El martiri de les classes de conduir: cues que no s'acaben mai a Catalunya

Com cada dijous saludem la Llucia Ramis. Llucia, bona tarda. Bona tarda. Alguna cosa a dir tu sobre Felipe González, sobre alguna cosa? Perquè ja veus que aquí estan, escolta'm. Saps què passa?

Que tota la gent que tenia pensat votar en blanc ja no votarà en blanc.

Ah, molt bé. Prendran partit per una banda o una altra. Sí, exacte. Què ens vols proposar? A veure.

L'altre dia sortia la notícia que a Madrid ja hi ha els primers taxis sense conductor en fase de proves i que la idea és anar implantant-los a tot arreu. I també hem vist aquests dies els Teslas voladors d'Elon Musk. I tot això m'ha fet recordar que quan jo era petita i pensava en el futur, m'imaginava que els cotxes volarien, com a les pel·lícules de ciència-ficció, i que efectivament anirien sense conductor. Per això, en part, jo no feia comptes treure'm el carnet de conduir. Per això, i perquè vaig venir a viure a Barcelona amb 18 anys, i una persona pot saber si un jove és de poble o és de ciutat depenent de si el primer que va fer en sa major d'edat va ser treure's el permís de conduir o no. Si ho va fer és que és de poble i necessita el cotxe per tenir autonomia i per fer qualsevol cosa, i si no té carnet segurament és que viu en una ciutat gran i no necessita el cotxe perquè es mou en transport públic, o a peu, o amb bicicleta, i perquè, a més a més, anar amb cotxe per la ciutat és un malson. Jo vaig passar molt d'anys sense carnet fins que me'l vaig treure el 2013, ja tenia 36 anys. I me'l vaig treure perquè, a diferència del que havia imaginat, els cotxes encara van amb conductor i tothom et diu constantment que és important tenir el

permís per si de cas. Me'l vaig treure, però com que continuava vivint a una ciutat, a Barcelona, no vaig conduir mai, des de l'any 2013. Qualque vegada que anava a Mallorca ho intentava, però allà també hi ha molt de cotxes i moltes bicis a les carreteres i llavors ho passava tan malament que no conduïa. I ara, bé, a mi m'agradaria conduir perquè si no sempre ho han de fer els altres i em sap greu. Jo crec que està bé repartir-se els torns. I per això vaig decidir que ara sí faria uns cursos de reciclatge i emprendria seriosament la tasca de conduir com una rutina més per tenir l'hàbit, no? Com si fos una rutina d'exercicis o una rutina de skin care, no? Doncs conduir habitualment i si així en qualsevol moment d'emergència he de conduir, podré fer-ho perquè ara no me vaig capacitar per conduir, no? Vaig contactar amb una autoescola, després vaig contactar amb una altra autoescola, després amb una altra, i totes em contesten el mateix, que no hi ha professors disponibles per fer cursos de reciclatge perquè actualment la llista d'espera d'alumnes que volen examinar-se és tan llarga que evidentment tenen prioritat. Són llistes d'espera de fins a 6 mesos, quan entre l'examen teòric i l'examen pràctic només poden passar dos anys. Ho estan mirant i ara mateix hi ha uns 63.000 alumnes esperant per examinar-se a Barcelona

i només hi ha 70 professors a tota la província. A Catalunya hi ha uns 85.000 alumnes que esperen per examinar-se. I la causa principal és la manca d'examinadors de la Direcció General de Trànsit i també la manca de personal administratiu. Això provoca un embut. Si els alumnes no es poden examinar, les autoscoles no poden alliberar places. I, de fet, en 5 anys han tancat 79 autoscoles a Catalunya. La TGT va decidir augmentar el nombre de places d'examinadors a Catalunya, però, tot i així, l'any passat hi havia adjudicats 22 examinadors a Barcelona i només en van venir 6 perquè, com que aquesta és una ciutat molt cara i el benefici que en traurien és molt poc, no els sembla atractiu i no volen venir. I pel que fa als professors d'autoescola, clar, aquesta és una feina que requereix molta paciència, molta pedagogia, molta responsabilitat, i responsabilitat legal, perquè treballes a la via pública, fan uns horaris interminables per un salari més aviat ajustat, hi ha poc relleu generacional, perquè no volen dedicar-se a una feina que ara mateix sembla força insostenible, i passa aquesta cosa kafkiana, que és que les autoescoles tenen menys ingressos perquè la gent se'n va a altres llocs on no hagi de passar per una llista d'espera tan llarga, i per tant hi ha menys professors, i com que hi ha menys professors no poden fer cursos de reciclatge,

que molts de nosaltres pagaríem per mantenir l'autoescola, no? I per tant, el sistema es col·lapsa, no? I en una conversa recent, durant un sopar en Barcelona Inns, parlàvem justament d'això. Molts no tenen els carnets, o fa tant de temps que no condueixen que haurien de fer aquest reciclatge, però, com que la cosa estava tan complicada, ja no ho fan, no? Llavors trobo que vivim en un moment estangat entre allò que se suposava que havia de ser el futur amb cotxes autònoms i transport públic eficaç, que fes que conduir fos opcional o fins i tot residual, i que no acaba de ser, i que fa que conduir encara sigui necessari, però el sistema no funciona, no ho permet. I això mos deixa un poc en terra de ningú. I crec que és una bona metàfora de tot plegat.

És un problema recurrent el de la falta d'examinadors i de les llistes d'espera dels joves o no tan joves catalans que vulguin treure's el carnet de conduir molts d'ells se'n van a Conca a Conca de fet hi ha algunes autoescoles que t'ofereixen en 15 dies fas tot la teòrica i la pràctica tot perquè allà no hi deu haver llista d'espera i escolta'n vas i pim pam i treus el carnet però vaja bueno jo aquest tema soc directament

afectat molt criticat pels meus amics perquè jo no tinc carnet de conduir. ¿Pero estàs en els tràmits per treure'l o no? No, he de dir que he fet alguns intents en forma d'apuntar-me a l'autoescola, tres o quatre vegades al llarg de la meva vida. És com una mica allò que els que s'apunten al gimnàs, sense anar-hi. No va anar bé, no he arribat a examinar-me mai, i realment és una cosa que m'angoixa, perquè penso, ostres, és que ho necessito i ara un moment que em farà falta, però em fa una mandra tremenda. I el que explica la Llucia és que em desincentiva molt.

Però tu no t'hauries d'esperar pel que he explicat. Tu com que series novell. Bueno, no, aquí estàs després de sis mesos.

Exacte. No, però em desincentiva molt això de pensar, ostres, i si treus el carnet i després, com que vius a la ciutat i jo no tinc cotxe ni tinc. No, no, no conduiràs, ja t'ho dic. Exacte. Em passa això. Animal, no tu, eh, Lucía? I no m'hauria d'esperar el cotxe que va sol, ja, posats a fer? No, no sé. Però quan.

Jo, com a pregunta, diguéssim, així de. Voler ser tafaneria, eh? Tu, quan vas al teu poble, per exemple, com ho fas?

Ui. BlaBlaCar, per això odio tant a Óscar Puente, perquè quan roba coure a la línia que va a l'Albi, que és la R13 i la R14 va a l'estació de vinagre, i fa sis mesos que no va el tren. Evidentment, sé tota la gent, amics que hi van i tal I si vols ser un amic de Barcelona. Sempre trobes algú, sempre te veus un xofei que et porta.

Des de poc a poc és de paper de copilot.

Amb el que val l'impost de circulació el que val el no teniment del cotxe el que val la benzina el que val ai el lampista, el planxista i probablement

t'haig d'allocar a un pàrquing perquè ara mateix

a Barcelona no és fàcil aparcar jo estic bastant abonat a volar al mercat perquè a més jo tinc la sort que el meu poble l'Albi està just al costat de l'autopista i això fa que aparegui assenyalat com a lloc per on passa gent que ve de Madrid o de Saragossa i a vegades t'agafen.

En el meu cas, jo, tot i ser de Barcelona, per mi era com identitari, era aspiracional, o sigui, el carnet era la inflexió entre ser. Vas esperar fer 18 anys per poder treballar. Recordo els dos exàmens, que a més vaig fer el de moto i el de cotxe a la vegada, perquè representava, insisteixo, la culminació del com identitari. Però el que planteja la Lucía té la seva mística, com de costum, és a dir, és que és molt greu la manca de capacitat examinadora de l'Estat. És a dir, tu tens uns estudiants, entre cometes, uns candidats que s'han preparat, que han abonat unes taxes, que han fet unes pràctiques. I no poden veure reconegut el dret que els assisteix a ser titulars de la llicència de conducció perquè l'Estat no té capacitat d'examinar. És a dir, si traslladem aquest fenomen a qualsevol altre àmbit, universitari, a la selectivitat, no ho entendríem. El dret, en aquest cas, a gaudir de la llicència de conduir, té una naturalesa prestacional. És a dir, l'administració s'obliga a la prestació, a poder-te examinar per reconèixer i homologar les teves habilitats. És imprescindible, no només per tota aquesta qüestió econòmica, el retruc que genera a les autoescoles, és imprescindible que hi hagi unes llistes d'espera per poder-se examinar, tant pintoresc i prosaic com examinar-se perquè se't reconegui un dret.

I a més a més, donant-li una miqueta més el xiclet que diu el Marc, el fet que necessàriament hagis de passar per unes normatives que et marca l'Estat, el fet que no tinguis alternativa a aquest oligopoli que té l'Estat, com et repercuteix amb la manca de llibertat? Per tant, no sé si d'aquí es meritarien una sèrie de crèdits, de deutes, d'expectatives de dret insatisfetes per part d'aquell que te l'ha de fer, que és l'únic que te pot prestar. I quan a més a més té totes les dades estadístiques de la gent que arriba a 18 anys, els que eventualment, avui en dia la probabilitat funciona per tot, quanta gent és candidata de tots aquests milions de persones que arribaran als 18, quants creus que se'n poden treure el carnet? O sigui, la previsió és possible de fer. Per tant. Seria un punt de deixadesa o bastants punts de deixadesa de l'Estat i de poca previsió i simplement de manca de voluntat de prestar atenció a un tema que al final no deixa de ser un dret individual.

Ara, el que s'imposa és la juezca de què arribarà abans, el cotxe autònom o el Ferran Casas conduint?

I que ahir, avui és 22,

doncs ahir era 21. Jo vull fer, eh, Marc? Ho vols fer. I ha sigut un propòsit d'any molt.

Dic una cosa, tinc una de freda i una de calenta. O sigui, la de freda és tot això que t'estan explicant, que ja veus que això és un embolic, que t'hauràs d'apuntar, que potser treus la teòrica i després has d'esperar sis mesos i un desastre. Per tant, aquesta és la freda. La calenta és que aquí al programa hem pogut viure en primera persona i des de primera línia com Ampar Moliner s'ha tret del carnet de conduir. Jo et dic una cosa. Si l'Empar Molinés s'ha tret el carnet de conduir, la conec bé, qualsevol se'l pot treure. És a dir, no O sigui, és un miracle que l'Empar s'hagi tret el carnet de conduir.

Sí, però després no podràs fer reciclatge.

Quan no conduis, Ferran. Diuen, la Llucia et diu.

No, Ferran, que després, quan no conduis, perquè no conduiràs, ja t'ho dic ara, quan vulguis fer el reciclatge, tampoc el podràs fer,

que és el meu moment. El farem junts, el farem junts. Agafarem un cotxe, tu i jo, anirem a un polígon, i que passi el que vulgui.

Avisarem a la Guàrdia Urbana i als Mossos que no entri ningú en aquell polígon durant un parell d'hores perquè pugueu anar, perquè, clar, no volem que hi hagi aquí problemes per ningú.

El que passa és que de volguis no devia anar per aquí, oi? No per conduir, precisament, Ferran. És els que havien fet servir polígons. I d'almenys més brutal. No ha vist la cara que feia el Ferran de Dimoniet quan veia això. Volia dir una cosa. Avui és 22. Ahir era 21 d'octubre del 2026. És la data que McFly va tornar al futur a la pel·lícula. I es veia algun cotxe volador. Vull dir que les hi ha algun teudor.

Com és aquella emoció, enganyaus? No hi ha cotxe volador ni.

Però hi havia gent molt visionària en l'any 86. Sí, els skates eren voladors, també.

Amb dos pams sobre la terra, sí, sí. Bé, doncs escolta'm, Llucia, molts ànims, a veure si et toca el torn per poder fer aquest curset de reciclatge, diguem-ne. M'han dit que el Juliol Pantura trobaré. El Juliol, molt bé, doncs escolta'm, ànims. Envia a Ferran, tot, tu li trobes pegues. No, és que no és l'actitud. No és l'actitud, Ferran, no és l'actitud. Gràcies, Llucia, bona tarda. Que vagi molt bé, no ferrada.