El gran amor de Christian Casas

Que no surti d'aquí.

Juliana Canet, molt bona tarda.

Bona tarda, Roger, perdona. Perdona, perquè estaves bevent aigua. Jo també podria haver begut en un altre moment.

Està bé, sempre està ben hidratat. Marta Montaner, molt bona tarda.

Molt bona tarda. Com anem?

Molt bé. Igual que ahir, però una mica més bé. Doncs tant de bo fos així sempre, t'imagines? Jo ja hi firmo ara cada dia una miqueta més bé, sense estridències. Cap cosa, exacte. Sense estridències. No sol anar així. No, la vida és ben bé al revés, és com una cordeo de. Tot és un fade-out. Fade-out i fade-down.

Neixes fade-in i acabes amb un fade-out. I també un dia pot tenir moments de tot. De creixent. Vull dir que al matí pots estar una mica millor que el dia abans i a la nit pots estar molt pitjor que el dia abans, mai se sap. Però no us imagineu, no, la.

La gràfica de la vida que hi ha un punt molt àlgid i llavors torna a baixar. Jo vull pensar que no és això, que és com una borsa que va pujant i baixant, depèn dels dies i depèn de la temporada.

Això s'ha estudiat, que hi havia allò que parlava de la ve baixa i d'aquell tipus que podies ser més feliç. D'aquells 40 i poc que se t'enfonsa tot. Aquells 40 que és la crisi més galopant que pots tenir com a ésser humà. És que és perillosa. I després amb els 60 suposo que si la salut t'acompanya i si també tens un entorn que ho afavoreix, suposo que comences a veure llum i de dir mira, estic una mica més alliberat

i puc fer una mica el que em ve de gust. A mí la meva mare em va canviar la perspectiva quan em va explicar que ella no veia la gràfica de la vida, si li vols dir així, com una cosa lineal, sinó com una cosa rodona. Això ho va dir davant nostre, també, el dia que vam tenir la gran sort d'estar amb ella. Compartir una estona amb Teixim Vides, que sempre és un plaer, va dir aquesta barbaritat al principi. Vaig fer-la callar, que això és molt de filla. La vida és com un cercle. No, és una rodona i acaba. Clar, això també és una versió una mica mística de la vida, però acaba allà on comença. M'entens? Tot acaba i comença allà mateix, aquesta és la idea.

Creus que si algú diu una mica Benjamin Button estarà d'acord, Tamara, o no anava per aquí?

Doncs jo crec que encaixa molt amb Benjamín. És veritat que era una

qüestió més espiritual, no? És que no es va entendre res, però a mi m'agrada aquesta. Dic, mira, ja que m'ho agafo, m'ho agafo així també. Com que tot és inventat, perquè res té cap sentit i és la gràcia de l'existència.

He trobat la teoria aquesta que dèiem que la felicitat al llarg de la vida té forma de U, que és en la infància i en la bellesa quan estàs com més tranquil i més feliç i més tranquil amb tu mateix.

A la bellesa també en podríem parlar, perquè quan comencen a morir tots els teus millors amics, això és una barbaritat. Sí. I de la solitud que passes, això se'n parla poc.

Home, que és un col·lectiu absolutament abandonat. I a part que el cos et comença a fallar, la ment et comença a fallar. I que quan parles dels avis i dius, no, està bé, i de cap està perfecte.

Bueno, és que si de cap està perfecte vol dir que va veient amb tota mena de detalls com les coses comencen a marxar. I la gent també comença a marxar i t'hi vas sol.

S'ha de ser fort psicològicament per dir, bueno, estem de marxada. Està molt mal muntada.

La vida segons com està molt mal muntada.

I aquella cosa de saber que la meva àvia, clar, té 97 anys i fa molts anys que li passa, però ella fa tants anys ja que és com, no, aquesta finestra no l'arreglarem perquè per lo que queda, saps? I després, en realitat, pots anar allargant, perquè mira ella que va tirant de crèdit, però clar.

És que l'ideal seria Benjamin Button. Anar morint fent-te com petit i acabar els braços

dels teus pares i morir allà. Hi ha moments que sí que hi ha molt de paral·lelisme, perquè has de ser el centre de les cures, igual que quan ets un nadó, però has de tornar a netejar el cul literal. De què va el programa, exactament?

No ho sé, però m'ha semblat preciós i trist a la vegada, perquè la vida és una mica així. Excel is coming!

Això vol dir que potser rebrem la visita d'algú que ens acompanyava molt a Excel.

Bueno, ja el tenim aquí esperant, que és en Pau Esparc. Pau, bona tarda,

que ha arribat amb el superaigües. Sempre que ve fem una mica de remember, eh?

Sí. Home, clar. A veure, abans de tot això, avui s'han publicat els dos capítols finals de La Travessa.

I he parlat amb la senyora Trescat, que també hi existeix.

I és la millor, he de dir, la meva preferida, per això sempre dic senyor. Que un dia un dels senyors Trescat em va dir, per què dius senyor? I jo li vaig dir, perdona, perquè sempre sou senyors els que us equivoqueu. Mai és la senyora Trescat. Però també hi ha senyores Trescat. Mai ha estat ella, però mai ha comès cap error. Ella només l'encerta. Ella només bones notícies. Ella és increïble. Ella és per mi la meva mare.

Doncs jo no els he vist perquè no estic al dia de la travessa, ja han sortit avui a les 8 del matí, però m'ha dit que és molt interessant que la gent arribi fins al final final de l'últim capítol, que hi ha una sorpresa. Què vol dir una sorpresa? No ho sé, jo no ho he pogut mirar. La sorpresa és quins són els guanyadors, no? Però llavors hi ha com un contingut extra, que evidentment no farem espòiler, i que jo no he vist, i que m'ha dit que és important. Que arribeu al final, final, final de tot.

Això és com quan hi ha una pelicula als sirenes

i et diuen t'has d'esperar després dels crèdits. Això ha generat en mi un profund trauma, que ha afectat les meves actituds. Perquè és que jo a cada pel·lícula que vaig, per molt que sàpiga que estic veient La bola negra i que evidentment no hi haurà un apartat després dels crèdits amb una mica d'extra. Tens la il·lusió que potser apareixi alguna cosa. I cada vegada que és que no tinc una profunda decepció que m'enfonsa.

Els treballadors de les sales de cinema normalment t'avisen, no? De vegades quan estan recollint les crispetes diuen que era. Espera't, espera't.

Ara ve la sorpresa. Fa tants anys que no

em passa i també vam viure això a principis dels 2000 i anys 90's que alguns discos al final de l'última cançó hi havia un silenci de 3 minuts i llavors començava una cançó l'oreja de Van Gogh Sau també ho van fer en el seu moment i segur que hi ha molts altres exemples l'oreja de Van Gogh tela, eh? en parlarem, no? encara queda un mes i

algun dia perquè els aneu a veure en directe en Regis veu que no ve al final no,

es veu que ella m'havia d'agafar una entrada que no s'ha agafat i no hi vaig. Però tu hi volies anar? Sí, clar, ilusionat, a més.

Si la podràs aconseguir. No, me la compraré. Pel que sigui, crec que algú us vendrà la seva. Segurament. Jo l'únic que sento quan veig els vídeos que m'apareixen del concert és inspiració profunda. De fet, la Maia està lluint uns modelets de temàtica rosa, que jo t'ho juro que li copiaré algun per Sant Jordi. Rosa de flor, eh? Rosa de flor. No ho has vist? Ella en si mateixa és una rosa gegant. És com la gata Ruiz de la Prada, a mi també m'agrada. És una mena de rosa del petit príncep, o sigui, no? És com una cosa molt I que la critiquen molt, eh?

Per com va vestida i també per com es mou. Ah, això ja estem farts, això. Sí, bé, en Jaume ens ho actualitzarà.

Si algú vol anar a veure un concert de la Celine Dion, lo bo és que pot anar-hi, m'entens? Vull dir, que cadascú vagi a veure lo que. Sí, sí, tant. Gràcies a Déu l'oferta cultural és immensa i no és obligatori anar ni a un concert dels Tiers ni a un concert de l'Oreja en principi.

Bé, en tot cas, sobre la travessa i el final de la travessa en parlarem els propers dies perquè la gent tingui temps de mirar-la. Nosaltres el que farem mentrestant avui és centrar-nos en un dels concursants d'aquesta edició VIP. I això, Marta, significa que ara obrirem de nou una carpeta que fa temps que no toquem, que és la dels Casas. Sí, però com ja ho has lligat

amb la travessa, jo tenia apuntat, no és la parella Pinto-Casas-Casas-Pinto, sigui la d'en Mario i la Melissa, ni tampoc de l'Òscar Casas, que és el segon germà de la família més famós. No, avui és el torn d'ells.

Però estàs motivada ara, perquè ja can durar-ho tot. No. Que no perderem avui. Vinga, ja està, ara agafem les bicis i tirem. Vinga, vine aquí. Que no.

Vine aquí. Vinga, hermana. Vine aquí. És la millor. Ni tot el temps que ha passat lluny. No me da igual, ¿eh? Me cae el pato. Qué maravilla, qué maravilla.

Mira qué bonita. Qué bonita.

Jo els adoro. Estem parlant de la Sheila i en Christian Casas, els dos germans de la dinastia Casas, que, efectivament, han concursat a la travessa VIP. Un potencial, nois. És que quina llàstima estar sola en això, perquè no mireu la travessa VIP. Em sento solíssima, igual que em sento solíssima ara mateix, en aquesta sensació de voler mirar ara mateix la travessa VIP i haver d'estar aquí. Jo no vull ser aquí en aquests moments. Algo que no diria mai del que no sortir d'aquí. És així, mai s'havia dit. I jo també m'agrada quan hi ha giros inesperats. És un gir completament inesperat. Està encantant, eh? Ara, el que em diu, m'està apassionant. I no amb aquesta cosa de dir, jo hi concursaria, no, no, purament com a espectadora. Em sembla un molt bon producte i un molt bon càstig.

De fet, et deu passar al contrari, perquè cada vegada que sentim un tall aquí, a mi, i que m'encantaria participar-hi, m'agafa un jo molt tremendo. És que no sé on ho faria pitjor.

Et dic, potser despuntaria jo una mica amb les proves mentals. Ni de conya. Dificilíssimes. Doncs aquí els tenim, la Sheila i en Christian Casas, potencial enorme, diguem, Juliana. Són els teus preferits? No. Ja saps qui són?

No de guanyar ni de. Està top 3 per elles a nivell de reality. Saps aquella categoria actor revelació? Per mi sí.

Però per la sorpresa. Jo sabia que ho farien molt bé, però 1. No els coneixíem tant perquè eren personatges de la família Casas, diguéssim que bastant ocults, que no els coneixíem directament, jo no els havia sentit parlar mai. I 2. Perquè me'ls imaginava una mica, a veure que se m'entengui, com més xulos. I en el fons els he vist un cor gegant, que quan han pogut anar a fer mal han preferit no fer-ho, com tan generosos també, unes bones maneres, un saber competir, que a mi, jo m'he tret el barret. Jo et prometo, Marta, que em moro de ganes de veure la travessa, ja no m'ho crec. Ja no m'ho crec, nois. Que tampoc un tingui temps disponible. Sorta de vindre en pau, i en pau sí que ho ha vist tot. A veure, no, diu que mitges, bueno, ja parlarem. Potencial enorme, doncs, els dos germans cases, amb uns gens competitius i físics fora de sèrie, però també simpàtics, bons companys, molt transparents, i una parella de concursants que, contra tot pronòstic, s'estan fent un lloc al nostre cor, almenys en el meu. Jo t'ho juro que no em pensava que me'ls acabaria estimant, però aquí estem. I avui, que surt ja la final de la travessa VIP, és un dia bo per conèixer-los una mica més. Llavors, per qui no tingui, és que crec que ens hem de remuntar als inicis, està tot plegat, el Big Bang, vale? Qui no tingui la foto de la família Casas al cap, els presentem. Tenim en Mario, que és aquest actor arxiconegut de 3 metros sobre el cielo, El Barco, etcètera, etcètera, que és el germà gran. Va fer 40 anys el mes de juny. I llavors després vindria la Sheila, la concursant de la travessa VIP, que és l'única noia dels germans. Té 38 anys i és representant d'en Mario i de l'Òscar, que és l'altre germà famós. A continuació, el tercer, hi hauria en Christian, que també és el concursant de la travessa VIP, i igual que la Sheila, també fa de representant dels seus dos germans famosos. Ell, en Christian, en té 34 anyets. I aleshores, amb una mica més de diferència d'edat, vindria l'Òscar, de 28, actor i exnòvio de la cantant Ana Mena, que els vam tenir junts, recordem-ho, al programa fa uns 9 mesos, i no vèiem a venir gens la seva ruptura. Tots els germans, per cert, saben català, perquè van néixer, barra, créixer, a diversos pobles de Catalunya, i això ho explica en el concurs, i com que són 5 germans, ens falta l'últim. El més petit dels 5, que és en Daniel Casas, que té 12 anys. S'emporten molt d'anys amb els altres. Perquè jo crec que no sé si estava gaire planejat aquest nen, però allà està. A Montxar en tinc increïble, també, que li han fet a aquest nen.

De vegades sí que són nens planejats. Ara tindrem 700 testimonis. Ah, ja ho sé. Retiro el malo obert.

Jo em porto. Clar, allà amb en Mario s'emporten 28. És molt. Jo, per exemple, amb el meu germà m'emporto 13.

Perquè els meus pares eren molt joves quan em van tenir. Com l'Òscar, més o menys, i el Daniel,

que són el quart i el cinquè. Si tens pares molt joves, llavors potser al cap d'uns anys s'ho repensen i diuen.

Després passa que pares separats, que hi ha hagut també. S'han ajudat amb altra gent. Bé, ara que hem fet la radiografia familiar, endinsem-nos en les vides personals dels germans que ens ocupen avui, que són la Sheila i en Christian. Comencem per ella, la dels cabells arrissats, uns cabells que mostra durant tot el concurs, que jo no sé com s'ho ha fet, perquè desconec si a la travessa et deixen conservar els teus productes d'higiene normals de casa teva, però ella els té al·lucinants.

Mira Marta, jo que vaig estar en una dels rodatges de la travessa et puc assegurar que aquesta gent carreteja unes maletes. Amunt i avall. Aquesta gent o els ajudants? O hi ha perruqueria i maquillatge per donar un toquet. No, la gent de producció. La Laura fa maquillatge i pèl. Però la resta de concursants, tot i que tu els vegis amb una motxilla que van amunt i avall, en realitat. Saps aquesta gent que fa el camí de Sant Jaume però fa sense motxilla? Que va! Hi ha una empresa que els porta les motxilles i les maletes. Aquests van pensar, eh? Els que van obrir aquesta empresa.

A diners es fan així, eh? No, no, beneit l'últim. Doncs bé, com la tenim, la Sheila? Mira, us informo que la tenim col·laborant en aquell programa de Telecinco que es deia El verano se mueve, us en recordeu? Sí, sí, sí. Que ara ha canviat de nom i es diu La tarde se mueve. Perfecte, més atemporal. I allà, per exemple, parla la Sheila del seu estat sentimental.

¿Y tú cómo estás? Yo muy bien. Espera, te voy a hacer la pregunta como hay que hacerla. ¿Cómo está tu corazón?

Está llenito de amor, pero de mis animales,

de familia, de amigos. Oye, dime una cosa. ¿Estás teniendo tiempo para ti misma?

Además, esto es lo que está de moda ahora, ¿no? Pues mira, tiempo para mí. Tiempo para mí. Dedicarme tiempo para mí. Pero sí, estoy en un momento para mí.

Fa molta gràcia que ella no tingui cap problema en parlar de la seva vida personal, però quan en canvi hi ha programes de safarets que pregunten als seus germans, això li sembli una línia vermella. Bé, en aquest programa també parla la Sheila del seu ex, que és un perla molt conegut a Espanya, que es diu Álvaro Muñoz Escazi, i en aquest programa també parla de la seva cunyada. Quina d'elles? La Melissa Pinto, la parella d'en Mario Casas, que es veu que aquests dies ha tingut la Melissa una mica de polèmica a xarxes perquè es va comprar una bossa de 1.200 euros i alguns seguidors li han recriminat el poc tacte que té amb la resta de mortals que no els poden permetre una compra així.

Melissa ante todo destaca, que la conozco muy bien por su humildad, por su sencillez y además cero derrochadora. Esto ha sido un lujo que ella se ha querido dar porque se lo puede permitir y nadie es para juzgar lo que uno se gasta su dinero. O sea, me parece fatal que una persona juzgue o critique en qué se gasta uno mismo el dinero.

Totalmente. No m'esperava una Sheila tan ventiladora en aquest sentit. Vull dir, és ella qui sempre propaga tota la informació sobre la família. Una cosa que contrasta moltíssim amb el seu germà gran, que és ben al contrari, ben hermètic. La Sheila, per tant, és neguit, nervi, mica d'impulsivitat, i en Christian, que és el del mig, el tercer, qui fa parella amb ella a la travessa VIP, també és ben bé al contrari. És com un golden retriever. Jo, és que, de veritat. És moníssima, el guardià. Aquesta sintonia, Cuky, a mi em prova el coll. Ell és tranquil, ell és serè, tot i que de vegades li surt aquest nervi també de cases, de dir alguna paraulota, vamos, hosti, saps aquesta cosa?

Sí, de tirar com el coll endavant, una mica aquí.

Sí, de tensar el múscul. Jo em vaig enamorar d'ell, eh? Tots els germans cases, he de dir, que n'hem conegut tres, fan aquest efecte, n'hem conegut quatre, tia, tots. Són embaucadors. Bé, dic de nois, eh? Ah, de nois. Sí, perquè a mi la Sheila no me la miro, diguéssim, amb aquests ulls, però els nois que hem conegut, no és que siguin embaucadors, és que tots són tan naturals, tan genuïns, tot i ser tan famosos, tan macos, tan propers. L'Òscar, quan va venir aquí, una mica més i ens donem els telèfons, no? Però vull dir, com des d'una sinceritat i una transparència. I això, en el món dels famosos, s'agraeix molt. I en el cas del Cristian és encara més extrem. I jo, ell, allà amb el català, intenta. Deia, anem a casa, tu i jo. És que m'encaixava allà al sofà.

No, jo ja em veia allà. Tu t'hi veies. Doncs hi ha un problema perquè en Christian és tranquil, és serè, però també està emparellat. És un problema, sí. Sí, encara que es pugui fer gol quan hi ha porter, en aquest cas crec que et seria molt difícil. Normalment hi ha uns errors dels porters. És un concursant que ha cridat l'atenció, evidentment, de les nostres oients, que ens han fet arribar missatges al 677 27 10 58 aquests dies, dient-nos "Bona nit, perfectes, ara que ha començat la travessa VIP estaria bé incloure el radar en Christian Casas i el seu món". Concretament, la seva parella, que és la Mònica Peña, amb qui ja porten molts anys. La Mònica va estar a Fama Bailar, en aquest concurs, diu la nova edició, no la primera, és ballarina i coreògrafa i va ser de les primeres quatre ballarines originals de l'inici de Lola Indigo.

La trobareu aquí, eh? La Mònica, la parella d'en Christian. Això, de veritat, això és la Madalena de Proust. Res d'això m'està fent sentir coses bones, aquesta cançó.

Doncs espera't, perquè ens diu aquesta oient. La Mònica, la parella d'en Christian, també va ser una peça fonamental del grup i també ha estat a projectes superambiciosos. Va sortir el videoclip de Girl Like Me, de Shakira, ballant amb ella.

Oh, que bona. Ens diu apareixir el videoclip amb la Shakira i amb la ja coneguda vostra Natalia Palomares, ex-coach d'Euphoria de TV3, que és curiós també com es van entortolligant en tots els nostres mons i personatges. I m'agrada molt aquesta oient que deu estar al món de la dansa perquè domina amb una perfecció el currículum de la Mònica, no? També és molt fàcil entrar al seu Instagram, el de la Mònica, i veure que tot ho té encara allò pintat, fixat, a dalt de tot. S'agraeix tant, això, no? Sí, perquè. Hi ha una carta de presentació perfecta per a la gent que no et coneix.

Nom, cognom, d'on ets, com s'ha fet sempre del que estudies, Palamós, Universitat de Lleida, infermeria, això és el que jo vull. I em permet la foto del pastís d'aniversari amb les espelmes. I ja sé que no s'estila i ja sé que ja no ho fa ningú. T'agrada un tio, dius, a veure, quina edat deu tenir? No ho trobes al link del lloc. Pots fer una idea més o menys per quan vas a estudiar a la universitat. Sort dels pastissos, tota la raó.

I mai, gràcies a Déu. I mai ho saps, però bé, que tornin. Llavors ens diu aquesta oient, la Mònica també ha ballat amb ex triomfitos com el Paul Zinn, va coreografiar la Mèlodi i el seu equip amb S. Diva i ha ballat amb artistes com Marc Lucas, Chanel, Pablo Alborán, Manuel Carrasco. Ella és a Espanya. Sí, correcte. I diu, a l'Instagram del Christian es pot veure a post de lo molt que s'estimen. Ai, doncs estimada, oient, això és precisament el que he fet aquest matí. Jo he baixat i baixat els Instagrams de tots dos, del Christian i de la Mònica, i ho he fet per trobar, un, quan van començar junts, i dos, quan i com s'estimen. I ja us aviso que estem davant d'una parella de guapos del nivell, t'estimo fort i clar, d'Arnau París i Reis Estela. Jo això avui no ho aguanto, eh? Doncs ho sento molt. Aquesta setmana amb això no m'ho poseu al davant. Sé que són temps difícils i complicats, però també podem admirar intentar contemplar-ho des de fora. És una lana d'aire fresc, sí, depèn de com es miri. En Christian Casas i la Mònica Peña van començar a sortir a la Tardo del 2020, o sigui que fa sis anys que van junts, i són d'aquells que per cada aniversari. No m'ho diguis! es dediquen unes paraules d'aquelles que fan caure de la cadira. Per favor. De missatge llarg, eh? Ara que es porta el curt, ells. Ostres, que han anat canviant l'estil, eh? També s'adapten a les noves modes i potser ara tiren més d'un ril amb una fusió de vídeos d'aquests últims anys que no pas de text. Però fa uns anys en Christian va felicitar la seva parella, la Mònica, a Instagram amb un recull de fotos i el següent text. La sort de la meva vida. Perdona, però això és el títol en majúscules. Cal deixar-ho clar, sí? Sí, llavors ve tot el paràgraf. És que és impactant, eh? Titular, la sort de la meva vida. Desenvolupament. Avui fa anys la noia més increïble del món. I no exagero quan dic del món. Ella ho té tot. Un cor enorme, es desviu pels seus, una fortalesa admirable. Flipareu amb la llista, eh? Inteligent en tots els sentits, positiva, simpática, maca, preciosa, sexy, treballadora, apassionada per tot, humil, generosa, empàtica, ni Josep Pla, però què és això? amable, respectuosa, de poble, m'encanta que això sigui un objectiu positiu, de poble, busca solucions i no problemes, té una personalitat forta i delicada al mateix temps, valent, riallera, balla molt bé, i encara fa més bona olor. Per favor, però si ho sabem tot d'ella, ja. Quina fotografia. Em sento tan mala persona al seu costat. No compleixo res. Roger, les teves exs, què els has dit? Ets molt guapa i simpàtica.

Jo, ni ajuntant totes les coses boniques que els he dit, arribo a la meitat d'adjectius que ha fet servir en Christian.

Tu creus que s'ha passat? No cal tant. A part que hi ha coses que són sinònimes. Guarda-ho pels altres anys, perquè si no ja no sabràs què dir. És preciosa, sexy, treballadora, humil, generosa, empàtica. No tot és el mateix, eh? No, però amable, simpàtica. Hi ha coses que podríem haver matisat i fer net, que també escriure a vegades és això.

Té la capacitat de fer-me feliç i és la meva salvació cada dia. Déu meu. Quina puta sort que he tingut. Gràcies, per tant, te amo.

Què hem fet nosaltres, família? N'hem d'aprendre tantíssim. Què és que no mereixem això? Jo ja sé que molt més no. Però una mica. No, una mica. Jo només vull cinc d'aquestes paraules. Marta, a mi un nòvio em descriu amb cinc paraules el dia del meu aniversari. O sigui, monto una festa. Però ja t'ho dic.

Aquest any, pels seus 35, l'Òscar. Ai, en Christian, ja, tinguin-li un de cases. En Christian ha felicitat la Mònica amb menys text, però més imatges, i un reel ben mono titulat Felicius 35 a la llum dels meus dies. Per favor. I com a últims detalls que portem en aquesta carpeta, us puc dir que sabem que viuen junts i que no són els únics habitants d'aquesta casa. Tenen una gosseta que es diu Lupita, que té Instagram, arroba Lupita Galguita, I l'ensenyen molt a xarxes. I així tenim en Christian cases amb la Mònica, i la Sheila soltera, però també ben feliç. I ja està, seguirem analitzant amb l'UPA aquesta gent, perquè crec que ens donaran

grandíssims moments. No em porteu més casos així. Per aprendre en l'art de l'amor.

És que és tot com per ensenyar a una escola de noviatge. Tu saps quan es que hi ha cursos matrimonials? Abans, quan la gent es casava per l'església. És urgent crear la universitat per ser bon nòvio. Sí, perquè si hi ha gent que de veritat no hi ha prous cursos de recuperació de carnet que es puguin clavar per millorar. S'han vist casos? No, no, calla, calla.

Fem una pausa i de seguida Pau Esparc i Jaume Miranda.

A Catalunya Ràdio. Que no surti d'aquí.

El millor moment de la tarda té quatre noms. Marta, Roger, Juliana i Activia Kèfir. Amb probiòtics naturals i llevats autèntics de kèfir. T'agradarà a tu i a la teva microbiota. Activia.

Que no surti d'aquí. Amb Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Monteré.

Pau Esparc, molt bona tarda. Molt bona tarda. Ben tornat en aquest estudi. Jo sempre em fa molta il·lusió poder-lo compartir amb vosaltres, l'estudi, i les estones que facin falta.

I aquella por de tornar-lo a perdre,

que és el que et passa amb la gent que estimes. Aquella estona fugaz. Sí, però tot torna. Un reforç intermitent brutal. La senyora Trescat no ho permetria mai. Qui ho ha fet, això? Senyors Trescat, ja t'ho dic ara.

Jaume Miranda, molt bona tarda. Molt bona tarda i molt agraït de poder compartir un dels pocs pics que van donar Pau Esparca en aquest estudi.

Havíeu aconseguit vosaltres dos.

Ens costa molt, entre que jo vinc poquíssim i a sobre, normalment, els col·laboradors anem per separat, doncs. Certament, en antena, possiblement, no, no? No ho sé, si en algun moment del meu passat, allò, com a membre de l'equip. El meu passat. Jo tinc ganes de veure això, la travessa, el que passa que no vaig tant al dia com la Marta, em falten més de dos capítols finals. M'ha muntat aquí una polleta en 30 segons. M'està agradant o no? M'està agradant molt, i és que jo adoro la Raquel Sanz, perquè és que, clar, he treballat com a company. I què tal és com a companya? És que només em parlaré bé i semblarà que ara ho digui per quedar bé, i és que és així, perquè és algú que té la capacitat de fer-se preguntes tota l'estona, que és el que hauríem de fer els periodistes, i em sorprèn i em meravella que quan fa tants anys que està presentant els telenotícies. Mantinguin encara aquest esperit, perquè jo penso que és molt fàcil deixar-te caure per les inèrcies. I ella sempre, sempre, sempre vol anar a buscar el perquè de les coses.

A mi m'encantava l'altre dia, el diumenge, que parlant de totes aquestes pluges intenses que hi ha hagut en aquests episodis, parlaven de com amb poca aigua se't pot endur una riuada. Però feia unes preguntes a l'expert que hi havia de l'home del temps diria que t'ho juro que m'encantava era sortir molt de la carcassa de presentador de TN que només llegeix el prompter diguéssim i va una mica al gra, doncs ella fent unes preguntes com les que et faries tu a casa també

molt natural però sense que li resti aquesta professionalitat i de fet són certs els rumors Pau. Que li encanten les dades, perdoneu. Diuen que li encanten les dades. Ha fet molta broma sempre. Els números, els tant per cent, les simulacions de com quedaria el Parlament. Ella està una boja.

De fet, vam tenir una tarda apassionada un dia, un divendres, a la redacció. Una tarda apassionada?

Dit així, en Blau pot fer un article perquè està fent articles últimament més tremendos que aquest. Que potser caldria revisar, eh? Deixeu-me fer l'apunt. És una puta vergonya, el treball. En tot cas, no,

perquè havíem de buscar un contracte, i ja sabeu que si una cosa m'agrada a mi també, doncs és buscar contractes i dades, i ens vam posar allà, i sí, sí, va. Tu i la Raquel, eh? Vam estar mirant dades.

Jo fos la Núria la persona amb qui comparteixes llit i estaria gelosa. Gelosa. Jo hauria pagat per veure aquesta escena. Clar, no per una qüestió de o si no, com perquè tinguéssiu aquí una història, però com d'aquest moment d'intimitat i de passió compartida, que és el pitjor que pot passar.

Sí, molt, perquè una de les dues mans s'arriba a tocar un momentet i llavors barreges químiques, perquè una cosa és la química laboral i l'altra l'altra. Hi pot haver un creuament sense voler. Creuament de dades. Creuament de dades. Pau, a veure, fa unes setmanes vam rebre un WhatsApp que ens deia. Per quan torneu al setembre, imagina't si fa temps d'aquest WhatsApp, imagina't el temps que fa que no venies per aquí. És que és un segrest. Ens deien, tema per en Pau Espart, què passa amb l'empresa d'Alba Paul? Pel que tinc entès, estan en suspensió de pagaments. Informació d'una font molt fiable. I, per tant, la pregunta és en quina situació està aquesta empresa, que recordem era una empresa de furgonetes camperitzades, i entenc que la CEO era l'Alba Paul.

No ben bé CEO, però sí que era. Exacte. Responsable administradora de l'empresa i jo penso que primer hem de fer un canvi de sintonia. Ui.

Uf, us he d'admetre que volia tirar aquesta sintonia, o sigui, no sabeu les ganes.

Has posat una cara de sobre-excitació. L'exèrcit és tremendo. Sembla que estiguin entrant ara mateix Guàrdia Civil dintre de l'empresa de l'Alba Paul fotent un cop a la porta amb el teu.

Però vaja, encara és aviat per treure conclusions, perquè és un trencaclosques que he intentat encaixar i em falta alguna peça, o sigui que quan arribem al final veureu que no podem tenir una certesa absoluta. L'empresa es diu The Feather Van, ofereix el lloguer de furgonetes camperitzades, es veu que el pare de l'Alba tenia una autocaravana amb la qual anaven de viatge la seva mare i les seves germanes, i en una entrevista al podcast In The House de Fotocassa va explicar com va sorgir aquest negoci. Mi socia,

la vi con su furgoneta y tal, que no era mi socia en ese momento, y como que dije, Alba, siempre había querido emprender en algo, y me vino a la cabeza decir, ¿por qué no me embarco en algo así? Y hablé con ella, y ahí estamos.

No exagero, si et dic que em va canviar la vida. A mi també, eh? És que aquell concert que tu estaves embarassada i que vam anar. Diguem-ho, d'en Triquell. Sí, el concert d'en Triquell. 2023, no? A mi aquell concert, jo li vaig enviar un missatge després del Triquell. Jo mai he tractat de ser un nòvio li vaig dir ha nascut una estrella avui si se sentia o si no ser un moment tan especial el que vam viure allà no es tornarà a repetir tot i que tornarà eufòria tot i que en Triquel no voldria abans fotria una bestiesa. Que tornar ella a Euphoria, vols dir? No, que el que tornés a Euphoria. Que el que tornés al format. Que vull cotejar el format. Ell explica que es va presentar a Euphoria sense voler. Ah, sí? Jo, aquesta història. Jo escollo creure, perquè sempre és molt més divertit creure que no fer-ho.

En qualsevol moment pots agafar i dir. Exacte. Me'n vaig, també.

Ell explica que ell es va veure un càsting. Clar, Euphoria no s'havia publicat mai, no era càsting d'Euphoria. Busquem projectes, cantants, gent que li agradi el món de la música. I ell va dir, home, doncs em sento identificat, em busquen a mi. Però es pensava que era un concurs, com que no era de televisió, com que era gairebé, com si fos el Sona Nou dels Andarroca, presentes una maqueta i fas diverses proves i arriba un moment que et diuen, perfecte, pots fer un disc. Que era algo així, és veritat. Que una cosa és la primera idea que tu vas tenir i l'altra és, a mesura que vas passant fases de càsting, que potser sí que et pots anar fent més a la idea.

Home, que vas veient càmeres de televisió i aquestes coses, no?

I el Miki Núñez, venint a fer preguntes, que jo entenc que te n'adones que ell no forma

part de l'equip de Sona 9. Una Marta Torne amb rulos per allà. Ja li agradava molt fer-se Santi Estrella en Antriquella. Molt, i li ha funcionat molt bé.

Ara que tragui música ja, eh? Jo soc com les fans de la Batguia, que treballi.

Però ha estat treballant, va estar fent Germans de Sang la temporada passada i de fet.

És que jo no vull Germans de Sang, Pau, tu perquè vas al teatre. Era el narrador, no? Però jo vull que ell canti.

Jo no la vaig anar a veure, però Marc Andreu sí, i em parlava això. Molt content de l'obra. En tot cas, tornem a l'Alba.

Aviam, què passa amb l'empresa de campers?

La va crear fa 6 anys, el 2020, i la sòcia seva és la Lucía Medrano, que us preguntareu qui és. Precisament aquest cap de setmana hem tingut notícies seves. Ha sortit a xarxes de la Dolceida, no? Sí, dissabte a la nit la Dolceida va penjar uns stories de festa amb l'Alba i amb la Lucía perquè celebraven l'aniversari d'ella, de la Lucía. Això, imatges de festa en alguna discoteca. Ella, jo diria que no és influencer, perquè a més pels seguidors que té, té uns 16.000, i si mires el LinkedIn, posa que és dentista i que treballa en una clínica de dental. Llavors, sí. Lluny del sector influencer. Però tornant al negoci de les furgonetes, com ens havia advertit l'oient, no estava portant gaires diners.

Es una empresa difícil, ¿no? Es esto de emprender y ganar dinero. Yo desde que empecé la empresa no he ganado ni un euro. De hecho, o sea, no he tenido que meter mucho más, pero no gano. Pero sí que es verdad que funciona, o sea, funciona, pero es una empresa complicada. Al final son muchos kilómetros, es mucho mantenimiento, o sea, es complicado.

No estan arruïnats, però tampoc. És que sense saber-ne res, no?

Ja es veu una feina abismal, eh, aquesta? Dins del món de les empreses.

Clar, és que has de tenir furgonetes, perquè si tu les ofreixes al lloguer vol dir que han de ser propietat teva o has arribat a algun tipus d'acord amb alguna altra empresa. De manera que hi ha d'haver una inversió important. Sabem que en els primers anys s'hi van posar més de 60.000 euros i jo penso que fins i tot molts més, però vaja, ja és una inversió destacada. I com deia l'Alba en aquesta entrevista de fa dos anys, els números no acabaven de sortir i hi ha hagut canvis al negoci. Perquè, tot i que de fet, Arban, la marca que van crear per aquestes furgonetes, continua existint, la seva empresa ja no surt a la web de lloguer. Què? Aquest seria el titular que he aconseguit. Està molt bé, eh? Gros. Perquè si tu entres a la web de The Feather Band i vas a l'avís legal, que és com et diu les condicions, de com funciona aquell servei, veuràs que ara hi apareix el nom de dues empreses que no són la que va crear l'Alba amb la seva amiga. I tenim alguna altra pista, perquè el compte d'Instagram de la marca ha estat força inactiu els últims mesos, tot i que en principi continuen llogant furgonetes, jo ho he provat i m'oferien possibilitat de fer-ho a Barcelona.

No tan convençut. Tant poc per tu. No ho faria bé. Però tenint un fill és un escenari que potser. Una Raquel Sanz i una furgoneta. Amb un nen no deu ser un embolic molt gros estar en aquella furgoneta?

Gairebé és més embolic un hotel, en canvi pots tenir-ho com tot més apanyat allà en una furgoneta.

Potser és de 90 euros al dia. Potser optaria més per una autocaravana, però abans, perquè una furgoneta em sembla com un espai molt petit. Sí, autocaravana, autocaravana.

És que jo les vegades que hi he anat ja m'ha agradat, però has d'anar-hi molt mentalitzada, que el que faràs durant aquells dies és muntar i desmuntar constantment. Aquest és el plan de les vacances. Clar, depèn. Perquè és tan petita una furgoneta que. Hi ha gent que li agrada molt muntar i desmuntar. Això és el que ha fet. Poses el llit per llegir. Opinió personal, dos punts. Per mi això no són vacances. No, prefereixo estar a casa agafant el metro, tranquil·la, fent el meu, venint al curro mil vegades.

Doncs bé, el que sembla és que la Dolceida no està gaire pendent d'aquest compte d'Instagram perquè el seu darrer like és en un post de fa gairebé un any. Mare meva, crisi. El que passa que tenim alguns matisos que em fan ballar el cap i el que us deia del trencaclosques que hi ha alguna peça que no m'encaixa és que tant l'Alba com la seva amiga Lucía, els seus perfils d'Instagram mantenen el compte de TheFederBan a les seves bios.

Saps, això també em fa pensar en el cas d'aquells influencers que són tan amics de l'espombo, que són el Tomàs Páramo i la Maria G. de Jaime, que han tancat la seva marca de roba, que era Himba o alguna cosa així, perquè no els donava diners tampoc. Però tot i així segueixen mantenint el perfil, les seves bios d'Instagram, com dient, jo vaig fundar aquesta marca. Clar, perquè llueix en plan. No sóc empresari, no? Exacte, llueix LinkedIn, suposo.

Sí, i això és cert, és a dir, això no els hi pot treure ningú. Elles van crear aquesta empresa fa sis anys i durant uns anys la van gestionar. Ara sembla que ja és cosa d'unes altres empreses, doncs les que hi ha al darrere. Però és que us he de dir que l'Alba, el seu perfil d'Instagram, encara té l'enllaç del podcast que vam fer amb la Dulceida a Podimo. L'Anna Pasqual que es posi sèria.

Home, a Inmanagement també tenen una crisi de cavall, presumptament. Amb tota la web per acabar de refer com per estar pendent de què té l'Alba Linkart. Però veig que els negocis no acaben de fluir.

En tot cas, Lluïn, jo penso que anava en la direcció correcta, estava ben informada, perquè és això, hi ha hagut algun canvi empresarial claríssim en aquest negoci i ens falta algun detall, però el que diu la Marta

no acaba de brillar. La majoria d'aquests negocis d'influencers que es pensen que per tenir molts seguidors obriran una empresa i ho vendran tot i es faran rics, no solen funcionar.

Se confien massa en si. De fet, ho comentàvem abans fora de micros amb en Pau, que aquesta empresa de caravanes, jo diria que també la promocionaven a Dulce y Dal desnudo, perquè hi ha un episodi que fan un viatge en caravana, i també feien escapades anuals amb en Luke Lorin i tota aquesta xupipandi per promocionar, ara entenc, en aquesta empresa, i tot i així no hi ha hagut tirada.

Jo entenc el sentit, perquè és veritat que tenen la por i el neguit de pensar no sempre podré viure de penjar rils, o sigui que està bé que busquin un pla B.

Però no tothom és Violeta creant el matcha. Si soc capaç de vendre un producte que no és meu, vaig a vendre un producte que és meu, però de vegades no tira.

I clar, el nivell de feina que hi ha darrere de crear una empresa, i no només d'hores, sinó de la inversió econòmica que hi ha, en comparació al que costa fer un reel d'Instagram, monetàriament em refereixo, que clar, el món dels influencers també surt tan rentable perquè és que és només hores el que hi has de posar. Sí, sí, amb una estructura mínima. Un dia tractaràs algú que et vingui a gravar, però és molt puntual, no hi ha gasto. És que és el negoci rodó.

Sí, sí, però clar, després d'això, necessites sobretot un nivell d'ingressos per poder mantenir els negocis.

I Pau, parlant de canvis empresarials a la mateixa família, precisament hem vist que des de fa pocs mesos la Dulceida ha creat una nova empresa.

Sí, ara que justament mencionàveu a Ana Pasqual Dulceida, doncs en parlarem ara mateix, perquè no és un negoci solitari, el comparteix amb més gent i l'empresa té a veure amb un acte que es farà el 2 de desembre a Barcelona.

Fa poques hores hem penjat aquest vídeo per anar fent promoció dels ídolos. Un vídeo que deu ser gravat des de fa mesos perquè surt la plaça Catalunya buida de tendes de campanya. Ah, mira, ben vist. Jo havia pensat més en el sol, però clar, sí, sí, també. No els han expulsat?

No, no, no. T'imagines?

Ja no me sorprendria res, honestament. El tema és que, com ja sabíem, els Premis Ídolo aquest any es faran a Barcelona perquè la Dolceida ara els organitza juntament amb la productora amb qui ha fet la gran cita a Trescat, però aquesta col·laboració també ha agafat forma d'empresa. Fa mig any, abans de l'estiu, es va crear una empresa dedicada a, apunteu, l'organització, planificació, producció, promoció, execució i explotació de tot tipus d'esdeveniments, actes i espectacles, tant en territori nacional com internacional, incluent gales i certàmens. Sí, que això.

Just después d'acabar de gravar La Gran Cita, en el moment en què es començava a emetre, que entenc que van veure que funcionava i van dir. Va ser un maig, un maig professional.

Però tens tota la raó que coincideix en el temps, és a dir, s'estrena la primera temporada de La Gran Cita i, en paral·lel, empresarialment, es crea aquesta empresa que es diu. Factory Idole. Idole, suposo, per fer joc amb els ídolos.

Molt ben trobat. Ha d'escufar el que pot. Al final li has de donar el tarro quan poses nom a l'empresa.

Que fort els concursants de la gran cita, eh? Per què? Vull dir, a mi em van sortint i jo els segueixo a tots molt activament. Però és que va ser ben bé un petit. Però tu ja vas dir que deixarien de ser famosos per

Sant Joan. Sí, així va ser. Així fou, no? Així fou. Va ser tal qual, eh? Tot i que en Xavi, aquell alquillo, no havia de fer aquells

podcasts que no sé com van. Ho va deixar, ho va deixar. Va fer dos, no? No, va fer-ne un. Un o dos? I tu eres el segon.

Que no hi vas acabar mai. Bueno, però hi ha més gent, no? Vull dir, no era. Si no ha tingut continuïtat. A mi no m'ha escrit més, tampoc.

Bueno, per allò que deies tu, que la gent quan munta alguna cosa veu que porta molta feina i que allà has de ser a sobre i que necessites una estructura.

Et recordo que hauríem de recuperar el tràiler, perquè ell deia que canviaria el panorama de la comunicació al país. Encara està a temps? Sí. Ah, això és veritat.

En tot cas, Factory Idole té la seu al Passeig de Gràcia de Barcelona. Un lloc barato. Sí. Sí. El mateix espai. De fet, mira, a prop de Plaça Catalunya, per això suposo que ho graven allà. És el mateix espai on s'ubiquen algunes altres empreses del grup de la productora Insys, que és qui fa la gran cita. I, de fet, el grup empresarial d'aquesta productora ja inclou els Ídolo a la seva web com un dels negocis. I també sabem qui mana a Factory Idole. A veure com es reparteixen les cireres. A dalt de tot, si consultem el Consell d'Administració d'aquesta empresa, veiem que el càrrec de presidenta és per a. Anna Pasqual. Visca. Molt bé, tirant de l'experiència. La mare de la Dulceida i també màxima responsable de la seva agència d'influencers i management.

Aquesta, com dirien els castellans, no da puntada sin ilo. No sé com ho diríem en català. És una gata vella, en aquest sentit. Se la sap llarguíssima. Una gata bellíssima. Aquesta no li cardes,

vamos, ni que vulguis. I ella prefereix estar al capdavant. A sota seu com a consellers hi ha la mateixa Anna Pasqual, la Dulceida i dues persones més, en Guillem Carol i l'Adrià Barrio, que també estan al darrere de la productora Incís. I tot plegat ens planteja algunes preguntes.

Aquí arrenca una experiència única. La cita cega és més gran que haguem vist mai.

La gran cita de Trescat, ¿ara es produirà a través de Factory Idoler? No, crec.

¿Parlava de, quan deies la descripció, de programes de tele? No. Crec que no. Crec que grans esdeveniments, només, no? Sí. Llavors, no crec que ho factorin a través de.

Jo crec que la dolceïda estava decebuda per com havien anat els ídolos en anteriors edicions, o almenys jo crec que hauria d'estar-ho, perquè realment. No, van ser. Clar, la cosa és que és un esdeveniment molt complex, o sigui, és que és molt complex, és normal que les primeres vegades ja hagin estat de prova, perquè és que hi ha la part televisiva, hi ha la part d'esdeveniment gegant amb milions de persones implicades, i jo crec que la Dulceida, quan va veure com treballava la gent d'Incis, va veure com havien muntat tota aquella cita, tota aquella gent, tots aquells càstings, com gravaven, com realitzen, van dir, aquesta gent,

els vull al meu equip. I una part per vosaltres. I a més, el que sí que podem explicar és que la segona temporada, el contracte es fa a l'estiu, és a dir, ja existe aquesta empresa i es continua fent amb la productora Insys, per tant, no s'ha barrejat una cosa amb l'altra.

M'agradaria saber què cobra, quin és el catxat de la Dulceida per fer la gran cita a Insys. No ho podrem saber, de cap de les maneres.

Sabem què costa el programa, però no pas quant val la Dulceida.

Igual que és impossible saber quant cobres. Tu, del que no ha sortit. Tu aquí, per exemple. No, impossible. Bueno, impossible, si no ho dius tu.

En Marc Andreu segur que sap quant cobra la Dulceida, el que no ens ho ha dit. No, però. Perquè l'empatia.

El portal de transparència, diguéssim, això no surt.

No és informació pública, correcte. I tenim una altra pregunta. Estàs molt preguntant i això és molt interessant, Pau.

Estàs fent un homenatge a la teva mentora, Raquel Sanz. Correcte. En aquest cas,

ja avanço que no tinc la resposta. Tinc una intuïció, que és Factory Idole és una empresa que només servirà per organitzar els ídolo o farà més actes? Ah. Home, ja que la muntes i tot,

pots fer més històries. Pots fer més actes que

pots fer més històries. Pots fer més actes que no tinguin res a veure amb la dolceïda. O sigui, plantejar-te de dir, mira, la gala dels Gaudí, jo te la puc fer. No? Sí, i tant. Si podrien presentar, per exemple.

Hi ha molts concursos públics d'organització de gales que ara sí podran presentar, a part amb un currículum interessant. Per exemple, el Piró Musical. Sí, o fins i tot,

ara estava pensant en Els Goya, aquest any es van celebrar Els Goya a Barcelona, doncs tu pots oferir, no?, per muntar la gala d'Els Goya. Qui va fer Els Goya aquest any, que no me'n recordo? Anava a dir, i ara potser m'estic equivocant,

Jazz Music. Ah, pot ser. Els Gaudí, segur que ho ha fet en algun any. La Bibiana, no?, va fer la Bibiana Vallbena, va fer Els Gaudí.

Els Gaudí va fer. The Creative, no la seva productora, que. I tot això ho deia perquè, justament, com que hem sabut que les últimes setmanes la Dolceida, potser, in management no acabava de passar pel seu millor moment, també s'entén que estigui obrint nous negocis, no?, i sigui una via per explorar empresarialment. Totalment. Una bona visió empresarial. Començar a obrir coses quan les altres fan aigua. I veient, sobretot, que al final el lideratge de l'empresa s'assembla una mica amb la que té l'agència d'influencers, que és la mare al capdavant, ella també pel mig, I és una empresa interessant

perquè jo crec que desgasta menys el dia a dia, no? O sigui que l'influencer al final, si tu tens una agència que representes a gent, hi ha una feina del dia a dia.

És molt endogàmic també, jo penso. Aquí és explorar un territori que ella ja ha tastat i que veu que és un camp per explorar.

Veurem i veurem quin dia tornes, no, Pau? perquè sembla que està sonant el telèfon que el senyor Trescat ens el reclama de nou, en tot cas uns mesos potser anirem informant Jaume,

el tema de la Maia Montero l'hem de fer demà potser m'estan igual, jo sóc tan feliç escoltant-te en Pau és una delícia Pau, cuida't molt si no ens

veiem i fins aviat fem una pausa i tanquem la tarda.