El mar bat rècords de temperatura, el secret de l'olor que fa quan plou i una escapada a la Segarra

Un programa de catradio.cat amb Francesc Mauri.

¿Qué tal? Bona tarda. 659, aquest és el número de programa des de novembre del 2012 i avui som 5 de novembre del 2026. Cap al mar, el sorell peix blau que no és ni sardina ni seitor. Això ens diu el Mario Vizcarro a Meteo Ambient, l'agradable olor a terra mullada. Que el portem gravat des de que som humanitat, Meteotemps, temperatura de l'aigua del mar a l'Estartit amb en Josep Pasqual, i el restaurant L'Amagat a Sant Quintí de Madiona, una joia de la taula, l'Alpenedès, que acostarem en aquesta secció per entaular-nos. Tot això avui dijous, com dèiem, 5 de novembre, a les portes d'un cap de setmana que ens podria portar força núvols, però que no ens portarà gairebé pluja. Quin temps ha fet? Doncs els darrers vuit dies capitalitzats per aquest important canvi de temps que ens ha portat podríem dir una urpa hivernal. Urpa perquè ha estat una ungla que s'ha escolat. Un parell de dies amb aquest descens més marcat del termòmetre que va arribar i que els propers dies s'anirà marxant. Hem tingut valors lleugerament negatius, hem tingut una mica de neu al Pirineu i atenció als registres que s'han recollit al voltant del Tarragonès, Àrea del Baix Penedès i Garraf destaquen tot l'episodi a Torredembarra. 124 litres, una mica més de 100 litres a la mateixa ciutat de Tarragona. L'herbós van superar també lleugerament els 100 litres per metre quadrat. Bé, una barbaritat de pluja caiguda. D'una manera podríem dir abundant, però just per sota de la intensitat crítica, i per tant, malgrat la saturació del terreny, sense pràcticament cap incidència. Aquest dijous, avui dijous, és noticiable també l'onatge important al nord de la costa catalana.

Meteomar, amb el patrocini de la pesca neta cap a una mar blava, amb Mario Vizcarro.

Va, ens embarquem i ho fem sempre de la mà del nostre expert en el món de la pesca i de poques milles mar endins, o algunes milles mar endins. Depèn. Depèn, clar. Però bé, el Mediterrani, pobret, pesca d'altura. No, no, perquè clar, tu voltes per tot el Mediterrani, evidentment, i un dia estàs a Malta, un dia estàs a Roma, un dia estàs a Tunís. No pescant, eh?, sinó representant la pesca catalana. Ho dic perquè potser hi ha algú que encara no ens ha sentit. Ah, sí, també has pescat a Malta i a Tunís.

Recordo que una vegada vaig sortir a mar. Refereixo pesca d'aigua, eh? Sempre és pesca d'aigua. Ah, d'acord, d'acord.

Pot ser dolça o salada. Ah, això mateix, això. Però dolça no. Bueno. Sí, no, t'entenc. Tu sempre salada. Tu sempre salada, sí senyor. Aigua barreig. Aigua barreig. Escolta, avui ens portes el sorell.

Sí. A la drog. Perquè a la droga, a la droga és com al sud coneixem el que és el seitor. D'acord. Però el sorell no és seitor. No, per això la juguesca era sorell, el que no és ni sardina ni seitor. Perquè molts cops, és a dir, el ventall d'espècies que podem, és a dir, que capturem i comercialitzem és molt gran. I malauradament cada cop més, i així ens diuen els estudis que hem fet, tendim a comprar sempre les mateixes espècies, independentment de si és peix de temporada o no. I a mi em sap greu això, perquè lo bonic és aprofitar, no? Vull dir, si ara toca, fiquem l'exemple, no? Menjar sorell, escoltam, i vas a la peixateria, i te'l poden arreglar, te'l poden filetejar, escoltam, disfruta-ho perquè és una passada, vull dir, a nivell gastronòmic, a nivell culinari, i sobretot a nivell de

sostenibilitat. Tu creus que supera la sardina? Bueno, amb gustos colors.

A mi la sardina m'agrada, però el segon dia que menjo sardina. Sí, clar. És un peix que marca, eh? I a la brasa és un espectacle? Sí, senyor. Però malauradament tots els sedanis que et fan fer a casa perquè no fa ser olor la casa, etc. La maten. Al forn. Maten, maten, maten.

Sí, no, no, estem d'acord. La sardina ha de ser.

Sí, sí, ben grassa, i ha de fotre el fum, i ha de fer olor. Sí, sí, sí. Sí, espectacular. Però el segon dia, el tercer, ja dius. Va, el sorell. Sorell. És important entendre que, bàsicament, el sorell és una espècie que, quan l'estudies. És espectacular, perquè té uns comportaments que, saps que sempre separem el que són les espècies pelàgiques, que són les que van sempre a cara d'aigua, de les que són de mersals, les que van per sota. Doncs bueno, el sorell té un comportament, ho sé perquè vaig haver de fer un procediment judicial per això, que en determinades èpoques de la seva vida té comportaments de mersals, que va per dalt, o comportaments de mersals que va per baix o pelàgics que va per dalt. I, ostres, és un gran supervivent. Per exemple, quan naixen tots són del mateix gènere i al cap del temps van evolucionant. Sí, és un peix superadaptatiu, cosa que sempre m'ha fet gràcia.

I al final saben amb què es queden, ho dic perquè la raça humana, hi ha qui no sap ben bé què voldrà ser o que li costa decidir-se, i en canvi el peix sempre.

Bueno, jo entenc que inclús, bueno, potser els agrada la indeterminació. Ah, carai, el sorell. El sorell, és un canviador, el sorell. I a més a més, a veure, és una espècie que és de grans continguts en olis omega 3, a nivell de proteïna animal és molt sa. Per tant, en tenca blau, igual que el sairol, la sardina, amb totes les seves propietats. 100% d'olis grassos, saludables, etc. Però, a més a més, com n'hi ha de diferents tamanys, de diferents mides, ostres, dona un marge culinari bastant important. Fa uns anys. El sorell més preuat era el que a Portugal, a Andalusia, coneixíem com a chicharros, que són sorells immadurs, que pescaito frito, no? Ja. Però tot això, amb el canvi de normativa, fixar-nos en talles mínimes més elevades i tal. Això va anar desapareixent. Això va desaparèixer, i això ha donat marge a tres tipus de preparació. No ho sé, jo ho he volgut portar també al programa per donar a conèixer una espècie que té el seu atractiu, que té un preu que és molt ajustat i que pot portar sorpreses a vegades. A vegades és bo, no? Sortir del desconeixement i ser atrit i provar-ho. Jo no sé quantes vegades has menjat soroll.

Clar, potser sí que l'he menjat, però conscientment et diria que potser mai. Segurament. Ara sóc molt bèstia, eh, dient-ho, perquè mira que he menjat peixos, eh, però a banda del cap roig, que coneixes perfectament, cap roig. Estàs una mica bandido avui, eh? Cap roig, turbot, evidentment lluç, evidentment rap, corball, gall de Sant Pere, què més? Llenguado, que aquí dieu llenguado. Sí, clar, llenguado, evidentment. Panga, ja fa molts anys que vaig deixar de menjar-ne, perquè per tot el que comporta de menjar, si mengen, clar,

porqueria que baixen d'aquests rius. No, i són antropòfages. Vull dir, fan una pasta d'aquests animals que es moren, ho barregen amb farines, ho tiren allà a l'agricultura, i aquí ho paguem més car que el lluç. És al·lucinant, eh? Estem fumuts. La tonyina, evidentment. La melba. La melba. Bonito. Barat, bonito. El cavalla. Sí. Doncs, bueno, el sorell és aquell que entraríem dins d'una segona categoria que són peixos més desconeguts, no? Per exemple, si recordes, vam fer un programa.

Farem igual, el forn, barasa. Depèn de la mida.

Si és més menudet, el pots fer o bé a la planxa o bé frigit. Si és més gran, te pots atrevir a fer-lo una mica d'això, com si fos un suquet. Inclús, a veure, fent un del caldo, també queda bé ficar un sobre ell. Són diferents variants, però que com a espècie i, sobretot, la capacitat que tens. De poder accedir a proteïna salvatge a un preu molt contingut. I època? Bueno, saps què passa amb el canvi climàtic? Vull dir, abans no ho teníem fàcil, perquè clar, com un indicador que és bàsicament. Qui els ho diu als peixos què han de fer és precisament la temperatura de l'aigua. Sí, sí, clar. I fins fa quatre dies a la Ràpita preníem lo bany, m'entens? Sí, sí.

Bé, perquè la temperatura de l'aigua del mar és que a l'acabar aquest octubre encara teníem la temperatura de principis de juny.

Sí. Imagina't. Sí, sí. No, no, és terrible, és terrible. I. Ara encara n'hi ha. És bona època encara per comprar sorell. A l'hivern desapareixen? Sí, costa més. A part, tot el peix blau, tot el pelàgic, a l'hivern és menys gras.

D'acord. Per tant, no és tan bo. És esquifit, no és tan gustós. Sí, no és tan gustós. Ara és un bon moment. Perfecte. Doncs, escolta'm, ara o si no ja, m'imagino, quan torni la calor i, per tant, a finals de primavera, potser. Se n'ha anat la calor? Bueno, sí, una mica, però d'aquella manera.

Bueno, passem d'hivern a estiu. Sense primavera o tardor? Sí, una cosa així. Una cosa així.

Jo, aquestes alçades, és que les dades que surten, el que és tan, tan, tan aclaparador, tan passat de voltes, que. No sé, no sé què ens apararà a l'hivern. Tu saps que hi ha el superniño i el superniño tècnicament no mostra gaire influència a l'Europa occidental ni mediterrània. Però jo soc dels que penso que amb un super ninó tan, tan passat de voltes, vol dir que en altres llocs del planeta hi haurà tot el contrari. Què vol dir? Que no t'estranyi que sigui un hivern, que ens porti alguna sorpresa de neu d'aquelles que recordarem. Sí, extrems. Sí, sí. Bé, és una cosa que potser m'agradaria, saps? A més, millor que neve, que no hi hagués sequera, no? Sí, sí, això segur. Va, doncs, adéu-siau, Sorell. Fins la temporada que ve. Sorell i Boga.

Meteo Ambient Amb José Luis Gallego.

José Luis, ¿qué tal?

Avui anem a parlar d'un tema que segurament ja n'has parlat moltes vegades, però que a mi m'agradaria explicar-ho amb una mica d'emoció, no? Perquè a més a més estem en temps de pluges i és una olor que desperta la pluja i que finalment és una evocació sensorial, donat que ja saps que l'olfacte és el sentit, diuen, que està més a prop dels records i. I diuen que hi ha perfums que són persones, és a dir, una fragrància, que l'olores. Jo, per exemple, tinc un record d'una colònia molt clàssica, que és el meu pare. Cada vegada que la sento, me'n recordo d'ell. I quan sortim al camp. Hi ha una olor. Era un dandy? Era molt semblant, molt semblant. Era un massatge Floyd. Ah, Floyd. De color taronja. I després hi havia el linimento esloa. Bueno, allò era quan et feien mal els ossos. Doncs una d'aquestes olors que clanc, et desperten de seguida, pum, i dius, ai, estic. És l'olor de la terra mullada. L'olor de la terra mullada del camp, La van identificar els científics l'any 64, que curiosament és l'any que vaig néixer jo, i li van posar un nom, li van posar el nom de Petricor. I van descobrir també què provoca aquesta olor. Segurament que molts oients estan abocant ara l'olor de la terra mullada, que és extraordinàriament agradable. I ens expliquen per què és tan agradable. I tot plegat és molt emocionant i té una història. Els generen aquesta olor, el Petricor, unes altres fonts olfactives, entre les quals hi ha uns bacteris, uns bacteris que estan a terra i que es diuen Streptomyces coelicolor. No cal memoritzar aquesta paraulota, però sí que sabem que la olor a terra mullada, aquella olor tan agradable, que quan plou surtim al camp i dius. Ai, quin bon rotllo que transmet aquesta olor. És l'estreptomyces. Aquest bacteri actua com a regulador dels processos biològics que hi ha a terra, als ecosistemes, i per tant és absolutament necessari pel manteniment de l'equilibri ecològic. Però no només això. Resulta que quan cauen les gotes de pluja, clar, quan una gota de pluja colpeja el terra, hi ha documentals de televisió en càmera lenta que es veu l'impacte terrible que és una gota de pluja donant al terra tot el que genera. I és impressionant.

És com aquella imatge que vàrem veure fa anys de la mosca. Va, va, va.

De la cara de la mosca, que acabem dient. Exactament igual. És aquesta corona, ja l'estic veient, aquesta corona que fa la gota de terra quan cau aquesta gota. És l'erosió. Efectivament. Aquí comença el procés d'erosió. Això multiplicat per milions de milions. Doncs bé, en aquest moment, aquests bacteris, hem dit que quan cau aquesta gota de pluja i colpeix el terra, aquests bacteris generen una substància, emeten una substància, que es diu geosmina, que literalment significa aroma a terra mullada. Olor a terra bollada, geosmina. I per què aquesta substància desperta aquestes emocions en la gent que sortim al camp o que sortim al bosc? El bosc entra en joc també la molsa, que la molsa té un component olfactiu també molt brutal, tant que molts perfums tenen incorporat el masque, el famós masque, musc. Aquest és la molsa i molts perfums, moltes fragràncies d'alta cosmètica tenen aquest component, com el vetiver, per exemple. Però en el cas de la geosmina es veu que la tenim incorporada. A la nostra, a la nostra arrel, als nostres gens, de fa 200.000 anys, de quan van començar el neolític a conrear la Terra, i que quan plovia, després de l'estiatge i de superar un altre estiu, que els estius sempre han sigut un repte pels éssers vius i sobretot per la humanitat, que tenim menys recursos d'adaptació que altres bèsties, La caiguda, l'arribada de l'aigua i la substància, aquesta geosmina, donava a entendre que arribaven els temps de la floració, els temps de les collites, i es generava un bon rotllo entre els tribus.

La natura ens porta vida. Ens ajuda.

La natura ens porta aquesta ajuda. I és l'associació de la geosmina que la tenim gravada. I per això, quan sortim al camp i sentim aquesta olor, diem, quin bon rotllo. Fins i tot et diré. Que a Barcelona, a Girona, a Figueres, a Tarragona, on sigui, les olors aquestes dels jardins, dels parcs i fins i tot dels carrers té a veure amb aquesta geosmina que t'acabo d'explicar. Segurament que molta gent tenia aquesta experiència sensorial i la percebia, però no l'associava. Amb un fenomen químic, finalment tot és química, si te n'adones. I sobretot amb un registre. Som éssers vius perquè som químics. Bàsicament, bàsicament. I la química té aquestes I quan t'abandona la química no ets persona. Clar, evidentment, és quan fuig la química de tu i estàs desequilibrat precisament químicament. Com diu el Serrat, toca entregar l'equip, no? Doncs és el que ens toca. Però aquesta història de la geosmina i del petricor, crec que m'ha agradat explicar-te-la. M'ha frapat.

METIOS CAPADES. Bé, ens escapem i ho fem cap a Ponent, ho fem cap a la zona de la vall del riu Corp. Una escapada que ens l'explicarà una de les ambaixadores de la zona. Per no dir l'ambaixadora de la zona, més dinàmica de la zona en el món del vi i en el món de l'agroturisme i altres vessants. Tenim a l'altra banda de la línia digital l'Eva. Eva, què tal? Bona tarda. Hola, bona tarda. Eva Bonet. No t'he dit el cognom, disculpa. Tranquil. Eva Bonet, tu ets un referent a la Vall del Corp, oi? Tu ara em diràs no, no, no, però ja t'ho dic jo. No. Això t'ho compro. Bé, doncs ja està, ja està, m'agrada, m'agrada. Agitadora cultural. Perfecte, va, va, va, va, va. Doncs, escolta'm, agitadora cultural, Eva Bonet, Vall del Corp. Què els pots oferir a les persones que vulguin venir a casa teva al teu poble?

Aviam, el nostre allotjament, que és Casa Comalats, és un allotjament independent, de tal manera que la gent rep les claus i viuen d'una forma independent, com es diu, i té 3 habitacions dobles. Hi ha molts espais exteriors, espais exteriors que estan sota cobert, espais exteriors on hi toca el sol, on hi ha una pèrgola, amb unes vistes increïbles cap a tota la posta de sol, cap en direcció oponent. I després la tranquil·litat del poble de la Mella de Segarra, el silenci, els camins infinits per poder fer excursions caminant, rutes circulars. La gent que els agrada anar amb bicicleta, tant de carretera com BTT, tenen l'opció de a casa llogar bicicletes, si és que no se les porten. La zona de la vall del Riu Cop ja sé que la coneixes, té unes carreteres infinites també, amb poca circulació. Precioses. És un paraís bastant pel ciclisme de carretera, la veritat. I després, una mica també, jo crec que la gent el que disfruta de la casa és aquesta trobada en família, perquè és una casa petita, amb un tamany molt humà, és una casa com molt simple, pràcticament tota ella a peu pla, i llavors, on tot és molt evident, tot és molt visual, i llavors la gent, una mica, el feedback que tenim és que és com molt senzilla, molt planera, per passar-hi un cap de setmana no ve de pensar gaire. I per això, per gaudir en família, ho gaudim a mig en un petit format, això sí.

Escolta'm, és una casa històrica, és una casa que, com molt bé has dit, té uns espais a fora magnífics, amb una barbacoa, hi ha piscina, m'imagino que utilitzable a l'estiu, i a l'interior, doncs, totes les comoditats, amb les tres habitacions, m'imagino que sis, set, vuit persones, potser, doncs. Sis, amb capacitat fins a set. Ah, d'acord, fantàstic. I, a més a més, clar, vosaltres esteu vinculats al que és el celler Cumelats. Per tant, l'enoturisme pot ser fantàstic i visitar, perquè em penso que la visita al celler és gratuïta si estàs allotjat a la casa. Sí, estàs allotjat. I el record que jo tinc del vi vostre, Cumelats, quan vas estar aquí als Estudis de Catalunya Ràdio fa uns anys, és un vi d'una relació qualitat-preu que pocs indrets del planeta trobaríem.

Una mica la Casa Rural també la idea era aquesta, la de tancar el cercle. La Casa Rural és un projecte que comparteixo amb la meva parella, que és el Ricard Grau, que ell forma part d'un projecte que és la Boqueria Taller, que és un despatx d'arquitectes i que d'alguna manera casa com a l'ats, és fruit d'ells, el disseny que té, les estances, tota aquesta part, aquest caliu, aquesta manera de treballar, també amb materials sants, amb materials més orgànics, com la fusta, el morter de calç. Una mica la idea que teníem amb el Ricard era la de tancar el cercle amb tot això, ell també tenia molt clara quina projecció de casa rural havíem de fer, jo també, a nosaltres ens agradava molt, I la idea era aquesta, de poder també convidar la gent que venia a visitar el celler al fet de tancar l'experiència.

Perdona, i d'una manera absolutament integrada, natural, a la Mella de Sagarra.

Sí, sí, és que la gent són veïns nostres, vivim costat per costat.

Clar, però ja ho deia també pel tipus de casa, que de vegades es fan cases rurals que trenquen una miqueta o bastant de vegades els esquemes de l'entorn.

No, amb això procurem tindre com molta sensibilitat, perquè som els primers crítics amb actuacions així. I no, la casa nostra al final el que era, era l'espai exterior de la casa pairal de Calbonet. Era l'espai exterior on la meva padrina netejava la roba, que on la meva padrina netejava la roba avui és la piscina. Simplement el que vam fer va ser conservar aquell espai, aquell gran safreig, ampliar-lo una miqueta més, i avui és la piscina on es poden banyar els hòsters, que no l'entenem tant com una piscina, sinó com una bassa per refrescar-se. Després, la zona on hi ha la pèrgola i on hi ha el jardí que mira més cap a la zona de ponent i pots gaudir de la posta de sol, allà és on hi havia l'hort. Hi ha espais a la casa que és on hi havia els corrals amb els animals. Eres l'exterior de la casa pairal de Calbonet. Llavors, l'estructura l'hem respectat al màxim, no hem ampliat absolutament, no hem augmentat volums. I el que et dic, també vam decidir treballar en materials nobles en el sentit d'aconseguir una casa passiva, una casa sana, una casa que respiri. I és una casa que molta gent té aquest misteri de dir, me n'aniré a passar l'estiu aponent i moriré de calor? És una pregunta molt recurrent per part dels hòsters, però ja era condicionat. Realment és una casa que bona part de la casa està sota terra, Mmm, d'acord. I la climatització, clar, entre l'aïllament que hi ha, el fet de treballar amb termoargila, amb mostre de calç, amb aquest tipus de materials que vulguis que no respiren i troben l'equilibri entre l'estiu i l'hivern i l'interior de la casa, és una casa que realment té un caliu especial i té una energia bonica. No sé, convido a tothom a vindre i que ho experimentin.

No, no, no, a veure, clar, m'estàs parlant, en definitiva, de l'essència de les nostres construccions, vull dir, plantejar-se avui en dia, hi ha l'aire condicionat en algunes zones, per desgràcia, comença a treure el nas, i en algunes zones directament, Però clar, els que aneu amb termoargila, els que teniu una part de la vivenda sota terra, els que teniu un edifici parit amb un mestre de cerimònies com és la teva parella i la teva sensibilitat, doncs clar, això ja és una garantia realment important. Escolta'm, un altre aspecte, el tema del vi, m'imagino. M'imagino que es pot visitar el celler. Si vols en parlem un altre dia del celler i dels vins. Hi ha la possibilitat, potser, de demanar menjar fora, amb algun indret, i portar-lo aquí, si un no vol, doncs, cansar-se, diguem.

Jo els hi passo una oferta, perquè justament a la baix del riu Corp, que hi ha. Hi ha gent molt potent i fent projectes molt bonics. Un d'ells és una noia que es diu Sopa de Pedres. I ella, per exemple, et pot fer un càtering a domicili. Hi ha una altra noia que es diu Eva, d'un altre municipi que també. Després hi ha els típics llocs. Jo a la gent, quan hi ha sallotges, li passo un PDF espectacular. No ho dubtava pas, Eva. De dir, si vols aquest tipus de cuina, hi ha aquest restaurant. Si voleu fer barbacoa, heu d'anar a aquesta carnisseria, Guspí, a Cervera. Si voleu menjar ecològic o tal i qual, fem Cadena Targa. Absolutament tot detallat, no hi ha perdo, la gent ho agraeix moltíssim. A banda de que llavors, com a celler com a lat, jo els hi ofereixo, si volen, que això sí que ja té un cos extra, perquè ja és més que la visita, un esmorzar entre vinyes, que si volen s'ha de fer la reserva prèvia. Sí que és veritat que l'esmorzar el fem més a primavera i tardor, perquè a l'estiu.

Entre vinyes i a l'hivern.

Correcte, hivern i estiu és una mica més. Millor la llar de foc. Sí, i llavors jo els ofereixo això, sinó també a la pàgina web, que és www.casacomalats.cat, allà hi trobaran els serveis extras, com el que comentava del lloguer de bicicletes, després, si la gent vol, també els podem oferir un lot de vins, i els fem un sortit de vins que els deixem a la casa rural i se'l troben quan arriben, o, si volen, també una cistella d'esmorzar pensada per cap de setmana i pels sis hostes, on amb aquella cistella hi poso una mica tot de productes tant de la vall del riu Cort com de la zona, de la Segarra, Urgell, tot el que serien productes quilòmetre zero, la major part d'ells de cultura ecològica, i algun pastís o alguna cosa dolça que és d'elaboració pròpia.

Vaja, que no hi trobarem magdalenes envasades una per una en plàstic i bolleria industrial d'aquest tip. No, no, no. Ja m'ho imaginava, ja m'ho imaginava. Escolta'm, acabo aquí l'entrevista, t'emplaço. A parlar del vi les properes setmanes d'aquest celler de la vall del riu Corp, costés del Segre, de l'ADO, excepcional. Abans d'acabar, recorda'm el nom d'aquell negre que vas portar durant l'entrevista i que ens va seduir en una relació. Jo sé, no el deus recordar potser tu. Ui, aviam. Era un negre, ja amb un preu una mica superior al més bàsic, i escolta'm, jo vaig. És que pot ser que fos el Comalats Cuprum. Potser sí, eh? Em sona. Potser sí. Potser sí.

El Comalats Cuprum per nosaltres és el vi insigne, entre cometes, no?

Doncs devia ser aquest, perquè, escolta'm, a casa el recordem molt temps, eh? I la Núria Ventura, l'anterior productora, encara el recorda també, jo crec. Pot ser que fos, no sé, en Bolsonaro, però. Escolta, n'haurem de parlar. Vinga, ens posarem al dia.

Per acabar l'entrevista, invitar tothom a conèixer la vall del riu Corp, perquè és un territori molt desconegut i és un territori que val molt la pena i crec que a tothom el sorprendrà. Que la gent sempre té la cosa aquesta de pujar cap a dalt i cap a baix també hi ha coses meravelloses i no estem tan lluny.

I cap a ponent també. Molt bé, doncs Eva Bonet, vaixell insígnia de Cumalats i vaixell insígnia no tan sols de la Casa Rural, sinó també d'aquest celler, juntament amb la seva parella, aquest arquitecte, doncs, que ha parit literalment aquest allotjament. Això mateix. Moltíssimes gràcies. És veritat, és veritat. Doncs vinga, Eva, una abraçada molt gran. Merci, una abraçada. Adeu-siau. Adeu.

Què tal? Bona tarda, això és Meteotemps. Josep Pasqual és un dels meteoròlegs locals, una de les persones que més anys fa que observa, perquè és un observador meteorològic de forma, això, local, al temps, a l'Estartit. Però també, quan diem el temps, diem altres variables com és la temperatura de l'aigua del mar. Josep Pasqual, bona tarda. Hola, molt bona tarda. Escolta'm, des de quin any prens mesures de forma regular?

Suposo, pel que has comentat, que et refereixes al mar, no? Sí. Doncs al mar vaig començar a fer ja alguna observació a l'estiu de l'any 1973, però no va ser fins l'any 1974, que ja el tinc complet, el dic complet, vull dir que tinc observacions.

Tots els dies, bé tots els dies, totes les setmanes pràcticament.

Exactament, sí, en aquella època el que és el segle passat agafava de mitjana un cop per setmana la temperatura. Esclar, hem de tenir en compte que vaig amb una barqueta d'escassament 5 metres. I vaig a un lloc que està desprotegit perquè estigui, doncs, perquè sigui una temperatura, podríem dir, representativa, no, d'una platja que hi ha poc fons i que al llarg del dia pot canviar en funció del sol o si és al dematí o a la tarda. Allà, doncs, Esclar, vull dir que seria impossible anar-hi cada dia, ja no estaríem parlant perquè ja.

Se t'hagués emportat la barca i a tu i d'això. Tot, tot i els pronòstics actuals, etcètera, algun cop t'han tingut que venir a buscar, oi?

Et refereixes a com està parant el motor? Per exemple, sí.

No, no, no, per meteorologia adversa estic convençut que no, perquè no coneix ningú millor el mar de la zona que tu, no? Però m'imagino que, clar, és que portes 52 anys de forma regular prenent les dades.

Sí, en total són uns 4.000 dies de sortida, sí. Uau, uau, uau, uau.

Déu-n'hi-do. Escolta'm, de l'aigua del mar dels anys 70 fins a l'aigua del mar d'aquesta dècada del segle XXI, el termòmetre s'ha disparat.

Sí, sí, exactament. Diguéssim, al principi hi havia les típiques oscilacions com una mena de cicles de diversos anys, de pujada i de baixada, però ara, sobretot, els darrers 15 anys s'ha disparat força i especialment aquest estiu, que ha estat bé aquest estiu, des de l'abril cap aquí, ha estat desmesurat.

Ha estat desmesurat amb records de temperatura elevada puntuals, però també mitjanes que surten de mar, i fer sortir de mar una mitjana vol dir persistència de la temperatura elevada.

Exactament. De fet, el mes de maig, la mitjana del maig, del juny i del juliol han estat la segona o la tercera del mes respectiu més càlida, de valors mitjans a la superfície, però l'agost ha estat de 26, ara no recordo, 26 i mig, em sembla, i això és 3 graus per sobre la mitjana climàtica. Que puntualment un dia tingués 3 graus superior no seria massa notícia, però que de mitjana. En tot un mes hi hagi aquests tres graus de desviació és una cosa totalment atípica.

Que evidentment des de l'any 74 no havies vist mai una desviació d'aquesta mena, sigui a l'alça o a la baixa, en tot un mes.

Exactament, sí, sí, ha estat força descarat aquest mes d'agost. I el setembre va començar igual, però després cap a mitjans de setembre hi va haver una baixada i ara, doncs, la segona quinzena de setembre, doncs, hi ha hagut una altra pujada. De tota manera, aquests canvis, hem de pensar que aquí ja estem al nord del Cap de Begur, és a dir, estaríem dintre del Golf de Llor. El Golf de Llor té la particularitat que és com una. Exceptuant la zona del rec que hi ha al Cap de Creus i al Cap de Begur, que hi ha llocs de molta fundària, una part del Golf de Llor hi ha poca fundària. I llavors és una zona propícia perquè es pugui refredar més fàcilment el mar, si hi ha, no sé, 50, 60, 60 metres de fundària. I això especialment passa en situacions de tramuntana, però també hem de tenir en compte que els darrers anys estem observant com les tramuntanes no són ni tan intenses ni tan duradores com anys enrere.

No tan sols la temperatura s'ha disparat en superfície, sinó que ha pujat d'una forma alarmant a les zones més fondes, i això evidentment és encara més alarmant.

Sí, perquè, per exemple, la darrera, o la fundària més gran que tinc estudiada, són els 80 metres de fundària, i allà pràcticament ara és un grau més alt que fa 50 anys. Això vol dir que no només 80 metres està en grau per sobre, sinó que tot el gruix entre la superfície, que ja està un parell de graus per sobre la mitjana, parlem mitjana en general deixant de banda d'aquest estiu diguéssim doncs vol dir que tot aquest gruix ha pujat de temperatura i per sota els 80 metres segurament també però a mesura que anem a més fundària menys i hem de tenir en compte que el mar té una capacitat calorífica molt superior a la de l'aire és a dir, aproximadament. Si ens imaginem un metre quadrat de superfície de la terra o del mar, doncs l'aire que hi ha en aquest metre quadrat des de la superfície fins a l'estratosfera, la capacitat calorífica que té, en el mar, en aquest mateix metre quadrat, amb tres metres de gruix d'alçada, doncs té la mateixa capacitat calorífica. Doncs això vol dir que sort n'hi ha. Que els mars i oceans estan absorbint aquest excés de calor atmosfèric. Però arribarà un moment que això ja no podrà anar més enllà.

Per tant, el que està clar és que els canvis observats en la circulació atmosfèrica, en els patrons. D'anticiclons, perturbacions, etcètera, que ja ens estan modificant el clima, no tan sols de casa nostra, sinó ho hem vist a molts indrets del món, al continent europeu en particular, doncs aquests canvis, en definitiva, van a més i aniran a molt més perquè aquesta bateria, podríem dir, amagada, que amagatzema calor, que són els mars i els oceans, estan ja canviant d'una manera important.

Sí, exactament. I a més a més hem de tenir en compte una cosa, i és que hi ha aquesta corrent oceànica, és a dir, tots els oceans mundials estan interconnectats, llavors a les zones polars hi ha aigües fredes que es desplomen cap al fons i això crea un corrent, uns quants quilòmetres de fundària als oceans, que es desplaça cap a altres zones. Aquestes mateixes aigües, amb el seu recorregut, acaben per sortir en zones tropicals i equatorials i en superfície retornen cap als pols, per exemple, al corrent del golf, que porta aigües temperades cap al nord. Doncs ara això s'està estudiant. De fet, conec una professora. Que periòdicament, que és l'Anna Sánchez Vidal, que ja fa alguns anys que va en un vaixell que estudia en aquests corrents, no només a la superfície, sinó sobretot a nivells baixos entre Groenlàndia i Islàndia, i estan detectant que s'està frenant aquest corrent. Vol dir que aquesta mena de cinta transportadora de calor, si s'està frenant, els pols podrà en un futur haver-hi. Més fredor podríem dir, i a les zones equatorials i tropicals, doncs, més temperatures més altes. Doncs bé,

hem fet un repàs de la temperatura de l'aigua del mar. En aquest punt, més de 4.000 observacions en 50 anys. Una. Una barbaritat en sentit positiu i probablement el punt d'estudi més potent i complet que hi ha de forma metòdica, com és en Josep Pasqual de tot el Mediterrani. Josep Pasqual, des de l'Estartit a la costa del Baix Empordà, moltíssimes gràcies, una abraçada i per molts anys d'observacions i de comunicar científicament i amb humilitat la feina que fas, que és tan fonamental per conèixer què ha passat, què passa i què podrà passar.

Moltes gràcies a tu, Francesc, i a vosaltres per interessar-se per aquestes dades i també a tota la gent que ens escolta.

Vinga, adeu-siau, una abraçada per molts anys. Sort. Adeu. Ens entaulem i anem al Penedès, concretament a l'Alp Penedès, i allà hi ha el restaurant L'Amagat, a Sant Quintí de Mediona, i el seu cuiner i propietari, en Carles Jiménez, ens acompanya a l'altra banda de la línia digital. Carles, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, Francesc, què tal? Molt bé. Escolta'm, esteu al Penedès. Al Penedès, sí. M'imagino que el vi que oferiu al Penedès tot és Rioja i Rivera del Duero, no? Bueno,

sense dir mal de ningú, perquè a tots costa fer les coses, la veritat és que tenen uns grans productes, però sense desvalorar ni molt menys el que tenim aquí, que és extremadament molt bo tot el que tenim. I amb molta il·lusió, amb moltes ganes i amb molta gent molt jove tirant projectes molt

interessants endavant. Sí, senyor. Sí, és. Bueno, ja saps, és aquella. És aquella anomalia històrica, no? Aquí tenir, de vegades, jo que he estiuejat molts anys, havia estiuejat molts anys al Baix Penedès, anaves a un restaurant i deies vi de la casa i et posaven un vi de Jumilla o un vi de ves a saber on i deies, escolti, és de la casa? Però si estem al Penedès i aquestes coses estranyes que per sort han anat tombant. Escolta'm, si entres a la pàgina web, jo et diria, Carles, que hi ha cabos de cul, com es diu literalment, perquè d'entrada l'espai jo diria que ho enamora.

Sí, la veritat és que és un entorn xulo, el restaurant està muntat a casa dels meus sobres, a casa de la Núria, i és una vivenda que té una història dintre del poble, perquè ja havia sigut un taller de confecció durant molts anys, i això ens va ocórrer la idea de. De muntar, perquè els sogres ja tenien la seva edat, i van voler deixar aquesta feina, que també era molt dura, el tema del textil i tal, i se'ns va córrer a muntar dintre d'aquest espai reduït, però li van donar un aire que estem molt contents, la veritat.

Escolta'm, ara citaves la teva dona, la Núria, que és la persona que comanda la sala, i després la teva filla, l'Alba, que dius literalment, o dieu a la pàgina web, més ben dit, que endolceix els àpats amb els postres artesans.

Exacte, sí, sí, aquí com van començar. Que ja farà 20 anys que estem picant pedra o picant el que sigui, per dir-ho d'una manera. Les postres inicialment que vam començar nosaltres en sense tindre molta idea de lo que estàvem fent, però sí que és veritat que aquest jovent puja fort, també el dia a dia anar treballant i ella va anar fent gran, va tindre l'oportunitat d'estar a l'escola Hoffman i el tema de la reposteria és el que li va agradar. I entre moltes coses, perquè al final el ser família i el ser petits tens que fer una mica de tot, però bàsicament el que es dedica és al tema de la reposteria i la veritat és que té bastant d'èxit, la veritat, sí. Es nota,

es nota a la seva mà, es nota molt. Escolta'm, de dimecres a divendres, un menú al migdia, 24 euros i mig, i uns primers i uns segons que d'entrada fan arribar o fan venir ràpidament, se'l libera.

Sí, intentem des dels inicis tindre una mica de l'equilibri i per això posem el menú, durant aquests tres dies no varia, sempre és el mateix, però sí que intentem jugar des de la pasta, des de l'amanida, des dels carpaccios, des d'una crema, des de llegum, des de verdura, sempre que hi hagi una mica de combinació, una mica de tot, que hi hagi una mica d'equilibri amb el tema, i amb el tema de carns, guisos, peixos, brasa. Intentem jugar una miqueta amb tot això. Després li puntualitzem dos o tres platets cada setmana que creiem que són els plats insignia des que vam engegar el restaurant, que poden ser els cargols o els canòlons, i sempre els posem en un petit suplement perquè són els plats. Diguem-li estrella o digui-li com vulguis, que potser funcionen més a la carta o tiren més. I això també fa que quan la gent et ve els dies de cada dia a fer el menú, doncs s'estirin, vulguin provar, i llavors això també ens dona preu que els caps de setmana, quan venen en família o venen en grups o amics, doncs ja han fet aquest petit tast. És una presentació. Una palanca. Exacte, exacte.

Escolta'm, plats a la carta com els peus de porc a la brasa amb patata al caliu i verdura de temporada, com el magret d'ànec amb salsa de vida porto, com l'ànec mut del panadet rostit amb prunes i pinyons, aquest, clar, i també veig la paella d'ànec mut com arrossos i ceps.

Exacte. Bueno, això al final va sorgir arrel del tema del Covid, no teníem els arrossos. Nosaltres, com que vam començar, et puc dir-te de zero, hem anat evolucionant a mica a mica i anar treballant-ho, amb il·lusió, amb ganes. I llavors el tema del Covid, el tema dels arrossos. Per què feu arrossos? Perquè costa molt i això és molt salet. L'arròs és un plat molt delicat en el sentit que I amb el tema del Covid vam tindre, per desgràcia, molt de temps i ens hi vam poder cuinar tancada i esforçar-nos-hi. I estem molt contents, de veritat. Al final, aquesta paella d'anac, és el mateix anac que tenim a l'anac motopenedès, però el transformem en l'arròs. I la veritat és que és un plat, creiem que, molt diferent. I la veritat és que la gent que l'està tastant l'està repetint i estem supercontents amb el tema dels arrossos. Ens hem aventurat, perquè sabíem que això és un món. El tema dels arrossos, com totes, però els arrossos especialment. Ja ho crec, ja ho crec. És molt delicat. Si és que no vam dir. Creiem que ara això està al punt de poder. Más madurat. Más madurat. I estem molt contents, la veritat, sí. I cada setmana, amb el tema de suggeriments i tal, anem posant la cullerada. Vull dir, som una mica inquiets. És a dir, la cuina no. Tot i que portem 20 anys amb els mateixos plats, com són els inicials, els estrella, diguem, per dir-ho d'una manera. Semanalment tenim com una segona carta de recomanacions i cada setmana intentem de canviar perquè la

gent no s'avorreixi. En aquest sentit, Carles, el Gori Massip, que és el nostre redactor i home de xarxes i que és qui ens va a xivar el bon sabó a fer del vostre restaurant, deia. Si mirem l'Instagram, hi ha unes gambes vermelles de Palamós que fan un goig. Això vol dir que, evidentment, les gambes de Palamós tenen un preu, igual que les de Vilanova, etc. I m'imagino que a la cuina cal ser honest. És a dir, que si dius que vens una cosa, té un preu, però ha de ser allò.

Sí, mira, jo t'ho explico ràpidament. Nosaltres, repeteixo, i podeu sentir-ho diverses vegades i entendre el mateix, que van començar de zero, però van tindre la inquietud del que feien, doncs era sempre no enredar ningú, simplement començar des d'una matèria prima relació per a qualitat. I durant tots aquests anys que ens ha anat formant i ha anat coneixent, i això és un món que és la part més maca que ens estem trobant, que en tots aquests anys d'evolució que portem treballant, doncs s'ha conegut passar per davant nostre moltíssima gent, i quan parlo d'això és amb el tema de proveïdors, I ara estem en un moment molt dolç perquè hem trobat gent molt bona com a proveïdors i molt bons amics. I aquesta gent saben el tipus de material que treballem nosaltres, saben el que volem, no discutim els preus. I setmanalment m'estan arribant. Mira, precisament aquesta setmana la tinc. Ja podria dir-te el preu que la tinc, que és un preu que si vas a qualsevol altre lloc. No cal parlar, digue-li cost o el que sigui, pagaria bastant menys. Som honestos amb els preus. La primera de tot el que diem és real, inclús arriben amb els papers i els guardem, eh? Guardem amb les etiquetes que ens arriba de la barca i això ho guardem per si hi ha algun client que ens ho demana, perquè vegin que no estem enganyant a ningú. I després ser honestos amb els preus. Nosaltres aquí el que volem és guanyar-nos a la vida i que la gent pugui repetir i pugui tornar. Això és el que, de moment, 20 anyets són els que ens avalen i estem molt contents,

la veritat. Fantàstic. Ara posem per cas que jo m'entaulo. A mi m'agrada tot. Aleshores ve la teva dona, l'Anna, i pregunta. Núria. Perdona, la Núria. Núria, això mateix. L'Anna és la teva filla. Alba, Alba, Alba, això mateix. Doncs ve la Núria i. Escolta, Francesc, què voldries? Jo ja he vist la carta i no vull arribar al postre sense poder-lo tastar. I aleshores el que faig és demanar-me uns farcellets de pasta farcits de pera i formatge amb oli d'oliva verge i parmesà. I el segon l'ataco amb l'ànec mut del panader rostit amb prunes i pinyons i quan ve l'alba li dic vull la coca de taronja amb xocolata calenta i gelat de turro. Sortiré rodolant, oi? D'alegria? Sí, oi?

Sí, perquè jo, i tu ara, perquè potser dius això, jo recomanaria, si fas un ànec, no agafar-te una passa davant, perquè són plats que són contundents. Potser un carpaccio. Bueno, sí, un carpaccio. Una amanida. El tema de cargols no és el teu fort. Sí, sí, sí, ja ho crec. Aquí un dels plats forts és els cargols.

D'acord, doncs ja està. Uns cargols, un anacmot del Penedès. Sí. I aquest postre. La coca de taronja. Clar, jo és que soc molt de la combinació del xocolata amb taronja, amb pera, amb plàtan, etc. I aquesta coca m'ha cridat l'atenció.

Sí, sí. I per recalcar, ja que estem i si em deixes l'oportunitat també, a part del que has dit, tots els postres que es fan són casolans, són fets aquí a casa. Inicialment jo en vaig preparant alguns, però ara el relleu ja el porta l'Alba. I per recalcar, perquè això sí que és veritat que tenim l'oportunitat de sortir amb la Núria i l'Alba, doncs anem a dinar aquí, anem a dinar allà. I la veritat, sense desprestigiar res d'on te vaig a menjar ni molt menys, perquè tothom fem el que fem i la veritat és que molt bé, però trobar un colant que es faci casolar, que al final una persona m'ha dit això no és un colant, això és una magdalena confeta. El colant el fem tot nosaltres des de zero i això és un plat que és difícil de trobar, la veritat. Però bueno, la copa de taronja i totes aquestes coses també, eh? Però m'he volgut recalcar aquest postre perquè és la insignia una miqueta de les postres.

Va, i ara derraparé ja, per acabar, perquè a mi m'agraden molt els formatges, gelat de Roquefort, amb oli d'oliva verge, sal, maldon i codony. Això ja. Per rematar-ho. Ja som sextanciats.

Per sortir pensant ja quin dia tornes. Sí, clar, clar, clar. No, la veritat és que és un gelat totalment que. Jo sóc molt de formatge, la Núria no és gens de formatge, però aquest que vam tastar, vam dir això no pot faltar aquí, perquè no diré que sigui el plat top de tepa de gelats, però sí que és veritat que és un gelat que marca molt la diferència, i la veritat és que està molt,

molt bo. Fantàstic. Doncs, escoltem, Carles, no tenim més temps. Carles Jiménez és el cuiner i propietari del restaurant L'Amagat, a l'Alpenedès, a Sant Quintí de Madiona. Entreu al web perquè, bé, el que és la casa, el que és l'espai, ja dic, enamora. I la carta i el menú encara enamoren més. Ens ha quedat clar també que els vins bàsicament són locals o vins de déus catalanes. Probablement en tens algun altre perquè sempre hi ha algú que.

Que tindre, però sí, la gran majoria, el 90 i tants per cent és tot d'aquí a la zona, i de la zona a quilòmetre zero,

per dir-ho d'una manera. Clar que sí. Carles Jiménez, cuiner i propietari, la Núria, la seva dona, cap de sala, i l'Alba, el capdavant dels postres. Una abraçada a tots tres,

i moltes gràcies. Molt content, i molt agraïts que ens hàgiu trucat.

Gràcies a vosaltres. Una abraçada. Adéu. Adéu, adéu. A quin temps farà? Doncs a quin temps farà? Divendres de sol radiant, això sí, amb el permís de boires matinals en zones fondes de l'interior, que migdia s'hauran desfet. Això divendres, dissabte i diumenge, dos dies de núvols, dissabte i diumenge de cel ennubolat, sense precipitacions o no seria descartable ni dissabte ni sobretot diumenge 4 gotes, algun ruixadet de dècimes, estem parlant de núvols que, pobrets, no tindran gaire desenvolupament, gaire creixement vertical i per tant no gaire activitat. Però sí que faran de bona ombra el sol, el taparan pràcticament per complet i pujaran les temperatures mínimes. Aquest és el pronòstic general. Anem a les peticions particulars. Divendres, l'Arnau Puig ens pregunta pel temps de l'ella aquest divendres a la tarda i vespre. Arnau. Ni un núvol, o més ben dit, tècnicament sí, algun núvol prim, però molt poqueta cosa. Carmen Ferrer, dissabte, tardor musical a Sant Martí de Centelles. Molts núvols, però no pateixis, no ha de ploure. Si s'escapen gotes, si s'escapen en condicional, serà anecdòtic. Garrigà, cel Empordà, el Marc, aquest dissabte al matí, cel ennubolat. El mateix missatge que per Sant Martí de Centelles, si s'escapessin gotes, anecdòtic. Diumenge, Txell, Roca, sortida volataira cap al Berguedà, si farà bo, si farà bo, l'única cosa és que amb el cel molt ennubolat, no patiu, però vaja cap aiguat, quatre gotes si caiguessin. I la marxa del Garraf, l'Eloi Miró ens pregunta per aquesta marxa que

sortirà des de Gabà. No patiu tampoc, amb aquest cel ennoblat podrien escapar-se quatre gotes, res que compliqui aquesta marxa tan tradicional. I el cap de setmana, al Festival Rec Zero a Igualada, la Carla ens diu que quin temps farà. Mira, molts núvols i poc en renou. Festival segur que hi ha en renou, però el cel no. Molts núvols i quatre gotes. I l'Aleix Morales, que ens pregunta quin temps espera a Perpinyà aquest cap de setmana, que també estarà capitalitzat pels núvols, amb temperatura nocturna no tan baixa com en dies passats i, en general, poc vent. La setmana que ve. La setmana que ve, llar, ciutat i consum. Green, concretament, oci, lleure i salut als parcs i platges metropolitans. A l'entrevista Green, atenció al pla de transició ecològica del port. Hem parlat diverses vegades del pla Nexigen d'electrificació de molls. Però el port va més enllà i a més a més aquest plan Exigen no fa gaire setmanes amb una inauguració de la subestació principal, gairebé una estació subministradora d'electricitat. De tota una ciutat com és el port de Barcelona, va ser visitada per la Beatriz Corredor, la presidenta de Red Elèctrica Espanyola. A Green Empresa, Bonària retorna les safates de plàstic i a Green Mobilitat, Comissions Obreres defensa la mobilitat sostenible a la feina.

Aquesta setmana, a les vies de sol, Sam Silva i el Joan Arroyo, a la redacció Gori Massip, Sots Direcció i Producció, David Bueno, i qui us ha parlat una setmana més, Francesc Mauri.