El matí, d'11 a 12 h (Entrevista i humor) - 21/10/2026

Bon dia, us informa Joan Bota. Fins que el PSOE va necessitar els seus vots per investir Pedro Sánchez. Anem al Parlament, Albert Prat. ¿Qué tal? Bon dia sí, a l'espera que Lluís Puig torni a ocupar demà a la tarda el seu escó, Junts i Esquerra

han celebrat l'amnistia a la majoria dels seus dirigents, però sobretot han forgat en el canvi de criteri de Salvador Illa durant tots aquests anys. Mònica Sales i Josep Maria Jové. Primer s'hi va oposar,

després se la van passar i ara se'n vol posar la medalla. Apliques la humilitat que sempre demana els altres, president.

Vostè no hi creia en l'amnistia. Tothom pot rectificar, evidentment, però cal reconèixer l'error, ser humil i no apropiar-se de les victòries dels altres. El president ha esquivat aquest gir de guió i amb el clima electoral

instalat al Parlament ha advertit que sense Pedro Sánchez hauria estat impossible. Si fos pel Partit Popular i per Vox, vostès avui no veurien recuperats o part dels seus companys no veurien recuperats els seus drets polítics. No ho vull dir. Albert Prat, Catalunya Ràdio Parlament.

Més notícies,

Natàlia Ramon.

Tenim molts aprenentatges, però a part de l'autocrítica del que podíem haver fet més ben fet o no haver fet més ben fet, almenys tenim un punt d'autocigma, perquè sense l'autocigma no es pot avançar. I escolti, els motius per la independència de Catalunya el 2007 eren uns, però és que el 2026 en són molts més encara.

Junqueras ha celebrat que amb l'aplicació de l'amnistia tothom pugui concórrer a unes eleccions en igualtat de condicions que els altres partits i que es posi fi a la judicialització del conflicte polític.

Escolti, està bé que les condicions de joc s'igualin, però sobretot és el fet de. Portar les decisions polítiques en el terreny de la política i posar-les en mans de la ciutadania, en mans del poble de Catalunya. I no les prenen uns jutges perquè la democràcia consisteix en que voti la gent. El govern dels Estats Units

ha denegat a l'exalcaldessa de Barcelona, Ada Colau, actual candidata del Front Ampli a les eleccions generals, el permís per entrar a Puerto Rico, segons publica el diari oponès i han confirmat fons dels comuns a Catalunya Ràdio. Estava convidada a un acte organitzat pel col·lectiu Lliga de Ciutats, on tenia previst parlar amb l'alcalde de Nova York, Zoran Mamdani. L'entorn de Colau atribueix la decisió de denegar-li el permís al seu activisme pro-palestí i per motius ideològics, per la seva participació a la flotilla, que l'any passat va ser interceptada per Israel quan transportava ajuda humanitària a Gaza. L'argument formal de les autoritats nord-americanes per no donar-li el visat és la sospita que vol migrar il·legalment al país.

L'informe anual sobre el medi ambient de Nacions Unides admet que el món va cap a un escalfament global mitjà de 2,6 graus. El document constata que el planeta ja no es podrà complir l'acord de París de l'any 2015 en el que es marcava com a objectiu un escalfament màxim d'un grau i mig. Segons les projeccions de Nacions Unides d'aquí a 75 anys, si les polítiques medi ambientals continuen igual, l'escalfament global podria arribar fins i tot als 2,8 graus. Segons l'informe, la previsió d'escalfament ha empitjorat entre una i tres dècimes en un any i s'apunta com a causa principal la retirada dels Estats Units de l'acord de París. De fet, les dades mostren un augment de les emissions en aquest país, també a Indonèsia i a la Xina, i una disminució a l'Índia, Rússia i la Unió Europea.

Grit d'alerta del sector arrosser del Delta de l'Ebre per garantir la viabilitat de les explotacions. Se'ns reclamen ajudes directes i protegir la producció local. L'aldea Jordi Barranca.

Bon dia. La desastrosa campanya d'enguany amb pèrdues globals d'uns 12 milions d'euros, el que serien uns 12 cèntims per quilo, acompanyades de les males dades de l'any passat, els han fet perdre la paciència. Joan Regolf, president del Gremi de la Pagesia.

Sí que és necessari unes ajudes per a passar estanc, però també és molt necessari blindar la pagesia i el sector de l'arròs al nostre territori. Per poder tenir una continuïtat necessitem poder treballar aquestes varietats que sempre hem estat treballant i que són productives, que donen un bon resultat.

Esport Habituac. El Barça torna de París amb la primera derrota de la temporada. Un 4-2 advers a la tercera jornada de la Lliga de Campions al camp del Paris Saint-Germain i amb el dubte de Dani Olmo per jugar el clàssic de diumenge contra el Madrid al Camp Nou. Olmo queda pendent de passar proves mèdiques en les properes hores. Per cert que el Barça ja ha presentat a la UEFA una queixa formal pels crits de puta Barça d'ahir al Parc dels Prínceps i també per la pancarta gegant exhibida per aficionats del PSG en què una motosserra tallava l'escut blaugrana. Jugats també ahir a la Champions, entre d'altres, Stuttgart 1, Atletic de Madrid 1 i Liverpool 4, Villarreal 3. Aquest vespre es disputen, com a duels més destacats, el Madrid-Leipzig, el Betis-Feyenoord, el Bayern de Múnich-Arsenal i el Comú Manchester United. En bàsquet aquesta nit ha començat una nova temporada de l'NBA i ho ha fet amb els següents marcadors. Detroit 121, Boston 113, San Antonio 104, Oklahoma 116 i Nova York 100, Filadèlfia 106. A la Lliga de Campions FIBA, Joan Tutbon a la segona jornada a partir de les 8 i encara en bàsquet jugats ahir Manresa 108, Roma 88 a l'Eurocup i Girona 109, Girona Agura 68 a la FIBA Eurocup Cup. I en embol acabem amb això Granollers-Conca pendent de la jornada 4 de la Lliga Sobal a partir de les 8 del vespre també.

Fins aquí, les notícies.

Comencem aquesta hora la secció de televisió i sèries amb Mariela Covells i Darío Porras. Mariela, hola. Bon dia. Bon dia, bon dia. Què tal? Darío Porras, bon dia. Molt bon dia. Doncs bé, estem contents, avui estem contents. Per què? Bueno, perquè avui és un dia que fa sol, surt el sol a Catalunya. Sí, sí. Aquí també, aquí també, València també. Clar, he imaginat, per això. Bé, avui comencem parlant d'un aniversari perquè Televisió Espanyola celebra 70 anys i dilluns es va fer un informatiu especial que es deia El Telediario de Nuestras Vidas, que començava així. Buenas noches.

Soy Eduardo Sancho, el primer presentador de la historia del telediario, junto a David Cubedo y Jesús Álvarez. A mis 100 años ya, vuelvo a asomarme a esta ventana para felicitaros en la celebración del telediario de nuestras vidas.

Què, Mariola, què et va semblar?

A mi l'aposta em va pareixer super interessant, super emotiva, és un homenatge, era un format clàssic molt ben plantejat per part de Carlos de l'Amor i de l'equip directiu de la tele, dels informatius, i jo ho vaig veure com un homenatge càlid i molt ben fet cap a la història de la tele pública. Via banda he sentit crítiques que no entenc, la veritat, No, la Asociación de Memoria Democrática es va a queixar de que el relat sobre la transición no va a ser del tot curós, jo no vaig vore sí, jo vaig sentir la perorata de Pepa Bueno sobre el franquisme, em va a parecer absolutament genial i sobretot em queda amb la història esta de reunir els comunicadors que han estat al llarg d'estos 70 anys i una cosa molt interessant és que no sé si teniu la sensació d'ací 30-40 anys. No podríem fer un resum semblant amb cares tan reconegudes perquè la memòria serà molt més líquida, és a dir, no n'hi haurà personatges que estén presentant ara un informatiu que siguen tan reconeguts, que estiguen tan en l'imaginari col·lectiu com estan tots els que, per una generació no, per vàries, no? Llavors, això a mi em va semblar molt interessant perquè compta també una manera de fer televisió, una manera d'estar en el món audiovisual, que ara està molt fragmentat, molt atomitzat, i a mi em sembla superinteressant el repàs que van fer. A mi, aquest arxiu que té Televisió Espanyola, que és incommensurable. Superpartidària. Va ser un programa que

d'aquí uns mesos segurament no es faria o no es podria haver fet, i lligant amb el que diu la Mariola, És que realment abans, als anys 80, a principis dels 90, tu no deies, vaig a veure el telediari o no sé què, deies, vaig a veure, per exemple, un dels convidats que tenim avui. Vaig a veure el telediari. No, i personalitzaves. Vaig a veure el Campo Vidal. Vaig a veure a mi que m'agradava molt i m'agraden molt els esports vaig veure l'Olga Biza personalitzava molt eren referents ara això ha canviat això

és la clau el referent són els influencers.

No riguis, Mariola, és així. Bueno, jo no estic d'acord. Jo no estic gaire d'acord. Hem desautoritzat els professionals en favor de A què en pensa de l'habitatge l'Aura Escanes? Sí, això sí que és d'acord. Això tens tota la raó. Jo li vaig preguntar a l'Aura Escanes. Vull dir que soc corresponsable d'això. Sembla que, com que tenen tanta influència,

els hi posem una responsabilitat. Però el problema és que tu dius. Hauríem de també enmarcar i acotar bé lo de la influència. A qui influís, per a què, en quin sentit.

No, és que una cosa és que s'hagi desnaturalitzat o desviat l'atenció dels referents aquests als influencers. Tu dius, ara els referents són ells. És que el problema és que no són referents. Ara són el focus on alguna. Jo crec que sí que són referents per molta gent, eh, Darío? Per molta gent. Sí, sí, sí. Sílvia Charondo hauria de ser considerada la Gaby Londo del segle XXI. Totalment. I no ho és. Està molt ben considerada com a periodista, però no l'hi donem. Per qui no ho és? Per la majoria de la societat. No, per gent adulta que llegeix, que es vol informar, que no vol qualsevol patotxada que digui qualsevol influencer. És un referent. Sí, sí. Clar, referent potser pel meu fill i pels amics del meu fill. Però abans ho serien. O sigui, el Bassas, quan feia ràdio. Era referent per gent de 50 anys i per tu, que tenies 10 anys. Per mi també ho era. Igual que per mi. No, però és que Ricard ja va anar a ser amb referència. Sí, jo vaig ser xavell, ja. Bueno, deixeu-me saludar a Manuel Campo Vidal. Manuel, com estàs? Hola, què tal? Bon dia. Bon dia, bon dia. I també a Olga Viza. Olga, com estàs? Hola, molt bon dia. Mare meva. Què, com va anar això, Manuel? Bueno, va ser molt emotiu i molt sorprenent,

suposo que per l'OGA també. Per mi, per exemple, jo no sabia de l'existència d'Eduardo Sancho. Obra, aquest telediari, va ser realment molt interessant, jo penso que és un gran treball de Carlos de la Mora i de l'equip d'informatius de Televisió Espanyola, i va tenir cops i punts realment molt ben fets, no? Aquell bona notte, buenos días, buenas tardes, buenos días, de tothom, que acaba amb una presentadora que diu Leticia Ortiz, és els meus fills, que tenen més de 20 anys, però ho estaven veient, van dir, ostres! Perquè no és que no ho sapiguessin, però no m'ho havien vist, no havien vist a Patricio Ortiz al TV Diari. Bueno, jo penso que va estar equilibrat, i en tot cas, com que formem part d'això, doncs jo sé que va tenir una audiència magnífica, que des que va començar, va tenir una cota ascendent, molta gent ho anava descobrint, o sigui, va començar amb més de 2,5% el creixement, va tenir un 7,5%, més de 2 milions de persones. Jo penso que és un bon

homenatge no solament a la creixent espanyola, sinó també un recull del que és 70 anys de

la història d'aquest país. La primera part en dictadura i la segona part. La democracia, i amb frases que són molt d'agrair, perquè en un moment determinat allà es diu, en aquells tiempos una mujer tenia que pedir

permiso a su marido para abrir una cuenta corriente o salir al extranjero. Moltes nenes joves d'avui no ho saben dir. I potser estan defensant un règim que els va tallar les llibertats durant molts anys i la culpa és nostra col·lectivament per no haver explicat bé les escoles. És la meva opinió.

Deixa'm fer-te una pregunta. Ara vaig a tu, Olga. Manuel, tu haguessis convidat a Ordazi? Com, perdó? Tu haguessis convidat a Ordazi?

Bueno, l'Urdaci va sortir. L'Urdaci va sortir i la seva foto, que jo m'hi vaig fixar, perquè ho vaig tornar a veure, perquè pensava que no hi era, i sí, hi era.

Bueno, van haver altres presentadors de Teleriari, també, que no estaven presentes en aquests moments. Perdona, Manuel, no. No és el mateix, eh? No, no, no, no és el mateix. No és el mateix, perquè Urdaci.

I per tant suposo jo que van considerar que com que havia tingut un rosament amb els propis treballadors de televisió espanyola no el van posar.

Jo respecto l'opinió del que ho va fer. Jo no sé si m'ho hagués hagut de plantejar i no ho sé. M'ho hagués hagut de pensar en temps.

Olga, i tu com ho vas viure tot plegat?

Un telediario. No, mai a la vida.

Té raó, però oi que la sensació de tu. No és igual. Què vols dir que no? Si és la cara que tota l'avió ens ha explicat tot, Olga.

És que no és d'igual.

El vas fer Antena 3 per culpa meva,

Olga. T'has avançat. Jo em vaig fer un fart després dels informatius per culpa del Manuel Campos. Doncs, no, però fixa't que sóc amiga del Carlos de la Mort i em va ser xulo viure una mica així tot secret com es anava cosint aquest informatiu. Un dia em va dir, escolta, m'he tingut aquesta idea. I m'agradaria que, òbviament, si no serà un repàs cronològic, trobarem a falta coses, però, home, si hi ha una cosa que surt sola són els jocs, i m'agradaria juntar-vos al Matías, que sí, és una cara del calediario de tota la vida, i amb tu, perquè vau fer els Jocs de Barcelona. Llavors, anava dient, mira. Cada dos dies anava posant noms, fent l'alineació. M'han dit que sí, el Manel Campo, Iñaki Gabilondo, l'Anna Blanco, no sé què, l'Anna, que no volia sortir enlloc des que va marxar. I anava dient, em diu, ens falta, jo deia, ens falta Rodri. I clar, és que hi havia dues persones que havien de demanar permís a les dues empreses, el Fran Ganillo i el Matías. Doncs la veritat és que el dia que em va dir, ja ho tenim, els que m'han dit que sí, i la Irene ja em va explicar l'idea, em va semblar genial. El que no em va explicar, m'ho ha explicat després, Es lo de Eduardo Sancho, que ell es veu, es veu que viu a València, va dir, jo com podria ajudar? I algú li va fer arribar aquest missatge amb el Carlos. I llavors va ser quan Eduardo Sancho va obrir, allò va ser una joia. I no ens oblidem, sisplau.

Perdona, Olga i Manuel, jo tinc un parell de preguntes. Una, el que estàvem dient abans de saludar-vos, nosaltres us teníem com a referents a vosaltres i a tots els companys que esteu esmentant. Ara vosaltres com a espectadors, creieu, teniu referents? O esteu d'acord en que està tot molt més desfet? I la segona que li vull preguntar al Manuel, tu vas presentar el telediario als anys 80. Creus que ara és molt més complicat presentar un telediario amb tot el que està passant i amb tot tan remogut com està a nivell social i polític? Si et preguntes a mi, jo et diré que és molt difícil per un periodista treguar les línies de bombes que diàriament, bombes diarèctiques, es llencen des de l'oposició al govern i. Es difícil atravesar aquestes línies de foc, però és possible fer-ho i s'està fent. I jo penso, sincerament,

que s'estan fent teleriaris, com a mi, jo miro el de Espanyol i miro el de Telecinco, sincerament, el de Carlos Franca Mío,

i penso que s'està fent amb dignitat, perquè aquí la resistència és que no t'atrinxeris, Perquè el més fàcil és posar-te en un lloc de la consulta més segura.

O el que està totalment en contra o no. Això està bé, però és més fàcil.

El més difícil és tractar de travessar sense prendre mal i sobretot mantenir la dignitat en defensa del periodisme i en defensa de les mitjans de comunicació i de tota la professió en definitiva.

Jo crec que, Darío, que ara deu ser molt més emprenyador fer-ho, perquè s'ha futbolitzat. Llavors, el material que manegues cada dia per informar no és, no sé, no és grat, no. Crec que explicar la vida, explicar un telediari, de fet, explicar la vida. És un privilegi. Ara, actualment, dedicar els primers 10 minuts al pim-pam-pum no deu ser massa gratificant, crec jo, com a periodista. Sí, sí.

No, y después, a ver, estem en un moment en el que el teu informatiu depèn en audiència del que tens abans. És a dir, això quan vosaltres estàveu al front no passava. Era una autoritat incontestable si ho fèies bé o ho fèies mal. Bueno, a banda de que en algun moment era la única possibilitat d'informar-te, però ara no només estan els altres tipus d'informació, sinó que en la tele lineal tenim i se assumte que és inamovible de moment. Si tu tens un concurs que funciona com un tiro, el teu informatiu possiblement tinga l'efecte rastre famós i. I dona un poquet el mateix el que fas en ixe informatiu. Llavors jo ahí sempre apel·le a una responsabilitat de les cadenes, de les línies editorials. Jo defense molt la tele pública que tenim ara mateix perquè els informatius són incontestables i em xuguem un anàlisi pormenoritzat d'eixos informatius per a demostrar-ho. Són altres temps i estos estan més embolicats.

Olga Biza, Manu Campovidal, gràcies per acompanyar-nos avui també i enhorabona. Que vagi molt bé. Un plaer, bon dia. I els influencers, Olga. Ara els influencers estan a la ràdio. Bona, bona, bona. Veus, Olga, és que realment. Olga, torna. Torna. Bueno, si no ha marxat. No ha marxat mai, no ha marxat mai. Està més liada que jo que sé. Sí, sí. És que, Olga, tu em feies mirar esports que me la bufen, parlant en plata. Perquè si ho deia l'Olga és que m'interessa no l'entenc l'esport, m'interessa t'ho juro, és que hi havia esports que dic no sé de què va, però els explica ella totalment, totalment i després també, ja que tenia la Manel Campo Vidal, ja ho sap i sempre l'he dit però també vas fer una cosa que ara és impossible trobar el periodisme que hi hagués civisme en la política també la política era més cívica que ara segurament. Però això es troba a faltar, es troba a faltar. Estem nostàlgics, avui. Olga Viza, Manuel Campo Vidal, gràcies. Un poquet, un poquet. Bé, tots. Una abraçada. Va, seguim, parlem de sèries i parlem d'In Vitro.

Tu només t'has pogut treure dos òvuls, un amb signes de trècia, l'altre invadit. Com? El teu cos no està pensant en tenir fills. Primer el cos apaga la reproducció. Després es prepara per morir. És la tercera pacient que mou d'un escàndol aquest mes i per això té tot collons.

Que no veus que després ho penja en totes les xarxes socials i fan tiktoks? Que fan tiktoks!

Blanca, que estem buscant algú pel laboratori. Ah, sí? Et podria interessar?

L'heu vista? L'hem vista. Sí, sí.

Jo he vist els dos primers, que són els que estan, i he de dir una cosa. Ui, molta gent. Èxit d'audiència. I qualsevol cosa que faci David Verdaguer, jo ho veuré. Ah, això està bé. Jo ho veuré. I l'Abruna Cursi està estupenda. És atrascat i acbeòmacs. Sí, la sèrie no està mal, és a dir, em va sorprendre perquè no tenia jo molt clar el punt de comèdia que anaven a fer. La sèrie és una sèrie súper correcta, va tindre un exitàs d'audiència i el que més m'agrada a mi de la sèrie és que toca un tema molt sensible sense edulcorar. Que és el que jo crec que això no estava comptat a l'audiovisual. D'una manera, evidentment, no fosca, no abrumadora, en fi, no per aferir, però sí que dona pincellades. Jo que tinc al voltant moltíssima gent que ha fet que ha fet. Repulsa assistida. Jo no havia vist mai una narració audiovisual que posara el dit en la ferida que suposa això. Llavors, només per això i per David Verdaguer, llamaréis la pena. Però no està mal, de veres, eh? A vore, no és la sèrie de l'any, però no està mal, el to de comèdia està ben trobat. Digamos que les trames estan ben plantejades, jo crec que avança més, me va agradar més el segon que el primer, i clar, tu has de veure, és una sèrie amable, no és una sèrie per a fer mal, no sé, per a fer mal en el sentit de que te. Que te conmova como espectador.

Jo he destacat quatre coses, seré ràpid. Una, les actuacions, només del David i de la Bruna, tothom està esplèndid. La segona, la més important per mi, com la Mariola, el to, trobar el to d'una sèrie com aquesta era vital. I el to aquest de comèdia, però sense caure en l'estracanada, li va perfecte. Tres, la novetat. Estic fart de veure sempre sèries que parlen del mateix. De xiquetes desaparegudes i mortes veure una sèrie que parla d'un tema que després l'Eloi Vila al programa El Cotxe va recordar en una entrevista amb el David Verdaguer que un de cada deu naixements a Catalunya són per reproducció existida per tant és un tema interessantíssim i que afecta moltíssima gent ni que sigui per la novetat de parlar una cosa que no s'ha parlat abans paga la pena i quarta. Celebro el que estic veient els darrers mesos a TV3. Venim de Gènesi, ara estem amb In Vitro, sèries adultes, on pot haver-hi algun personatge jove, evidentment, a la societat hi ha molta gent jove, però és que portàvem una època, especialment a TV3, on totes les sèries semblaven fetes només per una franja d'edat determinada. I celebro que es facin temes per gent adulta. Sincerament, sincerament. No, i després hi ha una cosa molt interessant que ja ho estem veient. Em sembla que és el tema, eh? És a dir, hem de fer televisió per al públic nou que no mira la tele? O hem de fer televisió per la gent adulta que mira la tele? Adulta o gran, ja. T'exposo la situació a casa meva el dilluns. Som un home de 51 anys, una dona de 47 anys i un adolescent de 15 anys. Vaig dir, dic, vaig imposar in vitro. Primer, perquè la vull veure. Segon, perquè la comentaré el dimecres amb el Ricard. Estava la meva dona i jo mirant Invitro i el meu fill estava mirant la tablet no sé què. La gent jove, que jo li vaig dir, t'interessaria aquesta sèrie, jo crec que paga la pena, però és el que és. La gent jove ara té unes altres prioritats i tant de bo poguéssim veure productes com Invitro tota la família, però és un contrasentit que. Això ja no passa. Exacte, Mariola, és un contrasentit que aleshores es fan una sèrie i una altra on els protagonistes són xavals de 15 anys. Que a mi m'allunyen de mala manera.

I a més una altra cosa en este cas concret, que ja és la tercera o la quarta vegada, que és una aposta molt interessant. Utilitzar les noves plataformes també per formar aliances i per fer servir les quotes famoses. És a dir, va passar amb Pubertat, va passar amb Ravalejar, va passar amb esta sèrie també que estarà en HBO. Més tard, igual que pubertat, perquè utilitzen aquesta història de les quotes de l'idioma. A mi em sembla fantàstica aquesta aliança, que les teles públiques estiguen posant també el punt de mira en llocs en els que abans no es posava, em sembla una aposta interessantíssima, és a dir, perquè ampli la finestra i tu arribes a fer coses que d'una altra manera potser no podries fer-ne. Poveritat, per exemple,

parlava de gent jove, però parlava també dels adults, de com educar els nostres fills, de la comunicació. Era una sèrie que englobava molts altres, molts més perfils que no només xavals de 15 anys que tenen algun problema, o que ha desaparegut una noia, i anem a investigar què ha passat amb ella. Un encert, per mi. Invitro un encert al Trescat. Per cert, també a Serializados s'ha estrenat una altra docu-sèrie de Trescat, que és Justo Molinero, El poder d'una veu.

Jo em vaig adonar que a Andalusia no hi havia futur. He pensat, la terra que em doni la possibilitat, aquesta serà la terra meva. Després d'11 anys treballant a Bartassi, vaig tenir la gran idea de muntar una ràdio per al Mundial de Fútbol.

És una docuseria sobre la ràdio Teletaxi, en què apareixen, entre altres, Jordi Pujol. Ganes de veure'l, perquè Justo Molinero és un referent. Per mi, Serializados és un dels millors festivals que es fan en aquest país. No només per aquest documental de Justo Molinero, jo tinc moltíssimes ganes de veure dues coses. Una, el documental L'Horn, dedicat a Lorne Michaels, creador de Saturday Night Live, el programa que porta 100 anys. I d'on han sortit tots? Jimmy Fallon, Chevy Chase, Billy Murray. Rosalía, l'altre dia. Tothom, un documental sobre ell. I, per favor. 30 aniversari de Nisaga de Poder, la millor sèrie que s'ha fet a TV3.

Totalment d'acord. Totalment d'acord.

Mira, mira, mira. És que sento això, veig les vinyes aquelles. Sí, però Nisaga de Poder, per exemple, és una sèrie que TV3 no ha programat molt a l'estiu, per exemple. Sempre fosen plats bruts. Està molt bé, eh? No sé per què no. Està molt bé, però l'Issaga de Poder, no? Potser perquè. Està arrelada. Potser perquè, com a societat, anem una mica cap enrere, perquè tot el que parlava en l'Issaga de Poder. No és correcte. Ara, no sé si no és correcte, però ara. Però és una ficció, no?

Sí, però estem en una època que. Però hi ha un públic cautiu, eh? Hi ha un públic cautiu de l'Issaga de Poder que estaria ahí, que estaria ahí. 30 anys en l'Issaga de Poder, eh? Bueno, he de dir-vos que jo, el dimecres que ve, estaré ahí amb vosaltres. Perquè vaig a ser realitzados per ser i el dia següent estare amb vosaltres i sin a que poseu-vos

guapos sempre ens posem guapos sempre ens posem guapos per si vens Maria de la Covellsa que vagi bé fins dimecres que ve una pausa i entrem en l'humor en els temes pendents del matí de Catalunya Ràdio.

Benvinguts als 8 dies d'or del Corte Inglés. Només fins al 25 d'octubre tens més de 600 marques amb fins a un 30% de descompte. Totes les teves marques preferides de moda, llanceries, sabates, accessoris, esports, bellesa, llar. Aprofita la nova temporada. Vine ara als 8 dies d'or del Corte Inglés a la botiga web i app.

La meva foscor engolirà el món, barret de palla! No penso perdre contra tu. El Wampi serà meu,

perquè jo seré el futur rei dels pirates!

Una tardor molt super amb la super setmana de les ofertasses de Supercori per Cori Supermercat al Corte Inglés. Fins al 21 d'octubre, oli d'oliva a la espanyola de 5 litres a 3,49 euros al litre. A més, 15% de regal en productes frescos i xarcuteria per a pròximes compres. Supercori per Cori Supermercat al Corte Inglés. Quan compres bé, ho trobes més bo. Consulta en les condicions.

Mira, a Galeries del Tresillat ho financen tots sense interessos i sense despeses d'obertura.

Jo no soc gaire de descomptes ni de finançaments, però endur-me sofàs i butaques sense pagar reconec que m'entusiasma. Tu què en penses, Bataven? A Galeries del Tresillo t'emportes sofàs, matalassos i decoració totalment finançats, sense interessos, sense despeses d'obertura i amb lliurament exprés. Galeries del Tresillo.

Aquest és un missatge per a tots els cinemes, museus, teatres i botigues de la ciutat. Prepareu-vos que. Bing! Perquè amb el teu Kia, etiqueta Eco i Zero, et mouràs sense restriccions. I si la ciutat et crida, tu només digues. Bing! Condicions especials del 13 al 26 d'octubre. Visita'ns a la xarxa Kia de la província de Barcelona. Kia. Movement that inspires.

Tu no ets només una pòlissa, ni nosaltres una asseguradora més. Funcionem com un model cooperatiu de metges i usuaris sense ànim de lucre, on ens cuidem entre tots al llarg de tota la vida. Assistència sanitària, la dels metges i la teva. La

publicitat

i la bona vida. Deixa'm que m'estegui

aquest moment en què.

A cor que vols intentar fugir de la culpa i també de l'autojustificació. És el que predica amb molt bon humor a Maria, el nou senzill dels barcelonins La Publicitat, que a poc a poc es van fent un nom a l'escena musical. Demà els trobareu a la festa de presentació del Vida Festival a l'antiga Fàbrica Estrella d'Arts.

La cançó del dia de Catalunya Ràdio amb Sergi

Ruiz Serret. Molt bon dia, sóc el calet d'aquí del quiosque.

Què ens queda pendent? Aquest fenomen meteorològic que arribarà als propers mesos a casa nostra.

Home, és el mal temps, ara fa fred, ara fa calor. El superninho. Què tal? Bon dia, bon dia. Molt bon dia, amic meu. On estàs? Que fa molt de temps que no parlem.

Bueno, a veure A la vegada. És a dir. Sí, sí. ¿Por qué? Bueno, porque I amb. Clar, què és fer això?

Moltes gràcies, no esperava menys de tu. D'acord, bon dia.

No, no, no, clar, un moment, vull dir que no, no, no, no, clar, això que ja ha. A Sonatara. Si parla sobre vostè mateix, no l'entenem. Exacte, no era jo. Primer de tot, Santiago Niño Becerra, bon dia. Té una queixa. No soc, vull dir que el de la veu que sentim no soc jo. Bueno, sí que era. No, sí, sí, abans hem comentat la. Sí, sí, sí que soc jo. Vull dir que la veu és meva. És que si parla alhora. Bueno, senyor Niño. És que jo estic parlant. No sentim res. Em posen la meva veu a la sota i. Clar, no, no, no. Està manipulant. Queda clar. El tècnic. Jo no soc. No soc ningún fenomen. Mira, Armínia, agafa allò, agafa aquell pal que hi ha, enfoqui, enfoqui bé. Molt bé. Armínia, gràcies. Aquesta violència. Almenys que serveixi per alguna cosa, l'Armínia. Fins una altra. Com dèiem, allà és l'hora dels temes pendents amb Gerard Jubany, Ona Villamata i Carles Roig. Bon dia! Bon dia! Quins temes tenim pendents a aquesta hora, Jovany? Doncs, ui, ui, els temes que tenim pendents avui. Quan torna el Puigdemont? Ja, s'ha dit, ja. Armínia, a veure, tampoc ha de marcar vostè l'agenda. L'altre torna el cap de setmana, el Toni Turín. Però aquest m'és igual. Jo el que vull veure és el Puigdemont, no el Toni Turín. Sí, no interrompi, Armínia. Després parlem, d'acord? Doncs deia que comencem parlant del Barça, evidentment, que ahir va perdre el camp del PSG 4-2 i avui la colorada no sap ben bé com està, si estem emprenyats per haver perdut, satisfets per la bona imatge que es va donar en el guanyador. El primer partido.

Un poco difícil. Y vuelven con el ramo entre las piernas. José Pedro, buen día. Soy del Barça.

Ay, qué difícil. No se lo creo a ninguno, això.

Ay, qué difícil. No se lo creo a ninguno, això. De verdad, chicos, qué difícil. Qué difícil es ganar partidos, ¿verdad? Qué difícil.

Sin la ayuda del VAR. Sin la ayuda de Negreira. El Barça de Flick, sin las ayudas arbitrales, no es nada. Y soy del Barça, ¿eh?

Para de dir això de soy del Barça, porque ya hace mucho tiempo que no se lo creo a ninguno. Ayer te callas. Nos callamos. No somos chiringuitos ahora, Pedrero. Hoy es la sintonía. Te callas, ¿vale? Ayer se demostró que el Superbarça de Flick no es más que humo. Y lo digo como barcelonista, ¿eh? Bueno, molt bé, doncs ja està. Ja has acabat el teu editorial. No, és que el que estem és emprenyats, collons, home. Quin mal rotllo, jo em pensava. No, no, bon dia, no. Bon dia, no. No, home, no. Està molt bé, eh? La veritat que. Hosti, que. Que van fer el que van poder, que. Que som una família. Sí, ja sabem tot aquest discurs, no cal que s'emocioni. Però per què està enfadat, doncs? No, per aquesta oficina de merda que tenen els francesos, home. Bueno, bueno. No, calma, a veure. Podem estar d'acord que l'oficina del PSG no seria la més. La més sana de totes. Són una xusma. Collons, una colla de replegats. El dia abans estaven saquejant botigues, home. No, no, no. Vostè no sap qui estava saquejant botigues o no estava saquejant botigues. Joan, diré una cosa. Tu no vas veure la pancarta que van treure? La mare que els va venir amb una motocerra plena de sang tallant l'escut del Barça. És l'escut que porta el pit i em protegeix el cos. És veritat, a vostè i a tots. Escolti'm una cosa, és veritat que era molt desagradable. A més, anava acompanyada per un text que deia sota Massacre a la Parisenca. Una colla de fills de puta són, home! Calma! Calma! Hòstia, no cal insultar, nois. La veritat, no, és que no cal. Que són uns fills de puta, val, però no cal dir-ho. No cal dir-ho. Val? La Champions és molt llarga. Sí. I ja tindrem temps de tornar-nos a trobar, eh? Vene, mira, París. Vene i sí, i bubure l'hospitalité catalané. Desgracier. Eh, que no cal, hòstia! No cal amenaçar, Joan, de veritat. Si jo no he amenaçat a ningú, s'ho està fent tot vostè. I a veure si encara existeix París quan arribi la fase de les eliminatòries, eh? Perquè potser ells mateixos s'han carregat la seva pròpia ciutat i tota França. Bàrbars! Que sou uns bàrbars, home! Molt bé. Doncs queda clar el seu missatge. Ho rebrem amb una pancarta que hi surti un croissant d'agullat per un cop de fals. Púrria! És una púrria, home. Està ben pensat. No parlem més de futbol perquè. És que el president. Voleu croissants? Ha portat croissants?

Bueno, és que ahir al vespre vaig desvalichar un bolagerí. Un bolangerí. Un bolagerí, sí.

Va ser que això. Sí, sí, sí. Bueno, és que estava tothom allà una mica esverat i, hòstia, em vaig disfressar de jove estudiant i, bueno, vaig rebentar una paradomba al cap del llustre, eh? Ho vaig a tothom. Molt bé. Més temes.

Que maco el lluc que has portat ara, eh?

Sí, el que ha vingut a parlar de la Soledad no desitjada. Sí, molt maco amb la seva camisa blanca ben neta, els tirantets. Impecable anava el lluc.

L'he abraçat. Quan ha sortit de l'estudi l'he abraçat i li he

dit que si volia ser el meu nen, doncs. El que hauria de fer, Armínia, és no molestar els convidats que venen al matí a Catalunya Ràdio i. Posar-se sent sola, per cert, Armínia, o no? Ui, quina pregunta. No, no, no, no.

Una mica sí. Sé perquè tinc l'Antonio allà a la butaca, però bueno, l'Antonio. L'Antonio quants dies fa que és a la butaca? Dies, anys fa.

Però no es mou? No es mou, mai. L'ha tocat. Dorm allà, ho fa tot allà. L'ha tocat, a veure si és fred. Sí, una mica. Està fred. Està una mica fred, sí. Però bueno, fa mala cara, però és que ja la fa de fa tant de temps, com és que et digui. Fa la mateixa companyia que una garrafa de 8 litros. Sí. I diu que se sent una mica sola. De vegades. Bueno, per això vinc aquí a fer la volta.

Vaig saludant a un, vaig posant la redacció. Vostè sempre la veia envoltant per aquí la ràdio, no sé ben bé què fa. Faig voltetes, saludo, agafo diaris, la Lloberes, i després a quarts de dotze vinc cap aquí a

comentar les notícies. Vostè i la Lloberes es posen juntes sempre. Sí. Aquí fora. Ens hi posem i xerrem. I van xerrant.

Xerran i critiquen, perquè l'altre dia va entrar un de la ràdio que vostè li té molta mania. Molta. Ja van estallar tiqui tiqui tiqui tiqui tiqui mira l'hora que entra aquest home i tant,

és que hi ha gent que hi ha gent que passa sense passar la targeta només entenc això i gent

que toca els gots d'aigua bueno, ja mira, hi ha unes coses que passen que vols que entengui però bueno, escolta, tinc amigues i faig moltes coses,

vull dir no et pensis després aquella que no es dutxa aquí a la redacció que ja ho sabem tots qui és, eh?

Doncs jo. Sí, ja ho sabem tots. Aquella, ha dit? Aquella. Aquella. Aquella, ella ja ho sap. Ja sap de qui parlo, que hem dolorat tot el dia. O sigui, vostè està al cas de tot el que passa aquí a la ràdio. Sí, té una mirada forta. Sí, té una mirada. I també deu estar el cas de si hi ha algun embolic home, i tant, no sé d'embolic ja ah sí? ja veig jo quan se'n van al lavabo al lavabo no va ningú sé que van al lavabo a vegades junts i juntes hi ha un lavabo mític aquí a la ràdio al de baix el que està a prop del menjador exactament sé que has de baixar unes escaletes. Sí, hi ha moltes plantes allà baix. A la ràdio vas baixant i hi ha un moment que hi ha dues o tres plantes a baix, no saps mai quan s'acaba allò. Cada vegada amb menys llum. Hi ha unes portes. Algunes són lavabos. Hi ha lavabos que no s'han netejat mai perquè no se saben que existeixen. Quin fàstic. Però el que està a prop del menjador, si les rajoles aquelles parlessin. Hi ha restes humanes, eh? Sí. Jo crec que allà hi ha. Sí, hi ha restes. Però bueno, escolta. Si no volem dir cap mort, eh? No, no, restes de suor, de. Biològiques, es diu.

De tot tipus. Passem el rato, eh? Jo tinc amigues i faig coses, eh? Celebro, celebro que. Ara mateix estem preparant l'arribada del president Puigdemont amb les companyes del CDR, CDR serà família,

però encara no se sap quan es produirà. Doncs quan sapiguem alguna cosa, Armínia, ja l'hi explicarem. No pateixi, eh?

Oye, escúchame una cosa. A ver, vostè què pinta aquí, senyor Rubiales? No, que ahora estoy hablando de todo eso y A ver. ¿De qué debo trabajar todo este tiempo? No, yo no. Es que no trabajo. Yo vengo aquí, es que si no tengo ni para comprarme una Coca-Cola, tío. Sí, sí. Si sabeis d'alguna senyora, de l'edat que sea, que se sienta sola, que sepa que jo m'ofrezco a dar-li la companyia d'on desea, a l'hora que sea. No hi ha res més trist que la soledat no deseada.

Això té veritat, però vostè no s'ha de fer res.

Acompanyi'ns un moment, que tenim una trucada telefònica. ¿Qué pasa? ¿Y si queremos estar sol, si no nos dejan, qué hacemos? ¿Nos jodemos? ¿Con quién hablamos, por favor? O la Marta Sanzaloni. Marta Sanzaloni. Vale, claro. Yo lo que quería decir es que lo siento mucho, lo siento mucho por esta gente que ha hablado de la soledad no validada, pero ¿qué pasa con los que decidimos estar solos? Si no hay manera humana,

¿qué pasa? ¿Qué tenemos que hacer? Estamos en la situación inversa. Vostè reivindica el dret a la soledad. No va d'això a la soledad. Si ho hagués escoltat, la soledad és un sentiment. No vol dir que estigui sola, no. Estar sola està bé. La imploro.

Yo la suplico. La soledad, la suplico. ¿Tú sabes lo que es levantarse con el Aarón, el Jonathan, el padre, la suegra, para cantar para después una hora y mitad en un tren reventado a Rudalías, que así tiene la coronilla ya de oler sobacos? Y luego, ¿qué crees que me espera el café de cel? ¿Una isla con un cocotero? ¿Y dos pobres ahí, dándome viento? ¿Una horda de clientes exigiendo cafeína como si fueran unos combis?

Hombre, ¿con quién veía que estaba? Escolti, és el que li deia al Ricard ara, que hi ha moltes persones que se senten soles, tot i estar envoltades d'altres persones. No, és un problema, això. És la soledat física.

Censura y discriminación.

Bueno, ha dit dos noms, però poden unir-se als que volen estar sols? Ah!

Muy gracioso. ¿Por qué no te dedicas a esto? A ver si te pagan un dinero. Bueno, una mica és això, eh? No, claro, si nos riemos, nos reímos de los pobres que sufrim de acompañarnos, no de llitzar. Així va, Ricard. A ver cuántos es un especial. A ver cuántos es un especial de la gente que queremos estar solas de manera. Hombre. Ya no sé qué hacer, ya no sé qué hacer.

No ha entert res, no ha entert res. S'ho recupera, vagi a l'app de Catalunya Ràdio, si funciona, perquè cada dia s'entén menys. Però si aconsegueix trobar-ho, si dedica mitja hora, trobarà un àudio i després l'explica. Ho posarà a soledat no desitjada i podrà escoltar-ho.

Ah, no, ¿qué le estás contando? Yo lo que voy es que haces un especial mío, un especial donde yo pueda quejarme.

Queda apuntat. Marta, gràcies. És que hem de penjar, que passem per un túnel. Vinga, algun altre tema, Jovany? Sí, a la tele, que ara fa un moment hem parlat dels 70 anys de la televisió pública espanyola, hem pogut sentir Olga Viza, col·laboradora d'aquest programa.

Sí, és un motiu d'alegria celebrar 70 anys.

Bon dia de nou, com estàs? Hola. Imagino que orgullosa d'haver format part d'aquests 70 anys de la televisió espanyola. Molt orgullosa. Recordo els meus inicis a la tele amb un fil de veu i em costa controlar l'emoció, la veritat. Perquè ara estàs emocionada. Molt. Sí, sí que ho sona. De fet, ara et podem sentir cada setmana al

Matí de Catalunya Ràdio fent el comentari de premsa. Exacte, exacte. Avui hem llegit al diari de les Balears que. Perdoneu, és que.

S'està emocionant. Olga, centra't. S'ha trencat, s'ha trencat. Tot el temps.

Catalunya Nit. Un informatiu en profunditat.

Busquem sempre qui més en sap per resoldre els interrogants del dia.

I com sempre, amb la força dels serveis informatius de Catalunya Ràdio.

Catalunya Nit. De 9 del vespre a 11 de la nit. Amb Manel Alías i Agnès Marquès. Ens allunyem de les estridències. Mirem d'acostar-nos al fons dels esdeveniments.

El teu enllaç amb la cultura a Catalunya Ràdio.

El Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya torna amb el prestigiós director Stephen Frears com a gran convidat. La programació destaca per la projecció de grans estrenes internacionals, guardonades amb la Palma d'Or de Cannes, l'Os d'Or de Berlín i el Premi al Millor Film de Sundance.

Més informació a clanfestival.org. Recomanat per Catalunya Ràdio. Linked.

El Teatre Eolia Holgorio, la festa de tots els meus aniversaris. Una celebració del cos, del desig i de la lluita. Una festa poètica, punk i tendra que connecta amb totes les persones. Del 22 d'octubre al 8 de novembre, Holgorio, amb dramaturgia i direcció de l'Ali Álvarez i la

interpretació d'Alicia Reyero. Més informació a teatreolia.cat.

Recomanat per Catalunya Ràdio. A Catalunya Ràdio.

Barça Reservat. Laia Tudel accedeix a totes les informacions inèdites del Barça per explicar-vos fets desconeguts, informacions i secrets del club.

Estrenem tercera temporada i atenció, perquè estrenem local del Barça Reservat. Barça Reservat,

el podcast dels secrets del Barça. Cada dijous, un nou capítol a l'app i al web de Cat Ràdio. I també disponible a la plataforma 3Cat. El Matí de Catalunya Ràdio.

La crisi de l'habitatge és el centre del debat polític i social. ¿Té solució? ¿Serà determinant a les properes eleccions generals? Bueno, ahora es el momento de que la gente vea y reflexione. Aquest dijous ens respondrà la ministra d'Habitatge en funcions, Isabel Rodríguez.

A Tot Costa, cada tarda portem una selecció musical lligada amb l'actualitat. ACDC, ACDC i una mica de rock and roll en general.

També sonen altres coses. Manel, Dua Lipa, Mushka. Sí, i també la Mint.

Hello, what's up? Flick, Manolo, Mourinho.

Dani Sanabra, Marta Corredera, Santi Jiménez. El millor de cada casa

per comentar el que està passant al món de l'esport.

Efectivament. Tot Costa, amb Jordi Costa i Sònia Gelmà. Un programa de música que parla d'esports. I de tant en tant, fins i tot a l'inrevés. De dilluns a divendres de 7 a 9 del vespre.

A la maternitat no tot són flors i violes. Càrrega mental, un desigual repartiment de tasques amb la parella, poca vida social i escassos estímuls intel·lectuals. Moltes dones se senten soles i aïllades, tot i que tinguin parella o família. En parlem aquest dimecres a Les Dones i els Dies.

Bona tarda. Com va anar ahir? Vas veure el partit? Sí, home, i tant. Ben acompanyat. Amb el meu nebot i el meu germà. Amb el meu nebot i el meu germà. Per evitar ja aquí dubtes. I ho vam gaudir molt fins que ho vam deixar de gaudir. Però va estar molt bé, home, va estar molt bé. Era un partit important, ho anem repetint, però crec que. Era un partit important. No, que tampoc era tan important. No era transcendent esportivament, però jo crec que sí que era important. El PSG que vam veure tampoc serà el PSG que arribaria a una final de la Champions, ni el Barça que vam veure seria el Barça que arribaria a una final de la Champions. Ah, vam veure un gran PSG i vam veure un molt bon Barça. I si els dos mantenen aquesta tònica A veure com s'hi arriba. Home, si és clar, és que és a l'octubre, no guanyarem cap títol. Si esperaves guanyar un trofeu, no hi havia trofeu. Però que està molt bé que el primer gran partit del campionat, que anys enrere aquí anaves a París i et fotien una mà a la cara per davant, i que hauries pogut guanyar tranquil·lament si no fas una mica el tonto al final. Per tant, jo ahir vaig gaudir, i com tu deus, no és un partit decisiu ni definitiu, doncs una derrota assumible, i ara diumenge. Diumenge. Diumenge. Diumenge sí que. El important és diumenge. El clàssic. Contra el Madrid, contra Mourinho. Doncs ho seguirem. Anem a marcar el telèfon. Avui de l'Anita. L'Anita fa just un mes, va fer 81 anys. Està estupenda.

Umbra, Anita, madre mía. No, senyor Rubiales. El telèfon.

Umbresita fresca. Senyor Rubiales, per favor.

Està anant a poc a poc fins al telèfon. No, mal que. No, és un telèfon mòbil, però en tot cas no el deu sentir. Pots estar. Doncs li direm que el trucavem de part. Anita! Sí, soc jo. Com estàs, Anita? Bé o no? Amb qui parlo? Home, no ho sap?

Ai, no ho sé. Escolta, no sé perquè estic fora de context, escolta.

Truquem de Catalunya Ràdio, del matí de Catalunya Ràdio, en directe. Ay, madre. ¿Y qué pasa en Cataluña Radio? De part del teu net, l'Oriol. Ay, madre, de part de l'Oriol. Diu que has fet 81 anys, però que segueixes forta com un roure entre el ball, el Pilates i la piscina. Diga, digues. Déu-n'hi-do. Que vas al ball, a Pilates i a la piscina. Bueno, va allà on puc. I els teus nets i el padrí t'estimen molt i volen dedicar-te a aquesta cançó. És el tren de Mitjanit de Sau. Manolix!

I tinc ganes de cridar cada dia en algun lloc, surt el tren de mitja nit. Hi ha poetes que s'han perdut pintant grafitis a les seves parets, molta gent que es troba sola. Cada dia en algun lloc surt el tren de mitjanit Si ets lunàtic i estàs espantat Si pius als núvols i estàs deprimit Si la boira ja t'ha acompanyat Cada dia en algun lloc pots pujar el tren de mitjanit I què t'ha semblat, Anita?

Molt bé, molt bé. No és molt de ballar, aquesta cançó, per això, eh?

Perfecte, perfecte. No, dic que no és molt de ballar. M'ho ha agafat per sorpresa, eh? Ja, què estaves fent, Anita? Mira, havia vingut a la roca. Precisament vinc d'una classe de pilotes. Veus? Molt bé. Molt bé,

pugem juntes al tren de mitjanet, Anita, i desapareixem. Què diu, Hermínia?

Bueno, Anita, de part de l'Oriol, del teu net, una abraçada, que vagi molt bé. Una abraçada per tots i gràcies. Adiós, Anita, adiós. Adéu-siau, que vagi bé. 6 minuts anirem al punt de l'estruxa. L'Arminia fa pilates, també?

Home, i tant, si faig pilates.

No me l'imaginava, fent pilates. Aquella pilota. Poso una sobre i boto una mica.

Compte no caigui un dia d'esquena, que costarà recuperar això. Garriga, avui parlareu del Superninho o no?

Home, doncs avui heu de parlar

efectivament del Super Niño perquè aquesta tarda ens arriba una bona brúfulada. En principi no, encara falta. Però què teniu els mapes vosaltres? Que els heu vist? Els heu vist? Hi ha 700 científics francescs i divulgadors que han signat una carta oberta dirigida al govern català per ser el govern valencià. No surts a la carta. La he firmat d'acord. Que demanen mesures abans que no vingui la catàstrofe. Sí, perquè és veritat que no estem preparats. Ve el pitjor, diuen. Ve el pitjor. O sigui, no hi ha és alerte possible que pugui. Tira una alarma. pugui fer que la població estigui prou conscienciada, la veritat. Mira, tiro, tiro una alarma. No, no, no. Superlíño.

Arriba el Superlíño.

No confonguem a la gent. Superlíño. No, ja està, ja està. No. Mira, te'n tira un altre. No, no cal, no cal, no cal, no cal. A les 4 sonaran totes les. No, ara sí. Ja està arribant el Superniño a Catalunya. Compte, perquè aquesta zona d'aquí, com veieu aquí al mapa, quedarà molt afectada. També aquesta zona d'aquí baix i també aquesta d'aquí dalt. No puc explicar el que farem a les 4 o no, Francesc? Va ser, endavant, no hi tant. Molt bé, moltes gràcies. Si és més important el teu programa que el Supernit. No, no és més important, simplement arriba abans. Avui, mira, per exemple, ens visita Sílvia Mun, que és una de les grans de l'escena catalana, i parlarem amb ella de teatre, de la seva trajectòria, una mica del seu paper, no?, en la creació en català. Hola, què tal? Hola, Peyu. Ai, mira, el Peyu també el tenim per aquí. Sí, estava saludant els tècnics prèviament. És que és un home educat, el Peyu. Sí, sí. I avui, medicaments per perdre el cabell. Per no perdre el cabell. Per evitar la pèrdua dels cabells. Vindrà el Ramon Grimal. El medicament, jo te'l puc duir. És natural, eh? Sí, sí, i el té molta gent. Doncs el Ramon Grimal, que el coneixeu bé, que és un dels millors experts d'això, ens vindrà a explicar si funcionen o no funcionen, perquè estan sortint unes pastilles que sembla que sí, però altres potser que no. Fa 20 anys, aquestes pastilles. A veure quan te caen els cabells et rapes el cap portaràs el Bassas també avui per parlar d'això o no? no, el Bassas ja vam venir dilluns ja vam fer els temes que corresponen el Bassas no sé si es va prendre pastilles o no seria interessant bon dia, són les 8 quins efectes té el minoxidil? Per què ens quedem calbs? Així va començar aquest senyor, eh? Endavant, helicòpter, Laia Claret. No hi ha ni helicòpter, ja. Que sigui interessant que portis albaces i vagis preguntant coses de la vida. Que ser avi portes, no sé, això, quedar-se calbs. Això del ser avi el vam fer dir junts. Anar a córrer. Jo crec que albaces. Fer molt el peu anar a córrer. Sí, sí. El problema és de les persones altes. Exacte. Això sí que ho podrien fer amb el Bassas. Amb el Peyu, potser. Problemes d'esquena, segur que té, perquè les persones altes tenen sempre problemes d'esquena. Les persones altes tenen un mal córrer, això sí que és veritat. Els veus córrer i fan patir una mica, quan són molt alts. Ai, ai, ai, ai, ai. Els joves de bàsquet tots fan patir. Però corren menys les persones altes, perquè tenen les cames més llargues. És l'efecte girafa, diguéssim. Jo he vist girafes en directe i és molt impressionant com corren, perquè sembla que no es belluguin, però avancen molts de metres. Aprenem tantes coses al matí de Catalunya Ràdio. Avui a la Renaixença què, Peyu? Avui a la Renaixença

entrevistem i tocaran en directe La Pegatina.

I dedicarem el capítol, l'objecte d'avui és el sofà, que és l'objecte, és el més important d'una casa.

No en compreu mai, eh, sofàs, perquè triguen 9 setmanes o 10.

Què dius? Triguen molt. Això és perquè no has anat al petit comerç. Clar.

No s'entra a les compres. El petit comerç encara va pitjor, perquè. No, no, no. Triguen molt a fabricar les coses. Però quan arriben duren més. Exacte. Això no ho dic que no. Estic parlant que arribi a temps. Però és el moble més important de la casa, jo crec. Més que el llit? Sí, perquè el llit.

El sofà el pots convertir en un llit, però no et pots asseure al llit a mirar la tele. És estranyíssim.

Bueno, bueno, bueno. El futbol el veig al llit,

amb el progestor. Què dius, ara? Amb el projector escolta i mires altres coses amb el projector al llit

tens un projector a l'habitació que arriba ja sé que és molt excèntric això és una mica de quillo exacte és una mica de castellanot és que vinc de Súria jo ja, ja, ja no m'ho hagués pensat mai. Torra l'ha convidat, la recense.

Sí, hòstia, no, aquesta pregunta em va quedar pendent. Os quiero decir a todos que soy zurdo. ¿Qué? Que soy zurdo.

Sí, bueno. Almenys tens una mica de distància fins a la paret, Garriga, o ets d'aquests que. Ah, perquè hi ha gent que es posa en projectors, no n'hi pot anar. Amb una certa distància, sí. Acabam torticulis cada vegada, no? Es veu molt bé, eh? Ho recomano a tothom. Ara som un comercial. Comprant unes teles que no els lleven a casa. Però la paret no tens pantalla, eh? No, no, la paret neta. Sí, sí. Directa.

Llavors, no queda la paret molt buida quan no hi ha el projector? Això és el petit problema. Sí, però posar un quadre

nerviós penjant tampoc seria el problema. No, no, això és veritat. Però vaja, hem sacrificat l'estètica per la comoditat. Molt bé. Ets un tio pragmàtic. Sí. Molt bé. Doncs ho seguirem. Feio, fins ara.