El matí, de 10 a 11 h (Magazín) - 03/11/2026

Un 3% a finales de diciembre, pues a principios de febrero conseguimos un 9%. Hay un crecimiento exponencial, se crece también el doble de militantes, de 50.000 a 100.000, prácticamente, y a partir de ahí hemos seguido consolidando este crecimiento y en Berlín hemos ganado las elecciones, ahora en septiembre con un 26%, prácticamente. Si haguessis d'explicar a un ciutadà de Catalunya què és el que proposa, diria l'Inke, és a dir, quines són les tres grans idees que definirien el vostre projecte polític? Bueno, diré que en la ciudad, concretamente, las propuestas que ha llevado para la campaña, el lema era hacer Berlín asequible y fundamentalmente se llevaban tres puntos, o varios puntos, uno relacionado con la vivienda, que era la expropiación de las grandes inmobiliarias y la socialización de esas viviendas expropiadas, un tope a los precios de alquiler en las empresas públicas de vivienda, y también mejorar el tema de las basuras, que parece algo como menos relacionado con el bolsillo, pero que al final tiene que ver con la habitabilidad de nuestros barrios y con algo que preocupa el día a día a la gente. Esos eran los tres principales puntos de la campaña electoral. Pero bueno, había otras medidas también de corte social, como puede ser, por ejemplo, la bajada del ticket del metro a un ticket social de 9 euros y a un ticket normal de 29 euros mensuales. Y también, en general, mejorar las infraestructuras de la ciudad que ahora

mismo no están funcionando bien. Quan decidiu baixar al carrer, això que em deies d'obrir les portes o fer el porta a porta, per exemple, noteu que estàveu molt desconnectats? És a dir, que l'esquerra estava parlant d'uns temes que no eren els temes que preocupava realment la gent? Pero es verdad. Que cuando se va al puerta a puerta uno palpa cuáles son al menos los grupos temáticos más importantes y al final lo que percibíamos es que los temas principales son aquellos pegados a las cosas del comer o a las cosas del día a día, como por ejemplo eso, que el tren llegue a la hora. Y no pierdas, no llegues siempre tarde al trabajo o no pierdas la mitad de tu día de camino al trabajo. Y bueno, más o menos sí que di link que teníamos unas propuestas que iban en esa dirección ya desde antes. En las elecciones federales del 25 con el tema de la redistribución de la riqueza a través de una reforma de la impositiva o una reforma fiscal o por ejemplo con un tope de los precios del alquiler en toda Alemania íbamos ya en esa dirección pero ese puerta a puerta te ayuda un poco más a focalizar o a. A recoger más datos que ayudan a mapear cuáles son los problemas, que no necesariamente además son los mismos en cada parte de la ciudad, porque cada barrio o cada distrito también

tiene sus particularidades, y eso también ayuda a que las asociaciones de distrito que tenemos, las asambleas de distrito, además de las propuestas generales, desarrollaran propuestas concretas para los diferentes barrios. Crees la vostra proposta, però clar, al mateix temps veiem com crees també l'alternativa per a Alemanya. No sé com ho llegiu això, és a dir, què creieu que explica que una part de la societat barrinera, en aquest cas, busca respostes a opcions polítiques tan diferents com la vostra i tan oposades, no?, com la vostra i alternativa per a Alemanya. Yo creo que hay una parte de la gente que parte, digamos, del mismo diagnóstico. Y es que hay gente que está cabreada, desconectada de la política, desconfiando de la política. Y ese cabreo se puede canalizar por diferentes vías. Ese cabreo se puede canalizar por, digamos, el enfrentamiento con el que está, digamos, con los mismos problemas que tú, pero que es el diferente. Sea por una razón de origen, o como vemos ahora en España, el enfrentamiento intergeneracional, diciendo que los jóvenes les están pagando a la fiesta, a las personas mayores. Esos enfrentamientos que tienen que ver son muy identitarios. Mi identidad con la de fuera, mi identidad como persona joven frente a las personas mayores, son formas de canalizar ese descontento, digamos, sencillas o muy intuitivas, vamos a decir, y DILINQUE lo que hemos hecho ha sido optimizar. Recoger, escuchar sobre todo este cabreo, escuchar por qué la gente estaba desconectada y

ofrecer esta otra alternativa que se traduce en las medidas que comentábamos. El mero hecho de que la gente se sienta escuchada genera una confianza hacia nuestras organizaciones y es verdad que yendo a esas puerta a puerta, a barrios donde por ejemplo estaba creciendo bastante la extrema derecha, ahí les hemos disputado el voto y les hemos ganado parte de ese voto o parte de un voto que estaba desmovilizado. Y que era susceptible de irse a la extrema derecha o gente que se iba a quedar en su casa y finalmente ha decidido darnos su confianza. Una cosa es construir aquesta proposta política, aquesta esperança que estàs explicant, l'altra és portar-la a pràctica, no? Què pot passar quan arribeu a les institucions i descobriu que no teniu, per exemple, totes les competències per aplicar el vostre programa? Bueno, hay que decir que Die Linke en Berlín ha gobernado ya cuatro legislaturas, aunque era el socio minoritario. Esta es la primera vez que Die Linke se convierte en la fuerza mayoritaria. Y está claro que en temas como, por ejemplo, la expropiación y socialización de vivienda, en el que en el preacuerdo de gobierno nos hemos ya unido, o ya hemos acordado con los verdes y los socialdemócratas, No va a ser sencillo. La ley lo permite, pero está claro que las grandes empresas inmobiliarias van a intentar hundirlo en burocracia. Es verdad que va a haber presiones, como ya las está viendo, del gobierno federal

para que no suceda. Pero es verdad que las propuestas que tenemos están desarrolladas. Técnicamente, no solo políticamente, sino técnicamente con mucha experiencia, como digo, Berlín ha estado gobernando la ciudad, conoce las instituciones por dentro, ha gobernado en otros gobiernos federales como el de Turincia, y son propuestas que están muy bien desarrolladas y así lo avalan también incluso algunas instituciones. Fundaciones e institutos económicos que, sean del signo ideológico que sean, lo que sí que dicen es que técnicamente son viables. Però, Laura, heu de fer alguna renúncia, no?, per poder governar, no? Per exemple, no sé, en aquest cas de les negociacions, no sé com estaran anant perquè sigui Elif Eral, la primera alcaldessa en la història de Berlín, i sigui de Día Linke. Las negociaciones justo van a empezar ahora. Han empezado ayer, de hecho. Se hizo el preacuerdo de gobierno y ahí, por ejemplo, claro que se ven concesiones. Por ejemplo, en el tema de la expropiación y socialización, por ir a algo muy concreto, la propuesta nuestra era socializar las empresas inmobiliarias a partir de 3.000 viviendas. El acuerdo al final es a partir de 10.000 viviendas, pero bueno, vamos al fondo de la. De la medida que es cambiar la dinámica y recuperar viviendas a manos públicas en vez de 220.000 ahora se convierte en 150.000 y claro que por supuesto se hacen algunas concesiones en estas negociaciones. Es verdad que por primera vez Dilín que tiene digamos

la voz cantante porque es el partido más grande y casi tiene tantos votos como los otros dos partidos juntos que van a ser socios de la coalición si las negociaciones llegan a buen puerto. Pero claro que en los diferentes grupos de negociación que hay ahora, hay 13 grupos temáticos y un grupo general, yo estoy en uno de ellos, en el de ciencia y universidades. Claro que tenemos en esos grupos de negociación, seguimos nuestro programa, digamos que hacemos una priorización de cuáles son los puntos que consideramos más importantes. Comparamos con los programas de los otros partidos y vemos dónde tenemos los puntos de encuentro y allá donde haya las discrepancias, ver cuáles son nuestras prioridades. No, cuáles son nuestras prioridades, dónde podemos ceder más o menos. Claro, por ejemplo, para mantenir las negociaciones, para gobernar Berlín, el SPD y els verds també ja han impurat les seves condicions. Per exemple, reconeixer el dret a existir a l'estat d'Israel. Sí. Efectivamente, esto ha sido uno de los puntos más conflictivos. Y con el tema del reconocimiento de la existencia del Estado de Israel, hay que decir que Die Linke, en su programa fundacional, también lo reconoce como derecho político, no como derecho innato, pero como derecho político, y la solución de los dos estados. El programa fundacional. Es algo que se puede revisar, estamos en un proceso de revisión del programa fundacional, pero en ese sentido, digamos que no sería

un problema porque es parte del programa fundacional. Pero sí que es verdad que desde el Expedit de los Verdes se obligó a firmar un, digamos, preacuerdo. Previo al preacuerdo de gobierno, en el que Die Linke se comprometía a seguir lo que se llama el compromiso de Berlín contra el antisemitismo, y entre otras cosas eso incluye aceptar la definición de la IHRA sobre antisemitismo, que es mucho más restrictiva y donde es mucho más susceptible que una crítica a Israel sea catalogada como antisemita, mientras que en Die Linke habíamos tomado como referencia la declaración de Jerusalén, donde es mucho más amplio la crítica o donde se. Se analiza que la crítica a Israel no es antisemitismo y donde, por ejemplo, se considera que movimientos como el BDS no son per se antisemitas. Ahí sí que se ha hecho esa concesión, una concesión que ha sido muy dolorosa y es verdad que nunca antes, para llegar a un preacuerdo de gobierno, se habían puesto precondiciones. Se consideró que en el balance de presionar con temas económicos como el de la vivienda y tener que hacer aquí una concesión, se hizo esa concesión a cambio de que los socialdemócratas pasaran por el aro de la expropiación de vivienda. Jaime Martínez Porros, membre de la direcció de Die Linke a Berlín. Gràcies per acompanyar-nos i per les explicacions. Molt interessant. Gràcies. Muchísimas gracias por la entrevista. Que tengan buen día. Gràcies. Claudi, com ho veus? Bueno, és molt interessant.

Són molt interessants les propostes perquè suposen pensar fora de la caixa, en un tema que és tan important aquí com la vivenda. A mi hi ha dues reflexions. Una. No hi heu parlat, però hi ha unes aclaracions de la candidata de l'IFERAL sobre dient que tem per la seva mort, per l'acció de possibles radicals pro-palestins, israelians, o sigui, això em resulta. Em resulta molt sintomàtic del grau de tensió que tenim en aquests moments a Alemanya. O sigui, crec que el fet que hagin guanyat a Dielink i a Berlín augmenta encara més aquestes tensions. Després, ja hi ha algunes crítiques tòtiques. Es van encetar les negociacions ahir amb l'SPD i amb els Verts. Ja hi ha crítiques per la tensió que hi ha en aquesta futura coalició. És curiós que bona part de les crítiques venen de la CDU. La CDU, que després de les declaracions a bombo i platillo del canceller Merz dient que mai deixaran passar l'extrema dreta per governar, doncs bueno, hi ha 15 diputats de la CDU que han permès que Saxony en Halt governin els parafeixistes d'Alternativa per Alemanya i trenquin el tabú del tallafocs aquest del Brun Mauer, no?, del. Del tallafocs que li fan a l'extrema dreta. Diguem-ne que a Dielin se li posa una lupa i a la CDU se li posa un altre tipus de lupa. I després, ja et dic, crec que provoca un estrès molt fort en el sistema el fet que hagin guanyat les eleccions a la capital.

Sí, és un laboratori interessant del que pot passar o del que està passant a la resta d'Europa, com els partits tradicionals perden capacitat de tracció i tant De Linke com Alternativa per Alemanya creixen. Aleshores, jo crec que la prova de foc de De Linke serà si deixa de ser només una formació urbana i universitària. O creix, per exemple, a l'est, on ha retrocedit a favor de la FD. Per tant, veurem, hem d'estar atents. És un experiment interessant, sí.

És que també hem de veure això que els preguntava, d'aquestes propostes, com acaben quallant finalment Mohamed a la ciutadania, perquè sona molt bé.

A veure, són fenòmens polítics que segueixen un efecte pendular. El que ha passat o el que està passant a Berlín d'aquest moviment d'esquerra universitari segueix un patró que és el de Nova York. Nova York, durant aquests últims anys, és hora amb en Dani, ha estat desenvolupant una política molt similar, de porta a porta, sí que és cert, amb una estratègia de xarxes socials molt potent, però que aquest baixa el carrer, i aquesta manera també d'entendre que l'esquerra també pot ser institucional, en un país com Estats Units, on és difícil, perquè evidentment hi ha posicions més moderades o conservadores, i amb idees tan transformadores com les que planteja en aquest cas, per exemple, Zora Mamdani, és difícil. Zora Mamdani presenta a Nova York una política que es basa en un concepte que és el de la vida assequible, que és fer un canvi de rumb totalment de la política d'esquerres i centrar-se directament més en aspectes purament ideològics de terminologia al cos de vida. I en aquest cas, a Berlín, ho hem sentit ara a l'entrevista, es planteja aquest concepte de la vida habitable, que és aquesta vida basada en tu com pots arribar a tenir una vida digna, on l'és central és aquesta capacitat de poder accedir a una vida habitable. Però, evidentment, això amb unes polítiques molt controvertides, perquè es vol socialitzar gran part del parc immobiliari a Berlín, i treure molt d'aquest parc a grans immobiliàries. Llavors s'està transformant

un comportament electoral a l'esquerra, perquè durant molts anys s'ha parlat molt d'identitat, s'ha parlat de seguretat, de globalització, i aquí el que presenten aquestes noves corrents ideològiques d'esquerres és parlar si amb el meu salari jo em puc permetre una vida digna, Per què jo no tinc dret a viure millor que els meus pares? Per què jo no puc accedir a un habitatge? I aquí també jo crec que és molt interessant el lideratge. En el cas de Nova York, Mamdani és fill d'una família d'origen indi que va néixer a Uganda, és musulmà i vinculat al socialisme democràtic nord-americà. I en el cas d'Alemanya, la líder és filla de refugiats polítics turcs i també vinculada a aquest moviment intercultural de Berlín. Per tant, són perfils molt atrevits i la pregunta seria fer-nos perfils com aquests serien o tindrien èxit a Barcelona o tindrien èxit a una gran ciutat de Catalunya. Crec que seria bastant interessant i bastant controvertit. En algun poble de Catalunya s'estan presentant alguns candidats per les properes municipals i estan apareixent candidats racialitzats. I a mi em sorprèn perquè està generant. És bastant provocador perquè parlem molt d'interculturalitat, parlem que Catalunya és diversa, però en el moment en què sorgeixen aquestes figures, que tant a Berlín com a Nova York semblarien figures molt naturals, si sorgissin aquí a Catalunya, o ja ho estem veient a nivell de política municipal, generen bastantes friccions perquè plantegen certs

privilegis i són noves maneres de fer. I després es parlarà molt aquí al Matí de Catalunya de Ràdio de les eleccions americanes. I, precisament, aquest canvi pendular de l'esquerra influirà molt en com s'està regenerant el Partit Demòcrata, perquè el Partit Demòcrata està mirant precisament què està passant a Nova York i per què Kamala Harris no va ser capaç de resintonitzar amb l'electorat d'esquerres. Per tant, no és res secundari, sinó que mirem a Nova York, mirem a Berlín, perquè el Partit Demòcrata i tot el que vindrà de cara al futur a l'esquerra es veurà influenciat per aquest nou patró.

Si parlem d'esquerres i diem exemples de partits i opcions d'esquerra, més a l'esquerra de les habituals partits així, això a Barcelona ja ho ha tingut, que es diu Ada Colau. És que això ja ho ha tingut Barcelona. I fa l'efecte que no va anar exactament bé pels resultats posteriors i pels que ara es podrien atribuir a les enquestes al seu partit. I clar, hem de distingir entre el que són opcions urbanes de grans ciutats i el que són opcions territorials de gran abast de l'estat. Alemanya s'assembla en aquest sentit amb molts matisos al que és França i en França ja ho hem vist que tenim a nivell global i això també passa en moltes ciutats la bipolarització entre l'extrema dreta i allò que podríem dir l'extrema esquerra de Jean-Luc Mélenchon i és una extrema esquerra que la gent que. Estiga d'acord amb Melenchón no s'ha de preocupar perquè té a la seva esquerra dues o tres opcions més i al final pot acabar fins i tot amb revolució permanent que ja és el súmum de l'extrema esquerra el gran problema de tot això crec jo per aquestes opcions són dos els dos són els problemes, el primer quan fan una coalició, quan fan un pacte, un acord perquè tot això es redueix. I aquest és important. Havia passat a sumar, per exemple, amb el PSOE, no? Per exemple. I el que li ha anat fatal. O a Podem, en el seu moment, quan va entrar al govern, a Podem recordem que es va presentar dient, tombaré la llei mordassa. Per exemple. Per exemple. És que era l'únic punt amb el qual Podem entrava al govern. Sí. I van quedar amordaçats. Encara hi som. Llei del Partit Popular de Rajoy. Per tant, hem de veure què passa quan hi ha una coalició o un acord de govern i després la solució dels problemes. Si hi ha una esquerra capaç de fer el que fa l'extrema dreta, que s'acosta a la gent i diu jo això ho solucionaré, després ho ha de poder solucionar. I aquesta és la part més dura. És a dir, si jo dic que s'ha de trencar amb la resignació i que hem d'oferir solucions concretes a problemes concrets, i això ens farà guanyar credibilitat, després la part important és no perdre la credibilitat quan tu governes. I això li passa a molta esquerra també. Que quan governa o bé per problemes de coalició o bé per la incapacitat o per un excés de programa i de promeses, no governa o no és capaç de complir allò. Són les 10.18 i tot això també altres problemes que tenim i que no sé si solucionaran en aquest cas des de la política, o haurien. Avui al matí de Catalunya Ràdio us hem avançat que hi ha entre 4 i 7 mesos d'espera entre que els alumnes del carnet de conduir acaben la teòrica i poden començar a fer classes pràctiques. Això genera una situació d'angoixa i d'incertesa també a la gent que necessita treure's el permís de conducció. Si ens voleu explicar el vostre cas, ens podeu trucar ara mateix al telèfon del directe, al 9301 7474. A la zona d'exàmens, a Montjuïc, a Barcelona, allà hi tenim la Lara Garcia. Lara, bon dia. Què tal? Bon dia, Ricard. Quina llista d'espera hi ha ara mateix?

Doncs al conjunt de Catalunya hi havia 88.500 persones amb la teòrica aprovada al setembre que estan en espera per començar pràctiques. La situació més greu és a les comarques de Barcelona, on hi ha prop de 70.000 alumnes en llista d'espera. Les ciutats que acumulen llistes més llargues són Barcelona, amb 30.500 alumnes, i Sabadell, amb 11.500. Són dades de la Federació d'Autoscoles de Barcelona facilitades en aquest programa. A Lleida, la DGT ha obert dues convocatòries extraordinàries d'exàmens per desencallar aquest coll d'ampolla. La primera és el 14 de novembre a la Seu d'Urgell i la següent el 28 de novembre a Lleida Ciutat.

Et trobes, com dèiem, a la zona d'exàmens a Montjuïc, a Barcelona. Què és el que et diuen els alumnes a la zona d'exàmens? Doncs mira, nosaltres en aquesta

zona que li diuen la jaula i que és des d'on comencen i acaben el recorregut els exàmens d'aquesta àrea, fa més d'una hora que estem aquí, hem pogut parlar amb uns quants alumnes, no paren d'anar amunt i avall des dels cotxes, i el que ens diuen és que estan molt nerviosos, sobretot perquè fa molts mesos que esperen aquest moment i no volen suspendre, principalment per no haver d'esperar més.

Doncs que si m'espero tant ja se m'obliden moltes coses que potser si ho faig més seguit no perdo, o les senyals i coses així.

I em van prometre de temps d'espera estimat uns 3-4 mesos. Jo em vaig trobar la teòrica el 20 de febrer i per temes de logística, per temes de demanda de professors, de que no hi ha ni tal, vaig començar a practicar fa un mes, és a dir, he esperat 7 mesos.

Vaig intentar fer-ho més ràpid perquè el meu objectiu era treure'm part a l'estiu, però al final va haver-hi certs problemes i no vaig poder.

El motiu principal d'aquest temps d'espera és la falta de professors i també d'examinadors que puguin absorbir la demanda. En podem parlar ara mateix amb el Javier Miguel, que és examinador d'aquesta zona. Bon dia. Hola, bon dia. Vosaltres feu exàmens cada dia, els examinadors em deies no doneu abast. Quants n'has fet avui, Javier?

Normalment fem 12. Avui han entrat nous examinadors aquí a la província de Barcelona i estem fent 8 amb un noi de Múrcia que ha entrat ara, però normalment són 12 exàmens.

Per fi, després de tants temps de demanda, us han entrat 22 examinadors nous en aquesta zona de Barcelona, 34 en el conjunt de Catalunya. Això dóna esperances que es desencalli aquest coll d'ampolla?

Correcte, això de moment sí, en principi augmentarà el cupo d'exàmens i es faran més. Però bé, jo penso que de totes maneres el problema de base és, per un costat, que els alumnes haurien de pujar més preparats, fer més classes, diguem-ne, i per un altre costat, si augmentessin la quantitat d'examinadors aquí a la província de Barcelona, també facilitaria que això disminuís també.

Per tant, no són suficients aquests examinadors nous. I per què creus que no hi ha gent que es vulgui dedicar o que vulgui venir cap aquí a Catalunya a fer d'examinador o també de professor d'autoescola?

Bueno, en principi, quan es fan les suposicions, normalment sempre ve gent. El que passa és que Barcelona és una ciutat que també, en principi, després de la vivenda, del lloguer, no facilita que demanin aquesta ciutat com primeres opcions a l'Estat. Clar, perquè un examinador ha de venir a viure aquí per treballar aquí. Correcte, sí, sí. Han de viure aquí, jugar, o en pis compartit, o, bueno, una persona sola, doncs, costa una mica de pagar, diguem-ne, el lloguer. Javi, moltes gràcies.

Et deixem que tens més exàmens per fer. Doncs aquesta és la situació.

Gràcies, Lara. Fins ara. Fins ara. Hem obert telèfons al 931017474 i està trucant la gent. Per exemple, Caral, Caral, bon dia. Bon dia. Des d'on truques, Caral? Des de la Universitat de Vic. Des de Vic, molt bé. I quan fa que vas aprovar l'examen teòric? A l'11 de juny,

fa uns quatre mesos i mig.

I quan et donaran, diguéssim, temps per començar les pràctiques? Doncs vaig començar-les ahir. Ahir, just ahir. Sí, justament ahir. A més, jo recordo que en la teòrica l'oblides bastant ràpid, amb molts detalls, la cosa bàsica no. Però sí, sí, passa molt de temps. I fas l'horari que tu vols fer o t'has hagut de menjar l'horari que t'han proposat?

Bueno, primer vaig proposar d'anar a tardes, perquè al matí ja estic a la universitat. Però l'espera era molt llarga i un amic meu em va dir que provés a dir de matins i m'han pogut donar de 6 a 7 del matí i ho faig i després ja vaig cap a la universitat. I com t'ha fet sentir aquesta espera, Caral? Doncs, esgotador, perquè al final, al final, o sigui, ja perquè vols el carnet, però també per necessitat, jo el necessito per venir a la uni, perquè amb la renfe, doncs, doncs no puc venir, i haver de dependre dels pares o d'altres amics que et portin, doncs, doncs també et pots sentir més autònom i no pots. Gràcies, Caral. Una abraçada i paciència. Gràcies. Per exemple, Liu, també.

Un jove de Premià de Mar que a farts d'esperar va marxar a examinar-se al Bacete, però va suspendre i ha hagut de tornar a una autoescola d'aquí. Ens ho explicava.

I vaig suspendre la pràctica i he hagut de renovar papers. I des que vaig aprovar el teòric fins a que em donessin pràctiques vaig haver d'esperar uns 5 o 6 mesos. Doncs déu-n'hi-do. També ens truca l'Armand de Falset.

Armand, bon dia. Hola, bon dia. Tu diràs, Armand.

Pues no re, pues que mira, jo he tingut ma filla, ma filla va aprovar la teòrica, pues pot ser a principis d'abril o així. Després va estar tres o quatre mesos a començar les pràctiques i va anar a examen. I llavors quan va anar a examen va suspendre. Què passa? Quan suspens l'examen, després no et tornen a donar examen. Abans, antigament, quan jo em treia el carnet, a la setmana següent podies tornar a examen. Ara no. Ara si suspens l'examen de pràctiques, no et tornen a donar hora fins al cap d'un mes i mig. Clar, això què implica? Implica mantenir seguretat els que s'estan examinant, implica fer més hores de pràctiques, més diners, i així la filla va suspendre i la tercera va aprovar. Però clar, això vol dir que estàs tres vegades fent les pràctiques perquè clar, has de fer moltes més hores perquè vas d'anar refrescant i tot això, implica que el carnet se multiplica molt el cost.

Armand, queda clar, gràcies. Molt bé, moltes gràcies, bon dia. La Carme de Sabadell. Carme, bon dia.

Hola, mira, bon dia. Jo exposo el cas del meu fill. Mira, fa dos anys, tres, es va treure el carnet de moto, que va el de moto amb la teòrica de cotxe, i ara es vol treure el carnet de conduir de cotxe i ell només ha de fer les pràctiques, val? Està apuntat des del mes de març. El pagat, ja ho té pagada, les pràctiques, i a hores d'ara encara no li han donat hora per començar a fer les pràctiques, que només m'ha de fer 10. Des del març. Des del març, aquí a Sabadell. I tinc l'altra filla que està apuntada per fer-se el teòric, que ara s'examina entre un mes i mig. Però si li va aquesta llista d'espera a qui se va d'ell, jo crec que ni a finals de l'any que ve s'haurà tret el carnet. És desesperant, això, clar. I, per exemple, el noi que va amb moto, diu, és que les he dit al cotxe perquè les dies que plou. L'haig de portar jo a la uni, perquè no pot anar amb moto.

I ja comences a grandet, no, Carme? Vull dir, que ja has parlat amb el Milan. Sí, clar, clar. I el tren, bueno, els ferrocarrils encara té sort.

Bueno, va a Granollers. A Granollers no. A Granollers no tenim sort. I la meva filla que va a Barcelona ara i mitja en transport públic. Diu, bueno, si el cotxe algun dia, però que va, que va acabar. I té amigues, ja sé que ha de desenrotllar-me una mica més, que els han dit que vagin prorrogant pràctiques, n'hi ha una que li han dit a Barcelona que n'ha de fer fins a 70, 70 pràctiques. L'import econòmic és brutal. Això, a part, jo crec que ja és un negoci, també, això, de les autoscoles, perquè és impressionant el preu que costa.

A més, queixem molt a les autoscoles perquè no poden, clar, al final és un tap,

no poden tampoc avançar. Sí, però tu saps que són 70 pràctiques o 40, que a una altra no hi ha 40 pràctiques. La mitja són 20-25. Jo me'l vaig treure fa molts anys amb 20 pràctiques. Sí, sí, sí. 40 pràctiques és. Una barbaritat, sí, sí. A quant? A 50 euros la pràctica o 48 euros la pràctica, eh? Està mal. Aneu sumant. Ja, ja. Vinga, molts ànims els que s'abastan. En llista d'esperar.

Carme, gràcies. Que vagi molt bé.

Adéu-siau. Això diu molt del que estàvem parlant abans i del que di Linke diu que solucionarà per Berlín. No hi ha habitatge i, per tant, no hi ha examinadors. No hi ha habitatge assequible per la gent. I, d'una altra banda, les rodalies van fatal i, per tant, la gent es treu el carnet perquè no pot anar en el tren. És a dir, tots els serveis públics que no funcionen, totes les contingències de la gent tenen a veure amb coses que. La ciutat no es resol. I per tant, a conca.

I qui vulgui venir a Barcelona, qui vulgui vindre a Barcelona, es troba que tota la ciutat cada vegada més està pensada per restringir l'accés de cotxes. Efectivament. I que si abans s'entrava per la Diagonal, ara que vaig a pensar en entrar pel carrer d'Albacete. O en helicòpter. O en helicòpter. Clar, és que tot es complica per amargar la vida al personal. I de vegades esperes que vingui algú que digui, mira, ara arreglarem això a vostès No, però la major part de

les vegades són promeses que no es poden complir i que saben ells mateixos que no les poden complir Mohamed Sí,

jo només afegir que el tema de la manca de funcionaris aquí ho veiem de forma molt clara amb el tema de les autoscoles. Però si ho traduïm a altres àmbits, com el de la seguretat social o tràmits d'estrangeria, encara és més flagrant, perquè al voltant de tot això s'estan generant una venda il·legal, informal de cites, que algun dia n'hauríem de parlar, perquè és una autèntica barbaritat la de llocs o persones que s'aprofiten d'aquesta situació, d'aquesta manca de funcionaris, per fer negoci amb les cites. I aprofitant-se també d'aquest sistema maquiavèlic social. De demanar cita a través d'internet, que a través de Batsiagic, a través de bots, se'n fan amb totes les cites i així dificulten que altra gent ho tingui. Per tant, quan no hi ha funcionaris, a part, el que implica també és generar una xarxa que se n'aprofiten sempre alguns amb molta astúcia i, malauradament, amb xarxes de tràfic de cites. Doncs a veure com ho

arregla això l'esquerra. Són les de la 29. Arriba el moment de saber què han dit els altres. Gerard Jubany, bon dia. Bon dia. Ha arribat el fred, Ricard. Res exagerat, però hi ha col·laboradors d'aquest programa que ja ho noten. És el cas de la Laura Fa, que ja pateix la baixada de temperatures. No gaire, però la pateix. Ara sentirem l'àudio, però vull fer una menció especial a l'apunt mèdic de barra de bar que li fas al final. Ah, sí? Sí.

I després, quan va acabar de dinar, se'n va anar a donar una volta al Sèfora i. Ai, espera. Perdó. És que m'ha vingut un estornut. Perdoneu. És l'al·lèrgia que em dona el casament. És l'al·lèrgia. Bueno, pot ser l'estudia, també. Sí, sí, perquè d'haver-hi una de cars aquí amb tota aquesta.

Ai, espera. Mira, un altre. Quins estornuts que fas? A veure. Ai, per favor, que em moro. Aquests virus. Això és Covid persistent, pot ser, eh? No? És un dels símptomes? En sèrio? Ves-t'ho a mirar. Podria ser qualsevol cosa. Ves-te a mirar que pot ser Covid persistent. Tu et quedes tan ample i ella que no ha dormit. En tot cas, de moment. Era el final del programa, per situar-vos. De moment, la Laura Fa i els seus estornuts de Minion és l'única afectada del programa per la baixada de temperatures. Altres els afecta el canvi d'hora. Ja sé que va ser fa dues setmanes el canvi d'hora, però el Ricard encara no s'ha adaptat al nou horari. I en esports torna a les Champions el Camp Nou amb el Barça-Aston Villa a les 9 del matí. Del vespre. I ara posaré un altre detall de veu teu, Ricard, però és un àudio on no t'equivoques. De fet, si poso l'àudio és perquè tenies moltes opcions de fotre't un embolic, però no ho has fet, i era difícil. Perquè en aquell moment del matí en què anunciem els naixements, has explicat que ha nascut una noia, que es diu Naya, a la noia, en un poble que es diu Carme. I també la Naya, a Carme, a la noia. Impecable. Si t'haguessis pogut. Quan és impecable, és notícia. Totalment, sí, sí. Naya de la noia en un poble que es diu Carme. Ara saltem a les emissores de Madrid, Jiménez Losantos. Ja hi pot haver accidents de tren, eleccions, guerres, el que tu vulguis, que quan a ell se li entrevista un tema I en Losantos encara està molest perquè el Real Madrid i Mbappé s'han disculpat amb la Xina per aquell comentari que va fer Mbappé la setmana passada i tal. Yo espero, que espero que Florentino, yo espero que no le ponga Santiago Setún a nuestro estadio. Porque ya solo nos falta eso. Mao es el apellido que conste. Todos los hermanos se llamaban Mao. Eran cuatro hermanos, todos eran Mao. Mao Chin Chin, Mao Cho Chol, Mao Zedong, que aquí dicen Zedong. Yo he estado en China y decían Zedong. Mao, espero que no Bernabéu. No lo voy a dejar. Yo soy muy pesado. En Teruel, cuando nos faltan al respeto, Vinicius al Gabón, Mbappé a la costa de Marfil y, por supuesto, Conate de suplente de Francia. Vale, vale, vale. Y a la COPE, Carlos Herrera explicaba aquest matí que s'ha començat a desallotjar la campada de Sol. Tot respecte a ell pels mobilitzats, Herrera.

Bueno, pues, damas y caballeros, están acabando de limpiar o vaciar la puerta del Sol de Madrid. Porque se ve que, claro, la chusma de la chusma de la chusma, que ha ido relevándose. Cuando ya se han cansado, se han ido no sé a dónde. Ahora aquello hay que desinfectarlo en todos los sentidos. En el ideológico, especialmente.

Doncs gràcies, Vicenç Sánchez, Ester Vera, Mohamed Alamran i Claudi Pérez, Montserrat Nebrera, per acompanyar-nos. Bon dia. El Carlos Serrera ja marxava. Ha dit me'n vaig i ja us ho fotreu. Fem una pausa i de seguida Pere Estupinyà amb nosaltres. Avui, al Matí de Catalunya Ràdio.

Tot seguit, això no és ciència-ficció, amb el periodista científic Pere Estupinyà. Les beques d'investigació es decidiran per sorteig?

A les 11, entrevista amb el director de cinema Javier Giner, que presenta la pel·lícula Esta soledad. I tancarem el programa

amb l'humor dels temes pendents.

Des de les 6 fins a la 1, escoltes El Matí de Catalunya Ràdio, amb Ricard Tostrell.

L'Enigmarius, amb Màrius Serra.

L'Enigmarius, amb Màrius Serra. Avui l'Enigmarius feia llengua ameríndia a l'olla petita. I la resposta era tupí. Un tupí és una olla petita com la que plena de bots dona nom a les tupinades, per exemple. I també un grup de llengües ameríndies que es parlen al Brasil. 1.402 de les 1.486 respostes rebudes són encertades i, per tant, avui, l'Éric Marius dona 6 punts per a la copa. Guanya el lot d'embotits del grup La Selva Judit Llobet Sàlvia, de l'Hospitalet de Llobregat. I avui també ens heu dit Maia, Inca o Fang.

El matí de Catalunya Radio. Aquest any fes les maletes una sola vegada i descobreix una destinació nova cada dia. Amb els creuers de Rack Travel pots fer la reserva per només 100 euros, estalviar-te fins a un 50% i gaudir d'ofertes com ara nens gratis o grans descomptes. A més a més, amb facilitats de finançament perquè comencis a planificar les vacances avui mateix. Rack Travel, viatges que surten rodons. Els millors preus del Black Friday ja els tens al corte anglès.

Escolta, per què et tapes la cara amb un cupó de l'11 de l'11 de l'11?

Si no vols que et reconeguin perquè ets milionari, compta que arriba un premi d'11 milions i 11 premis d'un milió. Sorteig 11 de l'11 de l'11. El sorteig de l'11 que reparteix més premis milionaris. 11. Ben jugat.

Juga responsablement i només si ets major d'edat. Imagina entrar en un edifici que no existeix. Imagina entendre com creava Gaudí. Entra per primer cop dins les obres que mai es van construir, com el legendari Hotel Attraction de Nova York o la Font de la Plaça Catalunya, i descobreix el codi que ho connecta tot. Codi Gaudí. L'experiència inèdita. Entrades a la web d'Espai Imagina.

Ja el tenim. Fins al 25 de novembre, un 25% de regal en totes les joguines a Hipercor i al Corte Inglés. Les Barbies,

la casa de nines de Gabi, els Lego, els Superherois de Marvel. Totes les joguines, fins i tot les més buscades de les grans marques. Amb un 25% de regal. Perquè puguis comprar més joguines del 17 de

desembre al 5 de gener.

A Hipercor i al Corte Inglés, a la botiga web i app. Pau! Digues, Anna. Deixa'm un lloc, deixa'm un lloc. Perfecte, és el que volia. Volies que me'n fes el pot? Sí, ja és hora que hi tornem a entrar, no? Trobar-nos amb els amics.

Ah, jugar, cantar, viure noves aventures. Jo també tinc moltes ganes de nova temporada.

El món del pot petit. El 10 de novembre estrena de la tercera temporada al Super3 i a la plataforma 3Cat.

Tots sabem que no és el mateix comprar aquí que comprar allà. Compra botigues que fan que Barcelona sigui Barcelona. Un comerç de tota la vida? Compra't. Una botiga on et saluden pel teu nom? Compra-hi. Comerç local i de qualitat? Tu compro. Tot allò que necessites, ho tens a tu cada casa. Ajuntament de Barcelona.

Tanca els ulls. Recordes aquells dies que ficar-te dins d'un toll era divertit? Ara obre'ls i torna a ser aquell nen. Torna a gaudir d'estrenar sabates noves. Torna en els 10 dies Kia, del 5 al 16 de novembre. Estrena el teu Kia i recupera aquella il·lusió. Visita'ns a la xarxa Kia de la província de Barcelona. Kia. Movement that inspires.

No és ciència-ficció. Amb Pere Estupinyà.

Dos quarts de mig d'onze al matí de Catalunya Ràdio. Pere Estupinyà, bon dia.

Bon dia, com estàs? Estrany que estiguis avui aquí. Vaig arribar de Mèxic ahir, me n'aniré a París d'aquí uns dies. Vida loca. Però és que realment

a casa no et deuen veure, no? Ja es queixen una mica les xiquetes, sí. Bé, amb el Pere Estupinyà, com sabeu, és el nostre periodista científic, abordem l'actualitat en el camp de la ciència i avui amb una notícia que ens ha sorprès. ¿És cert que les beques d'investigació es podrien atorgar per sorteig, com si fos la rifa de Nadal?

Sí, s'està plantejant. De fet, és una cosa que és. Bueno, està passant que cada vegada hi ha més projectes de més qualitat, sobretot ara en la IA. Estan arribant moltíssimes projectes de qualitat que no saps com diferenciar, que els avaluadors veuen, este el valoro en un 8,5, este es un 8,55, este es un 8,6, i n'hi ha tants que s'estan plantejant fer-ho per sorteig, perquè a més és molt subjectiu, perquè no. Com saps si és millor l'un que l'altre? I de fet té avantatges. Això ja s'han fet alguns pilots als Estats Units de quin impacte pot tenir. Fer una primera tria, òbviament. Perquè augmentar les beques no és una opció.

Sí, clar, home, això seria la. Però al final, si hi ha molta demanda de beques, vol dir que hi ha molta gent que té interès en poder estudiar allò, no?

Bueno, això seria l'ideal, això és el que sempre reclamem, més financiació per a la ciència. Al final deu ser que deu haver-hi poques beques, no? Bueno, Déu-n'hi-do, Europa sí que en principi aposta bastant per la ciència. Clar, sempre volem més, perquè de fet, d'això se queden fora projectes que segur que tindrien un gran benefici. Però aquest plantejament de fer-ho per sorteig té estes avantatges que et plantejava de que la gent no es queixa. Imagina't tu que t'ha rebut gent una beca molt bona, que tens una avaluació realment excel·lent de 8,7, però és que no ha arribat. I dius, per què li han donat a este de 8,75? En canvi, si tu agafes el 20% de les millors beques i ho faig per sortets, dius, bueno, he tingut mala sort. I després, que també. També evites viaixos. És a dir, a vegades, per nom de l'autor o per nom de la institució, pots acabar decidint estos petits matisos que fan que aproves una o no l'altra. I després, que sempre diuen que es queden fora projectes més arriscats. O sigui, quan fas aquella tria molt fina, hi ha una tendència a aquell projecte que és arriscat, potser, deixar-lo fora. I és una manera de fer com a evolucions més competitives. És a dir, que això va sortir ja fa temps, però I no afecta només a les institucions públiques, eh? O sea, també. Aquí mateix la Caixa Research, que vaig estar participant fa dues o tres setmanes, que donen molts de projectes, diuen que estem saturats que en això de la IA, de fa una o dos convocatòries, ens estan arribant moltes més projectes, moltes més peticions i bones. I a l'hora de triar, els evoluadors, entre que no donen l'abast i que no sabem com triar, s'estan plantejant. No només ells, en general, s'està plantejant això. L'última fase, fer-ho per sorteig.

El problema és que hi ha massa qualitat. No és un problema que hi hagi massa qualitat. El problema que tenen aquests seleccionadors de beques és que tenen tanta bona qualitat i tanta oferta que costa molt de triar.

A més, el que passa és que tampoc saps. La ciència no et garantitza que el projecte. No és com un. Dius, vull construir un edifici i t'arriben uns projectes que saps com serà l'edifici final i tries en funció d'allò. La ciència el que et fa és una promesa, és un projecte d'investigació que tu dius que si surt bé podrà donar una teràpia contra el càncer o una nova energia contra el canvi climàtic o una manera de disminuir la polarització social. Jo què sé, depèn de l'àrea que investigues, però tampoc saps, com que és recerca, tampoc saps si acabarà donant. Llavors és el que et diria de projectes arriscats, projectes més segurs, però sí, sí, la ciència està avançant cada vegada més ràpid en això de la IA, i també, no només la ciència en si, sinó la manera de fer projectes. Què és la taxa d'èxit? La taxa d'èxit seria la. La proporció de beques que es financen de totes les que es presenten. I esta és la que cada vegada és més competitiva i s'està. És més baixa perquè no aconsegueix tenir èxit. Clar, clar, clar. Aquí l'impacte de la IA en la ciència és transformador. Estem parlant ara del final, o pot ser del principi, de la busca de la financiació, però pensa que. La IA que vivim ara, que és la generativa, té un impacte, si ens remontem uns quants anys, quan va començar no se us sonava l'aprendizatge automàtic o el machine learning, que era tot això que diuen, bueno, els algoritmes són capaços d'aprendre per ells mateixos, és a dir, tu els ho dones. 2.000 mamografies que tenen un tumor i 2.000 mamografies que no tenen un tumor, i llavors va aprenent a detectar tumors. I arriba a un punt que detecta tumors la IA molt millor que els propis oncòlegs. I això és el que ja va passar fa. El machine learning crec que és del 2012 o 2013, però després ha arribat la generativa, i la generativa i tots els deep minds de Google i tots els opens AI, el que està fent és ajudar els científics a fer molta millor recerca, fent també unes coses que, per exemple, el disseny de proteïnes en l'AlphaFort, que abans els costaven una quantitat de temps enorme i això els està obrint unes possibilitats que són molt bones, però hi ha un punt quasi de saturació a l'hora d'imaginar i de proposar quines coses pot fer la IA.

Perquè l'estat de la ciència ara mateix a Catalunya diries que és un bon estat? Els projectes que enviem al Consell Europeu d'Investigació, n'hi ha gaires de catalans? Sí, molts.

Si compares amb la resta de l'estat espanyol, estem per davant. Si ho compares. Mira, és que justament ahir vaig participar al 20è aniversari del Biocat, que ahir a la tarda vam celebrar i estava convidat i vaig estar, i van mostrar unes dades molt significatives de quan va començar fa 20 anys Biocat, de quants de projectes arribaven, com estava la ciència en aquell moment, i és veritat que ara està molt millor. Aquí la carença. Clàssica, no només aquí a Catalunya, sinó a l'estat espanyol, és la transferència. És a dir, aquí hi ha molts bons grups científics boníssims, i això va per grups, no va per institució. Òbviament, el Clínic tindrà més bona ciència que el Verge de la Cinta Tortosa, això està clar, però la clau són els grups concrets que puguen hi haure al Parc Científic, al PRBB, a la Vall d'Hebron, a diferents llocs, a Girona, a molts llocs. I hi ha grups competitius a nivell internacional molt però inclús líders. I això sí que estan rebent molta financiació. La clau que, quan comences a parlar de política científica, sempre surt, és aquesta, la transferència. Perquè la idea de la ciència no és només generar coneixement. Això és la ciència clàssica. La ciència clàssica te diu, el científico, jo investigo, i publico uns resultats, i això a la societat se'n beneficiarà. Però per a que la societat se'n benefici, ha d'haver una transferència. Una transferència que és, a nivell industrial, poso un fàrmac. O. O a nivell industrial també, una. Una fàbrica que produeixi aquell mecanisme o aquella. Aquí l'empresa, la indústria de l'estat espanyol i catalana, tradicionalment no són tan arriscats a fer aquest ball de la mort que li diuen, d'apostar per fer aquesta transferència.

Invertir perquè allò passi. Que el prototip acabi sent real és una cadena de producció exacte,

és veritat que les institucions també poden crear mecanismes i les universitats i els centres d'investigació crear espais interns per afavorir aquesta transferència jo recordo que vaig estar a l'MIT de Boston i un any físicament després vinculat i allí tenien un departament exclusiu que anava pels diferents centres d'investigació mirant la seva funció única era mirar què estàvem fent. I buscar quines empreses podien beneficiar-se i ficar-los en contacte. Comercial. O sea, total. I així és l'MIT, és el que és, i té tants patents i tants diners. Llavors, aquesta transferència és el que jo crec que s'està I ahir el Biocat era una part de la discussió, i s'està intentant accelerar, però bueno, aquesta és la idea.

Hi ha algun camp especial de la ciència que sigui més potent que una altra a Catalunya?

La biomedicina, sens dubte. La. A veure, hi ha l'Institut de Ciències Fotòniques, està aquí al costat del Barcelona Supercomputing Center, o sigui, hi ha institucions, tenim el 5-4-1 Alba, hi ha institucions boníssimes, molt potents, però jo crec que l'aposta ha sigut més per aquesta bioregió, per aquesta part biomèdica i pensar en assajos clínics, per exemple. Catalunya és líder en quantitat d'assajos clínics que es fan al Vall d'Hebron. Molts, el clínic també, llavors, no sé si som líders en algun aspecte, i això, la gent potser no ho sap prou, però I no és I mai hem d'estar satisfets del tot, sempre es pot demanar més. Avui parlem d'aquest canvi,

avui parlem d'aquestes tempestes que estan afectant el camp de Tarragona, del canvi climàtic que ens pot portar temps complicat de cara a aquesta tardor. Tot just aquí te'n vas cap a l'Smart City Congress, que és on es presenta el Barcelona Manifesto. De què va això?

Barcelona, l'UNESCO ha organitzat del 2020 al 2030 l'Ocean Decade, la dècada dels oceans, i dins hi fan una sèrie d'activitats per a millorar aspectes relacionats amb els oceans. Una és la resiliència costera, és a dir, un dels grans problemes és l'efecte del canvi climàtic i dels eventos extrems i la pujada del nivell del mar a les costes, I va nombrar Barcelona com a una de les seus de l'economia sostenible relacionada amb les costes. I un dels treballs que ha fet és preparar este Barcelona Manifesto que es presenta avui i que jo estiré moderant-lo, on el que es planteja és no només pensar en la protecció, sinó que aquesta protecció. Vagi a favor de l'entorn, és a dir, de l'entorn social, econòmic, que genera innovació, que genera més llocs de treball i que genera benestar per a la població. És a dir, la mirada cap al canvi climàtic sempre ha sigut de. De protecció. Però ara s'està plantejant que es tingui rentabilitat econòmica i social, perquè és una manera de convèncer també a la gent, a les institucions, a les parts polítiques, que no és només una despesa, és una oportunitat. Una inversió, també. Total, i este Barcelona Manifesto se planteja ara, ja tenen com a 23 ciutats, 9 regions, que l'han signat i la idea és l'any que ve que es fa una gran. Una gran trobada a Rio de Janeiro, acaba de presentar-lo i que s'implante a moltes més llans.

Això aquest matí, perquè aquesta tarda participes també a Barcelona en una trobada sobre longevitat, també, i presentaràs el teu llibre que diu Què quieres ser de mayor? Com convertir la madurez en la mejor etapa de tu vida? Justament avui, per cert, destacàvem dades de l'IDESCAT, que diu que al final del primer trimestre d'aquest any hi havia 3.361 persones que tenien 100 anys o més. És un 10% més que fa un any. I el doble que fa 14.

Bueno, si anem a 10% més cada any. Mira, hi ha unes dades de l'Institut Nacional d'Estadística. Ara mateix a Espanya hi ha 16.000 centenaris. El 2070 se preveu que n'hi haurà 200.000. Dades de l'Institut Nacional d'Estadística. Llavors, el llibre que presento esta tarda i que tothom està convidat, Montaner 300, a les 7 de la tarda, i estireu. Crec que algú que ha tingut diverses vegades aquí, que és el Manel Esteller i altres convidats, jo faré de mestre de cerimònies. Clar, jo el que plantejo és que sí, que la longevitat, l'esperança de vida, els anys que viurem cada vegada seran més, en millor qualitat, això és important, la gent que es cuidi i tingui accés a salut, viuran en millor qualitat. Llavors, que aquest concepte de tercera edat igual a vellesa ja està desfasat. És a dir, quan algú està a punt de jubilar-se o es jubila, no passa a ser vell, com abans. I dius, mira, ja m'he jubilat, ara ja soc un vell. No, no, que durant molts anys és una persona molt activa, no? I té altres. Clar, llavors ens hem de plantejar, tindrem este temps, què quiere ser de mayor, que és el títol del llibre, no? Perquè això és la tercera edat, que és prèvia a lo que jo definixo com a quarta, que és la bellesa de veritat, en los problemas que comporta i tal i qual.

Una bellesa que s'ha escurçat, no? Que estem parlant de 3-4 anys, no? Que és quan ja entres més en la fase més de pagar-te, per entendre'ns, no? I la resta ja és una

tercera etapa que l'hem de definir. Sí, sí, sí. El que és nou no és la quarta edat, és la tercera. És a dir, abans. La quarta sempre hi ha sigut. Sí, sí, sí. Però s'està comprimint, que és el que diu. Hi ha un terme que es diu compression of morbidity, que es refereix al que acabes de dir. És a dir, arribem amb més salut cap a més avant a la vida i. Llavors ens morim més ràpid, perquè ja som grans. Llavors, en realitat, és el que desitja tothom. El que no volem és estirar la vida sense sentir patint nosaltres, patint el nostre entorn, però sí estirar la qualitat de vida al màxim possible.

Pere Estupinyà, gràcies, i que vagi molt bé aquesta tarda. A quina hora és la presentació? A les 7 de la tarda. L'Espai M300 de Barcelona, és al carrer Montaner, número 300. Exacte. Vindràs tu, no? Sí, sí. Ara miraré si em va bé l'agenda, però si per poc que puc vindré, perquè m'interessa molt aquest tema. Sobretot tot el que hi ha al voltant d'això, perquè aquí hi ha un negoci, també.

Ah, sí, sí, d'això també en podem parlar un dia, si vols. Pere, gràcies.

Vinga, abraçada.

Avance-te a Nadal amb Bonpreu i Esclat. Preus increïbles durant tot el novembre. Aquesta setmana, per Nil Curat, reserva Navidul i 6 ampolles de cava Perxat Brut Nature per només 89 euros amb 95 cèntims. Aprofita les ofertes setmanals a Bonpreu i Esclat i avança-te a Nadal. Bonpreu i Esclat. Després d'intenses jornades davant l'ordinador o d'accés de visió forçada, Ocupharma et dona una agradable sensació de frescor i descans per al contorn dels ulls. Agafa't 10 minuts de relaxació. Tovalloleta Zocofarm, tastades oftalmològicament i dermatològicament de Saltor Pharma. Venda en farmàcies i parafarmàcies.

Em dic Nil, tinc 25 anys i molts dubtes. Jo ho buscava tot per internet, fins que un dia vaig trucar al 012 i vaig flipar. M'ho van aclarir tot, en una conversa, amb un humà i gratis. Des d'aleshores no puc parar, ho consulto tot. Fa poc els vaig preguntar si m'havia de fer un tatuatge al braç o a la cama. Em van informar sobre les condicions sanitàries dels centres, però la ubicació del tatuatge ja era cosa meva. Així que m'he decidit. El tatuatge va al braç.

Si tens dubtes sobre tràmits, ajuts o serveis de la Generalitat, el 012 t'informa i t'ofereix l'orientació que necessites. Truca al 012, davant del dubte, la millor resposta. Generalitat de Catalunya. Farem un espectacle que ens hem inventat. Serà molt xulo.

Després del gran èxit de Mac Mac Mic, un espectacle de titelles, aquestes festes de Nadal, en Mic i els seus amics, us esperen al Sant Andreu Teatre. Que hi voldràs anar? Entrades ja disponibles. Consulta en la informació al web del Super3.

Una tardor molt super amb un Super 3x2 a Supercor i Percor i Supermercat al Corte Inglés. Del 28 d'octubre al 10 de novembre tens un 3x2 amb milers de productes com en tots els rentaplats marca Finish. Consulta en les condicions. Supercor i Percor i Supermercat al Corte Inglés. Quan compres bé, ho trobes més bo.

El teu enllaç amb la cultura a Catalunya Ràdio. Dones irreverents, malcarades i maldestres, boges, amants del transvestisme. Eren les nasty women, pioneres de l'empoderament feminista, que van irrompre el cinema mut per dinamitar les normes del patriarcat a cops d'humor i caos. Un cicle a la Filmoteca de Catalunya ressegueix la seva obra i l'influx en cineastes posteriors, que també qüestionen les regles establertes. Més informació a filmoteca.cat. Recomanat per Catalunya Ràdio. Linkat. El Teatre Nacional de Catalunya presenta Barcelona Calling l'Orient Mitjà, amb companyies del Líban, Síria, l'Iran i Palestina. Una oportunitat per descobrir altres mirades i reivindicar l'art com a necessitat. Barcelona Calling l'Orient Mitjà, del 10 al 15 de novembre al TNC. Recomanat per Catalunya Ràdio. A Catalunya Ràdio,

el concurs pendent.

Arriba l'hora del concurs pendent, en què podeu guanyar cada dia 50 euros. Avui es truca el Roger. Roger, bon dia. Hola, bona. Com estàs, Roger? Molt bé. Com? Ara millor. Ara millor, bueno. No sé, però on ets, Roger? A casa, sóc. Ah, perfecte. D'on truques? Des de Vilassar del. Molt bé. Anem a concursar per 50 euros. Si l'encertes, te'ls enduràs. Podràs seguir jugant per 100 si vols jugar-t'ho a lo tot o res. Anem avui a la pregunta de la categoria de. La Xina contra Mbappé. Estàs al cas Roger del conflicte que s'arrossega des de fa dies entre el jugador del Madrid, Kylian Mbappé, i la Xina. Per si no n'estàs. Sí, exacte. Per si algú no n'està, el cas Mbappé, en un to distès i en un context de jiji-jaja, es va referir al dictador Mao Tse-tung amb el terme dictador, cosa que ofès profundament les autoritats xineses, que han exigit disculpes, han cancelat tots els acords amb la Lliga Espanyola, és a dir, que s'ha muntat un sidral amb molts milions d'euros en joc. A casa hi ha un debat intens sobre a favor de qui ens posicionem, si al costat dels xinesos o d'Mbappé. Per una banda, Kylian Mbappé és del Madrid. L'altre dia ens va fer dos gols i no només això, sinó que també és francès. D'altra banda, el govern xinès ja el poden donar pel sac intentant aplicar fora de les seves fronteres la censura que apliquen per la part

de dins de les fronteres. Per no parlar de l'empatia que ens genera en Taiwan o el Tibet, tots sabem per què. La decisió és molt difícil, concursant Roger. En cas d'una guerra entre la Xina i Mbappé, és probable que els xinesos s'emportessin la victòria per la seva gran capacitat militar. Però en un partit de futbol entre Mbappé i tots els xinesos guanyaria Mbappé perquè encara ha de néixer un xinès que jugui bé a futbol. Seguiré, per tant, reflexionant sobre el tema. I ara ve la pregunta, Roger. Ets futbolero? Sí, ens agrada el futbol a casa, tot i que jo jugo a bàsquet. Jogues a bàsquet però t'agrada el futbol. Sí. Va, et faré una pregunta. Com es deia el davanter xinès que va jugar a l'Espanyol entre el 2019 i el 2022 primer jugador xinès a marcar un gol a la Lliga Espanyola? Et dono quatre opcions. Opció A. Es deia Lu Lei. Opció B. Es deia Wei Lui. Opció C, es deia liule. Opció D, es deia bulei. Tens a dir que som de l'Espanyol a casa, eh? Hosti. Oh, has perdut. Roger. Quina opció, Roger? La de buley. És una resposta correcta. Ja tens 50 euros. En vols 100 demà, jugar-t'ho tot a la Totorresa per 100 euros, o et plantes amb 50? No, no, anem a per 100. A per 100, eh? Fins on vols arribar, Roger? Què digues? Fins a on vols arribar? Fins on em doni, la veritat.

De moment no tinc res a fer els migdia.

Ah, doncs mira, si no tenim res a fer, anem guanyant 50 euros, està bé. Pensa que quan arribis als 300 euros t'asseguraràs un premi, que això està bé, i després també anirem jugant per convençat. D'acord? De moment en tens 50, demà per 100. Que vagi bé. Vinga, merci. De moment no té 50. Si demà falla, ho perdrà tot. I si algú vol concursar, després del Roger, línies obertes al 9301 7474. Gràcies, Jovany.