El llop cria per primera vegada a Catalunya

Meteo Ambient, amb José Luis Gallego.

José Luis Gallego, què ens portes?

Una molt bona notícia, espero i desitjo que sigui per a tots. I ho dic de tot cor, i la gent ja sap que jo no soc un talibà en aquesta circumstància del llop. No sóc un talibán, i sé que la presència del llop genera incertesa i genera desconfiança en el món rural, i fa bé, perquè ens hem de preparar. La convivència, la coexistència, perdó, amb els grans carnívors sempre dona problemes arreu del món. Dona problemes a la Índia amb els tigres, dona problema a l'Àfrica amb les hienes i amb els lleons. Bé, és la cadena tròfica. Nosaltres som carn. I el gran carnívor no deixa de ser una competència i també una amenaça fins a cert punt. I per què dic bona notícia? Els agents rurals acaben de confirmar la primera llopada a Catalunya en més de 100 anys. Es tracta d'una petita rajada, és a dir, una manada formada per dos adults i tres cadells nascuts aquest any al que volten per una extensa àrea de la zona entre l'Alta Garrotxa i l'Alta Empordà. No donarem més dades. Tot i que les tenim, perquè ens ho han demanat i perquè no cal generar més alerta. Volten parlar a l'Empordà. Entre l'Alta Garrotxa i l'Empordà, aquesta seria la seva. Perquè la gent no pensi que el llop viu al Pirineu, d'acord? Que això és important també. Recordem que un dels llops que es van detectar a Catalunya el van

atropellar a la carretera Montràs, entre Palamós i Palafrugell, perquè entenguem per on s'està movent el llop. També s'han vist a Castellterçol, és a dir, que no és un animal que visqui molt lluny de nosaltres, per això hem d'intentar promoure la coexistència i la Generalitat de Catalunya ho està fent. Aquesta notícia ha suposat un petit retremol en el món de la conservació de la natura i a tots els friquis que ens hi dediquem té moltes derivades. La primera conseqüència és que amb el naixement dels cadells i tal i com marca la normativa europea, el lloc passa automàticament d'espècie extinta a Catalunya a espècie reproductora en perill d'extinció, és a dir, que li posem totes les medalles. Què significa això? Doncs que amb aquest nou estatus, i tal com també exigeix la Unió Europea, s'ha de fer la redacció, tramitació i aprovació d'un pla especial de recuperació de l'espècie. Això és el que ens obliga la Unió Europea. La Generalitat ja està treballant en aquest sentit i està especialitzant en més agents rurals per fer augmentar l'eficàcia en el seguiment i en el control d'aquesta nova realitat. I així com la formació i l'especialització dels tècnics de cadascun dels departaments que estan implicats, que són de diversos departaments, que són d'agricultura, que són d'interior, que són de territori i medi natural. És a dir, que aquí s'estan fent els deures i s'estan fent els deures crec

que relativament bé. Per altra banda, també s'està intensificant el treball directe amb les exportacions ramaderes, que ningú pensi que no s'estan atenent a aquestes demandes. Necessitats. És a dir, que la revolta pagessa no n'ha de patir en aquest sentit. En altres, que continuï. Però en el cas del llop, aquí es faran les coses ben fetes. Primer, perquè hem après del que està passant a Castellalló, a Galícia, a Astúries, a Cantàbria, a moltes comunitats, que el llop s'ha convertit en una mena d'enemic abatre, no? I es maten, es maten els llops. Llavors, aquí el que s'està fent és, juntament amb la Universitat Autònoma de Barcelona, intentar promoure un projecte. Per donar més suport a la ramaderia extensiva. Primer, pagar els danys, prevenció de danys. Quan es fan els danys, pagar de manera més immediata possible. Implementar mesures de control, com és cessió gratuïta de material de prevenció, com ara bailets elèctrics, gossos de protecció dels ramats i, sobretot. També un aspecte que no s'havia incorporat en un principi en el cas dels atacs dels llops, que és que les indemnitzacions també cobreixen el lucro, el que se'n diu el lucro cesante. És a dir, no només és el preu que té l'ovella o la unitat de ramat que t'ha matat el llop, que això és una tragèdia per un pastor, perquè nosaltres li diem ovelles, però per ells són gent que són com de casa,

d'acord?, sinó el que li donaria a guanyar els anys següents. Aquesta ho veia en el cas que entri en una explotació que estiguin fent formatges o que estiguin fent. És a dir, això és el lucre cessant. Això s'ha de tenir en compte. No només és l'impacte que té la retirada d'aquesta unitat, anem a parlar en termes industrials. Sí, sí, sinó que és un acumulat dels anys que vindran. Aquesta avaria que provoca, econòmicament parlant també, el fet que allò hagi entrat a l'explotació. El programa de prevenció de danys és la clau. És la clau per la conservació del llop. Ja podem intentar prevenir els atacs de la manera que sigui. Millorar el seu hàbitat. Intentar que estigui confortable. Perquè no oblidem que el llop és un bioindicador de qualitat ambiental. De primer ordre, com el lins, com l'os, és a dir, que són animals que, independentment de que t'agradin més o menys, la seva presència al territori. Vol dir que allà hi ha qualitat. Que l'índex de biodiversitat és molt elevat, com el trencalós, com les grans àguiles.

Perquè el llop i el senglar.

Bé, aquesta és una altra. T'he parlat de la part que s'ha de millorar, que s'ha de fer feina. Però hi ha una part que aquí els agricultors i els ramaders han d'aplaudir la presència del llop. I és que el llop és un controlador natural. Del senglar i del cavirol i del cèrvol. La gent pot pensar, bueno, el cavirol, pobret, el cavirol, quan entra en una explotació. No, sí, clar, no és el bambi. No, no, quan entra en una vinya, el cavirol et pot fer molt de mal. I el senglar, quan entra en un camp de blat de moro, bueno, tots ho hem vist, o jo com a mínim ho he vist, i és, efectivament, és per dir, això és incompatible, la coexistència es fa molt difícil. Aquestes afectacions a l'agricultura i a la ramaderia queden amortides perquè la presència del llop al territori no és l'atac al caviró, la predació, l'acte de predar sobre el senglar i sobre el caviró, sinó que la seva presència ja fa que la reproducció d'aquests altres animals ja baixi. Per què?

Home, perquè quan tenen relacions no ho poden fer tan sovint, perquè han d'estar pendents.

I perquè saben que han de contenir les poblacions. Això és molt important. És a dir, que de la mateixa manera que abans parlàvem del lucre cessant, també parlem de la presència del llop al territori. El que fa és vertebrar molt millor. La gent li costarà d'entendre-ho millor. Que intel·ligent que és la natura. Controla millor la biodiversitat. L'equilibri dels ecosistemes està més complert en la presència d'un gran carnívor. Si no, els grans fitòfacs, com el cas dels cèrvols, i el cèrvol, has de pensar que un cèrvol, un adult, un mascle, pot tenir la mida, l'alçada d'un asa. I agafar els 200 quilos. És un cavall petit, gairebé. Això entra en un bosc i comença a ramonejar, comença a menjar, i per això hi ha espais, sobretot a la Serrada de Lades, que hi ha molta presència de cèrvol, com és a Boumort. Això el Marc Garriga ens podria explicar de l'impacte del cèrvol al parc natural de l'Alp Pirineu. És a dir, que els grans fitògrafs s'han de controlar, però s'han de controlar en un sentit comú. És afavorint la presència de carnívors. El cas del llop pot contribuir d'una manera important. Aquí del que es tracta és d'afavorir la coexistència. La paraula clau és la coexistència. No podem dictaminar qui pot estar i qui no pot estar al món rural, perquè el món rural està en connexió directa amb la natura, i això és el que tenim. I protegir l'espècie més amenaçada al món rural, que és el pagès i el ramader.

M'ha quedat clar. Vinga, tots per aquesta espècie. Vinga.