
El matí, d'11 a 12 h (Entrevista i humor) - 30/10/2026
TRANSCRIPCIÓ
Transcripció automàtica generada amb intel·ligència artificial. Pot contenir incorreccions.
Absolut ser, no? La manera de traduir-ho era dir el gran senyor, però no és el mateix dir gran senyor que dir absolut ser, perquè allà definia el que és el personatge de Coriolà. O sigui que tot el tema de les traduccions jo crec que és el que és apassionant, nosaltres que no hem tingut la sort de néixer amb la llengua del. Del poeta, és. Jo ara, per exemple, que vaig a fer el Rei Lier, estic a l'any que ve faré. Sí, faig el Rei Lier. No, no, vaig a fer el Lier de l'Edward Bond, però el Lier no. I llavors, doncs, això, el que és apassionant és mirar les diferents traduccions, perquè és veritat que a vegades és. Que és el que intenta dir, però el com es pot anar actualitzant i això, com nosaltres no tenim que seguir perquè no som anglesos, és una part absolutament apassionant que això amb una paraula t'hi pots passar una tarda. Que hem d'acabar, que hem d'acabar. Que hem d'acabar.
S'ha posat dret a dir que això queda clar. Hi ha esperança i hi ha teatre. Lluís Omar, Sergi López,
gràcies per acompanyar-nos. Salud.
Bon dia, us informa Joan Bota. Es manté el balanç de 69 morts per l'accident ferroviari de Toledo i hi ha moltes dificultats per identificar els cossos dels morts amb celeritat. El govern espanyol ha rebaixat el nivell d'emergència i hi ha una centena de denúncies de desaparicions que ara s'hauran d'anar comprovant amb els cadàvers recuperats però no identificats. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat canvis imminents per millorar la seguretat dels trens d'alta velocitat. Enviats especials a Toledo, Martí Cuní, Anna Alfonso, bon dia. Bon dia.
Sí, Pedro Sánchez ha comparegut tot just després de la reunió del CECOPI que s'ha fet aquí, a Toledo. Ha assegurat que la investigació anirà fins al final, i no només això, sinó que ha dit que s'aportaran solucions per tornar a restablir la confiança en el sistema ferroviari espanyol.
Hay una confianza quebrada en el sistema de alta velocidad de nuestro país y la labor del gobierno no es solamente hacer el diagnóstico, conocer cuáles son las causas, sino ofrecer soluciones para que una tragedia de esta magnitud, como ayer dijo el jefe del Estado, el rey Felipe VI, no vuelva a suceder.
Pel que fa a les feines de rescat, el president de Castellalamancha, Emiliano García Pagé, ha informat que la maquinària ja ha pogut girar el vagó sinistrat, que més preocupava fins ara, i que a sota no hi havia víctimes, de manera que l'emergència ha baixat a nivell 1. Anna Alfonso i Martí Cuní, Catalunya Radio Toledo.
Més notícies, Natalia Ramon.
El Partit Popular ja demana la dimissió del ministre de Transport, Òscar Puente, per l'accident ferroviari d'Urda. Això dos dies després de la tragèdia. La Moncloa manté la confiança en el ministre, que compareixerà davant els mitjans cap a dos quarts de dotze del migdia per donar més detalls del sinistre.
Bon dia, és la segona roda de premsa que fa puente. En la primera, 6 hores després del xoc, va dir que estava centrat a resoldre la crisi. A la Moncloa creuen que no ha comès cap error i Sánchez li manté per ara la confiança. Els socis, però, reclamen que s'assumisquen responsabilitats i el PP ja la assenyala directament i apunta també a Sánchez. Ester Muñoz, a Ràdio Nacional d'Espanya.
El ministre també compareixerà a petició pròpia davant del Congrés dimarts que ve. Dani Sainz, viaja a Catalunya Radio Madrid.
Segons la policia, incitava altres persones a actuar violentament i indicava els llocs on es podien fer assalts. És la tercera detenció en 24 hores relacionada amb aquests aldarulls de dissabte passat. Ahir, un altre menor, en aquest cas de 16 anys, va ser detingut a Bellmunt d'Urgell, a la Noguera. Està acusat de crear i administrar els canals de comunicació de blocos a Lleida. També ahir, en aquest cas a València, la Policia Nacional va detenir un altre menor de 17 anys acusat de crear els canals blocus València que incitaven a saquejar comerços en aquesta ciutat.
La inflació es manté al 4,9% a l'octubre, malgat els descomptes als carburants, segons la dada avançada avui per l'Institut d'Estadística Espanyol. Una taxa que s'ha més que doblat des de l'inici del conflicte al golf pèrsic. Llavors estava una mica per sobre del 2%, el nivell considerat òptim. L'índex de preus al consum, l'IPC, encadena així 3 mesos consecutius, amb una alça superior al 4%.
Els accidents de patinets elèctrics disparen les intervencions per reparar la cara i ja suposen el 10% d'aquestes operacions a l'Hospital Vall d'Hebron. Els especialistes alerten que es tracta d'actuacions quirúrgiques més complicades i amb més seqüeles. Unitat Mòbil a la Vall d'Hebron, Mònica Mas.
Bon dia. El Servei de Cirurgia Plàstica de Cremats de Vall d'Hebron ha atès entre el 2020 i el 2024 119 pacients amb fractures facials per tot tipus d'accidents. D'aquests, 12 havien caigut amb el patinet elèctric i, segons assegura el doctor López Mas Ramon, adjunt al Servei de Cirurgia Plàstica, aquests pacients tenen múltiples fractures més difícils de reparar.
Hi ha fractures a més localitzacions i, per tant, a l'hora de col·locar tots els ossos al seu lloc i després la fixació amb els implants que utilitzem, amb plaques i cardols, és més dificultosa a nivell tècnic. Això també, a llarg plaç, aquests pacients, comparat amb l'altre grup, que són la resta de fractures per altres causes, tenen més complicacions a llarg termini i més seqüeles, podríem dir, que l'altre grup.
El Barça comença a aquesta hora el darrer entrenament abans del partit de demà a les 9 contra l'Alavés al Camp Nou, corresponent a l'onzena jornada de Lliga. Quan acabi la sessió, cap a la una, començarà la roda de premsa de Hans i Flick. L'Espanyol obre avui la jornada a les 9 del vespre visitant el Villarreal. Serà la primera cita sense Manolo González a la banqueta. Avui el partit el dirigirà de forma interina el tècnic del filial Sergio García. En bàsquet, el Barça rep avui el València, l'Eurolliga, Juan Núñez es baixa per una lesió al turmell, Umoja Gibson es dubta per una contusió al genoll i el pivot Joan Mocundo s'entrena al marge i continua descartat. Al Mundial de Motociclisme, Marc Márquez lidera la primera jornada d'entrenaments del Gran Premi de Malàisia de MotoGP, mentre que el seu rival directe, Jorge Martín, haurà de passar per la rapesca. La classificació es disputarà la pròxima matinada a partir de les 3 i la cursa sprint en directe per l'App de Catalunya Ràdio i la plataforma 3Cat començarà a les 8 del matí. I Portugal i el Marroc seran els escenaris excepcionals del Dakar 2027 que no es disputarà a l'Aràbia Saudita per la guerra al Pròxim Orient. L'organització ha comunicat oficialment que l'etapa Prolac i la primera etapa es disputaran a l'Algarve portuguès i la resta al Marroc en final a Marrakech.
Fins aquí, les notícies. Si ets temporalment a l'estranger, pots votar a les eleccions generals del 29 de novembre. Has de figurar el registre de matrícula consular com a no resident. Recull la sol·licitud a l'oficina consular o descarrega-te-la a www.exteriores.gob.es. Entrega-la amb el DNI o passaport a l'oficina consular fins al 31 d'octubre. Rebràs la documentació al teu domicili de l'estranger i podràs enviar el teu vot per correu certificat fins al 25 de novembre. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya.
No te encallis amb les mates, amb la història, amb la química. No te encallis amb les llengües, amb l'economia, amb la literatura. Sigui quin sigui el dubte, repte o problema, tens vídeos que t'ho expliquen de manera fàcil, ràpida i en català i supervisats per mestres i professor. A l'ESO i al batxillerat no te encallis. Amb 3CAT Campus. Disponible a la plataforma 3CAT, a YouTube i a les xarxes socials.
La fruita i verdura del dia és fresquíssima i té un preu inconfessable. Incomparable, Al. Som el súper que més abaixa els preus dels frescos. No calia corregir-me en públic.
Aquesta setmana, els navíos a 3,35 als 300 grams.
I les coixetes de pollastre a 2,45 als 750 grams. Aldi. Cap a què costa comprar bé?
Tots sabem que no és el mateix comprar aquí que comprar allà. Compra botigues que fan que Barcelona sigui Barcelona. Un comerç de tota la vida? Compra't. Una botiga on et saluden pel teu nom? Compra-hi. Comerç local i de qualitat? T'ho compro. Tot allò que necessites, ho tens a tocar a casa.
Ajuntament de Barcelona. El Rèquiem de Verdi arriba al Liceu. Musicalment grandiós i profundament humà. Amb les veus de Liz Davidson i Freddy de Tomaso. Dirigits per Nicola Luissotti. 3 i 4 de novembre. Entrades a liceu.cat.
Podríem tenir son. Mentre Marta Diana i Lara García s'estan traient les llaganyes dels ulls, poques ganes de treballar.
Ah, és que tinc molta feina. I jo què penses, que estic aquí creuant de braços?
De dilluns a divendres i de 5 a 6 del matí, els matiners amb Xavi Canalies. Som pura cafeïna.
11 i 10 minuts, seguim el matí de Catalunya Ràdio, després d'aquest programa especial des de Girona, amb el Ricard Ostrella, afrontem l'última hora del programa per abordar encara alguns dels efectes de la tragedia ferroviària d'aquesta setmana, ara des de la perspectiva televisiva. Darío Porros, com estàs? Molt bon dia. Hola, molt bon dia. Mario Alacovells, com estàs? Bon dia. Bon dia, Federico, i tant? Com ho has vist, això? La manera com la tele ha afrontat el desastre
d'aquesta setmana? Comença tu. Evidentment, amb impotència, però el més trist és que sense sorpresa. És a dir, els sospitosos habituals, Susana Gris, Ona Rosa Quintana, Nacho Abad, el morbo, el sensacionalisme. T'ho resumeixo amb una escena que s'ha vist els darrers dies. Programa en boca de todos. Nacho Abad entrevista un. Un dels afectats, una de les persones que ha estat accidentada, i ja veus que on comença l'entrevista volent que carregui els naulers contra les responsabilitats polítiques, etc. El mateix afectat, el mateix accidentat, li diu "Nacho, de momento no es el momento, ahora no es el momento, ya habrá tiempo de borrar responsabilidades, ahora hay que velar a los muertos". Continua Nacho Abad. Cuando has salido de tu vagón, ¿has visto el último vagón, el más afectado? Explícame, explícame, cuéntame, ¿qué has visto allí? Volem que li expliques la carroña, volem que li expliques sang y fecha. Al mateix afectado li diu, no, no te voy a contar lo que había allí. Eso es escatología. Nacho Abad dient, posa cara de merda, ja no he aconseguit el que volia, però l'afectat continua dient, pues un panorama dantesco. I Nacho Abad recull dient, pues si és dantesco, a mi me vale. Descripció de dantesco, el adjetivo me vale más que suficiente para entenderlo. O sigui, és d'una brossa i d'una repugnància. Suposo que en parlarem amb la Mariola. Jo no sé fins a quin punt això s'ha de permetre, com es pot regular, però a mi em repugna com a espectador i com a persona veure aquest tipus de programa.
El fragment que deia el Darius aquest.
No es el momento. Porque hay gente fallecida. Le diría mil cosas, pero no es el momento. Yo estoy de acuerdo con usted. Vamos a velar a los muertos. En su vagón había fallecidos. Creo que no, Nacho. Creo que hemos salido casi todos. Porque cuando ha parado el tren de rodar, la gente se ha levantado. Estamos bien, hay alguien que te ayuda, ayuda. El coche uno y el nuestro. ¿Y cuando has salido has visto el último? Sí, lo he visto en el suelo. ¿Me lo cuentas? No te voy a relatar lo que había allí. No. Vale. No, no, Nacho. Es escatología. No, no, quita, quita. Pero era dantesco. Dime una cosa, Patricia. ¿Sonaban los teléfonos móviles? No. Todavía no. Porque no había noticias todavía del accidente. ¿Ibas en dirección a la marcha?
No, justo en mi tren iba a la marcha contraria. Entonces nosotros hemos avanzado. Entonces, por eso el chico que iba delante mío se ha.
No me has entendido. Tú cuando vas viajando en un tren puedes ir en dirección a la marcha o mirar hacia atrás. ¿Tú mirabas hacia atrás o mirabas hacia delante?
Yo miraba hacia atrás, eso es. Yo iba a la marcha contraria, exacto.
Vale, perfecto. Entonces has salido volando en dirección hacia atrás, ¿no? Entiendo.
En fi, aquests són alguns dels fragments. Ara en repassarem algun més amb el Joan. Per cert, Joan, com estàs? Què tal? Bon dia. Molt bé, bon dia. En repassarem uns quants. Què deies, Darío? Perdó.
No, que és rebognant. O sigui, què aporta tot això? Algú em pot dir què aporta tot això? Què aporta posar un pianet, com he vist en moltes escenes, en programes en teoria i informatius, un piano amb musiqueta trista? Què aporta veure primers plans? De gent plorant i molt ferida. Què aporta, Josep Manalenta? Què aporta? Amb una connexió, no pot ser que el reporter, mira, està d'esquenes, però he vist moltes connexions amb els trens accidentats al darrere del reporter de diferents cadenes. El càmera, el presentador, la presentadora, el realitzador, no poden veure que al fons, darrere del reporter, hi ha bosses de cadàvers. Algú no pot tenir la dignitat de dir, escolta, anem a canviar de pla, que allà hi ha cadàveres, allà hi ha gent morta.
Mariola. Jo, al contrari que Darío, sí que sí que m'he quedat una miqueta. Clar, igual és que la meua capacitat d'assombro encara és infinita, no? I jo sí que perquè jo sempre penso que hi ha coses que ja estan i la realitat després s'imposa com a visionària, no tinc preu. I a mi sí que em va sorprendre, per exemple, que el dimecres que jo vaig fer zapping i vaig vore molt seguit els programes que estaven fent, el programa de televisió espanyola, jo he reivindicat estos dies la tele pública, quasi totes les teles públiques, no totes, clar, perquè també he vist Tele Madrid i Déu-n'hi-do. Perquè la diferència entre el tractament que jo he vist a Televisió Espanyola i a TV3, perquè també vaig vore l'especial el dimecres al matí, i les altres cadenes de televisió, per parlar només de les generalistes, ja no parlem. D'altres mitjans que estan a les xarxes, de mitjans minoritaris, etc. No. La diferència de tracte, de rigor, d'espírit, de manera de contar, de manera d'afrontar la informació, de veres, és que és puro sentit comú, és a dir, és que és seny, no. Sembla una tonteria el que estic dient, però és aixina. És a dir, el que fan uns és periodisme informatiu, sense carregar les tintes. Tu, per supòs, que pots entrevistar algú que està allí i dir. Això ho hem fet tota la vida, el testimoni de primera mà i després pots fer
el que fa el que fa Nacho Abad o el que. Jo, per exemple, el dixous vaig mirar les audiències i vaig quedar molt desalentada veient que Horizonte va fer rècord, no? Però rècord, rècord, és a dir, l'especial que va fer Horizonte i l'especial que va fer Pepa Bueno és, per a mi, el bé i el mal, no? Llavors, clar, el que jo he identificat és que això dona bon. O sea, es una imatge molt bona del país en el que estem. És a dir, Horizonte connecta amb el espíritu també i el problema de les xarxes que et donen el que tu busques i que et reforcen en la posició i els que viuen això en les xarxes, per la dreta, per supost, troben la continuïtat del model en televisió, com el programa està d'Horizonte i en Boca de Todos, que són presentadors que s'acosten més a la figura del predicador. Que això també té la seua força i el seu tiró per este públic. I després una altra cosa, que és que, clar, el govern ara mateix té un problema de credibilitat evident, no? I jo crec que això sí que influís en que moltíssima gent pot identificar Televisió Espanyola amb el govern, i s'entén que molta gent no vaig allà a informar-se. No sé qué dir-vos, compañ, pero a mí em resulta veritablement sorprenent, molt desalentador, i jo sí que estic sorpresa. No sé, Darío, tu dius que te ho esperaves, jo no.
Jo no. Mariola, si és que fa 10 mesos vam tenir a Damuz. I fa 10 mesos, recordo que tu i jo estàvem en aquest estudi i crec que més o menys els comentaris anirien en la mateixa línia. Perquè el que es va veure és el mateix que sabies
avui 10 mesos després. Tens tota la raó, tens tota la raó, però mira, jo encara estic sorpresa. Encara estic.
Estem parlant d'alguns d'aquests episodis, hem començat parlant del Nacho Bat, però com dèiem, el Joan ha recopilat algun més dels que hem vist a la tele.
Sí, jo he anat canviant de canal i he vist, per exemple, l'Anna Rosa Quintana a Telecinco obrint el seu programa amb aquella mena d'editorial que fa lamentant les víctimes, tot el que tocaria fer en principi. Però també hi ha la part política, i aquí s'hi ha abonat i ha acabat exigint dimissions i fins i tot deixant algun eslògan de campanya, la versió d'un eslògan de campanya, però ell n'ha fet la versió macabra, diguem-ne. Y si ha habido una mala
gestión es porque ha habido una negligencia del ministro. Y si ha habido una negligencia es porque el presidente lo ha mantenido en su puesto. Este es el fallo humano. Ministro, aclare lo que ha pasado y después dimita. El presidente dice que dos accidentes de este tipo en menos de un año es inasumible. Pues asúmalo y dimita. La campaña del amor se ha convertido en la campaña del horror.
Aquí ha fet la versió del eslogan que fa servir al PSOE en aquesta precampanya, el horror. A Telecinco, de Telecinco a La Sexta, on el Ferrera escarregava espacialment també contra el ministre Puente.
Y por supuesto, reforzar la seguridad para que esto no vuelva a suceder.
Pues a ver si es verdad, porque de Adamus todavía. Quedan un montón de incógnitas por resolverse. ¿Pero de verdad cree también que Oscar Puente es el ministro adecuado? El ministro tuitero, fíjense cómo se le conoce. Es la persona más adecuada para ello. ¿Pero de verdad esto es serio? Oscar Puente sigue como ministro. Y esto es también alucinante.
En TN3, amb la Susana Griso, tenim un exemple de com acollonir la gent que a partir d'ara hagi d'agafar un tren. La Griso va convidar un parell de maquinistes peculiars per analitzar què va poder passar al centre de control de Totxa. Això va ser un aspartent en general. Sí, sí, sí, peculiars és per dir-ho d'alguna manera. I les seves explicacions li van generar a la Griso de tot menys tranquil·litat. Es verdad, nos estáis generando
una inseguridad con lo que nos estáis contando. Es que eso es inseguro. Bueno, pero por eso mismo.
Si ahora le decimos a los ciudadanos que no valen para nada los efectos de control porque no saben dónde. Para la seguridad, no. Nos estamos liando totalmente.
Pero no me genera ninguna seguridad lo que estamos contando. Que haya un tren que durante 15 minutos esté parado en una vía y Atocha no lo sepa y le diga a otro tren, en este caso el AVE, que siga a una velocidad normal, es de locos.
Si tu vas a veure aquest programa no tornes a agafar un tren en els propers dos anys. Ara, capítol Nacho Bat. Això que comentava el Darío, hi ha moltes connexions en directe en aquests programes i de vegades pot ser que, sense voler-ho, vegis aquestes bosses que comentaves de cadàvers i tal. Què fa el Nacho Bat? Dir que canviem de plano? No, aprofita aquella imatge.
Para intentar ayudar en esta tragedia a los españoles y a las personas que iban en ese tren. En directo. Es que yo estoy viendo ahí cadáveres. Pobrecitos. Sí, he visto telas amarillas ahí en la parte de abajo tapando cadáveres. Me da una pena todo, pero vean ustedes la barbaridad. La barbaridad que es esto.
I a Nacho Bat també l'hem vist plorar en directe. Primer, perquè rep un missatge del seu fill no comunicant-li cap tragèdia, sinó dient-li, papa, no agafis el tren per tornar a casa, i després per tancar programa.
¿Tú sabes el mensaje que me acaba de traer Susana? Que al final te acaba emocionando, ¿no? Y me dice, mi hijo, papá, por favor, no vayas a Marbella este fin de semana en tren. Imagínate la cantidad de gente que estará diciendo, no cojas el tren. Por eso te decía. No cojas el tren. Hoy no es fácil trabajar. Me encantaría dedicarme a otra cosa. No es fácil trabajar hoy hablando de tanta muerte y tanta desgracia. Nos podría haber tocado cualquiera.
Si les podemos echar una mano, pongamos el teléfono del programa por ahí. Señores, yo volvemos mañana a contarles más, intentando ayudar. Les dejo con Noticias 4 y Albalajo.
El Nacho Abad, amb aquests fragments que ara comentàvem. Jovany, mil gràcies. La cara del Darío és un poema.
És que pots riure, perquè realment ell és caricaturesc, ningú es creu esa pena, és evident, i diceu-me que recorde els meus companys de la SER, igual tu també ho recordes, Frederic, Durante el temps d'Iñaki Gabilondo i els temps dels atemptats, Iñaki deia una màxima que tenien que respectar tots, que és que cap periodista que està en el lloc de l'atemptat plora quan està donant la notícia. Y él era capaz de penchar el teléfono si alguien comenzaba a llorar. ¿Cómo ha cambiado el cuento? También os lo digo.
Saps que recordo a Mariola? Li explicava abans al Frederic, abans d'entrar en antena. Nacho Abata em recorda una pelicula molt recomanable, si no l'heu vist, que es diu El filo de la notícia, que parla del món del periodisme, que protagonitza William Hart y Helen Hunt. En William Hart, el protagonista, William Hart, és un teoria un poca pena que arriba al món dels mitjans, així com tímid i tal, i veu que la manera com fer-se gran en el món dels mitjans i com destacar és apretar l'accelerador en això de crear pena, de fer-se el sentimental, i com ho fa? Fa molts anys, per tant, no és cap espòiler. Fa una entrevista amb una persona que se li ha mort no sé qui, i enmig d'entrevista comença a plorar i a emocionar-se, i tothom diu, ostres, tal com ha viscut la notícia aquest home. I al final de tot se n'adonen que per fer aquesta entrevista la televisió només hi havia destinada una càmera. Per tant, es va sentint, es va veient la persona entrevistada, contraplano de William Hart emocionant-se, torna a veure's la persona entrevistada, contraplano de William Hart emocionant-se i després veuen que només hi havia una càmera destinada. Què vol dir? Que després de gravar l'entrevista amb una sola càmera es va quedar a gravar les seves reaccions plorant, a posteriori fictícies. Nacho Abad em recorda molt a William Hart.
Doncs jo vaig ser una miqueta més pròpia, més. Més fotut. Tots recordem aquells programes quan les xiquetes d'Alcácer, jo, com voleu comprendre, no puc oblidar-lo, aquell programa que va ser, diguem, en principi, la tomba de. De la brossa. No, i de Nieves Cerreros. Nieves Cerreros, sí. Perquè tots recordem aquell dia, jo estava en aquell casino aquella nit, perquè jo era. Hi havia un escenari i tot. Exactament. Jo era periodista de premsa en aquell moment, en València.
Llavors jo recordo allò. Allí naix. Allà comencen moltes coses, perquè fins i tot quan ho veus ara, És estèticament molt xocant veure després d'allò en un escenari. I el escenari, com si fos una obra de teatre, tots els familiars de les tres nenes que acabaven de trobar el canal. És que era això.
I ella, per supós, plorava amb ells. Jo recordo els moments de plorar. Tot això se paralitzava en quan ens anàvem a publicitat, perquè teníem publicitat el programa, etc. El que vull dir és, allò, que en aquell moment jo recorde perfectament que era la primera vegada que ho vèiem, i vam tardar prou dies, o sea, jo puc dir-vos que jo no vaig tindre la sensació, o sea, jo no sé què passava en aquell moment, però jo sabia que allò no era normal. El que passa és que no s'havia fet mai, i no havíem parlat mai d'aquest tipus de televisió. Tants anys després, tants anys després, d'aquí 20 anys veurem un documental igual que hem vist els documentals d'aquest tipus de televisió mirant 20 anys enrere i direm, ostres, quina manera de cobrir la informació de determinades televisions. Per favor, de veres que no hem avançat ni una miqueta en el tractament, en la manera d'estar, en el comportament televisiu, en la ètica professional, res, res, no. Es que, per això, jo estic bocabadada, companys.
I a mi el que em sap greu és que hem sentit els tats que ha posat el Gerard, l'Anna Rosa, el Ferreras, el Nacho Abad, la Gris, etc., etc., No hi ha mai cap disculpa per alguna praxi mal feta. No hi ha cap rectificació. Per exemple, abans parlava, que estic d'acord amb la Mariola, del tractament, la diferència de tractament entre la televisió espanyola i les privades. La televisió espanyola també ha patinat en aquests dos dies. Va ser un tuit. El de Fàtima Banyes. Dient que havia mort l'exministre i posaven també artífexs de la reforma laboral del 2012 que va provocar als sindicats una vaga general. No calia. Ha rectificat dient que no calia aquesta informació sobre Fatima Bany.
Darío, pero saps lo que pasa? Que la magnitud del error
es que es comparar. Comparar una formiga amb un elefant. Sí, sí, ho sent, clar que cometem errors. Però fixa-t'hi si la diferència és molt menor i demanen disculpes, dius, hòstia. I jo només vull recordar, Frederic, que no ho sabia, ho he buscat amb tot això que estem veient aquests dies i que em recorda també lo de la MUD, el 2019 es va aprovar una carta mundial d'ètica per periodistes, de la Federació Internacional de Periodistes, que estableix el deute prioritari de respectar la dignitat humana i evitar la intromissió gratuïta en el patiment aliè. I al mateix temps hi ha un pilar ètic de l'UNESCO, el de minimitzar el dany, que obliga els reporters a preguntar-se si mostrar un pla dantesc, mira, això que li ha agradat tant al Nacho Abad, aporta valor real a la notícia o si només busca generar morbo. És que, clar, jo em preguntava, això no es pot regular d'alguna manera? En teoria hi ha unes consignes, que s'ho passen pel forro, que evidentment a les redaccions d'Espejo Público, del programa Ana Rosa, de Boca de Todos, no tenen penjat a la porta. Aquesta carta mundial d'ètica per periodistes, evidentment.
No, però després passa una altra cosa, clar, que és normal, perquè tu vas a lo que és O sea, si tu eres caníbal, vas al lloc en què la carn està crua, no? Bé, este famós programa del que parleu, de En boca de todos, el dimecres, que va ser el especial informatiu, va tindre un 13%. Al matí. És a dir, això és insòlit per a aquest programa. Aquest programa no té aquest tipus d'audiència. Va ser el més vist del matí. Igual que va passar a Morizonte per la nit. Precisament pel que estem parlant. Jo crec que, a més, sincerament, tota la gent que està en aquesta franja fins i tot ideològica, té estos dos blocs com el lloc al que anar. En canvi, l'altre es dispersa. Té més mitjans, té més referents, va a la ràdio, va a la premsa, va a altres televisions, sabeu? És la sensació que jo tinc.
Això també enllaça amb una cosa que amb la Mariola havíem comentat ja diverses vegades, que és la qüestió dels especials. El de les especials non-stop sobre un tema, no? És a dir, es van suspendre l'Hormiguer, es va suspendre la revuelta. Cosa que em sembla bé. I jo sempre tinc dubtes amb això, eh? Perquè jo, i amb la Mariola l'hem comentat ja aquest cas, eh? Hi ha un cas que jo sempre el comento, que és els atemptats de la Marató de Boston. Són tres, quatre de la tarda, i a les vuit del vespre, pràcticament totes les cadenes nord-americanes encara feien especials, tret d'una, que van emetre el Dancing With Stars, que és el Mira Qui Em Baila d'allà. Van començar i van dir, nois, ara mateix la informació és la que és, farem el programa, per descomptat que la que hi hagi qualsevol novetat el tallem i anem informatius, però ara mateix, per continuar a fer volar coloms, doncs continuem amb això. Jo crec que és un dubte, com a mínim, interessant.
Jo sempre he pensat que, sobretot quan passa en un mateix dia, crec que la programació ha de canviar. Ha de saltar? Ha de saltar. El que no estic del tot d'acord és en aquesta sensació de. Anem a fer-ho de manera prena. L'endemà, també, tots els programes anem a parlar tota l'estona donant-hi voltes, perquè crec, tinc com a espectador la sensació que passa de ser programes que t'informen a programes que volen rizar el rizo, perquè volen treure, esprema tot allò, perquè crec que tenen la sensació. Que allò els hi va bé per les seves audiències.
Hombre, no, eso, vamos, eso es evident. Que això és evident. Que això és el motiu és evident.
Que m'ho transmetin com a espectador m'indigna. De tota manera, Dario. És una sensació molt desagradable com a espectador.
Jo sí que crec, Frederic, que això és de més que ho hem parlat. Hi ha una. En fin, sujeto, verbo y predicado. Hi ha una cosa lògica, i sobretot una tele pública, això és una informació d'interès general, és fonamental que te contem les coses. A mi el que em preocupa és la sobreinformació, la sobreabundància, perquè això provoca, sense control a més, provoca certa toxicitat, i aquesta voracitat a l'hora, per exemple, de ser els primers o de contar. Anècdotes d'un tema que no es presta a l'anecdotari, per posar la declaració més forta, provoca tot el contrari, és a dir, tu arribes a un moment en què no saps ja ni què ha passat, ni qui ha parlat, ni qui és el responsable, ni qui està darrere, ni quants morts n'hi ha. Llavors, el problema és si és una espècie de locura en la que s'hi instala.
I, a més a més, vull dir que una cosa, ho deia abans el Maiol, una cosa és cometre errors i l'altra cosa és el que deia, és la mala praxi. És a dir, jo ara, per exemple, quan la Mariola deia el càcer, jo recordava una altra cosa, és a dir, els atemptats de l'11 de setembre. Jo recordo la CNN, que hi havia, evidentment, van desplegar tots els periodistes, i en recordo un, no sé per què me'n recordo, però és un que ens avistava una senyora, i vostè com ho ha vist, doncs miri, no sé què, tal, tal, i al final la senyora comença a dir, els han de matar tots, tots aquests els han de matar. A la que diu la paraula matar, el de la CNN retira el micro i li diu, miri, vostè està afectada, i escolti, ara això no podem continuar així. Avui en dia. ¡Hombre!
¡Tiri! La señora aniría al plató.
La señora aniría al plató. ¿Cómo? ¿Ha dicho matar? Ha dicho matar. Venga, venga a la tele. ¿Puede repetir lo que no nos ha quedado claro? Exactamente. Y yo, de veras,
os recomano que feu el ejercicio. En este caso concreto, yo parlo només de dos televisions públicas, que son las que seguís molt de prop, que es TV3, y es Televisión Española. Porque voy por una estona a Telemadrid y no sé. És que era una cosa, i ja no parlo clar de les altres. Bé, clar, no parlo d'apunt perquè apunt no existeix. Però jo recomano des d'aquí A veure, estar ben informat suposa un esforç. Això és així. Llavors, i tots tenim més o menys, si tu tens un poquet de senys, saps perfectament a on acudir. I acudim ahi, acudim ahi, i ja està, i dicem-nos de tonteries, acudim ahi perquè se nota això, en un plano se nota, se nota en el to del periodista, en el to del reporter, se nota en el to del reporter. I la intenció, perquè la intenció no
sempre és la mateixa. Totalment, i també demanaria a l'esquena, sé que vaig amb el lliri a la mà, però demanaria també que posessin a part de segons quins temes. A gent que en sàpiga una mica. No pot ser que ahir a l'Hormiguero facin la taula aquella de debat i que Tamara estigui parlant de trens.
És que Tamara no pot parlar de trens. És que Tamara no pot parlar de trens.
És que ja està bé, d'això. Em pensava que anaves a dir Tamara no pot parlar. Punto.
Bueno, és que podria haver acabat ahi la frase, és a dir, podia acabar la frase ahi, perquè recordem perfectament fa només tres setmanes, que no s'ha rectificat, quan va dir en directe que els xavals de la campada de la Puerta del Sol estaven subvencionant-se amb 4,5 milions d'euros, és que és insoportable això. En fi. Bueno, mira, no me parleu de eso, que me vengo arriba.
Ho continuarem fent, ho continuarem fent. Passen 5 minuts a dos quarts. Mariola, Daniel, moltíssimes gràcies. Abraçada forta.
La narració del partit és una exclusiva de CaixaBank. CaixaBank dona suport a l'esport.
A vegades no és el conductor qui tria el cotxe, és el cotxe qui tria el conductor. Si tries un interior espaiós per viatjar amb tot el confort, el Cupra Terramar Sup Hybrid et tria a tu. Descobreix-ne més a cupra.com. La salut no avança sola, avança gràcies a la recerca, a la prevenció i a persones compromeses amb una societat més saludable. Aquest és el propòsit de la Fundació MGC. Compromesos amb la salut d'avui i de demà. Fundació MGC i MGC Mútua. La Mútua dels Mutualistes.
La TDT de Catalunya Ràdio té el suport comercial de Cupra, Fundació MGC i MGC Mutua, Estrella Damm i CaixaBank.
I enllaçat amb el que comentàvem ara mateix amb la Mariola i el Darío, d'un moment a l'altre hauria de sortir el ministre Oscar Puente a donar explicacions des del Ministeri de Transport, allà hi ha el Dani Sainz de Aja. Dani, com estàs? Molt bon dia. Hola, Freddy, bon dia. Ha de començar ja això o esperant, no? Encara estem?
Estat movent els càmeres és una indicació que tardarà poc a arribar. Ens han dit que un cop la premsa ja estiguem posicionats començaria, per tant no hauria de llargar-se massa més. L'altre dia, el mateix dimecres, va fer una roda de premsa una mica improvisada, a poques hores després de l'accident, i va ser a Totxa, on està la central 24 hores de control d'avís. I allò sí que va ser una mica més caótic, ens van convocar d'uns minuts per a nosaltres, o si passi molt poc temps, molts mitjans, molta premsa, avui també són molts, però com a mínim estem al Ministeri de Transport, on hi ha més espai, on hi ha la capacitat per almenys aquí veig 20 càmeres almenys. I la roda de premsa de l'altre dia va ser molt improvisada, van ser les primeres explicacions poques hores després de l'accident. Puente ho ha fiat tot a ser transparent, diuen des del seu equip, com ja va fer també Adamus, que durant els primers dies, les primeres setmanes, ara recordo, en aquesta mateixa sala d'aquí del Ministeri, ja va donar diferents rodades de premsa, crec almenys van ser quatre, sembla que els companys fan silenci, no sé si això vol dir que ha de començar, però bé, en tot cas, més la segona roda de premsa en dos dies, i compareixent-se també al congrés programada per dimarts que ve, és com una estratègia que siguis el ministre de transports d'intentar donar totes les explicacions, mentre que Sánchez li manté la confiança, però bé, veurem avui què diu.
Ara deia en Dani que va abaixat el volum d'aquesta compareixença, d'aquesta sala de premsa, perquè podria estar a punt de sortir el ministre Òscar Puente, que segurament, com deia molt bé el Dani, és el nom propi d'aquests dies, és el nom propi que molts han criticat, i és important dir que el titular de transports de seguida va sortir per assenyalar l'error humà i per assenyalar els errors del centre de control. Dani, no sé si hi ha alguna sensació, alguna indicació que això estigui a punt de començar?
I hi ha un silenci total a la sala de premsa. No sabria dir-te si sortirà ara, però si ha de ser en breu. Ens havien convocat a dos quarts d'octubre, per tant estan sent bastant puntuals. Com deies, Freddy, l'altre dia ja va apuntar Puente al error humà, no va directament personalitzar cap tècnic, sí que va dir que el operari que estava monitoritzant. A la vía. Ja havia declarat, havia estat interrogat i va qualificar els fets d'inexplicables, la decisió, la cadena de decisions i d'errors d'inexplicables i d'un accident inverosímil. Ho veurem avui si dona més detalls d'esta gestió que es va fer al centre de control, de les ordres que es van donar tant al tren AVE de reprendre la marxa a velocitat normal com al tren Irio que va informar que no podia arrencar la marxa i, per tant, va ser un dels factors de la col·lisió. Veurem també si hi ha alguns altres. Declaracions o detalls del seu futur polític, que serà una altra de les qüestions que aquí se li preguntaran, perquè ja el PP avui ja de forma oberta i després de deixar uns quants dies, dos dies de treva respecte a les víctimes, avui ja el PP obertament apunta a puente i diu que no hauria d'arribar fins dimarts que ve, que és quan ha de compareixer al Congrés, a la Diputació Permanent, ja el PP diu que l'hauria o dimitir ell mateix o Sánchez l'hauria de cessar abans i bé, és una de les qüestions que aquí es preguntaran segurament.
Ara sentíem que també estan fent proves d'amicu, per tant això té tota la pinta que està a punt de començar. Major Roger, subdirector del Matí de Catalunya Ràdio, com estàs? Què tal, bon dia. Clar, aquí hi ha dues coses, hi ha les explicacions tècniques, però després hi ha la part estrictament política, amb les responsabilitats que alguns partits, incluent socis de Sánchez, com deien Dani, hi han demanat al govern espanyol.
Ara ho deia el Dani, segurament no el sentirem en la seva part inicial de la intervenció, però la primera pregunta que m'hi apostaria un pèsol serà si dimitirà. Ja l'hi vam fer l'altre dia, quan feia poques hores de la tragèdia, i ell va respondre en aquest moment, no és moment de pensar en el meu futur polític. Aquest matí també explicàvem, i ho llegíem a diversos diaris, que la Moncloa de moment descarta totalment qualsevol persona amb qui s'ha contactat que hi hagi una dimissió d'Òscar Puente. Altra cosa és explicar la pregunta que es feia en molts experts aquests dies, que és com ha pogut passar. Que ja no és què ha passat, què ha passat ja ens ho han explicat una mica. Encara hi ha incògnites, però el que va passar és que hi va haver un error manual en el centre de control després d'un error tècnic en el sistema informàtic que, pel que ens deien, és, si no habitual, que pot passar alguna vegada més de les que els usuaris en som conscients. Ara bé, què ens deien molts dels experts actualment? Un sistema que permet que amb un simple error que passa habitualment, un error humà, que com el seu nom indica és humà, provoqui una tragèdia com aquesta, alguna cosa està passant. I a partir d'aquí han sortit la resta d'assumptes. Els sindicats dient que l'error humà s'ha provocat perquè falta personal. Aquesta incògnita que ara ens deia també el Dani, que per què l'Irio no va arrencar, o per què no podia arrencar quan la maquinista ho demanava, i al final aquesta sensació, la sensació d'inseguretat, ho deia el mateix Sánchez aquest matí en la seva compareixença que hem sentit fa pocs minuts, no hi ha una sensació de seguretat al tren i hem de recuperar, i ho deia en primera persona. Hem de recomparar aquesta confiança. Han passat vuit mesos des de l'accident de Damut, són dos motius totalment diferents. Allà sí que hi havia una qüestió de conservació de la via, però el que ha de fer Òscar Puente, més enllà del seu futur polític, és respondre les incògnites sobre si és fiable o no el sistema ferroviari espanyol.
I aquests dos plans, que ara deia molt bé el Maiol. Una, a banda del tècnic, què és el que va passar, ja més o menys ens ho han dit, però per què va passar, com és possible que passés. I segon, el terreny estrictament polític sobre el futur d'Oscar Puente i les responsabilitats que han demanat ja algunes formacions. Estem pendents que comenci aquesta compareixença d'Oscar Puente. Anem un momentet de Republicidad i tornem de seguida.
El Matí de Catalunya Ràdio.
Els temes del moment, les coses del país i les de fora. Al Catalunya Migdia t'expliquem tot el que està passant. Cada migdia a les dues amb Òscar Fernández. I a partir de les 3, l'espai de reflexió a la tertúlia. M'agradaria parlar de la política de l'amistat.
És el vincle fonamental que manté la convivència.
No és per tirar-te aigua al vi, però no esperis que en la campanya electoral això canviï. Dona bo, més empatia i més respecte i que aquesta política de l'amistat triomfi.
Tot el que passa al Catalunya Migdia de dues a quatre amb Òscar Fernández.
Què passa quan la música es troba amb les matemàtiques, l'arquitectura amb l'art o la tecnologia amb la filosofia? Ramon Llull construeix un sistema que en part és combinatòria, en part és matemàtica.
La recerca interdisciplinària no està ben valorada.
A Divergents, Laura Ferrer Rosada conversa amb sis persones que han fet de la barreja de disciplines una manera de crear i entendre el món. ¿Quin rol creus que ha tingut la teva formació en filosofia? Xavier Serra, Núria Moliner, Lluís Nacenta, Pep Bou, Mònica Riquich i Elvira Diangani-Osset.
Si ho vaig fer ja saps, pensaria que pintaria. I quan vaig fer Art Digital, pensaria que faria Art Digital a pantalla.
Divergents, el podcast de Laura Ferrer Rosada. A l'àvia web de Catalunya Ràdio.
I també disponible a la plataforma 3Cat.
La cançó del dia de Catalunya Ràdio amb Sergi Ruiz Serrer La fúmiga, gràcies i fins sempre.
Sens dubte aquest és un any de grans comiats musicals i aquest cap de setmana toca, malauradament, el de La Fómiga, un grup que va començar com una xeranga d'amics i que ha acabat sent un dels grans referents culturals i socials de l'última dècada del País Valencià i també un dels grans defensors de viure la vida com una gran festa.
La cançó del dia de Catalunya Ràdio amb Sergi Ruiz Serret.
El Matí de Catalunya Ràdio. Frederic Vincent.
Bateria de Catalunya Ràdio, tres quarts de dotze. Pendents que comenci aquesta compareixença del ministre Òscar Puente, i anirem de seguida que comenci, però també, evidentment, volíem parlar de la duresa que ha representat aquesta setmana per les xifres de persones mortes i, evidentment, per l'experiència de les famílies d'aquestes persones. Dit d'una altra manera, volíem parlar del dol. I algú que en sap molt, perquè n'ha escrit molt, del dol, és el Francesc Torralba. Francesc, com estàs? Molt bon dia. Molt bon dia, aquí estem. Francesc, tu has escrit diversos llibres sobre el dol. T'hem llegit alguna vegada i t'hem sentit diverses vegades que un dol solitari és insuportable i que cal un suport col·lectiu. Quan hi ha un cas com aquest, això encara hi afegeix un plus de dificultat a superar un fet que, a més a més, té tanta atenció mediàtica, per exemple?
Sí, per descomptat, perquè a més a més és una mort dràstica, inesperada, violent, i a més a més amb unes circumstàncies duríssimes. Llavors, en efecte, aquí caldrà un dol llarg, passaran per estats d'ànim molt diferents, des de la indignació, la ira, la ràbia, fins que tal vegada arribin a l'acceptació, I necessitaran tota mena de suport, comunitat, ajuda, fins i tot en ocasions, ajuda psicològica i psiquiàtrica. El dol és un procés llarg, cada persona viu a la seva manera, però davant d'una mort tan. I rupta i tan, diguem-ne, dràstica, doncs senzillament un no està preparat de cap manera per poder digerir una situació així. Hi ha morts, en canvi, que vénen com anticipades, perquè hi ha una malaltia llarga, hi ha un deteriorament cognitiu, de tal manera que la persona es va fent la idea que aquell ésser estimat se'n va, però en aquest cas és d'una ruptura molt violenta.
Clar, és una mica el que deia el Ricard, en la portada de les 8, és algú que surt de casa i no torna, sense avisar. Exacte,
per tant no hi ha hagut comiat, per tant hi havia unes altres expectatives, i es posa de manifest això que en diem la incertesa, que no sabem què ens depara el futur, tots podíem estar en aquell tren, tots podíem anar a fer alguna gestió aquí o allà, i allà s'interromp una vida. I això afecta de retruc a totes les persones estimades i al cercle afectiu d'aquestes persones. Ara anirem coneixent les històries, hi ha persones joves, hi ha persones grans, hi ha persones homes, dones, i tots, poc o molt, tenen vincles. I per tant, és un impacte emocional de primer ordre. Necessitaran molt alliberar. Aquest sofriment. El que no pot quedar és hermèticament tancat i, per tant, a vegades no hi ha paraules perquè un no sap què dir. Donada la magnitud de la tragèdia, però hi ha altres formes d'expressió. Hi ha la llàgrima, hi ha l'abraçada, hi ha la carícia, i tot això ho veurem, ja ho estem veient, i ho veurem també en els funerals, i ho veurem en els propers dies, perquè són altres llenguatges per expressar l'inexpressable, que és aquest dolor immens, tan colpidor, davant d'un esdeveniment que era l'últim que imaginaves que passaria a la teva mare, al teu pare, al teu germà, al teu fill, al teu amic, a la teva parella.
Tu has dit en alguna ocasió, has escrit en alguna ocasió, que la pèrdua d'un ésser estimat no es pot superar, però sí assumir, que aquest és l'objectiu.
Sí, és que jo crec que el verb superar no és adequat. Se supera en unes oposicions, se supera una prova atlètica, se supera, doncs, això, no? Però la mort d'un ésser estimat, com a molt, es pot assumir. I es pot arribar a digerir i en el millor dels casos acceptar. Però superar no, perquè el record et vindrà un cop i un altre i naturalment aquesta data quedarà marcada com tatuada en l'ànima d'aquestes persones que han sobreviscut i aquest lloc serà un lloc que es convertirà en un lloc simbòlic. Per tant, superar no, superem un examen, però es pot assumir. I un s'ha de reconstruir. Una imatge que és molt gràfica és com un gerro que s'ha trencat amb mil bocins. Això és l'experiència de les persones que han quedat sense aquests éssers estimats. I ara hem de reconstruir aquest gerro. Hem de recuperar tots aquests bocins. I peça a peça, és un treball artesanal, reconstruir aquest gerro que s'ha trencat. I això demana molt de temps, i el temps és diferent. Hi haurà persones que necessitaran dos anys, tres anys, i altres potser que no es refaran. Tot depèn també del vincle que teníem amb els difunts que ens han deixat.
Aquesta reconstrucció que deies tu ara, primer cal temps, deies ara, i abans també deies una cosa que jo la trobo molt interessant, que implica un component, el que sigui, però de socialització, que no pot ser una cosa individual, no pot ser una cosa de tancament en la pròpia soledat,
no?, No, no pot ser-ho. El dol requereix de vàlvules d'escapament. És a dir, hi ha d'haver-hi com intercicis, com canals, mecanismes per poder alliberar. Hi ha qui s'allibera a través de la música, hi ha qui s'allibera a través de les llàgrimes, hi ha qui escriu, hi ha qui senzillament plora, però és essencial la socialització d'aquest sofriment. I, per exemple, vull subratllar el gran valor que tenen els grups de dol. A Catalunya hi ha molts grups de dol, a moltes ciutats i viles, que fan aquesta feina callada, discreta, d'ajuntar-se, de compartir l'experiència que viuen, de compartir també les estratègies que els ajuden a assumir l'absència d'aquell ésser estimat, I això té molt valor. El problema és aquell dol solitari, hermètic, en què aquella persona no troba, diguem-ne, el conducte per expressar tot aquella buidor que sent. I per tant és lògic que hi hagi moments d'indignació, de ràbia, i que fins i tot es canalitzin contra un polític, contra un ministre, contra qui sigui, perquè en efecte hi ha una indignació i una ràbia que s'ha d'abocar cap a algú. Això després donarà peu a altres emocions, però en el primer moment hi ha això, hi ha una sensació de dir m'han usurpat aquell ésser que tant estimava i que per alguns és el motiu i la raó de ser de la pròpia vida. Ser creyent ajuda a passar el mal? Sí, naturalment que ajuda. I a més a més això, no perquè ho digui jo que ho soc, sinó perquè hi ha molts estudis que ens mostren que dona una certa consolació o un bálsamo davant del tall, perquè la mort no planteja més esperances. És a dir, quan una persona ha mort és un esdeveniment irreversible. No pots anar allà on era abans. Per tant, no li pots oferir possibilitats. En canvi, quan una persona fracassa, pots dir, mira, i si intentem una altra feina? Quan una persona es suspèn, dius, home, provem-ho de nou. Però la mort és irreversible, és universal, és certa, i per tant, quina esperança pots transmetre? La del record? I la de la gratitud a aquella persona. Però no hi ha dubte que la perspectiva de la fe dona una esperança, l'esperança d'un retrobament, l'esperança d'una consciència, l'esperança d'una transcendència, d'una vida eterna i d'un retrobament final, i això. És balsàmic, això és consolador, i això projecta una esperança. El que passa que aquesta esperança es fonamenta en un acte de fe, i la fe és un do, i molts que voldrien tenir aquesta esperança no aconsegueixen tenir-la, i d'altres que la vivim no aconseguim transmetre-la o irradiar-la a aquells que estan en una situació de desencís o de desesperació.
Clar, és que aquest, l'altre dia també sentíem que en una conferència que vas fer fa poqueta a Sabadell, que es deia així, viure el dol amb esperança, jo pensava això, aquesta esperança és dels punts més complicats d'obtenir, sobretot si pel que sigui no ets creient, per exemple, perquè llavors no tens aquesta fe religiosa a la qual aferrar-te.
En efecte, de totes maneres, en efecte, això és evident, perquè l'esperança religiosa és la que atobra a la fe en un retrobament i en un estat de plenitud més enllà d'aquest espai i temps on són. Això no ho podem demostrar, això ni tan sols ho podem representar amb imatges, perquè totes són antropomòrfiques i són limitades. Però també hi ha l'esperança que aquella vida no està endevada, l'esperança que serà recordada, l'esperança de tot allò que ens ha ensenyat, l'esperança dels aprenentatges que hem fet arrel d'aquesta experiència. Quan es produeix un esdeveniment així, ens adonem de com de vulnerables som, com de finits som, com de fràgils som. També ens adonem que no podem malbaratar el temps amb foteses. El que passa que això aviat ens en oblidem. Hi ha tants mecanismes d'evasió que ens dispersen i ens centren en coses completament fútils, però en efecte un esdeveniment així, que no el volem mai, també és una ocasió per reflexionar sobre qui som, què hem vingut a fer i sobre la nostra fragilitat. I això ens fa també viure d'una altra manera i relacionar-nos d'una altra manera amb els altres i sobretot prioritzar, que és el que prioritzem quan ens adonem que la mort ens afectarà a tots tard o d'hora. I parlar-ne, no? I parlar-ne. Això ja és un mecanisme. Les persones que pateixen el dol necessiten ser escoltades i necessiten algú que escolti sense jutjar, que agafi la forma de recipient i que pugui volcar, bassar, tot aquest sofriment, aquest malestar, aquesta perplexitat, aquesta ràbia, aquesta indignació, sense judicis. I això és molt alliberador. L'acte d'escolta és molt alliberador per aquell que pateix, perquè en certa manera se sent reconegut, sent que no és indiferent al seu sofriment, i es troba amb algú que amb una actitud comprensiva mira d'anar escoltant i anar comprenent el que viu. Amb tot, no hi ha paraules. És a dir, aquest tall és tan radical que llavors tenim altres llenguatges, com dic, però paraules no les acabes de trobar, ni adjectius. Podríem dir que sents perplexitat, que sents estupor, però de fet tenim altres expressions. És el que veiem als tanatoris, a les sales d'urgència. La gent s'abraça, la gent plora, la gent s'acaricia, perquè són altres llenguatges per expressar aquesta proximitat. Davant del desconsol immens de la mort d'un ésser estimat.
És clar, és que és una mica enllaçat amb el que comentaves al principi, que és aquesta profunda soledat que genera la mort d'algú. És a dir, fins i tot dins de la mateixa família hi ha una certa sensació de soledat perquè ningú no sent la mort de la mateixa manera.
No, exactament, perquè el vincle també era diferent, i aquesta soledat va molt lligada al vincle, i va molt lligada a l'amor, és a dir, quan mor una persona que és completament aliena a la nostra vida, el que en diríem l'altra, l'altra anònim, això de fet no ens afecta, el ritme cardíac segueix sent el mateix, el ritme respiratori, la nostra agenda. El drama és quan has mort el tu, és a dir, aquell ésser proper, el teu fill, el teu pare, el teu germà, la teva parella, que és el que ha passat en aquesta circumstància. Això ho desterota tot, això et crea una buidor enorme i això sí que para l'agenda, altera el ritme cardíac, altera totes les dimensions de la persona. I això és el que passa quan es mor un ésser estimat. Llavors, clar, en el fons és el preu que paguem per l'amor que sentim. Ens dol tant perquè aquella persona tan estimada deixa de ser-hi i ja no hi serà més. I assumir això és molt dur, aquesta irreversibilitat. Hi ha processos reversibles. Una persona se'n va de viatge i torna. Una persona comença una carrera, s'equivoca i en fa una altra. Però la mort és irreversible i això és el que li dona aquesta contundència, aquesta radicalitat, i aquesta dificultat d'assumir-la.
Francesc Torralba, un dia més, i com sempre, de debò que moltíssimes gràcies.
Gràcies a vosaltres, també enhorabona per la feina que feu de seguir atentament aquest terrible esdeveniment, amb cura, amb delicadesa, respectant la intimitat de les persones. Gràcies a vosaltres.
Una abraçada forta.
Ens acostem a les 12 i seguim pendents de la compareixença, seguim pendents que comenci la compareixença del ministre Oscar Puentes, se'ns havia anunciat a quarts de 12, però vaja, aquestes coses ja se sap que no sempre són puntuals. Dani, no té pinta que. Hi ha hagut un moment que semblava que estigués a punt de començar, però de moment no sé si hi ha alguna indicació que ara sigui.
Dani? Sí, jo apostaria que sí, perquè acaba d'entrar el president de Renfe, Álvaro Fernández Heredia. Han mogut unes cadires que estaven a la primera fila i que tapaven el tir de càmera dels companys operadors de càmera que hi ha al darrere. I també he vist com posaven dos gots a la taula, la qual cosa també indica que no falta molt perquè comenci, veig entrar més gent. Veurem si al costat d'Òscar Puente també compareix. Mira, ja, si ara entra el ministre Òscar Puente, acompanyat pel president de DIF, el secretari d'Estat de Transports. Els companys gràfics aprenen fotografies i són tres els que parlaran, el president de DIF, el secretari d'Estat de Transport i el ministre Òscar Puente, que ja s'acomoda. I en gros ja, suposo que ja veieu la imatge. Sí, estem veient el ministre
ja assegut a la seu del Ministeri de Transport per aquesta compareixença per donar explicacions de l'accident.
Muy buenos días gracias a todos y todas por asistir a esta rueda de prensa por su paciencia también nos hemos retrasado casi 30 minutos no es mi costumbre le ruego que me disculpen me gustaría comenzar recordando a las víctimas del trágico accidente ferroviario ocurrido.