El Gran Premi de Madrid, el Madring: èxit o fracàs?

Tres minuts per arribar a un quart de deu. Toni Padilla, bona nit. Molt bona nit. Déu-n'hi-do el cap de setmana en terreny esportiu. Han passat moltes coses més enllà del futbol. Hem vist un mallorquí, per exemple, guanyar per primer cop la Vuelta a Espanya de ciclisme. Enric Mas.

Sí, l'Enric Massa Nicolau d'Artà, per primer cop un ciclista mallorquí ha tocat el cel, a més de pas també trencant una sequera del ciclisme estatal que feia molt que no guanyava una cursa important de ciclisme.

Té molt mèrit, tot i que hi va haver la lesió del gran, no?

Clar, el Pogacar va caure de forma inesperada, però bé, la vida és així. Tu vas haver de fer la teva feina, estaves segon, i llavors has de defensar molt bé l'hidratge davant dels atacs de Primoz Roglic, merescut perquè portava molts anys intentant-ho al bo de l'Enric.

Per mi el moment esportiu del cap de setmana és una imatge que he vist avui per les xarxes gràcies a l'Anna Bosch. A veure, tenis, Open dels Estats Units. Ja sé per on vas. Són les 007, el realitzador de la tele ensenya el rellotge 007 i encadena amb el plano de Pierce Brosnan. Veient el partit magistral és poc esportiu per demostrar

el domini de la realitat televisiva a la final de l'US Open en què va guanyar l'Alexander Svaret el jugador alemany amb Arrels Russes que també va deixar una altra imatge a la final guanya un punt, guanya el títol i ell no es va adonar i tothom s'aixeca per aplaudir i ell ja estava tan concentrat en cada punt que el meu pare diu per què m'aplaudeixen? que ja he acabat, ja he guanyat el títol ostres, però.

Però mira, això ho trobo molt interessant, perquè el que em posa molt nerviós quan ho he vist és al revés, pensar que ja has arribat i no haver, en canvi, passar-te de llarg, és a dir, seguir corrent o seguir jugant, això ho trobo bé perquè algú et dirà, no, no, para, que ja has guanyat. Bé, bé, està bé, però tu no has vingut aquí avui a parlar de tot això. No pas. Ens volem centrar en el gran premi de Fórmula 1 que per primer cop en més de 50 anys ja es feia a Madrid, el nou circuit d'IFEMA. Ha anomenat Madring, el nom ja tindria algun comentari, un circuit que, segons la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha estat tot un èxit.

Como todo el mundo sabe, este fin de semana, el mundo va a mirar a Madrid, y ahora más que nunca, gracias, entre otras cosas, al éxito rotundo que es organizar el Gran Premio de España de Fórmula 1.

Molts aplaudiments, éxito rotundo, organitzar-lo, això segur que sí, tenir-lo segur que és el que volien i està bé, però no sé si ha sigut un èxit rotund en tots els aspectes.

En tots els aspectes segur que no, per començar no ha agradat als protagonistes, perquè no oblidem que això al final és un esport i uns protagonistes que són els pilots, els pilots no els ha agradat, han considerat que el circuit no presenta garanties, que és molt avorrit, que és molt difícil avançar, i si no hi ha avançaments a la Fórmula 1, doncs és un espectacle bastant galdós. I s'ha encaixat en alçar la veu. Fins i tot Carlos Sainz Jr., que era un dels ambaixadors, perquè és el piló madrileny, ha dit que hauríem de canviar el circuit a cara al proper any. A més, les entrades de pelús, les més econòmiques, no tenies bona visibilitat, no veies exactament res. El circuit realment és una miqueta un nyap en aquest sentit. Ara moltíssimes crítiques de la premsa especialitzada sumen les crítiques de molts veïns a les zones properes a aquest circuit, perquè una miqueta com passàvem als concerts al Santiago Bernabéu supera el límit de soroll el que era la música del tavern en aquest cas el soroll dels motors és més alt del que permet en principi la mateixa llei de Madrid per tant l'estan incomplint s'han reunit a firmes per intentar que no es torni a fer però bé, les autoritats semblaven famoses perquè com deia la presidenta de la comunitat s'ha parlat, hi havia molts vips Rafa Nadal, el rei i vinga, i semblava que estaven contents.

O sigui, un èxit des del punt de vista dels polítics, però si parlem del que prioritzen els esportistes, potser ja no tant, però no deixa de ser una competició esportiva, i aquí és on dius que ha punxat, eh?

Sí, ha punxat, ha punxat claríssimament, perquè la cursa que guanya Andrea Quimintonelli, el jove pilot italià, va ser molt avorrida, va ser molt avorrida. Molt avorrida i els pilots se me'n van sortir molt tocats. Però bé, és la doble lectura que té la Fórmula 1. La Fórmula 1 és la competició més clàssica del motor sobre quatre rodes i els darrers anys la politització que té el fet de poder acollir o no un circuit, un gran premi, ha arribat a uns nivells realment escandalosos. Fins al punt que si mirem el calendari, les seus, veiem que també han caigut a sobre tots aquests estats no democràtics que practiquen això que molts cops ja n'hem parlat aquí, que és l'esport washing, que és com netejar la teva imatge a través de l'esport. Molt clar, en el futbol ho hem comentat moltes vegades. Estats com Aràbia Saudita, com Qatar, com Bahrein, com els Emirats Árabs Units. Hi havia un exercici molt fàcil per entendre com funciona aquest Sportwashing. Fa uns anys tu podies anar a un motor de recerca a internet i ficar Aràbia Saudita. Les primeres entrades eren totes relatives als drets humans. Un estat on no hi ha democràcia, on es volvenen els drets de les dones, de la comunitat LGTBI. Ara tu vas i fiques Aràbia Saudita en un buscador i el primer que t'apareix és Cristiano Ronaldo marcant gols pel Gran Premi de Fórmula 1. En part això consisteix a l'Sportwashing. Que és, per tant, utilitzar l'esport en finalitats propagandístiques. Ja sé que Madrid és diferent, però també hi ha un punt de propaganda, un nivell molt inferior, però també hi ha un punt de propaganda.

Aquí no seria tant el dret de les persones, perquè Espanya en general és un dels llocs més avançats, per exemple, en matèria de lleis i tot això. A què et refereixes? On hi hauria aquest washing politing?

No sé si recordes una imatge que es va fer molt viral fa uns anys, crec que de l'any 2008, era València, aquella València del Partit Popular, de Rita Barberà, de Paco Camps, que també utilitzava molt l'esport per veure una imatge de la ciutat on tot era possible, aconseguint de tot, portant amb la Copa América de Vela. Sí, sí. I també van aconseguir portar un gran premi del Fórmula 1 que es va fer durant 4 anys consecutius. I el primer dia, Fernando Alonso, que era el pilot de l'època, va agafar un Ferrari, no de competició, sinó un Ferrari d'aquests, no sé si són testarrós o d'aquests, jo no hi entenc de cotxes, i va passejar Paco Camps i Rita Barberà amb una imatge que semblava gairebé treta de les falles. Les falles van agafar vida humana i van donar voltes per allà. Hi ha molta reminiscència d'això. Han hagut molts descomitats autònoms, el PP ha tingut molt de pes, que utilitza també aquests esdeveniments per poder dir que som el centre del món, fem el que volem i començar a portar aquests grans esdeveniments per oferir una imatge de triomfadors, de que som l'enveja de tothom i que estan a carrers. I aquest cap de setmana també s'ha produït una imatge similar d'Isabel Díaz Ayuso, la presidenta de la comunitat, i José Luis Martínez Alameda, l'alcalde, dins d'un cotxe fent la volta dins del circuit aquest d'IFEMA de Madrid. Per sort no ho han fet a un Ferrari descapotable, han optat per fer-ho dins d'un cotxe. Ja, ja, ja.

Ara ve la pregunta que faria, no sé, Josep Pla, qui paga aquesta festa?

Les preguntes importants. Martínez Almeida insisteix que no costa ni un euro de diners públics. El que diuen és que tot això ho paga, sobretot, el que seria aquest recinte firal IFEMA, i que, a més, tot d'inversors privats que s'hi han sumat. Però hi ha un punt de trampa, perquè IFEMA és una entitat que té participació de l'Ajuntament de Madrid i de la Comunitat de Madrid. Per tant, també. Hi ha una part de la inversió que és pública. No existeix cap Gran Premi de Fórmula 1 que no tingui diners públics. Tots, a tots, aquí i allà, passa. I s'estan fent aquesta trampa, dient que si fem aquí fica, per intentar dissimular I sobretot per allunyar-se d'aquesta imatge tan fosca que va deixar la gestió de Paco Camps i de Rita Barabara a València, que la gestió del Gran Premi de Fórmula 1 que es va fer a València es calcula que va deixar un forat de 300 milions d'euros de deutes. És a dir, van sortir. I que no van tornar, no va haver-hi un retorn. Llavors el PP vol fugir d'això i poder dir, no, no, aquí tot és privat i no posem ni un duro. Però no és cert, eh?

Entenc, per tant, que organitzar un gran premi com aquest deu donar prestigi, entenc que ajuda determinats sectors econòmics que el govern local vol cuidar, potser d'altres no tant, i aquí un, per exemple, seria el turisme.

Sí, el turisme, òbviament, ha portat a sectors de l'hostaleria, també la construcció d'unió dels intèrcits que té. Florentino Pérez ha estat una de les persones que ha estat més activa, també, perquè s'han hagut de fer obres, tot això. Però sí, però tot al final és una operació en què interessos econòmics s'ajunten en polítics. I aquí entra en joc, precisament, nosaltres, els catalans, la idea de portar aquest gran premi a Madrid, segons s'ha informat a molts periodistes, neix en part durant l'època del procés, en què, d'alguna forma, des de Madrid diuen com pot ser que aquesta gent que està fent tot això del procés tinguin un dels grans premis de Fórmula 1 al circuit de Montmeló i és quan arriba una miqueta aquesta jugada tan política des de Madrid d'intentar pispar-li a Catalunya el gran premi de Fórmula 1. I això és així?

És a dir, la idea és que només es faci a un d'aquests dos llocs? Poden conviure o què? Com ho veus? La idea era aquesta,

era que Madrid s'ho quedés tot, signar un contracte que tindrà un gran premi cada any del 2026 al 2035, són 10 grans premis, però aquest 2026 encara està vigent el contracte del gran premi de Catalunya. Per tant, aquest any hem tingut curses als dos llocs, a Barcelona i a Madrid. Què passarà? Que inicialment semblava que Catalunya es quedaria sense gran premi a Fórmula 1, va haver-hi també certa pressió política, una veritat més fins i tot a la direcció del circuit de Montmolo, per intentar salvar-ho, i a la final es va signar un contracte que va ser una mica estrany, Catalunya tindrà els propers anys grans premis de Fórmula 1, però de forma un any sí, un any no. És a dir, el 2028 el tindrem. Els parells els tindrem. El 2028, el 2030 i el 2032 els tindrem. I els imparells no els tindrem, perquè aquesta plaça se la queda un circuit molt histèric, que és el d'Espa-Francorchamps a Bèlgica. Madrid, d'alguna forma, ha sortit guanyador perquè,

a més, com que estarà cada any. Madrid sí que es farà cada any. Cada any, 10 anys. Vol dir que igualment hi haurà alguns d'aquests anys que es farà tant a Montmeló com a Madrid.

Sí, els parells. I els imparells no. I, a més, com que ells garanteixen cada any, el que han fet és apropiar-se del nom del gran premi que tenia Montmeló, que és el Gran Premi d'Espanya, que els encanta, perquè el Gran Premi d'Espanya, no? Llavors, el Gran Premi, que quan es faci parell a Montmeló, deixarà de dir-se Gran Premi d'Espanya i passarà a dir-se Gran Premi de Barcelona-Catalunya-Montmeló. Que fins i tot m'agrada més. En això, mira, potser hem guanyat.

I aquí a Catalunya, no sé si hi ha hagut desavinences amb això, si hi ha hagut batalla, si es pot considerar que tenir aquest cada dos anys ja satisfà, se salven els mobles, què?

Entre darrere de l'escenari hi ha hagut molta lluita política, han hagut molts canvis, moltíssimes pressions, recordem que això són nocions d'anys, les anteriors governs de la Generalitat potser no tenien interès de lluitar tant per aquest gran premi. Des de l'arribada del govern Illa, doncs sí que saps que aposten perquè els esdeveniments esportius ho han intentat defensar, però sí, sí, és una autèntica, és geopolítica de dalt nivell per intentar portar la Fórmula 1, perquè és que mou molts diners la Fórmula 1.

Això és evident. Del nom de Madrid, això ho tenen clar?

O sigui, això ja ha quedat així? Sí, juguen en Madrid, en ring, en el. Mat, com de bogeria, és una bogeria de ring? No, no, que és Madrid, amb Ring, que Ring és una forma de tenir el circuit, i llavors acaba semblant com Albert, com Madrid. I s'estan contents amb això, a mi no m'acaba de agradar gaire, però bueno, és que ha rebut grans crítiques. De fet, mira, si li entenem un tros de la transmissió que va fer la cadena britànica que té els drets, d'Sky Sports, on participa un expilot molt important, el Nico Rosberg.

No pel nom, eh, sinó el circuit, eh? El circuit, sí, sí. El nom ara ja l'entenc més, és que m'havia sobtat, ara ja l'entenc una mica més. O sigui que podem sentir a Nico Rosberg queixant-se del circuit. Del circuit.

Per quina raó han creat un circuit on no es pot avançar? L'ambaixador és Carlos Sainz, així que cal criticar en Carlos. Necessiten refer el traçat de Carles la propera temporada. Ho han de fer perquè necessitem un circuit on es pugui avançar. Aquest és molt dur.

Això es deia molt de Monaco també, que jo no hi entenc gaire, però que no es podia avançar tampoc.

Monaco el que té és que per l'estructura dels carrers de Monte Carlo era el gran premi més mític en una època en què el tamany i la velocitat dels monoplazes permetia els avançaments en aquells carrers estrets. I ara segueix fent, i és cert que molts especialistes diuen que segueix fent perquè té el pes de la història, però solen ser molt avorrits perquè ja no es poden avançar. Aquí, clar, l'estàs fent de nou, mig traçat urbà, mig artificial, i has fet un autèntic nyap. Llavors, per això estava tan enfadat el Nico Rosberg, sobretot criticant a Carlos Sainz, perquè és Carlos Sainz, el fill de l'imític expilot, que és un dels dos pilots espanyols actualment dins el circuit de la Fórmula 1, l'altre és Fernando Alonso, doncs els cels d'un madrileny li han donat un càrrec, ha fet d'ambaixador, ha cobrat, i dient, si tu que ets l'ambaixador i ets pilot, no podries aconsellar-los que el circuit realment no veies que anava malament? Carles Sanz ha vingut a dir que ell només tenia un tipus de paper d'ambaixador, anava a actes i saludava amb la mà així, i de fet ha admès que el circuit no funciona i ha demanat canvis de cara a la propera temporada, perquè com que ell s'ho tindrà durant 10 anys, podrà fer canvis per intentar que el circuit sigui més divertit, perquè el que hem vist aquest cap de setmana, els especialistes de la Fórmula 1 estan esperberats. O sigui, coincident que és el pitjor de la temporada.

Déu-n'hi-do, doncs aquest era Nico Rosberg a Sky Sports. Deies tu ara que en la Fórmula 1 s'hi mouen molts diners i molta política. Sí, per això no ens ha de

sorprendre que des de la Comunitat de Madrid hagin fet tanta pressió per intentar aconseguir tenir aquest gran premi, perquè és una forma de plantar cara, de demostrar que poden aconseguir el que vulguin. Van a per totes, en aquest sentit, però des de sempre, des dels inicis de la Fórmula 1, des dels temps de Ferraris i Mercedes, ja hi havia els governs d'Itàlia o d'Alemanya intentant ajudar segons quins equips per aconseguir que fossin els dominadors, com un símbol de progrés que tenim, perquè en aquell moment era els cotxes, els són de fabricació o italiana, o britànica, o francesa, o alemanya, si el nostre cotxe guanya es fa una promoció per la nostra indústria, això ja era una mica una geopolítica a mínim nivell, però va haver-hi una gran polèmica a l'època del govern britànic del doctor Tony Blair, Tony Blair fa una mesura va fer una gran cruada contra el tabac, perquè es demostrava que el tabac matava persones, i en aquella època tots els cotxes de la Fórmula 1 portaven patrocini de maques de tabac. I el gran cap de l'època, el Bernie Eccleston, va començar una lluita política contra Tony Blair per intentar permetre que salvessin aquests contactes de patrocini, perquè si no, quan competien a Silverstone i els. I els Jocs Britànics els havia de treure, no? I la va perdre. Bernie Eccleston, però va arribar. Això de la cambra dels comuns va ser una cosa increïble. O no fa tant, el que hem vist és que hem tingut alguns pilots molt valents que han alçat la veu davant, no sé, el racisme als Estats Units, Lewis Hamilton, el campió britànic, que és negre, alçat la veu, no? Sebastian Vettel, recordarem, un campió alemany un pilot molt ben parit, que a més era valent i utilitzava la seva roba per portar missatges contra el masclisme, contra l'homofòbia, contra el racisme. Clar, en una època en què començaves a fer els grans premis a estats on no respecten els drets de les dones i de la comunitat LGTBI. I es van posar una sèrie de multes de si fas missatges polítics, una samarreta o el que sigui, et portem una multa que es pot acabar fins i tot amb la descalificació. Per què? Perquè els interessa portar els grans premis a tots aquests circuits a la zona del Golf Bersik. Per què? Perquè tenen molts que les hi paguen, bàsicament. És que si mirem el calendari aquest any, hi ha un gran premis a Qatar, a Abu Dhabi, a Bahrain, a Azerbaijan, i el d'Arabia Saudita no es va fer. Per què? Perquè quan s'havia de fer, van començar a caure missils des d'Iran i van haver de suspendre-ho. Que hi ha qui diu que si segueix una miqueta el sideral d'aquella època, d'aquella zona, Potser que hi hagi tants circuits portaria els organitzadors de la Fórmula a dir, escolta, per molt que paguin, no ens sentim segurs, perquè si fem tot el calendari, diran que comencen a bombardejar, i potser intentarien donar-li a Barcelona un circuit, un gran premi cada any. Hi ha qui diu que potser Barcelona salvaria amb

això per tu per la guerra. Espero que ara no hi hagi ningú que desitgi que s'allargui una guerra per poder tenir un premi de Fórmula 1 més a prop, que no seria descartable que algú ho pensés. Esperem que no. Tu te'n vas no amb Fórmula 1, sinó caminant, entenc, però. Sí, sí, jo no tinc ni canet a conduir.

Per això t'ho diria. Jo els cotxes no m'interessen, em sap greu, però no m'interessen. I tot això es basa en els companys de la premsa, que són molt bons, i els he preguntat als que conec i diuen, de veritat està tot on hi ha, perquè jo, de veritat, és que els cotxes no no vaig a entrar-hi mai, ni he pogut. Doncs caminant i amb bicicleta,

dilluns que ve ens tornem a veure. I arribarem.

Adéu. Gràcies, Toni.