotellada local. I diumenge, i aquesta és novetat, les nubolades de tard del Pirineu creixeran amb més empenta i la possibilitat de roixats a hores d'ara la donen els models. No gran cosa, però trencant aquest sol. I mosques d'aquests dies o d'avui o de demà pel que fa a la temperatura doncs protagonista 100% i de quina manera divendres dissabte i diumenge alguns punts de ponent poden arribar a tocar o assolir els 40 graus tímidament però hi seran. I valors de 32 a 36 a gran part de Catalunya. I això és un forn i s'inclou el Pirineu, les valls i el mes de setembre Déu-n'hi-do. Sí que és veritat que fora de la costa, l'interior i el Pirineu es nota i molt l'allargament de les nits. Les nits més curtes, ja ho sabeu, per Sant Joan. Després s'han anat escurçant el juliol no té temps de refredar, la gòssia es nota una mica, sobretot la segona quinzena i clar costa de remuntar la temperatura i és fàcil que caigui perquè hi ha bastantes hores de nocturnitat però això sí, les màximes seran implacables i tot això amb unes altres bé, hem fet la previsió general però pel que fa.

A prediccions particulars, Sofia Romero, si farà bona mar aquest divendres a Cadaqués, doncs mira, tindràs una mar molt, molt, molt plàcida. Si vas a motor, fantàstic, si vas a vela, un problema. Dissabte, Viel Torres, quin temps s'espera a Capellades? Sol, sol, sol, calor, calor i calor. Alba Vila, festa del Cir de Bascanó, exactament igual. Sol i calor ben intensa. Diumenge, el Joan, temps de cegar a Sant Jaume d'Enveja. I és que arriba la cega de l'arròs. Quina meteorologia tindrem aquest diumenge? No pateixis, cega el cap de setmana i en aquest cas diumenge a Sant Jaume d'Enveja sense cap impediment meteorològic, això sí, amb calor i xafogor. I el cap de setmana, en general, la Laia Cervelló demana per la festa el temps que farà la festa major de Montmaneu a l'altiplà central. Doncs bé, calor intensa, fresqueta de matinada, que si és festa major o més d'un, la matinada la farà servir, i domini del sol tot el cap de setmana.

Bé, ens havíem deixat Adriana Ruiz, disculpes, plourà Sant Quirze del Vallès aquest cap de setmana? No, de cap manera, domini del sol. I ens havíem deixat internacional el Pep, diu que van a Marrakech fins als inicis de la setmana vinent. Si ens farà molta calor? Sí, Pep, sí que és veritat que a les nits a Marrakech refresca, però de dia és un veritable forn. I sí, ara al pròxim programa, dijous que ve, ens escaparem per explicar o presentar-vos l'exposició Futur Immediat, transformar l'espai públic metropolità. Vindrà el seu comissari, l'Albert Gasull, i al Meteotemps farem un balanç de com ha estat aquest estiu pel que fa al temps, que ja us podeu imaginar quin és aquest balanç. I tot això amb un equip, recordeu, hem renovat. La Núria Ventura s'ha jubilat, un petó des d'aquí. Núria, des del 2012, des del novembre, al peu del canó. I el David Bueno és el nou sots director i productor d'aquest programa. El Sam Silva ens ha acompanyat a les vies de sol. Gori Massí per la redacció. I un servidor, l'home del temps d'aquest programa, Francesc Mauri. Que vagi bé.