El matí, d'11 a 12 h (Entrevista i humor) - 04/11/2026

I decideixo no fer-ho. Però ho faig per aquesta raó, saps? Que és com molt més senzilla, és molt més terrenal. Què és aquest joc que m'has portat? Això és perquè moltes vegades quan critiquem algú altre crec que és com una expressió tràgica del que volem i el que necessitem i a vegades no ho tenim gens clar. Llavors hi ha com cartes a nivell de vocabulari emocional i també cartes a nivell de necessitats. I a vegades funciona també per jugar amb tu, no? Tens una situació complicada i tu dius, hòstia, no tinc ni idea de què m'està passant. Però es pot jugar una estona a dir, quina és l'emoció que connecta més amb el que estic vivint? Que és una mica com un tipus test, saps? Tu llegeixes la pregunta d'un tipus test i dius, què sento? I dius, pff, ni idea. Però si et dono les respostes, potser n'hi ha alguna que et crida l'atenció i dius, ah, d'acord, és exactament això. Llavors, moltes vegades, el que parlem, el que diem, les nostres accions, el que intentem reflexionar són emocions i necessitats de coses que no tenim cobertes o coses que tenim cobertes. Per tant, també la necessitat de posar-hi paraules, allò que ens passa, allò que sentim. Clar, necessitat de claredat, d'on està l'edat, de sinceritat. Són coses que tots volem i necessitem. I per això et tenim a tu cada 15 dies al matí de Catalunya Ràdio. Joan Sueixo Carrats, gràcies per acompanyar-nos. A vosaltres. Bon dia,

us informa Joan Bota. Unada demòcrata als Estats Units. El Partit Demòcrata ha recuperat el control del Congrés i el Senat amb victòries en estats històricament conservadors on no s'havien elegit senadors demòcrates en dècades, com Kansas, Texas, Carolina del Sud i del Nord o Iowa. A Michigan ha guanyat el candidat musulmà Abdul El-Sayed. Millons de nord-americans han castigat Trump i l'han exposat a un final de mandat amb traves a l'agenda legislativa americana. Investigacions tant a ell com al seu entorn. El president nord-americà ha reconegut la derrota motivada en part per la frustració ciutadana amb la guerra de l'Iran que Trump ha tornat a defensar.

La gent està d'acord amb el que faig a l'Iran però no estava disposada a assumir-ne les conseqüències a curt termini com pagar

més per la gasolina. Ho entenc.

Més notícies, Natalia Ramon. El vicepresident i ministre

d'Economia Carlos Cuerpo assumirà la cartera de transports en substitució d'Òscar Puente, que va dimitir ahir a la nit. Pedro Sánchez creu que la dimissió de Puente és un gest de dignitat política a Madrid.

Paula Brujats, bon dia. Sí, bon dia. Pedro Sánchez aposta per Carlos Cuerpo per capgirar la crisi. És dels ministres més ben valorats i un perfil molt tècnic. Sánchez no volia que Óscar Puente dimitís, però avui ha elogiat que se parti i creu que ajuden a això. Con su renuncia,

Óscar ayuda a que España recupere la confianza no solo en nuestro sistema ferroviario, sino también en la dignidad política.

A 25 dies de les eleccions i amb aquest argument, el de la dignitat política, el PSOE creu que té un filó nou per recuperar l'iniciativa de la campanya i confrontar amb el Partit Popular. Assenyalaran, diuen, la diferència entre uns i altres a l'hora d'assumir responsabilitats. Paula Brujats, Catalunya Ràdio, Madrid. I també el president

Saludilla tanca files amb Òscar Puente i defensa la seva feina al capdavant del Ministeri de Transport. El president de la Generalitat ha respost a les crítiques de l'oposició per la gestió dels socialistes a la xarxa ferroviària. Parlament, Albert Prat.

¿Qué tal? Bon dia, sí. En l'última sessió de control al govern abans de les eleccions espanyoles, Salvador Illa ha tret pit de ser amic personal de Puente i ha dit que és un gran exemple a seguir.

M'agrada d'ell la seva sinceritat. M'agrada d'ell que dona sempre la cara. I m'agrada d'ell que és un home que fa feina i pot exhibir resultats. I, efectivament, no tots som iguals.

I l'oposició s'ha agafat aquestes paraules per reclamar-li que faci el mateix i aparti la consellera de Territori davant la crisi de Rodalies, Alejandro Fernández del PP i Mónica Sales de Junts.

Es posible que sea usted aburrido, más que incluso que Sánchez y Puente, pero es igual de chapuzas que ellos.

Mire, Puente ha fet una cosa bona, que és dimitir. En això podríem seguir-li l'exemple. I cert, no tothom és igual com vostè diu.

I Míriam Noguera es tanca la porta a investir un president del govern del Partit Socialista amb Ada Colau com a ministra. La candidata de Junts per Catalunya al Congrés ho ha dit al matí de Catalunya Ràdio.

Que la gent el que vol és canvi. És a dir, les coses com estan ara no poden continuar. Per tant, nosaltres, ni amb nosaltres hi haurà un ministre que es diu Abascal ni hi haurà una ministre que es diu Ada Colau. No.

L'atur registrat a Catalunya continua a l'alça, malgrat que aquest octubre l'ocupació ha aconseguit

un nou rècord històric amb més de 4 milions d'afiliats a la Seguretat Social. L'atur ha pujat per quart mes consecutiu en més de 8.000 persones. És l'increment mensual més alt en el mes d'octubre des del 2019. Aquestes dades situen Catalunya com el territori on més ha pujat l'atur en xifres absolutes respecte al mes anterior. I a prop d'un 2,5% més de desocupats que al setembre per demarcacions, on més ha pujat l'atur és a Lleida, seguida de Girona, Tarragona i molt per darrere a Barcelona, perquè fa a l'històric Catalunya registrat el primer increment interanual de parats d'octubre des de l'any 2020.

Esports, Marcos García. El Barça suma 9 punts en 4 jornades a la Champions masculina. Ahir 3-0 contra l'Aston Villa amb un gol de la Millamal i dos de Rafinha, dels altres marcadors d'ahir. Ens quedem amb aquests dos, Villarreal 0-PSG 6 i Atlètic de Madrid 0-Bayern de Múnich 2. Avui a 3 quarts de 7, AEK d'Atenas, Real Madrid i a les 9, Dortmund-Betis. La Federació Espanyola suspèn tots els partits dels pròxims 3 dies per la mort del davanter del Tenerife Jesús de Miguel. L'associació de futbolistes demana que no hi hagi futbol al cap de setmana ni a primera ni a segona divisió. A l'Espanyol aquest migdia presenten Eder Sarabia com a nou entrenador i han bascat dues previsions en presència catalana. Per avui, a l'Eurocopa masculina, el 15 en es Manresa juga a Lituània contra l'Itke Bailis a les 6 de la tarda en directe per Esport3. I a l'Eurocopa femenina, Ostrava uni Girona a un quart de 6. Fins aquí, les notícies.

A Catalunya Ràdio, el concurs pendent. Arriba l'hora del concurs pendent amb el Roger. Roger, bon dia. Hola, bon dia. Des d'on has trucat, Roger? De Vilassar. És veritat, ens vas dir ahir que trucaves de Vilassar. Sí, que era de l'Espanyol. Sí, i que no fots res a aquesta hora, no? Em deies, també? No, no, no tinc feina ara. Molt bé. Doncs aprofites per concursar el concurs del Matí de Catalunya Ràdio. Avui jugues a 100 euros. 100 euros que pots guanyar o que pots perdre. D'acord? Sí, d'acord. És lo tot o res. Ho he dit bé, no em miris així. Lo tot o res, has dit. El apòstrofe, lo tot o res. Lo tot o res, saps? Gerard Jubany, vinga. Roger, et faig una pregunta sobre plantes d'interior. Trobem cançons sobre qualsevol temàtica, en pots sentir. Ets un apassionat de les plantes d'interior, Roger.

Clar, justament he treballat quatre anys en plantes i flors.

Ah, mira, doncs mira, així ho tindràs molt bé avui. Ets una d'aquestes persones que, per compensar alguna mena de mancança a la seva vida o de desequilibri socio-afectiu, s'entussodeix a portar l'exterior a l'interior de casa seva. ¿Creus que convertir casa teva en un cambriants o en quatre camins de reclusos vegetals contemnats a cadena perpètua et proporcionarà l'harmonia i la connexió amb la natura que no has aconseguit mai al teu pis de Ronda General Mitre? Doncs vés en compte perquè no és una pràctica lliure de perills cuidar plantes al teu petit habitatge, Roger. L'altre dia vaig llegir a un mitjà digital que una senyora que tenia el seu pis de l'Eixample absolutament atapeït de plantes d'interior va començar a sentir sorolls provenients de l'espessor vegetal acumulada al llarg dels anys al passadís que va des del rebador fins a la sala d'estar. I es veu que quan ja tenia el telèfon a la mà per trucar als Mossos va aparèixer entre un ficus i una costella de dam un boletaire que s'havia perdut el dia abans a Gamprodon. O això l'hi va explicar el seu marit. Atenció a la pregunta que et faré ara, Roger. Quatre opcions. Temps. No m'ho havia preguntat mai, però diria la D. La D és una resposta correcta. Per tant, t'endús 100 euros. Vols seguir jugant per 150 euros a la Totorres? Sí, i tant. Doncs va, som-hi. Fins demà, Roger. Adéu-siau. Adéu, bon dia. Una tardor molt super amb un Super 3x2 a Supercore i Parkour i Supermercat al Corte Inglés. Del 28 d'octubre al 10 de novembre tens un 3x2 amb milers de productes com en tots els rentaplats marca Finish. Consulta en les condicions. Supercore i Parkour i Supermercat al Corte Inglés. Quan compres bé, ho trobes més bo.

Pau. Digues, Jana. El terra es lava. Deixa'm un lloc, deixa'm un lloc. Perfecte, és el que volia. Volies que m'enfilés el pot? Sí, ja és hora que hi tornem a entrar, no? Trobar-nos amb els amics.

Ah, jugar, cantar, viure noves aventures. Jo també tinc moltes ganes de nova temporada.

El món del pot petit. El 10 de novembre estrena de la tercera temporada al Super3 i a la plataforma 3Cat.

El Matí de Catalunya Ràdio. Ricard Tostrell.

Obrim secció de televisió i sèries amb Darío Porras, bon dia. Molt bon dia.

I Maria Lacovells, bon dia. Bon dia, companys, com esteu? Tenim Premis Ondas. Ai, que bonic, eh?

Estem molt contents a Catalunya Ràdio, eh? Hombre, perdona, como para no. Juliana Canet, bon dia. Bon dia, Ricard. Marta Montaner, bon dia. Molt bon dia. I Roger Carandell, bon dia. Bon dia a tothom. Us vaig escoltar a la tarda, estàveu bloquejats. O sigui, clar, no sabíeu res de res, de res, no?

Jo no sabia ni què era el dia dels ondes, imagina't.

Per no saber, no sabia ni què es donava. Bueno, no, a vore, és que us vaig a dir. Això no es va anunciar, Mariola. El ondes es va fallar el dimecres. Sí, sí. Pero, con que va a pasar el que va a pasar, el grup va a decidir que no era moment per a festivals i que ho dirien més tard. Però el fallo ja estava, és a dir, se sabia que éreu vosaltres, clar, però vosaltres no, perquè volien portar-ho, en fin, en secret. Desgraciado, sí, sí. Clar, i em consta que ningú sabia res i que vos vareu a enterar pràcticament en directe, clar, i no sabíeu ni tan sols. Sí que és de veres que es va dir, gui, es diran els ondes, però clar, si no estàs superpendent i superposat, i si no t'esperes un ondes, no?

Realment la reacció va ser molt bonica perquè va ser una reacció en directe i això té molt valor perquè a més en aquests premis sempre costa que hi hagi un secretisme absolut però en aquest cas Roger va ser així.

Va ser una sorpresa total, de fet, jo vaig arribar abans que elles a la ràdio, m'avisen que ara s'estan donant els ondes, però m'avisen rotllo com a. Tio, ara fan els ondes, els posem, no?, i amb en Marc Andreu els posem, i de sobte veiem la nostra foto que ens diuen a nosaltres, i jo truco ràpidament a la Marta i a la Juliana, que la Juliana no m'agafa el telèfon.

És un clàssic, és un clàssic, perquè. Per què truca ara, no, Juliana? Per què vol trucar?

No, és que jo ja estava en una trucada telefònica que ja vaig pensar, per què em truca tanta gent alhora? Perquè veia que aquests em trucaven, però just tenia una trucada entrant del Nil Marbà, que justament havia treballat aquí el matí de Catalunya Ràdio, i l'hi vaig agafar, perquè no em truca mai, i em diu, Juli, felicitats, però jo, que és el meu sant, què passa? Que n'hi ha alguna que se m'ha escapat. No, tia, has guanyat un Ondas, no sé què. Bueno, vaig quedar-me en un xoc total.

Jo, Roger, Marta i Juliana, primer, felicitats. Ja que parleu, el vostre programa parla del que parla, que a mi m'interessa molt, perquè jo també parlo dels mateixos temes, jo vull saber, ja vam veure la vostra reacció en directe, plorant, evidentment, molt emocionats, però què és el que vau fer quan vau arribar a casa respectivament? Com ho vau celebrar? Com ho vau pair? Ho vau seguir plorant? Què va passar quan vau arribar a casa?

Ja a la ràdio teníem una sensació d'estar completament devastats. O sigui, un esgotament, però d'alegria. De veritat, ens està costant gestionar aquesta alegria. A banda, perquè és totalment inesperada, com estàveu dient, perquè mai havíem rebut reconeixement dins de la professió. Per part de l'audiència, la que vulguis. Però que companys, que col·legues et diguin que fas una bona feina, això. És que ni ens ho esperàvem. Ja estàvem satisfets amb la nostra feina, amb el nostre dia a dia. Aleshores ha estat com un xoc entre missatges d'exnòvios, que la Juliana això, si voleu, ja us ho detallarà.

De la família, de tot, és que és difícil de gestionar. Sí, Juliana,

¿hi ha possibilitats de tornar alguna cosa del passat arran de l'ondes?

No, home, no, tornar alguna cosa del passat no, però és que inevitablement penses en gent que ha estat en tot aquest procés de creació del programa, que ha estat durant tots aquests anys, que ha format part de la teva vida. Jo estic emprenyada, eh, Ricard? Jo tinc pollos en secret dins meu perquè hi ha gent que penso que m'hauria hagut d'escriure que no m'ha escrit, però. Però a banda d'això, jo vaig anar a veure Seny i Sentiment i em va anar molt bé la nova pel·lícula amb la meva família, perquè així vaig rebaixar una mica, perquè és que jo estava excitadíssima.

Clar, vosaltres a la vostra primera onda segur que en guanyareu molts, perquè de fet sou també molt joves i teniu una carrera segur per davant molt esplèndida, però és que el Toni Soler en Polònia ja és el quart. Toni Soler, bon dia. Sí, bon dia, Ricard i companyia. Bon dia, Toni. Content, Toni, o què? Sí, sí, sí. Molt, perquè a les meves velleses on ja no s'espera aquestes coses, no? I aprofito per felicitar la Juliana i companyia, perquè m'han agradat molt per ell. Fan una feina collonuda i espero que això els esperoni molt. Toni, amb la perspectiva dels anys, creus que els premis ajuden quan comences o és millor rebre'ls al final? No et dic que estiguis al final, no estic dient això. Però en una fase més de maduresa, que ja has pogut aportar moltes coses, en aquest cas a la televisió o a la ràdio. Els premis benvinguts, quan arribin, sí arriben. I si no arriben no passa res, perquè no sempre la bona feina és reconeguda. I per tant, si a sobre de fer una bona feina te la reconeixen, doncs celebra-ho. I si tens. Jo quan m'han donat l'Ondas per malalt de tele, l'any 98, que jo tenia 30 i pico d'anys, la farra que van muntar va ser. Bueno, no ho puc explicar. Doncs molt bé. I ara que no hi haurà tanta farra perquè ja no tenim tanta edat. Ni tant pressupost. Sí, sí. La tele ha canviat, també. La tele ha canviat, sí, sí. Per tant, doncs, els premis sempre són benvinguts. En el meu cas, jo em sento molt poc responsable d'aquest premi perquè, jo ho vaig comentar ahir amb en Graset,

ens han premiat per una gala. Això té el seu mèrit, perquè les gales jo trobo

que és un gènere televisiu molt difícil. Va ser una bona gala, però jo no era partidari de fer-la.

I per tant és tot mèrit dels meus companys que

em van convèncer de tirar-la endavant. I després és mèrit de l'Enric Cambray com a director escènic i en Jaume Buixó com a director de contingut. I un gran equip i tota la trajectòria que hi ha al darrere de la Polònia. Que la veritat és que és emocionant perquè han passat 20 anys i poc del programa i veure que el programa encara desperta certa estima i certa empatia entre el públic i la professió doncs és molt bonic.

Darío. Jo vull saber com ho agraireu. Em sembla, Juliana, que seràs tu la que parlaràs, oi?

¿A què només pot parlar una persona? És que no sabem res.

Teniu el temps limitat. Teniu el temps limitat. Se ho podreu repartir. Però, Nian, ja sabeu que en este tipus de coses, si algú és el portaveu, millor. I si no, heu de fer un exercici de guió i repartir-vos la frase o la perorata que vulgueu fer.

Això s'agraeix molt. Tens alguna idea, Juliana?

Jo tinc molt poques coses a dir i provaré de ser concisa.

Sigues agraïda, que això és el més important. I tant, sempre. Perquè al final, el que deies tu, hi ha molta gent darrere que us ha ajudat a fer això i vosaltres també us heu deixat la vida. Jo crec que és un moment per reconèixer-vos a vosaltres mateixos l'esforç que heu fet. Si el dia de la gala. S'han de dir coses, sempre s'han de dir coses, o no, no ho sé, si vols dir-les, digues-les.

Tom Hanks va dir que, o millor, li va dir a Brad Pitt, o al revés, no recorde, que n'hi ha tres coses que s'han de dir en un discurs d'agraïment. Una és una cosa intel·ligent, una altra és una cosa emotiva, i la tercera és una cosa graciosa. No, no, vull dir-te que fer un agraïment on aquestes tres coses estiguen presents. Llavors ja està, i ho tens tot. Emotiva pot ser l'agraïment dels teus companys, en fi, graciosa, no vos vaig a dir ni a Toni ni a vosaltres què heu de dir.

Marta, vols dir alguna cosa que no t'heu sentit gaire?

Ah, no, que el discurs, si el fa la Juliana, a mi em treu un pes de sobre. Jo, feliç. Jo crec, Juliana,

que si el dia de l'entrega dels premis encara hi ha hagut gent que no t'ha felicitat, jo crec que els hauries de retre comptes en directe i dir-ho. Sí, noms i cognoms. I parlar dels ex també.

Jo només tinc coses agraïls i els meus ex. I estem gestionant el vestit de la Batxarsa.

Hombre, això sí. Això és molt important. El vestit és superimportant.

I el dinar, el dinar també és molt important. Juliana Canet, Marta Montaner, Roger Grandell, Toni Soler, gràcies i felicitats, de veritat. Felicitats als quatre. Adéu. Bé, hem de parlar d'altres coses avui a la secció de televisió i sèries. D'entrada volem parlar d'un documental que s'ha estrenat a Movistar Plus, que es diu Vecinos de Hormigón. L'heu vist, Darío?

I m'has dit que t'ha agradat. A mi m'ha despertat, ara en parlarem, dues sensacions. D'una banda, enveja sana, enveja d'un grup de gent que es posa en comú per lluitar per allò en què defensa, en una època, en una societat lamentable, on no et poses d'acord ni amb l'escala de veïns, on tot està polaritzat. I d'una altra banda, ràbia absoluta que aquest grup de gent hagi de lluitar per tenir hospitals, per tenir escoles, per tenir mitjans de transport, perquè no hi hagi amiant en els edificis. M'ha provocat les dues sensacions alhora. I és un documental. Que et posa trist, que et posa content, que et fa tenir esperança, que et fa emprenyar-te, està molt ben conjugat, de veritat, felicitats, perquè és una meravella.

Ara parlarem, però deixeu-me abans fer un apunt del tema bascal, perquè ha confirmat candidat a la Vig Espanyola a la revuelta el dilluns, Mariola.

No m'ho vaig a perdre, això. Per a mi ha sigut una sorpresa, jo no contava amb això, crec que, mira, he de dir-vos que em sembla que és molt valent, perquè no és el seu lloc. Qui té més a perdre és Broncano, aquí. ¿Pero tú creus que no te resapedre? Bueno, no. Es de veres, no te resapedre. Bueno, fer el ridícul, eso también es molt important.

¿Pero el ridícul amb què? Si ell farà bromes racistes i bromes masclistes.

Claro, no, pero lo que pasa es que fer el ridícul. Fer el ridícul per al seu grup de gent no farà el ridícul. Llavors, per als altres, nosaltres ja el tenim, ja el top està. Llavors, no.

Clar, és que si arriba allà, primer el públic. A veure, el públic s'aplaudeix tant com aplaudim Pedro Sánchez.

El que ho té complicat, Ricard, és el. Ho té complicat, ho té complicat. Però és valent, eh? Però el que més complicat, el bronca, no? Si arriba i el xiulen, si arriba i el xiulen, quina mena de programa estàs fent?

Quinto utilitzes amb un tio que és un ultra. Es que el regidor donarà pautes, demanarà sosiego, perquè tampoc pots insultar a un convidat. O sea, tu has de ser amable amb el convidat, si eres el públic. Però no crec que sigui la clau que va tenir ni molt menys Pedro Sánchez. Però jo suposo que sí que ells diran que se tranquil·litzin, perquè si no, això serà insoportable. Serà insoportable també de vore, perquè és molt incòmode i molt desagradable. Saps? O sigui, matxacar a una persona que ve a ta casa. No he explicat mai,

però a l'època del fax, quan vam començar, venia tothom, però ens costava molt convèncer-los, sobretot la fase final, la dura del procés, i un partit, no cal dir noms, però un partit de la banda del no, diguéssim, va posar com a condició que el públic fos seu. ¿En serio? I va portar un autocar, sí. És boníssim, això. La meitat del públic d'aquell dia del fax. És la primera vegada que ho sento. La meitat del públic, eh? La meitat. Vam deixar que vingués amb ells perquè se sentís més acompanyat. Això va passar. És fort. És que anar a un programa on penses que el públic és d'una determinada manera i que pot xiular, doncs és clar, és que és complicat, és complicat. És fort, és fort, és fort, sí, sí.

Bueno, veurem, veurem el dilluns, ahí estarem, clar. I tindrà molta audiència, perquè els pros i els contras estarem ahí.

La que no hi va és Míriam Nogueras, avui ha dit això al matí de Catalunya Ràdio. A la revolta hi anirà a explicar-la la feina que ha fet, per cert?

Doncs mira, jo em pensava que estàvem convidats tots els candidats, però quan em vaig posar en contacte amb el president de RTVE per dir-li que estàvem encantats d'anar i passar una bona estona, em va dir que no, que jo no hi anava a la revuelta. I ja està, per tant, no hi vaig perquè no m'hi han volgut. Jo crec que ens ho haguéssim passat bé, però en qualsevol cas. O sigui, no l'han convidat? No, no, perquè m'han dit que jo no hi vaig. Sí que és cert que van dir que havien convidat a tots els candidats. Sí, però no, jo quan vaig confirmar que. Clar, òbviament em vaig sentir aludida quan van dir que convidaven a tots els candidats. Vostè va dir confirmo i li van dir no, no està convidada. No, pues no, a tu no t'hi volem. No sé si és el preu per defensar. Com? Dic, vol que li faci jo les

preguntes de sexi de diners. No cal, no cal. Bueno, jo he de dir-vos una cosa. Ni El Hormiguero, ni La Revuelta, ni Cara al Show, ni el programa de NAR, ni qualsevol tipus de programa d'infoentreteniment té l'obligació, estiga en la pública o estiga en la privada, de convidar a tots els líders. És a dir, això que li va dir el president de Televisió. Bueno, és que a vore. Bueno, no és que no A vore, és que igual no. Bueno, no eres el. No tens la suficient popularitat, per dir-ho d'alguna manera, per estar convidada en un programa com este. Una cosa és el servei d'informatius, una cosa és vosaltres, aquí en Catalunya Ràdio, i una altra cosa és un programa d'entreteniment on tu pots triar fins i tot quan dius els O sea, quan estàs parlant dels líders, no? Llavors, a mi m'estranya molt que siga d'una manera tan brusca com ella ho ha contat. No tinc. O sea, crec que és molt més senzill. És, mira, no, no estàs en el llistat perquè considerem que no, no? No sé, que és una cosa molt lícita, també.

Aquí et dono la raó, però aleshores que el Broncano o la Revolta no diguin que conviden a tots els convidats. Perquè si ho dius, ho has de fer. Bàsicament. Si no vols, no ho diguis, vull dir.

A lo mejor en la frase tots els convidats, tots els líders, en el cap de Broncano no estava Míriam Novera. Enteneu què vull dir? Que és un fallo, sí, però no tots els líders tenen el mateix nivell de popularitat. Això és un programa d'entreteniment, no és un programa informatiu. Però hi va anar Rufián, eh? Rufi, pero vamos a ver, no me compares. En popularitat, vols dir. No me compares en popularitat, no aquí representas.

En popularitat, d'acord, però per representació parlamentària. Representació no, però és que no estem parlant de representació parlamentària, estem parlant de popularitat. Altres criteris, sí, sí. Claro, claro. Sí, sí. Bueno, en fin. Bé, anem a parlar del documental de Movistar Plus. Va, vecinos de Hormigón.

Desde hace más de 30 días, 17 familias jóvenes viven acampadas aquí para reivindicar que la administración

les facilite una vivienda. Pero no teníamos nada. Y no ya, ni al Service Basics, ni a escuelas, ni a guarderías.

Nos reunimos y nos pusimos de acuerdo en hacer el secuestro.

¡Autobús! ¡Qué maravilla! ¡Vamos!

La lluita col·lectiva vam aconseguir resoldre els greus problemes.

És un treball periodístic dirigit per Fèlix Colomer, amb documentació i producció també de la periodista del periòdico Clàudia Mas, que es mostra com Badia del Vallès ha aconseguit tot el que necessita, i encara té algunes lluites pendents, però allà està, una ciutat gràcies a la lluita també dels veïns. Deia el Dario que li havia agradat molt.

Mariola, no t'hem sentit a tu. Què t'ha semblat? A mi és que a més me va emocionar per dos raons. Una, perquè a mi aquestes històries d'herois anònims m'entusiasmen, me fan creure encara en la humanitat. L'organitzador del documental, Félix Colomet, ja ens ha fet coses semblants i a mi sempre m'agrada molt el seu punt de vista, la seva mirada cap a aquest tipus de coses. I després, clar, penseu que jo no tenia ni idea, és a dir, jo no sabia ni col·locar Maria del Vallès. Tu ni molta gent catalana, jo crec. Bueno, ja, però imagina't jo, és a dir, jo ho he tingut i a més he fet una búsqueda, saps? Perquè m'ha interessat saber on està, què ha fet, com és aquest barri. Clar, jo no he estat mai, evidentment, no? I a mi aquestes històries em fan creure que tot és possible encara, no? I aquesta lluita. Que recorda, bueno, hi ha un altre documental, també molt interessant, que es diu Elles en la Ciudad, i em recordava molt perquè també eren dones de perifèries, que no tenien res i que s'ho van encurrar tot, i totes estes històries que te fan com crèixer, no?, i perdre de vista un poquet el teu melic.

De fet, Fèlix i Clàudia, el documental comença amb els veïns de Badia del Vallès, abans Ciutat Badia, I el que més lamenten d'on viuen és. Fèlix, Clàudia, bon dia. Bon dia. Hola, Fèlix. Victòria, què tal? Mala fama. O sigui, molts veïns diuen mala fama. I realment molta gent a Catalunya coneix Badia del Vallès, abans Ciutat Badia, per la mala fama. Quan és un lloc on és impressionant les lluites constants per tot el que deia. Escoles bressol, transports, residències per gent gran.

Sí, tu i jo. No, una mica la mala fama és aquest cliché que sempre s'ha posat, llavors és molt difícil desenmascarar, de dir, no, no, que darrere d'aquest cliché hi ha un munt de coses, llavors aquesta també era una mica la voluntat del documental de dir, escoltem els veïns que viuen allà i no només els quatre periodistes, els quatre polítics, que des de fora és molt fàcil assenyalar-ho.

Va ser realment, va ser molt emotiu aquest documental, és un procés que heu fet durant uns mesos i els veïns estan també encantats perquè al final que és una lluita molt silenciosa. Però que també és molt sorollosa perquè quan ens posa una cosa al cap, si és un veí de Badia, tremoleu perquè ho aconseguiran. Aquesta és la conclusió també del documental, Fèlix. Sí, de fet, l'objectiu del documental era que també O sigui, dos, jo crec. Un, que tota Espanya es conegués aquesta història, que era tan desconeguda com que jo, que soc de Sabadell, que soc al costat de Badia, no tenia ni idea del que hi havia al darrere. I després, també, com per empoderar. Això és fort, eh? Perdoneu-me. Això és fort, eh? Que sí que és de Sabadell i no coneixes això, sí, sí. Sí, ells viuen com una cosa més normal, no? Sí, ha sigut bonic. Quan hem estat allà amb ells, jo què sé, per exemple, amb unes dones que van ocupar un edifici perquè es fes una guarderia allà, perquè hi havia l'edifici però no hi havia el servei creat, no? I tornem a la guarderia que finalment es va obrir perquè elles es van tancar durant 10 dies sent mares amb tots els nens i miren les fotos de com era abans i com és ara i diuen, es posen a plorar, no? Com, ah, clar, clar, clar, és que això ho hem fet nosaltres, però per ells era el seu dia a dia, o sigui, quan tornaven de la feina s'anaven a l'associació de veïns i es passaven hores allà i la seva vida era ajudar els altres, ajudar el barri i fer un millor ciutat.

Sí, fins i tot hi ha un moment quan s'agresta en un autobús perquè arribi també el transport públic, recordo quan es va estar el 47, amb tota la història Manolo Vital a Torre Baró, i això era molt desconegut i és més o menys el mateix.

És que jo crec que la història de Badia s'hauria passat a Barcelona si s'ho compartiu, no? N'estaríem parlant tots i la tindríem tots present, però clar, era un. De fet, és que no era res. Badia el Vallès va néixer com un barri, no? Als anys 70, això comença. Aleshores, el 1970 comença l'obra, no?

Sí, exacte. I clar, és que és allà tot d'habitatges, no? Quasi que era un barri en què només hi havia cases. Llavors, sí, sí, completament d'acord amb això que dius, eh? Que si fos a Barcelona anirien plens.

Sí, sí, perquè la història que expliqueu realment és impactant. Anem cap a Badia del Vallès, allà hi tenim la Lara García. Lara, on ets exactament?

Bon dia, Ricard. Doncs ara mateix som al mercat municipal de Badia del Vallès, que és un dels llocs més emblemàtics de la ciutat, i aquests dies els carrers de Badia ens hi hem pogut passejar ara fa una estona, doncs els sentiments estan a flor de pell. Per ells aquest documental ha estat un bon reconeixement per tants anys de lluita veïnal, i de fet hem pogut parlar amb dos veïns, la Quima Navarro i l'Arturo Cortés, que participen al documental i s'han emocionat molt recordant moments amb l'associació de veïns.

Vam començar a lluitar per la ciutat. Primer eren els serveis aquests, dels autobusos, dels serveis comestibles, de metges. Vam començar a

reunir-nos,

a conèixer-nos, i des d'allà es va començar a fer l'associació.

La Quima i l'Arturo insisteixen també en com d'important és el compromís de l'organització veïnal per aconseguir recursos i atenció perquè també tenen un missatge per les noves generacions.

Jo estic molt orgullosa, sí que és una satisfacció que del que he fet ha valgut la pena i ara els companys encara continuen amb la lluita i esperem que continuï així. Estem vivint uns temps més difícils.

Ara sembla que comença a despertar una mica la joventut i dir, oi, o ens espavilem o ja no ens poden apretar més perquè ja estem ahogats. Jo aconsello a la joventut que lutgeu, que lutgeu, que lutgeu.

I un altre dels protagonistes de Vecinos de Hormigón és l'alcalde de Badia del Vallès, en Josep Martínez. Bon dia, alcalde. Què tal, Lara? Bon dia. Tu has viscut tota la vida a Badia del Vallès. Què t'ha semblat aquest documental?

Doncs reflecteix molt clarament l'ADN badienc, no? Una ciutat creada per la seva gent, una ciutat totalment nova.

I sobretot també que totes aquestes reivindicacions han estat possibles. Crec que reflecteix l'humilitat, la dedicació, el carinyo i l'amor que tenen tots els badiencs per la seva ciutat.

Aquestes reivindicacions veïnals que veiem al documental, creus que són part del passat o que encara estan vigents a dia d'avui? Hi ha de tot.

Les reivindicacions sempre existeixen perquè crec

que també són el motor que poden fer que les societats avancin. Evidentment, al documental es pot veure totes les reivindicacions inicials, com una idea totalment

franquista a terra en un punt geogràfic, com milers de persones arriben sense cap tipus de prestació de serveis, reivindiquen i aconsegueixen tot el que els plantegen. Totes aquestes reivindicacions han anat evolucionant, no només fa 50 anys quan es van crear, sinó també fa 30, quan van independitzar

de Barberà i de Cerdanyola, i ara tenim a sobre la taula també molts de reptes.

Hi ha molts reptes pendents, un és encara a l'Amiant. Com està aquest tema?

Doncs estem vivint uns dies molt intensos i molt macos a la ciutat, perquè també, novament, la reivindicació veïnal té una resposta institucional. Vam començar el dia 13 d'octubre la primera empresa amb la retirada d'Amiant. Són 127 comunitats de veïns i veïnes. El dia 2 de novembre comencen ja les altres dues i, per tant, durant els propers 6 mesos tindrem 3 grans empreses catalanes especialitzades en treure Amiant. I que es retiraran 355 tones d'amiant. Tot una fita molt important per a tots nosaltres i, sense dubtes, dona aquesta resposta a les necessitats que té el municipi.

Quan veníem cap aquí al mercat hem vist moltes façanes, com hi havia operaris, retirant l'amiant en aquell mateix moment. Quan veurem Badia del Vallès lliure d'amiant?

Nosaltres hem dividit el procés en dues fases. Una primera fase, que és la que hem començat, on hi ha 127 comunitats de veïns. La miana està més deteriorada en aquestes 127 comunitats de veïns i, per tant, el que fem és retirar unes galeries que no tenen ús i unes canonades

sense haver de reposar cap altre material. I hi ha una segona fase, que en aquest cas són 38 comunitats de veïns i veïnes que tenen el

sostre amiant i en aquest cas sí que haurem de fer d'alguna forma la retirada i la posterior reposició. Hi ha el compromís del Govern de la Generalitat de poder arribar fins al final amb la retirada i estem explorant també diferents vies, només per retirar i introduir un altre element, sinó també amb clau energètica poder també donar-li a l'oportunitat al veí que pugui tenir la rehabilitació complerta del seu edifici.

Alcalde de Badia del Vallès, Josep Martinet, moltes gràcies per atendre'ns al matí de Catalunya Ràdio.

I moltíssimes gràcies a vosaltres, sobretot per estar aquí al millor mercat de Catalunya, no diré el Vallès, sinó de Catalunya.

Gràcies. A vosaltres.

Ricard, ara que sentíem l'alcalde hi ha un moment fascinant del documental que m'encanta quan surt la mare de l'alcalde amb les seves amigues, les patrulleres que fa 21 anys que surten cada dia surten tres quarts d'hora a veure que tot estigui bé és meravellós. I també hi ha la presència, deixem-ho dir, del president Jordi Pujol, i també es menciona altres badiencs il·lustres com Sergio Busquets o Antonio Díaz, el mago pop. Jo crec, Fèlix i Claudio, no sé si esteu d'acord, el que més frustra del que expliqueu en el documental, d'una banda, és lamentar aquest relleu generacional que no acaba d'arribar que està envellint la població de Badia del Vallès sense que la gent jove hi prengui part, sort que al final hi ha alguns joves que s'interessen i van a l'associació de veïns, i de l'altra el tema de l'amiant, la frustració aquesta que hagin passat tants anys perquè es comenci a fer alguna cosa.

Sí, sí, tants anys, i a més sent conscients que des del 2002 estava prohibit a Espanya la comercialització d'aquest material, vull dir que és com, ostres, hi ha hagut tants entrebans també polítics i administratius, és a dir, hem hagut d'esperar quasi més de 23 anys a que es faci, sí, sí, això és absolutament frustrant. I per l'altra banda que deies, això del relleu, jo crec que el documental, i ho hem comentat a vegades amb el Félix, té un tema competent, que és si totes les lluites que s'han fet a base de sortir al carrer i guanyar coses, i l'altra la té, és a dir, què estem fent nosaltres a dia d'avui per generar algun canvi, no? Ni que sigui el canvi de dir, mira, vinc al metro i deixo el mòbil al bolso. Vull dir que és una mica també aquesta part més reflexiva.

Hi ha també dues constàncies al documental, que és que la gent no lluita com abans, vull dir, realment hi ha una desconexió social molt preocupant, també, perquè vol dir que també estem molt més desimplicats amb el veí o amb el nostre entorn, i després que interessen els temes socials, Mariela, perquè és el número 1 de documentals de Movistar, ara mateix a l'aplicació. Per tant, quan et diuen que els documentals només interessen els polítics, no,

no, els temes socials. Això és una gran mentira, això és una gran mentira. Interessen molt. I a més és que això t'apela directament com a ciutadà. I jo sí que crec, és de veres, que hi ha menys compromís, però mira ara de quant en quant veiem estallidos, com el que ha passat ara amb la vivenda. I jo crec que aquest tipus de documental sí que reflectís molt bé aquesta espècie com de neguit ciutadà de la gent que I jo crec que, a més, compta una època i un moment determinat en el que ja no estem, però que el que és ara mateix aquest lloc, Ciutadà Badia, és gràcies a tot això. Jo crec que aquest sí que és l'esperit. I jo no estic en absolut d'acord amb la història, fins i tot que els documentals no interessen crec que per a res, és a dir, La gent té una I a més és que això, vamos, només mires el top ten de les plataformes i ho veus clarament. Això volia dir que Félix, a més, això ja va fer un que era vital, que a mi Félix, ja saps, que em va agradar molt, que també parlava de gent d'estar anònima, que a mi m'agrada. Especialment de les lluites, que també va passar en El negre té nom, que és que jo crec que me'ls he vist tots, els teus, Fèlix, crec que me'ls he vist tots, eh? Perquè el de Publio Gordon també me'l vaig veure. Ah, que guai.

Creieu que era aquest un objectiu també del documental, despertar consciències, una mica? Sí, i ho ha sigut sobretot mentre l'anàvem fent, perquè, clar, quan arribem allà tampoc. El bonic és la llibertat de la productora i la cadena de poder donar la visió que realment trobem. Si realment haguéssim anat, trobem aquesta mala fama, potser la retratem. Però és que no només és això, sinó que quan arribem allà ens desperta consciències a nosaltres mateixos. A mi m'ha fet plantejar moltes coses de la meva vida, sobretot el del. Al pensar que, ostres, jo soc molt més egoista que el que eren ells, perquè a ells els importava de veritat amb qui, què li passava al veí. Jo al veí no sé ni com es diu. Llavors, a mi m'ha despertat fent això i la gent que l'està veient. La realitat social, els pisos de protecció oficial, que en parlem molt, ostres, veient aquest documental entens perfectament què vol dir tenir propietat o no. Exacte.

Però és que a més està molt bé perquè diu, és que és igual si un és de dreta, si és d'esquerra,

i al moment aquell meravellós. Gent de tots allà lluitant per un sol propòsit.

I el moment aquest que uns pisos són de protecció física, aquell moment en què es posen tots a la una, em sembla sensacional. Jo només vull dir-te dues coses per acabar. Una, em sembla molt encertat el títol de Vecinos d'Hormigón, jugant, suposo, amb el paisatge urbanístic de Badia del Vallès i després amb la fermesa, amb la solidesa, amb els valors que tenen els veïns de Badia del Vallès. I l'altre hi ha un moment que hi ha un dels veïns que diu, jo tinc quatre ampolles de cava a l'associació per quan comencin a retirar-se el tema de la Mian. Vull un monostrac, allò al final, una segona edició de Vecinos de Hormigón on es vegi la festa d'aquesta gent.

A principis de desembre l'associació de veïns de la Comunitat de Mian farà festa.

Perquè us heu fet amics d'ells, dels veïns? Molt. La Clàudia, de fet, ja portava mesos que vas entrar en contacte amb Badia d'una forma més casual que res, i et vas atrepar per les històries dels veïns i de la història de la ciutat.

Sí, i que també per ells és molt bonic que vingui gent des d'una mica més la humilitat i de l'escolta. És molt fàcil que ells obrin les portes si ho fas des d'aquest avió.

La Clàudia va a Badia i tothom les saluda, com l'alcaldessa. Sí, sí, perquè porta molt de temps amb aquest tema i donant-li es veu per a la Damian i per a moltes altres lluites. I ho ha anat recollint també al periòdico i ho podeu seguir fent aquests dies si la recupereu. Fèlix Colomer, Clàudia Mas, gràcies per acompanyar-nos. Moltes gràcies. I de veritat, veieu aquest documental, vecinos de hormigón, a Movistar Plus, perquè val molt la pena per entendre com hem arribat fins aquí a vegades, que no és amb tants partits polítics, sinó més amb lluites veïnals.

I per aprendre que la solidaritat. Que no estem a soles. La gent que en comú es poden fer coses i deixem de mirar-nos una mica el malic. Sí.

Mariela, Darío, fins la setmana vinent. Gràcies. Adéu.

El Matí de Catalunya Ràdio. Ricard Tostrell. Hi ha dos tipus de persones. Les que miren la travessa i les que hi participen. Apunta't a una ruta extrema per Catalunya amb la nova edició de La Travessa. Busca una parella que s'atreveixi a acompanyar-t'hi i envia'ns un correu a casting.latravesa3cat.cat

20.000 euros t'hi esperen. Prepara't per l'aventura més extrema.

Els millors preus del Black Friday ja els tens al Corte Inglés.

Anticipa't amb un televisor Samsung Neo QLED MiniLED de 65 pulsades que costava 1.099 euros, ara per 599 i amb finançament fins en 12 mesos. Fins al 8 de novembre, anticipa't al Black Friday al Corte Inglés. Finança-ho a la botiga o amb la targeta al Corte Inglés a la web i l'app. Finançament ofert per financiar el Corte Inglés i subjecte a la seva aprovació.

Consulta les condicions al corteinglés.es. Fa 20 anys, el cantant del Slag San Busto, Pemi Fortuny, va deixar els escenaris per engegar un projecte a Sierra León, una ràdio comunitària.

Li van posar Cat Radio Barmín, projecte Barmín en limba.

Significa la nostra ràdio. It's the radio, Radio Cat Barmín.

Era fácil llegar a todas las aldeas, a todos los pueblos, que se nos ocurría una ràdio.

It is the principal radio station, it's well recognized.

I have never thought of being a journalist. Now all you listen to Radio Cat Barmín? Yes.

Cataluña Ràdio Som 3CAT.

Arriba al Gran Teatre del Liceu i Capuletia i Montecchi de Bellini, una obra mestra del Belcanto. La tragèdia romàntica més inmortal amb les veus de Lisette Oropessa i Rafaela Lupinacci. Del 30 d'octubre a l'11 de novembre. Entrades a liceu.cat. Buena entrada en la Champions

de los Seminuevos, Dalí. Gran ambientazo, Manu. Una passada, todo listo para un gran encuentro en ocasión plus. Primer acercamiento, estoy a la jugada. Entra en el área, se la ha quitado sobre la línea. Qué barbaridad. Increíble, la asistencia ahora tiene que ser clave. Buena venta. Buena venta, buena venta. ¡Vamos! Venga, por más. Venga.

La cançó del dia de Catalunya Ràdio amb Sergi Ruiz Serret. Bravo! Molt bé.

Molt bé. Avui no trepitgem la cançó. A veure si el dia baixa, saludar. Què tal? No l'heu vist, va. Té una veu que sembla que potser li agrada.

Captivats. Armínia. Armínia, per favor. Mira, escolteu-la, escolteu-la. És igual, la veu. Ai, noia. Clarament. En aquest cas, les pitiguses, i en especial el que han redoblat. Hi trobareu també veus conegudes, com Albert Pla. Ben dit. Vinga, vinga, vinga.

No he pogut sentir res. No va bé el que canta. Això és música. Està com recitant. Sí.

Molt bon dia, soc alcalde d'aquí del quiosc.

Què ens queda pendent?

Un ministro de transportes d'un país com Espanya no puede continuar en su cargo. Mira, la veritat, no.

Bé, jo crec que es va cobrir una etapa i vam entrar en uns moments molt complicats. I crec que aquests moments. Jo els he tapat. Si estic aquí és gràcies a ell. L'any passat va ser una mala temporada. I tant que sí. Jo diria que aquest any hem tingut molts problemes. Més que ningú, eh? Si això ho dic a la massa social, es dirà que som uns somdormits.

Vinga, va, home, sisplau. No es pot anar així pel món. Vinga, adeu. Adéu. És l'hora dels temes pendents amb Gerard Jubany, Carles Roig i Ora Villamata. Bon dia. Bon dia. Carles, que és el teu any aniversari. Vinga, vinga, escorpí. A aquesta hora, quins temes tenim pendents avui, Jubany? Doncs diversos. Per començar, aquest matí hem conegut el nom del nou ministre de Transport després de la dimissió ahir d'Òscar Puente. L'ha anunciat el president Pedro Sánchez en una compareixença breu i sense preguntes per part de la premsa. Buenos días. Muy bien. No, no, no, no, pero no se me hagan tanta presa, presidente Pedro Sánchez. A ver, no se. Si pot tornar a entrar, sisplau, explique alguna cosa més. Estamos a las puertas de unas elecciones. He decidido que Cuerpo sea un ministro puente. Cuerpo. No puente, o sea, el ministro puente será cuerpo. Bueno, em sembla més o menys lentes, que serà com un ministre pont. No digo que puente sea cuerpo,

sino que cuerpo será el ministro puente que se integra al cuerpo de ministros. Cuerpo, no puente. Però, a veure,

que han nomenat com un ministre pont, com que hi ha unes eleccions. Sí.

Y se llama Carlos Cuerpo. Es su santo.

Cuerpo será el ministro Puente, no se entenga. ¿Cómo? Pero es que es así. Es así. Cuerpo será ministro Puente. Vale. Queda clar. Gracias, Pedro Sánchez. A vosotros. Dentro de un rato haré otra comparecencia. Ah, sí, d'aquí una estona em convocarà un altre. Per què? Para valorar la victòria del socialismo en Estados Unidos sobre la derecha y la ultraderecha. No ha guanyat el socialismo als Estats Units. Primero fue Brasil, ahora Estados Unidos, y luego seré yo. Muchas gracias. L'últim que espera és l'esperança. Espera, reaccions al nomenament de Carlos Cuerpo, com a nou ministre de Transport. Puente se va, pero Sánchez se queda. Alberto Núñez Feijóo, bon dia, com està? Dice que se ha marchado en nombre de la dignidad,

pero no hay dignidad ninguna en ese señor. Hace muchos meses perdió la dignidad. Puente. I Sánchez, també.

Sí, l'hem vist, ara que el podem saludar, el programa de la Susana Griso, ara fa un moment, senyor Feijóo, en una secció que es diu Un Café Con. Sí, però no n'hi ha cafè. No en sé per què se llama així. Però, afortunadament. Posar-hi un cafè. Cafelito, no, un cafè con leche. Amb això té raó. Afortunadamente, Susana es una gran profesional. Hemos conversado cómodamente, sin las gafas, yo dando un rollo joven, juvenil, aunque no me vea nada. Ah, no hi veu, vostè? Ens hi vam fixar, que s'ha traït les ulleres, ara, pels actes. No, però no veu res, no?

Doncs això és el més important.

El micròfon és aquí, senyor Feijóo. Aquí, aquí. Aquí davant. Estoy moviendo los brazos. Aquí, aquí el micròfon. Ah, aquí, aquí. Exacte. Ah. Escolti'm, que li faré una pregunta, senyor. Ábalos, Zerdán, Zapatero, Puente, esa es la dignidad del corrupto Sánchez. La seva resposta, tipus, no? Caso cloacas. Ha tornat a perdre el micròfon. Caso joyas, esa es la dignidad de la corrupción. Sí, el Barça, home, el Barça. Ahir el Barça va guanyar el seu partit de Champions contra l'Aston Villa, 3-0, comoditat absoluta, tranquil·litat, anem esvaient dubtes després de les derrotes contra PSG i Madrid. Menos mal, menos mal, que estaba la milla mal, la milla mal para bien y para mal. Com estàs, Munir? La bell, la bell, la milla mal. Vaig sentir l'altre dia que cap senyor havia reguit amb el la bell, la bell, eh? Sí, la minya mal. Bueno, Armínia, sí que s'ha dit que últimament us havíeu distanciat una mica per un tema d'uns negocis que el Munir volia engegar i que la minya no n'estava al cas. Això és mentira, senyora, mentira. A mi me volen separar del meu fill, però us diga una cosa,

no lo vaig aconseguir. Estàs bé, Munir, estàs bé? ¡Vuelve Cataluña, tío! La mina iba a sortir per la porta gran, ¿sabes? Se lo guisa, se lo come,

¿sabes? Roba el balón, hace así. ¡Eh! ¡Asegasa! ¡Eh! ¡Chuta, no chuta! Al final, más cacolazo, tío. O sea, que cachando me he posado. Bueno, y ya está. No tornis amb el.

Se me ha posado dura, vamos. Te voy a decir una cosa, tío. Te voy a decir una cosa.

Yo no pensaba que ayer mi hijo estuviera recuperado al 100%, ¿sabes? No ha recuperado de qué. Tenía molestias. ¡Qué molestia ni qué niño muerto, tío! ¡No! ¡Claro que no! ¿Tú no viste las imágenes del concierto del Meléndiz, tío? Que esto sí que es jodida. Sí, se lo va a ver al concierto de Meléndiz con la seva parella y había también otros jugadores del Barça con las sevas parellas. Sí, no sé quién estaba peor, tío. Si el Rodri este que estaba ahí bailando y cantando como si fuera gilipollas. Bueno, no ho diguis de aquí esta manera. El Fermín comiéndose un bocato de gritos de la novia, tío. ¿Qué me estás contando? Tío, que somos animales. Bueno, sí. Y el meu fill, que casi se me rompe el corazón al verlo, tío, ¿sabes? Sí, por las imágenes no semblaba que eso estuviese pasando ahí. Mira, yo no quiero problemas con nadie, tío, pero la Nicki Nicole nueva esta que tiene ahora. Sí, que se llama Inés García. Sí, la Nicki García, ahí la tía bailando, y mi hijo, tío, que no sabe ni quién es Melendi, tío, que Melendi es de mi época. Molt bé. Doncs gràcies, Munir, pel teu Y ahora van y la Min y la Inés Nicole, estas se han comprado dos perritas, tío. Esto sí que ya se apaga y vamos, ¿no? ¿Qué pasa? ¿Quin problema hay que se hayan comprado? ¡Que no haya haiga el pipicán, tío! ¡Que no haya haiga! Es veritat. ¿Cuántas veces lo he de dir? ¡Que venga la policía, Pedralbes! És la teva gran reivindicació i la teva lluita social. ¡Que venga la policía, que no haya haiga! Fins un altre dia, Munir, gràcies. Nosaltres. Més temes. Sí, una polèmica d'àmbit cultural. Has dit que hauràs un previ ondus, has donat. Sí, home, Josep Maria Cantimplora, doncs sí, ara ho comentàvem fa una estona, de fet, amb ells. Ha rebut un previ l'ondas. Sí, bueno, Catalunya Ràdio, el programa. De les sortis. Que no surti d'aquí. Del Roger Carandell, la Marta Montaner i la Juliana Canet. La Juliana Canet, sí. No sé qui són. Sí, que saps qui són. I tant, que saps qui són. Ja has sentit el programa que fan cada tarda. I a la nana aquella que crida.

Escolta'm, fan. No sé qui són. Hermínia. No sé qui són. Sempre que parla. Fa molts anys que hi

sou per aquí a la ràdio. Fan crònica social. Sí. Fa molts anys que hi són, o no? Home, sí, ja fa uns anyets. Molts, molts. Quants són, molts? Fa un temps, ja. Es dediquen a això, a la crònica social, que en diríem salseo, però com nostrat. Jo el sento a vegades, a la tarda. Perquè ara amb el canvi d'hora. Això ho feia la Lina Castilla y Ajo, una secció de la crònica social. Però de quin segle està parlant? Molt millor era una secció molt seguida i també la Fina Brunet feia un espai de cròniques socials ben feta va morir què diu la Fina, per favor?

ah, no, va morir no digui això

això està fora de lloc farem una pausa per la publicitat i ara tornem.

En Tito torna al teatre. M'encanta el teatre. Amb la Tat, en Jonsi i els Falalà. Hi, kids! Hi! I tenen preparat un espectacle amb molta música. M'agrada moltíssim cantar. Jocs i sorpreses. Tito, el musical, la superexcursió.

Del 5 de desembre al 17 de gener. Consulten la informació al web del Super3. Entrades ja disponibles. Ja el tenim. Fins al 25 de novembre, un 25% de regal en totes les joguines a Hipercor i al

Corte Inglés. Les Barbies, la casa de nines de Gabi, els Lego, els Super Royals de Marvel. Totes les joguines, fins i tot les més buscades de les grans marques. Amb un 25% de regal.

Perquè puguis comprar més joguines del 17 de desembre al 5 de gener.

A Hipercor i al Corte Inglés, a la botiga web i app.

Catalunya Nit. Un informatiu amb profunditat. Busquem sempre qui més en sap per resoldre els interrogants del dia.

I com sempre, amb la força dels serveis informatius de Catalunya Ràdio.

Catalunya Nit. De 9 del vespre a 11 de la nit. Amb Manel Alías i Agnès Marquès. Ens allunyem de les estridències. Mirem d'acostar-nos al fons dels esdeveniments.

Llavors hi havia també aquell el Julià Pairó. Sí, home. Anava a casa de la Mònica Randall. Sí, la casa dels famosos. Anava a casa de la Teresa Gimpera. Sí. Un programa molt maco feien, eh. Sí. Jo sí que era d'artista. I ara ja anava a casa del Diango. Ah, sí. I ara ja anava a casa del Manolo Escobar. Ai, sí. Sí, sí, sí. El Paret. El Paret. El Paret. Sí. Tots aquests artistes d'una època diferent.

No, com la Dulcinea. Què és Dulcinea? Dulcinea, què dius, Armínia?

És una altra època, és una altra època. Ara el dia que vam guanyar el Premi Ondes, del Premi Ondes, vam fer una festassa amb en Toni Bassas, que era un crió. Va venir el Josep, vas fotre sort a la taula. Quin Josep? El Josep Cuní. Ah, el Cuní va venir. Va venir a la festa. Un Carles estava allà, una cantorada emprenyada, Carles Cuní emprenyada, que fotia una pescada. Era maca aquella època, era una època bona, sana. Molt sana. Molt sana, molt sana. No, i ara també és una bona època. És una altra època, efectivament. És així líquida, no? No faci servir conceptes que no sap què volen dir. Què vol dir una època líquida? Les productores anaven més maques. Hi havia catapés. Entraven i sortien, donaven un paper. Ara ja no donen ni paper, s'adormireu aquí a la pantalla. També en fem servir de papers. Més moviment, més una mirada, una cosa. I es fumava la redacció, que ara, gràcies a Déu, ara no es fuma. Sortíem d'aquí i anàvem de puta. I ara això no passa bueno, no passa bueno, està ple de puticlubs aquest barri jo recordo un que era calb que anava sempre aquí a una perruqueria que entrava. I que ella entrava a casa de barrens això s'ha fet tota la vida aquí ara no es fa tant ara gens passaves per aquí la matinada i veies els dels programes que feien unes coses si ara no venia ni la ràdio deixaven entrar gent aquí un peio no venia ni la ràdio aquest.

Jo és molt jove. Jo ho faig des d'Osona tot. També n'hi ha de puticlubs aquí.

És el que anava a dir, a Osona també tenim de tot. Això no és el que era abans. Per sort. Bueno, me'n vaig, me'n vaig. Doncs res, que venga la nana a cridar aquella. A veure, Armínia, vostè per què està tan negativa? Ara s'ha encomanat del que en ti plora. Fa dies que em voleu fer jubilar i no em jubilareu pas, eh? Podeu anar fent aquestes merdes que foteu, però jo ho aguantaré, eh? Vostè ja deu passar de l'edat. Tinc 83 anys. 83. Tinc 4 trienis i vaig aguantant. Se pot fer un altre programa, TV3. Sí, vull fer programes, però no em posen en la guerrilla. Abans hi havia la Llúrbia.

En comptes d'anar a veure cases de famosos, podria fer un de segones residències de famosos.

Això també seria maco, aquestes coses que feu tot el rato. Nínxols de famosos nínxols de famosos, també és maco sí, és maco estaria bé que foteu, no foteu res més va! home, ara ve la renaixença ara la renaixença ara per això el Peyo és aquí el Peyo per explicar-nos què farà la renaixença dediquem el capítol avui a la pipa de fumar no sé si n'utilitza de pipa de fumar el capítol avui de la renaixença. Pipa de fumar. De fumar de la vida, sí. Sí. És que ho feu com si parleu com si fossis objectes del passat.

Bueno, no, parlem de tot. També hem parlat del telèfon mòbil, a vegades, de coses més. Bueno, de tot. Avui ens entrevistarem també unes noies que es diuen al·lèrgiques al polen. No sé si les coneixes o les has escoltat. Al·lèrgiques al polen.

És molt divertida, sí. Són unes noies que criden, llavors. No, canten, i canten molt bé. I canten bé, canten bé. Ja les escoltaré. Són joves. Sí. Ah, mira. Sí, sí. A veure que en tinc plora. O sigui, quan no has de parlar, entres, interromps el que estem dient, i ara que t'estem fent preguntes, i ara et quedes callat. He vingut a arreglar el sostre de la ràdio. Sí, l'estan arreglant, el sostre de la ràdio. I l'Ostrell, que no hi és avui, que està amb lo d'Estats Units. Ha marxat, ha marxat. Ha anat a les midterms. Com ha anat això d'Estats? És que no he escoltat res, jo. Jo tampoc, jo m'he llevat tard avui i no he escoltat res. Sí, han guanyat els altres.

Tenien molta gent. Jo tinc la sensació que aquestes eleccions que fan s'han posat de moda fa 7 o 8 anys. Vull dir que fa 7 o 8 anys no parlava ningú

d'aquestes eleccions d'Estats Units aquí. No hi anava ningú. No. Les migterms, no? Sí, migterms. Les eleccions de mig mandat, que es diu. Això no es fa aquí, no? No. Ja aniria bé que es fes, eh? Aquí el del Senat ho ajunten amb l'altre, perquè si no, no hi hauria ningú a estar. Sí, no hi hauria ningú a estar. Tu aniràs a votar, que en tinc l'hora? Jo no voto. No votes? De l'any 83, jo no voto. Van ser les últimes eleccions. Vaig votar en Pujol i no hi més. Em va decebre, em va decebre perquè no es va voler pujar més el sou. Ja. I ja no vaig votar més. Des de llavors no he tornat a votar. Mai més, soc periodista, no voto. Els periodistes també voten, eh? No, nosaltres no. I allò de la trucada del Manu Guix, que no ho fem avui. El Cuní no va votar mai. Ostres, és veritat. Ui, em sembla que ja no hi arribem.