El matí, d'11 a 12 h (Entrevista i humor) - 22/10/2026

Catalunya Ràdio. Les notícies de les 11.

Bon dia, us informa Natàlia Ramon. L'exconseller Toni Comín ja és al Congrés a Madrid, on avui jurarà la Constitució per obtenir l'acta d'eurodiputat. Comín ha aprofitat també per renovar-se el DNI després de nou anys a l'exili. Després del tràmit d'avui, viatjarà de nou a Bèlgica i el seu retorn definitiu, ara ja a Catalunya, serà diumenge. Madrid, Tania Tapia, bon dia. Bon dia a l'exconseller

Toni Comín, ja és al Congrés dels Diputats, on haurà de compareixer aquest migdia davant la Junta Electoral Central per jurar la Constitució i així completar un tràmit presencial que no ha pogut fer fins ara per obtenir l'acta d'eurodiputat. Serà el migdia, l'acompanyarà el seu advocat Gonzalo Boye i un cop faci el tràmit formal, tornarà a Bèlgica i no tornarà definitivament de l'exili fins diumenge, quan travessarà a peu la frontera. Comín ha aprofitat el seu pas pel Congrés per renovar-se el DNI. A la comissaria que hi ha les dependències parlamentàries, ja que el tenia caducat després de 9 anys a Bèlgica. L'exconseller de Junts ha decidit tornar després que el jutge Llarena hagi retirat definitivament l'ordre de detenció contra ell, però quan encara no se li ha aplicat del tot l'amnistia. Tania Tàpia, Catalunya, Ràdio Madrid.

Més notícies, Pilar García. La ministra d'Habitatge, Isabel Rodríguez, emplaça Junts a entendre's amb el PSOE i plantar cara a la dreta i l'extrema dreta. Rodríguez ho ha dit en una entrevista al Matí de Catalunya a ràdio parlant dels decrets d'habitatge, en què ha lamentat que els juntaires hi votessin en contra.

Todas las relaciones de quienes creemos en la democracia y quienes no queremos un retroceso para Cataluña y para España son importantes. Y sin duda el abrazo que escenificó Ayuso con Milley en el día de ayer y el estrechar la mano que hace cada día Feijóo con Abascal merecen la reprobación de todos los que no queremos el retroceso para nuestro país y para nuestras vidas. Y por supuesto que cuando pase la cita electoral habrá que hablar.

Els governs d'Espanya i Itàlia han acordat posar fi als controls recíprocs a les fronteres que va iniciar el govern de Giorgia Meloni després de l'entrada de migrants a Ceuta el mes de juliol. Els dos estats han decidit incrementar l'intercanvi d'informació per garantir la seguretat dins de l'espai Schengen. L'anunci de la reobertura, que afecta sobretot els controls als aeroports, s'ha produït després d'una conversa aquest matí entre els ministres de l'Interior, Fernando Grande Marlaska i Mateo Piante Dossi. El camí a la normalització de la circulació entre els dos països es va obrir la setmana passada en una conversa entre Pedro Sánchez i Jorge Meloni.

Dos morts i almenys set ferits en un atac contra l'aeroport internacional de la ciutat de Daman, a l'Aràbia Saudita, que ha patit danys importants. L'atac s'emmarca en l'ofensiva dels hutis del Yemen contra infraestructures civils i energètiques de l'Aràbia. El 10 d'octubre ha passat un altre atac amb míssils contra l'aeroport de Riyadh. Va deixar 13 morts i més de 300 ferits. La tensió s'estén també a les instal·lacions energètiques del país. Ahir van morir dues persones en la principal petroliera del país. A conseqüència de la tensió a la zona, els Estats Units han ordenat la sortida del personal governamental no essencial i de les seves famílies de l'Aràbia Saudita.

L'Agència Catalana de l'Aigua està condicionant els punts més afectats pels aiguats de les últimes setmanes. A les Terres de l'Ebre se centren en els barrancs, mentre els ajuntaments demanen més actuacions preventives. Anem cap a Tortosa, Jordi Barranca, bon dia.

Bon dia. Uns barrancs que, quan plou a les capçaleres, emporten tot el que troben per davant. Entre els més dessecats hi ha el del Palós, que travessa Santa Bàrbara al Montsià, o el de la Galera, que, a banda de travessar diversos pobles, també topa amb l'eix de l'Ebre, la C12. Aquí la Generalitat té deures a fer. Miquel Alonso, director dels serveis territorials.

No podem gastar-nos ara 300.000 ara 800.000, ara un millor, anar renovant la carretera cada vegada que tinguéssim un episodi de ploges. Hem de conèixer el comportament de la conca i encomanem aquest estudi de modelització i el fem nosaltres conjuntament amb l'Agència Catalana de l'Aigua. Ho tenim molt avançat i espero que abans d'acabar l'any ja poguéssim tindre els resultats efectius.

Els esports, Marcos García.

El Barça fa avui dia de festa abans de reprendre demà els entrenaments de cara al Clàssic de diumenge. El Madrid arribarà a aquest Clàssic després de guanyar ahir 4-1 al Leipzig a les Champions. La resta de marcadors d'ahir en aquesta Champions masculina ens quedem amb aquests dos. La victòria del Betis, 1-0 sobre el Feyenoord i també la del Como de Cesc Fàbregas, 4-1 sobre el Manchester United. A l'Eurolliga de bàsquet, Milà-Barça, dos quarts de nou, amb transmissió a l'antena digital de Catalunya Ràdio. El Barça de bàsquet té Darío Brizuela de baixa, a dos quarts de set a l'Euro, a Copa Femenina, Montada, Unigirona.

Fins aquí, les notícies.

A Catalunya Ràdio, el concurs pendent. Arriba l'hora del concurs pendent a Catalunya Ràdio amb l'Helena. Helena, què tal? Bon dia. Hola, Helena. Ai. Helena, ets aquí? Sí, sí, sí. Perfecte, ara sí. Jugues per 300 euros, eh? Sí. Això ja és un rècord del concurs, eh? 300 euros, ningú hi ha arribat, Elena. Si superes els 300 euros, tindràs una oferta per seguir jugant. Però de moment hem d'encertar aquesta pregunta al Tot o Res. 300 euros en joc. Vinga, som-hi. La pregunta d'avui es titula. El cortapitxas.

Cuidado con el cortapitxas, un insecto con mala fama que solo busca su dicha. No te corta nada, no te va a hacer mal.

Un cortapitxes, és una paraula en castellà, ja ho sé, però és que va ser amb aquest nom com em van presentar al pati de l'escola un insecte allargat que efectivament tenia davant de tot una mena de pinces acabades en forma de tisora. Em van dir, compte, un cortapitxes! I clar, immediatament em vaig aixecar del terra i vaig xutar aquella bèstia infernal que passejava molt a prop meu, vés a saber amb quina malèvola intenció. Aleshores era petit, havia de tenir 5 o 6 anys, però conèixer l'existència del Cortapitxas va marcar un abans i un després en la meva cosmovisió del món. En aquell moment vaig saber que la vida no seria un camí de roses i que havia d'estar preparat per enfrontar-me a les dificultats que em trobaria, com per exemple els Cortapitxas. No vaig descobrir fins anys més tard, ahir concretament, que el cortapitxes no és un insecte dolent per se i que no s'ha documentat mai cap cas d'amputació de membre viril per part seva, ni tan sols se n'ha registrat cap intent. I és que el cortapitxes s'alimenta bàsicament de vegetals tendres, d'alguns insectes petits i de matèria orgànica en descomposició, però no de pitxes. El cortapitxes és, doncs, víctima d'un mal nom, d'un prejudici de la societat que li ha penjat una etiqueta basant-se tan sols en el seu aspecte adust i esquerp. I ara et faré una pregunta, Helena. Per 300 euros, o tot o res, com s'anomena en català aquest insecte que en castellà es coneix com a cortapitxes? 4 opcions. La primera, enganyapastós. Opció B, Bernat Pudent. Opció C, porquet de Sant Antoni o bufafurats. Opció D, tisoreta o papassastre. Temps, 10 segons. Elena, ràpid, s'acaba. Tisureta. Tisureta, opció D. Hòstia. És una resposta. Hòstia. Correcte! Per tant, ja tens 300 euros. Si demà segueixes jugant, Elena, atenció, asseguraràs un premi i podràs optar a 350 euros. No, no, no, avui sí que hi ha un pla. Però asseguraràs un premi, Elena. Quin premi? Demà t'ho explicarem, però és un bon premi. O sigui, tindràs premi assegurat encara que demà fallis la pregunta. Tindré premi assegurat encara que falli? Sí, asseguraràs un premi pel fet de seguir jugant.

Vinga, va, juguem, juguem.

Després de demà hi estic a. Helena, fins demà, gràcies.

Va, gràcies, fins demà. Benvinguts als 8 dies d'or del Corte Inglés. Només fins al 25 d'octubre tens més de 600 marques amb fins a un 30% de descompte. Totes les teves marques preferides de moda, llanceries, sabates, accessoris, esports, bellesa, llar. Aprofita la nova temporada. Vine ara als 8 dies d'or del Corte Inglés a la botiga web i app.

No tenir temps per cuinar ja no és excusa. Vols receptes sorprenents sense complicar-te la vida? Amb el llibre de l'Arnau París, cuines pim-pam, ho tens resolt. A la vent dels punts habituals.

Cataluña Radio.

¿Quién me regala dos minutos para siempre? ¿Quién es de primavera y quiere conocerme? Yo me presento, soy el niño del espacio Y tengo flores amarillas en la mano. Te puedo ver.

Pablo López, bon dia, bona hora. Bon dia. Com estàs? Encantadíssimo estar aquí contigo. Sempre és un plaer que ens acompanyis a Catalunya Ràdio, més si treus nou disc, perquè feia sis anys que no traies disc. Sí, saps?

Y bueno, y de suerte que tuve la mala tarde o la buena tarde que ya alguien me secuestró de mi propio bucle y pude terminar de decir las cosas que quería decir.

El Cuatro. El Cuatro es un disc que no és el quart, que és el cinquè, que no el fas després de 4 anys, que el fas després de 6 anys, sense treure disc, i que, per cert, el número 6 té un paper

important en aquest disc, no? Suena mucho mejor en catalán todo el discurso, pero la verdad. ¿Por qué, por qué El Cuatro? Bueno, al final del día, no sé, siempre tenía una relación con todo lo efeméride, con todo lo que tiene que ver con los números, y. Y no sé, el 4 es. De chico yo no sabía decir que era de Fujirola, de Málaga o Andalucía o de donde fuera. ¿De dónde soy? Yo era del 4, que era donde vivía el cuarto. Vivía en el cuarto C, en mi casa, donde sigue viviendo mi madre. El cuarto piso, ¿no? El cuarto piso. Entonces, ¿de dónde eres tú? Del 4, ¿no? Mi frontera, mi casa, era mi lugar, ¿no? Y yo creo que es un homenaje al niño.

Siempre tornes allá, ¿eh? Por eso, la infantesa, ¿no? Es aquesta pàtria que tots tenim, però tu sempre hi vas allà.

Yo creo que a lo mejor a veces es una excusa para justificar algunos actos que hago, pero no, yo creo que es bonito asomarte a ciertos lugares de puntillas, o sea, que no puedas verlo del todo, que alguien te tenga que aupar, yo creo que más que ya una cuestión de verlo todo de una manera inocente, es las ganas de estar acompañado, de que alguien te enseñe y te abrace.

De fet, sempre, torres del nen que vas ser, en aquest tema que sentíem, el niño del espacio, que va ser el primer single que vam conèixer del teu nou disc, dius, yo me presento, soy el niño del espacio, y tengo flores amarillas en las manos. ¿Es así como et sents? Total, es que yo si tuviera que,

no sé, presentarme a lo más difícil del mundo, ¿no? A la pureza de lo que está limpio y puro, que es un niño, una niña, que es alguien que no ha estado todavía intoxicado por nada, le diría, o sea, mi carta de presentación, ¿no? Llevo un libro de Isabel Allende, no, no, llevo flores amarillas, ¿no? Sí, sí, de estas que hay muchas que salen allí en. Bueno, en mi tierra, ¿no? Cuando empieza la primavera, en marzo, son las vinagretas estas, ¿no? Yo siempre me gustaba recogerlas y creerme floristero, por así decirlo, ¿no? Y romántico.

Desayuno carretera estática. Te despiertas poco diplomática. Desnudarte fue un momento histórico. Malditos jueves que me vuelven tan romántico. Te esperaba tan efímera.

¿Te agrada escoltar-te o no? Sempre me perdo todas las empestas. Vull libertad. No, no es que me guste más o menos escucharme, es que me sale una sonrisa porque tengo la sensación de que he criado ya, de que ya no son mías y digo, a tomar por saco las canciones. Y a tener una vida propia, ¿no? O sea, ha sido tanto, tanto revolcarse con ellas que hoy por hoy pienso en joder. Qué guay que no sean mías, ¿no? Y lo digo honestamente y no es un delirio, es verdad, ya no son mías.

¿Cómo creas una canción? ¿Cómo te ha arribado la inspiración, por ejemplo?

Pues con la realidad. Mira, ahora mismo estaba en este estudio, que claro, para los que todavía no sepan que la radio se puede ver. Sí que se puede ver. Mira, con la realidad, ¿no? Con la calle. Yo creo que no hay nada más fantástico. Yo me acuerdo de chico, de las películas que en mi vida protagonizaron, que era La historia interminable y Laberinto, de Big Bowie y tal. Eso me parece. La fantasía está en el pisar de la calle. Aquí se puede ver y todo lo que canto es. Un duelo, una foto que no es retocable. O sea, yo creo que las canciones siguen siendo todavía un imperio intocable por los filtros, ¿no? Entonces, me parece realidad. ¿Pero vives una realidad?

¿La apuntas a la llibreta o al móvil o se te queda el cap?

No, no, la vive uno. Yo creo que al final del día. Todos, todos, todos, seamos músicos, evanistas, banqueros o lo que fueran, o lo que no sean, vivimos casi casi todo lo mismo, es un proceso. No te hablo de lo fisiológico, no te hablo de comer y dormir, te hablo de que todos estamos decepcionados, inseguros, alguna vez queremos más que de lo que nos quieren a veces, etc. Entonces es sencillo.

A ver, per exemple, tot això que està passant ara, aquesta polarització que viven la política, els carrers, tot això com t'afecta a tu en el teu dia a dia? Et condiciona, et posa de mal humor o sempre aquest somriure

no te el trenca res? Mira, sigo siendo el niño viejo que. Mira, hoy preguntaba, hoy me he despertado aquí en Barcelona y entonces, claro, en casa recibo todas las editoriales todos los días. Como las películas, o sea, los periódicos. Me los leo todos, todos, todos. ¿Ah, sí? Sí, sí, todos, todos los días. Y entonces, fíjate que le he comentado aquí a los compañeros con los que estoy, a las compañeras, les decía, joder, no me he entrado, ¿qué hizo ayer el Constitucional con esto? Quiero decir, me parece que la polarización es un delito que debería ser tipificable. Porque pone a la gente de un lado o de otro sin que le hayan explicado las reglas del partido, ¿no? Es como si fueras del Madrid o del Barça y para ti el fútbol es como el hockey. O sea, quiero decir, no estamos preparados para tanta información confusa, ¿no? Eso es lo único que me jode. Deberían explicarse las cosas más sencillas, ¿no? Yo cuando hablo con mi madre, con mi hermano, con mi familia. De política, apetito saber de lo que pasa y tal, a veces tengo que pensar, joder, macho, es que hay un montón de parámetros que no nos explican para ponernos tan, tan, tan en una tesitura, ¿no? O sea, no me puedes decir por qué tienes que ser de un equipo o de otro si no sabes de qué va el juego, ¿no? Entonces, eso es lo único que me jode. Por lo demás, yo creo que al final del día es. No, diría que será a temps, será a temps, o sea, que es decir, su día, yo creo que al final nunca ha estado más complicado, ni menos polarizado, ni más polarizado, yo creo que sigue siendo parte del juego y hay que tomárselo con una sonrisa, ya está. ¿Pero sents que es un momento trascendental el que estem vivint? No. Fíjate, si me escucho ahora mismo, que me estaría escuchando en el coche decir esto, me daría un guantazo, pero yo creo que no. Si es trascendental, opinar. Opinar democráticamente todo. Pacíficamente intentar no estar un poquito alejado del discurso gritón que hay. Es lo que nos representa y tranquilamente el domingo te tomas un café y botas y ya está,

¿no? He dibujado una promesa en el mantel Y un corazón vestido de domingo He desarmado al viento de la cama He dicho que se busque otra ventana No sé qué hacer con la tormenta del salón Y el suelo acumulando tanto miedo Y esa canción que nunca me despierta Y todas las heridas de la puerta. He recogido lo que no te quiero hacer Y me he escondido de los ojos para ver Que soy el dueño de una tarde, una canción Y lo bonito de quererte casi siempre.

No tengo tiempo para rescatarla Y aquella guerra que tuvimos por aquel Me la he encontrado justo donde estaba.

Aquesta es Lola Índigo, que colabores amb ella en aquest tema. Normalment no apareixen col·laboracions als teus discos.

No, no es lo usual. Yo estoy en todas partes. Estoy repartidísimo por todos lados y tengo. Tengo esa suerte, ¿no? Si no, malament. No, joder, sí, sí, tengo esa suerte. Yo donde me llaman voy y donde haya música siempre iré. Pero si es verdad que sí, un poquito no celoso, pero complicado para. Yo a veces lo hago por no meter en un lío a un amigo, ¿no? O sea, una canción mía a veces es un benegenal que es tremendo, ¿no? Pero con Mimi, con Lola Índigo. Mimi. Sí, Mimi. Es más, Mimi, total, es una artista tremenda. Sí. Sabe lo que quiere, se sienta y mira al infinito y no sé, es que yo creo más que yo llamó la canción a ella y tuve la suerte de que lo comprendió y estuvimos juntos haciendo esto.

Bueno, te caíste con el cielo y me robaste las aceras.

Buena, me he bajado de tus vuelos Abrazando la madera Del invierno que me espera Buena, nadie quiere conocerte Nadie quiere un duelo con la suerte De olvidarte a mi manera De pararme en un segundo.

Aquest tema es titulat Iwakusha. Què vol dir aquesta paraula japonesa? Bueno,

hijos de la bomba, peyorativament. Hi ha un documental que recomiendo muchísimo, que es de la BBC, que se llama Atomic People, y hubo gente, para resumir. Hablando técnica y de la ingeniería de la muerte, que es una bomba como la de Hiroshima y Nagasaki, los que estaban en la zona cero, los que quedaron en sombras. Supervivientes del que va a ser yo. Sí, pero supervivencia pura y dura. Al lado se quedó una sombra y quedaron intactos e intactas. Y dos años después, cuando se liberó la información, porque Estados Unidos estuvo allí nueve años, en vez de ser considerados milagros, algo divino, nada, fueron repudiados, ¿no? Porque no entendían por qué habían sobrevivido. Yo creo que a veces nos pasa en la vida, salvando muchísimo la distancia, ¿no? Que hay cosas, hay supervivencias que da pudor, da miedo contar, ¿no? Son inexplicables, ¿no? ¿Tú te sents així también? ¿Un superviviente? Yo creo que todos en general, pero sí es verdad que hubo una época que. Mira, los recuerdos. No, la historia no es una vía, es una red a veces. Yo he estado aquí, sentado y tocando ahí. Y a lo mejor estar en stand-by, no sentir. Y eso es peligroso a veces.

¿Ah, sí? Sí. Sí, fe es para inercia.

No, no, no, no sentir, no darme cuenta de dónde estaba realmente, no valorar, no poder disfrutar de las cosas. Estar, a veces hay que tener cuidado con, hay que escucharse a sí mismo, en fin, es que sería a lo mejor un poquito peligroso o atrevido por mi parte hablar liviana o rápidamente de todo esto, ¿no? Pero. Desde luego que siempre que uno necesite, bueno, pararte un segundo, mirar, que no te des cuenta de lo que está pasando, que no encienda la luz de tu casa y tal, si tienes a alguien al lado es maravilloso, es tremendo y puedes salir adelante y sobre todo no hay que callárselo, no hay que tener cuidadito a veces con estar triste, demasiado.

No sé si quan parles d'això també et portes a l'època d'OT. No, es un buen divertimento. És que avui fa ja exactament 25 anys de l'estrena d'Operación Triunfo. Just avui. 25 anys fa que va començar aquesta història. ¿Te imaginas?

Hostia, pues mira, tengo un vecino que sabe algo de esto un vecino, un amigo, un hermano que se llama David Gustavante que pasa todos los días por por casa y. Y bueno, me han contado muchísimas historias, intrahistorias, que la verdad que no habría Rolling Stones, no habría rock and roll ni nada que esté a la altura de esa experiencia. Yo a veces cuando. Yo estuve por ahí, ¿eh? Sí, sí, allá. Pero no estuve en esa bomba.

Però a tu et van fitxar d'una discográfica que no sabies ni que havies passat per OT, no?

Sí, senyor. A mí, de hecho, es más. Puedo decir ahora mismo que soy el único segundo de Operación Triunfo que me dieron la carta de libertad antes de fitxarme. Vale, Music, tío. Merci per tot, eh?

Se havia dit que s'està organitzant, per cert, una. Por aquí cerca, fue. A tomar por culo.

A tu casa. La invitamos.

Se había dicho que estabas organizando un programa especial para celebrar el aniversario. ¿Te han convidado tú? Hoy hablábamos de esto. No lo sé. No sé si están O sabrías, si te hubiesen convidado tú sabrías. No, de verdad.

Qué cabrón, pero lo mismo no me han invitado. Pero oye, si no me han invitado no pasaría nada. Oye, puedo ir de artista invitado en un momento dado. Como integrante de la voz, por ejemplo.

Mira, la Rosa López en aquestes últimas horas ha dit això, escolta.

¿Por qué tengo que estar siempre? ¿Por ser ganadora? Pero ganadora, para mí, mi mayor triunfo ha sido conocerme a mí misma y el mayor premio habéis sido vosotros, el público, que hacéis posible que cada concierto se llene. Sinceramente. Me cuesta un montón decir esto, pero esta rosa de ahora no puede permitir por mí, por vosotros, por mis compañeros, por los sueños vividos y por el respeto hacia uno mismo y hacia los sentimientos y las emociones que son puras de verdad dentro de mí. Sin duda.

Pero no era una celebración. Pero es que no sé qué ha pasado. No sé. No sé, es que de verdad, y tú no te lo crees, pero claro, es que de verdad, y creo que más o menos un poquito me conoces, pero no me entero de nada. Pero no sé a lo que se refiere, de verdad. Pero bueno, que joder, nada de lo que ha dicho es mentira. Pero vamos, pues empezamos a ir a celebración. Al final acabarà A tu lado no me siento seguro.

Bueno, escolta, comença a girar el maig a Barcelona. A Barcelona, el 20 de maig. Per ara la gira hi ha a Barcelona, dos concerts. També a València, dos concerts. A Madrid, dos concerts. Aquesta és innovadora, perquè faràs dos concerts a cada ciutat. Primer en una sala petita, que són sales que formen part de la teva vida, no? Total, d'això més. I després ja vas a un concert més, a un gran recinte.

Sí, no, la idea era tocar donde. No puedes seguir, si estás riendo toda la estona. No, pero no, en serio. Mira, aquí en la City Hall, que toqué en abril del año 2013, De hecho, más, creo que no programan muchos conciertos ahora mismo de colgados como yo, pero teníamos las ganas de estar tanto en Valencia como en Madrid, como aquí, en el sitio donde nos dieron un O sea, suena tópico, pero real. Es que es un empujoncito a la inercia, ¿no? Cuando se descala el coche. Y puedes arrancar así.

Es muy interesante eso que haces. Vas a la City Hall de Barcelona, pero vas también al

Palau Sant Jordi de Barcelona. Es que eso es bestial. Estoy poniendo al límite mis capacidades.

¿Farás el mateix concert o farás cosas diferentes?

No, no, totalmente diferente, porque yo voy a estar al piano, solo, y ante la gente, mirando de cerca, ojalá que sean ojos, más que móviles, ojalá que sean. Intentaré cantar lo que canté ese día, tanto City Hall como Matisse, como. La idea es agradecer desde cerca y sobre todo, como tengo mucha cara dura, he estado seis años girando sin discos, es una manera también de decirme mira tío, así funcionan las cosas, esto cerca, esto es lejos, es un barrio sésamo radical para mi cabeza.

Con los pájaros gigantes, con las calles que me invento para ti.

¿Tú com consumes ses músiques? ¿Escoltes els discos sencers sempre, per exemple, tot d'una tirada? La verà que sí.

Desde siempre. Si vieras mi Spotify, parece una discoteca, por así decirlo. De vinilo, ¿no? O sea, no existe el shuffle, ¿no? Por así decirlo, ¿no? El random, ¿no? Y que me dejen hacer todavía esto es una pasada. Yo creo que igual, que ya me van a decir, mira, idiota, o sea, esto ya no se lleva. Ya no facis més discos, fes concerts y cuatro cançons. Pero es una suerte, ya te digo, ¿no? Que. No, me hablaban hace poco, ¿no? Dice, ¿cómo llevas tú que la gente te reconozca por la calle y tal? Es una pasada porque, de verdad, a veces se tienen que ir agobiados por lo que le hablo, tío, porque me hablan de música, me hablan del disco y me hablan del orden, ¿no? O sea, me encanta.

Pablo López, gracias un cop més per venir avui al Matí de Catalunya Radio. Gracias a vosotros, siempre. Una pausa y ahora tornem.

El Matí de Catalunya Ràdio. Ricard Tostrell. El Tot Costa. Cada tarda portem una selecció musical lligada amb l'actualitat. ACDC, ACDC i una mica de rock and roll en general.

També sonen altres coses. Manel, Dua Lipa, Mushka. Sí, i també la Mint.

Hello, what's up? Flick, Manolo, Mourinho. Por qué? Dani Xanabra, Marta Corredera, Santi Jiménez. El millor de cada casa per comentar el que està passant al món de l'esport. Efectivament. Tot Costa, amb Jordi Costa i Sònia Gelmà. Un programa de música que parla d'esports. I de tant en tant, fins i tot a l'inrevés. De dilluns a divendres de 7 a 9 del vespre. Mira, a Galeries del Tresillat ho financen tots sense interessos i sense despeses d'obertura.

Jo no soc gaire de descomptes ni de finançaments, però endur-me sofàs i butaques sense pagar reconec que m'entusiasma. Tu què en penses, Bataven? Bataven! A Galeries del Tresillo t'emportes sofàs, matalassos i decoració totalment finançats, sense interessos, sense despeses d'obertura i amb lliurament exprés. Galeries del Tresillo.

Aquest és un missatge per a tots els cinemes, museus, teatres i botigues de la ciutat. Prepareu-vos que. Bing! Perquè amb el teu Kia, etiqueta Eco i Zero, et mouràs sense restriccions. I si la ciutat et crida, tu només digues. Bing! Condicions especials del 13 al 26 d'octubre. Visita'ns a la xarxa Kia de la província de Barcelona. Kia. Movement that inspires.

Podríem tenir son. Mentre Marta Diana i Lara García s'estan traient les llaganyes dels ulls, poques ganes de treballar.

Ah, és que tinc molta feina. I jo, què penses, que estic aquí creuant de braços?

Dilluns a divendres i de 5 a 6 del matí, els matinets amb Xavi Canalies. Som pura cafeïna.

La cançó del dia de Catalunya Ràdio amb Sergi

Ruiz Serret. Marichell Nederman, clàssica i electrònica.

Melodies clàssiques passades per sintetitzador. És el cor del nou disc de Meritxell Neddermann, clàssic electro-drama. Dues ànimes musicals per trobar moments d'introspecció i d'emoció, però també de crítica, per exemple, cap a la indústria musical actual com a royalties. Dissabte el presenta a la sala Utopia 46 de Barcelona.

Molt bé, Sergi. A veure quina cançó posa.

Muy buen día, soy el alcalde de aquí del kiosk. ¿Qué nos queda pendiente? Hay propietarios con miedo. Mira, la verdad, no. Porque se me ocupa entrar en tu casa. Tengo una casa en la playa. Con un papel de haber pedido una pizza. Pero venga, va, hombre, por favor. No se puede andar así por el mundo.

Ya nadie le puede sacar hasta dentro de varios años. Me quedo en casa, me pido una pizza. Ánimo, Pedro. No me agrada ninguno, me está tirando ahora mismo. Muchas gracias. Anotó. Mare mía. És l'hora dels temes pendents amb Serap Jubany, Ona Villamata i Carles Roig. Bon dia. Bon dia. A aquesta hora, quins temes tenim pendents, Jubany? Un grapat de temes tenim avui. Per exemple, hem parlat de la visita de Javier Milei. Hosti, heu tingut el Pablo ara, eh? Sí, Josep Maria Mainat.

Bon dia, com estàs? Bé, bé, bé.

Estic viu, eh? Sí, sí, sí.

Sembles un altre, eh? Sí, oi tant? Un altre, un altre. Has fet algun tractament d'aquests.

Mainat, mainat, centra't. Mainat, centra't. No, fa dies que ningú m'intenta assassinar, vull dir que estic bé, eh? Ningú vol prendre la casa, tampoc. Això és molt important, mira, com ara deia el Facebook. Hosti, aquest nano, el Pablo, el vam treure nosaltres, eh? Aquest nano, el Pablo, vols dir el. El Pablo? El que estava aquí ara fa un moment, eh? El cantant. Pablo López, sí. Pablo López,

que no em sortia el cognom, el Pablo. Pablo, Pablo. Amb aquesta silueta de bombona de Bulbano, Manolo, Fragall i Valdés. Ja no es fan els altaveus,

que si els acostes molt s'aturen el so. Ja no es fan lletres així. Si vas al metro de Barcelona et confondran i et donaran un bitllet. No, és que me'n donen, Ricard, me'n donen. Ja m'agrada. És com un disman, no? Portes un disman. Sí, vaig posar els discos. La

gent li va de por,

eh? Això no caduca, no caduca. La guerra de l'anciam.

Mira. Això volia servir.

Això podria servir per les protestes de França. Oi tant! Perfectament. És que no caduca, Ricard, no caduca. La trinca no caduca. El que caducarà és una altra cosa. Sí, però el Pablo aquest, el Pablo aquest. El Pablo, tornem amb el Pablo. Que no sé de quina edició d'Operación Triunfo va guanyar, eh? Però va sortir d'allà, eh? Sí, la cinquena edició, la sisena. Hosti, no valia res, eh, aquest nano? A veure. No, a veure, és d'aquests concursants que fan una mica de relleno, eh? Sempre agafeu uns concursants que ja veus que destacaran i després hi ha uns altres per acabar d'omplir. No sé, no sé qui és, ja. Però mira, al final ha fet carrera, eh? No sé qui és. És igual, Armínia. Avui, precisament, fa 25 anys de la primera edició d'Operación Triunfo, eh?

Estigues per nosaltres, no vinguis aquí a fer el teu propi programa. Va ser gros, allò, eh? D'allà va sortir la. Ara que canvies el disc. Vas parlant, vas canviant el disc. Poso això, xufo això d'aquí. Pujo a l'avió. Pujo a l'avió. Pujo a l'avió. Pujo a l'avió.

Cada cançó que sones cobres drets del to. Només que sonin 3 segons, ja cobren. Això és una màquina de generar diners. És un geni. És molt fàcil.

Passe-ho bé. Passe-ho bé. Gràcies. Gràcies.

Com preguem exactament la Rosa López, la Rosa d'Espanya, guanyadora de la primera edició, ha emès un comunicat dient que si es fa un programa especial dels 25 anys, que no continuï amb ella. Sí, però la van treure de la misèria aquesta. Bueno, Armínia, no la van treure del lloc, li van donar una autoritat. No sabia ni parlar. Bueno, calli, Armínia. Tenim amb nosaltres, Armínia, Rosa López. Bravo, Rosa!

Que ha entrat malament. Rosa, Rosa. Els anys passen per tothom, eh? Rosa, Rosa.

Tenim amb nosaltres Rosa López. Rosa. ¿Cómo estás, Rosa?

Hola, rica cariño, ¿cómo estás? Qué ilusión, de verdad, qué felicidad estar aquí con vosotros. Muy bien. Ya está, ya está.

Rosa, mira, si ens pots atendre un momentet, para amb la cançó. Estàvem parlant d'aquest comunicat que has difós explicant que si s'arriba a fer un programa pels 25 anys d'OT, tu no hi vols participar. Això ha generat. Polèmica.

Sí, me puedes preguntar en catalán si quieres que estuve mucho tiempo en la academia. Sí, t'he preguntat en català. Y ayer persona hablaba en catalán y algunos compañeros también, la verdad que se me quedó pegado. Molt bé, doncs et seguirem preguntant

en català, de fet, Rosa. Primer de tot, ¿qué estàs fent ara? ¿Cómo? Sí. Si estàs preparant algun disco.

¿Por

qué no vols formar part d'aquest programa commemoratiu dels 25 anys d'AUTEA? Ah, lo de los 25 años. Sí, has entès 25.

Bueno, porque creo que no, que no debe de ser yo, que yo esté ahí trabajando cada día como una perra. Hay el gimnasio, la clase de canto, la clase de inglés, el baile, todo sin que nadie me ayude.

Tampoco t'ha d'ajudar ningú per fer la teva vida. No has de tenir un equip d'un programa ajudant-te

a fer la vida diària. No sé qué dice, pero, claro, quieren hacer algo especial, como reencuentro 20 años, o lo que sea, pues luego sí me llaman, porque en verdad soy la rosa de España, saben que la gente me quiere, yo le quiero mucho, la verdad, mucho.

En tot cas, si no hi vols anar, no hi vagis i ja està. No farem una polèmica d'això. Moltes gràcies per atendre'ns, Rosa.

Perdona, Ricardo, déjame aprovechar la cámara de tu programa, por favor, que lo veo cada día de verdad que sí, porque quería decir que yo voy a sacar un libro. ¿Un libro? Un libro de autoayuda y de crecimiento personal para superar las dificultades de la mente y de la salud de la cabeza, que es súper importante, porque lo que yo he pasado. Sí, sí, sí, sí.

Ho hem llegit, de fet, això és veritat, que trauràs un llibre que no hi hagi cap depressió sense el seu llibre explicable. Està bé, és útil per posar-se la pell del que. Molt, molt, molt. Ho trobo bé. Com es titularà? Rosa. Rosa de qui? Rosa de qué?

Rosa de qué? Es el títol No sé qué significa Rosa dels vents La editorial le ha gustado Rosa de qué? El títol del llibre Rosa de qué? No sé, pero a la editorial le gusta Así que El título no El libro tampoco El libro tampoco Pero yo he contado más o menos lo que pienso. Adéu, Rosa, eh? Estàs molt maca, eh?

Gràcies, Rosa. Més tema, Jovany, res. Gràcies. Me alegro. Més coses. Molt bé, Rosa, eh? Sí, no sé.

¿Me puedo ir ya? Sí, per favor. Més coses. Venga.

Sí, es verdad. Tengo muchas ganas, la verdad. Buenos días. ¿Cómo es que va el programa del Broncano? Bueno, porque yo voy donde me invitan, Ricard. A ver cuándo te animas y me llamas para que venga, ¿eh? Però aquí no heu vist la trampa, aquí, vosaltres? A veure, a veure. Jo sóc Josep Maria Cantimplora. Durant molts anys vaig ser el productor del Matí de Josep Corí i jo tancava les entrevistes polítiques. I aleshores sé com funciona perfectament el que és l'intringulis del xoc. Aquí hi ha hagut una jugada de la televisión española, que ha convidat tots els partits a participar de la revuelta, sabent que no hi hauria ningú menys que la Colases i el Pedrito. Colasses, la. La coneixíem aquí fa molts anys, la Colasses. La de Colasses. La de Colau, sí. I, clar, com que han enviat la solicitud a tots els partits. Sabent que els altres. Ara poden dir que estan fent un tracte de favor al Pedro Sánchez. Clar. I com que no anirà, el que frió si fos el Feijóo i la Mascaldi, ara vinc. Ah! I vas allà i rebentes l'acte ja t'ho dic però cantimplora no convidis a rebentar res això vol dir que tu també ho feies quan eres productor si t'expliqués els que feia amb en Josep en Cuní explica explica amb l'època del Bassas les feia més bé sé.

En aquella època, hòstia, fotíem de grosses. Diu, truca a aquell, digue-li que vingui, que sabem que té hora el metge, truca'l, a veure si pot venir a aquella hora. I et dirà que no. No, llavors anul·lava el metge. I venia. I venia, i quasi es mor d'una tanta corba que no va anar al cardiòleg. Feien moltes abones. O sigui que des de producció. Vam estar a punt de matar una vegada el Marcial Avedra, que és mort ara ja. Vam estar a punt de matar-lo. L'hem convidat, nosaltres l'hem convidat. Bueno, però què vols dir que ell tenia hora? Estàvem fets amb moltes de bones, moltes. Allò sí que era ràdio. Allò era una època bona. El Jaime Lozano, recordeu el Jaime Lozano, que va fotre un trete al peu? Xanoll, sí. Recordeu? Bueno, no ho recordo, però. No sé com va anar tot. Ara no sé si t'he de preguntar com va anar tot, però. No. Recordeu el Rafa Artigas? Sí. Jo també sé com va anar tot. Ai, ai. Sempre deia que no. Sempre deia que no. Si vols un dia. El Rafa Antigues és. Estem una unitat mòbil. Mira, si vols un dia et fem una entrevista que en tinc l'hora i expliques totes aquestes coses que saps. El Rafa Antigues era el. Expliqueu-ho. El del Montilla i el gos. No, el del Montilla no, era el cap de logística, no? Sí, sí, sí. Que tenia un gos.

Si tenia un gos o no, jo. Ai. Jo sempre el veia per aquí a la ràdio, però. No us he preguntat per què tenia un gos. Bé, vull dir que penseu que els productors som inofensius i fem moltes coses, eh? No, no, no, inofensius no. Som molt importants pels programes. Vull que avui el Broncar entrevisti el Sánchez. És una operació de productors molt ben feta. Molt bé, doncs fins aquí el teu comentari com a expert. Que vigili amb els focus. Per què? Per què s'ha de vigilar amb els focus? Si es convida avui, no demà. És per alguna cosa. Ara no t'estic entenent. Ho entendràs, hauries de dir 22. Sí, demà 23. 2-2. També penses que els productors no sabem llegir això. Aquí hi ha estratègia. Entre nosaltres ho veiem tot. Hi ha estratègia. Sí, clar que hi ha estratègia. Tu mira, vull la tele i veuràs. Els llums, de vegades, no? Els llums, si hi ha molta llum o poca llum. He sentit tot, tot. Està preparat, tot. Està preparat. Bueno, feu alguna cosa en aquest programa? No, sí, sí, estàvem parlant de l'entrevista, però has entrat tu per la cara, que et implora explicar-nos tot això. Joder, està guapo, el programa de hoy. Joder, hostia, muy bien, tío, pero joder. O sea, es verdad que también tengo como unos nervios en el estómago, ¿sabes? Joder, ¿tú no lo sabes por qué?

Joder, nunca lo has entrevistado, ¿no? No, no, no, no quería eso. No, no, pero bueno, tranquilo, Richi, que, bueno, joder, si quieres le hago una pregunta de parte tuya, ¿no? Incluso si vos se la put fea en catalán, que es mi otro idioma, que sabes que, joder. Jo t'agraeixo aquest esforç que fas de parlar en català, però em fa una mica de ràbia. ¿Quantes vegades té relacions sexuals? ¿Quants diners té el banc? Se lo vamos a preguntar, sí, sí. Se lo vamos a preguntar en catalán, como sea. Yo vi a Bola de Drac, en catalán. A més, l'entrevista que necessita el país. Sí, sí. Cuando era chico, ya en Fox, la extracción. Sí, sí, ens ho has dit, això, moltes vegades. 300 vegades. Escolta, tens clar quina entrevista farás, tienes preguntes. Sí, está guapo, está de puta madre. No sé, todavía no lo he pensado, pero bueno, ya veremos. Cuando esté allí, pues ya haremos la pregunta, ¿no? Ya, pero las clásicas, las clásicas. Claro que sí, hombre. Hoy en la revuelta le vamos a hacer la pregunta clásica al presidente. No sé si ens interessa la massa, però. No, joder, que estai puto padre. No, mira, el habitatge. Mira, yo le diré, usted como presidente, joder, igual no tiene mucho tiempo, pero la paja vale 0,5, ¿eh? Eso suma,

¿eh? De veritat, yo no entendo com segueixen la antena, que programa. Si això ho fes el Motos. Miri, això té raó.

Si això ho fes el Motos, ¿qué diría? No me compare con el Pablo, ¿eh? Bueno. Mira qué programa fa, ¿no? Bueno. Es decir, que mucha gente nos dice que 4 o 5 puntos en el último mes son todo pajas, ¿eh? Que no pasará, ¿eh? Que está muy guapo, ¿eh? Para de hablar de eso ya, Brancano. La millor resposta va ser a la Fernandina l'altre dia, que li va dir que ell tenia relacions sexuals com els pingüins. I vas a buscar-ho a internet i els pingüins et tenen un cop l'any. Exacto, joder. Estás guapo. A mí me gusta la creatividad de los invitados, claro, sí, sí. Y después, joder, bueno, la pregunta del dinero, que eso sí que interesa a todo el mundo, ¿no? Sí, no sé si voldrá contestar a la pregunta del dinero. Bueno, pues si no quiere responder, le pregunto cuándo dinero tiene su hermano, ¿eh? Bueno, bueno, compte aquí. O el dinero que tiene su mujer, ¿eh? Molt bé, doncs gràcies, Broncano, i sort aquesta nit. Moltes gràcies. Seguirem, gràcies. A veure si al final es presenta. Molt bé. Ja que tenim aquí el president Pedro Sánchez, ara té l'avantatge que ja sap que li preguntarà al Broncano. Per tant, què respondrà a les preguntes bàsiques? Con Broncano hablaremos de las cosas que preocupan a la gente, de Mare Trini, de Mare Carmen, de Melilla, de Ceuta. Y bueno, de lo que importa a la gente, ¿no? Lo de follar y lo del dinero, ya está. ¿En qué respondrá? Porque sobre tots aquests altres temes, els de ceuta, els de l'habitatge, més o menys ja sabem per on aniran les seves respostes. Mira, pues sobre el dinero que tengo en el banco. Un presidente, ya sabéis que cobra bastante, ¿no? Entonces, llevo dos mandatos ahí, pues bueno, calcula. Ho ha estalviat tot, ¿no? ¿Y sobre el sexe, els punts? Ya sabéis que en el PSOE somos el partido del amor, ¿eh? Sí, es verdad. 200 puntos. 200 puntos. No, no, 200 puntos no se suman ni en todo un año. Pero ha sido todo a pajas, ¿eh? Bueno. No, es verdad, es que. Ya seguirem la entrevista, pero. Yo me veo en el espejo y digo. Podría anar cap aquí. Vaya bíceps, ¿no?, que tengo. Gracias, president. Fajem una pausa i anem tancant el programa. Benvinguts a la renaixença del segle XXI. ¿Pots explicar a la gent què és l'ASMR? Ui, ara sí que estic posant, jo. Passo a mirar els tios. No, exacte.

No ho sé, no ho sé si soc sencera, no sé si són tios, ties. Diria que la majoria que sé que són homes. Serena! Que mentre jo faig. Ells fan. Serena!

Com et dius? Pere Nadria.

Quina és la teva experiència com a cuiner? Has estat a alguna escola?

Has tingut algun mestre? Això és una altra lliga. Això són dos estrelles Michelin. Arriba la història del restaurant que ho va canviar tot.

Estàs posant a tots al límit. Tendreu tots mal.

El cap de setmana comença els divendres a les 5 de la tarda amb Francesc Garriga. Ho lamento molt, Roger Escapa. Comença el cap de setmana! Òscar Nim i Elisenda Pineda organitzen una festa amb molts convidats.

Hi, guys! Hi, guys! Acabo d'arribar al Real Club de Polo, o sigui que ja vinc escalfada.

La boa negra cripsa tot. No n'hi ha per tant. Oh, quines esimbles! La estirra, la brasa,

la xapa, la llauna, la tabarra, el tabarrón!

Mora que se sap com comença, però no com acaba. La tarda

de Catalunya Ràdio, amb Francesc Garriga. El matí de Catalunya Ràdio, Ricard Ostrell. Recta final del programa, hem de marcar avui el telèfon del Joan. Hem de marcar el telèfon del Joan perquè fa 60 anys. Francesc Garriga, què tal? Bona tarda. Bona tarda. Si diu Xiripipi, s'endurà una llengonista ral de vinyó fresca i tendra. Jo crec que ho dirà. S'hi agafa, s'hi agafa. No l'agafes. El dia del teu aniversari estàs fent moltes coses. Si vols no veus el telèfon. Ja pot ser. A més, si em fa 60 és que. Joan! Hola. Què tal? On ets? Que ets en barris? En barris, sí. Com vas? Bé, home, bé. Tu diràs, va. Què passa amb els còdics? Ja no ho sé. La veritat és que no ho sé. No ho allarguis. Però si fas enviar còdics. Bueno, escolta, Joan, et truquem de Catalunya Ràdio. No ho allarguis, no ho allarguis. No, et truquem de Catalunya Ràdio, Joan. Ah!

Els còdics.

Per això dic talla-ho ja, que no sé de què passen els còdics, però per si de cas. Escolta, que diu que fa 60 anys, Joan.

Hòstia, sí. S'ha quedat molt parat, eh, el Joan?

Et truquem de part de la Lluïsa, l'Elisenda, la Marina i el Joan, que et volen felicitar i et desitgen per molts més anys que puguis ser el seu tècnic preferit, diuen. La mare que els va arribar per tu els faig de mà, eh? Ah, bueno, doncs et truquen avui, mira. T'estimen molt, i tu mereixes tot. I aquesta cançó te la dedica Manu Guix. Endavant!

Aquesta és la cançó que et dedica Manu Guixi i la teva família. Joan, què et sembla?

Moltes gràcies, molt bé. Joan, una cosa, soy Rubiale. Escucha, eso de los códigos, pásamelo a mí.

Pásame los códigos del OnlyFans, eh? Guarro, que eres guarro, madre mía. Escolti, un respecte, per favor. No, no pasa nada, eh? Todo el mundo ve porno, no pasa nada. Escolti, per favor. Está bien ser guarro. A veure, deixa'm parlar, que no el sentim. Digues, Joan, digues. No, no, era una cosa relacionada amb els metges, amb una companyia. Imagina't. Una bona companyia, ja, ja. Joan, res, no facis cas. Una abraçada per molts anys, que vagi molt bé. Adéu. Adéu. Podríem poder fer una revelació de secrets mèdics aquí, que acabaríem totxats, eh? En barris. És que és molt bona, en barris.

En barris guaits.

Bueno, Garriga, què? Avui a la tarda, aquesta veu. Mira, avui a la tarda, que n'heu parlat una miqueta ja, els 25 anys d'Operación Triunfo, doncs ni més ni menys que parlem amb el Manu Guix i amb la Noemi Galera, que són dos dels que van arrencar això ara fa 25 anys. La Rosa, en principi, no se'ns hi posarà. L'hem buscat del dret i del revés.

¿Por qué tengo que estar siempre? ¿Por ser ganadora? Pero ganadora, para mí, mi mayor triunfo ha sido conocerme a mí misma y el mayor premio a vicio vosotros, el público.

Si fas avui el tema, aprofita el tall d'avui de Pablo López, que l'hem preguntat per Faroté, que s'ha posat a riure i ha dit que no sap ni lo que és, gairebé. Vull dir que està bé. A la tarda parlarem del llibre. Potser han renegat ells d'ell, també. Ah, això també pot ser. Però no estan renegant, jo crec que el que estan dient és, escolta, ja portem 25 anys fent no sé quants homenatges, ja està. Jo soc un artista que ja ha crescut, no? Però el posava al contracte, eh? Sí, clar. Estava allà. Les recordarem perquè les cançons de la primera edició són molt recordades i segurament posarem cançons que diem, home, ja no me'n recordava d'aquesta. Com Atolado, Atolado. Per exemple. O Dos hombres y un destino, per exemple. Era molt un disc que feien de Disney. De versions de. Va, buscarem una i te la dedicarem a tu. Mira. Aquesta, aquesta, per exemple.

Rosa, te la sabes? No, no me acuerdo mucho. No te'n recordes, no? No puedo volar.

Doncs això, a la tarda escoltarem i repassarem 25 anys d'Operación Triunfo, que marca una època. Vindrà el Marc Artigau a explicar-nos com li explicaria als extraterrestres què és la rivalitat. Diumenge tenim el clàssic, però com li explicaria a un extraterrestre què és un clàssic, què és un Barça-Madrid? Doncs ens farà el manual. El bé contra el mal. És una manera d'explicar-ho. Els extraterrestres saben què és el bé i el mal. Jo també. Doncs el Marc Artigau. El Marc Artigau té el manual per fer-ho i ens ajudarà a explicar-ho. I avui fem el que fem al Roger de Gràcia.

Vull dir que ens ho passarem. El que deu fer.

Jo pensava que havia mort. No, com ha d'haver mort el Roger de Gràcia? No, està bé. Dues setmanes sense saber alguna cosa d'alguna persona i ja pensa que s'ha mort. Igual quan ets gran ja passa això, que els teus amics van desapareixent. Fa dies que no em truca. El Minguella ho diu, jo vaig esborrant contactes ja, clar. Això serà a la tarda de Catalunya Ràdio. I a la Renaixença Peyu què? Hola! Hola, què tal?

Estic aquí amb l'Excel buscant. A veure què toca avui. Avui què toca, avui? Ventana l'engròs a la renaixença, tu, que necessita un ex ara, eh? Quin dia és avui? El podeu dir quin dia és? 22 del 10. 22 de novembre. No, d'octubre, d'octubre. Ja t'he gravat el novembre! El mes de gener agafa vacances. Mira, en Josep Espigoler, avui entrevistem, que és un educador ambiental. Escolta, parlarà de bolets també. És un tio jove que parla de bolets, que això està bé perquè sempre associa amb els bolets els vells. Doncs és un nano jove que parla de bolets. I dediquem el capítol als esclops. Avui programa pel jovent, eh? Bolets i esclops. Està bé, està bé, està bé. Perdona, els esclops tornen, eh? Sí, eh? Tota aquesta merda dels d'allò, les crocs aquestes. Són esclops.

Són uns esclops de TVE. Són de buscar bolets amb esclops?

Jo no ho recomano. Si no vols que la gent del poble t'insulti, no ho recomano.

És una bona recomanació, certament. Es pot fer tot, es pot fer tot. Tot, es pot.

Vigileu, si no, més pocs vigileu. Una vegada vaig trobar una gent a dins a casa meva buscant bolets. I en van trobar? No li vaig dir, home, si en trobeu digue-m'ho, perquè em faria il·lusió. Però a dintre, a dintre, eh? Tampoc és que tingui una parcel·la de 150 hectàrees. Home, ha de ser guapo perdre't i aparèixer a casa el Peyu. Ha de ser curiós. I trobar-te el peu, sembla. Hi havia gent que venia, hi ha gent que saben on visc. Una vegada estava a l'hort remenant i vam parar uns en una furgoneta a dalt de la porta de casa, que hi ha uns 15 metres, i anaven mirant. Jo anava amb l'aixada d'allò i me'ls mirava, dic, bueno, quan vulguin algú hi ha d'anar algú. I al cap d'una estona.