El matí, de 10 a 11 h (Magazín) - 04/11/2026

Del govern, sinó que era també la peça de recanvi si el Pedro Sánchez, després de les eleccions, queda tocat definitivament. I per tant, avui s'ha acabat el ministre Ponte com a ministre i també com a possible successor. I jo crec que això del Cuerpo intenten assenyalar una altra figura possible.

Home, o no, jo crec que el Pedro Sánchez té. Vaja, muy a coyuntura de A veure, jo crec que el Pedro Sánchez ni en les seves. Recuerda que és el ministre més ben valorat segons l'últim 6. Sí, però jo crec que el president A veure, el Pedro Sánchez sap que no es menjarà els torrons a la Moncloa, però se'ls vol menjar a Ferraz. I en aquest aspecte ho té molt ben enfocat. I carai, a veure. És que no està tan clar això ara, eh? Bueno, però que ell treballa en aquesta direcció. Que es vol blindar tant si és una cosa o l'altra. No, i a veure, és un home que això, aquestes coses, fa molt bé. Per exemple, les llistes electorals del 23, que teòricament anava a perdre, les va fer amb tiralínies. I llavors resulta que a tot arreu hi havia gent de la seva confiança. Llavors, esclar, si Óscar Puente, que era la persona, diguem-ne, que podia, des de dins, evidentment pot sortir un successor des de fora, però se les ha de tenir amb tot l'aparell sanxista, que és una màquina de picar carn. Quan Pedro Sánchez deixa intuir que hi ha un successor,

aquest successor acaba caient de capitat.

El cuerpo té el carisma d'una arangada.

El Puente s'ha de reconèixer que tenia gràcia. Amb aquesta elecció que és un perfil absolutament antagònic del de Puente. És un tecnòcrates. D'acord, però és que Feijó està intentant, diguéssim, jo crec que la campanya aquí també fa un gir comunicatiu, és a dir, Feijó. Feijó ben gestió. Ben gestió, ben serietat, ben no sé què, i llavors li agafen un vicepresident que està ben valorat, però que a més té un perfil de gestor tecnòcrata. I a més a més una persona que parla d'una manera tranquil·la, per tant la campanya com a mínim l'estan resituant cap a menys soroll, per dir-ho així. I han recollit el sol. El soroll continuarà, però també em sembla positiu, si me'n vaig a fora de la comunicació política, però. El que hem vist, el que vam veure ahir al Congrés, la gent picant a peus a terra, els insults, jo crec que això és l'últim que li falta en general a tota la política. Per tant, està feta bé l'elecció des del punt de vista segurament tàctic, sí, però també crec que és beneficiós que no que marxin les escaparàncies que hi han de ser, sinó que marxi el soroll i els insults. El que volia dir és que ara és més Sánchez donada que mai,

dins del PSOE. Sí, també, també.

Ara mateix a la Colau, a Televisió Espanyola reaccionant.

Hacer el bien común y nos debemos a la ciudadanía. Entonces, frente a una doble tragedia tan grande con más de 100 muertos, es lógico que se esperen unas responsabilidades políticas y eso trasciende las cuestiones individuales. Y yo creo que en eso Oscar Puente acertó al decir. No es tan importante si es justo o no en mi caso individual, sino que aquí lo que importa es dar tranquilidad y confianza a las víctimas, al conjunto de la ciudadanía y poder hablar sobre las soluciones y las propuestas. Entonces entiendo que era necesario esa función de responsabilidades políticas para poder pasar página y hablar de soluciones y de propuestas y en ese sentido se prioriza el bien común y se prioriza un proyecto de país. Y yo creo que esa es la buena manera de estar en política.

¿Y qué le diría usted a esos espectadores que pueden sentir ahora cierta desacción? Porque la dimisión de Oscar Puente, lejos de darles la tranquilidad, no ha asumido su responsabilidad política, le hizo reflexionar sobre la asimetría que hay a la hora de rendir cuentas entre unos partidos políticos y otros.

Bueno, yo creo que eso puede ser un elemento que la ciudadanía tenga en cuenta cuando vaya a votar el 29 de noviembre. Ver que no todos son iguales y que hay gobiernos que sí asumen responsabilidades políticas y otros que no lo hacen nunca. Bueno, pues puede ser un elemento que la ciudadanía valore también para decidir su voto. De todas maneras, es verdad que estamos viviendo muchísimas cosas y que esto parece una montaña rusa y que cada día hay noticias. Pero yo también veo una corriente de fondo y quiero ser un poco optimista, aunque pueda parecer un poco contratendencia, pero quiero ser un poco optimista. Ha d'acord la batalla

española y ahora mateix també Alberto Núñez Feijó, líder del Partit Popular, candidat també a la presidència del govern espanyol, en una entrevista a Antena 3, amb Susana Griso.

dos o tres veces en una locución muy breve. ¿Qué le parece a usted?

Que el presidente del gobierno utilice el criterio de la dignidad, lo que tendría que hacer era aplicárselo a sí mismo. Por dignidad política esta legislatura no debería haber comenzado y por dignidad política esta legislatura, en el caso de que comenzase, debería haber acabado hace tiempo. Dignidad política significa aprobar los presupuestos del Estado. Dignidad política significa responder ante los casos de corrupción que asolan al presidente, al gobierno. Claro, que la noticia sea que Puente haya dimitido, hombre, la noticia es que Puente no lo haya hecho aún. Y es que Puente lleva 10 meses arrastrando un accidente en el que estuvo mintiendo de forma constante a los ciudadanos, me refiero a Damuz, y ahora el segundo que durante seis días también nos estuvo mintiendo de forma constante. El teatrillo de ayer de la Diputación Permanente, teniendo una carpeta roja. Dentro de toda la documentación, leyendo a todo el mundo y diciendo lo que va a hacer para concluir en prime time a las 9 y 5, a las 9 y 7 minutos y entrar en los telediarios y decir que me voy, es una forma indigna de irse.

¿Usted no se cree que se lo comunicase al presidente unos minutos antes de

anunciar públicamente su dimisión? No, evidentemente que no. Por la mañana ayer me entrevistó un compañero suyo en la sexta y dije, pero usted se está haciendo el trabajo del campo de tezanos y finalizadas las encuestas, pues tomarán la decisión. Los famosos trackings que marejaba el Partido Socialista

y que les daba una caída por debajo de los 100 escaños, ahí ha apuntado la mesa incluso en 90, era 85.

A Sánchez le ha. Perdón, a Puente le ha dimitido las encuestas. Pero claro. Puente se va, pero Sánchez se queda. Puente se va, pero los heridos con sus lesiones, los huérfanos, los viudos, los hermanos que se han quedado sin hermanos, esos se quedan. Y se queda un sistema ferroviario que ha quebrado la confianza de nuestro país. Fíjese los hombres fuertes de Sánchez durante estos años. Ábalos, Zerdán, Zapatero y Puente. Bueno, estos son los cuatro grandes hombres que han acompañado a Sánchez en su búnker. Parece ahora que Sánchez se ha quedado.

El nuevo argumento de campaña, el que ya es Gemido Puente vía Forges, es que no todos los políticos somos iguales. Hasta ayer aseguraba que no se iba por responsabilidad, porque no podía dejar ese ministerio en cierta interinidad hasta que el próximo gobierno tomase posesión. Esto puede ser a mediados de enero o incluso febrero. ¿Qué ha cambiado para lo que hasta hace unas horas era responsabilidad, ahora se torna indignidad política? Y además, sirva como argumento para echarles en cara que ustedes tardaron mucho, que arrastraron los pies con mazón, tardó un año en dimitir, o que la propia Ana Pastor, siendo ministra con el accidente de Angrois, no dimitió.

Amb tots els respectes, la via, l'estructura, la catenària, els sistemes de seguretat del tramo Orense-Santiago, per tant, Anglois, és el Partit Socialista de fa unes setmanes que l'havia posat en marxa abans de les eleccions. De verdad que es serio hablar de esto. Y en segundo lugar, el asunto de Mazón del que usted habla. Oiga, mire, en una semana se fue la consejera responsable de emergencias de la Generalitat. El señor Puente lleva diez meses desde Adamuza hasta ahora. El señor Mazón, el presidente de la Generalitat, se fue. El señor Sánchez no se ha ido. No tiene. Un mínimo de comparación racional, todo lo que estamos oyendo, ¿no? Efectivamente. Dice, yo no me voy por dignidad porque hay que dar la cara. Cuando al cabo de. Ayer nos ha dicho que al minuto después del accidente ya había decidido dimitir. Pero ¿por qué mienten tanto? Mira, ¿sabe lo que ocurre? Que el responsable de Ábalos, de Zerdán y de Puente es el señor Sánchez. Ahora el que acaba de decir que por dignidad hay que tomar decisiones políticas, por dignidad el señor Sánchez lo tenemos que dimitir en las elecciones del 29 de noviembre. Y yo estoy esperanzado y confiado en que los españoles dimitamos de una vez al señor Sánchez.

A mí me parece muy miserable, muy rastrero políticamente, muy indigno estar ahora con el cálculo electoral manejando encuestas, pero entiendo que es lo que se está haciendo en muchas sedes y vamos, lo que apuntan algunos expertos en demoscopía es que ha habido un descalabro del Partido Socialista a raíz del accidente de Urda. Vamos a verlo con Lorena y enseguida le pregunto por ello.

Doncs és aquesta entrevista que ha començat ja d'Antena 3 de Susana Griso amb Alberto Luñé Feijó. Aquests dies veurem també moltes entrevistes i evidentment moltes reaccions al que vagi passant. No sé què et sembla a tu, Nacho, el nomenament de Carlos Cuerpo. Recordem també que Carlos Cuerpo va ser el nom que va proposar Junts com a pla B a Pedro Sánchez per continuar aquesta legislatura. Sí, aviam, no sé si ho han proposat molt en sèrio. Ja, això també és veritat. Per part d'un joc, no? No, bueno, escolta, és una solució de transició de la mà d'una persona que té una reputació bona més enllà de les fronteres tradicionals, del que significa l'esquerra. Que és vicepresident del govern i que té un poder elevat i que estem parlant que en els propers dos o tres mesos agafarà encara més protagonisme. Dins del joc de les especulacions, el nom de Carlos Cuerpo ha sonat per moltes coses, no només Junts el va posar en circulació per, diguem-ne, el seu joc polític, sinó que en aquesta cosa habitual de la bombolla madrilenya on tots ens retroalimentem, on jo un dilluns llanso una hipòtesi a l'atzar i el divendres algú me l'explica a mi com si hagués estat idea seva, perquè tots parlem entre nosaltres, doncs el nom de Carlos Cuerpo ha sonat fins i tot com a futurible pel lideratge, diguem-ne, fins i tot de l'espai socialdemòcrata. Jo crec que la decisió és conservadora en el

sentit de no introduir nous experiments en aquests dos mesos, d'una figura que és contrastada i que té una bona reputació, que el Partit Popular fins i tot ha declinat debatre amb ell. Penso fins i tot que aquests dies s'ha plantejat fer un debat econòmic cara a cara amb els responsables del PP i PSOE, d'Economia, amb Carles Cuerpo, i que s'ha declinat aquest debat, que en les sessions parlamentàries no ha donat el joc habitual a l'oposició, perquè el marc i la lògica de. De Carlos Cuerpo està més condicionada per la technicality que pel joc polític, i per tant no es tracta d'una altra cosa, sinó de donar més competències a una persona que està fora del debat diari i que té una reputació, com demostra, bona. El fet que un dels primers espots electorals de la precampanya, Pedro Sánchez, els va fer. Sortia corrent, no? Amb Carles Cuerpo, no? Llevamos ocho años. No, llevamos ocho, cuatro más, no? Com si fossin quilòmetres, jugàvem amb el joc de paraules dels quilòmetres i els anys que porten governant. Bueno, és que per aquells que diuen que jo no estic del tot d'acord, però per aquells que diuen que les eleccions juguen al centre, no estic d'acord perquè en aquests moments jo crec que no és cert. Doncs clarament Carlos Cuerpo és algú que aquí interpel·la, és la gent que no està en aquests moments, diguem, excitada amb el que significa la política.

Saludem a aquesta hora també Javier Casqueiro, periodista del País. Javier, què tal? Bon dia, com estàs? Bon dia, Ricard. Com està el Partit Popular amb tota aquesta estratègia ara nova de Pedro Sánchez?

A ver, era bastante evidente lo que acabamos de escuchar en Feijo, ¿no? Que al Partido Popular no le iba a llegar con la salida de Óscar Puente, ¿no? Esto hace días ya que estaban apuntando de esto no es suficiente, es insuficiente, el que tiene que dimitir es Pedro Sánchez, etc., ¿no? Pero es que luego estaba escuchando en esa pregunta que le ha hecho Susana Grisofreijo sobre las comparaciones y claro, no se puede mentir tanto en una respuesta sobre lo de Angrois, ¿no? En fin, es alucinante. Ahora resulta que la culpa de aquello no era ni siquiera del gobierno, ni de Ana Pastor, ni del gobierno de Mariano Rajoy. Era también anterior, etcétera, etcétera. Hay muchísimas cosas que se podrían contar sobre aquello de Angrois, en la que efectivamente el Partido Socialista, que estaba en la oposición, no quiso hacer mucho daño ni mucha sangre. Pero hombre, era la ministra Ana Pastor, se negaron a hacer durante hasta seis veces comisiones de investigación en el Parlamento gallego que él controlaba con mayoría absoluta. El presidente Rajoy no compareció en ningún lado. Cuando fue al Senado fue para hablar de Bárcenas. No hubo ninguna rueda de prensa, ni de Ana Pastor ni de Rajoy. Hay tantas cosas que contar sobre aquello que efectivamente tuvo un fallo humano, pero además luego supimos que no tenía el sistema MRTS que tenía que tener instalado. Hay muchísimas cosas que habría que matizar ahí. Dicho todo esto, para lo que preguntaba para el Partido Popular esto, No deja de ser profundizar en la herida de todo, esta herida tan tremenda, de todo lo que tiene que ver con este accidente. Y el apaño, yo creo que es un apaño más o menos lógico. Del vicepresidente Carlos Cuerpo, pero es ponerle un calmante a una situación de fiebre en plena campaña electoral. No sé si es un calmante o un valium, pero teniendo en cuenta que el Ministerio de Transportes y todo lo que tiene que ver con el accidente iban a estar en el centro del debate, pues intentar suavizar la situación con un perfil que efectivamente, como estabais contando, es un poco. De calmante, de tranquilidad, de no sorpresas, de no fricciones. Ya veremos si funciona.

Hi ha una cosa també que no sé si és habitual també en les campanyes, això potser ho pot dir també el David Madrid, que n'ha viscut unes quantes, però que aquí estem veient com en menys d'una setmana. Els temes es cremen. És a dir, clar, fa un mes de la mort de Mari Carmen, que era el tema de la campanya. Fa una setmana de l'accident i ja estem parlant, jo crec que hi ha d'altres coses, no? Per exemple, divendres Pedro Sánchez farà campanya a València, que té un missatge molt potent amb qui ha dimitit i qui no, per exemple, no? Mazón no ha dimitit. Dissabte serà Tarragona, ¿no?, també, reforçant la seva campanya a Catalunya. En fi, veig que tot això està donant una volta, ¿no?, molt ràpida, molt ràpida. No sé com arribarem a la campanya.

Una de las cosas que hablaban ayer, cuando tuvimos así los corrillos en la diputación permanente, antes de que empezara la sesión, porque luego ya no hubo tiempo, surgió la sorpresa, pilló a todos desprevenidos, pero antes hicimos algunos corrillos. Y lo único que podían decirnos los diputados socialistas, miembros de la dirección del grupo, etc., es, bueno, lo mismo que ha pasado tantas cosas en este mes, tú has mencionado algunas, pero fíjate, nos hemos olvidado de Ceuta. Nos hemos olvidado de Montsemínguez, que no es cualquier cosa, del Partido Socialista. En fin, devoramos aquí polémicas y escándalos a uno por semana, no, a varios por semana. Entonces una de las cosas que decían es, bueno, nos queda un mes, el PP también puede meter la pata en lo que queda de mes. Lo que pasa es, claro, meter la pata como la puede meter, efectivamente, frente al drama y a las víctimas y a la situación tan tremenda. Que está tiñendo esta campaña de negro es ser demasiado confiante y tener muchas esperanzas. Pero bueno, ellos tienen que jugar alguna baza y es verdad que van a jugar ese lema electoral que ya lo empezaron a difundir anoche y que va a estar en todos lados, el de no todos somos iguales. Este es un poco el eslogan que van a tener prácticamente todos. Enmarcado en la frente durante los próximos días. No todos somos iguales. Nosotros sí tenemos dignidad en la responsabilidad política y el PP, que ha tenido muchos casos y muchos precedentes, pues no la tiene igual. David.

Sí, la compareixença de Feijó constata que ja trobem a estar en campanya. Hi ha hagut un parèntesi d'uns dies, degut a la tragèdia, però, com sempre, passa en campanya, i per això les campanyes, des d'un punt de vista d'anàlisi política, es fan apassionants, és the show must go on. Sempre the show must go on. Sempre. Passi el que passi, com sigui, i el que passi. I bé, i aquí hem tingut una situació que semblava que ho trencava, doncs que això avui agafa un altre aire i en molt poc tornarem a estar en campanya. Si el que ha passat, que és evident que ha restat en el camp del Partit Socialista, és definitiu o no, doncs fa dos dies semblava que sí, doncs haurem de veure d'aquí dos dies. I és cert, els temps en política i en campanya són acceleradíssims. És cert. És a dir, pensar com, per exemple, quan es va decidir llançar aquesta campanya sobre el vector de la crisi de l'habitatge, que això i la Mari Carmen aguantaria 55 dies d'atenció això forma part d'una altra època i d'una altra sociologia electoral tot avui és molt més ràpid i requereix estratègies i capacitats de recàlcula i d'adaptació molt ràpides.

Però això, per exemple, et fa pensar, David, que realment no sabem encara com pot anar la campanya, perquè és que fa una setmana, et recordo que entrevistava l'Ivan Redondo, que deia, escolta, això està molt igualat, això anirà d'un penal, no? Al cap de dos dies teníem l'accident i això canviava absolutament i qualsevol esperança pels socialistes moria. Però ara, bueno, torna a haver-hi partit, no? D'acord que és molt difícil, eh? Però veus com les coses es van recol·locant, no?

Bueno, jo el resum diria, aquesta campanya comença amb un gap a favor del bloc PP-Vox molt clar. Tal com comença la campanya, crec que van retallant, que el Partit Socialista va retallant una part molt important, menjar-se una part de l'esquerra, perquè hi ha un vector d'electors del PP cap a Vox, i per tant el que és PSOE-PP es va equilibrant. Tenim el cinc de negre, el desastre de l'accident que clarament penalitza en el bàndol del PSOE i ara hem viscut, estem visquent entre ahir i avui estem visquent l'operació de resituació de la campanya després d'aquest signe negre bueno, veurem efectivament queden 30 dies i poden passar moltes coses Eva.

Sí, poden passar moltes coses a la campanya electoral, però just aquesta matinada hem vist que les campanyes, tot i que són molt importants, i més quan tens una tragèdia com la que s'acaba de viure, el votant no va a votar per allò que ha passat els últims 15 dies. És a dir, en el cas dels Estats Units. Ja fa molt que les enquestes donaven això no s'han equivocat perquè clar, perquè hi ha una inflació perquè hi ha un descontestament perquè hi ha una crisi moral històrica hi ha errors de campanya l'últim en aquest cas l'últim acte de campanya de Trump parlant de les columnes corínties i com li agradaria acabar de remolar la Casa Blanca molt bé, no hi pot haver més distància entre això i el 45% que s'ha pujat la gasolina i que la gent ha de mirar el preu del pa. Traslladat aquí, a la campanya, encara poden passar, com dius, moltes coses, segurament hi passaran, siguin induïdes o siguin induïdes de xarxes o de declaracions o de fets molt rellevants. Però el que és real és que hi ha una sèrie de problemes, com parlàvem abans, habitatge, que segueixen sent els mateixos, habitatge, trens, vagues de maquinistes, papà, papà, papà, i la gent, el seu vot, si no el té decidit, el té bastant encarat.

I vaga general d'aquí una setmana, Javier, cada moment es manté aquesta vaga, no?, Perdona? La vaga general, la huelga de la setmana que viene, se mantiene, ¿no?

Sí, sí, se mantiene. Sí, sí, al vista de los sindicatos no hicieron ni caso. Esta demanda que plantea Feijóo de anular la situación se mantiene. Yo no sé muy bien eso si va a tener algún tipo de efecto. ¿Te acuerdas cuando bueno, las páginas las pasamos a tanta velocidad, pero hubo un momento que teóricamente esta huelga general se planteaba, así lo dijo la responsable incluso del programa del PSOE, contra la oposición más que contra el gobierno. Yo creo que la incidencia de la huelga en lo que es la campaña y en el voto de los electores va a ser ninguna. En este clima, ahora mismo, yo creo que va a ser prácticamente ninguna. Y es verdad que todo lo que tenía que ver con esa remontada, ese espíritu de alegría, la campaña del amor y de eso, pues hay que darle el Partido Socialista seguro haciendo una estrategia nueva, porque eso ahora mismo no tiene ningún sentido. Aún este fin de semana nos decían, no, vamos a reenfocarlo con el tema de la importancia de reivindicar los servicios públicos. Pero no sé si llegará a tiempo todo esto, la verdad, Ricardo.

Javier Casqueiro, gràcies. Una abraçada. Una abraçada.

Ara gravo. Ha dit amb tot el respecte, mentre hi hagi gent de bona fe i fins i tot algun burro, els Ivans Redondo no aniran a peu. La comunicació política està molt bé, però jo no tinc tan clar que no impacti. A veure, una de dues. O estem tots aquí, els que estem opinant, amb una bombolla, desconnectar la realitat i llavors anirem a les eleccions i tothom s'emportarà en sorpresa o si hi ha una certa connexió entre el que estem debatent aquí i el que la gent sent, pensa i vota. Jo penso que en climes d'extrema polarització el man que pierda s'acaba imposant. I, per exemple, clar, hi ha afirmacions que desafien tota objectivitat. Dius, a veure. Comparar la dimissió d'en Puente i en Mazón, l'equivalent d'en Mazón seria el Pedro Sánchez, l'equivalent d'en Puente és la consellera. L'assumpció plena de responsabilitats polítiques seria la dimissió del president del govern. El tema de. La vivenda, com bé dèieu, fa 15 dies semblava que era una qüestió de vida o mort. La campanya tenia l'epicentre sol. De veras, sol ja els han desconvocat, ja els han enviat a casa i sense ni netejar. Técnicament s'han anat

als barris per organitzar la vaga. Sí, sí, ja, ja, segur.

I és que, sobretot, les de Catalunya al final són la cirereta de del de tot, d'un problema absolutament real. Sí, un problema.

Un problema absolutament real que els polítics s'agafen a xirigota.

Jo preguntava això de la vaga, per exemple, més enllà del que ha dit Feijo, però clar, entenc que si al cap de 15 dies hi ha unes eleccions, quin lloc millor per manifestar un malestar que unes urnes? Entenc jo. No sé quina és l'autoritat d'una vaga d'un govern que està en funcions i que va a eleccions al cap de dues setmanes. Entenc que és per manifestar un malestar molt clar i que hi hagi una imatge molt clara. I potser això també. Incideix en la campanya d'una manera molt directa, no? Però potser aquesta vegada té més sentit fer-la després d'aquestes eleccions per forçar que els governs i els pactes de govern tinguin incidència pel que fa a l'habitatge. No ho sé, eh? Ho deixo anar sobre la taula perquè hi reflexioneu vosaltres. Ana.

No, i tornant al tema de l'Oscar Puentos, ara, pretendre. Que ell no té cap culpa amb el que va passar em sembla ofensiu, tan ofensiu com pretendre que els anteriors governants, perquè la desinversió ve de lluny tampoc hi tenien res a veure vull dir que jo penso en una immensa responsabilitat col·lectiva i m'agradaria clar, per exemple, els defensors dels serveis públics bueno, col·lectiva no, bipartidista ni Junts ni Bildu ni Esquerra han governat l'Estat i Foment però Junts ha prioritzat l'amnistia i no els Rodalies, per exemple per dir alguna cosa. Llavors dius, a veure, el tema és que aquí hi ha gent que s'omple la boca a defensar els serveis públics i critica les liberalitzacions, les privatitzacions o fins i tot els models concertats, però després deixa morir els serveis públics de gana. Vull dir, clar, això és com el canvi climàtic. Hi ha qui el nega per la via de negar-lo i hi ha qui el nega per la via de no decali ni endur-ho. Sí, hi ha canvi climàtic, però compra't un bar.

I després tens uns pressupostos ultraexpensius que resulta que no surten fa tres anys, que no tiren endavant. I tens, per exemple, les víctimes de damunt encara no han cobrat. Aquestes inversions es tradueixen, com sabeu, en uns pressupostos, i aquí no se n'ha aprovat ni un.

Si és president, la primera presentarà pressupostos. Nacho. Falta que els hi aprovin, també. Que sigui president, també. Nacho. Sí, bueno, aviam. És una anomalia que no s'hagin aprovat pressupostos aquests últims mesos. Anys, anys. Sí, sí, va, aquests últims exercicis. Legislatura. Exacte. És una anomalia, en això, diguem-ne. Estem tot d'acord. I el principal responsable, òbviament, és el govern. Però els que van articular la legislatura amb el govern, alguna corresponsabilitat també tindran en la incapacitat de tots ells de no haver pogut impulsar un programa a través d'uns pressupostos. No, aviam, i per tant ja arribem tard a aquest debat i per tant els propers pressupostos els impulsarà el següent govern, sigui el que sigui. Jo també crec que, i va al fil de l'entrevista que també s'ha tingut amb Míriam Nogueras i amb Junts en els últims minuts, Bé, jo crec que aquí hi ha molts que s'han de preguntar què vénen a fer a la política i quin creuen que pot ser el seu paper a la propera legislatura. Hi ha dos escenaris, i escolta'm, hi ha dos escenaris, i el principal tots sabem quin és, i és que hi hagi un canvi de cicle, i hi ha un que durant alguns dies ha estat sobre la taula com a possibilitat, i que continua estant, que és que hi hagi algun tipus de continuïtat. Si hi ha algun tipus de continuïtat de l'actual escenari, òbviament, això interpel·la a tots els partits catalans.

I jo crec que aquí hi ha hagut una actitud molt diferent del que ha volgut jugar Esquerra Republicana de Catalunya en l'última legislatura, però també en l'anterior, i el joc de Junts. Esquerra Republicana, des d'una lògica, jo diria, més desacomplexada, i clarament tenint clar què han anat a fer al Congrés dels Diputats que crec que ho explicava molt bé Oriol Junqueras en aquest mateix programa fa uns dies, quan amb una frase deia aquells que volen desfer l'estat del benestar, que sàpiguen que tenen Esquerra Republicana al davant. Bé, doncs queda clar quina és la prioritat d'Esquerra Republicana de Catalunya, què han anat a fer i què van a fer al Congrés dels Diputats. En el cas de Junts hi ha més incògnites perquè la realitat és que jo crec que per sort aquesta legislatura acaba bé en el sentit que va començar amb un pacte que incorporava una llei d'amnistia i que en els propers dies tot això ja formarà part dels èxits d'aquesta legislatura. Això ha anat bé, no sense dificultats, però la política va més enllà una vegada restituït i ha apretat el botó del reset. I un partit com Junts, que ha tingut la capacitat de forma històrica, la política espanyola, de condicionar què és el que passa, es pot trobar en un escenari, per primera vegada, on la seva capacitat es vegi reduïda a la mínima expressió.

I això forma part també de l'exercici d'autoconsciència i d'autocrítica que han de fer, perquè si tota aquesta legislatura ha servit per apretar el botó del reset, benvingut, però si algunes de les decisions que s'han pret aquesta legislatura pel que han servit és perquè des de Catalunya es condicioni menys la política espanyola, doncs s'ha fet un pa com unes tortes, des de moltes perspectives. Estava parlant amb Ivan Redondo i em diu que ell ho llegeix com que Sánchez recupera el control i que Cuerpo és un ministre indiscutible, per tant, també el reforça. Són les 10.29. Abans d'acabar l'àgora, m'agradaria saber la vostra opinió del que ha passat als Estats Units. Donald Trump, que, per cert, l'hem pogut sentir en directe en una entrevista. Ella ha trucat a la Fox com a espectador i ha entrat, evidentment, i ha felicitat els demòcrates.

I Trump també ha admès que part de la derrota es pot explicar per la guerra de l'Iran.

La gent està d'acord amb el que faig a l'Iran, però no estava disposada a assumir-ne les conseqüències a curt termini, com pagar més per la gasolina. Ho entenc, tot i que no hi estic d'acord. La qüestió és que en molts casos, al final, no ens han donat el vot.

Com ho heu llegit, això, Nacho? Aviam, escolta'm, la democràcia americana funciona, i això és una bona notícia. Com hi ha tant d'anti-americanisme a Espanya, i a més a més a dreta i esquerra, fruit de la nostra pròpia història, a alguns els ha vingut molt bé tenir un president com Donald Trump als Estats Units per treure la seva idiosincràsia natural, i fins i tot alguns han aprofitat per fer-se proxinos. Jo no soc d'aquests. Jo me n'alegro. Que funcioni, que s'evidencia el funcionament de la democràcia americana. I, des de logo, és un símptoma més d'esperança en els reequilibris que pot tenir aquest segle XXI que veiem amb tanta incertesa. Hem vist com a Suècia partits reaccionaris han perdut la seva capacitat de governar, Hem vist com a Itàlia, en realitat, partits que presentaven una gran amenaça s'han adaptat perfectament a la lògica de l'europeisme més clàssic. Hem vist com a Brasil, finalment, s'ha frenat la possibilitat que la monarquia dels Bolsonaro pogués governar el país i estem veient com als Estats Units pot haver-hi un reequilibri.

Aquí el dubte és, si després de Trump venen els demòcrates, o bé, per simplificar Marco Rubio, amb totes les mutacions que hi ha hagut en els últims anys i que estan per quedar-se de com serà la política exterior dels Estats Units, benvingut sigui, perquè entra dintre d'uns paràmetres propis de la democràcia liberal. Si després de Trump el Partit Republicà, o no venen els demòcrates, o el Partit Republicà no ve alguna cosa similar al que representa Marco Rubio, doncs segurament sí que els europeus tenim un problema, perquè després de Trump i al voltant de Trump hi ha gent. Per simplificar i per entendre és molt pitjor que ell. Ell en el fons és una persona molt poc ideologitzada, és absolutament pragmàtic i malgrat tingui aparença de clown i de pallasso, no té res a veure amb els qui al seu voltant volen de veritat, tenen una idea d'Europa. Bueno, és que al seu voltant hi ha gent que creu que. Els Estats Units no haurien d'haver salvat Europa dels nazis i que la culpa de tot el que ha passat els últims 80 anys és de Winston Churchill i dels americans que van pactar amb la Unió Soviètica. Això és el que hi ha al seu voltant.

Si tot això que està passant serveix per reequilibrar els escenaris posteriors, jo crec que és un bon símptoma i estan, a més a més, emergint. Figures noves al Partit Demòcrata com James Telerico, que em penso també que si el futur dels demòcrates passa més pels James Telericos, que és, diguem-ne, per simplificar també, un socialdemòcrata, demòcrata cristià, i menys per les Alexandres o Casio Cortez, doncs segurament haguem guanyat moltes coses de cara al futur que puguem construir de forma compartida en aquesta part del món. Anna. A veure,

coincideixo que la democràcia americana, d'alguna manera, ens treu aquest sistema de les midterms, o sigui, de parar el partit enmig de la legislatura i tornar a xutar la pilota, a veure si la composició de les cambres segueix representant realment el sentiment popular, doncs això potser aquí també seria un bon costum, no haver d'esperar quatre anys, diguem-ne, a tornar a passar pel metge. És bastant habitual que en uns mitjans hi hagi un tomb, però en aquest cas ha estat un tomb majúscul i jo coincideixo força amb l'anàlisi que ha fet el Nacho. Si potser faria algun matís, que és que aquí hi ha molta gent que dona per fet automàticament que con los demócratas nos iría mejor, jo no ho tinc tan clar, no ho tinc tan clar, perquè moltes vegades. Les polítiques. La mateixa cosa feta pel Trump o per un demòcrata té una lectura diferent, però segueix sent la cosa que és. I moltes coses que ha acabat en Trump les van començar el Clinton o l'Obama. Jo he vist molt la mà del Barack Obama, he vist molt la implicació d'en Barack Obama en aquesta campanya. En comparació d'altres, diguéssim. I de fet, jo sempre he pensat que si en Biden no hagués trigat tant a dimitir, no hagués arrossegat tant els peus, potser la candidata, en lloc d'una molt millorable Kamala Harris, hauria pogut ser la Michelle Obama. Qui sap què veurem. Ara, en tot cas, una de les coses importants que han passat aquesta nit és que. Amb la Constitució americana a la mà, Donald Trump no es pot tornar a presentar. Però ell ja tenia plans per donar-li voltes. De fet, el Donald Trump és una mica com l'Oscar Puente americano. I una de les possibilitats que tenia era intentar aprofitar un eventual domini de les cambres per modificar la Constitució. Ara aquesta barrera, això ja no ho té possible. I això vol dir que li queden dos anys de l'aim d'acte, d'Anna Coix. O sigui, queda molt afablit. I, diguem-ne, les parts més estridents de la seva política, doncs, diguem-ne, li seran molt més difícils de verbalitzar, de colar i d'executar. Jo, com diuen l'Acho,

jo no m'incloc entre les antiamericanes, vull dir, ni de lluny, i, per tant, avui ha funcionat un cop més la democràcia americana, la que també va fer, per cert, Trump president, eh? Tampoc no oblidem això. Apa, tenen tot el dret, escolta. Sí, no, no, tenen tot el dret. Jo crec que Trump, bàsicament, hi ha una cosa. Nosaltres hem tingut el Puigdemont. Continuar? Molt senzilla i perquè tothom prengui nota. Trump l'han fet fora perquè ha incomplert les seves principals promeses a les seves bases electorals. Però l'han fet fora encara. Sisplau, Anna. Però no l'han fet fora encara. Bueno, no l'han fet fora, l'han fet fora perquè aquests dos anys que li queden, com tu acabes de dir, seran lamentables, tot i que encara té el veto presidencial per oposar-se al que diguin les cambres. Dit això. Les seves principals bases, a part d'una qüestió moral i ideològica que ha traspassat tots els límits a un personatge esperpèntic, fins i tot els límits de les comunitats cristianes més radicalitzades que l'havien votat, els seus límits van ser la nova creació de llocs de treball a les àrees rurals, això no s'ha complert, a través de la política d'Aranzals, que no li ha funcionat, no posar-se en guerres exteriors, que per aquest sector de la població era fonamental, i s'hi ha posat, i a més, estan totes empantanegades, és a dir, té l'Iran encallat, el pla de reconstrucció periodística de Palestina encallat, la guerra d'Ucraïna encallada. No se n'ha sortit. I el bon llatí de cul. Per tant, el bon llatí, el 30% Aquest 30% de vot és el que li ha girat l'esquena singularment, per exemple, a Texas, on tindran, i em felicito, la primera governadora hispana de la seva història, tenint en compte el que hi ha allà. Per tant. Que molta gent, molts polítics també en aquest país haurien de prendre nota. Hi ha un moment que les promeses incomplertes t'acaben passant factura i és el que ha passat als Estats Units. I a cabo, només hi ha dues assignatures molt pendents. Trump s'ha menjat al Partit Republicà al llarg dels seus mandats. Per tant, el Partit Republicà té molta feina a reconstruir-se com a partit i els demòcrates aconseguir un bon candidat que de moment no el tenen.

Trump és el que està més lluny pels que estimem Amèrica i coneixem bé la seva història i sabem el paper que ha tingut en la construcció d'Occident i en la salvació d'Europa diverses vegades. Trump està molt lluny del que són els valors d'Amèrica que han fet aquell país tan gran. Està no només molt lluny, sinó que en moltes vegades. A vegades està directament en contra del que representa els valors d'Amèrica. L'avantatge de la democràcia americana és que Trump passarà. I tant de bo avui sigui aquest primer pas sobre aquest mal moment que ha tingut Estats Units. Perquè el món ho necessita. Necessita que hi hagi un Estats Units que sigui capaç de projectar una influència positiva en el món. Crec que cal veure què passa en el bàndol demòcrata, perquè les dues últimes vegades han dominat candidats, diguéssim, de tendència demòcrata uoc. Que són els que han fet pèrdua al Partit Demòcrata. El Partit Demòcrata ha d'encertar amb el seu lideratge per intentar trobar un candidat guanyador. I també caldrà veure, no sé qui ho deia ara, com es reconstrueix el Partit Republicà, perquè efectivament el maga del Trump s'ha menjat el que és l'històric Partit Republicà.

Com es recomposa també el trumpisme. Perquè que hagi guanyat els demòcrates no vol dir que el trumpisme estigui mort ni tampoc vol dir que els republicans ara no vulguin agafar el control del partit. Veurem què passa amb tots aquests espais.

El normal serà que el partit republicà es refaci amb els seus termes i que això del MAGA sigui un mal moment. Doncs ho veurem.

Anem a tancar l'àgora. Repassant què han dit els altres. Gerard Jovany, bon dia.

Bon dia o good morning, Ricard, en un dia com avui, en què hem estat molt pendents de les eleccions als Estats Units. Anem fent un seguiment especial durant la matinada, també primera hora del matí, mals resultats pels republicans i mitjans afins, com per exemple la Fox, rebatejada per tu mateix, com a.

Encara està en marxa el New York Times, el Washington Post i fins i tot la Vox. La Fox? La Vox.

Però està bastant fort, no?

Un joc de paraules involuntari, però bastant curat. El joc de paraules que sí tenia tota la voluntarietat és el que ha llegit en Francesc Garriga. Amb els primers resultats a la mà, als Estats Units es feien titulars com Massacre Republicana, Tsunami Demòcrata, coses d'aquest estil, fins que en Garriga ha trobat aquest que sentirem ara. Recordem que al Partit Demòcrata se li atribueix el color blau-blu.

Alguns amics demòcrates m'han dit en inglés It's a bloodbath.

Un bany de sang. Ja que ens posem a fer jocs de paraules una mica fora de lloc, potser, el llegiré en anglès. Un tuitaire diu Blue Wave. No, és un Blue Kake, això. Està sent una cosa exageradíssima. Si no l'heu entès, no l'explicaré.

És igual. A veure.

És un joc de paraules que a Gabriel Rufián li podria agradar, perquè els fa, de vegades, aquests jocs de paraules. Rufián, que, per cert, demà passarà pel matí a Catalunya Ràdio, oi? Un programa que té present fins i tot en els seus actes de precampanya. El tan comentat acte conjunt aquell que va fer amb l'Irene Montero, Rufián va explicar a la seva audiència que aquí parlem d'ell.

El otro día en Catalunya Ràdio me comparaban con Milei por sacarle a Junts 50 pavos. Y eso era como la motosierra de Milei, Catalunya Ràdio. Sí, sí, en Catalunya Ràdio. A Catalunya Ràdio em comparàvem amb Milei, per treure un bitllet de 50 pavos a Junts. Sabeu per què vaig treure un bitllet de 50 pavos a Junts? Ja ho dic jo perquè pràcticament ningú més ho diu. Perquè hi ha diputats, diputats de Junts, que tenen empreses immobiliàries. Doncs la pregunta és, qui paga a qui? Y si a mí eso me supone que según los medios de comunicación me lo den, pues oye, bienvenido sea que me llamo Rufián, ¿no?

La pregunta que us feu tots ara mateix és qui devia ser el que li va dir Milei a Gabriel Rufián? Jo ara no delataré. Sí que ho faré, sí que el delataré, perquè va ser l'àgora del dijous, va ser concretament en Jofre Llombard, però amb assistència de gol prèvia de Ricard Ostrell.

Però quina diferència entre aquests insults que ara estem sentint i un tuit de Gabriel Rufián posant una rata, per exemple, a un diputat de Junts? O si voleu una cosa més contundent, per exemple, dir psicòpata a l'expresident Mazón. Això ho ha de dir Rufián, no? I treure un bitllet de 50 euros.

Sí, bueno, això jo ho trobo una cosa bastant lògica.

Els estàs dient corruptes, eh? Sí. Sí. Però crec que o no ho va entendre o no ens va explicar bé, però jo em referia a la forma, parlàvem de la forma en aquell moment, no parlàvem del contingut, que això és inquestionable, diguéssim. I en la forma és evident, que són tècniques, i ell ho ha explicat, que s'acosta a la gent, com ho fa l'extrema dreta, amb formes molt directes, perquè sap que així s'hi arriba més a la gent. Una cosa és la forma, l'altra és el contingut, que aquí ja. No ho sé, demà en podeu parlar. Sí, sí. Doncs. Està bé que puguem parlar, està bé que faci entrevistes, això ho agraïm. I tant.

I ara saltem fins a Galícia, ahir, i vull que quedi clar això que sentirem és ahir. La televisió pública gallega estava fent el seu programa matinal i de cop i volta la presentadora del programa, la Milero d'allà, diguéssim, agafa el mòbil i comença a llegir que hi ha hagut un accident de tren a la línia d'alta velocitat entre Madrid i Andalusia a l'altura d'Urda.

Hacemos una noticia de última hora. Acabamos de saber que se topa interrumpida circulación en la línea de alta velocidad de Madrid-Andalucía por un alcance entre dos trens, entre Mora, Orgaz e Urda. Para más información deben contactar con las distintas compañías que operan en esa línea. El servicio ferroviario sigue prestando los tramos de alta velocidad de Madrid-Toledo, Málaga y Sevilla. Un choque, un alcance entre dos trens, entre Mora e Orgaz e Urda. Cambiamos de asunto porque hicimos esa información sobre un choque entre los trens debido a un xío publicado por Infoadif. Cometeron un error en la información y referíanse al choque de alcance del pasado miércoles. Y continuamos.

Sí, continuamos, eh? Es que fa baixades.

Es veu que Adif va publicar per error un tuit de la setmana passada i el programa el va veure i tal com raja, doncs el van llegir. Però la cosa no s'acaba aquí, perquè a la ràdio pública gallega, al Matí de Catalunya Ràdio d'allà, el Ricard Ustrell Gallec, que ja veureu, per cert, quin to de veu que té, els va passar el mateix.

Estamos recibiendo noticias a través de las redes sociales del propio Adif, Celia, de un nuevo alcance.

Sí, era una informació que té colgada en aquests moments a DIF, en la seva compte en XE, que diu. Són

coses que passen també a les ràdios i televisions del país. Home, saps que quan llegeixes primer i penses després, no? Sí, per això dic que passa. Ara grau, Eva Pomar, és David Madí, Nacho Corredor. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies, bon dia. Un aplauso i de seguida Joan Soler amb nosaltres.

Tot seguit, nova sessió de l'espai de benestar emocional Joan, què em passa? Amb Joan Soler i Socarrats.

I a les 11 podrem saludar i felicitar en directe els guanyadors dels Premis Onda, Toni Soler, pel Polònia 20 anys, i Roger Carandell, Marta Montaner i Juliana Canet, pel que no sortir d'aquí, de Catalunya Ràdio.

I parlarem del documental Vecinos de Hormigón, que s'ha estrenat a Movistar. Ens visitarà el seu director, Fèlix Colomer, i serem a Badia del Vallès.

Des de les 6 fins a la 1, escoltes al matí de Catalunya Ràdio, amb Ricard Tostrell.

L'Enigmarius, amb Màrius Serra. Avui l'Enigmarius feia llengua africana que funciona en segona persona. I la resposta era bantu. El bantu, o bantu, és un grup de llengües nigerocongoleses parlades a la meitat meridional d'Àfrica. I si van en segona persona és que bantu. 1.327. De les 1.439 respostes rebudes, són encertades i, per tant, avui l'Enigmàrius dona 7 punts per a la Copa. Guanya el lot d'embotits del grup La Selva. Jordi, Morell i Núñez, de Barcelona. I avui també ens heu dit Hausa, Wolof i sobretot, sobretot, Tutsi, que no és pas cap nom de llengua, perquè els Tutsi parlen una llengua bantu, igual com els utus.

Escolta, ¿per què et tapes la cara amb un copó de l'11 de l'11 de l'11? Perquè no vull.

Si no vols que et reconeguin perquè ets milionari, compte que arriba un premi d'11 milions i 11 premis d'un milió. Sorteig 11 de l'11 de l'11. El sorteig de l'11 que reparteix més premis milionaris. 11. Ben jugat.

Juga responsablement i només si ets major d'edat.

Compartir. Descobrir. Viatjar. Riure. 130 milions. Amics. Llocs. Moments. Somnis. 130 milions. En el pot especial d'Euromillones de 130 milions hi caben moltes coses. El divendres 6 de novembre amb Euromillones, pot especial de 130 milions. I a més del pot, el millor que tant sí com no toca a Espanya. Euromillones. No hi ha res més gran. L'Oteria se't recorda que jugues amb responsabilitat i només si ets major d'edat.

No és només un reality. A qui hem vingut aquí? A guanyar! Tampoc una cursa més. És la travessa que posarà els nostres vips al límit. Vaig al límit amb tu.

La travessa Expedició Tramuntana. Ja disponible a la plataforma 3CAT.

Els millors preus del Black Friday ja els tens al Corte Inglés.

Anticipa't amb una escombra aspiradora recarregable Dyson B-15 que costava 799 euros, ara per 559 i amb finançament fins en 12 mesos. Fins al 8 de novembre, anticipa't al Black Friday i al Corte Inglés. Finança-ho a la botiga o amb la targeta al Corte Inglés a la web i a la web. Finançament ofert per financiar el Corte Inglés i subjecte a la seva aprovació.

Consulta amb les condicions al Corte Inglés. A Westfield Glories ens sumem a la festa major de Clot, Camp de l'Arpa. Del 30 d'octubre al 14 de novembre t'esperem amb bingo musical, karaoke, jocs tradicionals en família, concurs de ball i compte a comptes pels petits. Activitats per a totes les edats, per a trobar-nos, gaudir junts i continuar fent barri. Westfield Glories, que comenci la festa!

Tu no ets només una póliza, ni nosaltres una asseguradora més. Funcionem com un model cooperatiu de metges i usuaris sense ànim de lucre on ens cuidem entre tots al llarg de tota la vida. Assistència sanitària, la dels metges i la teva.

Cataluña Radio. Som 3K.

Una tardor molt super amb un Super 3x2 a Supercori per Cori Supermercat al Corte Inglés. Només del 28 d'octubre al 10 de novembre tens un 3x2 a milers de productes d'alimentació, drogueria i perfumeria. I a més a més un 25% de regal en una gran selecció d'articles. Consulta amb les condicions. Supercori per Cori Supermercat al Corte Inglés. Quan compres bé, ho trobes més bo.

Soc Anabel Casés Lechuga i fa 59 anys que soc d'Atlantida, des que vaig néixer. Han passat els meus avis, els meus pares, nosaltres i els nostres fills. Quatre generacions d'Atlantida.

El millor d'aquests 100 anys ets tu. Atlantida, un segle fent salut.

Em dic Nil, tinc 25 anys i molts dubtes. Jo ho buscava tot per internet, fins que un dia vaig trucar al 012 i vaig flipar. M'ho van aclarir tot, en una conversa, amb un humà i gratis. Des d'aleshores no puc parar. Ho consulto tot. Fa poc els vaig preguntar si m'havia de fer un tatuatge al braç o a la cama. Em van informar sobre les condicions sanitàries dels centres, però la ubicació del tatuatge ja era cosa meva. Així que m'he decidit. El tatuatge va al braç.

Si tens dubtes sobre tràmits, ajuts o serveis de la Generalitat, el 012 t'informa i t'ofereix l'orientació que necessites. Truca al 012, davant del dubte, la millor resposta. Generalitat de Catalunya.

Ja el tenim. Fins al 25 de novembre, un 25% de regal en totes les joguines a Hipercor i al Corte Inglés. Les Barbies,

la casa de nines de Gabi, els Lego, els superherois de Marvel, totes les joguines fins i tot les més buscades

de les grans marques. Amb un 25% de regal.

Perquè puguis comprar més joguines del 17 de

desembre al 5 de gener.

A Hipercor i al Corte Inglés, a la botiga web i app. El Matí de Catalunya Ràdio.

Joan, què em passa? Amb Joan Soler Sucarrats.

És l'espai de benestar emocional amb Joan Soler Sucarrats del Matí de Catalunya Ràdio. Joan, què tal? Bon dia. Molt bé. I tu? Bé. M'has portat una caixa avui, no? Sí, una caixa amb cartes, cartes de coloraines. Per entendre'ns més. Mostrons. Ets el primer que crec que llegeix bé la caixa, la primera. És que sóc un tio molt modern, jo, amb símbols i coses. Mira, abans de que te les miris i que rebusquis, m'agradaria explicar-te una mica per on van els tiros avui, els trets, i després al final, si vols jugar-hi, que hi puguis jugar. Va, doncs m'espero. Això era improvisat, no volia que ni les obrissis al principi. Volia plantejar-te una situació hipotètica i que tu em diguis a veure com creus que et sentiries en cada situació. Sé que això és Joan com et sents, però avui serà una mica com et sents tu. Imagina't que hem quedat, tu i jo, d'acord? Hem quedat per sopar, d'acord? Per sopar. Però res, 10 minuts abans, jo t'envio un missatge i et dic, tu, recado que al final no vinc. Com et faràs sentir això? Home, si hem quedat a Olot, doncs serà una putada perquè hauria de tornar enrere. Si és a prop de casa, 10 minuts, doncs, home, sabrà greu, sí. Raviat, potser una mica, no? Ràbia. Sí. D'acord. I si sempre t'ho faig? I no és el primer cop que et dic, ah, 15 minuts abans.

No, és que al final no vindré, encara que sigui a Olot, encara que sigui a Barcelona. Ja. Creus que t'emprenyaràs encara? Potser una mica més, no? I si aquell dia t'ha tocat, jo què sé, la loteria, i t'han donat un ascens i t'has trobat. Potser no tant. La qüestió és, en els dos casos, o potser hi ha algun cas hipotètic en què jo et cancelo el pla a l'últim moment i tu penses, hòstia, perfecte. Si vaig molt cansat, si tinc temes pendents, no? I dius, ostres, m'ha anat molt bé perquè ara així aprofitaré el temps per fer no sé què o per descansar. Exacte. La meva idea, només plantejant aquesta situació, i és una cosa que intento fer als tallers, és si sempre pensem que les coses que ens passen des de fora ens haurien de causar una certa emoció en concret, a vegades pensem de forma causal. És a dir, algú et cancela un pla i jo hauria d'estar sentint ràbia, frustració o el que sigui. Però la veritat és que tots hem viscut alguna situació en què ens han cancelat 15 minuts abans i has fet. Perfecte. Perfecte. Perfecte perquè no tenia ganes de quedar amb aquella persona o perquè el que tu deies ara volia descansar. I la qüestió és que no és tant la cosa que ens

ha passat a fora, que és el detonant, i té una molta importància, sinó és què hi pot haver darrere. I darrere tots els humans compartim les mateixes coses que serien com les necessitats. Avui la idea que vinc a portar sobre la taula és aquesta. Moltes vegades no sentim pel que ha passat a fora, sinó que és el detonant. Òbviament és important, no deixem de banda, sinó quina és la necessitat que hi ha darrere. Perquè en el cas que tu hagis sentit ràbia, aquesta ràbia és una emoció, és una alarma. Que aquesta alarma s'encén quan hi ha alguna necessitat humana i universal que tots necessitem, que tu no estàs tenint coberta en aquell moment. Que quina diries que és? Tu sents ràbia, frustració. De que no et facin cas? I això a nivell de necessitats universals, quin nom li posaries? Que no et facin cas. Tinc una necessitat social, potser, no? O de contacte amb l'altre. Ah, vale, per exemple, seria una necessitat de connexió, de contacte. Però també podria ser una necessitat, per exemple, de respecte. Si t'ho he fet moltes vegades, tu dius, hòstia, és que no em té respecte. Ja, més d'ego, no? Demà m'han ferit l'ego. Més que l'ego, tots necessitem ser respectats. Sí, sí, sí. O de compromís, perquè tu t'havies organitzat la teva agenda i havies dit, va, doncs agafaré un bus,

que tarda una hora i tres quarts, arribar a Olot i. Clar, aquí els valors també juguen un paper, no? Cadascú té els valors més sagrats o menys, i en funció d'això pots reaccionar més d'una manera. És molt guai que treguis això perquè els valors, o sigui, tu pots tenir valors diferents als meus, però a nivell de necessitats tots els humans som bastant iguals. Tots necessitem les mateixes coses. Amor, respecte, coneixement, exacte. La manera en què tu intentaràs aconseguir aquestes necessitats cobertes potser sí que varia. És a dir, fiquem el cas, jo dic, hòstia, necessito que tu callis. Que tu callis no és una necessitat universal, perquè no la compartim tots els humans, que tu callis. Però la necessitat de silenci, o la de tranquil·litat, o la de descans, sí que la compartim. Que tu callis és una de les moltes formes en què jo puc aconseguir cobrir aquesta necessitat de descans. Si estem en el mateix moment, en el mateix mut, perquè potser tu vols silenci, avui soroll. Però aquestes dues històries no ens posarem mai d'acord en qui té raó. Mai? No, perquè tothom la té, tothom té una necessitat concreta. Jo imagino que aquí hi ha música, i està a 30 decibels, no sé si és molt o és poc, i tu dius, està massa alta, jo dic, està massa baixa. Tots dos tenim raó en aquest sentit.

Si ens volem posar d'acord en quin és el volum correcte de música, no ens posarem mai d'acord. El que jo puc escoltar de tu és que tu em diguis, jo ara necessito més silenci, més tranquil·litat, i en canvi jo dir-te, jo necessito més diversió, més. Llavors, en aquest cas, tots dos tindríem raó. Mira, hi ha una cosa que a mi em passa molt sovint, allà als tallers de comunicació no violenta, perquè tot això és comunicació no violenta, és ADN Marshall Rosenberg, res del que digui ara serà nou. Si jo tinc una parella que a mi em dona molt més amor, molt més intimitat del que jo vull, jo diria que és una persona. Aguia. Exacte, és massa intensa. Atabala. És una intensa, aquesta persona és una intensa. Però si aquesta mateixa persona un dia no em dona el mateix carinyo que jo m'espero o tant d'amor i tanta intimitat com a mi m'agradaria, diré que és freda. I és com molt curiós que nosaltres expresem amb la paraula necessitada i amb la paraula freda coses que podrien ser millor expressades o més boniques si jo digués ostres, jo necessito avui més intimitat, necessito més connexió o avui necessito més espai, necessito més temps. Per tant, la conclusió del que ens vens a dir és que a l'hora d'entendre el que ens passa, les emocions que sentim no han de mirar cap a l'altre,

sinó cap a nosaltres. Aquesta seria una peça del puzzle, però fins i tot pots mirar les altres persones. A mi una de les coses que més m'agrada de Marshall Rosenberg diu que els humans, al llarg de la nostra vida, només sabem dir dues coses. Dues coses, la primera és gràcies i diem gràcies de moltes formes diverses quan balles, quan aprens, quan parles amb algú i diverteixes i rius, és una forma de dir gràcies gràcies a la vida i gràcies per cobrir-nos entre totes les nostres necessitats o sigui, quan el Cesc em digui avui estàs molt idiota li diré, no és problema teu que no ho estàs llegint bé jo avui estic com estic és tu com ho reps, Cesc exacte. Però si tu et poses aquestes orelles de comunicació no violenta, tu traduiràs aquesta frase, ets un idiota, i tu podràs traduir la realitat que hi ha sota a nivell d'emocions i necessitats. És que el Cesc necessita carinyo, m'està dient. Ah, potser és això. O potser està O potser sóc idiota. Clar, també podria ser. Podria ser que en Cesc necessités com més diversió i amb això volgués jugar amb tu. Clar. O també podria ser, ostres, necessito més seriositat avui perquè estic patint per l'audiència. Les dues històries, no sé quina de les dues històries és correcta. Però les dues són veritat. Fins que ell no tradueixi la paraula ets un idiota

en alguna cosa que pugui entendre a nivell d'emocions i necessitats universals. Per això, amb l'exemple d'arribar tard al restaurant, no és tan important que jo canceli el pla, que ho és, perquè jo soc responsable de cancelar el pla, i sense que jo no cancelés el pla, tu no sentiries certes coses, sinó entendre què hi ha darrere. Perquè si t'ha tocat la loteria, tens. Moltes necessitats cobertes. Això ens porta a parlar d'un tema que a mi sempre em fascina, que és la culpa. Sempre ens sentim culpables o no culpables de les decisions que prenem i que tenen un efecte a l'altre o al revés. Que la decisió d'un altre ens afecti d'aquella determinada manera a nosaltres perquè soc burro, perquè he tornat a confiar en aquell amic que sé que em deixaria tirat. La culpa és el gran mal que tenim a la societat que vivim, no? A mi m'encanta aquest tema perquè amb aquest mateix discurs que estic fent a vegades la primera cosa que em surt d'una persona que diu una cosa, però això no és molt perillós, per exemple, que cadascú es sobrerresponsabilitzi de les seves necessitats i que l'altre s'exculpi del que ha fet, que és exactament això, en plan si jo et foto un cop de puny a la cara hi haurà persones que et diran, bueno, no és el meu puny el que t'ha fet mal, és la teva necessitat

de seguretat fotent-ne el boig, dient. I després jo et diria, tio, treballa't, treballa la teva necessitat de seguretat. Què passa? Que jo puc cuidar molt bé el que dic, el que faig, el que penso, com parlo, el que no dic, el que no faig, el que no penso, amb tu. Perquè tinc una cosa que es diu empatia i no vull que t'ho pateixis, i vull cuidar les paraules, i vull responsabilitzar-me de les meves paraules. I tot i així, fent tots aquests actes, que tu t'ho prenguis malament. Jo vaig conèixer una persona que em deia, jo el cotxe miro molt el mòbil perquè és que amb aquests cotxes nous que posen tantes pantalles em distreuen, però el fabricant m'està convidant a distreure'm i no ho puc evitar. Dic, home, però tu ets responsable de mirar-ho o no, no? No culpis el fabricant del cotxe, només. És com una gala té responsabilitat en el rodar, no? Clar, és exactament el mateix. Si jo dic, va, jo no he de vigilar el meu discurs, jo no he de vigilar com parlo perquè crec que les coses dels altres és la forma en què s'ho prenen i són les seves necessitats, jo tinc carta blanca per dir les coses com a mi em doni la gana. I no és això, és jo vull cuidar les coses que dic. Per una qüestió molt senzilla, que és com en plan per empatia.

No sé si la sèrie aquesta, em sembla que es diu Afterlife, d'Enriqui Gervais, té una escena molt guai que se li apropa a una treballadora i li diu, Riqui, tu que no creus en el bé i el mal perquè no creus en Déu, com és que no vas per la vida matant i violant pel carrer? Eh? Per què no ho fas? I se la mira així d'enric i diu, sí, sí, jo mato i pillalo tanta gent com vull cada dia, que és precisament zero. Però no ho faig perquè hi hagi una norma al cel que estigui esculpida en pedra d'on estan les coses bones i les dolentes i que hi hagi una. No, ho faig per una qüestió molt més senzilla que és empatia, perquè penso en el dolor que pot generar això, penso en el dolor que em generaria.