El Madrid, cada cop més "mourinhitzat'

El nou centre de visites immersiu de Celler Maset, a la Granada del Penedès, us ofereix aquest espai.

El bar amb ve baixa. Se l'endú Gabriel Jesús. Continua Gabriel Jesús. Continua Jesús. Gol, gol, gol, gol. La insistència té premi. La perseverància té recompensa. El segon marca Vinicius i compta que hi va l'àrbitre. No sé si ha revisat l'acció. I sí, mira, l'està expulsant. Està expulsant Vinicius i alerta perquè Vinicius entra en revolta contra l'àrbitre.

Avui al bar amb el Joan Bardú, l'Anaís Martí i l'Alberto Jogo. Què tal, com esteu? Bona tarda. Hola, què tal? Bona tarda. I a Madrid, l'Orfeo Suárez. Què tal, Orfeo? Bona tarda. I seguint l'última hora del Barça, el Roger Arbuzà. Què tal, Arbu? Com esteu? Bona tarda. Molt bé, fantàstica. Jugats ahir, Barça 3, Getafe 0, gols de Gordon, Gabriel Jesús i Koundé. I Madrid 1, gol de Diomander, Villarreal 0. Barça líder, 24 punts. Segón, Atlético de Madrid en 19, ahir van guanyar 1-2 a Vitória. Tercer, el Madrid en 18, a 6 del Barça. Això continua igual. Tots dos van guanyar, Barça i Madrid, però les sensacions són ben diferents, per joc i sobretot per l'ambient que respira a un club i a l'altre. Després parlarem del Barça, si us sembla, del partit d'ahir i de dimarts a la Champions, el camp del Galatasaray, però. Abans ens centrem en el Madrid. Ahir Vinicius, per aquells que no sàpiguen què va passar, va ser el gran protagonista. D'entrada perquè Mourinho el va deixar a la banqueta, que alguns podrien pensar, home, doncs ve de jugar i recórrer molts quilòmetres amb el Brasil, potser el reserva, però d'entrada ja era una notícia que Vinicius fos suplent. Mourinho, recordem-ho, el deixa a la banqueta, però el fa sortir. Al minut 7 de la segona part, encara amb empat a 0. El Madrid va millorar una mica. Vinicius, la seva entrada, doncs, va portar fluides en atac. Va marcar Diomander. Y el 71, el 71 del partit, va a marcar Vinicius el segon. Però l'hi van anul·lar a instàncies del VAR per falta prèvia de Vinicius sobre Salivar. Així ho viuen des del VAR. Isidro, te recomiendo una revisión,

¿vale? Para que valores una posible conducta violenta en la consecuencia del gol. Vale,

avisa cuando llegues a la pantalla, Isidro. Ya estoy en la pantalla. Vale, te vamos a. Según observamos, Vinicius tira del pelo al jugador del Villarreal. Esta jugada pertenece a la misma fase de consecución del gol.

Bé, fins aquí jo crec que és molt clar. Vinicius estira els cabells a salivar i veu la vermella directa. El gol, òbviament, queda anul·lat. Vinicius, aquí ve el problema. S'empipa moltíssim, l'han de subjectar perquè es vol menjar, literalment, l'àrbitre Dia de Mera. I Arbusà, aquí ve el problema pel Madrid. Què diu l'àrbitre? La seva acta.

Mira, en l'apartat d'expulsions ha expulsat Vinicius per estirar els cabells d'un adversari, amb la pilota en joc sense estar la pilota en disputa entre ells i en l'apartat d'altres incidències diu després de ser expulsat i trobant-se encara al terreny de joc ha continuat protestant la meva decisió a crits. Dirigint-se a la zona on em trobava amb actitud agressiva, havent de ser subjectat per companys sense poder apreciar cap expressió concreta, que això també és estrany perquè ja estava a mig metre i és difícil que l'àrbitre no sàpiga què li va dir Vinicius, perquè el tenia davant, però vaja, a l'acte diu que ell no ho va saber entendre o que no ho sap.

El Madrid-Sevilla se'l perd segur, això és una evidència, que és el següent partit que té el Madrid a la Lliga. I el clàssic, que vindrà després d'aquest Madrid-Sevilla, ara mateix, jo no sé, Orfeo, si a Madrid el donen també per perdut per Vinicius.

Bueno, al club el donen per perdut, perquè més enllà de l'acció de tirar dels cabells, de lluar del Vidal i Arregal, el que diu l'acte de dirigir-se a l'àrbitre amb actitud agressiva, això donen per sentat, que com a mínim seran dos partits, i aquí diu dintre del club que podrien ser tres partits. Però el donen per perdut pel clàssic, això no vol dir que no facin soroll, no? I que no protestin i que no presentin al·legacions, i a més, però a nivell intern, ja donen per fet que el Vinífios no hi serà el clàssic. A tu et va sorprendre que fos suplent? A mi no. Me'n parlava, jo crec que al descans, i a mi no em va sorprendre que fos suplent, però per una qüestió, no per el viatge aquest del Brasil, la gira aquesta d'Austràlia, la Índia, que evidentment estaria cansat del jugador, però com altres, no? Sinó perquè no és el Vinicius que hem conegut temporades enrere, és un jugador que no està en forma, El Diomander és un jugador que sí està en forma, que ja ho ha demostrat, encara que hagi jugat una mica molt poc amb el Madrid, però també ho ha demostrat amb la seva selecció. No oblidem que és el fitxatge més car en la història del Madrid, és a dir, que és un jugador que ha de jugar, que va amb la instrucció del club, això, no? I jo crec que la decisió era clarament esportiva. També pensava que sortiria a la segona part, perquè és un jugador que t'aporta coses, però el Vinicius, com està esportivament en aquest moment, jo tenia bastant clar. No va poder respondre el Mourinho perquè no va donar roda a la premsa després, per els motius, però jo tinc clar que era una decisió esportiva.

Ara anem al tema del Mourinho, que això em va deixar molt sorprès. Però et vull demanar per la reacció també de Vinicius després de veure la vermella perquè reforça aquesta imatge de Vinicius contra el món. Em sembla que després, això m'ajudarà a largosar a les seves xarxes, crec que és Instagram. Demana disculpes a l'afició i als seus companys, però també recull un seguit d'imatges d'altres expulsions que ha patit a la Lliga i ve a dir que hi ha una vara de medida diferent entre ell i la resta de jugadors, no?

Sí, d'entrada, jo només veig una foto, va penjar una foto només, potser després ho va editar, però que posava "L'alegria sigue, perdona mi equipo y a la afición" amb una foto només.

Però no va dir també, jo recordo veure aquesta imatge que deia, perdó als meus companys i a l'afició. I després sí que fa aquest recull d'imatges, diguem-ne que, bé, amb altres expulsions que ella ha patit. Si no recordo malament, eh? Almenys a Instagram només d'una foto. No ho sé. Orfeo, tu recordes això o no?

Sí, sí, sí, sí, sí. A més, a més, això va amb la línia. Del que està explicant i dient el club una mica sotobotxe i del que va fer Real Madrid a la visió després del partit, amb un recull de casos, d'una estirada que veis al Marcelo quan jugava per la pandèmia a Valdebebas, D'altres casos que ja n'hi ha que s'han donat a la Lliga i que no van suposar l'expulsió del jugador. Hi ha d'altres que sí, però vull dir que això ja està dintre del. Això és com el de la fotocòpia del Mourinho, el Vinicius no ho té, això li donen. És a dir, que per una banda demana disculpes o demana perdó als seus jugadors i a l'afició perquè és conscient que ha comès un error i per l'altra recull ja, diguéssim, la línia argumental del club cap on el relat de la persecució arbitral, no? És a dir, que per una banda. Demano disculpes i per l'altra dic, cuidado, que aquí hi ha altres casos en els que els jugadors no han estat expulsats, com ha passat a mi. I això és el que va dir Real Madrid Televisión després, el que dirà el Madrid aquests dies, encara que pensi, com ja t'hi dic, que el jugador no hi serà el clàssic.

Jo em centro només amb el que passa ahir. Ahir em sorprèn, perquè és que tenim reglament en mà. Podem discutir si el reglament fa bé o no que el jugador vegi una vermella directa per estirar els cabells, que això al futbol femení ja fa temps que s'està aplicant. Ara és veritat que molts jugadors duen els cabells llargs, que és el cas de Saliba, jugador de Vilareal, i si passa, doncs això, saps que té una vermella directa. Per tant, aquí o hi ha desconeixement del reglament, o realment no puc entendre que tothom a Madrid li compri aquesta reacció a Vinicius i, per exemple, a Mourinho, ara t'ho preguntaré, Orfeo, no sortir a la sala de premsa. A veure, què us sembla, Naís, tot plegat?

Bé, a mi, tu deies David que t'havia sorprès que Mourinho no parlés amb Sarada Premsa. A mi la veritat és que no, veient la tendència i que ell està intentant ser el focus de totes les crítiques i que ningú parli del seu jugador sinó d'ell i dels àrbitres, que crec que és el seu propòsit, veient el el futbol del Madrid no em desentona que Mourinho agafi i digui doncs mira jo no surto perquè si surto diré barbaritats i no estaré contra el Sevilla i el Barça i de pas es parla de mi i no del que ha passat damunt del terreny de joc i la resta doncs bé és que. Al final veus que l'arma secreta de Florentino Perez col·locant a Mourinho tampoc no és que li estigui funcionant gaire, no sé que el seu objectiu sigui precisament aquest, posar el focus de la polèmica arbitral tota l'estona. Si aquest era l'objectiu de Florentino fitxant a Mourinho, doncs ho estan fent molt bé. Si l'objectiu era que es millorés el seu futbol i controlés millor l'equip, crec que no se n'estan sortint gaire. Joan, tu has estat futbolista.

A tu t'explicaven el reglament abans de començar la temporada sempre i aquests casos, quan hi havia novetats, les tenies controlades.

Sí, de fet, ens consta que hi ha hagut un àrbitre que a Barça i a Madrid han tingut reunions per explicar sobretot les noves normes. En aquest sentit, els jugadors tenen molt clar el que es pot i el que no es pot fer dintre del terreny de joc. Per mi l'expulsió de Vinicius no hi ha cap dubte. A més fa el gest com de volguer-li estirar els cabells. Això es veu directament des de la televisió. Sí que és veritat que ens oprime una mica l'actitud de Mourinho. Crec que l'afició del Madrid està.

Alberto? És un tema, jo crec, més de crispació generalitzada. Sempre que hi ha partit del Madrid últimament, sempre hi ha moguda. El dia del Betis, que si Bartra trepitja o no trepitja la línia, quan el reglament és clar. El dia del derbi, també moguda. El dia de l'Espanyol, també moguda. I crec que respon més a una situació d'estrès, de crispació, que fa que qualsevol cosa exploti. Ahir, per exemple, al minut dos o tres de partit, ja hi havia gent del Madrid. Tirant-se a sobre de l'àrbitre, intentant pressionar. Jo crec que ahir Mourinho deixa passar una bola molt interessant, perquè ahir el Madrid aconsegueix guanyar el Vila-Real, que és un equip de Champions League, no ho oblidem, que és un equip que té jugadors de molt de nivell, aconsegueix sumar sense rebre cap gol a casa, tot i jugar 3-0. 30 minuts amb un jugador menys. I crec que era un moment molt bo per reivindicar la feina dels seus jugadors, que després d'una temporada de selecció sempre costa de tornar. Però en lloc de donar valor al que va fer ahir, ara parlarem, si és millor o pitjor, la brillantor de l'equip, perquè és una victòria que té cert mèrit. I en lloc de parlar de la victòria davant del Vilarreal, estem parlant d'una situació, d'una expulsió que és clara, reglament en mà, i que no entenc massa bé per què s'intenta d'alguna manera intoxicar l'ambient. Crec que és una sensació de crispació constant i a mi, sincerament, crec que això al Madrid no l'ajuda gens.

Ara vaig amb la Carla per aclarir també si realment li han de caure dos partits o tres. Ara ens ho dirà la Carla. Però li vull preguntar a l'Orfeu, el tema de la roda de premsa. Que no surti a la sala de premsa deixant, diguem-ne. Amb un pam de nas a tota la premsa que segueix el dia a dia al Madrid i aquells que hi vam ser, com els de Catalunya Ràdio, per escoltar el tècnic del Madrid. Des de portes endins, quin és l'argument que es dona perquè no surti Mourinho?

Bueno, jo crec que esta no és una decisió només del tècnic, és una decisió del club. Aquí vull deixar clara una cosa. Aquesta no és la guerra de Mourinho. Aquesta és la guerra de Florentino Pérez i Mourinho és la seva eina, només. Si recordeu, quan el Mourinho va arribar, que va arribar una mica més templat, la primera vegada o la segona que li van preguntar per Negreira, ell va dir, sí, Negreira, tal, passaven coses rares, tal, però va dir, però ja no està treballant, ja no està al seu lloc, no? És un temps nou. Això ho va dir en una roda de premsa. Jo crec que inicialment ell intenta tenir una altra actitud, intenta desmarcar-se una mica, intenta veure què és el que pot fer. Però clar, és un home del president. I el relat del president i del club és que hi ha una persecució arbitral darrere el Madrid, constant. I això fa que el club estigui en aquests moments, en la meva opinió, fora de la realitat. És a dir, tu creus que Mourinho. Més enllà de que, a veure, jo vaig estar amb el derbi, el Metropolitano, i és evident que és un partit en què el Madrid té raó en queixar-se de l'acció del Canyilli sobre el Valverde, principalment.

Clar que això és una targeta vermella. Bé, doncs t'ha passat, i una altra vegada passarà al revés. Vull dir que aquest dia tens raó en protestar. Però més enllà d'això. Està fora de la realitat, perquè el seu president, quan parles amb ell en privat o alguna vegada, encara que ja és menys comú que parli en privat amb els periodistes, et dónes compte que està fora de la realitat. I aquesta és la seva guerra, és el seu relat. I el Mourinho és només una eina que ha tornat al Madrid, que és home del president i que farà el que le diguin. No sap qui és el senyor Trujillo ni encarrega que li facin una fotocòpia de dues jugades. Això ho fa el club i li dona amb una instrucció. El fet de que ell no surti en roda de premsa és una mica un plantón, però és una decisió del club, no només d'ell. D'acord, això és important, eh? No és Mourinho, sinó és el club. Exactament, forma part tot una mica del relat del club i això s'agreuja perquè tu veus que el teu rival A veure, Barça i Madrid són gots comunicants. És a dir, si el Barça hagués empatat dos partits i el Madrid estigués a quatre punts, no tindríem aquesta situació. Veus que el Barça se te'n va, se te'n va, se te'n va, aquesta sensació d'impotència. El Madrid ha passat per unes eleccions, el 35% dels socis han

votat una altra opció. El president està a la fi del seu cicle, en la meva opinió. Està molt nerviós, hi ha una situació d'histèria. Mira, et donaré una dada. Ahir al Madrid, el camp fa 8 faltes. Vuit faltes en un partit, diguéssim, de tensió, d'un marcador incert fins al final. Són poques faltes per un equip, en la meva opinió. En canvi, rep nou targetes. Dues vermelles, cinc grogues pels jugadors, una vermella per al Vinicius, una altra vermella per al assistent de porters del Mourinho, una groga pel Mourinho, una groga pel Chendo. És a dir, l'equip al camp fa un partit, però està en una altra realitat emocionalment, està histèric. És a dir, no hi ha proporció entre les accions. I la situació emocional en què estàs. I això, evidentment, no portarà a un bon lloc al Madrid, evidentment no, i això jo crec que ja ho noten jugadors dintre del club. El primer l'embape, que és un jugador que ja està fent la seva, però que veu el que veu al rededor d'un equip histèric, i amb algunes coses hi serà, i amb unes altres probablement no hi serà.

Tancareix el tema del que va passar ahir amb Vinicius. Tinc la Carla Borràs, la nostra analista arbitral. Hola, Carla, què tal? Hola, David, bona tarda. Seré molt directa, dues preguntes molt directes. La primera, la vermella és indiscutible, eh?

Sí, la vermella és totalment indiscutible, però bàsicament hi ha aquesta tirada de cabells i, per tant, la vermella és el més clar que hi ha tot, que, de fet, des de Madrid és el que no es queixen perquè no hi ha dubte en aquest sentit.

Això ja està catalogat com una de les conductes, diguem-ne, violentes i que, per tant, implica en vermella directa. Ho dic perquè he llegit algunes bandes que si no tanques la mà quan agafes dels cabells, aquí podria haver-hi un punt d'eximir la culpa, però igualment aquí sí que és claríssim que Vinicius tanca la mà, per tant no hi ha discussió.

No, clar, clar. És a dir, en aquest sentit no es mira la mà. Si, com també he llegit jo, si l'agafa amb el dit anular, amb el dit índex o amb el dit pols. És a dir, quan hi ha una estirada de cabells, hi ha una estirada de cabells i s'agafa la mà i en aquest sentit sí que es veia com els cabells del jugador del Villarreal eren totalment estirats. I, per tant, aquí no hi ha dubte. La vermella és indiscutible.

Aleshores, pregunta important. Què diu el Codi Disciplinari i, per tant, quants partits li poden caure a Vinicius?

Al codi disciplinari es poden veure diferents articles. El 121.1, que és, per exemple, una expulsió directa sense possibilitat de disputar la pilota, en aquest són mínim dos partits. Que en aquest cas hem d'anar a l'acte de l'àrbitre, que en aquest cas diu que, sin estar, el baló no en disputa entre ells. És a dir, és molt important aquests termes que la pilota no està a disputa entre ells, perquè el no haver-hi la pilota entre mig, és a dir, que la pilota la tenia un altre jugador, Aquesta sanció és de mínim dos partits. Per tant, el mínim que ha de rebre només per la vermella són dos partits, i això està tipificat en dos articles, en el 121.1 i després també en l'article 130, que és l'article de la violència en el joc, que és quan es produeix de manera violenta una ocasió en el joc, i en aquest cas, si es produeix una ocasió en el joc, és a dir, que no hi ha possibilitat de disputar la pilota, com era el cas de Vinicius, en cursa amb el jugador

del Villarreal. Doncs fa tota la pinta, veurem què és el que

diu el comitè de competició, però fa tota la pinta. Sí, després sí que hi ha una altra cosa, David, que és que les altres incidències que també estan tipificades a l'acte, quan l'àrbitre explica i detalla el que fa Vinicius una vegada encara es troba dins del terreny de joc. En aquest sentit, sí que no detalla les paraules, que haguessin sigut un agravant molt més. Per aquestes altres incidències, si es tipifica, tot i que no ha dit res, podria ser un partit més. Per tant, jo estic en el mínim dos partits que són segurs i el dubte el tinc en si afegeixen un altre partit. Per aquestes altres incidències de menyspreu a l'àrbitre.

Per tant, dos per la vermella i potser un tercer, que és el que deia l'Orfeu, i potser un tercer pel que diu la seva reacció després de la vermella.

Sí, per aquesta reacció que es pot ser catalogada com a menyspreu a l'àrbitre podrien ser també un mínim d'un o dos partits. Per tant, si es fes. És a dir, aquí està el que el comitè decideixi si ho engloba tot com a un, i per tant serien només dos, o si ho fa com a dues parts, aleshores serien dos, més el que pugui ser l'agravant del que fa després amb la seva reacció.

Doncs el clàssic ja us dic que no el jugarà. Sentint la Carla i el que ens explica ara mateix. Gràcies, Carla. Molt bé, a tu, David. De fet, avui us ho preguntem a x.com barretotgirar. En Clau Barça, vols que Vinicius jugui el Clàssic? Dos opcions us donem. Sí, resta més que suma. O no, és un gran jugador i el 65% dels jugadors diu que sí, que volen que jugui, que resta més que suma. Molt bé. Orfeo, abraçada forta i encara queden dies pel Clàssic i molts partits pel mig, per tant, tornem a parlar cada setmana que ve. Segur que parlarem molt. Gràcies, que vagi molt bé. Abrazada. Jo us ho pregunto a vosaltres. Jogo, tu creus que el Barça de voler que Vinicius jugui aquest clàssic? Home, jo crec que totes les

eines que tingui un rival com el Madrid, pel Barça, si no juguen, és millor. Tot i que Vinicius no estigui en el seu millor moment, a mi em sembla que és un jugador que pot agitar, que pot distreure, que pot fer perdre una mica el focus, perquè, a més, tot i que està en un estat de forma prou baix, és un jugador que pot ser determinant, tot i que no marca des de la jornada 1, que això va ser una dada. Espectacular. Jo crec que, tot i que ara el Barça, òbviament, està en una situació d'estar molt engrescat i la colorada està molt amunt, jo diria que, i no sé que ho veu l'Anaís i el Joan, que quantes menys eines tingui a Mourinho a disposició, molt millor pel Barça.

La pregunta la feia una mica buscant el morbo de dir, saps que molts culers pensen, és que si juguen Vinicius encara s'emboliquen més, eh?

Sí, però ara mateix la idea de Mourinho, especialment, i del Madrid com a club, és intentar escurçar aquesta distància futbolística que hi ha a través de moure, agitar, buscar aquestes situacions una mica més extraesportives. I crec que tot el que generi això pot escurçar una mica la distància. Tot i així, crec que el Barça està en un moment de forma en què el Madrid, amb o sense Vinicius, és prou inferior al Barça en un partit cara a cara.

A veure, la teoria dels vasos comunicants que sempre expliquem amb l'Orfeo i que és molt certa quan un va malament l'altre va bé. El Barça hi va guanyar 3-0 davant del Getafe. A veure, l'endemà de la victòria d'ahir contra el Getafe, Arbu, tots bé, eh?

Tots bé, tots bé, sí. Cap molèstia, cap jugador tocat, res estrany. Avui l'equip ha fet entrenament de recuperació amb els suplents per una banda i amb De Jong, també, amb els suplents i els titulars per l'altra fent feina de compensació i de recuperació postpartum.

No és un partit superbrillant, el d'ahir contra el Getafe, però sí que avui, aquí al Tot Gira, ens volem quedar amb una història concreta, el cas Lamín Llamal. Estan tots bé. Lamín Llamal, també, que ahir va jugar als 90 minuts,

i aquí és on ens volem aturar. Sí, és un tema, perquè venia de jugar 280 minuts amb la selecció espanyola en aquesta llarga aturada. De fet, va ser titular en els quatre partits, va ser el que més minuts va jugar. Amb la selecció espanyola, 90 minuts el primer, 68 el segon, 45 el tercer, 78 l'últim. I amb el Barça també ho està jugant tot, perquè fixa't, 65 minuts contra l'Elche, 90 contra l'Atlètic, Rayo, València, Feyenoord, després 66 contra el Llevant. I 90 minuts contra el Racing Sevilla i Getafe. Per tant, ho ha jugat tot, menys en dos partits, que són Els i Llevant. És el jugador de l'equip amb més minuts fins ara, aquesta temporada, i ahir, pel que diu el mateix Flick, entenem que si no el va treure del camp, si no el va canviar, és perquè l'amint no va voler. Escolteu bé el que diu Flick, perquè jo crec que podem llegir entre línies.

Jo li he preguntat si volia que el canviés i m'ha dit que no. És la Min i ell vol estar sempre a la gespa, però clar, a vegades hem de gestionar les seves càrregues. Crec que avui a la primera part ho ha tingut fàcil, a la segona ha estat més implicat, sobretot en situacions d'un contra un, en què ha creat oportunitats. Jo estic content amb ell, la seva actitud és bona, es recupera bé entre partits i això per un jugador professional és el més important.

Això ja passava amb Messi, i sempre arribàvem a la conclusió, escolta, que fàcil que vulgui Messi, que ell ja se sap autogestionar, i ho feia molt bé. Hem de fer el mateix amb la mint? Joan Mardó, què opines?

Uf, a mi em costa, em costa una miqueta. Sincerament, no sé si la Mina encara està amb aquesta capacitat, amb aquesta maduresa, com en els seus moments tenia Messi, per saber gestionar els minuts o les càrregues que pot tenir. Jo no parlo durant la setmana, sinó simplement amb els 90 minuts que jugo un partit. Sí que és veritat que la Mina, el que vam veure ahir, és aquest jugador que potser no va estar al 100% durant els 90 minuts, però que quan tenia que arrencar en cap moment estava pensant en un tema físic. I això vulguis que no pot ser contraproduent, en el sentit que moltes vegades penses que estàs molt bé, molt bé, molt bé, i una lesió muscular mai avisa. En aquest sentit, em sembla molt bé que Flick, com a entrenador, en un joc que és el més important ara mateix de l'equip, puguin gestionar les cargues, inclús li pugui preguntar fins a quin punt vol seguir o no jugant, però jo prendria mesures. Més enllà del que opini el jugador, crec que com a club i com a staff han de tenir molt en compte que és un jugador que ha acumulat moltíssims minuts, que ha anat fora, ha viatjat,

i això s'ha de tenir molt en compte. És que passa que, en certa manera, i entengueu-me, la mina està de campanya, perquè hi ha la pilota del club, i això jo crec que a Naís que influeix, no, Naís? Sí.

Home, sí, influeix, influeix moltíssim, encara que les votacions de la pilotadora ja estan tancades, però tot i així és evident que en aquest inici de temporada s'ha volgut posar l'aparador perquè el jugador tenia la sensació que hi havia dubtes respecte al Mundial que va fer i ha volgut reivindicar-se, de dir, ostres, potser el Mundial no va ser el meu millor moment perquè venia d'una lesió, precisament, i em va costar. Recuperar-me o agafar aquell nivell de competició. Tot i així, no és el mateix el Barça amb i sense la mint i el mateix passa amb la selecció. Quan hi ha la mint sempre passen coses i crec sincerament que hem de confiar una mica més en la seva percepció del cos perquè crec que ja ens ha sorprès a tots. Però per dir que és un jugador que és diferent, que és una estrella, que té un do, un aura, com li vulgueu dir, i després també amb Hansi Flick, que ens diu que es recupera bé, que fa tractaments i que es fixa molt en com entrena i en la seva implicació i en el que suposa per la resta de companys comptar amb ell o no. Crec que fins la Copa del Rei aquestes primeres rondes no el veurem descansar, sincerament. I si ell es troba bé i es recupera bé i hem de confiar en l'estaf i en tota la gent que està preparadíssima per veure les càrregues dels jugadors i com influeixen. No sé, això el Joan i l'Edjogo ho sabran millor que jo, si els jugadors joves també tenen. Aquesta capacitat per recuperar-se abans, no? Precisament també per aquesta joventut. No sé si és un element que també pot influir en veure el bé. I ahir, doncs, d'acord, no fa el millor partit, però assisteix a Cundé, també. Vull dir que quan està allà sempre és una amenaça.

Alberto? Que recuperes més ràpid quan ets més jove, això és claríssim, de fet segurament és la velocitat que vas perdent i després el que et costa recuperar. És cert que ahir no era un partit massa exigent, em refereixo a que el rival no era el Getafe típic, dur, amb algun frec a frec, amb alguna trepitjada, algun cop, alguna contusió. Pogués patir algun dany, però jo estic una mica amb la línia del Joan. No es pot tractar tots els jugadors per igual, evidentment, perquè cadascú té el seu estatus i la seva pròpia idiosincràsia, però sí que crec que faria bé Flick, no en imposar-se, però sí a fer-li entendre a la ment que, escolta'm, que si descanses 15 o 20 minuts tampoc passa res. Tot i així, va seguir jugant, va assistir a Cundé i va tenir un xut amb l'esquerra que va anar molt a prop del peldret del Getafe, que podia haver estat tranquil·lament assistència i gol i coronar-se d'anar al partit. Per tant, jo sí que donaria aquest vot de confiança a l'Emil i a l'Estaf del Barça, però també seria un pèl prudent, perquè ara és quan comencen les curves. Fins ara el Barça ha anat sumant partits guanyats, ara hi ha Galatasaray, Betis dissabte, que és un partit duríssim, París-Saint-Germain duríssim, Clàssic duríssim, per tant, crec que sí que hauria d'alguna manera de reduir una mica aquesta càrrega de minuts i que no passa res. Si un partit que està sentenciat, no jugues 20 minuts.

A veure, dimarts Champions. Dimarts, al camp del Galatasaray, a Istambul, amb l'Amin, Arbu, però encara sense Rafinha. Encara no, encara no.

Amb Rafinha hem d'anar amb compte. Veurem si al camp del Betis, dissabte que ve, però segur que al camp del Galatasaray no, tampoc amb De Jong, encara no. Veurem si també dissabte que ve, tant Rafinha com De Jong. Dimarts, segon partit de la fase Lliga, el primer el Barça el va guanyar, ja ho sabeu, contra el Feyenoord, 5-1. El Barça tercer ara per darrere del PSG i del Bayern. El Galata Saray, 30è, posició número 30, va perdre el primer partit contra l'Esporting de Portugal i ve de guanyar la Lliga, això sí, divendres contra el Kassim Pasa, 3-1. És líder de la Lliga Turca, el Galata Saray, dos punts per sobre del segon compte. Que hi ha coneguts en aquest Galatasaray, començant per Gundogan, que és veritat que està jugant poquíssim, crec que ha jugat només 11 minuts fins ara, però també hi ha jugadors coneguts com Davinson Sánchez, el colombià, Lucas Torreira, l'uruguaià, Rafa Leao, que és el millor jugador del Galatasaray, i també Víctor Ossiment i l'heroi Sané. Per tant, belles glòries en aquest Galatasaray. Tu hi vas anar-hi alguna vegada,

Joan, a Galatasaray, al camp de Galatasaray? No, no he tingut l'oportunitat, la veritat. Jo recordo a l'època del Dream Team del Cruyff, quan hi va anar-hi el Barça aquelles primeres vegades, es parlava de l'infern de l'Aissa Millen, jo recordo que era d'aquells camps on ensenien moltes bengales, que ara estan prohibides, tot i que a vegades en colen. I l'ambient era infernal. I el que recordo també és aquell mític partit amb Carles Busquets, el pare de Sergio Busquets, fent de les seves amb aquella pilota que bloquea i entra ell i pilota dins la porteria. El tenim al cap, aquell partit? Sí, sí. Parlem de fa uns quants anys. Quants partits has jugat al Barça-Galata Saray?

Mira, 5, 3 victòries, un empate, una derrota. El primer partit, 93-94 amb Croix, fase de grup 0-0. El segon, 94-95. Aquest és el de Busquets.

Debut a Sergi Barajuan amb el Barça, camp de Galata Saray.

El 94-95 és aquest que ha dit Carles Busquets. 2-1, aquí el Barça-Perça. Després, 2001-2002, amb reixac 0-1, guanya, gol de Luis Enrique. 2002-2003 amb Van Gaal 0-2, també victòria, gols de Kluivert i Luis Enrique, i l'últim cop, el recordareu, temporada 21-22, vuitens de l'Europa League, 1-2, és aquell dia que Pedri fa aquell golaç que fa dues fintes. Aquell que diem que és de Matrix, que és en càmera lenta. Exacte, dues fintes i fa el gol amb la dreta.

Això mateix. Home, a veure, a priori, que han de galetar Serena, el Barça ja hauria de guanyar. Alberto, què et sembla l'equip turc?

Sí, sí que és cert que aquella victòria 20-22, si recordeu bé, era un 0-0 al Camp Nou, va guanyar el Barça ahir, dijous, i diumenge va guanyar el Clàssic amb aquells gols de Aubameyang, no? Ah, mira! Ostres! És aquella temporada, perquè recordo una xerrada de Xavi que deia que va parlar amb Araujo perquè el va substituir en el partit de nada, en la partida de tornada no va jugar, va apostar per ell en el partit del Clàssic al Bernabéu i Araujo va marcar, no? Un gol de cap, recordo aquella xerrada. Aviam, sí que Gata Saray té, o si ben és un gran davanter, l'Heroi Sané és un extrem vingut a menys, i l'Eau és un jugador que té condicions per fer el que vulgui, però que el cap no està massa centrat. Crec que és un equip que es pot acabar partint, crec que és un equip que el Barça pot trobar-hi espais, i és favorit per aquest partit. Això dels inferns i tal, és una cosa que ja ha passat, perquè ja no pots entrar a bengales, ja no poden fer aquesta rebuda tan diguéssim, tan hostil, no?, quan arribes a l'estadi. Per tant, ha baixat una miqueta aquest nivell de tensió en els partits davant dels equips turcs, que són equips que tenen calés, que fan fitxatges a cop de talonari, que hi ha jugadors que dius, ostres, aquest jugador, com pot ser que hagi acabat aquí? Cap cas, per exemple, de Mohamed Salah, que està jugant a Turquia. I sí que és cert que hi ha uns contractes que són alts, però crec que com a equip el Barça és millor i seria interessant sumar 6 de 6 abans de jugar contra Paris Saint-Germain, que aquest sí que serà un partit dels vols.

Gabriel Jesús, creieu que s'ha guanyat ser titular al partit d'aquest dimarts i sabem que no hi serà Rafinha, Naís?

Sí, penso que sí, penso que al final Gabriel Jesús despertava potser algunes inquietuds envers el seu estat físic, després de les lesions de genoll que ha patit, però crec que tècnicament ningú tenia dubtes del que podia arribar a donar aquest jugador. Crec que al final Flick fa molt bé quan recupera jugadors que estan davant la seva última oportunitat de triomfar a l'elit. Cada cop que ha sortit ha marcat, porta tres gols en poques estonetes. I l'únic dubte que tinc és si, perquè ahir el vaig veure bastant cansat a partir del minut 60, si realment pot acabar als 90 minuts, però en qualsevol cas tens altres alternatives, tens a Gordon que també ahir per moments es colava pel mig, tens a Dani Dolmo, tens material de sobres perquè aquesta baixa de Rafinha no sigui tan preocupant com la preocupació que generava la temporada passada.

Vot per Gabriel Jesús, també. Joan, dimarts, titular.

Sí, sí, sí, tinc la sensació que sí. A nivell tàctic crec que, a més, va pel que es pot esperar o suposadament el que s'espera al Barça quan el Galata serà, i crec que és bo jugar amb un davanter centro pur. Sí que és veritat que l'opció de Dani Olmo no. També la contemplo, perquè a Flick sempre ens té amagada alguna alguna carta sota la baralla, però sí que és veritat que la sensació és aquesta, que la necessitat de jugar amb un nou, que estiri una mica la defensa, que en qualsevol moment sigui un jugador que busca les esquenes, i en aquest sentit amb Daniel Mo tindràs més control, però et faltarà una mica la profunditat. Jo de Gabriel Jesús crec que és un jugador que ha encaixat molt bé a nivell de vestuari, crec que ha agafat una mica el que és l'ADN Barça enseguida, i té un perfil de jugador, unes característiques que li poden anar molt bé en aquest sentit, un jugador molt ràpid, que té aquest 1 contra 1, que té desbordament per les dues zones, No sé, crec que és un jugador que encaixarà molt bé en aquest Barça. Lògicament, el tema físic l'hem de tenir molt en compte, perquè volguis que no, potser no està tan acostumat en els últims dos anys a acumular dimecres, diumenge, dimecres, diumenge, però crec que sí que serà de partida.

Parlaran a tres quarts de cinc hora catalana i després d'entrenament a l'escenari del partit, com deia el mític Alissa Mie. I demà ho podreu seguir tot, aquesta prèvia, al Tot Costa.

Anaís, Jogo i Bardó, una abraçada forta. Gràcies.

Gràcies, adeu.