El matí, de 10 a 11 h (Magazín) - 06/11/2026

Callats. Jo només li dic una cosa. Quan el PSOE va arribar al govern d'Espanya, el problema de l'habitatge era el problema número 16, si no m'equivoco. El problema no sé si era el 6 o el 16, ara no recordo exactament. I en aquests moments és el problema número 1. A partir d'aquí alguna responsabilitat tindran.

Ahir vam sentir a Colto García. No sé què li ha semblat a aquests àudios afirmant que l'advocat del Partit Popular Alberto Durán va oferir-li un milió d'euros per esquitxar Sánchez i el seu entorn.

Doncs mira, és més o menys el mateix que va dir el 6 de maig, que ho vaig estar buscant, perquè em sonava. Va dir el 6 de maig davant del Tribunal Suprem. Va dir que el Partido Popular estava darrere i li havien fet oferta. I evidentment el Tribunal Suprem no li va fer ni cas al final. Si tu dius això, que tens que demostrar-ho amb una prova evident, no em serveix. Si es demostrés, què li semblaria? Home, si és de Montserrat em semblaria malament, evidentment, em semblaria malament, però és que jo coneixent el meu partit sé que això no ho han fet, i per tant jo tinc la tranquil·litat absoluta, i és més, li diré, jo crec que Coldo García, crec que no, estic segur, però vaja, és una opinió subjectiva, Coldo García i Ábalos no li interessa que governi el Partit Popular, perquè en aquests moments hi ha molta informació, estic segur que el Partit Socialista té i que encara no es coneix sobre les tapisondades que han fet aquesta gent que han estat condenats. Si ens el Partit Popular, Feijó ja ha dit que farà auditoria de totes les comptes i probablement sortiran més informacions que en aquests moments no coneixem i, per tant, entenc. Des d'un punt de vista personal, que a Coldo i a Avalos no els interessa que governi el Partit Popular. Però és la meva opinió i és subjectiva i em puc equivocar.

I per acabar, només volia preguntar-li si coneixes Silvia Oriols. No, però sí que li dic que un dia d'aquests, que aniré a fer campanya a Girona, em sembla que dins del circuit vaig a Ripoll. I si vaig a Ripoll, li diré per saludar-la. Què li sembla? De saludar-la? No, què li sembla a ella? Bueno, anem a veure. Em sembla que fa un discurs que és atractiu, és un discurs per una part de la població, és una independentista furibunda, evidentment, però ella sap que en aquests moments, per sobre del discurs i per sobre de l'inquietud independentista, ja no ha sigut plantejaments que jo no coincideixo amb molts d'ells, li he de dir. Jo no crec que el fet que tu siguis estranger. Ets dolent. Jo amb això no coincideixo però sí que em sembla que és una opció i crec que és l'espai que Junts ha deixat perdre. Creu que Junts hauria de ser més urriolista? No, jo crec que Junts en aquests moments ja fa temps està desorientat Junts, que era un partit era un partit, ve d'un partit que era convergència de centre-dreta, per entendre'ns, un moment donat es passa a fer plantejaments molt d'esquerres, sota el meu punt de vista, i deixar un espai que està orfe, deixar un espai de gent que és nacional i molt nacionalista, o nacionalista, que és gent d'ordre, i aquí Uriols jo crec que s'ha pigut ha sapigut utilitzar-ho amb intel·ligència.

Després jo li dic, si arribés a governar, en els que no són catalans els tractaria com crec, faria el mateix plantejament que els musulmans, que diu els marroquíes i tal. Però jo crec que és una opció que està sobre la taula de les persones que són independentistes, però que també els preocupa aquesta qüestió. I una última qüestió. Entre ser alcalde de Badalona o ser ministre d'Espanya, què triarà? No, és que no hi ha res a triar. No hi ha res a triar. Jo soc alcalde de Badalona. És la il·lusió de la meva vida, volia ser alcalde. Jo vaig entrar en política perquè volia ser alcalde. Jo crec que el que faig, o sigui, aquesta proposta que em van fer, que primer em va agafar per sorpresa, ho vaig reconèixer, però que després cada cop l'hi veig més lògica, l'hi veig més sentit, perquè crec no tan sols que és compatible, sinó que és complementari el fet que jo estigui fent aquestes lleis que coordini aquest llei tan important, crec que ajuda no tan sols a Badalona, sinó a la resta de municipis, i per tant li diu de manera molt clara i pot guardar la gravació. O sigui, jo vull ser, jo soc alcalde de Badalona, és a dir, ser alcalde de Badalona, i les properes eleccions en tornaré a presentar, perquè estic convençut, doncs, que la major part dels veïns de Badalona estan contents com s'estan fent les coses. Per tant, no serà ministre.

No seré ministre. Xavier García Oriol, moltes gràcies i molta sort. Encantat.

La novela guanyadora del primer premi Los Somni de la Magrana ja és a les llibreries. Sorra, de Cristina Genevat, és un o de la llibertat i la fantasia. Tres veus, tres moments de la vida per aprendre que ara i sempre són en el fons la mateixa cosa.

Benvinguts a l'Arqueolab Famílies, el nou espai del Museu d'Arqueologia de Catalunya, a Barcelona, on la història es descobreix jugant, experimentant i investigant. T'esperem cada diumenge a dos quarts d'onze al Parc de Montjuïc. Més informació, mag.cat. El passat és ple de pistes. Vine a descobrir-les. Generalitat de Catalunya.

Modli Cru per primera vegada a Barcelona. Dissabte 3 de juliol al Barcelona Rockfest. De l'1 al 4 de juliol, al Parc de Can Sam de Santa Coloma de Gramenet. Entrades a barcelonarockfest.com Emilio Duró, Llucia Ferrer, Pilar Eire i Carlos Latre

a Colapsa amb Jordi González. Dissabte a la nit de TV3 i a la plataforma 3CAT.

Ja el tenim. Fins al 25 de novembre, un 25% de regal en totes les joguines a Hipercor i al Corte Inglés. Les Barbies,

la casa de nines de Gabi, els Lego, els Super Royals de Marvel. Totes les joguines, fins i tot les més buscades de les grans marques. Amb un 25% de regal. Perquè puguis comprar més joguines del 17 de desembre al 5 de gener. A Hipercor i al Corte Inglés, a la botiga web i app. Som 3K. Som 3K. Tu no ets només una pòlissa, ni nosaltres una asseguradora més. Funcionem com un model cooperatiu de metges

i usuaris sense ànim de lucre, on ens cuidem entre tots al llarg de tota la vida. Assistència sanitària, la dels metges i la teva.

Tanca els ulls. Recordes aquells dies que ficar-te dins d'un toll era divertit? Ara obre'ls i torna a ser aquell nen. Torna a gaudir d'estrenar sabates noves. Torna en els 10 dies Kia, del 5 al 16 de novembre. Estrena el teu Kia i recupera aquella il·lusió. Visita'ns a la xarxa Kia de la província de Barcelona. Kia. Movement that inspires.

Mamma Mia! Mamma Mia! el musical arriba al Teatre d'Eboli amb una nova producció per convertir Barcelona en la gran festa d'abans. Música i emoció s'uneixen en un espectacle únic on no podràs deixar de cantar i ballar. Compra ja les entrades a Mamma Mia! el musical Punes i uneix-te a la festa de l'any.

Passen 8 minuts de les 10 del matí amb Laura Zanara, Marc Bataller, Jordi Cominal i Claudi Pérez. No sé cosa ha semblat aquesta entrevista amb Xavier García Albiol.

Bueno, d'entrada, ja per major gaudi de la taula, reconèixer que coincidim l'Oriol i jo en. Sí, sí, ha sorprès, ha sorprès. Tampoc m'ha sorprès tant. A mi no m'ha sorprès tant. En la coalició, tal com expliquem que és la vaga general d'això. Més enllà d'això, jo diria tres o quatre coses que no. Una de bona i dues o tres que jo crec que. Bueno, que no hi estic gens d'acord, no? La primera és que jo crec que és un error que es presenti i que li fa un servei al seu partit. Perquè, evidentment, assumir el discurs del PP estatal el descentra. Ell és un alcalde que a Badalona el vota gent de tots els partits per la seva manera de fer, perquè s'ocupa de les coses petites, etc. I anar a un discurs del PP estatal, en aquest sentit, el descentra. Tu li has preguntat per ministre, jo crec que això per ell és un assaig general per si serà candidat una altra vegada a la Generalitat o no. I ara anem als dues o tres contradiccions que jo li plantejaria. Ell pot fer d'alcalde xèrif a Badalona, però no podrà fer-ho per tota Espanya. Per tant, una cosa és anar a la porta dels veïns de la teva ciutat, l'altra cosa és pensar que pots fer el mateix ocupant-te de tota Espanya. Però llavors aquí hi ha la contradicció en termes, perquè ell ha dit, quan jo vaig a la porta

d'un habitatge, no faig res il·legal, tot el que faig es pot fer. Llavors la pregunta és, per tant, quina llei vas a fer? Si existeix. És a dir, si el que tu fas d'anar a la porta dels veïns i dir no sé què i no sé quants, és legal, sí que és legal. Per què? Perquè hi ha una llei que t'ho permet fer. Per tant, aquí estem parlant de gestió immediata, que és el que ella ha fet. Un codi concret a la Guàrdia Urbana de Badalona i un alcalde disposat a fer de sereno i anar a la porta dels veïns. Però que això passi en una ciutat no vol dir, un, que no pogués estar passant a totes, perquè la llei ho permet, I d'altra banda no vol dir que passi a totes a partir de no sé quan, perquè si el jutge en qüestió, o l'alcalde en qüestió, o la policia en qüestió no ho fa, doncs això no passarà. El tema del català, que es fa al simpàtic, però el seu partit ha dit el que ha dit, i que vol imposar el castellà a l'escola. Anem a les coses petites tal com li agrada a ell. Tu ara si et vas a fer un DNI o un passaport, no ho pots fer amb llengua catalana. Si et dirigeix un policia

estatal o la Guàrdia Civil, no ho pots fer amb llengua catalana. Si has d'anar a declarar davant d'un jutge, majoritàriament no ho pots fer amb llengua catalana. Si reps una ascendència judicial, majoritàriament no serà amb llengua catalana. Sobretot de persones, si vas a un restaurant, difícilment seràs atès amb llengua catalana. Si vas al metge, difícilment seràs atès amb llengua catalana. Si truques a qualsevol empresa multinacional de serveis, impossible que t'atenguin amb llengua catalana. Si vas al cinema, només trobaràs un 4% de pel·lícules en llengua catalana. Si et baixes a aplicacions i serveis digitals, no estaran en llengua catalana. Si vols parlar amb la Siri, no pots parlar-hi en llengua catalana. No ens toqueu els pebrots amb la llengua catalana a dir que a veure què. Perquè per mi em sembla que és un escàndol. I el seu partit ho ha fomentat com el que més. Perquè per més discurs centrat que tingui l'albiola Catalunya que el té, el seu partit, en el cas de la llengua,

el seu partit. No sé, jo el qualificaria en moltes coses.

A la que surten males enquestes a Espanya, el primer que fa és vamos a imponer la llengua castellana. És a dir, ens fan una arba política llancívola. I per tant, en aquest sentit, ha sigut molt maldestre el que ells han fet. I per últim. Dic que em sembla un error l'acord amb el Senat. Molt sorprenent que no defensi la seva coalició a Girona. En cap moment ha demanat el vot pel que representa el PP a Girona, que és una persona de Vox. Això és curiós. I em sembla un error, perquè han anat a fer el mateix que han fet al Frente Amplio i PSOE, d'anar a comptar senadors al curt termini. Però fer-ho amb el PP el condemna a l'extrema dreta. És que mai havíem vist

pactes abans dels resultats.

Exactament. Perquè, tal com ell diu, recordem que el Pujol era una persona odiada. Però bé que ha reivindicat l'acord de finançament d'Aznar en Pujol. Pujol que va donar suport a l'1 d'octubre, al 9-N, etcètera, etcètera. Per tant, córrer prèviament a anar-se'n amb Vox, jo crec que els tanca moltes portes al Partit Popular.

Marc. Sí, agafant això mateix que diu en Jordi, el territori que em conec bé, Girona, quan li has preguntat, el conseller n'ha fet una miqueta l'orni. No ho acabo d'entendre, no? Com una miqueta esquivant la pregunta, diguent, ja m'intento no. No posar-me en aquest fangar, però que és sorprenent que tu no et presentis a unes vistes al Senat i diguis, no, jo demanaré el vot. Per la meva persona, pel Congrés. Dius, ja, però el Senat també es vota. I si heu fet aquests pactes preelectorals, he de voler dir que és una cambra prou important com per intentar aconseguir dos terços i poder fer certes modificacions que molt de cops la gent no sap. I recordem que Vox es presenta a Girona i Tarragona i el PP no, per primer cop en la història. Per tant, és bastant sorprenent i veurem què fan aquests votants, o possibles votants del PP, si al final es decanten. Pel tema de Vox al Senat. Després, el que deia també del català. Evidentment que és una estratègia de pal i pastanaga. Surt Feijó aquí amb una campanya, precampanya electoral, dient que ens carreguem la immersió lingüística, que ha d'haver-hi una educació en català i castellà que sigui el 50%, i després surt aquest senyor dient que a Berga, crec que ha dit, es parla molt català i poc castellà, li recomano que es passegi per Berga. Li recomano, perquè la gent de Berga també sap parlar castellà, que jo sàpiga,

i la gent de l'àrea metropolitana estic segur que també sap parlar català. Una altra cosa és que no l'utilitzi. Ara, és cert que vol fer aquest discurs amable, fins i tot recorda que l'Ajuntament de Badalona va acabar votant a fort del Pacte Nacional per la Llengua, que després va acabar matitzant en unes declaracions en aquesta casa, recordo que se'l va trucar i va dir no havíem votat ben bé així, si no havíem votat punt a punt, per tant, però ell va acabar votant, però amb aquesta estratègia, repeteixo, de pal i pastanaga, jo intento fer-me l'amable. Bueno, escolta, és un partit agressiu contra la llengua, és un partit que va seguir exactament les mateixes directrius que Ciudadanos i que, la mínima que pugui, intentarà fer aquests 50-50, carregar-se la immersió i potenciar més el castellà, perquè ells diuen que aquí no es parla gaire castellà, cosa que no ho acabo. No m'ho acabo d'entendre. I un parell de conceptes més. La part final, aquest tema d'aliança, com l'ha abraçat, l'ha acabat abraçant, aquesta senyora. No l'ha criticat, al contrari, ha dit, evidentment, que estar als antípodes només faltaria des d'un punt de vista de la independència, però que ha dit, bé, és una política que prou bé, aniré a Ripoll, la saludaré. Per tant, una miqueta, el que ha fet aquests últims dies Vox, que recordem que Vox també s'ha anat acostant amb el tema de. Amb el tema d'aliança. I després les ocupacions.

És que, clar, em sembla un discurs tan bèstia, dir-li alguna cosa d'escòria humana. No m'estranya, aquest senyor, recordem que el 2015 es va presentar a la reelecció de les eleccions de Badalona dient amb el seu lema netejant Badalona. O fa un any va fer fora a 400 persones vulnerables en ple de campanya de Nadal quan feia fred de l'Institut B9. I a sobre es banta d'aquesta actitud xulesca, gairebé de macarra contra les ocupacions. Sí, aniré allà i. Hi ha hagut un moment. Que ella ha vingut a dir en el delinqüent aquest que ha tallat d'escòria humana, que ha dit l'agafava i empeçava a dir li escanyaré el coll. Perquè ha deixat uns punts suspensius, no sé si t'hi has fixat, que l'agafaria pel carrer i després deia bé, el portaria al jutjat i el.

Bueno, crec que en el tuit va dir alguna cosa tipus el de portaria obligant-lo a nedar fins a casa seva. Crec que era alguna cosa així i ho podem mirar exactament,

però crec que era una cosa així. Ja que només li faltava dir-lo, el trobaré pel carrer i l'apallissaré. És una actitud. Macarra, xulesca, pròpia d'un alcalde, que és cert que des d'un punt de vista comunicatiu connecta amb certs veïns, és a dir. Mira, perdó, va dir l'home d'Escoria

Humana i Canalla i va dir que el faria tornar a nedar en el Marroc, això va dir.

No només és Escòria. Sí que és veritat, a favor seu, que fa servir un tipus de comunicació, si ara m'estric de tots els seus missatges que dona, que acaba arribant a la població, a certa gent que vol sentir això. I un últim punt molt ràpid, i ho torno a reiterar, ha coincidit amb en Jordi, amb el tema 100% de la vaga general, per tant, els extrems es toquen o no tant. Laura i Claudi. Laura.

Bueno, dues coses. Començo primer pel tema de la llengua. És incoherent que un candidat del Partit Popular digui que li preocupa la llengua. El senyor Albiol, performativament, pot dir el que li vingui de gust i ell, a nivell personal, pot tenir una inquietud. Tan com vulgui, però és incoherent que representant el Partit Popular digui que per ell això és preocupant, entre altres coses perquè Feijó ha dit en campanya que vol revertir la immersió lingüística, però és que no cal anar massa enrere quan el Partit Popular demanava que s'apliqués un 155 educatiu a Catalunya per garantir més quantitat de castellà. A les aules i quan és el màxim exponent realment del Partit Popular, més que Vox fins i tot, el màxim exponent històric de la persecució contra la nostra llengua, perquè entén perfectament el Partit Popular que és la porta d'entrada de la catalanitat, no és un element que vertebra la nostra identitat col·lectiva. Per tant, és el màxim exponent d'aquesta persecució i ara mateix només cal veure la situació del català al País Valencià per entendre com el perill que té la llengua es diu Partit Popular, es diu espanyolisme i entre l'espanyolisme un dels seus màxims exponents és el del Partit Popular. Jo, això era sobre la llengua, ara vaig a l'ocupació. A mi m'hauria agradat molt fer-li la següent pregunta, que és, digui'm, si us plau, senyor Albiol, si les coneix, que crec sincerament que no,

quines són les dades relatives a l'ocupació a Espanya. Perquè jo crec que no la sap, és molt conscient que no la sap, i no li interessa. No li interessa dir les dades perquè li interessa fabricar un problema que no existeix. I amb això ha tingut la concurrència de molts mitjans de comunicació. Fer veure que l'ocupació és un problema de primer ordre quan les dades indiquen el contrari. Les més recents del Ministeri anterior diuen que les ocupacions a Espanya són irrisòries, ni bé que només representen el 0,05% dels habitatges de tot l'estat que està ocupat. 15.289 denúncias per un parc de més de 26 milions de pisos. L'ocupació no és un problema. Ell centra la seva campanya en això, però és un tema absolutament fabricat i que, insisteixo, ha tingut la concurrència dels mitjans de comunicació. No, no, home, o sigui, de veritat de veritat ficcionarem, Jordi, que som dues persones intel·ligents, crec, eh? Ficcionarem, no crec, però ficcionarem que realment l'ocupació que, insisteixo, a l'estat espanyol representa el 0,05% dels casos de pisos de tot el parc és el principal problema d'habitatge? No t'ho pregunto tu. No dic el principal problema d'habitatge, el que li ocupa el pis és un problema. Fa campanya política fabricant aquest problema que és un problema. Fabricat i a més a més es tracta d'un govern, o sigui d'una persona que és alcalde de Badalona, un govern que una de les seves primeres mesures

quan va arribar a l'alcaldia va ser bàsicament tancar un alberg que donava acollida a persones sense llar, condemnant aquestes persones sense llar o a viure al carrer o bàsicament a ocupar, no hi havia una altra. Per tant, deixem de comprar el relat que aquesta persona està preocupada genuïnament pels veïns i veïnes. Aquesta persona ha sabut que mobilitza molt l'opinió pública en la qüestió de l'ocupació, però és un problema. Inventat. Inventat d'acord amb les dades. Podem dir que estem molt preocupats per això, però d'acord amb les dades, que tu em diguis que hem de situar el marc de la campanya a partir de l'ocupació, quan és el 0,05% del

parc de tot l'habitatge a Espanya, a mi em fa riure. No t'he dit això. Em fa llorar, perquè em sembla molt preocupant. No t'he dit que haguem de centrar això en la campanya. Dic que el que li ocupen un pis sí que és un problema. No diem que no és un problema.

Encara que no sigui majoritari, quan t'ocupen un pis és un problema. Quan t'ocupen un pis, quan és la teva primera residència, a més a més, és que tota l'estona barregem conceptes que són una absurditat. Quan és la teva primera residència i a tu t'entren al teu pis, no és ocupació, és allanament de morada, que disculpeu-me lingüistes, que no sé com es diu en català. I en 48 hores se'n va fora. La majoria d'ocupacions, més del 90%, són en pisos buits de grans fons inversors, de grans fons voltors, de grans tenidors. No ficcionem que això és un problema, de veritat.

Un 96% de les ocupacions són en pisos buits.

I un 80% en grans tenidors, a Catalunya. Doncs hi ha un 4%, que és un problema, si t'ocupen la casa. Sí, però no és un problema general de l'habitatge. Clar, que has dit d'acord. No diguem que no és un problema.

La dreta, tant catalana com espanyola,

se centra en això, bàsicament perquè sap que això mobilitza l'opinió pública, no perquè sigui un problema real. Si ara no tingués aigua aquí per beure, també seria el meu problema. I no és l'eix central de la campanya.

Jo només dic que si voleu combatre el populisme de dretes, intentem no fer veure que no hi ha problemes. No, intentem no enganyar la gent. O intentem no fabricar un problema. Però no diem que si t'ocupen la casa no tens un problema.

No estic dient que si t'ocupen la casa no tens un problema. És que qui ocupa la casa és el 0,05%. Pues electoralment se centra en això. Ten en compte que tu t'ocupes la casa sin un petit tenidor i te l'ocupen a tu.

Quan això no passa, un 36% són a grans tenidors i a pisos buits. No només juga amb això, eh, Badalona?

No només juga amb les ocupacions. Claudi, Claudi. Sí, no només juga amb l'ocupació, també juga amb la migració, no? I aquí també juga amb unes dades que no se sostenen. La migració no s'ha traduït a Espanya ni a Catalunya en un increment de taxes generals de criminalitat. Aquí la Fiscalia. Crec que ha sigut el Jordi aquest que es fa el simpàtic, no? Recordo que la Fiscalia de Barcelona apreciava fa un temps un viatge estigmatitzador en els discursos de l'Albiol avui és veritat que ha estat més matisat i no ha entrat diguem-ne en matèria o almenys no del tot jo aquí diria dues coses més, una. Crec que és molt greu que un candidat del centre-dreta normalitzi l'entrada de l'extrema-dreta a les institucions, que és el que està fent el PP a Espanya, no només el PP, el centre-dreta europeu està una miqueta amb aquest punt de vista. Per exemple, l'AFD ha arribat a. A governar en una regió de l'est d'Alemanya, la Saxònia, amb 15 abstencions de diputats de la CDU, no? O sigui, no és un problema només del PP espanyol, però crec que aquí s'està normalitzant a l'extrema dreta i no es pot, jo crec que no es pot, no és el mateix Vox que el Forn Ampli, no és la mateixa cosa. I l'última cosa que diria, m'ha fet gràcia això de la normalitat al carrer, no? Recordo que l'any 17 gobernava Rajoy i vam tindre els fets de l'1 d'octubre, no?, amb el lio que es va muntar, i ara ell para la normalitat al carrer. Jo li hauria preguntat si ens està dient que les polítiques de Sánchez han contribuït a normalitzar Catalunya, que és el que has d'esperar una mica d'aquesta frase seva de la normalitat al carrer.

Ara són les 10 i 22. Tancarem l'àgora d'aquest divendres, però abans que ni tal els altres, Gerard Jubany, bon dia. Bon dia, mira, avui començo pels matiners del Canalies, un programa que pateix problemes de comunicació interna i això tard o d'hora s'acaba traslladant a l'antena. Passa que en Canalies no hi veu bé, la Lara no hi sent bé i després, clar. Al cap de setmana, adéu.

Alejandro, molt bon dia també. Alejandro. ¿El tinc per aquí? Alejandra. Ha sigut jo, que no m'hi veig de prop. Alejandra. No, Àngela, Àngela. Àngela. A veure, entre jo que no m'hi veig i la Lara que està sorda, doncs ja veus l'híbrid que hem fet. No podem fer un programa de futur d'aquesta manera.

Ni Alejandro, ni Alejandra, ni res. En canvi, al matí de Catalunya Ràdio tot va bé, tot i les mesures de control que ha imposat Ricard Ostrell a quarts de vuit de cada matí obligant en Pol Foradada a informar de què està fent la gent a la redacció en aquell moment per controlar que tothom estigui fent bé la seva feina. És una bona hora. Si no estàs pista, l'hora clau. Sí, és un clima irrespirable. Vull la redacció del matí. Comencem per les opinions destacades. Pol Foradada, bon dia. Bon dia. Com està avui la redacció, Pol? Doncs també, igual que ahir, tothom treballant. Sí, sí, no puc dir una altra cosa. No hi ha algú que estigui una mica despistat fent la compra de. L'Urdes, la companyia de producció, estava esquartarant un paquet amb unes tisores fa poc, feia una mica de por, però s'ha posat a la feina ja. Perfecte, doncs si tothom està treballant és que anem bé. Gràcies, Pol, és el nostre fitxador oficial. És així cada dia, eh? Qui et puc garantir que no fa bé la seva feina és l'encarregat de la megafonia del camp del Getafe. Ahir hi va haver partit de la Conference League Getafe-Brighton. Abans de començar s'anuncia que es farà un minut de silenci per la mort del jugador del Tenerife, Jesús de Miguel. Els jugadors se situen tots al mig del camp, tots junts, abraçats, en silenci, el públic d'en peus. De cop i volta, silenci, i comença a sonar una cançó de Vici que no crec que fos la cançó que necessitaven per aquell moment. L'han de treure i després tornen a posar l'Ave Maria. Gracias, crack. I atenció perquè el Chiringuito, el programa del Pedrerol ha entrat en campanya i ho ha fet posant sobre la taula un tema d'aquests populistes, populistes que omplen hores de tertúlia. Ni habitatge, ni canvi climàtic, ni ocupacions que dèiem ara, ni res de tot això. El tema és la final del Mundial 2030. Ahir el Chiringuito entrevista Alberto Núñez Feijó i li pregunten això. Si usted es presidente y Marruecos nos quita la final del Mundial, usted aboga. Porque España retire la candidatura de la Organización Mundial. Sí. La respuesta es que sí. Clar, i a partir d'aquí, debat al plató. Debat, ho dic per dir perquè tots estan d'acord. Són 50 persones i totes estan d'acord. L'únic matís és si són del PP o de Vox.

Ha habido algo previo, que ha sido la invasión en Ceuta. Y el gobierno español ha mirado para otro lado y nunca ha dicho que ha sido culpa de Marruecos. Luego, ¿ahora qué pretendemos? ¿Que el gobierno español vaya en favor de España? Hombre, le dará a Marruecos lo que le haga falta.

El no sé cuántos de marzo hay una reelección de presidente de la FIFA. Infantino está ahí, ahí. Pero Marruecos le ha prometido votos de África, votos de Asia y no sé qué puñetas más. El gobierno español ha pecado de inacción.

En un mundial que hemos organizado nosotros y que la final se va a disputar en Marrocos. Aquí hay compañeros míos que parecen agentes marroquíes, más que compatriotas españoles. Alfredo Duro.

Doncs fins aquí l'àgora d'avui amb Laura Aznar, Marc Bataller, Jordi Cominal i Claudi Pérez. Gràcies per acompanyar-nos. Fem una pausa i passegem amb Alberto.

Farem la passejada amb Albert Tom i després les recomanacions culturals del cap de setmana. I a les 11, els dilemes amb Judit Mascó, Àngel Llàcer i Elisenda Pineda. Si descobrim una infidelitat, hem d'avisar l'afectat. Des de les 6 fins a les 1, escoltes el Matí de Catalunya Ràdio amb Ricard Tostrell.

Avui l'Enigmarius feia espolia una bateria esgotada i la resposta era expila. Expilar és sinònim d'espoliar i una bateria esgotada pot ser una expila. 669 de les 1.233 respostes rebudes són encertades i, per tant, avui l'Enigmarius dona 14 punts per a la copa. Guanya el lot d'embotits del grup La Selva Montserrat Forradellas Rodríguez, de Corbera de Llobregat. I avui també ens heu dit, sobretot, empara, però també depila, escura o estaca.

El matí de Catalunya Ràdio.

Em dic Nil, tinc 25 anys i molts dubtes. Jo ho buscava tot per internet, fins que un dia vaig trucar al 012 i vaig flipar. M'ho van aclarir tot, en una conversa, amb un humà i gratis. Des d'aleshores no puc parar. Ho consulto tot. Fa poc els vaig preguntar si m'havia de fer un tatuatge al braç o a la cama. Em van informar sobre les condicions sanitàries als centres, però la ubicació del tatuatge ja era cosa meva. Així que m'he decidit.

Si tens dubtes sobre tràmits, ajuts o serveis de la Generalitat, el 012 t'informa i t'ofereix l'orientació que necessites. Truca al 012. Davant del dubte, la millor resposta. Generalitat de Catalunya.

El Matí de Catalunya Ràdio, Ricard Tostrell. Albert, home, què tal? Què tal, Ricard? Bon dia. Bon dia. Sembla que vingui la primavera, amb aquesta temperatura que fa ara a Barcelona. Fa fred, però no és aquell fred que dius, m'haig d'abrigar. Fa fred de primera hora del matí a Barcelona, sobretot a fora de Barcelona. Diu que pujaran les temperatures de cara a dilluns de la setmana que ve. Sí, avui és barruera, 4 sota 0, la vall d'avui. Sí, això sí. Unidor aquí és una altra cosa, sí, sí. Però és una sensació estranya, perquè és com si fos el mes de març, ara mateix, no? Sí, no, no, clar, és que agraeixes aquest sol una mica, no? I clar, al migdia pots fer allò vermut a l'aire lliure, hi deu haver gent que es deu banyar, avui. Sí, però avui, per exemple, el canalista ho deia, no? I que ve aquesta temperatura? I pensava, home, que ve des d'un punt de vista de la nostra vida el cap de setmana, sí. Però des d'un punt de vista climàtic del que vindrà i d'on som, doncs no és gaire bona notícia. Jo crec que avui no ens podem queixar. Avui no ens podem queixar. Ens hem queixat prou del temps aquest any entre la calor i les pluges i les inundacions i tot. Avui és un dia que no ens podem queixar. I bé, aquest cap de setmana, no? Qui miraves? Qui hi ha aquí a la Farga?

No, sempre miro, sempre que arribem a la Farga. Clar, perquè un dia vam trobar Gerard Piqué. Sí, miro qui hi ha, perquè sempre hi ha Xavier Trigas, que avui no el veig. Avui no coneixem ningú, no vols que entrem. No, en principi no hi ha ningú. Saps una idea que tenia per avui per passejar, però vaig pensar, és a saber què ens trobarem, que és demanar-li a la gent què votarà vostè el 29 de novembre. Però faig pensar, potser ens posem en un jardí. Potser la zona no significativa. Potser l'enquesta surt alterada. Potser no serà representativa i llavors la ràdio pública haurem d'anar poble per poble i barri per barri fent la mateixa pregunta. Equilibrar-ho, sí. Sí, sí, una pregunta d'aquelles que. Jo crec que el que preguntaríem avui serà molt diferent del que acabaries. El que acabarà passant. O el que et dirien aquestes persones d'aquí dues setmanes. Per què? Què ha de canviar en dues setmanes? Què creus? No ho sé, però és que anem. Abans ho deia l'Ágora, és que anem a una velocitat de cremar els temes tan ràpid. Sí. O sigui, Mari Carmen fa un mes i una setmana que va morir. No, no, totalment. Ara torna la vaga d'habitatge. Tenim dues vagues del sindicat de maquinistes el dia abans i després de la vaga. Jo no sé de què es parlarà d'aquí dues setmanes, tu ho saps?

No ho sé, però no sé si hi haurà res tan potent com va ser l'accident, o que pugui tenir un impacte tan directe com va ser l'accident del tren, no? Avui ja no en parlem. Home, no en parlem, però continuem tenint a dins, d'alguna manera. Sí, sí, no dic que no sigui un tema important. En tot cas, ha canviat aquella O sigui, el so era la campanya del bon rotllo del pató de Pedro Sánchez, de la Begoña Gómez, de la revuelta de Jordi Wilde i tot això, i el que abans es podia interpretar com el bon rotllo contra l'odi, diguem, ara és més fàcilment interpretable com una frivolitat en un moment en què ha passat el que ha passat, no? Sí. Sí, sí, això ha canviat. I això, clar, per exemple, ara que parlaves de l'accident, m'ha impactat molt també la mort del jugador de futbol del Tenerife, perquè una cosa, jo no sé si tu. Jo, que he vist molts partits de futbol a la meva vida, amb molta gent diferent, un comentari que ha aparegut a molts partits d'aquests és, jo no sé com no es fan més mal. Saps? O sigui, hi ha jugades a cada partit que tu les veus i no estàs acostumat a jugar i dius, hòstia, pot ser que no es fotin més mal, no?

Hi ha repeticions que fa mal de veure-les, aquelles repeticions, no? Sí. Bé, doncs això ha passat, diguem, al final, no? Ha passat una cosa que pràcticament no havia passat mai. He llegit un article ara que va passar un cas molt semblant, es va morir un porter en un xoc així de segona divisió fa 40 anys. Però és una cosa que no hi estem acostumats, i llavors que l'estem pensant molt, amb tota la raó del món, amb el jugador de Tenerife que s'ha mort, estem pensant molt, amb tota la raó del món, amb les 69 víctimes del tren, però llavors hi ha unes altres víctimes que és el que trobo que és un terreny que està per explorar, encara que és el que passa, és a dir, el porter de l'Andorra. O sigui, quan tu provoques, sense voler, la mort d'una o de moltes persones, Què passa després? O sigui, com continues tu? És molt complicat. Perquè, clar, una cosa és la responsabilitat penal que puguis tenir, o sigui, penso en el porter de l'Andorra, però podríem parlar també del controlador aquest que està, que teòricament va dir, no, no, pots continuar, aquest tren pot continuar a marxa normal, no sé què. Encara que tothom li vulgui treure les culpes de sobre, Ell ho té dins, això. Sí, sí. És una cosa personal i emocional. O un accident de cotxe. Quan algú té un accident

de cotxe i provoca, en aquell accident, que algú acabi en un estat vegetatiu o que mori de l'accident, ha de ser bestial. Mira, a mi em va passar una cosa quan tenia 18 anys, que en aquella època ens passava a tots i afortunadament ens en vam sortir bé, però que et treies el carnet, et pensaves que ja sabies conduir i al cap de tres setmanes tenies un accident un dissabte a la nit, diguem, no? I em va passar això, fèiem un ex jo llavors feia primera carrera i vam fer un sopar dels que havíem fet cou a l'Institut de Vic, no? I era a la una de la matinada, em va patinar el cotxe amb un rebot a la tona, vaig anar a parar a l'altre cantó de carretera. I un cotxe que venia es va trobar un obstacle, que era el nostre cotxe allà, pam, impacte, va impactar pel costat, jo no en vaig fer res, i els altres dos que anaven amb mi, excompanys de cou meus, n'hi va haver un que va tenir una conmoció cerebral que no recordava res, i es va estar tota la nit mentre anàvem a l'hospital, que anava dient, què ha passat? I hem tingut un accident, no sé què tal. Jo cap de dos minuts. On som? Hòstia. I jo vaig pensar, però és que. Clar, imagina't que això acaba com acaben tants accidents, diguem, no?

Aquelles hores que jo recordo de tenir la responsabilitat, la culpabilitat de pensar. Que per una maniobra teva, o per no haver estat prou al cas, o per una mica d'excés de velocitat pots causar aquest mal, és una cosa que és molt difícil treure-te-la de sobre. Sí, sobretot aquesta cosa que és una decisió molt concreta, en un moment, en tres segons, et pot canviar la vida per sempre. Totalment. Em fa molt mal veure les imatges prèvies d'aquest partit. O sigui, veure el porter i el jugador abans que tinguin aquest joc. Com la vida començava amb normalitat. Exacte. I el porter, ¿quantes vegades li deu haver passat pel cap aquella jugada? ¿Quantes vegades ha tornat a xocar? ¿Quantes vegades ha pensat, si en comptes d'aixecar els un ull, l'aixeco una mica menys, si en comptes? No? Aquesta cosa de, i si hagués fet això. O altres situacions, per exemple, pares. O sigui, saps aquella notícia que surt de tant en tant que un pare posa un fill dins d'un cotxe pensant-se que només hi posa el cotxet, que el nen no hi és, que el nen està en un altre lloc, en aquell moment ve un descuit d'aquests i resulta que ha tancat el nen al cotxe i el nen acaba morint. O mora en una piscina municipal, i el socorrista no ha estat el cas, o no ha estat el cas el pare,

que a més a més, el pare o la mare, que és qui tenen la responsabilitat de vetllar per aquella persona, no? Sí, sí, és molt difícil de reparar aquest dolor, l'arrossegues tota la vida, suposo que has d'aprendre també a conviure amb això, no? És una nova vida. Ni diuen, fins i tot ni diuen la síndrome de la segona víctima, no? De l'altra víctima, de la víctima que moltes vegades no hi penses tant, i que has de continuar tu vivint, i ja està. No sé, clar, mazón. Una cosa és la cara política que pugui tenir Mazón i tot el que diu de cara en fora per defensar-se, per esquivar responsabilitats penals, però tu creus que de cara en dins, tu creus que quan se'n va a dormir aquest tio o no té cap escrúpol una altra possibilitat que també hi ha gent que és cínica i que té però clar segur que no, que quan se'n va a dormir no pensa, hi ha 229 morts jo estava dinant allà i fotent una sobretaula i ves a saber que fins a les 7 de la tarda quan ja estava, no sé quants morts hi havia que ha sortit ara, que ja pràcticament la meitat dels morts ja ell encara estava dinant, no? vull dir. No ho sé, trobo que és un cas complicat

i que hem de pensar, i que jo crec que s'està fent, això de no atacar, en aquest cas, el porter de l'Andorra, però clar, una cosa és la culpa pública i l'altra és. Com deu estar allibit tot això? Imagina't. Imagina't. Doncs hi pensarem. Albert Tom, gràcies per aquesta passejada. A tu, bon cap de setmana. Fa sol, fa calor ara. Sí, si no et queixis, va.

A Endesa sabem que el teu negoci no és petit ni mitjà, és tan gran com el teu compromís. Per això, impulsem el creixement del teu negoci amb un gestor personal que t'ajudarà a triar una tarifa a la teva mida i aconseguir un consum energètic més eficient. Informa't a ndsa.com barra empreses.

Les guerres, els nous feixismes, la IA. Hem entrat en un punt

de no retorn per la humanitat i el planeta? EMI Internacional 2024 a la millor sèrie documental de format curt. Punt de no retorn, de Raúl Gallego Avellan. Tercera temporada disponible a la plataforma 3CAT. La ciutat celebra el trienni del 60è aniversari del Festival de Jazz de Barcelona amb una programació plena d'estrelles.

La veu màgica de Samara Joy, l'energia de Ramon Mirabet, la guitarra de Vicente Amigo, l'ànima passional d'Israel Fernández, el talent local de la Santa Andreu Jazz Band, l'art captivador de les migues i molts concerts més a les sales més emblemàtiques de Barcelona.

Perquè Barcelona és jazz. Entrades a jazz.barcelona fins al 23 de desembre. A la una del migdia, Catalunya Ràdio, que no surti d'aquí.

Roger, creus que som un programa influent? A veure, influent, influent. No ho sé. Però sí que comencem a rebre certes pressions. I també estem rebent rumors, eh? És veritat. Ara s'han de contrastar, eh? Al final som un programa de servei.

Al Corte Inglés tens un 15% de regal per les compres en matalassos, bases i sofàs. I pots bascanviar-lo

fins a l'11 de novembre en tot llarg i finançar-ho fins a 12 mesos. Només el 6 i 7 de novembre al Corte Inglés. Paga les compres còmodament a la botiga o amb la targeta del Corte Inglés a la web. Finançament ofert per financiar el Corte Inglés EFCSA i subjecte a aprovació. Consulta condicions al departament o al corteinglés.es.

Soc el Sergi Vicente. Retorno a la Xina per explicar-vos com canvia i com ens canviarà.

Després de més de 12 anys vivint a la Xina com a corresponsal, Sergi Vicente torna al país per descobrir com està canviant.

Shanghái la sensació és que és una ciutat que funciona.

I també disponible a la plataforma 3Cat. El Matí de Catalunya Ràdio. Ricard Tostrell. 4.000 serán tres quarts d'onze del matí. A aquesta hora comencem la taula de recomanacions pel cap de setmana. Ho fem amb la Clara Morins, Mariola Covells, Francesc Soler, Paul Corada, Marta Diana i Hermínia Soler.

Bon dia. Bon dia. Bon dia. Com esteu? Bon dia, molt bé. Estem nerviosos per veure

bascar l'Atelier Espanyol a dilluns. Mariola.

Jo sí, jo sí, jo sí. Va ser. Jo crec. Serà un desastre. Os diria que tindrà més que Pedro Sánchez de audiència. Podria ser, eh? Pel morbo, no? Perquè l'expectativa. Hombre, és que l'expectativa és molt gran. Jo ja començ a pensar que s'ha equivocat, però l'Ajuntament Electoral l'obliga, pràcticament. Sí. Però s'ha posat en un jardí que no sé com eixirà. No sé, això crec que no li beneficia pràcticament a ningú. Però bueno, veurem, veurem, veurem. Ho seguirem.

Va, comencem amb recomanacions més tranquil·les. Sí, no? Sí, més tranquil·les. Més tranquil que això, per suport. Una sèrie de filmins.

És Bookish, una sèrie de televisió

veritànica que adapta el personatge de Sherlock Holmes en un llibreter molt peculiar, Gabriel Book, que ajuda la policia a resoldre crims al Londres del 1946, en plena postguerra. També segueix la història del seu matrimoni amb la Truti, una relació molt especial, principalment perquè el Gabriel és gay. Una sèrie amb personatges entranyables, amor als llibres i misteris old school. La primera temporada és una delícia i Filmin acaba de penjar la segona. Per cert, que els fans de Bookish estem d'enhorabona perquè ja ha estat renovada per una tercera temporada. L'has vista, Mariola?

No, encara no. He de dirte, Francesc, que, o sea, la tinc ahí i sempre trobe una altra cosa per vore.

Doncs val molt la pena. Però si tu me la recomanes. Sí, passa molt bé, per reconciliar-se amb la humanitat. Tiraré, tiraré, sí, sí.

No, que n'he sentit a parlar, no l'he vista, eh? La que sé que he vist recentment és El Castillo, que em sembla que la Mariola la va racionar increïble, eh? És molt dura, és molt dura. No tan amable. És duríssima, però molt ben tractat. Sí, sí.

És necessària, aquelles sèries que cal.

És molt dura, diu Ricard, és molt dura. Sempre dius que és molt dura, ja, Ricard, però és que s'han de fer aquestes sèries dures, saps?

No ho sé. Vull dir que sí que s'han de fer, però mai trobo el moment, jo. És molt dura i basada en fets reals. Això sí que ho entenc, Ricard, això sí que ho entenc. Bueno, si no tenim un llibre, va, Mariola.

Venga, este llibre sí que és, no és jaucher, però és molt interessant. És un llibre que està en alta marea, es diu Buscando a Enma, i revisita, companys, el llibre Madame Bovary, de Gustave Flaubert, que tot el món, si no ho he llegit, sap de què va. I aprofita per desmuntar el tal Flaubert, el llibre és de Dacia Mariani, i és un assaig molt minuciós i molt contundent, però lleuger al mateix temps, que és molt difícil fer això, i és molt afilat, i el que fa és xuntar la pròpia vida de l'autor de Flaubert, les seues cartes, que no era un mirlo blanco, he de dir-vos, i anava de putes, també vos ho dic, amb les seues cartes que enviava a amics i amants, i desmunta el mite que tenim al cap de Madame Bovary, d'una dona un poquet caprichosa, va més enllà d'això, que era caprichosa, que era un poquet estúpida, que era un poquet casquivana, que contava a Flaubert, i ho conta de meravella. El llibre és llit fenomenal. Buscando a Emma. Marta, teatre.

Sí, mira, aquest cap de setmana a la Heartbreak Hotel del barri del Badal de Barcelona, que no sé si ho ha anat, és una sala fantàstica, allà s'hi fa una lectura dramatitzada de l'Odissea, l'obra d'Homer, evidentment mai ha mort, i menys ara, que aquest any es va estrenar la pel·lícula amb Matt Damon. Doncs bé, ara arriba una lectura dramatitzada que ho fa la Míriam Mucles i el Joan Sentís. Jo aquesta no l'he vist, perquè ara ja, però sí que els vaig descobrir a tots dos al Maldà amb l'obra No dir de gossos i malditos. Brutal. Brutal. Jo també la vaig veure i vaig al·lucinar amb la Miriam Muclis. Jo la vaig escoltar allà i em va encantar. Crec que és el present i futur del panorama teatral català. Em va entusiasmar. Per tant, tot el que fan, crec que és or, molt recomanable.

Doncs queda recomanat. Clara, ens vols parlar d'una exposició, el Disseny Hub.

Sí, a veure, dius, ostres, disseny, quina mandra, que lluny que ens queda. Doncs no, perquè el disseny forma part de les nostres vides i fan que funcionin millor i que siguin més boniques, per tant, sí rotuna el disseny. L'exposició es titula André Ricard, disseny en ús, i es pot visitar fins al març. Qui és Andrés Ricard? Per qui no el coneguis, una figura molt rellevant del disseny industrial a casa nostra, que ara és viu i deu tenir a la vora de 98 anys, és un pioner total de quan no existien això, les escoles de disseny, i era un ofici que s'aprenia amb la pràctica, inventó alguns objectes quotidians que eren a totes les cases i era allò que duraven tota la vida, no? Per exemple, aquella cafetera tan típica de la iaia, la làmpara que tenia la tieta, un cendrer que has vist mil vegades als bars, els típics interruptors, aquells dels cantons arrodonits, ell tenia molt present que dissenyar era posar-se al servei de les persones i de la societat. I també va dissenyar, també o no, o sobretot va dissenyar, pel qual es va fer famós, el pavatí i la torxa olímpica del 92. Per tant, una figura clau del disseny català que per mi cal

reivindicar moltíssim. Era molt aquest art minimalista, no? Veig que estic veient les imatges d'objectes molt comuns.

Molt quotidiants, sí, i molt funcionals i alhora molt bonics, que aquesta és la clau per mi. Sí, sí, que l'utilitat pot ser bonica. I tant, i ens fa la vida millor.

Pol, dues propostes per córrer contra el fred. Sí, no sé si sou dels runners aquests que busqueu curses, no? Algun dels dies segurament sí. Dues curses diferents, però la primera, un dels clàssics de Barcelona, la cursa de bombers, diumenge al matí. Para tot Barcelona, és molt maca. 10 quilòmetres, és més la gent que protesta perquè es tallen molts carrers que no els que. Es beneficiant de córrer, tot i que aquesta plega 16.000 persones. S'han esgotat dorsal, surt diumenge una miqueta abans de les 10, arriba també a l'estació de França, 10 quilòmetres. I la segona, per si algú necessita incentius per això de córrer, la cursa de la Ratafia, Santa Coloma de Farners, també diumenge. Més interessant, aquesta. Tres modalitats. No sé si els avituallaments hi ha alguna cosa més. 15,5 km, 9 km o també hi ha la cursa dels petits i tot en el marc d'aquesta festa de la Ratafia que se celebra en aquest municipi coincidint amb l'arribada del fred, parades i productes artesans i de degustació pels familiars que acompanyen els corredors al voltant tot de la Ratafia. Ha baixat, no, aquesta febre per córrer? Soler? Tinc la sensació que ja no hi ha tanta. Hi ha gent a qui no li ha arribat mai.

Sí, jo intento no córrer mai, sincerament. Si puc córrer poc.

Pensava que deies la febre per la ratafís. La gent que té pressa. És un tipus de gent, la gent que té pressa, Mariola, que sempre.

Jo no puc parlar d'això. Per què? Perquè estic lluny, estic fora, estic en la vida. El Paul va fer una marató fa dos dies. Jo soc. L'altra banda. No, no, y a mí me encantaría, me encantaría, estas cosas que, no sé si vos pasa, pero que voldríes que t'agradara. Uy, tan. No, no, no. No, no.

Mira, si anessis a la cursa a la ratafia, jo t'acompanyaria, això sí.

No, perdona, torne, o sea, vaig a fer-ho a la inversa. Si anar és tu, jo.

Tots no hi anirem mai. Anar-hi sense córrer, això sí. Armínia. Sí.

Hola, bon dia a tothom. Soc l'Armínia Soler i a continuació els presentaré la meva recomanació cultural pel cap de setmana. En primer lloc, els comunico que ja ha començat la temporada de fires i mercats medievals, o com le dic jo, els mercats de quan jo era petita. En fi, aquest cap de setmana en tenim dos a Catalunya de mercats medievals. El de Lloret de Mar i el de Vilamagora, que és a Sant Pere de Vilamejor, que és un poble que anà cap a Montseny. Parlarem d'aquest. El Vilamagora ens porta al segle XII durant dos dies. Es faran moltes activitats interessants relacionades amb el tema medieval. A les 11 de demà fan un concert de percussió medieval i a les 12 es farà una activitat de combat infantil medieval amb espases de fusta, que tal com està la cosa, Ricard, anirà molt bé. I a les 5 tira marc. Tot el cap de setmana hi haurà gent vestida, com els de la campada a la Puerta del Sol, però venent formatges i sabons. Està molt bé i és gratis. Gratis els formatges i els sabons? No, no, no. Anar-hi i mirar és gratis.

Vinga, més coses. Francesc, exposició.

Sí, i de regalo una reivindicació. Us proposo anar al CCCB a veure el World Press Photo 2026, la mostra internacional de fotoperiodisme que s'acaba d'inaugurar. En clou 42 autors, guanyadors de les 6 àrees en què l'organització divideix el món. I dic en clou de regalo una reivindicació perquè la mostra també serveix per posar en valor la feina dels fotoperiodistes, no només per la seva creativitat. Per la professionalitat de la seva mirada i sensibilitat estètica, sinó també perquè sovint s'hi juga en la vida per denunciar amb les seves fotos les injustícies arreu del món. I això, en temps de xat GPT, fes-me una foto que sembli que soc a la guerra, doncs encara té més mèrit. Clara, Festival Mira.

Sí, mira, el Mira Digital Arts Festival a Fira Montjuïc, que és un festival centrat en les arts digitals, que és d'ultra referència, una mica exagerada, però per mi ho és, com els inicis esplendorosos del Sónar. Mira, fa molts anys que es fa, aquí és una edició, però jo tinc la impressió que l'hauríem de reivindicar i que es mereix més reconeixement perquè capta molt bé el moment que viu la cultura contemporània. Arts digitals, què vol dir? Per exemple, performance, projeccions audiovisuals, vull dir que va més enllà de concerts, val? Són instal·lacions, això. Performance i audiovisual. Una de les actuacions més esperades. S'entén perfectament, Armínia.

Sí, Armínia, és més que el que s'esforci una mica i tingui la ment oberta. Escolta'm, home, m'estàs dient. Saps com va per passeig

de gràcia amb totes aquestes televisions obertes? Sí. Doncs el mateix pel cultura.

Ara ho he entès. Vostè s'ha de deixar portar. S'ha de deixar portar. A veure, una de les actuacions més esperades és. Li agradarà, eh, aquesta. Veure. Arca.

És això, arca? És això. No m'agrada. Calli. S'han fumat unes quantes drogues, eh? Una mica de ratafia.

Entenc que queda una mica lluny de. He triat una cançó una mica irregular. Aquesta cançó quant dura? Doncs no ho sé, hauríem de mirar, Ricard. Dos i mig encara. Ens queda lluny de la cosa medieval, eh? A veure, aquesta nit presentarà l'espectacle del seu nou disc, que és força impronunciable. A veure si podem baixar una mica aquesta música. No entenc res. A veure, el títol del disc és XXXXX, 5 X, molt fàcil per tothom, planer amb me, vale. És una artista veneçolana, activista LGTB, està aberta a Catalunya. Deu ser porno, això, no? No, no. Tanta gex. Tanta gex. Té èxit internacional, aquesta persona, eh? És un referent de la música electrònica mundial i ha treballat amb Kanye West, Lady Gaga, Björk i Madonna. Mira, això ho entendrà. A vostè li agrada Madonna? Sí. Madonna sí. És una senyora. Doncs mira, perquè tothom ho entengui. Fa poques setmanes es va viralitzar un vídeo on l'Arca recomanava un local de flamenc al carrer Robadors i ho recomanava la Madonna, perquè han treballat moltes setmanes juntes i estaven en estudi. I la Madonna li deia, ui, m'encantaria aprendre l'espanyol, no sé què, m'encanta, m'encanta. Llavors, l'Arca li deia, hi ha un local al carrer Robadors, que és 23 Robadors, que allà és on s'hi fa el millor flamenc. I llavors va especificar l'Arca. I Robadors no és en espanyol, no és en castellà, és en català. I van venir a estar-hi. Molt bé. Molt bé, molt bé, Arca.

Molt a favor, eh? Doncs queda recomanat. El Mira Digital Arts Festival. Mariola, segona ronda, va. Proposes una sèrie documental a Netflix?

Sí. I said, God, you can do anything you want to me, just please make me famous. I got a phone call. Hello. And I instantly knew my whole life was going to change.

Es la serie documental de. Es que me encanta esa serie a mí, de Matthew Perry. Ah, ja l'has vist?

Sí. Bueno, jo vaig acabar a nit i, buf, bueno, Matthew Perry, per a que tots tinguem el cap, és l'estimat Chandler de Friends, i ara fa tres anys que va morir per sobredosis, tenia 54 anys, i Netflix ha tret una docusèrie, que són tres episodis, que reconstrueix una miqueta la seva vida amb els testimonis, que això és el més interessant, perquè són prou insòlits, perquè mai havien parlat tan obertament, De la seva germana xicoteta, d'amics i de companys de professió, i d'ell mateix, que contem bàsicament lo difícil que va ser, per no dir impossible, per a l'actor viure sense consumir, i com de fort ho va intentar. Penseu que va arribar a gastar, se ho diu en el documental, 7 milions de dòlars durant la seua vida per intentar resoldre-ho. Perquè ell s'ho prenia molt en sèrio, i el llibre seu també és molt interessant, té un llibre autobiogràfic de fa uns anys, abans de morir, clar, i és molt interessant, i la docusèria és un bon ventall de totes les cares de l'èxit monumental i de com això també et pot matar. I a més. Conta molt bé com va començar ell, que entronca en esta història de les addiccions als Estats Units pels medicaments per al dolor. En alguns casos és un dolor de gent pobre i en altres casos és un dolor com el d'aquest tipus, que va tenir un accident en una moto d'aigua, va començar a fer-se addicte als medicaments i d'aquí a d'aquí després va venir l'èxit de Frens, que era molt difícil d'assumir, I dona molta pena, el documental dona molta pena, perquè era un tipo excepcional, segons compten els seus, i perquè veus clarament com. Entens perfectament que la fama, l'èxit, el brillo, té darrere una part fosquíssima, fosquíssima, fosquíssima, en quasi tot el món. I et fa pensar molt, la veritat, sí, sí.

És la sèrie documental de Matthew Perry, la trobareu a Netflix. I vols parlar de dinosaures, Marta? Sí. Hi ha algun mític de Felipe González o. Alfonso Guerra o. No sé, o José María Aznar o. No. No, no, no, no.

Hi ha una exposició a l'Espai Ideal. És que tenia una pregunta per vosaltres, perquè si vosaltres teniu fills, si realment hi ha aquesta febre pels dinosaures, perquè jo no sé com era jo de petita. Amb quina relació jo tenia amb els dinosaures, però jo no sé si realment els nens petits tenen una febre i una obsessió amb tema de dinosaures, no sé si hi ha alguna cosa.

El meu fill és que té un any i mig i crec que.

El meu sí, el meu sí.

Bueno, qualsevol cas, si voleu anar, jo crec que és una cosa per grans i petits. ¿No s'espanten? ¿No es poden espantar amb uns dinosaures? És que els agrada molt. Jo recordo els meus cosins petits, tan bojos pels dinosaures. No ho sé. En qualsevol cas A la

filla no li interessa res, eh? Pel meu fill, sí.

Exacte, jo anava a dir-te això. A la meva filla, que té ara 20 anys, clar, però quan era petita, en la vida, que va preguntar pels dinosaures. Deu ser cosa de nens i de dinosaures.

No ho sé. Podeu anar a l'espai ideal, són els millors fent experiències immersives, i això es pot visitar a Barcelona fins després de les festes de Nadal, i després farà gira per

altres ciutats del món. I parlant de dinosaures, Armínia.

Hola, som a Armínia Soler i a continuació els oferiré la meva segona recuperació. Armínia! Ens traslladem fins a la Comptal Vila de Ripoll, aquest diumenge, on es farà una activitat molt interessant, el repte dels ponts. Què és el repte dels ponts, us preguntareu? Una fixació amb Ripoll que. El repte dels ponts consisteix a passar per tots els ponts de la Comptal Vila de Ripoll sense repetir-ne ni deixar-se en cap, tot travessant els dos rius. S'ha de portar telèfon o mòbil per llegir uns codis. La seguida i l'arribada es farà des del Fortí de l'Estrella. Començarà a les 10, tot gratis. Gràcies a la Sílvia. Gràcies. Fins aquí la meva recomanació. Molt bé. Vinga!

Tant d'escarabes.

Així, molt bé. Tercera recomanació, Francesc. Un llibre sobre els mites i llegendes de l'antic Egipte.

Sí, ahir vaig tenir la sort de poder acompanyar l'egiptòloga Irene Cordon a la presentació del seu nou llibre, Quan els déus caminaven pel Nil, publicat per Ara Llibres, i el vull recomanar per descobrir la saviesa continguda en aquest patrimoni immaterial que sovint ha quedat eclipsada per la majestuositat de les piràmides, temples i tresors. És a dir, la pedra és tan important, és tan majestuosa, que llavors aquesta part de. La literatura, transmesa a través dels hieroglífics i dels papers, queda una mica eclipsada. És una forma diferent d'acostar-se a l'antica Egipte i de descobrir, a través, per exemple, del mite d'Isis i Osiris o de la història de Sinué, que els somnis, desitjos i preocupacions de fa 4.000 anys no són tan diferents dels nostres.

També tenim futbol aquest cap de setmana, Pol. Sí, qui vulgui esport sense moure's del menjador a casa, dels partits més interessants de la jornada de la Lliga, segurament. Atlètic de Madrid-Barça, diumenge 9 del vespre. Partit complicat, rival de mal record a les Champions l'any passat, però que en els últims anys a la Lliga al Barça se li ha donat prou bé. Tres victòries, les tres últimes visites, i aquest any amb l'elicienta Juliana Álvarez. I a Catalunya Ràdio tenim suplement amb Roger Escapa. Roger, què tal? Bon dia. Què tal? Bon dia, com esteu? Bé, i tu? Doncs mira, punt per l'oreja de Van Gogh aquest cap de setmana, veurem si desafinem o no desafinem. Diumenge ens visita Tito Ramoneda, que és el president de The Project, que és el promotor del concert, suposo que haurà fet calerons també aquests dies. També va ser l'impulsor d'alguna manera dels quatre concerts d'Ocas Grasses a Montjuïc. Per tant, crec que té una conversa interessant. Doncs l'escoltarem. Tothom estarà pendent, suposo, de gravar mai. A veure què és el que passa. Us he portat una galeteta amb la cara de la Chantal Llevina. Sí, sí, sí. Del gremi de pastissers de la pastisseria Bussí. En tenim un altre del suplement, també. Suposo que la vostra. Mira, Armínia, si te la pots manjar. La vull llepar. Llepa, llepa. El de la Chantal no la vol?

No, el de la Chantal és per tu. No, no m'interessa. Doncs es posa revolució, Hermínia. Revolució 4.0, eh? Mira, et menjaràs un Roger Escapa, aquí. Bueno, si vols, després. Després en parlarem. Jo em trec la de tu. Hermínia, prou!

Roger Escapa, gràcies. Salut, que vagi bé. Clara Molins, Mariela Covell, Francesc Soler, Pau Forada, Marta Diana i Hermínia Soler, gràcies.