El matí, de 10 a 11 h (Magazín) - 09/11/2026

Qüestions concretes que volem aconseguir amb aquesta vaga, que és que se senti a negociar la patronal, perquè aquí sembla que ens oblidem de la patronal, i aquesta vaga és contra la patronal en primer lloc, i després contra els governs que no estan fent les mesures necessàries per garantir el dret de l'habitatge. Tots els governs, els que hi han hagut, els que vindran, els autonòmics, els estatals i els locals. Per tant, però més enllà de les qüestions concretes que volem, que se senti la patronal a negociar l'acord estatal de negociació col·lectiva, que és el paraigües marc de la negociació col·lectiva pels increments salarials. O enviar aquest missatge que es legisli, que s'aprovin els decrets Mari Carmen, i també que el govern que surti el 29 de novembre legisli en funció d'això, més enllà d'això també volem amb aquesta vaga canviar el sentit social, el sentit comú de les majories socials respecte al que és l'habitatge. L'habitatge no pot ser entès com un actiu financer. I ha de ser entès com un dret que s'ha de garantir i que hem de crear un sistema, igual que pot ser el sistema d'educació o el sistema sanitari, això vol dir legislació que garanteixi drets i provisió de serveis. Per tant, també hi ha una voluntat de canviar el sentit comú de la majoria amb aquesta vaga general.

Parlant dels patronals, consideren que és una vaga que diu que no és laboral, ho diu Foment, però també Pimec, per exemple.

Anem a escoltar el seu secretari general, Josep Ginesta. El que acaba afectant és la possibilitat que aquelles persones que puguin, vulguin treballar aquell dia i no vulguin secundar la vaga, doncs tinguin dificultats per fer-ho, especialment en una qüestió tan sensible com la mobilitat en el nostre país. Som davant d'una convocatòria de vaga general per una qüestió, per una problemàtica que no han provocat les empreses. No resoldrà en cap cas el problema de l'habitatge, sinó al contrari, afectarà la nostra activitat econòmica, la nostra economia,

Bé, doncs, és molt curiós i, de fet, em fa bastanta gràcia que, precisament, Pimec, que situa que un dels principals problemes que tenen les empreses és la falta de personal perquè molta gent no pot agafar ofertes de feina en determinats llocs perquè no troben vivenda, digui que aquesta vaga no té una repercussió laboral, quan ells mateixos reconeixen que tenen un gran problema per trobar determinats perfils professionals, determinats llocs de treball en determinats territoris, perquè el problema de la vivenda està condicionant inclús els seus negocis. Per tant, és un tema clarament laboral, inclús per a ells.

Clar, és un tema que el que vostè demana al final és una transversalitat, no? És a dir, que hi hagués un acord que més enllà dels blocs de partits, aquí hi hagués una voluntat de resoldre el que és un dret, que és el dret a l'habitatge. En les converses que vostè té, més enllà dels partits d'aquest bloc que sí que està a favor dels decrets, per exemple, de l'habitatge, vostè creu que hi ha esperança perquè hi hagi un bloc més comú, més transversal, per fer front a aquest.

Jo crec que aquesta vaga general és un punt d'inflexió per això, perquè moltíssima gent comenci a interioritzar el dret de l'habitatge com quelcom irrenunciable del nou contracte social que hem de crear en aquest segle XXI. I un dels pilars fonamentals ha de ser l'habitatge. I jo aquí voldria que s'assumessin les patronals, sincerament. A problemes que tenen una mirada a molt curt termini. Jo crec que estan en una situació absolutament de bloqueig, jo crec que inclús pel seu negoci, i si parlem en dades econòmiques, de treure el 30, el 40, el 50% de les rendes de les llars treballadores que no van ni al consum ni a l'economia productiva, al final acaba donant rèdits només a alguns negocis immobiliaris, a alguns especuladors, etc. Però no pel conjunt de l'economia, ni per les empreses que produeixen, ni per el propi consum. O sigui, que amb dades econòmiques inclús, això és un fre per a la nostra economia. Per tant, si tinguessin una mirada una miqueta més a llarg termini, haurien d'entendre que intervenir al mercat de la vivenda i garantir la vivenda a totes les persones, garantir el dret de la vivenda és bo també pels seus negocis i per la pròpia economia. Més enllà que és un dret, jo ara ho parlo en termes que ells poguessin en cos benefici. Però això jo ho situo també en el marc dels drets i dels drets de les persones, evidentment. Sara.

Sí, fa 14 anys que no es convoca una vaga general i si aquesta s'està convocant és en bona part perquè el sindicat de llogateres va liderar la proposta de convocar aquesta vaga. Jo li voldria preguntar si des de comissions obreres reconeixen aquesta força tractora que ha tingut el sindicat de llogateres i que potser fins ara els sindicats majoritaris no s'havien ni tan sols plantejat fins a quin punt s'han vist arrossegats i fins a quin punt això també ha generat debat intern dins dels propis sindicats. Bé, nosaltres, això sempre ho explica

el nostre secretari general confederal, l'UNAI, ja feia mesos que fèiem el debat col·lectiu que el tema de la vivenda era una de les grans fractures socials i el principal problema de la classe treballadora en aquests moments. I això nosaltres fèiem als debats, estan en els nostres documents congressuals, en informes que hem fet i que hem presentat aquí a Catalunya sobre la situació de la vivenda, i estàvem inclús situant, això és com una. Una onada latent que en algun moment emergirà, i en el moment que emergeixi hem de sumar el màxim d'esforços per tenir aquesta visió transversal i canviar aquest sentit comú de la majoria de la gent. Jo crec que en aquesta convocatòria de vaga, que nosaltres situem com una convocatòria de vaga heterodoxa, que no és la clàssica, no?, de quan hi ha un atac. A un dret de les persones treballadores, i a partir d'aquí el sindicalisme actua convocant vaga general i és una manera d'impugnar tota la política laboral i econòmica del govern de tort, no és aquest el cas de la convocatòria d'aquesta vaga. És una vaga heterodoxa, on es fa d'una manera transversal i buscant una cosa que és molt del sindicalisme de classe, que a mi també em sorprèn quan tots em feu aquestes preguntes perquè dic la unitat d'acció amb el moviment social. Estan al gènesi de l'aparició del sindicalisme de classe en particular de comissions obreres d'una època del franquisme, amb les associacions de veïns i veïnes per la lluita de dignificar els barris. Això està en el nostre ADN, era la gent de comissions obreres. El secret del 47 ho va fer un afiliat de comissions obreres. Per tant, això està en el nostre sindicalisme, aquesta voluntat d'unitat amb el moviment social per fer transformacions que vagin més enllà del món laboral, perquè nosaltres sabem, com a sindicat sociopolític, que la vida de la gent no només es batalla als centres de treball. Es batalla també en l'àmbit social amb altres drets i altres garanties. Per tant, aquí hem de confluir en aquestes lluites i, per tant, nosaltres ho valorem com molt positiu. I no ho veiem com una rivalitat d'un o altre que escute els seus espais. Confluïm en aquesta demanda que afecta a les majories socials i a la gent treballadora i que, a més a més, segur que ens dona més força i més empenta perquè aquest dia 11 sigui un èxit.

Sí, senyora López, fixi's si és tan poc heterodoxa que és segurament la primera vaga general que agrada al govern de torn,

que s'anima a la seva participació des del govern, també des dels partits que donen suport en aquest govern, i que es convoca a la vaga general pels mateixos

motius pels quals es convoca, diuen, unes eleccions anticipades. És així de poc heterodoxa. Jo. Sincerament,

deixin que li digui que crec que, i no és exclusiu dels sindicats, la falta de confiança vers pràcticament tot i tothom per part de la ciutadania també ho estan patint els sindicats. I jo crec que en bona

part també s'explica per aquesta actitud que han tingut davant d'aquesta vaga general. De fet, fixi's, vostès, l'any 2024 i l'any 2025 han rebut 32 milions d'euros, no només comissions obreres, eh?

Tots els sindicats, malgrat no tenir pressupostos, pràcticament duplicant el que rebien de l'any 2023. I justament quan al govern li interessa que es convoqui una vaga general, vostès van i ho fan. Quan, per exemple, a Catalunya, si no hi ha hagut vaga general en els últims 14 anys, hi ha un altre dret laboral, que és el dret de la mobilitat, que és el de Rodalies, que abans parlàvem, i vostès no han convocat aquesta vaga general. Per tant, com valora precisament aquesta crítica que se'ls fa que,

en certa manera, vostès estan. No com un contrapoder, sinó fent allò que el poder els diu que necessiten que facin.

Bueno, jo entenc aquestes crítiques que són interessades i jo intentaré explicar-te-les. Primer, la vaga general arriba en el moment en què s'impossibilita fer cap avenç. En cap altre espai, em refereixo. Nosaltres portem uns anys on moltes de les propostes que el sindicalisme de classe situava en relació al sistema de protecció social com les pensions o la reforma laboral o el salari mínim interprofessional han tingut recorregut. S'ha pujat el salari mínim interprofessional un 66%. Hem fet una reforma de les pensions el 2021 per desfer la que va fer el PP el 2013 que ha significat revaloritzar les pensions un altre cop amb l'IPC perquè estaven al 0,25%. Hem tirat enrere una reforma laboral que el que feia era deixar absolutament els treballadors a mercè dels empresaris. I tenim més treballadors que mai treballant en un contracte indefinit. Clar, davant d'això convocar una vaga general em sembla de perogrullo. Sincerament, és que és de perogrullo. Perquè quan tu, les teves propostes tenen un recorregut, les vas negociant. Hem arribat al cap del camí. Per què hem arribat al cap del camí? Doncs perquè al Congrés dels Diputats tenim una majoria inversa de dretes que fa que s'impossibiliti qualsevol reforma de progrés pels drets de la classe treballadora. Ho hem vist amb la reducció de jornada, sí, sí, sí, amb la reducció de jornada que PP, Vox i Junts van votar en contra i el mateix amb els drets Mari Carmen. Amb els decrets Mari Carmen, perdó. Per tant, ja no hi ha possibilitat de negociar res i amb la patronal estar assentada esperant que arribin els seus. Parlant, clar, i no estem, deixem acá, i no estem negociant absolutament cap conveni. Avui ha convocat cinc dies de vegada el conveni de càrniques. Estem en un acord, clar, estem en un acord que vam signar aquí a Catalunya. D'equiparació salarial dels serveis socials que la patronal està incomplint sistemàticament malgrat tenir els diners. No volen negociar l'acord estatal de negociació col·lectiva. No volen negociar l'acord interprofessional de negociació col·lectiva. Davant d'aquesta situació, què ens queda a la classe treballadora? Escolteu, dues opcions, eh? Resignar-te. O sortir al carrer. I nosaltres hem triat la segona opció, sortir al carrer. Per tant, ara és el moment que tocava la vaga general. I a més, com explicava abans, el tema de l'habitatge estava en un moment latent, s'encén una espurna d'injustícia que sent la gent amb el desnonament de la senyora Mari Carmen Abascal, i la gent surt al carrer. Doncs escolta'm, és una cosa tan clàssica del sindicalisme, acumulació de forces, finestra d'oportunitat, convoques la vaga general.

I és ara. Amb el que hem viscut a Rodelías no era suficient quan vam tenir dos dies i mig cap tren funcionant. Mira, amb el tema de Rodalies,

nosaltres hem convocat una vaga amb tot el comitè d'empresa per el tema d'assegurar. Primer, hi ha la vaga general que interpel·la a la gent de Rodalies. Aquí el problema si estem parlant de sindicalisme corporatiu, que és el que fan alguns, o sindicalisme de classe. Sindicalisme de classe i sociopolític, que és el que representa Comissions Obreres, el que fa és lligar una cosa que és bastant complicada de fer i que aconseguim fer-ho bastant sovint, que és defensar els drets de les plantilles amb els interessos de la ciutadania. L'interès i garantir el dret de la mobilitat. Hi ha una jornada de vaga general que interpel·la a tota la classe treballadora i que qüestionem el model, perquè aquesta vaga general també és pels serveis socials. Per tant, també és un missatge de com destinem els recursos que tenim entre tots i totes. Hem de baixar l'IRPF, com diuen alguns, o hem d'incrementar els impostos a qui més té per garantir infraestructures i serveis públics, que és el que defensem nosaltres. Doncs això és el que també està en qüestionament aquesta vegada, l'11 de novembre. Per tant, hi ha aquesta vaga, hi ha una vaga el 17 de novembre de tot el comitè d'empresa de DIF i Renfe per denunciar els temes de seguretat, etcètera, etcètera, la manca d'inversió, tot això que estem dient aquí. Per tant, no en tenim aquestes vagues, malgrat que les respectem, com no pot ser d'una altra manera, aquestes vagues del dia 10 i el dia 12. Responen a altres qüestions i nosaltres no estem aquí perquè la gent que ha d'anar a treballar no pugui arribar al seu centre de treball. Estem per defensar una visió conjunta de la societat i no interessos purament corporatius. Per tant, la vaga general ha de respondre a moltes coses, no a un interès corporatiu d'una qüestió i és veritat que hi ha una mancança endèmica de molts anys de falta d'inversió en rodalies. I que nosaltres venim denunciant des de fa moltíssims anys que s'han destinat els recursos a alta velocitat en comptes de rodalies, que és el tren de la classe treballadora. De fet, nosaltres hem fet un projecte a Comissions Obreres que es diu Alta Velocitat per a la Gent Treballadora i hem fet tot un mecanisme perquè aquesta inversió tan bèstia que s'ha fet amb diners de tots i totes tingui un retorn també per a la gent treballadora. Toni. Bueno,

jo que me recorda molt aquesta vaga.

A la del 14 de desembre del 88, que era la primera vaga que un sindicat socialista es posicionava contra el govern de Felipe González, que va guanyar les eleccions després. O sigui, la vaga és política, clar, és electoral, no. Perquè, home, jo entenc el que deies fa un moment, de com fer una vaga general contra un govern que t'ha pujat el salari mínim interprofessional, les pensions, l'ingrés mínim vital, els permisos de paternitat, la reforma laboral. Home, no sé jo si aquest és el camí. I volia arribar al salari mínim. Si el míting el faràs tu ara. Home, clar, és que estic contestant al míting que ha fet una altra copa. No és que si va tan bé, segurament ningú anirà a la vaca. També sé jugar les paraules. El salari mínim interprofessional. El dilluns 16 acaba el període d'exposició, si es podria aprovar. Creus que es podrà aprovar abans que acabi la legislatura? Perquè clar, amb PP en contra, amb Vox en contra, amb la COE en contra i amb Junts en contra, si no s'aprova no el tindrem, el nou salari mínim interprofessional, que per cert. M'agradaria que molts dels nostres oients es preguntessin si en el salari mínim interprofessional, tant que es posen les mans al cap la patronal, es pot pagar un juguer a Barcelona, per exemple.

Bueno, evidentment no, i per tant, nosaltres, de fet, malgrat que aquest increment que estan plantejant és significatiu, no el valorem com a suficient. Nosaltres estàvem plantejant un increment del salari mínim interprofessional del 7%, i sobretot que no es pogués absorbir en els plusos, que és el que està passant ara, i per tant molta gent no veu aquest increment reflexat. En la seva nòmina. Per tant, hi ha d'haver un increment del salari mínim interprofessional, però el PP ja està dient clarament que quan ells arribin al govern, si la COE no vol, que només ha signat un increment de salari mínim interprofessional, que va ser el primer i tots els altres han estat en contra, no es farà aquest increment del salari mínim interprofessional. Per tant, el que no es pot ser és estar missa i repicant, que dic jo. Perquè això la patronal, avui llegia les declaracions de PIMEC que és necessari incrementar els salaris, però després no volen incrementar el salari al mínim professional, o es posen en contra de la reducció de jornada, quan la reducció de jornada era un increment salarial per 350.000 dones a jornada parcial, amb salaris molt baixos, aquí a Catalunya. Per tant. Pau.

Bueno, primer de tot felicitar la Belén perquè s'explica molt bé, tampoc és una cosa tan normal. No, no, això que dius, Pau, està molt bé destacar-ho, perquè no és habitual que la gent s'expliqui molt bé i per tant s'ha de dir que la Belén s'explica molt bé, sí, sí. Sobre els motius de la vaga, jo crec que són compartits per moltíssima gent, no només pel sindicalisme de comissions i UGT, sinó per molta bona part de la societat. El lloguer s'ha convertit en un robatori normalitzat, legitimat sobre el salari. I comprar un habitatge a Sant Carit s'ha pràcticament doblat a l'última dècada. El llogar-lo ha augmentat gairebé un 60% i el salari és només un 26%. Pagar un lloguer ja és la principal causa de pobresa, el principal factor de pobresa a Catalunya. Heu parlat també de sobreocupació avui a Catalunya Ràdio, que he pogut escoltar les dades que ha brindat la CGT i són realment alarmants. Ha crescut un 69% també la sobreocupació de l'última dècada. En definitiva, els motius són n'hi ha de sobres, diguem-ne. Però sí que li volia preguntar a la València si no creu. Que hi ha hagut un cert debat en el moviment d'habitatge, l'estem podent veure en xarxes i crec que és bastant raonable, sobre la participació de comissions i UGT en aquesta mobilització. Per què? Jo penso que a Catalunya comissions i UGT sumen crec que pràcticament el 80% dels delegats i més de 200.000 persones afiliades, 260 i pico mil crec, si no em corregirà la Belén. Per tant, entenc que aquesta aliança per la vaga era necessària, però com li apuntàveu, crec que té un preu. Efectivament, aquests sindicats no havíeu convocat cap vaga general en vuit anys. Tu subratlles, Belén, que s'han fet coses bé, però també és veritat que s'ha augmentat la despesa militar, que s'ha posat una catifa vermella a Blackstone, que aquestes dades que he donat de precarietat vital, que tenen a veure amb l'augment del cost de la vida i també amb l'augment dels lloguers i la propietat, s'ha donat en vuit anys del govern del PSOE. I per tant és normal que la gent li sorprengui, permet-me que t'ho digui així, que durant vuit anys no hi hagi hagut motius per una vaga general i que ara tinguem la Iolanda Díaz dient visca la vaga general, que tinguem el senyor Sánchez posant-s'hi, pràcticament aplaudint aquesta mesura. Per tant, la pregunta seria. Creus que el sindicalisme anomenat de concertació, és a dir, els que heu estat més pactant que lluitant en aquests vuit anys, i jo ho veig així, si no ja em corregiràs, té pendent una certa tasca de generar independència política respecte als partits, per guanyar credibilitat, tant econòmica com també de mobilització.

Bé, a veure, jo et negaria tot, la major des del principi al fi, perquè nosaltres, la nostra acció sindical es basa en un binomi que és molt fàcil d'entendre i d'explicar, que és la mobilització per la negociació per acordar. L'altre, quan tu mobilitzes per no arribar mai a cap acord i per no transformar la correlació de forces entenent el món en el que vius, que no és només com tu veus el món, que hi ha moltes cosmovisions del món, això es diu una plataforma de malestar. Que no canvia res i no transforma res. Llavors, dit això, nosaltres. Hem mobilitzat durant tots aquests anys moltíssim. Que no hàgim fet una vaga general no vol dir que ens hem quedat tancats als nostres despatxos. Hem fet vagues a tots els sectors, la vaga del metall, la vaga dels serveis socials, la vaga de les càrniques, la vaga de la neteja, que també hem convocat la vaga de les companyes de la neteja. Hem convocat vagues sectorials a tot arreu, fins al punt que nosaltres hem fet un fons de solidaritat de 4 milions d'euros per a aquelles persones més precàries que no poden perdre un dia de salari. Poder financiar-los i que facin l'exercici de vaga. Quantes organitzacions tenen això? És que, clar, la crítica facilona de "heu de convocar una vaga general, però perdoneu". Escolta'm, una vaga general es convoca quan hi ha una mobilització social i quan hi ha raons absolutament de fons. Quan no, tens les vagues sectorials, tens la negociació. Tens totes les eines que nosaltres tenim i utilitzem a diari. I llavors tapar-ho d'aquesta manera és que em sembla una mica indecent, inclús. Sincerament, com si haguéssim estat quatre anys negociant no sé què. Escolta'm, hem fet negociacions perquè hi ha hagut mobilitzacions i perquè ens hem anat a barallar a moltíssims llocs i perquè hem presentat propostes molt treballades de com podem fer determinats avenços. Hi ha avenços.

Perdona, valent, eh? Però quan es van convocar les eleccions, en algun moment vau dubtar de si calia mantenir o no la vaga? De dir. Potser una cosa embrutarà l'altra, perquè és evident que estem en un període d'eleccions, per tant, una cosa tindrà a veure amb l'altra. Aquest debat hi va ser o no hi va existir?

Home, aquest debat hi va ser-hi, òbviament que hi va ser-hi, però nosaltres també vam dir que nosaltres en aquests moments, amb el moviment social que hi ha, i a més que nosaltres ja a finals d'any teníem programades tota una sèrie de mobilitzacions per al tema de l'ANC. Però no hi havia convocada unes eleccions? No. Evidentment, no hi havien convocat les eleccions. Però la nostra agenda no depèn de la contesa electoral. Nosaltres som absolutament independents de la política, més enllà que alguns diguin que cobrem o no cobrem subvencions. Som tots dependents de la política. Exacte. Que representen el 15% del nostre pressupost. Que nosaltres, els 150.000 afiliats i afiliades de Catalunya, a comissions obreres, se'ns dona la independència que necessitem per fer la nostra acció. Ara, la nostra acció no vol dir estar sempre en contra de tot i de tothom. La nostra acció és de construcció, de proposta i de victòries. I les victòries tenen el seu recorregut, que a vegades passa per la mobilització, a vegades per la negociació i a vegades per acordar, per poder transformar. I un exemple molt clar és l'acord del 2021 de les pensions. I això ve de vagues generals del 2012, aquelles vagues generals. I tot això té un recorregut, i la reforma laboral que vam canviar del 2012 ve de les vagues del 2012. És que la vaga de l'11 de novembre no canviarem el tema de l'habitatge. Jo no sé la gent com li hem d'explicar això. Això és un inici d'una lluita que ja ve darrere, i no només és nostra. És també del sindicat de llogateres, jo sé què, i que haurà de continuar.

Però senyora López, cada cop hi ha menys afiliats en els sindicats, en general, cada cop n'hi ha menys,

i en canvi vostès han passat de l'any 2018 rebre 8,8 milions d'euros a ara rebre 32 milions. La pregunta que ens hem de fer és, clar, jo simplement detecto aquesta informació, veig que vostès convoquen una vaga pel mateix motiu que el govern convoca unes eleccions, i perdoni que li digui, però també he vist el que va passar amb el sector de l'educació, Mugete, Comissions Obreres i els sindicats majoritaris a nivell sectorial, deixi'm que li digui que em sembla que vostès estan més al servei del poder que contra el poder.

Bueno, és la teva lectura. Si entrem a l'educació és que he d'anar per un altre tema. Però jo et diria, d'educació, els sindicats majoritaris d'educació. No, no, però què he de dir? Escolta, els sindicats majoritaris d'educació són Comissions Obreres i UGT. De docents de pública, que és com el CEMAF, són els maquinistes, són els profes de pública, que soc jo també profe de pública, és un altre. Però del sector, els majoritaris comissions UGT. Això és el primer. Segona, un acord de 2.500 milions d'euros que posa damunt la taula una sèrie de reivindicacions, que era la plataforma de reivindicació que teníem entre tots i totes. Per altres temes, és un altre tema. I després, que un acord laboral solucionar el problema d'educació, no, companys i companyes, ojalà tinguéssim aquest poder.

M'ha dit el moment que he tret el tema de l'educació perquè m'ha fet el polític, eh? No, no, no. No va al tema. No, no, no. Com valora que hagin multiplicat per un 268% l'increment de les subvencions

públicas? Mira, valoro molt poc. Valoro que ens haurien de donar el doble, el triple o el quatriple. I t'explico per què. Perquè la Casa Real Espanyola.

Tant de bo li donessin directament al sector educatiu, no? Un 268%. A veure, la manipulació de la

dreta a vegades a mi em posa dels nervis. O sigui, sempre la mano o la paraula. Deixem parlar la Belén i després el Toni. Endavant, Belén. Nosaltres tenim un model sindical que és diferent al d'altres països d'Europa. És un model sindical on nosaltres negociem pel 100% de les persones treballadores estiguin o no estiguin afiliades. Jo negocio un conveni col·lectiu que afecta, per exemple, el de Càrnicas, a 35.000 persones a Catalunya. Aquest conveni, que afecta a 35.000 persones a Catalunya, mira, les dades de l'Estat no ho sé perquè a més és un conveni estatal, No tenim tota la gent afiliada, només faltaria. Per tant, nosaltres fem una funció reconeguda a la Constitució, que és així com s'està reconeguda, d'interès social perquè negociem per gent que no està afiliada al nostre sindicat. Si nosaltres tinguéssim el model sindical d'Alemanya, per exemple, només tindrien els increments de conveni la gent afiliada. Per tant, nosaltres rebem aquests diners per fer aquesta funció, que a més a més són uns diners molt importants. Molt pocs, perquè no representen ni el 20% dels nostres ingressos. Vull dir, és poquíssim. Per tant, la típica d'això, que estem subvencionats, dic, home, a sobre que fem tot això, només faltaria. I els rebem per una funció reconeguda a la Constitució, igual que negociem les pensions, igual que negociem coses, les pensions que afecten a 10 milions de persones, i que nosaltres necessitem gent que faci els anàlisis, tècnics, etcètera, etcètera. Per tant, carregar-se les estructures d'intermediació, dir que els sindicats, dir que els espais d'organització col·lectiva, dir que els partits polítics, dir que les institucions no funcionen, és de ser un reaccionari del copón. I és anar en contra de la democràcia. Em sap greu dir-ho així perquè no et conec.

No, no, pots dir-ho com vulguis. Crec que jo no he dit en cap moment que ens haguem de carregar ni les institucions ni res. Ara que res funciona, t'ho diu la ciutadania. Belén, si mai deixes el sindicat, truca'm, perquè a l'agora seràs un actiu molt potent. Toni. A veure, no, molt ràpid. A part del que ha dit la Belén, que té tota la raó del món, llàstima que va ser el Julián Ariza, gran dirigent de Comissió de Soberanes, el que va impulsar aquest model, que alguns ja estàvem en contra, eren molt joves.

Però està bé en el fons, no? No, no, Belén. Després estan molt corporativistes els altres. Mira els alemanys. Molt corporativistes. Però és veritat, desincentiva que la gent s'afilia, això és veritat.

Però hi ha un altre element que és molt important. La gent potser no s'afilia perquè.

No, no està incentivada. Però hi ha una cosa, Aitor, que és que els sindicats es presenten a les eleccions cada any. Cada any. Cada quatre en el sector, però cada any es fan eleccions. Cada any revaliden, abans el PAU donava, un mes del 80%, UGT i Comissions tenen la representació. I tot això significa moltes coses. El que passa és que jo estic encantat que a la dreta no li agradin els sindicats. A mi sí que m'agraden els sindicats. Jo simplement estic assenyalant que cada cop són menys però tenen més diners. Has comprat has comprat un discurs. Això de que som menys, però no ho dius. Per les eleccions sindicals hi ha cada vegada més representació. A la petita empresa, a la gran empresa i a

la mitjana empresa. Són dades oficials. Hi ha menys treballadors afiliats. Però què és el que no entens? Escoltem, perdó, ja m'heu dit reaccionari i tot,

com pràcticament em sembla. És que a mi, perquè no penso com vosaltres. Hi ha gent que no està afiliada. La gent vota a les eleccions sindicals. Ja m'heu dit reaccionari pel simple fet de no pensar com vosaltres i simplement fer una pregunta. Has comprat el discurs de la dreta. Però jo no compro ningú discurs. Jo tinc el meu discurs.

Jo soc una persona lliure. Has comprat el discurs del PP, de Vox i de Junts. És el discurs que estan

cada dia matxacant. Mora de Déu. Jo, de veritat. Y en contra del salario mínimo.

Estic tranquil. No pateixis, Belén. Belén López, secretària general de Comissions Obreras de Catalunya. Gràcies per acompanyar-nos. Si ja plorava, perquè no sabem què passarà, doncs ens escoltem el dimecres per valorar també com ha estat la vaga general. Jo vindré, com una bona persona de dretes, estarem aquí. Jo no, jo estaré de vaga. Doncs gràcies, Belén. Que vagi bé. A vosaltres. Bé, avui hem de saber què han dit els altres. Gerard Jubany, bon dia. Bon dia. Els altres avui han difamat una mica, eh? Aprofitant el govern totalitari que has imposat, Ricard, a la redacció del Matí de Catalunya Ràdio, basat en l'espionatge horitzontal a l'estil Estasi, en què en Pol Foradada és l'espia que et passa els informes, he de dir que jo avui, aquest matí, jo no estava badallant. I obrim la tensa redacció del matí de Catalunya Ràdio. A aquesta hora comencem per les opinions destacades. Pol Forada, bon dia. Bon dia. Com està treballant la màquina avui? Bé, bé, avui tothom. El Joan va de l'allava, ara. Va de l'allava, clar, perquè hi va tenir el debat electoral a TVE que va seguir amb molt d'interès, no?, per sobre del Barça. Jo pensava que era el Barça, però sí, devia ser el debat. Clar, clar. A veure, és la seva paraula contra la meva. En tot cas, que en Pol no cometi ara cap error d'addicció en els propers dies, allò, una S sonora que se li escapa o una cosa així, perquè serà convenientment subratllat. Ja m'agrada que hagi aquesta. Aquesta tensió, eh? Sí, sí, sí. Y si no estaba a badallar en aquella hora, és perquè normalment en aquell moment estic escoltant les portades de Carlos Herrera o de Jiménez Los Santos, i no donen per badallar. I avui estaven inspirats tots dos. Començo per Carlos Herrera, que ha explicat que avui és l'Almudena, que és un dia que se celebra molt a Madrid, i ell ha considerat oportú obrir programa així.

Señoras, señores, me alegro. Buenos días. Hoy es la Almudena, día feriado en Madrid.

Vamos, vamos. Si me miraras, ay, chati, me iba a morir.

Qualsevol diria escoltar Lerrera, que el país s'enfonsa, eh? Sí, sí, no, és un tio. Tot depèn de l'òptica. Totalment. No sé si està especialment content, Lerrera, perquè està veient les previsions de les enquestes electorals, unes enquestes que ha repassat aquest matí, i quan ha parlat de Front Ampli i de la Colau, no sé si ha patit un lapsus o què ha passat.

Pero se queda un poco más de 100 en la mayoría de las encuestas con su izquierda prácticamente hundida. Claro, tú es que ves al señor ese que es Ada Colau. ¿Con? Tú es que ves al señor ese que es Ada Colau. Decir las cosas que dice. Y esto, este es el candidato que teóricamente me representa a mí. Madre mía. No sabes quién es el candidato,

yo lo veo. La candidata. La candidata. I un altre que estava intens aquest matí era Jiménez Losantos, Temps per la cultura ara. Losantos parla primer dels Javis, després de Kiko Veneno.

No había leído el artículo que publicó Sostres en La Vanguardia de que los Javis vuelven a fusilar a García Lorca. Está muy bien, está muy bien traído. Son unos idiotas, unos pobres analfabetos, unos cretinos oportunistas que creen que Lorca es una ciudad de Murcia. Que lo es. Ni conocen la poesía de Lorca, ni lo han visto por el forro. No saben nada. Hoy dice un tal Kiko Veneno, basura humana, bueno, restos de estos restos que se quedaron ahí, varados, que la bandera de España es un huevo frito con tomate. Tú eres sin tomate y un huevo frito de hace 10 días.

A los Santos li és igual si és l'Almodeno, no? Ell sempre manté el to. I acabo amb Unai Emery, l'entrenador basc de l'Aston Villa. Fa cinc temporades que Emery entrena allà a Anglaterra, més dues abans que havia estat a l'Arsenal. Per tant, fa set temporades que treballa a Anglaterra i el seu anglès és tan dolent que jo l'entenc. O sigui, ahir Emery es va enganxar amb un periodista que li va retreure que se n'anés els vestidors abans que s'acabés el partit i ell s'explicava d'aquesta manera.

¿Crees que ese último gol fue injusto? No, no fue injusto. No, por favor. Ok, estoy escuchando.

Ellos han ganado el gol en el minuto 96. Estabas haciendo la pregunta que he dejado antes. Porque fue en el minuto 96, a 30 segundos, cuando empezamos a hacer el empate. Entiendo. Mi inglés es muy pobre, pero ¿es claro o no? No, lo has explicado bien. Ok, gracias. Muchas gracias. ¿Más preguntas? No, todo terminado. Ok, gracias. Que tengas un buen sábado.

Doncs gràcies, Jovany. Per cert, Emílio, ets aquí? Perdona? Hola, hola, eh? Ai, hola. Emílio Pérez de Rozas, d'aquí a pocs minuts, a l'Agua del Matí de Catalunya Ràdio. Com estàs, Emílio? Bé? Bé, correcte, sí, sí. Correcte? Bueno, bé, correcte és.

No, dic correcte perquè el meu mestre, el meu director de sempre, de tota la vida, encara ara, que no es viu, també, Antonio Franco, sempre deia correcte com màxim expressió de qualitat. Llavors ho hem de celebrar, que estiguis correcte. Sí, correcte per mi és excepcional.

Doncs amb aquest Barça correcte d'ahir també, de la segona part, sobretot, perquè la primera en deixem molt que desitjar, de seguida en parlarem amb Ramon Vés, amb Joel Díaz, Emilio Pérez de Rozas, Laia Tudela i Carme Esplanchar. Per abans, Sara González, Aitor Arriaga, Toni Bolanyi i Pau Llón. Gràcies per acompanyar-nos. Per cert, bones notícies per també l'Enigmarius ara ho explicarà també el Marius Serra però rècord absolut de participació i encert de la temporada i tercer millor registre en els últims 10 anys de l'Enigmarius per tant, felicitats també a tots els que concursen i juguen cada dia a aquest joc que fem al Matí de Catalunya Ràdio l'Enigmarius.

Àgora esportiva després de l'Atlètic de Madrid 1-2 amb Carme Barceló, Laia Tudel, Joel Díaz, Ramon Besa i Carles Panchart. I a les 11 parlarem del veto de Vox del públic de la revuelta a Televisió Espanyola amb els periodistes Mariola Covells i Darío Porras. Des de les 6 fins a la 1 escoltes el Matí de Catalunya Ràdio amb Ricard Tostrell.

L'Enigmarius amb Màrius Serra.

Avui l'Anik Marius feia atleta de passadís i la resposta era corredor. Un corredor és un atleta, però també una peça de

pas en un edifici llarga i estreta. Avui era dilluns i s'ha donat el rècord absolut

d'aquesta temporada de participació i encert i també el tercer millor registre dels últims 10 anys d'Anik Marius. 1943.

De les 1.959 respostes rebudes, són encertades i, per tant, avui l'Anik Marius només

dona un punt per a la copa. Guanya el lot d'embotits el grup La Selva, María del Mar,

Cuñado, Pérez, de Blanes, a la comarca de La Selva, justament. I avui també ens heu dit Saltador,

Campista o Carriler.

El Matí de Catalunya Ràdio.

Escolta, ¿per què et tapes la cara amb un copó de l'11 de l'11 de l'11? Perquè.

Si em toca el premi d'11 milions o algun dels 11 premis d'un milió, com si fos un milionari anònim, saps?

Ja, però això és la ràdio, no se't veu pas. Ja ha parlat la valenta.

Tota precaució és poca. Si no vols que et reconeguin perquè ets milionari, compte que arriba un premi d'11 milions i 11 premis d'un milió. Sorteig 11 de l'11 de l'11. El sorteig de l'11 que reparteix més premis milionaris. 11. Ben jugat.

Juga responsablement i només si ets major d'edat.

Elegància i talent. Arriba al Disseny Hub Barcelona la primera retrospectiva d'Asunción Vestida, la gran renovadora de l'alta costura barcelonina. Un recorregut pels seus vestits, dibuixos i fotografies. No et perdis l'exposició Asunción Vestida Barcelona i l'alta costura al Disseny Hub Barcelona fins al 14 de març del 2027.

Hi ha dos tipus de persones. Les que miren la travessa i les que hi participen. Apunta't a una ruta extrema per Catalunya amb la nova edició de La Travessa. Busca una parella que s'atreveixi a acompanyar-te.

Prepara't per l'aventura més extrema. Els millors preus del Black Friday ja els tens al Corte Inglés.

Anticipa't amb una rentadora Higher X sin sèries amb 10 kg de capacitat de 579 euros, ara 425, amb finançament fins a 12 mesos. Fins al 15 de novembre, anticipa't al

Black Friday i al Corte Inglés. Finança-la a la botiga

o amb la targeta al Corte Inglés a la web i app. Finançament ofert per financiar el Corte Inglés i subjecte a aprovació.

Consulta en les condicions al corteingles.es. És que ja no sé què he de fer, què més em falta ni quan em queda.

El 77% dels emprenedors considera que la burocràcia és un obstacle per posar en marxa el seu projecte. Alta Digital d'Empreses. Una solució 100% digital que t'acompanya pas a pas per constituir la teva empresa. El món tal com tu el veus. Avancem. BBVA.

Generalitat de Catalunya.

A Westfield Glories ens sumem a la festa major de Clot, Camp de l'Arpa. Del 30 d'octubre al 14 de novembre t'esperem amb bingo musical, karaoke, jocs tradicionals en família, concurs de ball i conte-contes pels petits. Activitats per a totes les edats, per a trobar-nos, gaudir junts i continuar fent barri.

Westfield Glories, que comenci la festa! És que és molt gelós. Ho fa perquè em protegeix. Segurament és culpa meva. Quan s'enfada, no sap el que fa. És que està estressat.

Quan detectis violència masclista, acompanya. Entra a barcelona.cat barra antimasclista. Darrere de cada una, hi som totes. Ajuntament de Barcelona.

RevoluPlus llegó. La mayor bajada de precios empezó. Hasta 40% de descuento. Más de 120 centros con más de 8.000 coches a un precio genial. Son pocos días, no la dejes pasar. Revolu, Revolu, RevoluPlus.

A Blanchard ens pregunten el nostre secret, però aquí no hi ha secrets. Hi ha cacau com a ingredient principal, sense lletra petita. Elaborem la xocolata artesanalment a Barcelona i tot comença amb la selecció directa del cacau a orígens, com el perú, el congo o Nicaragua. Quan treballes amb ingredients de qualitat, no et cal res més. A Blanchard no hi ha secret, hi ha cacau. Em dic Nil,

tinc 25 anys i molts dubtes. Jo ho buscava tot per internet, fins que un dia vaig trucar al 012 i vaig flipar. M'ho van aclarir tot, en una conversa, amb un humà i gratis. Des d'aleshores no puc parar. Ho consulto tot. Fa poc els vaig preguntar si m'havia de fer un tatuatge al braç o a la cama. Em van informar sobre les condicions sanitàries dels centres, però la ubicació del tatuatge ja era cosa meva. Així que m'he decidit. El tatuatge valbràs.

Si tens dubtes sobre tràmits, ajuts o serveis de la Generalitat, el 012 t'informa i t'ofereix l'orientació que necessites. Truca al 012. Davant del dubte, la millor resposta. Generalitat de Catalunya.

Julián, Julián, a l'interior de l'àrea, aguanta la presència d'un company, la rematada, cada gol. La rematada de Julián i gol. Marca l'Atlètic de Madrid. Pilota per Fermín a l'interior de l'àrea, la xuta, Fermín! Gol, gol, gol, gol, gol! Gol, gol, gol, gol. Fermín fent de pascador. Fermín pascant una pilota que queda ja morta després d'una aventura en solitari de Pedri. Marca el gol de l'empat al Metropolitano. Continua la mínima a l'assistència per Fermín. Gol, gol, gol, gol! Un altre, un altre, un altre! Un altre, el pascador fermint totes les cangales, el telèfon cap a dins. Atlético de Madrid, un Barça 2. Agua Esportiva, el matí de Catalunya Ràdio, amb Carles Plancharla i a Tudel Ramon Bessa, Joel Díaz, Emilia Pérez de Rozas. Bon dia i bona hora. Bon dia. Com esteu? Bé. Sí? Home, t'ho diràs, ara s'ha guanyat. Sí. Estem bé. Amb una segona part que va estar bé, no, Joel? Molt millor que la primera. Jo crec que ahir vam veure una de les pitjors primeres parts del Barça aquesta temporada i una de les millors segones parts del Barça aquesta temporada. I diria que la diferència és que a la mitja part el Flick es va adonar. Que nosaltres, en principi, els partits els guanyem al mig camp, i que a la primera part no n'hi havia de mig camp. És la meva anàlisi, Ricard. Carles. Andem a l'anàlisi, de veritat. No, estic molt menys. No hi havia mig camp.

Exacte, jo soc l'home de les sensacions. Ara vindrà la informació. Anem a entendre per què aquestes sensacions. El per què? Allò, Joel, tu dius no hi havia mig camp. És una manera de dir. No hi havia mig camp, clar. La segona part, incorporem una persona que és mig campista, igual que Fariñas, Fariñas també és mig campista, però resulta que ara ja diem que ara tenim mig camp. Hi havia un tio més allà. Exactament, però ningú es va adonar que l'Atlètic de Madrid jugava sense extrema esquerra, per dir alguna cosa. És molt més fàcil per un mig campista poder. Tu estàs explicant com si fossis tonto, m'agrada. No, no, és que sóc tonto. No, són coses que són detalls de dir, ostres, m'hauria agradat veure també el Franqui Dijon i el Fariñas també defensant el Lugman, per exemple. Sí, està com defenestrat aquest nano, ja no el fa jugar el similar. Ah, doncs això, no? Però vull dir que són coses que són detalls que hi ha un rival, i el rival també juga, i també té les seves armes. I nosaltres tot ho centralitzem, no, és que la segona part vam estar molt bé, i la primera part, què és el que no vam estar bé? Per què és el que no vam estar bé? Potser perquè hi havia un rival que estava fent coses bones. Sí, Bernal tampoc va fer. Ara resulta que escarreguem. Ens carreguem a Cancelo, no? Cancelo no sé què.

Ningú també pot apreciar que allà estaven fent un atac amb tres contra Cancelo sol. I això és una cosa que també s'ha d'analitzar. I per què ens passa això? Perquè Cancelo tenia tres jugadors que l'estaven atacant. Tenia el Simeone, tenia el Llorente que el desdoblava, tenia molts jugadors que entraven per aquella banda. Són coses que s'han de corregir. Si l'única manera que hem corregit això és dir, no, traiem a Farinyes, que és un migcampista, i posem un altre migcampista que perd menys la pilota i això ja ens dona superioritat. També hem de veure, potser, que el rival també va baixar el to d'energia. Sí, sí, això va ser bastant I això ens va permetre que vam controlar molt més el joc. Tot i així, no vam crear, a nivell de joc, sempre dic el mateix, no vam pas crear moltes jugades de de perill. La primera part, poquíssimes, i la segona, no moltes. Ara, vam estar molt encertats, vam tenir molta sort de marcar en el minut 43 o 44, no sé, els vols d'acabar la primera part, que això ens va fer entrar en el partit a la segona part, de dir amb molt més convenciment, de dir estem igualats, anem a plantejar una miqueta més el que som nosaltres, que és amb aquests atacs individuals, doncs, poder fer més mal, no? El gol per mi va ser Capdal el gol de Fermín que és un jugador que tant és que juguis amb

4 centrecampistes com amb 5, com amb 3 defenses com la tàctica que vulguis és un jugador universal, vertical és un jugador que li costa molt associar-se justament a l'últim quart del Barça que és congelar la pilota d'espai Fermín ja no hi és perquè es dispara, salta la pressió d'una manera però quan els partits són caòtics és la gran solució. I quan l'equip va bé també et fot gols. De manera que per mi és el punt culminant. I després hi ha una cosa que em corregirà el Carles sempre, jo que ja soc segurament dels més grans, d'aquí deien, digue'm quins laterals tens i et diré com jugues. Més enllà que hi hagi situacions de superioritat o inferioritat. Tu mires els dos laterals que té el PSG, per exemple, són capdals per entendre per què Vitinha, per què Joao Neves, per què Fian, juguen bé. Tu mires el Madrid, s'ha recomposat amb el verde lateral dret, que no sabien com arreglar-ho, i amb el Cucurella, que més o menys s'ha endreçat. El Barça és possible, per el que vam veure ahir, que amb Eric i amb Gerard Martín a l'esquerra, si Christensen està recuperat, tinguis dos laterals més fiables. Jo crec que aquest és un problema estructural, perquè em sembla que Eric, ja quan va començar la temporada, ho vaig sentir a la vostra transmissió, va dir, no, és que el flic m'ha dit que jugaré de lateral. Després va lesionar, que això volia dir que

el conde ja no apareixia. Per tant. Crec que sí que hi ha algunes coses estructurals que s'han de revisar després el paper que jugui Rodri o no jugui Rodri Bernal està molt exigit perquè està tota la temporada primer has d'assumir el discurs del qui ve substituir després has d'aprendre que quan surts has de ser cap dalt i el partit que van fer la segona part del Barça contra l'Aston Villa a mi em va agradar perquè és veritat que va ser un equip molt contundent, que a l'inici va fer dos gols i va arreglar el partit, però vull dir que començar amb Fariñas i amb Bernal em va semblar fins i tot bé, no vaig pensar que el Flick hagués cagat quan després va dir, no, s'ha corregit i ha acabat fent alguna cosa. Però també em va agradar més, per exemple, i ara no és cap crítica, el paper que assumeix Fermín, que no té Rodri, és un jugador més aspectiu, té més responsabilitat i creu que el partit pot dependre molt més que no passi a Rodri. I en això ens porta el que són les associacions que el Barça sempre havia estat. Perquè el Barça funcioni, tu has d'endevinar l'alineació. Per què? Perquè depèn de les associacions dels jugadors. Hi ha jugadors que es porten molt bé amb uns entre d'altres i els altres no tant. I això és el que va fer que un equip que potser jugador per jugador no

tenia una estructura extraordinària va anar creixent fins a tenir que. Com que s'entenien molt bé entre ells, feien saltar qualsevol dispositiu tàctic. Iniesta i Xavi no poden jugar plegats. Van jugar plegats fins que van voler. El Busquets és massa transparent, no fa gols. Va ser el millor migcentre. Per què? Perquè la química i les associacions que es van crear dins el camp de joc eren imbatibles. Aleshores, jo crec que ara el Barça necessita, a través del joc i de les personalitats de cadascú, refer aquest ecosistema perquè sigui més fiable.

Ahir la victòria era i molt important, i va ser molt important sobretot per, diríem, per la confiança de l'equip, però també i per Flick, vull dir, per tots. Si ho veus com ho celebren al final tots els jugadors i el propi entrenador. Era una victòria necessària, primer, per tot allò que ells mateixos deien, podem guanyar els equips grans en escenaris importants. Sí, sí, un venciment. D'acord, van capgirar el descans i van poder fer aquesta segona pari i guanyar el partit, després perquè al final ara ve una aturada i això, si hagués perdut el Barça, del Madrid líder, vull dir, hauria estat tot, o l'Atleti de Madrid, vull dir, hauria estat tot molt més complicat. I després, Flick amb De Jong de lateral i aquests canvis que va fer, ell gestiona. Ve sempre els jugadors en situacions d'emergència. És a dir, si Eric García, en comptes de per mitja hora, hagués estat per jugar 45 minuts, segurament de lloc no hauria sortit a la tarda el dret. Brian Fariñas, veient la primera part, veies que li anava gran el partit, és normal, és molt jove. Ja li arribarà, i segurament al canvi hauria estat Eric Garcia. El que passa és que en les circumstàncies doncs Flick sap trobar aquests moviments i llavors troba aquest recurs de De Jong al lateral dret i llavors li va sortir bé, perquè això és cert. Christensen de central surt sort, el que és molt alt. Vull dir, ell gestiona bé aquestes coses i llavors li surt bé. Vull dir, això que a vegades es diu, no, no intervé, potser tàcticament no intervé, ell intervé amb aquestes coses concretes de saber utilitzar, perquè ell vol els jugadors que estan millor al camp. I després ja li busco la posició. Vull, els 14 jugadors que estan al 100% són els que em jugaran avui. I a veure com els col·loco després al camp. Emilio. Emilio? Emilio no està.

Joel. Que sóc jo. Vols que parli com l'Emilio? No, el que jo crec és que el Flick va canviar el partit amb els canvis, i quan dic que el va canviar, jo crec que el partit canvia i se'ns posa de cara amb l'entrada de Frenkie de Jong, primer de lateral i després quan ja passa al mig del camp. I això s'ha de reconèixer perquè és un dels jugadors que té pitjor premsa entre l'afició blaugrana i la realitat. Una cosa que es veu molt clarada amb el de Jong és que els que no tenim ni idea. Ràpidament acabem fins als ous del De Jong, sobretot quan el De Jong és el que dirigeix l'equip i el que és el jefe del mig camp. Però després parles amb la gent que en sap de futbol, amb els propis jugadors, entrenadors, i tothom parla de De Jong, els que en saben, com un autèntic geni, un tio capaç de jugar en moltíssimes posicions, que no lo perd mai la pilota, que té una gran zancada, no sé com es diu en català, que té gol, etc. Ahir. Jo, que aquest estiu estava desitjant que el De Jong no es lesionés i fes un bon Mundial i seranés, jo ahir vaig tornar a donar gràcies que Frenkie De Jong està al Barça. I és una cosa que m'ha passat moltes vegades al llarg dels anys que el De Jong és al Barça, que és voler que marxi i al cap de dos mesos estar dient gràcies perquè hi és. Ara sí, Emilio.

No, a veure, és que jo no sé, jo segueixo patint molt per aquest Barça, perquè a la primera mitja hora vaig pensar, això serà terrible, no? Perquè insisteixo en el fet que el Barça està de mig camp per davant, està molt clar i té molt bons jugadors, però jo segueixo pensant que amb aquesta defensa. És molt, molt, molt difícil guanyar partits importants. Quan la Laia diu, no, és que aquest partit era molt important, però jo, és que això no ho hem inventat nosaltres. O sigui, si el Barça ahir no guanya el Metropolitano, que amb la primera mitja part que va fer l'Atlètic de Madrid, i que has pogut anar al descans dos o tres a cero, des de la gol, és que si no hagués guanyat, eren tres partits. En miquits grans, no guanyen. O sigui, això és indudable. I és veritat que la reacció de l'equip. Sempre estem al mateix, sempre és. Bueno, va reaccionar el Barça o es va tirar Carmen Reda i se va acabar l'esforç a l'Atlètica? A mi, qui un equip? Qui un equip? Com l'Eléctric de Madrid, que té jugadors boníssims, jugui la mitja hora que va jugar ahir, que em va recordar el partit de l'any passat del 4-0, el que passa és que el Julián Álvarez, que ja no està, perquè aquest xico entre ell, el seu mànager, i tota la movida que han sacat del futbol, del futbol de la cabeça i de tot, va ser el mateix partit del 4-0 de l'any passat. I jo vaig pensar que arribien al descans, perdem bastant. Després, el Barça, l'Atlético de Madrid o s'assusta, o no cre, com sempre, o ara ja està tercero, que és su sueño en la Liga, ser tercero, i tal. Però realment, no sé, a mi aquest Barça. Em provoca moltíssims dubtes, de veritat. Moltes, moltes. Moltes, perquè tinc la sensació I això que ahir, per exemple, ahir, vaig veure una cosa que em va agradar moltíssim, que és la manera que Adeyemi entretiene el partido en los últimos cinco minutos, ¿me entiendes? Porque volvíamos a estar otra vez en el uno o dos, ¿me entiendes? Y los últimos diez minutos y el tiempo añadido, y aquel nano va a agafar la pilota ahí al córner, de verdad, y se va a pasar un cuarto de hora. Entretenir la pelota. No sé, jo realment, no sé, tinc la sensació, t'has d'explicar el que diu la IAC, que quan es tornin els defenses, potser això es recompon, però jo tinc moltes, moltes dudes.

El signe distintiu que tenia el Barça de Flick han estat per mi dos la pressió després de perdre la pilota i la contundència i la pressió després de la pilota ara els equips han après a jugar-li és una cosa que ha de superar perquè o li fan marques individuals i costa molt com va passar amb el Real Madrid i amb el PSG o bé passa com ahir. Que no acaben de sincronitzar la pressió perquè surten de manera diferent. Aleshores, no sé si han de tornar a assajar la pressió o com ho han de fer, però no és una pressió simultània, no és una pressió ordenada, és una pressió que corre, corre per corre.

No, Ramon, això que diu Ramon, l'altre dia, l'altre dia ho parlàvem privadament amb el Carles, que era. El fric en primer any va ser. Tremendo. L'impacte que va tindre aquest home en la manera de jugar del Barça va ser impressionant, tant per el tema de la pressió que ha explicat Ramon, com per el tema del joc que desplegava, que va sorprendre a tothom. Això han passat un parell d'anys i jo crec que en aquest sentit no ha hagut una evolució o una, com diu Ramon, amb una permanència a la mateixa intensitat. O sigui, jo crec que aquell Barça, aquella manera de jugar que va deslumbrar i sorprendir a tot el món, ja no hi és. Ja no hi és. El concepte ja acaba.

Però, per favor, mira't un moment l'historial de partits del Barça aquesta temporada. Emilio, i veuràs que és poc dubtós

que ha fet un gran. Contra quién hemos jugado, Jordi? Bueno, has jugat contra equips de primera divisió espanyola i equips de Champions.

Sí, home, però tampoc em posaria jo tremendista tenint en compte que. Que el Barça és molt obvi que és millor que la temporada passada, bàsicament per l'arribada de Rodri i pel control del partit que t'ofereix aquest jugador al costat de Pedri,

que és una cosa que abans no la teníem.

Bé, perquè són dos partits en què Rodri.

Bueno, que son los partidos que te dan los títulos, Joel. Que son los partidos que te dan los títulos. El Barça y el Madrid.

Y es partido por temporada. Si los ganas, ganas la Liga. Si los ganas, ganas la Champions. Un moment, Emilio. La darrera mitja hora, precisament, si una cosa va a fer bé el Barça, va a ser intentar controlar una mica el partit. I aquest era una virtut que abans no. Aquesta és la gran novetat. Jo el que volia, per acabar de arreglar el clau, que tu dius, si tu ets molt bo. Robant la pilota després de perdre-la, el Corifa et diria, doncs no la perdis. T'estalviaràs d'haver-la de robar. És molt simplista, és la lògica aquella de Corifista. Procura fer com l'última part en què tu madures molt més els atacs, tu localitzes molt bé on pots perdre la pilota, i això són lectures de partit. Perquè la precipitació, aquests atacs tan ràpids. Ens dona vols d'aquesta precipitació. La precipitació de Rafinha, la precipitació de Fermín, que són dos jugadors que segurament et desordenen en molts moments del partit, però és que mira els gols que porta cada cop. Però quan el rival té un cert nivell, que és el que ens ha passat el dia del París, o el dia del Madrid, o inclús ahir, aquesta precipitació, aquestes pèrdues de pilotes, et penalitzen. Ens penalitzarien igual si tinguéssim la defensa del PSG? Ens penalitzaria igual si tinguéssim els quatre tios darrere que té el PSG? El perfil de jugadors que tenim a la defensa és el mateix perfil de jugadors. Diferent nivell de qualitat, però quan Covarsí. Covarsí és l'únic que podria jugar en aquella defensa. La resta de jugadors que tenim a darrere són

perfils que no són defensors. Recordo que hi ha moltes baixes. De tota manera, s'ha fet una primera part molt dolenta i una molt bona, i sempre ens quedem amb tot. Ja ho entenc, que t'has de quedar. No, t'has de quedar també amb les coses a millorar. Jo ho entenc, però també jo destacaria O sigui, el Barça, tota la part ofensiva, el que ha trobat amb Rafinha, sense haver tingut un nou, l'associació Lamín-Fermín, que és impressionant. Jo crec que tot això també ha de pesar per valorar l'equip. És evident que no tens un 100% en l'equip, en ofensiu i en defensa. Falla per la defensa.

No es tracta de treure mèrit. Per exemple, això que dius l'associació entre Fermín i Lamín, això és boníssim, no? Però és el que sempre dic jo, és un tema individual. És un tema que tenen aquesta facilitat en associar-se perquè un ja veu el desmarc de l'altre, perquè un té aquesta qualitat de saber posar la pilota on te l'ha de posar. I l'ha trebat l'espai molt bé. Això està molt bé, però és a nivell individual. Jo sempre parlo que ens manca a nivell col·lectiu, a nivell què fem tàcticament amb aquest tipus de associació, amb el tipus de joc que és el que el Hansi Flick, jo crec que ell li dona molta més importància al tema individual, és a dir, als jugadors. El gol, encara que sigui l'últim minut i amb una mica de sort, ve que el que desequilibra és Pedri, amb una acció. Desequilibra, pom-pom, la pilota queda allà rebotada, l'altra xuta, igual. Però ve amb l'únic desequilibri. Per què? Perquè el desequilibri ve a nivell individual. No ve a nivell col·lectiu de generen. Com juguem? On trobem els espais? Qui trobem? Qui es mou? Com es mou? Venen de dintre a fora, de fora a dintre? Jo sí que ho he vist, això, en alguns partits. Jo en alguns partits això ho he vist. Sobretot quan juguen Pedri i Rodri. Es tractaria de trobar unes associacions i no només dues, d'alguna manera. Exactament. És un equip que tu tens, per exemple, el debat d'ahir és. Si l'Amin ajuda el lateral o no ajuda el lateral. L'Amin està educat perquè la pilota que agafi decideixi el partit, no per marcar el lateral. No sé com s'entrena, no sé com algú ha de convèncer l'Amin que ha de tapar el lateral quan puja un Grimaldo, perquè Grimaldo tu saps que defensivament és tou, l'Amin ho veu i sap que cada cop el Barça s'aguanta la primera part per la por que fa l'Amin. Però ell no té la concepció que hagi de baixar a tapar. No sé si és perquè és un crac, molt crac, O no sé si és perquè estan en l'hàbitat Barça. M'explico?

És a dir, és una de les discussions que va tenir. Un segon, un segon, sisplau. O no sé si se lo consienten.

És. Bueno, ara, si vos parles. Esclar que li consienten. Jo estic dient que, per exemple, el que li va passar. Mbappé amb el PSG va ser justament això, se'l va encarregar perquè ell no volia un jugador que jugués pel seu compte, que només pensés que amb les individualitats no guanyarien el lloc. Llavors, jo crec que la gran tasca que pot desenvolupar el Flick és justament això. Per l'amor de Déu, Lamine no és Mbappé al PSG, eh? La Mint té una primera, que la seva manera de jugar és molt més col·lectiva,

i l'esforç també. Sí, que explica, evidentment, que això és el que exigeix als seus jugadors, que baixin, que recuperin, que defensin, i amb la Mint també, perquè quan ho fa se li aplaudeix i li reconeixen aquest esforç. És cert que segurament tu, amb certs jugadors que et donen tant i que són tan determinants a l'equip, segurament ets més flexible amb altres exigències. I en aquest cas de la Min, segurament és més flexible amb ella a l'hora d'exigir-li la defensa que en nom d'altres. Però tot i així, jo crec que Flick amb això hi està molt a sobre, també, amb la Minada, clar.

A Maset obrim les portes del nostre celler a la Granada perquè gaudeixis d'una experiència inoblidable al vell mig del Penedès. Vine al nou centre de visites i gaudiràs de franc d'una projecció immersiva dins del celler. Continua amb una copa al nostre bar de vins amb terrassa i vistes a les vinyes i troba aquell vi tan especial a la botiga. Consulta tots els esdeveniments i reserva la teva visita entrant a maset.cat. Cellers Maset. Directe del celler a casa teva.

Catalunya Ràdio.

Digues, Jana. El terra és lava. Deixa'm un lloc, deixa'm un lloc. Perfecte, és el que volia. Volies que m'enfilés el pot? Sí, ja és hora que hi tornem a entrar, no? Trobar-nos amb els amics.

Ah, jugar, cantar, viure noves aventures. Jo també tinc moltes ganes de nova temporada.

El món del pot petit.

El 10 de novembre estrena de la tercera temporada

al Super3 i a la plataforma 3Cat. Anticipa't el Black Friday amb un Samsung Galaxy S26 Ultra de 512 GB de 1.749 euros, ara a 1.299,90.

Amb finançament fins a 12 mesos i 100 euros adicionals en la valoració del teu antic mòbil. Fins al 15 de novembre, anticipa't el Black Friday i el Corte Inglés. Finança-la a la botiga o amb la targeta del Corte Inglés a la web i app. Finançament ofert per financiar el Corte Inglés i subjecte a aprovació.

Consulta en les condicions al corteinglés.es. Havia entrat a la protectora d'animals acompanyant un amic, res més. Però quan vaig veure l'Angie mirant-me, vaig saber que acabaria formant part de la meva vida. N'hi ha que em diuen instint, jo en dic premonició. Per això torno cada Nadal amb l'Angie, per compartir amb ells un dècim de loteria de Nadal.

Compartir ens dona la vida. 22 de desembre. Loteria de Navidad. El sorteig que ens uneix. Loteries et recorda que juguis amb responsabilitat i només si ets major d'edat. Farem un espectacle que

ens hem inventat. Serà molt xulo. Després del gran èxit de Mac Mac Mic, un espectacle de titelles,

aquestes festes de Nadal, en Mic i els seus amics us esperen al Sant Andreu Teatre. Que hi voldràs anar? Sí! Entrades ja disponibles. Consulta la informació al web del Super3.