El matí, d'11 a 12 h (Entrevista i humor) - 20/10/2026

Cataluña Ràdio, les notícies de les 11.

Bon dia, us informa Joan Bota. El president Salvador Illa fa una crida a la mobilització i al vot útil de cara a les eleccions del 29 de novembre. En una entrevista al matí de Catalunya Ràdio, el president de la Generalitat ha assegurat que aquestes eleccions al Congrés són crucials per decidir entre l'autoritarisme o la democràcia. Jo estic en sentit contrari a ell. Jo en aquests casos dic, quan això va tan en sèrio, el penalti que el tiri el veterano, no el debutant. L'ha de tirar el jugador bregat, el que ja porta temps, el que ja. El capità segurament. I ha sigut molt dur amb el paper dels empresaris. Creu que fan servir una doble vara de mesurar i mentre demanen que s'intervingui al mercat de l'energia carreguen contra els decrets de l'habitatge. En aquest sentit ha revelat detalls de la dimissió de la portaveu del PSOE i candidata per Lleida Montsemínguez pels negocis immobiliaris de la seva parella. Jo vaig demanar a Montse Minguez que continués i ella es va trencar i em va dir que no aguantava, que no estava en política per això. Em va dir molt emocionada i va ser per ella, doncs a mi no em consta que hagi fet res i vegao i ella ha de resoldre això, però ella feia la seva feina i s'ha trencat i va publicar que té vímits. El president també ha avançat que aquesta setmana es reunirà amb el ministre de Transport, Óscar Puente, al Palau de la Generalitat per abordar la crisi a Rodalies després de l'última aturada pel temporal fa dues setmanes. Més notícies, Natalia Ramon. Les principals ciutats

franceses han recuperat la tranquil·litat en la primera nit de tocs de queda que avui es podrien ampliar a d'altres poblacions. El govern comença a reunir-se amb sectors per pal·liar els danys dels incidents d'aquest cap de setmana. Enviat especial a París, Ignasi Abad, bon dia.

Bon dia. El primer ministre francès, Sébastien Lecornu, ha confirmat a primera hora del matí que els tocs de queda a Lyon, Issa, Bordeus, París i d'altres ciutats del nord de França han donat tranquil·litat al país després de dos dies, aquest cap de setmana, dels pitjors incidents de violència urbana en anys a França. Amb el president Macron fora del país està decidat pel golpers i que el focus està centrat en el govern, que aquest matí reuneix amb empresaris i plataformes en línia per demanar que no venguin articles robats en els nombrosos pillatges de 3.000 botigues assaltades al cap de setmana. Demà el primer ministre es trobarà amb els sindicats i dijous amb partits polítics per abordar l'actual crisi. Dels més de 2.500 detinguts, 123 persones ja han ingressat a la presó, la resta continuant sota custòdia policial. Aquest matis ha detingut una persona més en relació a l'incendi de l'Ajuntament de Llamotges.

I mentrestant, Itàlia desplegarà més militars al carrer per fer front a les protestes que han esclatat els últims dies en diverses ciutats del nord. Les mobilitzacions contra l'encrement de la vida han acabat amb saquejos que en ciutats com Milà han deixat uns 160 detinguts. Mentrestant, a Portugal, la policia ha desallotjat les acampades contra la crisi de l'habitatge al centre de Lisboa i Porto.

Comissions Obreras i la UGT registren formalment la vaga general per al proper 11 de novembre a Catalunya, amb què es fixaran els serveis mínims per una jornada de protesta de 24 hores. Els sindicats denuncien que els salaris no donen per pagar un habitatge digne i criden a una mobilització social massiva. Barcelona, Sara Riera, bon dia.

Bon dia, la foto que ens donen les dades dels sindicats és nítida. En els últims 13 anys el preu de compra d'un pis ha pujat gairebé un 100% i el del lloguer més d'un 50%. Els sous, en canvi, just han crescut un 25%. No arribem, diuen Belén López de

Comissions Obreres i Camil Ros de la UGT. No ens arriba amb el que guanyem i per tant necessitem d'una banda incrementar salaris, però de l'altra necessitem intervenir al mercat de la vivenda d'una manera decidida. Si no, aquesta societat,

i especialment la part més majoritària, cada cop pot entrar en una situació de crisi major.

Per cert, que ahir la COE va confirmar que impugnaran la vaga general perquè la consideren electoral. Doncs bé, els sindicats hi resten importància, diuen que ja ho han fet en anteriors protestes i no tenen cap dubte que la vaga general sortirà endavant. Sara Riera, Catalunya Ràdio Barcelona.

Han localitzat mort un pagès en una zona agrícola entre Pego i Oliva, la zona més castigada pels aiguats del País Valencià. A l'espera de la confirmació oficial seria la quarta víctima mortal d'aquesta dana, Adam, que va provocar greus inundacions. Avui els municipis comencen a fer valoració de danys i intenten recuperar les connexions bàsiques. Anem a Pego, Marta García, bon dia.

Pego Martegassi, bon dia. Bon dia, doncs efectivament han trobat el. Hola, bon dia. Doncs efectivament han trobat el cadàver d'aquesta persona. Com deies, és un llaurador. El cadàver estava en la zona de la Margeal de Pego, Oliva. L'han trobat uns treballadors d'una empresa pròxima i ara la Guàrdia Civil el que està investigant és la seva identitat i també si la mort està relacionada directament amb la dana, perquè pareixer que el senyor podria tindre problemes de salut que li haurien provocat la mort. Mentrestant, la zona de la Safor i la Marina Alta comença a tornar a la normalitat. És el cas, per exemple, dels Poblets. Avui és el primer dia que s'ha pogut accedir a sí. Les carreteres encara estan tallades, però es pot accedir a entrar per primera vegada també la maquinària pesada i les faenes se centren avui en treure tot el que són les branques dels arbres caiguts, les parets que han caigut i tot el material de les cases i els baixos que s'ha tornat inservible. Marta García, Catalunya Ràdio, Els Poblets. Esport, Marcos García.

Avui comença la tercera jornada de la fase Lliga de les Champions. Masculina a les 9 del vespre, PSG-Barça, transmissió en directe a Catalunya, Ràdio, la TDT, com sempre dos d'una hora abans. També avui a la tercera jornada d'aquesta Champions, entre d'altres partits, Stuttgart, Atlètic de Madrid i Liverpool-Villarreal, tots dos també a les 9 del vespre. L'Espanyol baixa a la quinzena posició de primera, una vegada tancada la novena jornada. Ahir de repàrtit, Getafe, un, Rayo, un. Getafe i Rayo sumen 9 punts, un més que l'Espanyol. I avui tenim dues cites europees de Basca, tant presència catalana. Quintzenas Manres a Roma a l'Eurocup a dos quarts de nou del vespre i Fiat Girona, Gelona, Gura, Polonès a la FIBA i Eurocup a les vuit.

Fins aquí les notícies.

A Catalunya Ràdio, el concurs pendent. És hora del concurs pendent al matí de Catalunya Ràdio. Avui ens truca l'Helena. Helena, bon dia. Hola, bon dia. Jugues per 200 euros, Helena. Sí, sí, ho sé, ho sé. A lo tot o res. Som-hi. Avui la pregunta es titula.

Saps

què és un aptònim, Helena?

Si vols t'ho explico. Ara sí, d'entrada no.

Doncs has perdut els 200 euros. Oh, Helena. Quina llàstima. Però no em doneu això. És broma, és broma. Ara t'explico què és un aptònim. Un aptònim és un nom de persona que semànticament té relació directa amb la professió, amb alguna característica física o moral o amb algun àmbit de la vida d'aquesta persona. Mira, et poso un exemple. Ahir, al matí de Catalunya Ràdio, vam parlar amb l'alcalde de Pego, un dels pobles més afectats per les pluges del País Valencià, i resulta que el bon home es diu Enrique Moll. Sí, entenem l'optònim. Un altre exemple. De tant en tant, en aquest programa també parlem del canvi climàtic amb el climatòleg Carlo Buontempo. N'hi ha una bona col·lecció d'aptònims. Tenim, per exemple, el banquer i expresident del Santander, Emilio Botín, un exministre de Sanitat del PP que es deia Ana Mato, o un exministre de Defensa colombià que es deia Manuel Jaime Guerrero Paz. Segur que també recordes, o no, un cantant que va representar Espanya a Eurovisió que es deia Blas Cantó. Hi ha autònims temporals que prenen sentit només en algun moment molt concret de la vida de les persones, com quan Maradona, quan ja era entrenador, just abans d'un partit es va abraçar amb l'entrenador de l'equip rival, que era. Diego Martín Coca. Aquí a Catalunya vam tenir com a coordinador d'Unió de Pagesos Joan Cavall, que si en algun moment s'hagués abraçat a Maradona també hagués tingut la seva gràcia. I podríem seguir així fins demà al matí, Helena. Tenim clar, doncs, que és un aptònim, ara?

Ara sí. Molt bé, doncs atenció a la pregunta.

Amb quin famós home casat va mantenir relacions sexoafectives durant anys la vedette espanyola Bárbara Rey? Et dono quatre opcions.

Opció A, Manolo González, l'entrenador de l'Espanyol.

Opció B, el Mago Pop. Opció C, el rei d'Espanya. Opció D, Salvador Espriu.

Temps. Jo diria la C.

El rei d'Espanya. El rei d'Espanya és una resposta. Correcte! Per tant, ja tens 200 euros. Et plantes o anem per 250? Helena. Vinga, va, ho intentem. Valenta! Demà més. Helena, gràcies.

Molt bé, moltes gràcies.

El Matí de Catalunya Ràdio. Ricard Tostrell. Una tardor molt super amb la supersemana de les ofertasses de Supercori per Cori Supermercat al Corte Inglés. Fins al 21 d'octubre, per Nil d'en Saball Ibèric, 50% raça ibèrica de 7 quilos per 149 euros i a més 15% de regala en productes frescos i xarcuteria per a pròximes compres. Supercori per Cori Supermercat al Corte Inglés. Quan compres bé, ho trobes més bo. Consulta en les condicions.

Com estàs? Bé? Segur? És curiós, sempre contestem abans de pensar-hi, però potser fa dies que no descanses prou bé o que no et sents com t'agradaria. Ens hem acostumat a no escoltar-nos, però pots donar resposta a allò que el teu cos et demana amb Algémica, complements alimentaris basats en el rigor científic. Algémica, com estàs?

Benvinguts als 8 dies d'or del Corte Inglés. Només fins al 25 d'octubre tens més de 600 marques amb fins a un 30% de descompte. Totes les teves marques preferides de moda, llanceries, sabates, accessoris, esports, bellesa, llar. Aprofita la nova temporada. Vine ara els 8 dies d'or del corte anglès a la botiga web i app. Ja és hora que el món t'escolti.

Si vius per cantar i tens més de 18 anys, participa en el càsting de la cinquena temporada d'Euphoria. Entra a trescat.cat barra Euphoria i t'ho expliquem tot. Atreveix-te a somiar. Apunta't al càsting d'Euphoria.

Aquesta setmana, a Sóc i Saré, 20 persones demostraran si controlen els pronoms febles i trauran l'actor o l'actriu que porten dins. Només 5 concursants passaran a l'últim capítol de Sóc i Saré.

Hola, Rafa, com estàs? Bé, i tu? Si estem aquí és que és bo, és important. Exacte, com a mínim per parlar d'alguna cosa interessant. Avui què ens portes?

Doncs avui porto una malaltia que nosaltres, tu i jo, diríem rara, però pels que conviuen no és rara, sinó que és minoritària, que és diferent. I què signifiquen aquestes malalties? Significa que no tenen prou investigació, o si és que tenen investigació, no tenen recerca, no tenen tractaments, i sobretot, i també molt difícil, tenen un diagnòstic molt més complicat que les altres, perquè tu vas a un metge i no sap què tens, perquè com que és rara, també és rara pels metges. Però aquestes minoritàries tenen una problemàtica específica. Avui parlem del síndrome d'Uscher. El síndrome d'Uscher és una malaltia genètica. Hereditària, és a dir, entre pares i fills. De fet, les dues persones de la parella no és una només qui la transmet, sinó que són les dues i, per tant, la fa encara més complexa, diguem-ne, és aquesta variació que és més difícil. I què fa? Doncs el que fa és que amb els nadons, de partida els hi deixem unes condicions auditives molt febles, a vegades fins i tot surdesa total, mica en mica, a més a més, aniran anant cap a la ceguesa, també, i això també genera problemes d'equilibri, no? Per tant, tenim una malaltia, en fi, que requereix, diguem-ho així, molta atenció.

Avui ens acompanya la Berta Dell. Berta, què tal? Bon dia. Bon dia, Ricard. Tu ets la mare de la Bruna. Sí. Qui és la Bruna?

Doncs la Bruna és una petita que ara mateix acaba de fer 6 anys, que va ser diagnosticada amb síndrome d'Ushara als 9 mesos. I això què vol dir? Això vol dir un desastre familiar a nivell emocional i a nivell pràctic vol dir que té una mutació en un gen que es diu miocetà. Que li ha fet no poder organitzar les cèl·lules ciliades a la còclea per tenir l'audició i rebre-la correctament com la rebem nosaltres oients, que a més a més les cèl·lules que hi ha en els canals semicirculars tampoc tenen funcionalitat, per tant no té equilibri així com l'entenem nosaltres, que és algo evident que tenim que rebem sense cap esforç, i ella no té. No té equilibri. No té equilibri. És molt estrany i molt difícil d'imaginar. I això vol dir que no pot caminar. Això vol dir que com nosaltres comencem la marxa, com iniciem la marxa, com iniciem la part de seure, de córrer, l'inici de l'acceleració, per tant no el controla bé, i l'ha hagut de treballar per propriocepció, per com és la recepció amb genolls, i per, a nivell de camp visual, ordenar-se com és el món. Com és l'horitzontalitat, com és el món. I, a més a més, això vol dir que aquesta mutació miocetà també afecta els futurs receptors de la retina, que, com que no tenen prou estructura, diguéssim, no es poden mantenir vius durant tota la vida, i van degenerant, i, per tant, van provocant la ceguesa durant la infància.

Deixa'm que digui una cosa, Ricard, que és, si ens estan escoltant, potser gent que tingui la sospita que tingui un síndrome d'Ushara a la seva casa, un nen. Dir que el síndrome té diferents graduacions, la més complicada és la V, que és la bruna en aquest cas, hi ha d'altres que són menys complicades o que potser no desenvolupen aquesta manca tan gran de visió, en fi, que tenen. Diguem-ho així, no totes les complicacions que tindríeu no ho ve, no? Ho dic perquè en total tampoc és que sabem que estem al voltant dels 300-400 casos aquí a Catalunya, eh? Tampoc sabem molt més perquè el que tenim són percentatges. Entre altres coses, suposo que per la manca

de diagnòstic. Entre altres coses perquè el diagnòstic arriba aproximadament, ho arribava fins fa molt poc, en tornar als 9 anys, que és quan veus una pèrdua de visió ja considerable i la família ho detecta, i per tant s'ajunten totes les peces del puzzle de l'usher. Hi ha tres tipologies i és veritat que la més complicada o la més severa i la que va més ràpidament és el tipus 1. Hi ha el tipus 2 que no causa problemes d'equilibri i que la degeneració és molt més progressiva al llarg de la vida. El tipus 3 que la casuística és una mica diferent, depèn de les etapes, depèn de la persona. Però sí que és veritat que el tipus 1 és el més sever i on la degeneració ja comença amb una sordesa bilateral profunda que requereix d'implants coclears si vols accedir al món oient. No tenen equilibri i la degeneració de la visió, la retinosi pigmentària, que d'altra banda dic que la retinosi pigmentària és la causa de ceguesa mundial, que afecta el 50% de causa de ceguesa mundial, doncs aquesta retinosi evoluciona durant la infància, fins a la ceguesa. La d'una, per exemple? Sí. Com està? Veu encara amb 6 anys? La Bruna veu amb 6 anys i a més a més en parlàvem ara fora, no? La capacitat i les no limitacions i els recursos que generen les persones, perquè jo estic en contacte amb gent de moltes diverses edats, no? Els recursos que es generen quan tenen una pèrdua d'algun tipus són extraordinaris. Per tant, a nivell de la Bruna, que ara té 6 anys i que no pots validar certes proves perquè és massa petita, és veritat que la visió nocturna, que és el que primer comencen a perdre, està força perduda, i la visió perifèrica, que és la segona part que es produeix la visió de túnel, ja veiem com comença a avançar, perquè ara la Bruna té una alçada de retrovisió de cotxe i se'ls menja.

Clar, això també genera, entenc, un estat emocional delicat, perquè al final ella ha vist un món que es va apagant. I això ha de ser també difícil, també tu com a mare, de dir quines eines li dono ara jo a la meva filla, com l'hi explico quan és tan petita. O sigui, l'obligues també a ser molt més madura del que li toca, no?

És diferent. És diferent l'aproximació a criar. Jo només en tinc una, només tinc la Bruna, i per tant només m'he entrenat amb ella, però ho veig amb família al voltant, que és molt diferent com creixem tots com a família, com la fem créixer, què li expliquem, què li ensenyem, però també parlàvem d'això, la riquesa d'això. La Bruna ens acompanya a vegades a conferències, la Bruna ha parlat amb un noi, amb Usher Ube, de 44 anys, amb un fill, amb dona i amb una vida molt rica, i ha parlat escrivint-li el nom a la mà. Jo hi he parlat amb una profunditat. Tan bèstia, escribir-li en anglès en la meva direcció pràctica per mi, que tinc totes les capacitats, diguem-ne, no? I ell era capaç de llegir-me I ha pogut tenir una vida plena. Té una vida molt plena i molt rica, i una ment tan àmplia. Clar, això és un referent per la teva filla. Per mi és un referent, i en tenim diversos, i per això ens agrada que de tant en tant ens acompanyi també a aquests llocs.

Clar, l'esperança, Merda, seria el tractament genètic. Aquí en tenim els problemes que dèiem abans, és a dir, les farmes no veuen mercat, per tant tampoc estan com el front cap de mano de la batalla, recursos públics no n'hi ha, hi ha pocs, s'està fent un primer, uns primers, assajos en fase 1 que encara és molt remota per intentar introduir aquest gen és a dir, per intentar canviar aquest gen i s'està fent, és molt complicat queden anys, però bueno entre tant, la vostra batalla és que no perdi més visió, perquè clar, l'audició més o menys la teniu resolta. L'equilibri el treballeu, però la visió quan es comença a perdre, o comenceu a fer recerca aquí, amb temes de tractament de visió, o espereu la genètica que ja veurem com arriba.

Aquesta va ser la conclusió ben ràpida que vam tenir amb el meu company, amb l'Arnau, quan ens van diagnosticar. Primer vam tenir potser dos dies d'absoluta foscor i després vam tenir els dies d'obertura i dir, val, però hem de trobar una solució. Tenim temps. Tenim un temps. Tenim un temps. I aquest temps l'hem de córrer a fons dia i nit. I així és com treballem des que vam fundar Safe Side Now Europe, Fundació Síndrome d'Uxor. Treballem, jo diria que gairebé cada nit o cada nit, perquè no podem parar quan no és l'un que apreta l'altre, és l'altre que apreta l'un, perquè tenim una cursa a vèncer i a guanyar. I el fet és que ara t'ho plantejaves i es veu molt desolador el panorama, però. Però sí que és veritat que hi ha molts equips que des de fa molts anys treballen. La setmana passada o en fa dues van donar el Premi Nobel a tot l'equip d'Optogenètica. Això és donar llum a aquells que ja no en tenen i que ja no hi ha possibilitat de recuperar futurs receptors. És quan ja no tens cap opció i això ha guanyat un Premi Nobel. Per tant, tenim esperança. Hi ha el Premi Estat Clínic, com tu bé deies. Hi ha companyies que estan desenvolupant neuroprotectors. Es va donar el 2020, quan va néixer la Bruna, Nobel a CRISPR, que és una edició. Genètica, ara hi ha el base editing encara més evolucionat que seria directament canviar aquella petita lletra dins del gen mioceta que no funciona i faria que tot estigués solucionat net de base, per tant hi ha tantes coses en camí que per nosaltres, per la nau i per mi era tan evident que havíem d'aturar la nostra vida, refer-la i tirar cap allà per ajudar aquesta gent perquè si no ho fem nosaltres qui ho farà, no?

Això afecta un de cada 25.000 nens. Nosaltres, quan ens vam diagnosticar aquesta malaltia, de cop i volta el món se'ns va ensorrar, però després vam dir, escolta, això és el que hi ha, per tant, tirem endavant i lluitem. Però per arribar fins al diagnòstic, passa molt de temps?

Nosaltres vam tenir la sort, i dic la sort perquè ens vam poder posar a treballar ben aviat, que vivim a Ginebra i a l'Hospital Universitari de Ginebra, quan van detectar que hi havia aquesta sordesa profunda, que no hi havia cap antecedent familiar, que a més a més el cos de la Bruna era molt poc tònic, que el cap sempre se li acabava, no? Caient cap a un costat o cap a l'altre en una edat en què ja havia de poder començar a erigir. Van dir, fem testos genètics. El que passa és que els testos genètics, doncs, a altres països, o potser amb altres casuístiques, perquè s'havien trobat ells a l'hospital universitari, una altra gent a Muixerové, doncs a altres llocs que això no ha passat, arriba molt més tard, com deien, en torno als 9 anys. Sí que és veritat que, per exemple, aquí a Sant Joan de Déu, ara ja hi ha nens diagnosticats a dos anys, perquè I això ajuda també

a gestionar la malaltia, entenc, no? És clau. Home, d'encada.

No hi ha tractament per la visió, però hi ha unes ulleres especials amb uns vidres, bloquejador del blau, crec que es diu, que protegeixen com a mínim. Pots posar-te gorra, protegir una mica més. Tens més elements. I a més a més, tenir la informació per saber com has d'actuar, on has de donar la teva informació també, en bases de dades, i ser conscient de quines són les opcions que tindrà el teu fill d'aquí un temps. Ara com és la vida de la Bruna? Aquestes són les complicades de preguntar. Les tècniques són fàcils. La Bruna és una nena superfeliz. És joiosa de mena. És positiva de mena. Somriu sempre. Sempre és així. Per això m'hi preocupa, perquè vull mantenir això. La Bruna és feliç ara mateix. És feliç i té ganes de fer-ho tot, de provar-ho tot, de conèixer-ho tot, d'explorar. Jo crec que és una bona vida ara mateix, perquè. La vida de la Bruna és cada setmana logopeda, cada setmana fisioterapeuta, ergoterapeuta, cada sis mesos anar a l'Hospital Ophthalmològic de Lausanne, que són especialistes que ens porten allà, fer tot un seguit de testos complexos, que són durs, que duren tota una jornada, que són pesats. La vida de la Bruna és que els pares de tant en tant s'escapen per poder respondre aquell mail immediatament, per poder fer aquell paper que ara està desenvolupant el meu company, per entregar-lo a aquells investigadors i poder anar retallant temps, també.

Hi ha una cosa que em deies abans d'entrar aquí, que a mi m'ha tocat moltíssim, que deia que la Bruna ja coneix el silenci, ja ha estat en silenci, ja no sentia res, i ara ha tornat, i per tant ha desenvolupat unes capacitats pel silenci que ara es pot utilitzar. Sensorials, en fi, de totes moltes altres coses que li ajuden diguem-ho així també a tirar cap endavant Sí,

jo veig que ella en aquells nou mesos potser de silenci que va viure jo veig que la van construir també, nou mesos és molt de temps per construir-te tu i després ja va recuperar amb els implants coclears, jo crec que ella no se'n recorda d'allò per nosaltres, amb la visió de fora i persones adultes, jo veig que ella té una aproximació al món que potser és diferent que altres infants que jo conec. ¿S'atabala molt amb la gent? No s'atabala perquè ella és molt canyera i té molta energia. Però sí que és veritat que arriba un moment que veus que està ja. Sobrepassada, cansada, també. Exacte. I cap aquí ho intentem conduir.

Al final és una cosa de sensibilitat més extrema cap a una situació de saturació. Molt sensible, exacte. Però m'han dit que fa música, que fa rítmica, que fa solfeig, que parla català, que parla francès. Simulació màxima.

Sí, però per ensenyar-li el món també, perquè nosaltres també som molt apassionats d'ensenyar-li totes les coses, tot el que pot fer i trobar la seva manera de fer.

M'encanta la teva positivitat, també, no? Com li has donat la volta a tot això? Com li heu donat la volta a tot això?

Hi ha dies. Bueno, clar. Si venim aquí, ho hem d'explicar així, eh? Evidentment, hi ha molts dies, i ara estem en una època dura.

Suposo que per això heu creat, també, SafeSite Now, no? És a dir, crear una. SafeSite, bàsicament, fixa't que site, que vol dir visió, aquí en català, que es fixeu en la visió, perquè és la primera esperança que teniu.

No perdre més. Exacte, perquè tota la resta de sentits d'alguna manera es poden treballar perquè requereixen un esforç molt gran per part de la persona, però la visió és el sentit més preuat quan tu preguntes a qualsevol enquesta, és el sentit més preuat i per tant hem de procurar salvar-lo, perquè a més si no l'equilibri també es descompensa perquè la visió és un referent molt potent de moltes coses per tenir una vida. Fàcil.

A mi el que em perdona que digui una cosa que m'agrada molt quan he estat investigant una miqueta, no? Que és SafeSightNow no és, o com a mínim no és només una associació de pacients i de pares de pacients, sinó que el que heu dit és ens fa falta recerca. I esteu dedicats a la recerca.

Nosaltres vam voler crear les bases per poder ajudar i acompanyar els equips de recerca, ja sigui amb els fons que necessitin, i per tant això vol dir col·lecta de fons, o ja vol dir acompanyant-los també amb coneixement, perquè nosaltres també tenim opcions de coses a treballar, informació a proveir a tots els equips de recerca. Nosaltres estem treballant també amb ells, no? I més ara amb la intel·ligència artificial es poden fer tantíssimes coses, a banda dels coneixements que aprofitem i reciclem de l'Arnau, també. Però ja et dic, jo també faig molta lectura per estar al dia, per conèixer realment el que li passa a la meva filla i com aproximem això i com ho canviem.

Heu aconseguit mobilitzar 2,7 milions d'euros per la recerca. Ara mateix la investigació, què és el que li cal? Us calen més recursos? Què és el que demaneu?

Recursos sempre ens en calen més. Per exemple, ara tenim un molt bon programa que encara no hem publicat, però tenim un molt bon programa que necessitarà fons per uns quants anys. Necessitem, evidentment, donar visibilitat, perquè si no coneixes una causa no pots intentar ajudar, no pots intentar fer el canvi. Però sí, el que necessitem són recursos, el que necessitem són equips i gent, més gent encara, perquè l'equip que tenim a París, per exemple, no és un equip molt gran, però sí un equip molt professional i molt potent i molt meticulós, i això és el que ens agrada. Doncs més gent treballant i, per tant, més fons, sí. És molt important els fons perquè l'UB, particularment, és ultraminoritari, per tant.

Clar, que aquesta és la dificultat, perquè quan estem parlant de malalties minoritàries, si no tens un cas directe, l'empatitzes menys. Normal. Clar, és normal, però al final, si ens oblidem dels marges, és quan estem condemnant la societat.

Aquí és on hi hauria d'haver una mica de resposta pública. Aquí és on l'administració ha de reequilibrar que doni avantatges a qui estigui investigant sobre malalties minoritàries, en fi, tot una sèrie de qüestions, a banda dels recursos necessaris, perquè no deixa de ser una malaltia que afecta persones d'aquí de la nostra societat.

Jo crec que és per dues bandes, eh? Administració pública, però també els pacients, també hem d'agafar la responsabilitat que, si a nosaltres ens ha tocat això, per bé que ja és prou gruixut el que has de gestionar, també hem de prendre decisions per facilitar els camins, per demanar què és el que necessitem i com ho necessitem i aportar la informació que ells necessiten. Per tant, jo crec que és una mica a dues bandes. I la sort que tenim, jo crec, és que, com us deia abans, l'afectació de la visió es diu retinosi pigmentària, la retinosi pigmentària és 50% de ceguesa a nivell mundial, per tant, Tota la informació que nosaltres puguem aportar per l'úser o bé concret servirà d'una manera o altra per fer avançar la resta de mutacions que donen aquesta retinosi pigmentària. Per tant, és molt valuosa tota aquesta tasca també per un ampli sector de la població.

Berta Dell, cofundadora de SafeSight Now Europe, gràcies per acompanyar-nos, per venir avui a explicar-ho al cas de la Bruna i també per posar sobre la taula aquesta malaltia, aquests malalts d'Uxer V, que ara explicaves, i per fer-ho amb aquesta claredat, també. Gràcies, de veritat. Moltes gràcies per donar-nos

l'espai i per escoltar-nos. Merci.

Rafael Vila-San Juan, fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve.

Som Trescat. Com et quedes si et diem

que el pot de cigrons cobriràs per dinar? És en realitat una ampolla de colònia. Sí, sí, com ho sents, perquè quan separem bé, els residus es transformen. Recorda, el vidre va al contenidor verd. Buida bé el recipient i treu-ne la tapa o el tap abans de llençar-lo. I tingues en compte que la ceràmica, els miralls i els objectes de cristall van al punt verd o a la deixalleria. És a les teves mans. Tria bé on llençar-ho.

Generalitat de Catalunya i AMB. Àrea Metropolitana de Barcelona. Campanya finançada pel Fons d'Ecovidrio.

Aquest és un missatge per a tots els cinemes, museus, teatres i botigues de la ciutat. Prepareu-vos que. Bing! Perquè amb el teu Kia etiqueta Eco i Zero et mouràs sense restriccions. I si la ciutat et crida, tu només digues Bing! Condicions especials del 13 al 26 d'octubre. Visita'ns a la xarxa Kia de la província de Barcelona. Kia. Movement that inspires.

El Matí de Catalunya Radio.

El cap de setmana comença els divendres a les 5 de la tarda amb Francesc Garriga. Ho lamento molt, Roger Escapa. Comença el cap de setmana! Òscar Mim i Elisenda Pineda organitzen una festa amb molts convidats.

Hi, guys! Hi, guys! Acabo d'arribar al Real Club de Polo, o sí que ja vinc escalfada.

La bona negra eclipsa tot. No n'hi ha per tant.

Què dius? La estirra, la brassa, la xapa, la llauna, la tabarra, el tabarrón.

Una hora que se sap com comença, però no com acaba.

La

tarda

de Catalunya Ràdio, amb Francesc Garriga.

La cançó del dia de Catalunya Ràdio amb Sergi Ruiz Serret. Para, para, a veure.

Si grideu molt no sentim la cançó que ens porta el Sergi. Fa una frase introductoria. Jo he vist que tu aplaudies.

La cançó del dia de Catalunya Ràdio amb Sergi Ruiz Serret.

No, un moment. Perdó, perdó. Calleu. A Serret, Serret. Quan diguis Serret heu de callar.

Amb Sergi Ruiz Serret. Va a plat i al pas del temps. Doneu-ho per bo. Al pas del temps.

6 anys hem hagut d'esperar perquè Pablo, l'alterego musical de Paula Jornet, ens regalés nova música. 6 anys en què Paula Jornet s'ha fet gran, ha celebrat la trentena, i tot això ho mostra a Together Apart, un disc molt marcat pel pas del temps, on hi trobareu temes com aquest.

Home, no sé si està massa el ritme.

M'agrada.

Està bé. Paula Jornet! Ara! La cançó del dia de Catalunya Ràdio amb Sergi Ruiz Serret.

Que ens queda pendent? Yo creo que la Ming quiere ser la Ming Yamal. Y lo está haciendo muy bien. Sí. Pero mejor no compararse al Messi. No. Bueno, pues nada más. Sí. Pues venga, vamos a ver.

Hora dels temes pendents amb Gerard Jovan, Xavi Espinosa i Carles Roig. Bon dia. Tenim en línia avui a Ricard Torquemada, des de París. Ricard, bonjour. Bonjour. Què passa, Ricard? Què dius? En principi París està tranquil, no? Sí, però on ets de París? No sé on soc. Estava a la Torre Eiffel fent una mica de visita, i hi ha hagut una marabunta de gent que m'ha arrossegat durant quilòmetres i quilòmetres, com si fos un tros de fusta, i ara no estic en prou, però estic suspès a l'aire, agafat amb braços de nois amb caputxa quan així. He perdut el Bernat. Estava sentit. Està passant un helicòpter.

Posa't algun braçalet de premsa o alguna cosa que t'acrediti. No. Mira, hòstia, una Nike, aquí. No, però no les agafis. Una Nike no, Ricard, no les agafis. Era una casa. Tenim el telèfon. El telèfon de Luís, és el Ricard que ens truca de París, Ricard, hola bonjour, bonjour a casa estan

preocupats que sàpiguen que el clon no diu la veritat o sigui, estàs tranquil podem dir que estàs tranquil aquí amb el Ricard Luc a l'habitació de l'hotel preparat, concentrat concentrat. Sí, concentrat perquè avui hi ha partit gros.

Avui és un partit d'aquells que ens ve molt de gust, no? Avui anireu a dormir tard tots els del matí, no? Sí, avui toca. A més, si t'escolto, després encara anem a dormir més tard, perquè el partit acabarà a les 11. Acabareu la TDT a les 12.

Bé, a les 12 sí va bé, però si no, jo crec que ja haureu fet tot. Doncs sí, la veritat és que molt contents de poder viure aquest partit, de veure el Barça mesurat al bicampeó d'Europa, de veure el duelflick Luis Enrique, de tornar a veure la minya mal, hi ha molts estímuls per aquest partit.

És també un altre estímul, Lluís Enrique, que no sé si vas seguir amb interès també a la roda de premsa, Ricard. Home, sempre, sempre.

Quan Lluís Enrique parla s'ha d'escoltar.

Realment, és un home que envelleix bé, també amb el futbol.

La veritat és que comença a mirar-se les coses amb aquesta maduresa que dius tu de certa autoritat, també el que ha aconseguit com a entrenador l'ajuda, el paper que juga aquí el PSG, pensa que és Luis Enrique el PSG el dia que marxi. Aquí anàvem fent àlbums de cromos, no hi havia manera de guanyar res a nivell europeu, i ha arribat ell, va trencar l'àlbum de cromos i dues Champions. Per tant, és una autoritat ara mateix aquí, i el futbol europeu, i sempre que es troba amb el Barça té aquest punt, jo crec que de. De pessic a l'estómac, perquè és molt culer i li ha costat de sofrir aquests enfrontaments.

Hombre, Ricardo, el que m'agrada. ¿Qué tal, Luis? ¿Cómo estás? Eres el único periodista de verdad que respeto en este planeta, te lo digo. Sí, això és veritat. No, algun més, algun més. No, no, no. Jo crec que no, eh? Jo crec que tu ets l'únic, eh, Ricardo. No, no, de verdad. Mira, Ricard, aprovecho que estás aquí. Explícales tú a tus compañeros de la prensa, al Bernard Soule, al Ricard Ustrey, a todos estos, quién representa mejor el estilo Barça. Hansi Flicko y yo. Sí, això és el que. No, no, no.

T'ho van preguntar ahir i ja et vas a mig emprenyar. Porque no saben hablar,

les cuesta hacer hasta la pregunta, no lo entienden. Ricard te lo explicará perfectamente. Adelante, Ricard.

Ja el fots amb ell, el merder. No, home, a mi, ja saps que. Per mi, Luis Enrique va una miqueta més enllà del. De l'ADN Barça, sí. Jo crec que l'ha evolucionat. Està un pas per davant perquè tinc la sensació que fa més temps que camina sobre aquesta via. Flick, penseu que fins que va arribar al Barça gairebé no el coneixíem a nivell de club. Una temporada espectacular al Bayern i poca cosa més. Flick va avançant, però Luis Enrique per mi està per davant.

Mira, Ricard, te invitaría a comer con lo que acabas de decir, te lo juro.

Un altre dia, Luis, un altre dia que avui estàs concentrat. No, ni hoy ni nunca, porque te digo que la comida que hay aquí en Francia es una puta mierda,

así de claro. Bueno, ja hi som. Ja hi som amb aquest discurs que el menjar

francés és una mierda. Ni sos veluté, ni beurre blanc, ni leches.

No ten ni idea de lo que hacen aquí. Molta sort, Luis Enrique. Gràcies per acompanyar-nos. És un partit per això, Ricard, que tampoc és tan transcendent. Això també és important dir-ho.

Sí, jo crec que també Ricard ajuda que els dos equips no tinguin urgències i que no sentin aquest punt de pressió i que puguin presentar-se al duel amb la sensació que. Que es vigilen, que es mesuren. És veritat que hi ha baixes importants, el Barça té problemes en defensa, però el PSG també, Nuno Méndez no podrà jugar, i el duel Nuno Méndez-Lamín-Llamal, que probablement és un dels duels més explosius del món, ja s'ha convertit en un clàssic, ens el perdrem, i fa la sensació que els atacs estaran per sobre de les defenses, o sigui que pot ser un partit obert, pot ser un partit amb gols, pot ser un partit amb molt ritme, amb electricitat, i que veurem un gran espectacle. Veure el Barça ara mateix és saber que t'ho passaràs bé, veure el PSG també, doncs imagina't veure els dos. En principi, l'equació dona positiu.

Hola, Ricard, soc el Pau Covarsí. Sí, home, Pau. Tu saps qui jugarà de lateral avui? Perquè em van lesionar el meu amic, l'Eric, i clar, no sé qui jugarà allà.

El Cancel em fa una mica de por. El teu amic Xavi Esparts. El Xavi. Molt bé, el Xavi Espart,

molt bé. Em cau molt bé. A mi la mama m'ha dit que no surti al carrer, eh, Ricard, aquí a París. Ah, clar, has de vigilar, Pau. Sí, m'ha dit que si surto em prendran les bambes i el xàndal. Els menors d'edat, algunes poblacions de França els hi prohibiran, hi haurà toc de queda. Ah, sí? Doncs ja potser em vestiré just. Et ve just, ja el tens als 18. Sàpigues que està justeta, la cosa. Ostres. El que has de fer és que no ens marqui el Ferran Torres, que això sí que farà una ràbia. Sí, sí, el Ferran.

A mi m'agrada molt el Ferran,

el que passa és que va fitxar pel PSG, se'n va anar, no sé per què, que ell és molt mono, però va voler anar al PSG. Ahora es muy guapo, eh? Ahora es muy guapo. Ahora es muy guapo, Ferran. Bueno, ho escoltarem a partir de les. Ricard, Ricard, escolta, perdona, vés a treure el Bernat de la Gendarmerie,

ja ho podem dir, no? El Bernat, ara mateix és del Museu.

Sí, sí, detingut. Ja ho explicarem, això, un dia. Que ahir va sortir, el vam haver de recollir, amb 15 xandals d'aquests, és a dir, desposats, un sobre l'altre, i 14 Rolex que portava. Diu, per arribar puntual, els collons. A partir de les 8 la TDT. Ricard Torquemada, una abraçada, gràcies. Una abraçada a tots. I més temes, Jovany. Sí, més temes, home. Teníem, ja que parlem de futbol, sabem que Cristiano Ronaldo. Hola, soy Cristiano Ronaldo. I tenemos un problema. Hòstia, Cristiano Ronaldo, bon dia, no t'esperàvem. Estas Navidades. Què vol dir no t'esperàvem, si l'acabes de presentar? Hola. No, no, no. Surt a parlar i dius.

Jo anava a explicar una cosa a Cristiano Ronaldo, però no m'esperava que aparegués amb aquesta música de. Hola. Tu calla, també, no et passis.

Hola. Soy Cristiano Ronaldo i tenemos un problema. Mira. Aquestes Navidades hay gente que sufre de las injusticias del mundo capitalista, salvaje, no tienen compasión por los más necesitados. Què estàs fent? T'estàs gravant? Que és un missatge per una ONG o una campanya de solidaritat? Soy Cristiano Ronaldo y si estás oyendo este mensaje es que necesito tu ayuda. Ah, per tu, solidaritat cap a tu. Sí, hem vist que t'han posat una multa terrible de 255 euros i 30 dies de sanció per marxar, abandonar l'última convocatòria. Soy Cristiano Ronaldo. Sí. Yo llevo años mandando felicidad en la caja de todas las portuguesas y es el momento de que todas las portuguesas se unen contra esta injusticia. No es cap injusticia, vull dir, si tu vas a abandonar una concentración de la teva selección porque et va a donar la gana, doncs la selección et posa una sanción i ja està.

Soy Cristiano Ronaldo y vermelho significa peligro. Si me quitan la sanción, únete a la vaga de alquiler con el sindicato de llogateres. Això és un altre tema. Si totes les portugueses puxaran un euro de subolcillo,

el pequeño Cristiano podría volver a su selección. Nos queremos vivas, nos queremos libres y valientes. Ayuda. Bueno, escolta, Cristiano.

En nombre de Mari Carmen, con los derechos sociales. No, no, no, Cristiano, Cristiano.

Fins una altra, gràcies. Quins temes tenim més pendents? Sí, adéu, Cristiano.

Uns quants. Vull que el clima ens dona una mica de treva i ens deixi parlar d'altres temes.

Per exemple, un d'importat. No, hòstia, mira, tots els mòbils. Madre, quin susto. Molt bon dia a tothom. S'acaben d'actualitzar els models amb els que treballem i en aquests moments no plou, repeteixo, en aquests moments no plou. Molt bé, Mauri, però has sortit a la ràdio per avisar que no plou. Sí, exacte. Des de Protecció Civil i el Centre de Coordinació d'Emergències de Catalunya alertem del perill de trobar vessals al terra. Molt bé, perill de vessals. Podríem trobar vessals. Estem sobrevisant una mica poder. Els vessals són molt perillosos, tu ja ho sabràs, perquè podem trobar vessals a diversos punts del país, vessals que de vegades són més profuns del que semblen i ens podrien donar un bon ensurt. Per tant, no sortiu de casa si no és estrictament necessari i si us trobeu algun vessal, intenteu passar-hi pel costat. Molt bé, un gran consell. Si trobeu un vessal, passeu pel costat. Si, en canvi, decidiu saltar-lo, aneu amb compte que no hi hagi un altre vessal. A continuació. Causarà el segon. I havies pensat en això, Sergi, tu? Ho he fet, haguem de dir. Han baixat també una mica les temperatures, per tant, poseu-vos alguna cosa de màniga llarga, i si cap al migdia noteu una mica de calor, us ho traieu. La gent no és idiota, vull dir. Calla! Calla! No hi ha de tota la vida. Jo m'ho estic apuntant tot. No cal que els diguem que si fa una mica de fred es posin màniga llarga i després, si tenen calor, que s'ho treguin. Hi ha gent que ho necessita. D'altra banda, si veieu un endoll, no hi fiqueu els dits mullats a dintre, d'acord? En cas de trobar. M'agrada posar els dits mullats en algun lloc. Estem parlant d'endolls. Mauri. Jo també. M'agradaria que expliquem les coses òbvies. Sí, sí. Sí, exacte. Que no donem les coses perfectes i percebudes. Jo crec que l'Elisenda Carota hauria de fer un espai, una hora, un dia, coses òbvies. I explicar això, aquestes coses, jo crec que són útils, de veritat. Sí, exacte. Per exemple, a l'Elisenda li podem dir en cas de trobar un cable d'alta tensió tallat, Intenteu no ficar-vos a la boca ni a cap altre orifici del cos, vau? A la boca. En Sergi s'ho està apuntant tot. Molt bé, Sergi, tu apunta-t'ho tot. Tota precaució és poca i sembla que els episodis de no pluja siguin tranquils, però són els més perillosos perquè tendim a baixar la guàrdia. Gràcies, Francesc Mauri. Si hi ha qualitat, ens ho comentes. Més temes. Després, com a tema gros, avui ens ha visitat el president de la Generalitat de Catalunya. Encara sóc aquí, a Ustrell. No l'havíem vist, president.

He anat per dins a saludar la gent, al ràdio. M'ha venut al cap que abans, en l'entrevista que m'has fet, m'he cuidat de dir una cosa.

Ah, sí? Però si mirem. Hem parlat de tot una mica. Si calles un segon. Sí, perdoni. Perdoni, perdoni. Cataguanes. Vol una sintonia institucional? Sí, si pot posar una sintonia institucional, això ho tenc de so,

segur que ho tindrà a mà, i si no ho té a mà, jo aniré allargant de manera subjuntiva.

A 10 anys A l'altre. És de superheroi, potser. Són de arreglar 5.000 dòlars i em voteu. No seria això. A 10 anys. Hi ha hagut un moment, president, que ha parlat que vostè era un home normal, no sé com ho ha fet servir. Sí, normal. Que m'ha recordat a la campanya de José Montilla l'increïble home normal. Se'n recorda d'això? És un ocell, és un avió. No, és qui ha ajudat a 40.000 joves a emancipar-se. Faltava posar una capa, el José, un home molt carismàtic. Sí, sí. Sempre ho he tingut com a exemple de. Sense voler-ho, segurament, però. Sense saber-ho. Com a home normal, quin és el. Sí, el missatge. El missatge.

El penalti que ho tiri el veterano. Catalans, cadoanes, vacuneu-vos. Sí. Vacunar-se és guau, però ho ha sabut, i se m'ha oblidat de recargar-ho abans.

Ho ha dit al final de l'entrevista. No, però que quedi guau. Vacuneu-vos i no doneu marge de maniobra a discursos estranys com el que fan altres programes. Vale. Només volia puntualitzar això. Gràcies. Hem comentat tot una mica el tema del català, el tema de l'habitatge. Perdona, que aquí dic qua. Un metro ha de fer 100 centímetres per a tothom. Això ho ha dit, sí, sí. No, no m'interrompi. Un metro ha de fer 100 centímetres per a tothom. És impossible de rebatre. Ni 99, ni 101. 100. I si hi ha un penal. Ho ha de xutar el jugador més qualificat. El penalti? El penalti i el veterano. El més veterano, el més qualificat, el jugador més preparat. Aquesta metàfora no recordo a quin tema feia referència el del penalti. A part les eleccions. És un moment transcendent i és el moment en què han de xutar els líderes més ben preparats. Són aforismes, no metàfores. Aquesta campanya electoral m'ho expressaré així. No, Gaspar, no.

Un metro, no. Són 6 centímetres. Doncs arriben els missatges d'aquesta manera. Oh. Gaspart. Gaspart s'ha fotut aquí. O que siga una música o Gaspart. Bon vespre. No. No, no, no. Avui a l'oficina lliure ens acompanya el monjo budista Salvador. Salvador, bon vespre. Hola. Bon vespre. Diu el monjo budista Salvador, un metro són cent centímetros. Ni un ni més, ni un més ni un menys. Què vol dir el monjo budista amb aquesta expressió? Endavant, Monjo. No li diguis Monjo. No, no, ja m'agrada, ja m'agrada. El tema dels centímetres és molt clar. Agafes un regla de 100 centímetres, que és un metre, quants mesures? Si tu mesures el regla amb un altre regla. Ha de fer 100 centímetres. Si no, és que hi ha alguna cosa. Un error. que està mal havent. És un metro. És veritat que quan agafes un regua sempre hi ha com aquell marge fins al zero. I després també. I després del 100 també hi ha una miqueta. Però no saps mai si. És a un metro o no és a un metro? Probablement un regle d'un metro fa u-u. Per tant, ja no ens agrada. Clar, clar. Hosti, això ho hem de. Això és la Generalitat de Catalunya. En tot cas, n'estarem. Ho millorarem. Un moment, un moment. Diu el monjo budista Salvador que si hi ha un penal l'ha de xutar el veterano. A què ens referim, monjo, quan diem veterano? No li diguis monjo. Bé,

el tema del penal es pot fer saber. D'on ve la paraula veterano? Molt interessant. Potser això són unes qüestions molt interessants, Gaspart. El penalti. De Váter i d'Anu tindria sentit. Sí. Endavant, Monjo. Ui, perdoneu. Prou, ja. Queda analitzada, doncs, ja, les frases, els aforismes. Vacuneu-vos i tot, su puta madre. Escolti, president. President. No, ja està. Ara no es molesti, tampoc. No, no, i perdó, dic una cosa, amb el català serem inflexibles, que això no ho he dit, perquè això que ha dit el Fejo abans. Miran a explicar això, perquè el líder del Partit Popular ha volgut treure el tema del català. Jovany. Sí, per animar el personal, i ha tornat amb la cantarella, que si el castellà està discriminat a l'escola catalana, que si hi ha ideologia en els continguts escolars. Voy a garantizar que se enseñe el español en las escuelas catalanas. Alberto Núñez Feijó, bon dia. En español, si no les importa. No, el programa és en català. Ha tornat a fer servir el recurs facilíssim i suadíssim del català per excitar els seus votants i possibles votants. Vamos a ver. Tú, tú, entender a mí si yo. Hablar poco a poco. Escolti, no em parli així. Vostè pot parlar com li doni la gana. Bueno, me dice que si tengo hambre, pero no me entiende el pobre.

No, no, sí que lo hem entés. Si tú, tú, votar a yo, yo, trabajar, trabajar, para que tú, tú, y tu tribu, tu tribu, Poder aprender español. Español. Entender? Aquí tots parlem català i castellà. No vinguem a aquesta cantarella. És molt desagradable això que està fent. Dice que està molt agradecido. No, no. Yo conseguir sus hijos hablar normal para. Tener trabajo. Trabajo, importante. Queda clar, senyor Fijo, gràcies. Yo, hacer libros de escuela catalana, enseñar sumas, restas, y no virolar y odiar España. Ningú ensenya a odiar España a les escoles de Catalunya, senyor Fijo. Yo, enseñar a tú, tú de la tribu, tú, escribir. Molt bé, doncs ensenya a escriure. Com m'ensenyaràs a escriure? Yo enseñar a escribir a tú. Muy bien. Bueno, voy a hacer cuatro rayos para celebrar. Gracias. Cuatro rayas. Cuatro rayas, digo. Envisio cómo fas servir las palabras, porque l'altre dia també va a parlar de jetas i es va a assenyalar vostè mateix, que és un fet que no es fet. Un fet que no es fet. Un fet que no es fet. Vaig dir que estava en campanya, vull que qualsevol gest ha de ser aprofitat. No puedes decir jetas señalándote a ti. No puedes decir no sean jetas. Pero si eres un jetas entonces está bien. Claro, no, pero yo no lo soy. La gente no aprofita. Eso sí, la gente aprovecha mucho.

Gracias por hablarme en español.

Mi política se va a dirigir a los currantes. A los jetas no me voy a dirigir en toda la campaña.

Sí, sí, claro. Bueno, es que yo me tomo cuatro rayas antes de. Bueno, quiero decir que hago cuatro rayas. Anota, anota. Antes de hacer los discursos. Digue las palabras exactas, porque si no es confono ni nada. Es verdad. Es important, porque si no la gent això aprofita. Cuatro rayas vol dir fer un escrit. Cuatro notas. Cuatro rayas, sí. Les he dicho toda la vida. Sí, sí, les apunta y después així. Cruz. Hay que apuntar las cuatro rayas. Cruz y raya. Y después. Punto. Però vostè les segueix el fil de la ratlla? Sí, les imprimen, les imprimen, les ratlles, les imprimen. Li imprimen el paper? Sí, m'imprimen les ratlles. En una tarjetita. Jo, pues nada, sí, sí, tengo un amigo que m'imprime les ratlles. Vol dir que potser no és vostè que no parla bé el castellà? Sí, sí, sí. S'inspiren, s'inspiren. Les ratlles a mi m'ajuden a inspirar. M'ajuden a inspirar. Fem una pausa i ara tu. Les ratlles m'inspiren.

El Tot Costa, cada tarda portem una selecció musical lligada amb l'actualitat. ACDC, ACDC i una mica de rock and roll en general.

També sonen altres coses. Manel, Dua Lipa, Mushka.

Sí, i també la Mint, Flick, Manolo, Mourinho. Dani Sanabra, Marta Corredera, Santi Jiménez. El millor de cada casa

per comentar el que està passant al món de l'esport.

Efectivament. Tot Costa, amb Jordi Costa i Sònia Gelmà. Un programa de música que parla d'esports. I de tant en tant, fins i tot a l'inrevés. De dilluns a divendres de 7 a 9 del vespre.

Tot és possible amb aquest Barça. El Barça fem del que diuen que és el millor equip d'Europa. És hora de connectar amb la TVT. La transmissió d'en Torquemada. Avui, a partir de les 8, la TDT del PSG-Barça a Catalunya Ràdio.

La narració del partit és una exclusiva de CaixaBank. CaixaBank dona suport a l'esport.

La TVT de Catalunya Radio té el suport comercial de Estrella D'Am, Cupra, Fundació MGC i MGC Mútua i CaixaBank.

¡Hombre! Aquí en la Tele3 están enseñando una barriga que es madre mía. Están fent una prova de com saber si el fetge està bé en una ecografía. A mí también me gusta hacer ecografías y hacer lo que quiero decir con eso.

Peyu, ¿cómo estás? ¿Qué tal? Bueno, perfecta. Què avui a la Renaixença?

Avui a la Renaixença l'Imma Roquet entrevistem, que és una amazona d'aquí a Osona, que va a cavall, diguéssim, i es dedica a la cria de cavalls.

Hombre, ha dit-se una amazona? Madre mía, l'amazona. Rubiales. Fa el galop, no?, el galop. O bueno, tu Rubiales deus tenir cèntims,

però hi ha cavalls que.

Si no tengo ni pa' una Coca-Cola, tio.

És la millor amazona en salts de cavall. Exacte. Umbra la mejor, eh? Vaya potra salvaje, tu.

A la tria de cavalls ens va donar el número 1.

Impressiona, eh? Com torni a dir això. No torna mai més. Què ha dit? No m'ho crec. Un disbarat. L'escoltarem a partir de les 12. I a la Renaixença A la Renaixença ja ho hem dit. Jo vaig anar ahir a la Renaixença. Tu vas passar bé o no a Garriga? Molt. Ens has dit que no fa un minut. Ens has dit que no. Menys el Joel, em van tractar tots molt bé. A mi em va passar igual quan vaig anar. Sí, no? Menys el Joel. El Joel fatal, tio. Doncs bé, avui a la tarda fes la curta, que volem anar a la TDT. Sí, avui és un compte enrere, fins al PSG-Barça de les 9. Fes la curta. No, la farem com sempre, però pensant en les 9. Mira, avui. Has vist la travessa, ja? La travessa VIP? Jo no. Doncs jo sí. I avui. Tu, Peyu, també ho faries bé, la travessa, ara que estàs tan fort.

Jo és que em falta company de viatge, no sé amb qui. El Ricard?

El Ricard ho feia molt bé.

A mi si em donen tres setmanes de festa, no hi ha cap problema. Sí. Ara ho parlo amb el Borda. I tant. Ara ho parlo amb el Borda, a veure si us dona tres setmanes i farem la parella Peyu-Ostrell. Perfecte.

Escolta, però tres setmanes, si estan, no tant, no? No crec, no, deu ser una, no? Tres dies. No, una setmana. Jo crec que ho graven tot en un dia. No, no, no.

Bé, ho sabrem aquesta tarda perquè ens visita la Carolina Ferre, els tiets i la Carlota Bruna per explicar-nos avui, que s'ha estrenat ja l'última tongada de capítols, doncs a veure. No farem espòilers, però que ens expliquin una mica l'experiència i a veure quan van trigar a gravar-ho. I després, avui, també ens visita la Txell Feixes, que ha estrenat una nova temporada de Dones en Lluita. Anirem als Estats Units amb la Lídia Heredia, que la cosa està calenta, i una mica de PSG Barça, també, de prèvia, que.

Guanyen els tiets, no?, la travessa o. No ho sé. No ho sé. Jo no l'he vist fins al final. No, jo sí, jo sí. Ah, sí. No, però. Sergi, Sergi. Ets idiota, ets un idiota, Sergi. Ara no sé si són els tiets o és el Miki Núñez, perquè els confon perquè.

Són molt iguals. La Raquel Sanz. Què confons, exactament? Ah, no, són dos i l'altre és un. No guanya la Raquel Sanz. No guanya la Raquel Sanz. No guanya la Goicoechea. Ja veies aquesta. Jo m'he quedat al capítol 3. Molt tard. Boicotxera, un jugador del Barça i una influencer. Ah, no, guanya l'altre. No sigueu tan ignorants. Hi haurà una altra temporada

de VIP o no? A través de VIP. Sergi, respon. Sí, sí.

M'ho ha dit la gent de. Digue'ns algun famós que hi participa. Laura Escanes. ¿Serà la presentadora? No, però de concursants, participants.

Lo maco seria ajuntar gent separada. O sigui, Laura Escanes i Ernesto Mejide que participessin junts, diguéssim. Divorciats. Piqué i Shakira.

Piqué i Shakira. O Laporta i Messi.

Això és un format. Sí, o Lluís Enrique i Pep Guardiola. Gràcies, Peyu. Adéu, fins ara. Adéu, Garriga. Ens escoltem a les 4. O Francesc Garriga i. Lídia,.