El matí, d'11 a 12 h (Entrevista i humor) - 10/11/2026

No sé de què parlarà, però lamentablement crec que parlarem també poc o molt de les dificultats per tindre el país que es mereixem. Però sí que m'agradaria que d'aquí a deu anys parléssim d'un país que, el que comentàvem abans d'aquelles tres semes i les infraestructures, haguéssim fet un gran salt endavant i tinguéssim el país de qualitat al que aspirem. Escoç Antic, director del Nacional, celebra deu anys.

Gràcies per acompanyar-nos i felicitats. Enhorabona. Moltes gràcies a vosaltres, Ricard.

Bon dia, els informa Joan Bota. El caos s'instala un dia més al servei ferroviari. Avui hi ha vaga de maquinistes i els serveis mínims no s'han complert, segons Renfe i el govern. Això ha provocat que a primera hora no passessin trens i que els problemes encara s'arrosseguin. Anem a l'estació de Sants, la més gran del país. Barcelona, Joan Garcia, bon dia. Bon dia, i a aquesta hora a Sants hi ha més usuaris afectats per l'incompliment dels

serveis mínims a l'alta velocitat que a Rodalies. El fet que no hagi sortit cap AVE de Madrid cap a Barcelona, sí que n'han sortit 6 dels 8 programats en sentit invers, fa que no hagin arribat trens a Sants i ara s'hagin de cancelar sortides. Tampoc han sortit trens de Barcelona cap al corredor

mediterrani i hi ha una llarga cua de viatgers afectats.

Hay una huelga de maquinistas convocada y yo tengo que viajar a Zamora hoy, con cambio en Madrid. Y por lo que me han dicho, lo voy a confirmar ahora, los trenes a Madrid, o por lo menos el mío, van a salir, si llegan a salir, con tres horas y pico de retraso.

A Rodalies, durant l'hora punta del matí, només ha sortit la meitat dels trens programats com a serveis mínims, per falta de maquinistes. Joan Garcia de Pim, Ben 12, Estació de Sants.

Continuarem amb aquesta notícia, Natàlia Ramon.

Mentre el govern i Rodalies ja parlen de l'obertura d'expedients als empleats que no s'hagin presentat a treballar, el sindicat CEMAF ho atribueix a una mala gestió de la companyia. El secretari general del CEMAF, Diego Martín, assegura que sí que hi han anat tots els maquinistes que han rebut la comunicació que eren serveis mínims. El replica el director de Rodalies, Òscar Playà. Tots dos en declaracions al matí de Catalunya Ràdio. Todo el mundo que tiene

carta de servicios mínimos ha ido a trabajar y entendemos que la gestión de los servicios mínimos fue una salida alacuada. Tots els treballadors

que avui tenien serveis mínims havien rebut aquesta carta per l'aplicació que tenim. Per tant, tothom està informat dels torres que tenien avui de treball. A tot això, el candidat de

Vox a Barcelona, Juanjo Aizcorbe, comparteix les reivindicacions del sindicat de maquinistes SEMAF al marge de si s'estan complint o no els serveis mínims. N'ha parlat en una entrevista al matí de Catalunya Ràdio.

Els maquinistes el que estan fent és tindre cura. I denunciar alguna cosa molt greu, que està en perill de la seguretat de tots aquells que agafem rodalies o que estan viatjant en tren. No sé si s'han respectat els arreminis o no, jo crec que la reivindicació

que s'ha fet és una reivindicació justa. Aizcorbe ha assegurat també que si arriben al govern espanyol després de les eleccions generals no suprimiran el cos de Mossos d'Esquadra, com havien dit altres membres del partit, sinó que reforçaran la seva coordinació amb la Policia Nacional.

Un agent de la Policia Nacional justament ha mort i un altre ha quedat ferit greu en l'explosió d'un artefacte a Oviedo, Astúries, aquest matí. Segons fons de la investigació, els agents policials s'han desplaçat a un habitatge després de rebre l'avís que una dona havia estat tirotejada. Quan hi han arribat, els policies han localitzat una motxilla que contenia un artefacte que ha explotat. L'agent ferit està molt greu i forma part dels TEDx, el grup especialitzat en la desactivació d'artefactes explosius.

Alerta de l'Hospital Clínic de Barcelona per l'increment exponencial els últims mesos de casos de persones intoxicades per pols de mic, una droga sintètica, estimulant i molt addictiva. En dos anys gairebé s'han multiplicat per cinc els casos de persones que han acabat a urgències d'aquest hospital. Emilia Salgado és el doctor responsable de l'àrea de toxicologia del Clínic.

Ha habido un cambio muy importante desde el mes de marzo de este año en el cual ha aparecido en escena una sustancia que llamamos monkey dust. En mi experiencia, uno de los cambios cuantitativos y cualitativos más relevantes que he vivido en los últimos 10 años.

El consum d'àpols de mico incrementa el plaer a les relacions sexuals i es detecta principalment en un context de chemsex, és a dir, trobades de molta durada entre homes que practiquen sexe amb altres homes. Genera dependència molt ràpidament a l'hora que provoca episodis de paranoia i psicosi.

Esports, Marcos García. El Barça femení s'entrena a aquesta hora per preparar el partit de dijous a la Champions contra l'Arsenal. Aquest migdia parlen en roda de premsa el tècnic Pere Romeu i la migcampista Aitana Bonmatí. A la Lliga F, el Badalona Women perd 3-0 contra l'Atlètic de Madrid i segueix en zona de descens. A segon empate, 0 al Sabadell contra la Reial Sociedad B. El migcampista va equipar l'Aquinat. Quadri, que va haver de ser substituït al cap de poc de començar el partit perquè es va marejar. Serà baixa per jugar diumenge al camp de l'Aldenc. Quadri havia patit un fort cop al cap a l'anterior petit al camp de l'Albacete i tot i que semblava recuperat, ahir se'n va ressentir. En basca de l'Eurocamp masculí en el 15 en es Manresa es rep avui al Bosna de Sarajevo a dos quarts de nou del vespre. És un partit que jugarà el nou Congost a la setena jornada de la competició i la Volta Ciclista Catalunya ha anunciat que Caral tornarà a ser final d'etapa a la propera edició de la prova. D'aquesta forma, la Volta 2026 tindrà tres finals en alt. Caral, Espot i la Molina.

Fins aquí, les notícies.

A Catalunya Ràdio, el concurs pendent.

Arriba l'hora del concurs pendent. Avui ens truca el Roger Danau. Roger, bon dia. Hola, bon dia. A punt per guanyar 300 euros? Ho intentarem. Vinga, va, atenció a la pregunta.

Es titula Moltes imprecisions a la xarcuteria.

Bé, mira que és lletja i matussera la paraula xarcuteria tenint com tenim el concepte que ens la daria molt més delicat i nostrat. Va passar que a finals del segle XIX, principis del XX, la gastronomia francesa ja era referència i el concepte xarcuteria procedent de les paraules del francès antic. Xer poder i cuit, que vol dir carn cuita, doncs ho van anar impregnant tot. Representa que la xarcuteria oferia més productes i més refinats que la canceladaria on s'hi trobava bàsicament derivats del porc. I com que poques coses ens agraden més que les paraules amb ínfules que venen de fora, doncs mira, la vam agafar. Però el cas és que quan entres, ja sigui a una xarcuteria o una cancel·ladaria, es proveeix allà una aventura final imprevisible, perquè mai saps amb què en sortiràs ni en quines quantitats, perquè tot el que passa a l'interior de les xarcuteries, cancel·ladaries, és molt poc precís.

Primera imprecisió, tu entres allà i et pregunten quant en vols, i tu dius, no sé, 150 grams. Ui, talla, i diu, te n'he posat 220, te'n trec una mica, i tu clic i contestes, no cal, no cal. Ja hi som, te n'has emportat més al compte. O quan et pregunten com vols que te'l talli i tu dius finet o normal o gruixut, la charcutera te'n fa un tall a la màquina, es gira i et diu així va bé i tu, com li hagis demanat, sempre respons va bé, perfecte. Passa el mateix quan demanes un tall d'aquell formatge fresc que tenen i ella et marca la mida del tall amb el ganivet i et pregunta així i tu un altre cop li dius. Sí, així va bé, perfecte. Com si aquella persona tingués el poder de saber sempre exactament què vols. Potser és que t'està manipulant. Pensa-hi. I ara et faré la pregunta, Roger. Quin dels quatre noms que et diré a continuació no correspon a un embotit català? Quatre opcions. Opció A, peltruc. Opció B, bisbe. Opció C, piumoc. Opció D, xivec. 10 segons, temps. Eh.

S'està acabant el temps. La D, la Xivec. La D, Xivec. És una resposta correcta. Ja tens 300 euros. Et plantes o segueixes jugant per 350 i, atenció, també t'enduràs i asseguraràs ja una entrada doble per l'experiència immersiva Gaudí. Però aquests 300 ja els tinc assegurats. No, els 300 no. Asseguraràs un premi i segueixes jugant per 350 demà.

No, planto un 300. Va, sí, home. Ui, ui, ui, ui.

Estan bé que al final. Roger, si ens has dit que no tenies res a fotre, ens vas dir que no feies res.

Al final ha tret el perico que porta dins.

Sí, sí, jo sé que era perico, sí. Roger, gràcies. De res. Adéu, adéu. Merci, adéu.

A Endesa sabem que el teu negoci no és petit ni mitjà, és tan gran com el teu compromís. Per això, impulsem el creixement del teu negoci amb un gestor personal que t'ajudarà a triar una tarifa a la teva mida i aconseguir un consum energètic més eficient. Informa-te a ndsa.com barra empreses.

Sergi Pàmies fa teràpia boomer.

Bueno, vaig arribar al juny, a finals de juny, i fotia una calda que jo no l'havia sentida mai. Per tant, sí, sí, que hi havia llum i calor. Molta. Està decepcionat, aquest país? Què va, sí. És una font incansable de sorpreses. T'agrada. Porta aventura en país. Sí, és entretingut. És un país entretingut. També és veritat que vaig arribar a l'any 71, que no eren uns anys especialment. Diguéssim, alegres, però la ciutat sempre fantàstica, l'han espatllat tot el que han pogut, però també han millorat altres coses, bueno, s'ha de ser, s'ha de tenir fair play. Perquè allò que tothom té a la vida, no? I si, tu hi penses, i si jo m'hagués quedat a viure a París? Sí, alguna vegada hi he pensat, i penso que, mira, avui que parlem de vagues, sempre m'he imaginat que el màxim que hauria arribat és a ser, a formar part d'una. D'un comitè d'un sindicat del metall de la CGT francesa. La CGT és el sindicat comunista. Això és el màxim que hauria pogut aspirar. En canvi aquí, com que la meva mare va poder explotar tota la seva personalitat literària, doncs vaig poder. A rebuf enganxar-me al carro de la cultura. Però jo crec que si m'hagués quedat a França no hauria anat cap a la cultura, sinó cap a la política. Ahir explicàvem que els poetes, certs poetes catalans, havien fet un comunicat

dient que la poesia també fa vaga, demà, per exemple, per la vaga general.

Molt important perquè la producció, el PIB, la influència que té el PIB en els poetes és capdalt. Per tant, la seva figura, a més que s'hagin ajuntat, perquè la poesia és una cosa molt solitària, molt individualista, I és bo que, a més a més, això haurà tingut una repercussió brutal. Perquè immediatament, si tu veus el que fan els poetes, així saben gros, com si fos un carro del peix. T'agrada molt la poesia i els poetes. Precisament perquè m'agrada. Molt la poesia i perquè els venero fins a límits insospitats trobo grotesc que de vegades facin aquestes operacions Això és un debat també cada vegada que hi ha una vaga o un tema social important de dir tothom s'ha de posicionar tothom ha de parlar, tothom ha de deixar la feina que fa i posar-se la samarreta Hi ha coses que són un pac. Igual que quan tu compres un medicament hi ha els efectes secundaris i t'explica el que et pot passar, i la pusologia, que és com has d'administrar aquest medicament, la vaga, sobretot si és general, requereix d'una condició sine qua non, que és el manifest d'artistes i intel·lectuals, que això està en la línia del que ha passat amb els poetes. En aquest cas, immediatament que es va convocar això, fa uns dies es va fer públic. Que 800. Ara tu t'has d'imaginar 800 artistes i intel·lectuals, que això sempre m'ha agradat molt. Qui és intel·lectual? Qui entra i qui no entra, no? I quan tu decideixes si ets. Anem a imaginar que un artista també és intel·lectual o que un intel·lectual també és artista. Però no, aquesta distinció és important fer-la. I llavors aquests 800 que històricament, com que normalment aquests manifestos només els fa, en general, hi deu haver alguna excepció, l'esquerra. Aleshores, hi ha uns que són fa molts anys, que els anys en què es volien ridiculitzar, que eren els anys del Zapatero, en dèiem els de la ceja. No sé si recordes. La campanya de la ceja. Llavors, normalment en aquesta llista hi havia uns que gairebé ni els trucaven per demanar-los permís. Víctor Manuel, Ana Belem i el Ríos. Javier Cercas al Modena Grandes que encara hi són,

Paco Ibáñez al Modena Grandes no perquè van morir Paco Ibáñez i després a Catalunya també encara hi és, quan hi ha demandes socials contra la guerra de l'Iraq

se'ls truca si tu has sortit en un d'aquests Jordi Évole. Si tu has sortit una vegada, no pots ja. Si tu imagines. Ah, no, jo vaig sortir una vegada, però mai més. Imagina't que surts per protestar contra la guerra de Jugoslàvia. O contra l'invasió, o contra Gaza. I et posen a la llista. No, no. Hi ha un altre problema. I et truquen. Ricard, aquest et posem a la llista, no? I tu dius no. No, no, no. Hi ha d'haver una coherència. Quan tu entres en aquest món del manifest, sàpigues que és una porta que no té sortida. A tu t'ho han demanat diverses vegades? Sí. A mi m'han demanat una vegada a la vida. M'han demanat només. Primer, perquè no soc ni artista ni intel·lectual. Segon, perquè no tenies trànsit mòbil fins fa pocs dies. Els manifestos es fan quan hi havien fixos, no existia ni internet. A mi em van trucar, el Modena Grande, a més, des d'aquí li envio una abraçada paranormal i un petó molt fort, em va trucar una vegada a l'any 92 o 93 demanant-me que signés un manifest contra els bombardejos. Explícitament dels serbis, no sé on, jo vaig dir, a veure, hi ha més bombardejos. Si anem contra els serbis, també hauríem d'anar contra els croats de lo millor que han fet, no sé què, en una altra banda. Vaig començar a posar pegues. I el Modena, amb molt bon criteri, em va dir,

ja veu que no te voy a convencer. I com que era una persona amb una gran simpatia i coratge em va dir, mira, deixa-ho córrer. És l'única vegada que he estat a prop de signar un manifest. I alguna altra vegada m'han fet sortir amb algun manifest sense demanar-me permís. Ja et dic, molt escadosserament ho dic perquè si algú troba mira, també vas signar això, no, no vaig signar-ho el que passa és que tampoc vaig fer un escàndol perquè de fet com que conec la influència que tenen aquests manifestos. Però la meva mare alguna vegada havia sortit amb algun d'aquests. Clar, és que hi ha moments que potser sí que té sentit, no? Té molt sentit. Ara, Ricard, té molt sentit jo perquè soc incrèdul i a més no crec en el destí de la humanitat. Però tota la gent que té unes mínimes conviccions i uns mínims desitjos de millorar el món, està molt bé que siguin manifestosos. Fins i tot aquests poetes. Aquests poetes que s'han reunit per influir en la vaga i convocar-la per demà. Sí, sí, això és molt impressionant. Però vaja, que sàpigues que el manifest és una condició. Si tu mai hi ha en una vaga un conflicte fort d'aquests i no hi ha un manifest darrere. Desconfia. Fixa't en Gaza. En Gaza hi ha hagut multitud d'aquesta mena de manifestos. La gent se sent i sent la necessitat.

Altres, potser tenim la sort de tenir una finestra pública o un comentari a la ràdio o una columna al diari i podem expressar-nos, però hi ha molta gent que no ho té, això. I després hi ha una cosa molt divertida. Aquests manifestos normalment es publiquen a la premsa. I la gent es pensa, oh, un manifest, que xulo. Has de pagar, Ricard, perquè allò té un preu. Dues pàgines al país, manifesto contra tal, això s'ha de pagar. Llavors et diuen, vols signar i enviar-me 40 euros? I tu, aquí es posa a prova el teu altruisme. És a dir, que això, si firmes molts manifestos, és una pasta, l'has de preveure en el pressupost familiar. És a dir, mira. També durant el procés van haver-hi molts manifestos. És a dir, que cada època i cada situació requereix de la. Cada vegada és una vaga general. Sí, vaga general. S'atura el país. De fet, el país s'atura cada dia. El país està aturat. El que passa és que és d'una altra manera. Si no hi ha una consigna, la gent que avui ha sortit al matí per anar a treballar no sabia que es trobaria aturada. En canvi, la de demà sí. Si demà no serà que no m'ha avisat. Sí. I a part, així com la d'avui és una putada i la prova de la incompetència governal de diversos governs, etcètera, etcètera, i de falta d'inversió

i de tot el que vulguis dir, la de demà. Té una justificació. O sigui, la gent diu, pararem el país per protestar per dues coses, habitatge i salaris. Home, has de ser molt. Tens solidari, sí. No posar-te molt en contra d'això, saps? O tens cinc pesos i tens un bon sou, o no. Sí, o penses, perquè això també passarà demà, molt important, això, no? Ara es defensa molt el dret a la vaga, que és brutal tenir-lo, perquè durant segles no s'ha tingut. Hi havia vagues i acabaven fatal, amb matances i amb detencions i amb injustícia. La vaga és un dret, et diuen. Què és que ha passat en els últims anys? Com que de vegades d'això se n'ha abusat molt, no tant del dret a la vaga com de l'ús que es feia dels piquets, ara en parlarem dels piquets, es reivindica el dret a treballar. Clar, des d'un punt de vista filosòfic, o sigui, si portessis el dret a la mobilitat, el Norbert Birbeny i altres grans filòsofes actuals, i debatem això del dret. El dret a la vaga ha de permetre el dret al treball. Que el que vol la vaga és aturar el sistema productiu del país, que la producció del país s'aturi. Que hi hagi una incidència en la producció. I per tradició sindical. L'obligació d'un baguista és impedir que la gent que vol treballar accedeixi, perquè són esquirols.

Cada cultura, cada moviment té la seva cultura pròpia. Què passa? Que això en els últims anys, sobretot en els països liberals o de democràcia moderades, doncs clar, la gent diu, no, no, jo vull treballar, tu fes el que vulguis. O diuen, jo no em puc permetre perdre un dia de feina i perdre la part del salari que això comporta. Estic amb vosaltres, a la tarda ja aniré a la concentració, però al matí necessito treballar. Anxas Castilla. Que també és legítim, pots fer el que vulguis. És legítim, però, Ricard, el motiu de la vaga és el que és. No està ben resolt. No està ben resolt. La prova ho tindràs demà. Demà apareixeran piquets informatius. Històricament, què eren els piquets informatius? Eren uns tios generalment els més forts i els més alts. De l'empresa, empreses, a més, hi ha molta indústria, que es posaven a la porta, si podien, abans, uns metres més enllà, cremaven uns pneumàtics. Que fesia oloreta, que ja es veiés una mica de fum. Home, jo és millor que el crac. I aleshores tu anaves ensumant la que ja havíem moguda. Vas acostant l'empresa. Acostant, dius, això avui no entrarem. Entraves a uns armaris I aquella gent, a més, amb molt bon criteri, són piquets informatius. Venim a informar-lo que vostè té dret a no treballar. Què passa? Que això en els temps del sindicalisme era molt més brutal,

perquè la repressió era molt brutal i els drets es trepitjaven d'una manera sistemàtica. A mesura que s'ha anat estobant, doncs s'ha subratllat molt més el dret a treballar, sobretot per part dels empresaris, que són els que reivindiquen el dret al treball, eh? Aquí tens dues forces enfrontades. I això serà molt interessant de veure com. Llavors ara es diu informatiu. Informatiu què vol dir? Això també ha canviat. Un grup del comitè de vaga o del comitè d'empresa, dels treballadors, es presenta en el local en què hi ha gent que està treballant i fa un discurs, una renga, i pot interrompre una mica. Si fos una ràdio, interrompre. Havia passat ahir, eh? S'interrompia l'emissió i algú feia una diatriba sobre les raons per les quals estaven en bada. Això és molt respectable i, a més, no hi ha violència, ningú està forçant res. Això està passant, també. Això també ha canviat una mica. Ja no són els pneumàtics. I després una cosa clàssica. És més híbrid, és més híbrid. Bueno, i sobretot cobreix un ventall de necessitats més ampla. Per exemple, un altre clàssic. A Marcavarna no hi arribaves. O sigui, una de les primeres coses era estacions. O sigui, que la gent no podia arribar a una estació. I dos per acabar-ne. I aleshores això era la típica lluita enviada amb la policia, etcètera. I després hi ha l'altre clàssic, que és la manifestació de la nit.

La manifestació de la nit, la tradició a Barcelona, és que acabi malament. No és culpa ni dels convocants. Ni del moviment sindical, ni del concepte dret a vaga, que són infinitament respectables, sinó que hi ha una gent especialitzada que en l'argot imaginari fantasiós de la policia eren uns anarquistes italians, Aquest era el concepte. Molt sospitós. Cada cop i volta, cada vegada que hi ha vaga, arriba un autocar d'anarquistes italians que es dediquen a trenxar-ho tot. Per tant, avui els Mossos ja han fet un avís. Sí, sobretot perquè hi ha possibilitats de talls de carretera. És el que es coneix com a merder alert. Que és no rebrem una alerta al mòbil, sinó que trobarem contenidors. Que no ho tinc, per què? Perquè si ens avisen quan plou, també ens podrien avisar quan hi ha encaputxats a punt d'atracar-nos el local. Estaria bé que ens avisessin amb un S-Alert. S-Alert Caputxa, per exemple. S-Alert Caputxa. Llavors tu saps que en aquell carrer hi ha una moguda important. Per tant, això. Els convocants, molt important, els convocants. Moltes vegades convoquen vagues generals, moltes vegades, radicals de petits grups. Tu vas a la Rambla i et venen aquelles revistes que són de la Liga Internacional Trotskista i ja criden a la vaga general, però ningú fa cas. No té repercussió. Quan té repercussió? Quan intervenen dos grans sindicats. Aquests dos grans sindicats són Comissions Obreras i UGT.

Que són el 80% de la representació sindical que hi ha a Espanya. Cuestionats per infinitat d'altres petits sindicats, entre ells els sindicats especialitzats. El de l'Educació, l'Isabel. Com es diu? L'has entrevistat 500 vegades. Isabel Segura, no. No, jo l'han de assegurar. Doncs. La de Segurà no és ni d'UGT ni de col·lisions, és del Bustec, que es diu. Bustec, del propi sindicat. O quan hi havia el Tito, dels taxistes. És a dir, aquests grans sindicats que són els que pinten en les xifres, en la pràctica, rasques sectorialment, va canviant, va canviant. Què tenen aquests dos grans sindicats? A part d'unes sigles i una història brutal, com van iniciar el moviment obrer, el respecte que han de tenir pels seus primers dirigents, tenen uns dirigents especialment objeters que els catalans han de sentir-nos orgullosos de tenir un fenomen únic. Que és Josep Maria Álvarez. Josep Maria Álvarez. E.P. Álvarez. Tu, Ricard, des que has nascut, si tu ara estàs portant el Matí a Catalunya Ràdio, quan tu vas néixer, que era l'any 90. El senyor Josep Maria Álvarez va incorporar-se, va ser el mateix any, va esperar que neixessis tu, com a secretari general d'UGT Catalunya.

D'acord? 36 anys dedicat. Espera't, espera't. Tu neixes. I diu, ha nascut el Ricard. I preguntava, molt abans ja anava preguntant, perquè era militant des del 87. Ja anava preguntant. Ha nascut el Ricard? I aleshores li deien no. Quin Ricard? Perquè primer no sabien ni que hi series. Però hi ha el moment en què tu neixes i diu, ja ha nascut el Ricard. Saps? Com quan ha nascut un minyonet, Rosi Blanquet, i llavors arriba el Joan Maria Álvarez i diu, ara és el moment, i em faig. Bueno, en faig no, l'elegeixen, he escollit. La proposo i m'escolleixen. Això mateix. Guanyo la llista, perquè se me'n van presentar diversos. Guanya ell. I és el secretari general de UGT Catalunya del 1990 fins al 2016. Que tu, el 2016, ja tens un fill. O estàs a punt? Faltaven quatre anys, però sí. Bueno, però ja tens els ous coberts d'aquella 2016? 2016. 2016. Tu ja estàs treballant a Catalunya. Ja feia el suplement. Era la segura temporada del suplement. Llavors ell diu, pregunta, Josep Maria d'Albert, ja fa el suplement, el Ricard? Perquè, clar, només porta 26 anys a la secretaria general. Més que Pujol.

A veure, mira, quan jo mori, quan jo mori, El forense tindrà un sobre. Els meus fills li donaran un sobre. I li diran, sisplau, obri aquest senyor Pàmies, que està mort, i comprovi. Saps com els arbres, els troncs, quan els tallen, diuen que cada cercle és una porció de temps. 10 anys, 20 anys. Quan a mi em tallin per la meitat i vagin a buscar el fòssil, trobaran. Com a mínim 50 cercles que posarà Josep Maria Álvarez. És a dir, jo ja t'ho no et dic, perquè tu ets fundacional. Quan neixes tu, comença ell. És a dir, tu ara, tranquil, ara t'ho vas tirant. Què va fer el Josep Maria Álvarez el 2016? Que portava, repeteixo, 26 anys. Cony, em presento a la secretaria general d'UGT espanyola. Qui millor que jo, que tinc una experiència brutal i un prestigi brutal guanyat en diferents vagues, etc. I negociacions de conveni. Tinc l'experiència a Catalunya des del 2016. Estem al 2026. És secretari general d'UGT a Espanya. He fet un exercici periodístic, que ara dirà, hòstia, el PAMI es ha treballat avui. He anat a mirar. De tots aquests anys, què feien a comissions obreres? 1987, després dels anys de Marcelino Camacho, històrics, i del Redondo, tot això, Nicolás Redondo, no? 1987, Antonio Gutiérrez.

Encara no s'ha manifestat Josep Maria Álvarez. 2000, o sigui, del 87 fins al 2000, Déu-n'hi-do, Antonio Gutiérrez. El 2000, José María Fidalgo. Portem dos. L'altre, allà quiet. 2008, Ignacio Fernández Tocho. 2025, un any sordo. És a dir, un Josep Maria Álvarez, en la nomenclatura de la moneda, equivale a un, dos, tres, quatre de comissions. Mua! Si, bueno, quan el Ponset posava en dubte l'eternitat de les persones, doncs és un cas claríssim. I hi havia un gènere que era l'entrevista que li feia en el Josep Maria d'Alvarez, Josep Cuní, aquí, i al Cuní jo sempre li deia, quantes entrevistes has fet? I ara, quan es va jubilar, el primer que li vaig dir I qui entrevistarà? A més, tenia molt bona relació. Com a clar, després de tants anys, tantes batalles junts. Imagina't tota la gent que t'ha vingut aquí una, dues, tres, cinc, sis vegades. Míriam Nogueras. Quantes vegades has entrevistat aquest any? 6 o 7, sí, sí.

Doncs tu imagina't que vols ser 30 anys a la vista, ella continua i tu també. Encara sigui portaveu de Junts o. Tu l'hauràs entrevistat 500 vegades. I ens anem trobant. I us aneu trobant, i aneu fent grans, i pregunta'm com estàs, potser algun dia prenen un cafè, bueno, doncs tinc dos fills, s'han casat, viuen fora, soc avi. Tot això. La vida passa mentre Josep Maria Albert fa coses. Què és la vida? Tot el que passa mentre Josep Maria fa coses. Menys demà, que és dia de vaga i que no hem de fer res. Bueno, hem de fer vaga. Ells sí, ells sí que han d'organitzar-ho tot. Tots, tots. Ricard, és vaga general. Tots. No hi faltaria. Cançó. No, espera't. Vull preguntar-te per Broncano. Broncano, home, un espectacle. Vas seguir-ho ahir? Vaig seguir-ho. Va ser un espectacle molt, molt interessant. Ha enganxat tota l'entrevista, sí. Ha enganxat tota l'entrevista i molt, molt, com tu diria. Primer, al Broncano li vam fer una cosa molt lletja, que és dir-li el que havia de fer molts dies abans. Va convidar l'Almodóvar el divendres. I l'Almodóvar li va portar tota la llista de les coses que havia de fer. I el que havia de preguntar. Jo l'hauria engegat a la merda. L'hauria dit, mira, xato, has vingut a promocionar un llibre, vés-te'n a la merda i jo no vaig als teus rodatges a dir-te com has de filmar. Això primer. Després van sortir no

sé quants articles dient-li el que havia de fer, la responsabilitat que tenien. De manera que, quan va saltar al camp, era com Julian Alvarez el dia de l'Atlètic de Madrid. Pobre home, no sabia què fer. Segon, no va fer una entrevista. Va fer un debat. Llavors això s'ha d'aclarir. Que això a vegades us passa quan teniu els de l'extrema dreta o, hipotèticament, si tu tens un to. Amb un polític i de cop i volta amb el de Vox has de debatre. Perfecte, però sàpigues que no estàs fent una entrevista, estàs fent un debat. Si a més a més no serveixes ni per fer entrevistes, ni per fer debats, perquè et poses nerviós, estàs angoixat, balbuceges, no tens la dicció, ni l'oratòria, ni la tranquil·litat, vas perdent punts. L'altre no, en canvi. L'altre està preparadíssim, i amb la xorra. Una xorra, va poder passar la maroma, de manera que avui, segurament, no tinc ni idea, però segurament té un millor de vots més, o mig millor de vots més. Per què? Perquè l'efecte por aquest que entre tots hem creat de que són el dimoni, mires i dius, ah, bueno, a mi m'ha caigut bé. Molta gent dirà, a mi no m'ha caigut malament. Perquè, a més a més, ha suportat una mica la. La impertinència. La impertinència, l'hostilitat, en alguns moments, tot això. Avui hem anunciat també, a primera hora, que Feijoso està repensant

d'anar-hi i també d'imposar el seu públic. Sí, però el problema és que, si tu imposis el teu públic, has d'estar una hora i mitja allà, eh? I has de tenir talent, gràcia, i una manera de ser prou natural com per enganxar, que això ho va aconseguir. No tant gràcies al que va dir la Bascal, com de l'actitud del Broncano. O sigui, gràcies a l'hostilitat que detectaves en Broncano, et posaves gairebé a favor de la Bascal. Això a l'altre no li passarà. L'altre, el que pot passar, és que tothom mori d'ensupiment. En tot cas, avui ha de colar-ho? Espectacle. Si em permites, me l'estalviaré, aquest. Sí? Em pensava que el miraries, aquest. És que jo la de Golop potser l'he vist dues mil vegades. Amb Rufián devies veure'l. Rufián no m'ha perdut. La teva devoció per al personatge t'agrada. No és devoció, és vici, ja. Vici. Sí. Primera devoció i ara és vici. Ho admeto. Quan hi hagi una associació de rufianòlegs anònims, jo em pensaré el primer en presentar-me a veure si em desenganxo. Cançó. Sí, ho vull dir molt lluny.

Per ordre de l'alcalde es passa bé a tothom que una fera feroja del parc s'escaparà. Es prega les senyores, compren forts aliments i no surten de casa fins que torna el bon temps. Tot el que tinga cotxe que fot el camp corrents i se'n vaig a la platja, a la torre o als hotels. L'alcalde s'encarrega, per ús del seu poder, de la fera ferotge deixar-la sense dents. El queixa no compleix que no es queixa després, si per culpa la fera ell rep algun torment. Jo que no tinc ni casa, ni cotxe, ni un carret, em vaig trobar aquell dia la fera pel carrer, tremolant i mig mort, ai Déu, re Déu, la fera, i em veurem tan fotut. Em va dir molt planera, xicot, perquè tremoles, jo no te menjaré, i doncs perquè t'escapes del lloc on tens marcat. Vull parlar a l'alcalde i dir-li aquest infam que la ràbia és petita, jo necessites mai. Sergi Pàmies, gràcies i bona vaga. Salut. Per ordre de l'alcalde es fa saber a tothom que la fera feroig ja no ens treurà la son i gràcies a la força no passa res de nou. Tot és normal i maco i el poble resta en pau. Au!

El Matí de Catalunya Ràdio. Ricard Tostrell. Catalunya Ràdio.

Sí, ara ja pots abraçar la Tad, perquè ja és aquí el seu peluix. Prepara la teva habitació, perquè ja pots tenir tota la col·lecció dels Falalà. Els peluixos dels Falalà. Als punts habituals i a la botiga 3K. Que ja no sé què he de fer, què més em falta ni quan em queda.

El 77% dels emprenedors considera que la burocràcia és un obstacle per posar en marxa el seu projecte. Alta Digital d'Empreses, una solució 100% digital que t'acompanya pas a pas per constituir la teva empresa. El món tal com tu el veus. Avancem. BBVA. Al Tot Costa, cada tarda portem una

selecció musical lligada amb l'actualitat. ACDC, ACDC I una mica de rock and roll en general.

També sonen altres coses. Manel, Dua Lipa, Mushka.

Sí, i també la Mint, Flick, Mourinho. Dani Sanabra, Marta Correvera, Santi Jiménez. El millor de cada casa per comentar el que està passant al món de l'esport.

Efectivament, Tot Costa, amb Jordi Costa i Sònia Gelmà. Un programa de música que parla d'esports. I de tant en tant, fins i tot a l'inrevés de dilluns a divendres de 7 a 9 del vespre.

Ja tenim aquí el disc de la Marató, destinada aquest any a les malalties neurodegeneratives i neuromusculars. Hi trobareu molta escena catalana, com d'en Peralbo i el Convoy, versionant Brighton 64, el grup del seu pare, també les Alosa, la Idolos de Manel amb la veu de Roger Mas, o la dansa del vestit de Txarango, reimaginada per The Tietz, Pabla i Javito.

La cançó del dia de Catalunya Ràdio amb Sergi Ruiz Serret.

Muy buen día, soy el alcalde de aquí del kiosk. ¿Qué nos queda pendiente? Si te parece, hoy podríamos hacer un programa con menos chistecitos, ¿hablamos en serio? Pero venga, va, home, sisplau. Perdón, disculpa el tono. Pero no has tenido huevos a decírselo. No se puede hablar así por el mundo. Perdón, disculpa. No te voy a desear suerte. Muchas gracias, no esperaba menos de tú.

L'hora dels temes pendents amb Gerard Jovany, Carles Roig i Xavi Espinosa.

Bon dia. Bon dia. Bon dia. Quins temes pendents tenim avui, Jovany? Home, hi ha temes pendents. L'Apsa Catalunya Ràdio falla. En un dia com avui, de causa Rodalies, en primer lloc per l'anunciada vaga de maquinismos. Ja passa. És la revuelta, això, o què passa? En primer lloc, per l'enunciada vaga de maquinistes, però és que a sobre no s'estan cumplint els

serveis mínims que s'havien pactat. Ah, perdone, perdone, pero esto no es así como lo dice usted, señora. Usted quién es? Yo soy maquinista, secretario de. Del viceportaveu adjuns segon del sindicat Máforo. Sindicat Máforo? Està el sindicato majoritario maquinistas, que és el semàforo. Ah, i vosaltres sou els de Máforo. Que s'ajunta a todos el semàforo.

És humor sindicalista, això, no, senyor. Bueno, no he dit el seu nom, maquinista. Senyor maquinista en general. Avui vostè creu que s'estan complint els serveis mínims pactats?

Ara mateix, la notícia que us avançarà al matí, de 184 trens. N'hi ha 93 es suprimits, la meitat. No, no. Molt bé, no?

No, no, no. No, no, no.

No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. O sea, tu palabra contra la mía. No, no, no és tu palabra contra la mía.

És una informació contrastada contra. No. Será lo que quiera, pero no es maquinita. Yo, precisamente, había de la mala suerte que me había tocado a mí un servei mínim, con lo cual sé de lo que hablo.

¿Vale? Però, escolti'm una cosa. Si vostè diu que, per desgràcia, li havia tocat fer serveis mínims, ¿per què està aquí ara mateix? Hauria d'estar conduint un tren.

Mira, yo puedo ser y estar donde quiera. Puedo ser maquinita, puedo ser mujer. Puedo ser. ¿Me entiendes? ¿Vale? Pero que ahora yo me agafaba en la baixa por enfermedad.

Ah, que s'ha agafat la baixa avui per malaltia, eh? Yo y 54 compañeros más. O sigui, tots 55 se han posat malalts avui?

Efectivamente. Ayer fuéramos a cenar todos juntos para hablar de cómo hacer los serveis mínimos. Sí, van a fer un sopar. Y comimos algo con un vino o algún anisaki o algo.

Això ho diuen des del seu sindicat.

El sindicato. ¿Cuál era? ¿El Máforo? Sí. El otro es el Semaf. L'altre és el Semaf. El Semaf. Tenim un altre maquinista amb nosaltres. Hola, bon dia. Sí, hola, bon dia.

Vostè és del sindicat Semaf. Soy del sindicat Semaf, correcto. I vostè és del sindicat Máforo. Correcto, yo soy del sindicato Máforo. ¿Está d'acord en el que està dient el seu company?

No, no, la verdad, no. No tiene la verdad ni idea de lo que está hablando. No van junts, no tenen la mateixa. Sí, sí, sí. Però llavors està d'acord. Bueno, es que decir que no, no, yo no estoy de acuerdo. Vamos a ver. A ver, a ver,

es que no se ha aclarido.

Hoy había convocado una vara. Y había pactado un serveis mínimo. ¿Por qué no se están cumpliendo? Pues porque nos pusimos enfermos todos. Estoy diciendo que nos fuimos ahí a un chuchí de estos que es de bufete, que con 10 euros comes hasta que te pones como un Y pillemos un anisaki de cojones. Sí. De cojones, ¿vale? Per tant, fa un mal de panxa. Claro, es un dolor que empieza en la panxa, que luego va bajant, bajant, hasta que se nos han hinchado los huevos, ¿vale? Los huevos, los huevos. Yo sé que se nos han hinchado. Yo tengo los huevos ahora manchados. Yo no soy mujer. Sí, això ja ho han dit tres cops. Yo tampoco soy una mujer, ¿vale? És que ningú està dient que sigo una dona. Están barrejant reivindicacions. El tema del ceuta no me pregunte, porque, ¿me entiendes? No es mi jurisdicció. Seguiremos informando. Mañana no. La tierra es plana. Te lo sacáis. No, porque nosotros conducimos trenes y sabemos que va recto. Que no vamos en curva.

No va para abajo. Gracias. Gracias, maquinistas del SEMAF y del sindicat Máforo, también.

Gracias, SEMAF y Máforo.

Luego están los del ETOB. Yo soy José María García del ETOB. José María García del Estop.

Esto es un abrazo más tradicional.

Y con Seba y con Máforo y Estop hacemos lo que es el panorama sindicalista de los.

Es el sindical de los parados. Entre els tres. Vamos a hacerlo, vamos a hacerlo. Mira, Seba. No, era Seba.

Seba! Foro! No, un moment, no, ho ha fet malament el segon, ho ha fet malament perquè és Máforo. Seba.

Más foro. El grito de la.

Se va. Foro. A ver, ¿qué queréis? Es que a ver, si no lo aclaramos por eso A ver, vamos a hacerlo.

Por eso aguantate ni se echa el par de más, que ya va. Y tres. Se va.

Más foro. Se da el paso.

Són uns inútils, de veritat. Bueno, gràcies per acompanyar-nos. Demà hi ha vaga.

Sí, demà hi ha vaga. És que com estic de baixar ni ningú m'ha informat. Doncs ja t'informo jo que demà hi ha vaga,

t'hi pots adherir o no. Si fas vaga, perds el sou. Sí, home, clar. La gent és molt. Pots fer vaga una hora, es veu, també. Ah, sí? Sí, dius, mira, aniré a treballar a les 9 del matí. A veure. Sense conseqüències. Bueno, perds només l'hora.

Ah, l'hora sí. El que cobro jo, que són un euro a l'hora, pues bueno. Jo crec que el millor que podrien fer tots els treballadors, no és una vaga general, sinó una baixa general. Home! A veure, a veure com desenvolupa la idea. Hòstia, ara em pilla. Així rebentes als empresaris i a sobre cobres el dia. Si tu proposes que tots els treballadors facin una baixa general. Exacte, també hem pensat, eh? Baixa, baixa, baixa general. És de les millors idees que has tingut. Baixa, baixa, baixa general.

Sergi, si et sembla, hem de parlar de coses molt més interessants. Per exemple, l'altre gran tema del matí és l'entrevista de David Broncano, el líder de Vox, Santiago Abascal. Hi havia molta expectació per la trobada entre tots dos i la veritat és que hi ha hagut una mica de decepció.

Joder, està guapa l'entrevista, eh? David Broncano, bon dia, benvingut.

Bueno, he tenido días mejores en mi vida, pero, joder, de verdad te lo digo, eh? Te lo juro, tío, de verdad. A ver, Ricardo, ¿qué te quería decir? Que ha estado guapa la entrevista que has hecho al Papo de Vox, que ha venido justo antes. No, Juanjo, a escorbe. El Puig Cervés, sí. Sí, és el cap de llista de Vox per Barcelona. Exacto. No, és un sector. No estàs barrejant coses. Ojo, que l'has preguntado cosita. Joder, cosita como, como, como, joder, así en plan, como, joder, como muy interesante, ¿no? Así en plan, joder, con todos los datos y su cosita, ¿no?, su cosa. És el que s'ha de fer, preguntar el detall, demanar concreció. ¿Cómo que no t'hauràs preparat l'entrevista abans, eh, Ricard?

Sí, en principi hi ha un equip que prepara les entrevistes i després jo també m'acabo d'estudiar. És el que s'ha de fer.

Joder, vale, està guapo, tio. Que interessant, eh? Joder, que t'han regalat. Aquí els convidats que venen al matí de Catalunya Ràdio no porten regals. Estaria bé. Que te regalaran coses. Les anem posant en un sofà que no tenim. És que això no és un traster, saps? Com has convertit aquell escenari teu.

Ojo, ¿qué te iba a decir? O sea, ¿el público? O sea, ¿lo ha traído él o era el tuyo?

Que no hi ha públic aquí, tampoc. Fem les entrevistes sense públic. David, si et sembla, parlem una mica de la teva entrevista amb el Santiago Pascal. Joder, ¿la habéis visto, qué? Salió regulera, ¿eh? Regulera, sí. Ha salido mal, eh. Més que regular. No, me ha salido mal. Escoltem un moment, David. Va a ser molt incòmoda. Sí, joder. Sobretot per part teva. Joder, es que el tío empezaba a soltar datos ahí del tuntú, pero claro, joder. O sea, a mí no me daba tiempo con el chat GPT para comprobar la cosita, ¿sabes? Aquí hi ha la gràcia de prepararse a les entrevistes. No. Ojo, una cosa que me viene a la cabeza ahora, o sea, el pavo este que has tenido antes, el Burj Corbe, ¿no? No, Aiz Corbe, Aiz Corbe. Exacto. Ojo que no le has hecho las preguntas típicas, ¿eh? ¿Cuánto ha fallado últimamente? ¿Cuánto dinero tiene el banco? No, en principio en aquí las entrevistas mai acaben teniendo estas preguntas que tú dices que son las clásicas. Con todo el respeto, pero este tío ha sumado bastantes puntos, ¿eh? Para mí podría estar en el top 3, ¿eh? Molt bé. Oblida't aquest senyor que ha vingut ara fa un moment de Vox de Barcelona. Tu sí que no li vas fer les preguntes clàssiques al Santiago Pascal, que era una. No, tio, joder. Potser tots estàvem esperant. Bueno, l'entrevista està sent un xurro. A veure si al final, com a mínim, ho aixeca una mica. Estava cagado, saps? Estabas cagado. Estabas cagado. Sí, joder, no sé, tío. Estaba ahí con su público, ¿sabes? Con el teatro todo lleno de. Joder, de peleado, con. Joder, con su tatuaje de básticas y sus calaveras, sus cosas. Ojo que no hubo tanta policía ahí nunca, ¿eh? Preguntas clásicas de ellas. Sí, bueno, pues eso, que me daba como cosa, joder. Ojo, preguntarle cuánto he follado últimamente, porque es igual te responde preguntárselo a tu madre, ¿sabes? Que ella lo sabe, ¿sabes? Y después yo puedo hacerle la pregunta, ¿no? Hombre, pues claro. En tot cas, Broncano, ánims. Gracias, gracias, joder.

Avui, com surts a fer Ada Colau, eh? Joder, hostia, es verdad que tengo la colada. Yo la vaga general ya voy. Diría, mira, yo voy, agafo vaga ya, ya fins dilluns.

Ojo que eso es verdad, Ricard, que viene la colada. Joder, espero que se hayan llevado el público de ayer, eh. Estás pensat, ya que le preguntarás o no. Pues no sé, lo típico, lo normal, no sé. ¿Cómo estás, Ada? Estas cosas y. Y bueno, pues, ¿cuánto has follado últimamente? Paja 0,5, petting 0,6, follaron puntos. Sí, el teu hit, el teu hit. Doncs, Broncano, sort i fins una altra dia. Ojo, pues, vale, vale.

Ocho de la mañana, seguida la información del tráfico del legal con doña

Ignacia Bascala y Corbe y doña Mariana Grau Samarán. Pero antes, la cuestión de fondo.

El lamentable espectáculo del multimillonario rojo del tartaja galaico andaluz.

Això de tartaja és un concepte que fa servir molt dur i és molt despectiu i molt incorrecte. Allí en la televisión espantosa que vimos un bochor. Que lo que fue, fue un bochorno. Vimos prácticamente un asesinato. Porque Broncano es un asesino.

Este energúmeno que no sabe ni hablar.

No sé si es tartamudo o tonto. Ojo que podría ser, eh.

Les cuesta a todos los españoles este. ¡Somemos! El sueldo de seis ingenieros de caminos de los que tendrían que hacer el mantenimiento de las vías del agua.

De hecho está la demagogia que está, Federico. Pocas cosas hay más tristes que tener un bufón, bufón a sueldo, que no hace ni gracia.

Es que lo peor es que no hace ni gracia. Y lo más grave es que ese pijo rojo, esa gentuza.

Es escupir. Se lleva lo mismo que Mbappé en dos temporadas.

Al menos uno de los dos marca goles para el Real Madrid. Aunque también sea un necio incapaz de condenar

la invasión de Ceuta. Venga, no escupis el micrófono, sisplau, que l'ha de fer servir la gent. Fins un altre dia, Federico. Sí, no, ara podem abordar altres qüestions. Deixem estar el broncano d'una vegada.

Hola, què tal? Epe Antic, què tal? Bon dia. Hem quedat aquí una estoneta, hem estat un rato. Estàs en forma, eh, Pepe? He vist que estàs. Sí, de fet, ara estàvem amagats aquí sota la taula. Crec que hauries de parlar més als mitjans, perquè està bé, és interessant. De fet, és el que volia agrair-te. Volia donar-te les gràcies per aquest moment, aquesta entrevista que m'has donat. Una entrevista deliciosa, feta amb una grandíssima sensibilitat. En la qual tots els periodistes d'altíssim nivell intel·lectual, fins i tot en un dels casos d'enorme atractiu físic, han pogut contraposar idees sense atencions, no com les que es van viure ahir al programa de Brocano. Per què a tu què et va semblar? Mira, després de pensar una mica, diré que ahí va ser agitada, no revuelta.

Oh, que ets tan brillant, Antic. Tu com haguessis plantejat aquesta entrevista?

Bueno, pues mira, així. Què passa tio, Santi? Com estàs? Què fas? Tot informal, és molt forçat també. Quantes vegades has posat el linot en fresc aquests 30 dies? Quantes vegades has fet el suc a mullar? Per què estàs parlant així, pipi antic? No t'escau. Bueno, però són preguntes que no li va fer, però que no. Jo li hagués fet en plan, eh, eh, eh, Santi, eh. Tu fas pipi sentat o de peu?

Torna al teu estil, torna al teu estil de veritat antic. El que podríem fer és parlar de res més. Jo no parlaria de res més. I ara seguirem, parlem amb Francesc Garriga. Hòstia, deixa-la anar. Som Trescat. Som Trescat.

Visita'ns a la xarxa Kia de la província de Barcelona.

Tu no ets només una pòlissa, ni nosaltres una asseguradora més. Funcionem com un model cooperatiu de metges i usuaris sense ànim de lucre on ens cuidem entre tots al llarg de tota la vida. Assistència sanitària, la dels metges i la teva.

Más de 120 centros con más de 8 mil coches a un precio genial. Son pocos días, no la dejes pasar. Revo, Revo, Revo, Lu, Lu.

He marcado el teléfono avui del Xavi.

No sé si ets tu, Xavi, ja ho veurem. Hòstia, a veure. Seria bo, eh? De part de la Mònica, que és la seva parella. En principi no és. No, en principi no. La Nuri. On vius ara? A Amsterdam mateix. Sí, a Amsterdam.

In the Red District. Sí? No, a veure, no en els locals.

Vull dir, no a les vitrines aquelles. Però a tu se't veu des de fora. Xavi. Xavi. Com vas? Digues. Què fas? Què estàs fent, Xavi? Hola. Que em sents o no? Sí. Què fas, dic? Qui ets? El Ricard. El Ricard?

Sí. Et penjarà. Et truquem d'una ràdio. Et sona o no? No. No. De Catalunya Ràdio? No. Et truquem del matí de Catalunya Ràdio de part de la Mònica, que és la teva parella. Ara mateix estàs en directe. No sé si vols dir alguna cosa. Sí. Ahir vas fer 50 anys i et vol desitjar feliç aniversari. Diu que 50 anys no es fan cada dia i vol que els gaudeixis, digues, digues.

No els fan cada dia, tens tota la raó.

Amb molta il·lusió. I et dedico a aquesta

cançó que t'interpreta Manu Guix de Miki Núñez.

Jo avui ja sé què regalar-me, tot allò que no vaig fer per agradar-me, ara només vull que em mani el cor. Jo avui ja sé què d'escoltar-me i dir-me tot allò que em cal per superar-me, no penso deixar que res ho espatlli. No vull fer marxar enrere, la felicitat m'espera. No penso preocupar-me, que la vida pot ser una festa.

Ballem sense mesura, curant-nos les ferides. Cantem a ple pulmó aquesta cançó. Siguem ànimes lliures i celebrem la vida, ajudem a cantar aquesta cançó.

Dos minuts seran les 12.

Xavi, espero que gaudeixis molt d'aquests 50 anys, d'aquest 50 aniversari, i, en fi, que et consolidis amb la Mònica.

Moltes gràcies. Adéu, Xavi, que vagi molt bé. Gràcies a tots, un petó. Adéu. Il·lusió, eh, que arriba. Sí, home, i tant, molta il·lusió. Deus estar a tocar, ja, dels 50. 7 anys és a tocar? Doncs tu mateix. Estàs ja en la dècada dels 50. Arribant a la dècada dels 50. Això mateix. Esperem arribar-hi. I tant. Bueno, bueno. Jovani toca l'encadera. Qui entrevistaràs avui a la tarda? Avui, mira, estem tancant coses, però entrevistar, entrevistar, ens ve el Socon Boemio. El coneixes? No. Doncs l'escoltaré per conèixer-lo. Posa-lo a la ràdio, perquè és un dels músics catalans emergents dels últims anys, que ho està fent molt i molt bé. El tindrem a partir de les 5. I a les 4, encara una mica donant voltes a aquesta revuelta

d'ahir i a l'entrevista. No hi m'estem, eh? Doncs avui sembla que tothom parla d'això. Jo he sortit del carrer i només m'han parlat d'això.

No hi estem, eh? En principi parlarem d'això. Tinc la lidereria des dels Estats Units, a veure si ja he vist l'entrevista i no,

i si em vol dir alguna cosa. I intentarem anar una mica més enllà d'alguns detalls que potser encara no coneixem de les coses que vam veure i de les que no vam veure d'aquesta entrevista.

Algun detall que hagi quedat pendent? Penjat.

Algun detall que hagi quedat pendent? Penjat. I la crònica negra amb la Rebeca Carranco.

Tot això avui a la tarda de Catalunya Ràdio a partir de les 4.

I a la Renaixença, Peyu? A la Renaixença, doncs, pendents de l'actualitat, com sempre, avui entrevistem el campió de Patanca. No portes la bascal? No, no. Avui Mario Vescomte, que atenció, és un senyor que fa més de 60 anys que juga a Patanca, ha sigut quatre vegades campió d'Europa de Patanca.

Saps qui és molt bo jugant a Patanca? Felip Puig.

Mira, Felip Puig, me cago en Déu, em va fer tard. Vaig anar a fer un pregó un dia i va aparcar darrere meu i llavors no podia treure el cotxe. Llavors no el trobava, anava voltant per allà a la fira i no el trobava.

El senyor Felip Puig, per favor, tiene el cotxe mal aparcado.

Porsche cayent, matrícula. T'escoltaré, Peyu, gràcies.