El matí, d'11 a 12 h (Entrevista i humor) - 09/11/2026

Catalunya Ràdio. Les notícies de les 11.

Bon dia us informa Joan Bota. I continua ara els retards i les cancel·lacions a Rodalies en un matí complicadíssim, altra vegada per una vaga encoberta dels maquinistes. Els problemes d'avui precedeixen les tres aturades previstes a més pels pròxims tres dies. La primera demà, que repetirà dijous, i entre mig dimecres s'hi afegirà la convocatòria de vaga general. Anem a l'estació de Sants, a Joan Garcia.

Nosaltres, clarament, si algú no compleix amb les seves obligacions de feina, com qualsevol empleat,

Joan García, Catalunya, Ràdio Estació de Sants.

Més notícies, Natalia Ramon.

També la indústria de la carn comença avui 5 dies d'aturada en escorxadors i fàbriques d'embotits. Uns 35.000 treballadors del sector estan cridats a participar en una vaga que pretén desencallar la negociació del conveni col·lectiu. Reclamen, entre altres coses, un increment salarial d'un 4% i una reducció de la jornada laboral. Anem cap a Riu de Llots de la Selva. Clara Jordà, bon dia.

Hola, bon dia. Els sindicats critiquen la precarietat del sector i asseguren que les empreses s'aprofiten de la debilitat dels treballadors, perquè molts d'ells són immigrants. Abdul Colibali és el responsable del sector de comissions obreres a les comarques de Girona.

La gent no busca saber ni el seu dret ni res, perquè si vas a demanar el teu dret s'ha de poder parlar bé. I si no pots parlar, imagina, que és complicat. Amb això agafen per aprofitar de la gent.

Els treballadors en vaga han bloquejat l'entrada de l'empresa FriSelva impedint l'entrada dels camions. Aquí s'hi sacrificen cada dia 8.000 porcs. Clara Jordan, Catalunya Ràdio, Riu de Llots de la Selva.

I sindicalistes i membres d'Unió de Pagesos s'han tancat aquest matí als serveis territorials d'agricultura de Tarragona per protestar per la falta de resposta del govern a les reivindicacions urgents que fan. Unitat Mòbil, amb Albert Cots i Clara Echevarria Domingo. Bon dia. Hola, bon dia.

S'hi han tancat en protesta per la falta de resposta a les necessitats derivades de la pujada de costos de producció i la davallada de preus dels últims mesos. Per a Unió de Pagesos, si bé reconeixen que el govern ja està treballant, a més de les mesures estructurals, demanen celeritat a l'hora de concretar els ajuts als diferents sectors per evitar que cooperatives i explotacions agràries hagin de plegar. Raquel Serrat és la coordinadora nacional d'Unió de Pagesos.

Amb el tipus d'ajuts que el Departament està plantejant no hi estem gens d'acord perquè ells el que estan dient és que volen fer un estudi tècnic sector per sector per veure l'impacte que ha tingut l'augment de costos, la baixada de preus i també la sequera històrica que viu a Europa i això es pot traduir en que els primers pagesos que comencin a cobrar passin a finals de l'any que ve. Això és totalment inviable perquè perdrem pagesos

i fins i tot cooperatives. De moment, tenen prevista allargar aquesta acció fins demà a la tarda, quan s'han de reunir de nou amb el govern. Albert Cots i Clara Chavarría, Unitat Mòbil de Catalunya, Ràdio Tarragona.

La plataforma de factats per la hipoteca del Bages denuncia la desproporcionalitat policial durant el desallotjament de l'edifici ocupat aquest cap de setmana a Manresa, quan feia dies que estaven negociant. El balanç és de 40 persones identificades, una de detinguda, que ja ha quedat en llibertat amb càrrecs, i una vintena de ferits. Manresa, Natiadell, bon dia. Bon dia. Denuncien un abús policial per part dels Mossos d'Esquadra.

Entre els ferits, una fractura al peronè i una altra al metacarpià. Martí de les Heres, portaveu de la Pà Bages, ha dit que l'èxit d'aquest cap de setmana ha generat un precedent històric de lluita del moviment de l'habitatge. Reconeix que l'administració ha estat a l'alçada, però ha deixat clar que la victòria és del moviment popular i sindical.

En 48 hores, la PAC Bages i la COSAC vam aconseguir que un bloc de la Sareb que portava més de 10 anys buit passés a tenir el seu valor d'ús, el seu valor real, que és que hi visquin persones.

5 famílies ja estan vivint a l'edifici ocupat. Nati Adell, Catalunya Ràdio, Manresa.

Pèrdues en Díbia. El gegant nord-americà de la intel·ligència artificial per l'escàndol que implica el COCO. Informes de la intel·ligència dels Estats Units apunten que tenia una relació sentimental amb una suposada espia xinesa. El magnat ha admès haver estat infidel a la seva dona, però no n'ha donat més detalls. Trump l'ha defensat i el ministre d'Afers Estrangers xinès rebutja les acusacions, com assegurava el seu portaveu. Ja hem respost anteriorment sobre aquesta qüestió. El ràlat sobre un suposat espionatge xinès és una difamació i una campanya de desprestigi totalment infundada.

Esports Marcos García. El Barça referma com a líder a la Lliga masculina abans de l'aturada de seleccions. Ahir Atlético de Madrid 1, Barça 2. Els de Flick tenen 3 punts de marge sobre el Real Madrid, que és segon, i 5 sobre Atlético de Madrid, que és tercer. L'Espanyol és tretzer, amb 12 punts, 2 per sobre del descens. A segon, el Girona perd a casa 0-1 contra l'Almeria. Ara és vuitè a la classificació a un punt del play-off i sis de l'ascens directe. Avui tanca la jornada segona el Sabadell a dos quarts de nou a casa contra la Reial Societat B. A la Lliga F el Barça és el primer, l'Espanyol sisè i el Badalona Women és quinzè abans de jugar avui a les set contra l'Atlètic de Madrid. En futbol serà el Catgast Energia Santa Coloma. Confirma Imanol Arregui com a nou tècnic. Aquesta tarda ja dirigirà el seu primer partit i demà es farà la presentació d'Imanol.

Fins aquí, les notícies.

A Catalunya Ràdio, el concurs pendent.

És l'hora del concurs pendent. Avui ens truca el Roger de Nou. Roger, bon dia. Hola, bon dia. A punt per guanyar 250 euros? Sí, salud. Això, si encertes aquesta pregunta, que es titula La Immortalitat.

La immortalitat és una barbaritat. Jo amb 80 anys ja en tindré ben prou.

Avui he sentit per la ràdio, em sembla que era un programa que es diu al matí de Catalunya Ràdio, que les empreses farmacèutiques han detectat que, pel motiu que sigui, hi ha moltes persones interessades en allargar el màxim possible la seva vida. O sigui, hi ha persones que no en tenen prou en viure 80 o 90 o 100 anys, en volen viure 150 o 200, i estan disposades a gastar-se els calés que calgui per aconseguir-ho. És per això que les farmacèutiques s'han posat les piles i s'està invertint el triple que fa uns anys en biotecnologia per aconseguir la pastilleta que t'acosti a això, a la immortalitat. Però per què voldria una persona, Roger, viure 150 o 200 anys? Se t'ha ocult algun motiu? Personalment, a mi me'n vénen dos al cap. El primer, veure com el Barça supera el Madrid en número de Champions. En el teu cas, que ets perico, pensa que serien 50 o 100 anys més de sofriment. Sí, agonia. I el segon motiu pel qual m'agradaria viure 200 anys és per seguir veient vídeos de la gira de l'oreja de Van Gogh i la Maya Montero fluctuant entre el cant líric i la brama del cérvol del Pirineu. Però per la resta, per què gastar-nos diners en viure més anys si sabem que el clima ens matarà a tots abans, no queda clar si per massa calor o per massa fred, o si no ens matarà un dron d'alguna d'aquestes guerres que estan en marxa, o ens quedarem sense aigua, o simplement anirem d'excursió per Montserrat, ficarem malament el peu i cap avall. És una reflexió que deixo sobre la taula. I ara, atenció a la pregunta, Roger. Quants anys va viure Maria Branyes Morera, la catalana que ha viscut més anys de la història? Et dono quatre opcions. Opció A, 105 anys. Opció B, 117 anys. Opció C, 121 anys. Opció D, 126 anys. Temps.

La B i la C, me les pots repetir, sisplau?

La B, 117. D, 126. Doncs em quedo amb la B. És una resposta. Correcte! De Roger. Ja tens 250 euros. Segueixes jugant per 300 demà o et plantes? Jugo, jugo. Doncs abans escoltem, Roger, que vagi bé. Molt bé, adéu, bon dia.

Estalvia amb els productes Bonpreu. Fins al 16 de novembre a les nostres botigues i a Bonpreu Esclat Online trobaràs més de 50 productes marca Bonpreu en promoció 4x3. Aprofita aquesta oferta irresistible i omple el cistell estalviant. I amb l'app Bonpreu Esclat gaudeix de descomptes personalitzats i supera els reptes que et faran estalviar encara més.

El Teatre Romea presenta La promesa de l'alba, de Romain Garry. Josep Maria Flotats encarna una vida fascinant. Una història extraordinària plena de reptes, somnis i esperança, marcada per la promesa d'un destí, un viatge irrepetible. La promesa de l'alba, amb Josep Maria Flotats, al Teatre Romea.

El Palau Sant Jordi. Sí, home. I què més? Doncs molts bons records, retrobaments. M'ha costat conèixer't, tio. Sí, he canviat una mica. I moments perillosament divertits. Lari, t'estic odiant tant.

En un foraster especial. Sou bo, bona gent! El Foraster al Palau Sant Jordi, dilluns a la nit a TV3 i a la plataforma 3CAT. I molt aviat, la nova temporada.

Els millors preus del Black Friday ja els tens al Corte Inglés.

Anticipa't amb una rentadora HigherX sin sèries amb 10 kg de capacitat de 579 euros, ara 425, amb finançament fins a 12 mesos.

Fins al 15 de novembre, anticipa't al Black Friday i al Corte Inglés. Finança-la a la botiga

o amb la targeta al Corte Inglés a la web i app. Finançament ofert per financiar el Corte Inglés i subjecte a aprovació.

Consulta en les condicions al corteinglés.es.

I avui és dilluns, secció de televisió amb Mariola Covells. Bon dia, Mariola. Bon dia, Ricard. I Daniel Porras. Bé, bon dia. Bon dia. Secció de televisió el dilluns perquè avui no es parlarà d'altra cosa del que passa a la televisió. D'entrada tenim a Bascala, televisió espanyola, i Pedro Sánchez, a la sèptima. Què miraràs, Mariola?

Yo miraré todo. Claro, yo miraré todo. Además, no creo que O sea, tengo la sensación de que no será coincidente estrictamente en el horario, porque la revuelta comienza más tarde. Sí que estarán una miqueta ahí y tal, pero yo miraré todo. Primero una cosa, es decir. Vaig a mirar la sèptima, que comença abans, i després en passaré a I després faré zapping, i després ho mirarem diferit. En fi, m'espera una nit interessant, saps?

Jo, Ricardo, ho miraré tot, però demà del que es parlarà no serà de l'entrevista de Pedro Sánchez a la sèptima, es parlarà de. De Abascal a La Revuelta. I ja batissi una cosa, Mariola. L'entrevista de Pedro Sánchez a La Revuelta va fer un 33,9%, em sembla. Ens ho compeso, la que farà força més, Abascal.

Sí, sí. Dius Abascal, eh? Sí, sí. De tota manera, abans que res. És que estic en cessa, companys, amb este tema, eh? O sea, estic en cessa, perquè a mi ja només me falta cridar per telèfon. A Santi, a Pascal. Sabeu? O sea, ja per saber, perquè estic una miqueta.

Cridar vols dir trucar, eh? Trucar, sí, claro. No, no, o potser trucar i cridar-lo, les dues coses. Per què? No, anem a vore,

perquè jo esta opacitat no la suporto. És a dir, que. Televisió Espanyola, El Terrat, Vox Formación Pública, ¿podeu explicar exactament ja i no esperar a esta nit a que David Broncano explique què és lo que m'ha dit Televisió Espanyola explique exactament què ha passat? Perquè jo ara mateix no tinc la informació. Sí, que ha passat amb moltes coses, Ricard, moltes coses.

Primer el públic, hi havia un públic convocat

i se l'ha desconvocat. No, no, no, vaig més enllà. A veure. No, entrevistem a Abascal perquè ens obliga a l'adjunta electoral. Bueno, això és una interpretació prudent, no hi ha una imposició.

Total, perquè no estem en campanya, si estiguéssim en campanya seria una altra història.

Exactament, no. Ells han interpretat que la llei, que és de veres que si tu ho llitges amb minuciositat, pot ser que després et caiga una bronca, una multa, el que siga. Però això tampoc està clar. És a dir, a mi, ara mateix Televisió Espanyola no ha explicat exactament per què ha presa aquesta decisió. Això per una banda. I després, el del públic. És a dir, no ho tolere. ¿Qué? ¿Vox o Ademanat? ¿No o Ademanat? Es que es una respuesta muy sencilla. Es decir, el Terrat fa la coordinación del público. ¿Qué te he que decir? No digo nada. Televisión española. Vamos, ya es que no me falta también telefonar a la dirección. No, es que no, bueno, tal, no te puedo decir más. No, no, no, ¿cómo que no me puedes decir más? ¿Qué me puedes decir?

És que aquí, Mariela, hi ha dos problemes. Del tema de la qüestió del públic, aquesta incertesa, aquest emplaçar el programa, aquest ja ho veureu. Si no saben ben bé quina resposta donar, és greu. Si sí que ho saben. I no poden, és greu. Si sí que ho saben i volen fer com un cop d'efecte perquè hi hagi encara més audiència.

No, no, és que per això tot mal, Darío.

Però és que partim de la base d'un problema bàsic que ho comentàvem fora de micròfons amb el Ricard abans de començar aquesta secció. El problema inicial és si cal o si la revuelta és el lloc on han d'anar a fer entrevistes Pedro Sánchez i Santiago Vázquez. No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no,

no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no,

que està provocant, tot el caldo a cultiu, tots els problemes, tot el. Sí però no, ara aquest públic, ara Adedo, ara si el to de Broncano serà el mateix, aleshores guanya Abascal tant si sí com si no.

Clar, i després una altra cosa que també em tens, César, que és, avui en l'entrevista quedarà completament diluït quin és l'ideari de Abascal, perquè estarà equil·lipsat per tota esta moguda, és a dir, No, el públic no, tal, no sé qué, el sistema, bueno, hem canviat, tal, bueno, tal. Ja, però què pensa fer Santiago Abascal si guanya i té que fer govern? És a dir, què pensa fer? Llavors això quedarà una miqueta opacat perquè, a més, ells utilitzaran, siga com siga, la moguda per a treure benefici. Llavors jo, el que vull saber, el que vull realment, sí, ja que va allí, vull que Isa siga el centre del debat. Però això, Mariola,

també seria una desproporció de tracte en referent als altres convidats. És a dir. No, perquè a Pedro Sánchez se li va preguntar. Sí, no, no, he de dir que no ho pregunti. Però al final tens mala peça al taler, perquè si li fas una entrevista amable et condemaran per blanquejar el feixisme. Si li fas una entrevista exigent et diran per què no ho fas amb tots, per tant estàs trencant el principi de neutralitat. Llavors aquest és el punt, que és molt difícil que això estigui bé.

Jo entenc el que dius. Completament. Difícil. No es imposible. La tele pública té esa obligación. Yo también os digo, yo creo que Broncano estará bien, pero yo, ¿qué hago en este mogollón? Que yo soy un cómic que realmente voy a hacer jujujaca y tocar el tambor. Es decir, es que yo creo que se ha hecho de las manos, es decir, ha hecho un rollo de estos de bueno, pues aquí estoy, vamos a traer eso en adelante, pero vamos, que no era en absoluto la intención. Cuando la revuelta va a ser contractada en esa cadena, ni de casualidad. Vamos, creo yo. Entendiendo lo que dices, Ricard, sobre eso del principio

de neutralidad y la mala pesa al taler, yo creo que, davant la diatriba de ¿qué hacer? ¿Hacer como siempre? Per tant, entre cometes, riure-li les gràcies o blanquejar a l'ultradreta, o. No ser tan neutral com ho és amb un altre tipus de convidats, jo crec que els espectadors entendran i aplaudiran, no sé si és el verb, que opti per aquesta segona opció.

Sí, ha ganado porque si le hace una. Bueno, ante todo felicidades a vuestra compañera que ha expuesto muy bien el dilema, ¿no? Si Ebroncano le hace una entrevista cachonda, pues lo que decía vuestra compañera, ¿no? Se banaliza un poco el fascismo y Abascal queda como una figura. Casi entrañable, ¿no? Como un cuñado, pero un cuñado simpaticón que en el fondo no va a hacer tanto daño a la convivencia como dice la propaganda, digamos, Rogelio, ¿no? Y si le hace una entrevista seria. Abascal puede protestar a la Junta Electoral Central diciendo que el artículo 66 de la LOREC dice que tiene que haber igualdad de condiciones y que, por tanto, le exige el tono de cuñadismo jovial que ha imperado en las otras entrevistas. Eso por un lado. Y luego, por otro, es que Broncano no le puede hacer la entrevista seria aunque quisiera, porque es que Broncano no es periodista. Broncano es un universitario frustrado, tiene título de bachiller, los estudios universitarios que ha cursado parcialmente no tienen que ver con el periodismo, ha cursado estudios de física, de informática, y por tanto. No tiene el fondo de armario que hay que tener en periodismo para hacerle una entrevista realmente fiscalizadora a Pascal. Es imposible. Del mismo modo que no le pediríamos a Silvio Ochoa Horrando que nos haga reír. Entonces hay que respetar un poco también la profesión del periodista. Para ser un buen periodista y poder entrevistar a Abascal hace falta muchos años.

Máximo, ¿te puedo hacer una pregunta a raíz de lo que estás contando ahora? De acuerdo, no es periodista, pero ¿qué pasa cuando sí que hay periodistas con la carrera, con fondo de armario, etcétera, etcétera, que entrevistan a gente como Abascal? Y las preguntas que le hacen tampoco son fiscalizadoras, sino que le bailan el agua. Cosa que pasa mucho en este país. Y quien dice a Pascal dice a otro tipo de periodistas. ¿Qué pasa cuando van según qué políticos a según qué programas de su cuerda, digamos, y no los ponen contra las cuerdas? Me parece más grave. Al fin y al cabo, no es periodista broncano, pero es más grave cuando periodistas que sí lo son no preguntan lo que tienen que preguntar a quien tienen delante.

Sí, bueno, depende del filtro moral o profesional que apliques, pero sí, en líneas generales, tiendo hasta de acuerdo contigo, porque el periodismo al que tú apuntas se llama periodismo concertado. Es decir, tú haces entrevistas blandas, dirigidas, cuando no manipuladas, a cambio de inserciones publicitarias en tu medio. Yo no soy nada sospechoso de ser tolerante con el periodismo concertado porque tengo una trifulca en los tribunales que todavía está en marcha porque acabo de interponer una nueva demanda con uno de los reyes del periodismo concertado que es Antonio Naranjo. Que está absolutamente vendido al ayuicismo. Ayuso aquí en Madrid le ha dado un programa y es un tipo que todavía intenta difamarme con los tuits que tendría que haber retirado en 2014. Es decir, es un periodismo, como bien dices, mucho más. Es una práctica mucho más nauseabunda que la de que aparezca simplemente un humorista haciéndose pasar por periodista.

Mira, recordo, deixa'm preguntar una cosa, Mariola, amb la polèmica que va haver-hi a Estats Units el 2015 amb Stephen Colbert i Donald Trump. El va entrevistar, era un candidat que era relativament inesperat aleshores, no? I després d'aquella entrevista, Colbert va dir que no tornaria a entrevistar mai més Donald Trump com a president. Va aguantar que li costaria mantenir el respecte institucional que exigeix en aquest cas el càrrec, no? Recordo també polèmiques que hi va haver amb Jimmy Fallon entrevistant també a Donald Trump, perquè el van acusar de normalitzar el personatge, però també és veritat que a Estats Units. La política dels Estats Units es marca molt des dels leits, no? Aquí no estem tan acostumats, aquí el leit és una cosa molt més d'entreteniment, no sé si aquest punt també és important sobrellar-ho,

Mariola. Sí, jo anava ahí, precisament anava ahí, Ricard, és a dir, nosaltres som molt joves en esa coyuntura, és a dir, nosaltres no tenim esa cultura de vore als polítics, fa relativament poc, això ho hem parlat así, fa relativament poc que han començat a anar a programes que no són estrictament informatius, i jo entenent el que diu Máximo, i estan d'acord, sí que hi ha una cosa important, interessant, em sembla a mi, i és que jo no li demane a Broncano el mateix, en el sentit estricte de la entrevista, no li demane el mateix que li demanaria a una Sílvia Inxaurrondo que has citat tu, o a un a qualsevol. Periodista de qualsevol cadena. Yo ahí, vamos, yo soy súper, súper, súper estricta. ¿Qué vuol dir eso? Que Bronca no té marge, es a dir, ell no és periodista, ni pretén ser periodista, ni mai ha jugat i s'ha basat. Jo deia al començament això de que ell, és que ell no vol, és que, o sea, jo crec que fins i tot no li interessa això, no?, S'ha vist arrollat per esta història i té que eixir-se de la moguda. Però jo no li demano el mateix. No vaig a mirar la famosa entrevista d'Urdazi a Aznar en Televisió Espanyola. No sé, Máximo, no sé si m'he explicat.

Sí, sí, sí. Máximo. Bueno, a mí sí me importa si se plantea una entrevista periodística que haya competencia por parte del profesional que lo esté ofreciendo. Yo creo que Broncano no tiene la competencia para hacerle una entrevista periodística. En cambio sí tiene competencia para hacerle la entrevista cachonda. Pero la entrevista cachonda resulta que blanquea el fascismo y además no va a ser posible porque. Abascal y Vox y los movimientos accionarios de ultraderecha que son los reyes de la censura ya ha ejercido la censura en el programa puesto que le ha dicho este público no lo quiero me lo quitas. Y me pones uno, como mínimo, de agencia, que al final creo que es el que va a ir. Y quisiera hacer una consideración ulterior. Habéis mencionado mucho el Terrat como productora de la revuelta. El Terrat como productora es especialmente afín, porque he colaborado con ellos y tengo amigos allí. Pero es que el otro 50% de la producción de la revuelta está en manos de Broncano.

Broncano tiene una productora. Perdona, Máximo, però jo parlo només. El Terrat el que fa és el service. En el service està inclòs la coordinació de públic, que és el que estàvem parlant, per això es parla del Terrat. En quant a continguts, en quant a la decisió d'entrevistar o no a Pascal, per supòs que no depèn del Terrat. Pero todo lo que te queborea en esta polémica, que tú dius, Vox ha dit que tal. Bueno, es que eso es lo que están hablando. Es decir, yo no tengo esa información. Yo no tengo contrastada esa información. La he buscado, ¿eh? La he buscado. La he buscado y ninguno me la dona.

¿Quién gana dinero con una audiencia. Imaginemos que me abascara esta noche una audiencia del 40%. ¿Quién gana dinero en esta operación? Pues también Broncano, que tiene el 50% de la producción. Es decir, están al 50% detrás de la revuelta el Tarrac y Encofrados y Encofrasa, que es el nombre de la productora de Broncano. Entonces, en el fondo. ¿Dónde está el problema? Está en la naturaleza híbrida ahora mismo de la radio y televisión española, que por un lado está sujeta a la LOREC y a lo que diga la Ley Orgánica de Reforma Electoral y a los criterios de la Junta Electoral Central, y por otro lado está en manos de productores privados. Entonces, a mí me da la impresión de que. No estamos ni a Rolex ni a Zetas, como dice el chiste, ¿no? Es decir, que para lo que conviene, es decir, para los criterios de pluralidad y de igualdad, estamos en manos de la Junta Electoral Central, pero luego bien ha cambiado el programa, las normas de las reglas de juego, cuando se lo ha pedido a Bascal, porque les interesa hacer caza, y yo lo entiendo, pero es que el producto es perverso, porque es lo público y lo público. Y nada de lo bueno de ambas cosas. ¿Me explico? Sí, sí. Pues eso es lo que ha pasado. Es muy complejo. Hasta este modelo híbrido de servicio público de radio televisión española, ¿no? Es decir, si no fos una televisión pública,

Máximo, creus que no hi hauria dubte? No,

ya hay sentencias y escritos de la Junta Electoral Central de que no hay ninguna obligación en una televisión comercial de entrevistar, de mantener estos criterios de igualdad y de pluralidad. El problema será porque es un medio público. Ahí está la cosa. Y todavía sería más grave si estuviéramos en campaña. Ahora estamos en periodo electoral, que sí, ya rige el artículo 66 de la LOREG, pero cuando realmente sería gravísimo ya, especialmente estricto, sería ya cuando empieza la campaña electoral. Pero en fin, creo que el modelo de RTVE que hay ahora. Pública es perverso. ¿A vosotros no os gustaría que las productoras del programa hicieran públicos los e-mails, los cruces de comunicaciones entre Vox y Abascal y el programa y que la transparencia fuera absoluta? Bueno, pues eso probablemente no se puede hacer y no nos lo pueden facilitar porque las productoras privadas, insisto, la productora de Broncano y la productora de Terrat, se acogen a secreto comercial. Pero realmente, para que pudiéramos tener todas las cartas para opinar, tendríamos que ver en qué términos y con qué palabras se produjo ese intercambio de comunicaciones entre Vox y la productora para decir, no, este público no nos gusta, nos ponéis otro. Y eso no lo tenemos.

No, no, no. Máximo, gràcies. Un abraçada molt gran. A vosotros. Interessant, interessant.

No, dic això, que se suposa que és el que diu Televisió Espanyola, m'ha dit això, que Broncano esta nit ho explicarà, suposo que amb detall, sense possibilitat de replicar, clar, perquè si tu ho expliques en un comunicat, tu pots preguntar més, no?, a la direcció de comunicació de Televisió Espanyola, però si no ho expliques, ningú pot preguntar més. Volem, volem. Jo estic prou d'acord en el que. No en tot, estic prou d'acord en el que diu Máximo Pradera. Podríem parlar un dia també de si és possible no externalitzar determinada programació de televisió espanyola. D'això podríem parlar abastament, perquè crec que hi ha molt. En fi, hi ha moltes dades que potser ens farien reflexionar sobre això, però està nit, volem, clar. I sí, és de veres. Jo vull que que Televisión Española me explique. Si es que yo le demane no tan a los productores, sino a Televisión Española. Voy que me explique. Es que voy que me lo explique. ¿Qué ha pasado? ¿Qué ha dicho Vox? ¿Qué vos va a demanar exactamente? ¿Y qué ha ido a hacer? ¿Cómo he hecho el? Porque, perdoneu, pero una de las cosas básicas es que se me ha enterado de eso, porque un tío va a publicar en Twitter la carta que él se había enviado el programa. Y a partir de ahí hem estat especulant, hem estat preguntant.

Bueno, especulant perquè no han sortit a respondre, tampoc.

Claro, no, no, vos ho juro que. Jo sempre pregunto. Però és que esta vegada, és que, de veres, perquè no tinc el telèfon personal de Santiago Abascal, si no, el cridaria. Diria, Santiago, ¿me pots explicar què ha passat? Perquè és que ja no sé a qui més preguntar. Bueno, en fin, que estiquen cesa.

És una entrevista que ja ve complicada, com es pot imaginar. S'ho haguessin estalviat si haguessin fet una entrevista en un altre espai. I el que diu la Mariola, això és un tema que ens interessa, evidentment, saber el per què que avui en teoria tindrem resposta, però quedem-nos amb que els espectadors, la gran immensa majoria de la societat, amb el que avui es quedarà serà. Amb el que li pregunta, amb si li riu les gràcies, amb si surten de la penya, dient-li, com va fer amb Sánchez, la pedra o maricón a Pascal, amb si Grisson li fa comentaris, i a veure el to que utilitza Broncano, que no és gens fàcil. De fet, ha circulat per xarxes últimament una entrevista que li va fer a Gerard Piqué, que li pregunta a Gerard Piqué a Broncano, a la revuelta, si algun dia entrevistaria Pascal, i ell va dir que ni de conya. No, era en la resistencia. La resistencia, bueno, abans era encara la resistencia. Ha canviat les coses, evidentment, ha canviat el lloc on està, però molta curiositat. Vam parlar breument també de la sèptima.

Bienvenidos a la sèptima.

L'esteu seguint, la televisió? Sí. Però molt, eh? I m'està sorprenent positivament. No només pels resultats d'audiència, s'esperaven una audiència més o menys digna, però ja el primer dia van fer un 3%, que em sembla una barbaritat, per una televisió que encara molta gent no té ni sintonitzada. I jo em quedo positivament, tot i les crítiques, amb Sara Santaolalla i el programa en línia. El programa de tardes de Sara Santaolalla m'ha sorprès positivament. El primer dia va entrevistar Gabriel Rufián, també sap que és un convidat sucós, que en teoria li funcionaria. I crec que és una cadena a tenir en compte, sense complexos, i que pot ser el contrapunt de la cadena privada del que hi ha ara actualment amb Antena 3 o Telecinco.

Mariela? No, a mi m'ha sorprès moltíssim l'audiència. És de veres que n'hi ha molta expectació, però jo no pensava que anàvem a arrencar d'una manera tan forta. Jo he de dir, companys, que fa pena la imatge, la foto fixa dels presentadors. A mi em fa pena, és a dir, em pareix que en el segle XXI, en 2026, posar a set ties estupendes, moníssimes, jovencíssimes, dicharacheres i guapíssimes, i a dos tios. Que, bueno, que són normals, bueno, pues es una aposta, també, que jo, personalment, rep com una espècie de bofetada, he de dir-vos.

Avancem, avancem, avancem, i a copa i volta,

pum, torrem enrere, no? Dita això, és de veres que hi ha una cosa interessant, i és que. Bé, jo l'he seguit molt i hi ha coses aixina, un poco, no sé com dir, un poco topicazos izquierdistas poquet infantils, a voltes, però bueno, entenc que estan omplint un lloc que feia falta, que fa falta. Molt bé. Sí, sí, eso es escena también, ¿no? Y no sé qué anava a dir més, pero yo vull que siga, yo vull que continúen y vull que. Ah, no, y lo més importante, dit això, lo de los topicazos, que sí que em sembla que a voltes que allemen això. Hi ha una cosa interessantíssima i és que ells no mentissen. És a dir, a tu te pot xirriar més o menys que estiguen escorats o que siguen massa marcadament progressistes. Però el que està clar, el que jo he vist, és que no estan mentint. Que és una cosa que ja en este moment de la comunicació, jo ja amb això, ja, fíjate, em conforme. No mentir, no mentir. Vale, te pot agradar més això o no, però no estàs mentint. Cosa, cosa que sí passa en altres programes de televisió, que tots tenim al cap.

Sobretot fa una declaració d'intencions. És a dir, no només no menteixen, no només no menteixen, sinó que a més refermen la seva condició. Perquè estem farts de veure altres tipus de programes, altres tipus de televisions, que van de dignes i que van d'aquànims i que van del que no són, i ho maquillen com si l'espectador fos imbècil. Com a mínim, des de la sèptima, aquests primers dies, no estan tractant a l'espectador d'imbècil i li diuen les coses tal com són. Veurem l'èxit que tindrà o no. Jo vaticino. No sé quant de temps però ojo que no li pinti la cara que no agafi el relleu de la sexta i la bandera de l'esquerra del progressisme a nivell televisiu i de fet a Telecinco aquest cap de setmana hi ha hagut diversos moments que li ha menjat la torrada.

Hem de seguir amb especial atenció que passi la séptima, entre altres coses, perquè s'esperava que fes un 0, 0,1, un 1, però clar, està fent ja un 3% al voltant de Cher. En quatre dies, eh? Per tant, és significatiu i és noticiable. Marial Covells, Darío Porras, gràcies. Que vagi bé avui, eh? Adéu, adéu.

Catalunya Ràdio.

Revolució.

Es que és molt gelós. Ho fa perquè em protegeix. Segurament és culpa meva. Quan s'enfada, no sap el que fa. És que està estressat. Quan detectis violència masclista, acompanya. Entra a barcelona.cat barra antimasclista. Darrere de cada una, hi som totes. Ajuntament de Barcelona.

La cançó del dia de Catalunya Ràdio amb Sergi

Ruiz Serret. Capades, sempre icònica. Enfadar-se des d'ara té un nou significat,

ser o convertir-se en Fades. És el resignificat que li atorga el trio mallorquí-català a Fada Funk, on descobrireu la seva faceta més hip-hopera. Forma part del seu nou disc, Iconic, que acaba de sortir del forn i on Fades juga amb tots els tòpics i clichés de la música pop.

La cançó del dia de Catalunya Ràdio amb Sergi

Ruiz Serret. No pot ser! Tens raó, és impossible llepar-se el colze. No dic això, no pot ser que el fuet s'hagi tornat a escapar i estigui fent de les seves per la història universal. L'hem de trobar. Activa la velocitat superestel·lar.

Comencem! Soc Isaac Newton. Què dius?

Fuet, nova temporada. Dissabte, estrena al Super3 i a la plataforma 3Cat.

És que ja no sé què he de fer. Què més em falta ni quan em queda?

El 77% dels emprenedors considera que la burocràcia és un obstacle per posar en marxa el seu projecte. Alta Digital d'Empreses. Una solució 100% digital que t'acompanya pas a pas per constituir la teva empresa. El món tal com tu el veus. Avancem. BBVA.

En Titor torna al teatre. M'encanta el teatre. Amb la Tat, en Jonsi i els Falalà. Hi, kids! Hi! I tenen preparat un espectacle amb molta música. M'ha agradat moltíssim cantar. Jocs i sorpreses. Titor, el musical, la superexcursió. Del 5 de desembre al 17 de gener. Consulten la informació al web del Super3. Entrades ja disponibles.

Soc el Sergi Vicente. Retorno a la Xina per explicar-vos com canvia i com ens canviarà.

Després de més de 12 anys vivint a la Xina com a corresponsal, Sergi Vicente torna al país per descobrir com està canviant.

Shanghái la sensació és que és una ciutat que funciona.

I també disponible a la plataforma 3Cat. El Matí de Catalunya Ràdio. Ricard Tostrell.

Hi ha 20 minuts per les 12. Laura Fa, bon dia i bona hora. Bon dia, què tal? Repassem com està la premsa al cor, que, atenció, arriba amb molta preocupació amb el que està passant a Madrid. Ayuso, atenció. Ai. Ho li ha deixat el seu marit. El comprador de mascaretes. I ja tindria nou nòvio. Isabel Díaz Ayuso hauria A veure. Dic hauria perquè és incondicional, perquè sembla ser que és Vox Populi a Madrid, això, no?

A veure, és veritat, el dissabte la otra crònica del Mundo va publicar que ja va fer oficial, suposo que per encàrrec directament d'Ayuso, que ja havia trencat amb el seu nòvio, Alberto González Amador, amb el que portava cinc anys. Els van fer fotografies el 2021 a la revista de lectures Morrejansa i Visa. Vull dir que era una relació. El tio ja tenia parella i tenia tres criatures, però es va enamorar de la presidenta de la comunitat. I un senyor que està implicat en diferents temes judicials. El primer, per no haver. Va tributar malament dos anys, allò que passa, saps? Sí. Jo que li passarà a gent. Equivoques un any, la xerratxa, el gorro cegues i el tercer te la dones. I dius, ai, aquests 350.000 euros que em demanen, o sigui, imagina't el que t'has deixat d'IRPF. I després va vendre a Quirón Prevención dos milions amb mascaretes. I després estan investigant perquè va comprar un local del propietari de Quirón, o sigui, de la dona del propietari, i va pagar mig milió per un local estètic que ni funciona. I han dit, a veure si li estaves pagant una comissió amb aquest pagament. És el que s'està investigant. Amb tot això que esquitxa una mica la presidenta, es veu que a l'agost van tenir Sarau, Ayuso i aquest senyor, i Ayuso va marxar de la casa on vivien, a Chamberí, i s'ha anat a Puerta del Hierro. Fa uns dies va sortir

fora el rumor que tenia un rotllet en Juan Soto i Bars, el masclista que és fastigós, i Juan Soto i Bars va fer un directe d'Instagram. Bueno, jo crec que principalment és fastigós, la veritat. Té una misogínia malaltissa i és fatal. Ell va fer-se un directe a YouTube perquè va dir, ja que parlo, guanyaré diners a YouTube desmentint. Tenia 20.000 persones connectades pendents del que deia d'aquesta relació amb Ayuso. Tu també hi eres? Jo hi era. Què faig? Què faig? Si haig d'informar? Bueno, i ell va desmentir, va dir que no la coneixia, tal, i ara el rumor ahir va ser l'Alba Carrillo en el programa de Fora de Control de la Sèptima, en el que vaig començar a col·laborar, ja no em queda en programa, vaig començar a col·laborar, mira com és la vida, del titiritero. Ella li va arribar la informació que la Ayuso tenia una nova relació, no va dir el nom, però és tan Vox Populi a Madrid, que ja les xarxes van plenes, que seria el tertulià de I ahora son soles i humorista, que és l'humorista de Menos Gràcia d'Espanya, també t'ho dic, no fa cap gràcia, Miguel Lago. Miguel Lago. Miguel Lago. Qui és Miguel Lago? Pues això, és un humorista, és d'aquesta. Ara és un dels col·laboradors de la Sonsoles Ònega, havia estat també en l'equip de Risto Mejide, bueno, a lo millor de cada casa. Ple de polèmiques. Aquest senyor es veu

que s'ha separat el mes de juny, pel temps coincideix una mica les separacions, i a més a més. De 43 anys, veig. 43 anys, sí. És racista, i li vam preguntar un dia, i diu, ¿cómo voy a ser racista si me traje un negro de África? Perquè va adoptar una criatura, i, clar, li sembla suficient haver-lo adoptat per. Per justificar que no és racista.

La fundació Miguel Lago, és un projecte solidari que busca millor vida a la infància a República Dominicana. Molt bé.

Lo de les fundacions un dia fes un reportatge, com el de Sopa de Cabra, però fes-ho de les fundacions, perquè serà curiós el que podrem trobar de tota la gent que fa fundacions, saps? Que comença la cosa a ser una mica. No? No t'ho sembla? A mi lo de les fundacions, hi ha alguna cosa. Depèn de quina, hi ha fundacions que fan projectes molt importants. Hi ha algunes que sí i hi ha altres que em semblen raretes. Per això et dic que com que tu tens tot aquest potencial de fer documentals que molen, un dia estaria bé. Ho investigarem.

Ells no han confirmat res. Confiant diu que no va al segon debat electoral perquè està exhaust. No m'estranya, eh? S'està fotent un tite. T'ha cansat. T'ha cansat. Tu perquè estàs enamorada de Rufián.

Jo a Rufián li perdono absolutament tot. Si vol venir a casa meva a descansar, li faré un massatge. Sense intenció de res. Una esquena. Unes peus? Uns peus, també. Uns peus, sí. Està bé, està bé. Sí, és el sex symbol de la política ara mateix, eh? La mateixa Alba Carrillo va dir que l'excitava sexualment. Vull dir que està en un nivell rufiant que riu-te tu de Justin Bieber i d'alguns, jo què sé, de Belén Cosso, per exemple, saps? Crec que després de Belén Cosso és el segon català que més ho peta a nivell. Però què t'agrada? Ai, no ho sé, m'encanta. Aquella mirada com una mica d'Asperger, saps? Que hi és i no hi és i que té misteri. I ara potser la comparació. Aquesta ànima. Sí, aquesta manera de parlar directa, aquesta valentia.

A veure, Marta Viana, bon dia. També li agrada. M'està mirant que també li agrada. Estic escoltant atentament la Laura perquè. Però què en penses?

Aquí no m'hi poso, Ricard. Com no t'hi poses? Quedo un quart d'hora de feina i ja. Però cinc minuts tindries amb ell. Mira, jo me n'aniria a fer una birra amb ell. Una birra, mira, una birra.

Bueno, una birra d'aquestes que li critiquen tant, que fa per Madrid, jo faria una birra.

Una birra, un sofà, i una mica més. Va, jo ho tinc claríssim. El que passa és que no em fa res de cas, perquè, a més a més, ja no me'n feia quan no tenia tants fans. Si et vingués Rufián, digués que el de Laura. Es pot. Hi ha aquests acords amb les parelles de gent que no compta com a banyes. Aquest està a la llista de que no compta. Aquest està a la llista. El meu marit s'ho ha muntat una mica pitjor perquè ha posat Angelina Jolie. Ho té una mica més difícil, saps? Jo tinc a Rufián, el David Destopa i Antonio Orozco. Saps? I ahí té Angelina Jolie. Tu has anat a buscar coses que podrien passar. Pues fixa't que els he tingut a mà i no ha passat en cap. Ells ho saben? Sí, sí, jo ho dic que totes les ràdios que vaig ho tenen claríssim,

però ni així. Ho has dit massa. Sí, som massa fàcil, no? Potser no hauries d'haver-ho expressat tant. Som massa fàcil, ja. Hauries d'haver guardat algun interès.

Ell sé que és Angelina Jolie, com es diu aquella? Ariadna Gil? Bueno, aquí I ara no sé quin és l'altre. Fixa't si les fic edificis que ni m'importa. Tens una conversa allà, fas un document. Porto 30 anys amb el meu marit. Firma aquí. Sí. Firmes allà i ja està. És un pacte tàcit. Un pacte d'aquests verbals. Tres excepcions cada un. I no comptar, perquè et porto des de 1995, com per no tenir excepcions. I tant, i tant. Que no n'he tingut cap lamentablement. Imagina't com tinc el panorama. Però bueno doncs veurem

què acaba passant amb Miguel Lagó. A veure què diu la Jusso. I a veure què diu també Isenda. Sí, a veure què diu.

Isenda, sí, sí, per la via judicial ha anat Isenda a buscar aquests 350.000 euros. Sí, sí, de l'ex de Jusso. Sí, oblida't tu. Sí, oblida't tu que ets català d'alguna coseta.

La Pilar Leire ens va explicar l'altre dia que es veu que ella cada vegada que investiga el tema del rei li fan una inspecció d'Hisenda i li busquen si ha gastat amb el gos o amb la gossa.

Els paparazzis els tenien fosos amb això i jo va ser posar un peu a Madrid i vaig tenir cinc inspeccions, cinc. Vull dir que ja, que no m'inspeccionin més, vull dir que ja no, ja està, no passa res, van trobar-ho tot bé. Bueno, sempre troben alguna, ja saps com és, ara. Interpretació. Alguna cosa, aquest taxi no, aquest taxi sí, però no va arribar. Això en principi no és res. No, no, però clar, t'ho miren tot, eh? T'ho miren tot, que és la seva feina i està molt bé. Però no, vaig sortir bé, ho faig superbé. Dit això, Oreja de Bangkok. L'Oreja de Bangkok, estic patint molt. Has anat als concerts? No he anat als concerts, vull anar.

Ah, sí? Ets nari dissabte. I ets fan? Era molt fan de petita i vaig ser molt feliç amb aquest concert de dissabte. Clar, és que jo crec que els concerts de l'Oreja de

Bangkok està clar que són pels fans, està clar que som una societat de merda el que li estem fent a aquesta dona, que ella ja ha dit que està patint, i està patint el hate i la gordofòbia com ningú, perquè us recordo que Miguel Bosé canta afònic i ningú ha dit ni mitja. I que el que va fer és posar-se playback i ningú ha dit ni mitja, ens hem rigut una mica tal tal, però el que està patint l'oreja de Van Gogh. I tinc la teoria que no està ben acompanyada per aquests tres senyors, que encara no sabem ni com es diuen, i que estan arribant a un nivell, no sé si d'explotació, però potser ells haurien de ser els primers a cuidar a la Maya Montero. Ells sí, d'acord,

però aquí també hi ha més gent, hi ha suposo algun mànager del grup, Sí, però la decisió és seva, eh? Tinc que dir que hi ha alguns familiars de la Maia que han dit, escolta, potser hauries de deixar una història. Bueno, no, perquè si ho està fent bé, si els fans estan encantats. Anem a repassar com ha anat aquest cap de setmana. Per exemple, Muñeca de Trapo.

Fem-ho escoltar, ja veuràs. Ah, pensava que era aquesta, dic ui, que bé. Pero te pierdo mi silencio.

A veure, a veure. Mira, doncs, això és el que va passar dissabte. Era un autèntic karaoke, era fantàstic.

Realment no se la sentia. No amb el primer canto, hauria de ser finat. No se la sentia. Mira, una cançó que acabava així.

A veure, és obvi que la Maya no s'ha preparat com s'havia de preparar aquesta gira, ni físicament ni vocalment. Això és obvi. Va caure de cul a terra, vas veure això? No està en el seu moment físic. O sigui, es veu que el concert comença bé, va finant, va finant, i se li'n va perquè no està preparada i és una gira molt llarga que s'anirà a Llatinoamèrica. Fins a Llatinoamèrica hi ha d'arribar. A Catalunya torna Sons del Món a l'agost, vull dir que. Serà maco.

Va ser aquest el moment que va caure de cul a terra.

Escolta, però ho va defensar perfectament, eh? Es va aixecar i va continuar cantant. Això no ho fa tothom, eh?

Anem a veure què en pensa el Jordi Bianchotto. Jordi, què tal? Bon dia. Hola, bon dia. El crític musical del nostre país i també del periòdic de Catalunya. Tu vas anar a algun dels concerts, no? Divendres, crec.

Vaig anar el primer dels concerts, sí, divendres. I com la vas veure? Com ho vaig veure? Bé, evidentment, jo anava preparat per tot el que pogués passar, però vingut ja per tota aquesta sèrie de vídeos on se la veu a ella en condicions, doncs, bueno, cantant amb imperfeccions, etcètera, Però la veritat és que jo anava també amb un amic que s'havia salit del grup i ens anàvem mirant una a l'altra tota l'estona allà del concert i anàvem dient, doncs Déu-n'hi-do, ho està fent bé. I jo sostinc que la immensa major part del concert va cantar en correcció. I va ser al final, sobretot, Muñeca de Trapos, una de les cançons del disc, quan hi havia com un ambient d'escalfor i de suport del públic molt fort i una emoció com desbocada, en què sí, hi va haver alguna mica de descarril·lament vocal en algun moment, com el que heu de posar, però jo el que dic és que això, igual que algun vídeo que ha circulat aquests dies, És una ensopegada tonteta, que no té cap importància ni cap conseqüència artística en la cançó, que no s'atura i tot continua. Jo sostinc que la majoria de la gent del públic de Palau Sant Jordi ni es va adonar d'aquesta caiguda, per dir-ne d'alguna manera. I jo crec que això no és representatiu del concert. No ho és en absolut. El concert va estar correcte i ella va cantar amb correcció la immensa major part dels moments del concert.

Clar, el pressing de les xarxes aquests dies no deu ajudar a gens, suposo, perquè deu sortir fet a un flam.

Com ningú, o sigui, jo no he vist mai a ningú aquest hate i la pressió que està aguantant ella. Tu surt a quatre Sant Jordis sabent que està tothom esperant el moment perquè es viralitzi, el moment perquè descarreguin l'odi cap a tu. Una dona que ha estat ingressada en problemes de salut mental, vull dir que no tenim compassió mai amb ningú, eh?

Jo sí que vaig notar diferència, per exemple, el de divendres, que vaig veure un vídeo a les xarxes, també, en què la Maia va fer un discurs força llarg, que ella estava allà amb els ulls tancats i així, això, per exemple, no ho va repetir dissabte, jo crec també perquè les xarxes fan molt mal i és un lloc molt dolent, i ella mateixa va dir, doncs potser no parlaré tant i em dedicaré a cantar, i allò va ser una festa i la gent s'ho va passar realment molt bé. Jo la sensació que vaig tenir és aquesta, tant és així que a la sortida. El concert va durar allò una hora i mitja i a la sortida, quan estem a les fonts de Montjuïc i ha marxat tothom, allà la gent es va posar a cantar i hi havia un noi tocant el saxo i la gent va seguir cantant les cançons de l'oreja de Van Gogh vull dir que allò era una festa per tant Jordi,

no contemples que la gira es pugui acabar veient aquest èxit que la gira es pugui acabar veient l'èxit que genera. Perdona, espero que poda entendre la pregunta. O sigui, si la gira contemples que es pot acabar.

Que ho aguanti la malla. No, no, la gira continua l'any que ve, hi ha dates fins al setembre de l'any que ve, va a Amèrica diverses vegades, i l'any que ve efectivament fa festivals per aquí, com Sons del Món. A veure, tota aquesta caravana no tiraria endavant si cada nit fos una catàstrofe, fos un altabaix. I és que no ho és, un altabaix. És que no ho és. A la xarxa s'ha creat un núvol com si cada concert fos un neufragi. I no ho és. Pot haver alguns moments, però, a veure, estem parlant d'un grup de música pop. Això no és cant líric. Jo demano que apliquem la lupa i el microscopi a tots els cantants de grups de pop, perquè jo. Jo crec que les aptituds tècniques mai han sigut l'element central en els concerts de pop. Hi ha altres coses, les dinàmiques de les actuacions, de les línies melòdiques, les cançons, les instrumentacions.

Totalment, jo vaig anar als Hombres G.

Hi havia una onada d'identificació i de suport emocional al grup, i era molt fort el palau Sant Jordi. Clar, clar, el que deia vaig anar

als hombres que farà dos o tres setmanes, i és que no són Pavarotti, vull dir que. No, és que ara la música és molt més que la pròpia música. Tu saps el que vas a veure, el que passa que a més a la malla li ha caigut una altra geita a sobre, que és la grasofòbia, perquè ni que els estilismes de la Batgial, per exemple, fossin estupendos, vull dir, però la mateixa roba de la Batgial l'hi poses a la malla i ja estaria un altre cop, també, la grasofòbia a sobre d'ella, perquè cada estilisme poden agradar més o menys.

Però ella, el físic mai ha sigut un tema central en l'horeja de Van Gogh. Totalment. Quan era joveneta era una noia mona i tal, però que tampoc explotava això. Per tant, si aquest tema no era central en l'horeja, tampoc ho ha de ser ara, no? Ni per bé en el seu moment ni per la crítica ara, que és una crítica molt vulgar, de fet. Ai, que bé,

com m'agrada, eh, que donem aquesta.

No, no, és el Jordi, és l'eminença. És el millor. Si ho diu ell, va missa. Jordi Bianchiotto, gràcies per acompanyar-nos. Una abraçada. Sí, gràcies. Adéu, adéu. Laura, ho deixarem aquí. Sí, ostres. Home, avui ens ha deixat ja amb dues bones.

Sí, a veure, la setmana que ve, a veure si allò de la lluça es confirma, si la nostra companya va a fer una birra amb el rufiat, ja veurem. Bueno, jo ja estic oberta a qualsevol proposta. O sigui, ja tinc unes edats que ja m'és igual tot. Tot arriba, Marta. Gràcies, Laura. Vinga, adeu.

Arriba la gala de lliurament dels Premis Capital de la Sardana 2026 el dissabte 14 de novembre. La gala tindrà lloc a l'Auditori del Tíboli del Vendrell amb un espectacle de mims i la copla marinada. Més informació a somsardana.cat Recomanat per Catalunya Ràdio.

Mataries algú que estimes? La tragicomèdia Rita, de Marta Butxaca, torna als escenaris amb dos grans intèrprets, Meritxell Huertas i Andrés Herrera. La història de dos germans que, quan han de decidir si eutanasien la gossa d'ell, hauran d'enfrontar-se a un dilema més difícil. Què fan amb la mare? Rita, fins al 13 de desembre al Teatre Texas. Més informació a espaitexas.cat. Recomanat per Catalunya Ràdio. A Catalunya Ràdio.

Ja és aquí Francesc Garriga. Què tal, Francesc? Molt bé, molt bé. Queixant-se perquè hem rebentat l'escaleta de la tarda. Home, algun tema que teníem previst l'heu comentat ara en aquesta última hora. Parlem dels temes que interessen a la gent. Sí, no, està bé que coincidim perquè vol dir que sabem el que interessa. Ara. Vaja. Que anem a la una. O no, exacte, o no. Demarca el telèfon del Nadal, avui. Del Nadal? Sí. Ja és Nadal? La Nadal. Ah, la Nadal. No ho sé, ara ho descobrirem. Veio, hola. Hola, hola. Hola, hola. No sé si és el Nadal o la. Ah, ara sí. Nadal. Sí. Hola. Hola, bones. Com estàs? Hola, hola. Va bé. Va bé? Ara sí. Ha intentat escriure'm, o què? Et truquem de Catalunya Ràdio. De part de les teves filles i la teva dona, perquè ahir va ser el teu aniversari i et volen dir que no perdis mai l'humor que et caracteritza i que t'estimen molt. I et dediquen aquesta cançó de Ginestà. Manu Guix.

Sé morir, sé viure. Sé fer pondre el meu sol. Sé fer mal, sóc de vidre. Sóc cúspira, estela i carícia. Faig del drama tres muntanyes. Faig allò que tots esperen. Faig irroures, branques, tendres. Sóc el terra amb l'herba seca. És quan dormo que hi veig clar. És la brisa i la marea, és com taronges d'alcanar. Sóc tardors i primaveres, si m'ensorro fes marrones, no m'enterris a l'arena. Si és delicte no guanyar, jo no vull aquesta condemna. I per lliure vull un país. I per seure una vorera, per somiar que véns amb mi, per no perdre'm la drecera, al meu pit un cor sencer, a l'estómac papallones, a les mans puig desverser.

Doncs aquesta és la cançó que dedica Manu Guix, interpretant Ginestà. Nadal, vols afegir alguna cosa? Sí. Va, digues, digues. Sí, moltes gràcies. Moltes gràcies cap a la teva dona i les teves filles. Súper, súper. Ha estat un rellau preciós. Fantàstic, Nadal. Que vagi molt bé. Adeu. Adeu, adeu. Bon Nadal. I feliç any nou. No he sentit mai ningú que es digués Nadal, m'agrada molt. De cognom sí, però. No, home, sí, de cognom sí. Has de dir-te Nadal, Nadal? Nadal, Nadal. Alguna pot ser i deu ser, no? Sí, sí, sí, sí. Nadal, Nadal. Nadal, Nadal, Nadal. Saps, allò? O a Bascal. Nadal, Nadal a Bascal, sí. Bueno, Peyu, avui què a les 12?

Avui entrevistem en Narcís Vardalet. Home! Sempre dona titulars. I dediquem el capítol a la viga, que és un objecte tonto. No. Home, perdona, sense vigues estaríem tots sepultats. Aquí estaríeu tots morts ara mateix, perquè és planta baixa Catalunya Ràdio. Viga de fusta o viga de ferro? Totes les vigues, toquem totes les vigues. Amb luminosi o sense? Sense luminosi, per anar bé. Molt bé.

Tornem a partir de les 12 de la tarda.