El matí, de 10 a 11 h (Magazín) - 10/11/2026

El 70% de la població espanyola,

amb algo tan senzill com Europa es va donar la prioritat europea. Quan diferencia aquestes ocupacions que ara vostè en feia, per exemple, les persones que no poden pagar el lloguer, què és el que proposen vostès des de Vox? Les persones que no poden

pagar el lloguer s'ha de veure per què no el poden pagar. Però això hi ha un problema d'arrel principal. El problema d'arrel principal és que jo he sigut llogater i he pogut negociar amb el propietari tant l'import com el temps. Això és el que hem d'anar a buscar. Hem d'anar a buscar que l'oferta sigui més gran que la demanda. En aquests moments tenim que la demanda, malauradament, és més gran que l'oferta. I hem d'explicar per què. Perquè és això. Home, hi ha un fet que és incuestionable. En cinc anys han vingut quasi sis milions de persones, persones, legals i legals, que tenen la mal gustum de voler viure en un puesto, de voler tindre una llar i voler tindre una casa. Bueno, doncs, aquestes persones, si posem aquest increment que hi ha hagut a Catalunya, per exemple, han entrat 130.000 persones. Concretament, Han entrat 111.895 persones, per exemple, l'any 24. I es van fer 1.300 vivendes. Per tant, hi ha una tensió demogràfica, hi ha més gent. Hi ha una tensió demogràfica, hi ha més gent. Per tant, cal més oferta. I no s'edifica, no es fan vivendes, ni en l'àmbit privat ni en l'àmbit públic. Si no es fan vivendes socials, no es fan vivendes, hi ha una demanda que no es pot resoldre. Llavors, li he fet la diferència. Aquells que ocupen per ocupar, que n'hi ha, aquells que utilitzen un lloguer i de forma voluntària deixen de pagar i saben que han de deixar de pagar, i aquells que no poden pagar. I amb aquells que no poden pagar hi ha una enorme llei d'errements usurpers humans, que jo he tractat molt amb clients, que és el resarciment, o sigui, allò, vostè pot resarcir si paga els dos mesos o tres mesos. El que s'ha de mirar és que aquestes persones que no poden pagar, que estan en un tema de vulnerabilitat, durant un temps, l'administració miri de quina forma se li dona una sortida. Però que l'administració,

per exemple, pagui el llogater, mentrestant, això és una bona opció?

No és una bona opció perquè al final el que fem és pagar tots amb aquest llogater. El que hem de pensar és que l'administració no és un ent que està volant. L'administració són tots nosaltres, són tots els catalans que paguen la seva renda i aquests calés, aquests cèntims que ingressa a l'Estat s'han de distribuir de forma justa, de forma equitativa, així. Estem parlant d'una situació de vulnerabilitat molt concreta. Si hi ha una situació de vulnerabilitat molt concreta, escolta, ens haurem de fer càrrec. Si no, el que deia la senyora diputada de Lleida i portaveu del PSOE, encara és del PSC, aquí la importància del PSC i del PSOE, que si no es paga s'haurà d'esnonar, llavors. Estem al principi de la legalitat. Òbviament, aquelles persones que han devingut, i desgraciadament cada vegada són més, amb una fallida econòmica personal, doncs s'ha de buscar fórmules. Mira, jo soc el ministre concursal, a part d'advocat civilista i mercantilista, hi ha un tema que considero molt important, el tema de l'oportunitat. Jo, quan vam negociar i he sigut ponent d'aquesta llei, l'any 22, i quan vaig arribar a la ponència, el senyor Miranda, del PSC, em va dir, escolta'm, Isgor, bé, la ministra m'ha dit que a tu n'hi ha aigua, hi ha bocs menos. Jo he sigut i soc especialista en segona oportunitat de gent que ho ha passat malament perquè hi ha molta gent que ha fet les coses bé sobretot molts autònoms que han

posat el seu patrimoni al servei d'un negoci modest que han fet les coses bé que han buscat un barri, que han buscat una matèria una matèria prima, que han intentat fer-ho tot bé i no els hi ha sortit bé a la vida a vegades tu procures fer les coses bé i no et surten bé i. I són deutors de bona fe que no poden tirar endavant. I jo, amb això de la segona oportunitat, ja sap que ve a ser una espècie de concurs personal amb la qual es poden condonar, igual que les persones jurídiques, la deuta. A les persones jurídiques la societat normalment o es transforma o es ven per unitats productives o mora definitivament del registre mercantil, mora però no podem matar. A les persones físiques ni s'ha de matar ningú. Les persones físiques que queden ferides en temes econòmics. Hi ha l'exoneració del crèdit privat. Això ja es veia a la llei. Jo vaig proposar l'exoneració del crèdit públic. Si una persona deu 20.000 euros, aquests 20.000 euros ja sap vostè si deu una multa o a la renda hi ha algun error, els interessos com van pujant. Vostè l'exoneren del crèdit privat. Si demostra que hi ha capacitat per tenir una segona oportunitat. Més que capacitat, vostè ha sigut deudor de bona fe, les deutes privades les pot exonerar, però les públiques, el Partit Socialista va dir que no. Fixi't el tema,

que Uriarte, que és un professor de dret constitucional, que era de Podemos, va dir, escolti'm, Però si l'únic que sap d'això aquí, dels ponents, ja saps que als ponents no hi ha televisió ni micròfons, som els diputats. Si l'únic que sap aquí d'això és el senyor Escorba i nosaltres volíem proposar l'accionació del crèdit públic amb 15.000 i 15.000. Al final va sortir 10.000 i 10.000. Vol dir que no se l'escoltava perquè era de Vox. Clar, però això és una llàstima. Jo, a nivell legislatiu, disfruto perquè és feina jurídica. No, salivate, salivate que gaudeix aquest tema. No, però és un tema important, això és una oportunitat. Molta gent que ha gaudit d'un negoci, que ha tingut la possibilitat de treballar en una empresa que després ha sigut encomiada. S'ha de donar l'oportunitat a la gent. I el que es va prohibir, pràcticament, era la condonació de la deute pública. Ja sap que és 10.000 i 10.000, sobretot, Hisenda. Amb uns presentatges molt concrets. Amb aquestes coses és on es veu on podem donar

nosaltres facilitat al legislador. I a vostè, Vox, l'escolten. Quan parla d'això, per exemple, se sent recolzat en aquestes iniciatives. Absolutament.

Entre altres coses perquè jo soc el portaveu de justícia. Portavell de treball, portador de treball, i llavors parlo en termes jurídics, primer, però allò, hi havia una frase de Chesterton que deia, ojalá lo moralmente justo sea legalmente justo, hem de buscar que la norma sigui moralment justa. I que legalment sàpigui resoldre els problemes i que faciliti les coses a la gent. Per això, quan hi ha coses de vulnerabilitat hem de buscar sortides. Hi ha molts autònoms, molta gent que treballa en societats pantalla, que treballa a través d'intermediaris, que treballa a través de terceres persones. De tasafarros, que se'n diuen, i que no se'ls dona aquesta oportunitat. Nosaltres creiem que aquesta oportunitat, a més, hi ha molta gent que té a veure també amb tot el tema de la vivenda, que ha anat empalmant, crisis amb una altra, hi ha molta gent que necessita buidar la motxilla de 40 o 50 anys, no tan sols gent jove amb això de la vivenda, hi ha gent amb 40 o 50 anys que els va agafar la tot molt jove, Ricard, però tota la crisi del 2008 va ser terrible i sortien i pum, tornat amb una altra i ara es fa tremolor

veure la situació de molta gent. Vostès eliminaran el Ministeri d'Igualtat? Jo crec que no serveix per res. El que serveix és la igualtat, no el Ministeri. Que el fet de tenir un Ministeri el que fa és que pugui haver-hi més polítiques públiques destinades a igualtat de drets, d'oportunitats entre homes i dones.

Vostè creu que això no és efectiu? Jo crec que és una despesa inútil i el que hem de garantir és la igualtat, no el Ministeri d'Igualtat. Com ho farien, això? A través de les lleis i a través del Ministeri, però és que la igualtat ha de ser una cultura social. I l'igualtat no significa fer plans d'igualtat l'igualtat ha de ser alguna cosa que ha de formar part del concepte moral de la societat i això no ho garanteix el Ministeri encara és més si hi ha desigualtats, existint un Ministeri és perquè aquest Ministeri

no ha funcionat però això ho farien sense invertir diners? sense acció pública, per exemple? Com es fa per canviar aquesta cultura de la igualtat que vostè diu?

Què ha fet el Ministeri d'Igualtat? Quins diners ha invertit? Campanyes de sensibilització, per exemple. Ja li estic dient que és un tema cultural, que és un tema que tota la societat. Hi ha quotes de representació als mitjans de comunicació, també. Sí, i fixi't, miri, a Pontferrada tenim tres regidores que són dones. El 1, el 2 i el 3. Amb la llei cremallera que se'n diu de les llistes no poden ser. Veu la inutilitat de fer segons quines polítiques, de forçar segons quines polítiques.

Durant molts anys no considera que les dones han estat discriminades en aquest sentit? Ho han pogut estar.

Per tant, no creu que cal corregir-ho? Jo crec que ja s'ha corregit, i s'està corregint, i els hàbits socials són els que són. La majoria de grans empreses les lideren els homes, encara. Mira l'àmbit de la justícia. Qui lidera l'àmbit de la justícia? On no hi ha més jutges, fiscals i advocats de l'Estat. Vostè diu que no cal intervenir, simplement que la societat mateixa anirà evolucionant amb una igualtat. Quan un s'enamora d'algú, no necessitem a l'Estat que el faci enamorar. Quan un té un sentiment i té un agraïment i té una forma de funcionar, no necessitem a l'Estat que ens faci dir com hem de pensar, com hem d'estimar o com hem de. Però quan algú neix en una situació de desigualtat, sí que esperem que l'Estat ens ajudi, no? Les situacions de desigualtat s'han de corregir, però s'han de corregir per la pròpia societat i, òbviament, no garanteix res, ni la igualtat, ni la rentabilitat, ni l'eficàcia, que es posin quotes. Quina és la seva posició amb l'avortament? Nosaltres defenem la vida des de la concepció fins al final. Per tant, estan en contra de l'avortament. Fins a la mort natural, òbviament. Jo, personalment, òbviament que estem en contra de l'avortament. I de l'eutanàsia, la llei d'eutanàsia. Òbviament. Tal com està feta, sense dubte. Nosaltres creiem que la mort ha de ser digna, que hi ha el que se diu cuidados paliativos, i la mort ha de ser digna sempre.

Nosaltres som defensors. La pregunta no és que estigui en contra, és que jo defenso la vida des del principi fins al final. Crec que és un tresor. Un tresor que hem de mantenir. I abans, jo recordo que els meus avis van morir a casa, perquè hi havia el concepte familiar d'acolliment, d'aquells que ens van cuidar des dels petits, que ens van fer grans, que ens portaven de la mà en el moment que som més febles. Tenia la família i jo recordo el llit tant un com l'altre com l'altre que estaven a casa i tots potser estaven més apretats però bueno, hi havia allà i vostè vol que la gent pugui morir sí, però si ja ho pot fer jo vull que la gent mori dignament i ja està, l'eutanàsia jo crec que esforçar és un dret, no és una obligació l'eutanàsia jo crec que és un dret mal entès. Per què? Perquè és anar contra el dret natural, contra el dret de les persones. L'eutanàsia la pot demanar. Ningú li obliga a demanar l'eutanàsia. Vostè pot morir lliurement, ara mateix en aquest país. Tampoc li obliga a ningú a tirar-se d'un volcó de set pisos. A mi que hi hagi el dret de tirar-se un balcó de set pisos i que es posi la llei, no puc estar d'acord amb aquest. Estic posant un cas extrem, però bueno. Escolti'm, el tema de l'eutanàsia,

jo soc partidari que es cuidi a la gent, que sofreixi el menys possible, i ja li dic defensa, defensa des de la concepció fins a la mort natural. Si preguntaré també per les pensions. Vox vol acabar amb les pensions? Miri, vostè sap segurament el que va passar l'any 1994 que va proposar la minoria catalana al Congrés. L'any 1994 el Congrés, la minoria catalana, va proposar un pacte perquè considerava, 1994, considerava que les pensions estaven en prill. L'any 1995, amb el govern socialista, es va firmar una cosa que li sonarà, que és el Pacto de Toledo. Bé, el pacto de Toledo per què es va firmar? Perquè hi havia dubtes que les pensions en un futur es poguessin pagar. I es va firmar aquest pacte per això. Aquest pacte segueix amb un seguiment que és la comissió mixta del seguimiento del pacto de Toledo. Jo soc també membre d'aquesta comissió i amb aquesta comissió el que es fa és un seguiment d'allò de com podem procurar que les pensions que es paguen ara es puguin seguir pagant i les pensions que han de vindre de futur dels que estan pagant aquestes pensions ara es puguin pagar i nosaltres pagarem les pensions com qüestió prioritària sigui el que sigui com sigui. No tan sols així, sinó que ja el Pacte de Toledo va autoritzar i va dir que les pensions no feia falta que es paguessin per la

Caixa Única de la Seguretat Social, perquè no arriba. No arriba per les pensions contributives, no arriba per les pensions no contributives, per l'ingrés mínim vital. I es diu que a través dels pressupostos poden haver-hi transmissions, transferències per pagar les pensions. Però per això caldrà més diners. Per tant, vol dir més impostos? No, vol dir racionalitzar les despeses bé més diners i pot ser, no més impostos sinó que els impostos siguin més baixos i que es paguin més això és perfectament viable baixar impostos i recaptar més a través de què? A través dels impostos normals de la renta de societats. Són més gent, per tant.

Hi ha més gent que pagarà, però pagarà menys. Per tant, regularitzar la situació, per exemple, irregular de persones que estiguin vivint aquí perquè recaptin més diners. No té res a veure això. Home, si vostè vol més diners i no pujar impostos, ha de venir més gent per pagar més.

Mira, el 50% de la gent que viu aquí, de fora, que ha vingut, suposo que m'està parlant pel tema de la immigració, la immigració no ha vingut a pagar les nostres pensions. Mira, Perquè les immigracions. Però jo li pregunto d'on traurà els diners. Dels contribuyents. Per tant, pujaran impostos, pagaran més. No es pagaran més impostos, es pagaran més impostos, però no més quantitat d'impostos. No s'entén, això. Ja l'hi dic. Expliqui-m'ho, expliqui-m'ho. Hi haurà uns tipus de renta més baixos, hi haurà uns tipus de societat més baixos, hi haurà un tipus bàsic d'IVA més baix. Això. Per tothom. El tipus bàsic de l'IVA és per tothom, que és la comissió de l'Estat. La comissió més cara de l'Estat, el comissionista més car que ens surt a tots, a vostè i a mi, és l'Estat, que cobra un 21% per qualsevol operació. Això se'n diu comissionista. I és així, no? Vostè compra una cosa, paga el 21%. El 21% que es torna a la societat, sí. Es tornar a la societat. Doncs miri, aquesta tornada a la societat és el que nosaltres volem mirar que es torni bé, que es torni de forma eficaç. I això em palmo amb el ministre d'Igualtat. Entenem que el ministre d'Igualtat és una despesa inútil. I que el que ha de fer aquests calés que se'n van al Ministeri d'Igualtat vagin amb coses productives per la societat.

Una última pregunta sobre Rodalies. No sé si està seguint també la polèmica d'avui. Vostè està al costat de CEMAF? Sense dubte.

Els maquinistes el que estan fent és. Tindre cura i denunciar algo molt greu, que està en perill la seguretat de tots aquells que agafem rodalies o que estan viatjant en tren. Això és una cosa impensable fa uns anys. O sigui, ja no es tracta que la meitat dels rodalies a Catalunya arribin tard. Que un de cada 17 rodalies ni tan sols ha sortit, sinó que és que inclús tota la inversió, vaig apuntar l'altre dia, la inversió sense executar a Catalunya durant els últims anys, des del 18 al 25, han sigut 7.225 rodalies. Millons d'euros, 7.226 milions d'euros. Això és el 52,5% del que tindria que ha vingut a Catalunya, no ha vingut. Per tant, cal més inversió. Ha vingut menys que amb el Rajoy, que va vindre el 67,92%.

Em deia que s'ha de respectar la legalitat. Avui, per exemple, no s'han respectat els serveis mínims. Vos direu que SEMAF s'ha equivocat?

Allò tindrà a veure perquè no s'ha respectat i perquè no s'han complert els serveis minis. I creu que s'ha equivocat? SEMAF no respectarà uns serveis mínims? No sé si haurà sigut SEMAF o haurà sigut algun concret, no ho sé. No sé si s'han respectat els serveis minis o no. Jo el que crec que la reivindicació que fa SEMAF és una reivindicació justa. I aleshores, bueno, una reivindicació, a més, que va en servei de tots els ciutadans de Catalunya. O sigui que, bueno, Rodalía sí que és un fracàs. És un estat que cau i que s'està desencrant i que entre tots hem d'intentar donar-li cura.

Juanjo Izcorbe, candidat de Vox a Barcelona pel 29 de novembre. Gràcies per acompanyar-nos i molta sort.

No sé si la necessitaré o no, però moltes gràcies.

El matí de Catalunya Ràdio.

Ricard Tostrell. Aquest any fes les maletes una sola vegada i descobreix una destinació nova cada dia. Amb els creuers de Rack Travel pots fer la reserva per només 100 euros, estalviar-te fins a un 50% i gaudir d'ofertes com ara nens gratis o grans descomptes. A més a més, amb facilitats de finançament perquè comencis a planificar les vacances avui mateix. Rack Travel. Viatges que surten rodons.

Catalunya Ràdio.

Perquè et tapes amb un cupó de l'11, de l'11 o de l'11.

Perquè si em toca el premi d'11 milions o un dels 11 premis d'un milió, no vull que em reconeguin pel carrer. Ah, i per això parles baixet. Esclar. Però hi ha un micròfon enorme aquí, que t'agafa la veu igual. Tu mateix, però després venen els paparazzis i venen els plors.

Si no vols que et reconeguin

perquè ets milionari, compte que arriba un premi d'11 milions i 11 premis d'un milió. Sorteig 11 de l'11 de l'11. El sorteig de l'11 que reparteix més premis milionaris. 11. Ben jugat.

Juga responsablement i només si ets major d'edat.

Són les Raquel de Carglass. Veus aquest impacte des de fa dies? Val més que entris a Carglass.es. Segur que molt a prop teu hi trobaràs un dels nostres tallers. Demana cita ara i en 30 minuts t'arreglem el parabrises amb el mes.

Carglass canvia. Carglass repara.

Carglass canvia. Carglass repara. Anticipa't el Black Friday amb un Samsung Galaxy S26 Ultra de 512 GB de 1.749 euros ara a 1.299,90.

Amb finançament fins a 12 mesos i 100 euros adicionals en la valoració del teu antic mòbil. Fins al 15 de novembre anticipa't al Black Friday i al Corte Inglés. Finança-la a la botiga o amb la targeta al Corte Inglés a la web i app. Finançament ofert per financiar el Corte Inglés i subjecte a aprovació. Consulta en les condicions al corteinglés.es. La nova botiga 3CAT t'obre la porta a un munt de productes, cultura, espectacles i solidaritat. Més que una botiga, una experiència dins l'univers 3Cat.

Gràcies per acompanyar-nos.

Que pots viure des d'allà on siguis i on ho trobaràs tot de manera fàcil i accessible. Et donem la benvinguda

a la nova botiga 3Cat. Tot és aquí. Segur que ja ho tens tot a punt per aquest curs? Recorda't del Supercampus. L'espai perquè aprenguis de manera creativa, divertida i en català. Amb materials per a totes les etapes escolars i un contingut sempre actualitzat. Tant si ets a casa com a l'escola, Supercampus t'ajuda a aprendre. A veure si s'entén. Troba-la al Super3, a la plataforma 3CAT i a YouTube. T'esperem al Supercampus!

Quan s'enfada, no sap el que fa. És que està estressat. Quan detectis violència masclista, acompanya. Entra a barcelona.cat barra antimasclista. Darrere de cada una, hi som totes. Ajuntament de Barcelona.

RevoluPlus llegó. La mayor bajada de precios empezó. Hasta 40% de descuento. Más de 120 centros con más de 8.000 coches a un precio genial. Son pocos días, no la dejes pasar. Revolu, Revolu, Revolu.

Estrena el teu Kia i recupera aquella il·lusió. Visita'ns a la xarxa Kia de la província de Barcelona.

Avui a l'àgora del Matí de Catalunya Ràdio, la periodista Anna Grau, el filòleg i escriptor Jordi Amat, el periodista Vicent Sanchis, la periodista del Jornal.cat Marta Rosique i la directora del diari Ara, Ester Vera. A veure, què t'ha semblat?

Anna Grau. Bé. Home, tu has fet una entrevista periodística, sense cunyetes, sense ambigüitats en el gènere. Com has votat aquí et paga el sou del matí, Anna. Sí, ara també et diria. Ara, crítica'm, crítica'm, està bé. D'una manera més. Més, diguem-ne, més moderada del que es va veure ahir a la Revolta, jo diria que aquest senyor se n'ha sortit de donar una imatge moderada i que segurament haurà xocat a molts oients que s'imaginen que els de Vox porten banyes, cua i la caldera del Pere Botero. Jo el que dic és que hi ha un desfasament entre el món mediàtic i el món real vull dir, potser aquí ens caldria unes midterms com els americans i que Vox s'hi pot estar d'acord o no, però la visió caricaturesca que es té de Vox i que es considera de bon to entre molts comunicadors i tals doncs, òbviament té alguns forats

fa unes poques setmanes vaig fer un article a propòsit d'una conferència de Jorge Bouchardé. És defender-se, que és una frase d'un dels pares del falangisme espanyol que és Ramiro de Maestro llavors vaig fer una cerca al llibre de sessions del Congrés dels Diputats sobre qui l'havia usada i l'última persona que l'havia usada era Izcorbe era el diputat d'Izcorbe i vaig llegir-me la intervenció i era la d'algú que després vaig entendre que qui era que era algú d'inequívoc origen falangista. Segurament m'agradaria comprovar-ho però deu ser el candidat històric més bèstia que hi ha aquest senyor va ser candidat l'any 82 per Fuerza Nueva a les eleccions generals per Barcelona l'any 82 després va entrar al PP com li has preguntat. Llavors, força neuva era el partit d'extrema dreta de Blas Piñar, que va ser l'únic que va tenir representació parlamentària durant la transició i fins molt endavant, fins que Vox no va entrar al Congrés dels Diputats. Ens hauríem de preguntar què ha canviat, perquè aquest senyor ara em sembla que d'alguna manera parla en un llenguatge normal. I a la vegada, com hi ha una part, i això ho explica molt bé el Francesc Marc Álvaro en el seu últim llibre, el franquisme en trens de tram, no sé si ho dic bé, però del discurs social de matriu falangista que tenen alguns dels diputats de Vox. I aquest és un exemple. Quan parlava de la segona oportunitat, em sembla que estàvem parlant d'això. I per tant, tenim un problema amb Vox. Jo crec que tenim un problema amb Vox en la mesura que els temps juguen a favor d'ells i que la qualitat de l'oposició política que s'hi ha d'enfrontar és de molt baix nivell. És a dir, tu et poses a tenir una discussió sobre la qüestió de l'habitatge amb alguns dels altres candidats a Barcelona que es presenten a les generals i tindrien un problema amb aquest senyor. Llavors, una cosa que diu l'Anna és aquesta suficiència amb la qual s'ha abordat aquest partit, que és un partit originàriament broncotrol i furibundament nacionalista espanyol, que quan veu que va progressivament consolidant les seves posicions per no fer por, per no fer por, a mi me'n fa, però per no fer por busca un electorat conservador que jo crec que l'està trobant. I em sembla que tant l'entrevista d'ahir com l'entrevista d'avui estiguin més o menys ben fetes, estan aconseguint l'objectiu que s'han plantejat en aquesta campanya, que és deixar de fer por. I en contrast, quan el PP nota que li estan fent un forat molt gros en el seu electorat, han de radicalitzar-se i no els hi surt bé, perquè els bons són els altres. I em sembla que això és en part el que hem escoltat ara. Estel.

Sí, estic molt d'acord amb el Jordi i crec que el problema de Vox és que se'ls ha menys tingut en comptes de parlar-hi de manera oberta i de manera educada, educada vull dir amb coneixement dels temes, doncs se'ls ha menys tingut i això ha sigut un error absolut. Realment, jo també destacaria la biografia, no? Fuerza Nueva, Frente Nacional i Juntes Espanyoles. I les biografies són importants per saber el viatge ideològic de les persones. Per tant. Et dirà que necessita una segona oportunitat. No, representa O també podem veure la biografia dels de Bildu. I tant. Sí, esclar, però aquí tenim al davant el senyor Escorbe, per tant estem parlant del senyor Escorbe. Però aquí fa molta por uns extrems i no en fan por els altres. Fan por les herències falangistes, però no les comunistes. Això és el que acaba no colant i provocant un desfasament, una desconexió del món mediàtic i el món real. Jo estic parlant del que he vist aquí i no estic fent propaganda dels uns ni dels altres i, a més, ni m'interessen els uns ni dels altres, no he partès mai ni en uns ni en altres, no he tingut mai carnet de ningú. Per tant, el que estic dient és que aquest senyor representa molt bé una tradició, com deia el Jordi, i el que representa molt bé també és aquesta transformació de Vox en un partit troll, d'un partit troll a un partit que és llei i ordre, que és el mateix que va passar a França amb el Front Nacional. Aquest senyor no és el pare Le Pen, aquest senyor s'ha transmutat del pare Le Pen en la filla Le Pen.

Que parles de manera calmada i tranquil·la no vol dir que el que diguis sigui menys radical. Crec que aquesta és una mica la conclusió d'aquesta entrevista. És a dir, a mi m'agradaria destacar coses que clarament demostren del que ha dit, que sí que segueixen sent radicals, és a dir, Sí, diu que no tancaria els mitjans públics catalans, però alerta, que diu que ho faria assegurant que els periodistes s'avinguin en el bé comú. Què vol dir això a Catalunya? Els membres del Consell Audiovisual de Catalunya són escollits pel Parlament amb una majoria qualificada de dos terços, cal recordar-ho. Per tant, el que estan proposant aquí és que ells mateixos ho escollin a dit. Per tant, aquí clarament és un atac frontal també a la democràcia el que està plantejant. Després, ho ha dit de forma molt clara, està en contra del dret a l'avortament i del dret a l'eutanàsia. Això suposa retrocedir de forma clara amb el sentit majoritari de la població catalana, que sempre ho ha defensat amb una clara majoria àmplia. Després parla de l'execució a Catalunya per així poder-se apropar en el votant d'Aliança Catalana. Però alerta, perquè a mi m'agradaria que també ens diguessin quin percentatge del pressupost de l'Estat, en cas que governin, destinaran a Catalunya. Perquè darrere d'una cosa com dir que s'està executant poc, també potser s'està amagant que el que volen és destinar-hi menys recursos. És a dir, que alerta també amb el que diuen i el que no diuen. I en clau d'habitatge, També, i això lliga amb el que també deia ahir Santiago Pascal a la revuelta. Alerta amb el que estan dient, perquè no volen diferenciar entre tipus de tenidors, els grans tenidors els segueixen defensant, i per tant el que ells estan plantejant en clau d'habitatge és que l'habitatge deixi de ser considerat. Tal com ja passa malauradament ara, un bé públic i sigui clarament considerat una mercaderia i que per tant anem en un país de propietaris en els quals no hi hagi impostos i a la pràctica el que t'estan dient és que depèn de la família on neixis tindràs una situació o una altra. És a dir, aquest és el panorama que ens estan deixant si ells governen.

No, jo no vull que tampoc hem dit per què no hem de votar a Vox, això cada un ja s'ho farà. La gent ja crec que és prou gran per saber determinar en cada moment què. En tot cas, respondent tan a grau al que comentava de Bildu, a mi a vostè la pot preocupar moltíssim Bildu, a mi em preocupa. Pot ser no tant, però en últim cas no es presenten les eleccions a Catalunya. Jo no els puc votar. Només en les eleccions europees. I allà són residuals. Sempre seran residuals. No han estat residuals en aquesta legislatura. Sí, sí, però torno a insistir-li. Jo no els puc votar. Bueno, però vostè. Bueno, bueno, però a mi em preocupa. No, no, el problema el té vostè, perquè a mi em preocupa aquella gent que sí que pot entrar en ajuntaments, que pot entrar en la Generalitat, etcètera, etcètera. I Vox sí que es presenta als ajuntaments de Catalunya i a la Generalitat de Catalunya.

Jo només dic que si la biografia dels uns ha

d'estar sota la lupa dels altres també, i que jo sàpiga que no hi ha ningú de Vox condemnat per haver matat o s'ha gastat ningú. La biografia. Home, ells no, però el seu referent sí. I no van ser condemnats, i van governar durant 40 anys, i van fer un autèntic genocidi a Espanya. És a dir, i aquesta gent ni se'n penedeix ni deixa de reivindicar-lo. I quan rasques una miqueta això és el que dic jo i quan rasques una miqueta perquè ningú m'ha demostrat que hagin demanat perdó per tot allò o que hagin dit el franquisme i torna els d'ETA estic parlant ara de Vox i quan vulgui a vostè parlem un dia de Bildu vostè m'està demostrant que el preocupa Bildu i jo li estic dient que el dia que parlem de Bildu ja veurem si el dia que parlem de Bildu jo tinc una doble vara o no la tinc però ara com ara qui es presenta aquí és Vox i per tant. Quan res que és una mica amb tota aquesta gent és que trobes uns referències, trobes uns orígens inequívocament neofalangistes o franquistes. No estic discutint amb vostès, estic intentant explicar-me.

Segona o tercera força, quina conclusió traurà vostè? Que Espanya sencera s'ha tornat franquista? Si treuen un bon resultat a Catalunya,

que tindrem franquistes a Catalunya? Jo no sé si Espanya s'ha tornat franquista, però que estan votant franquistes és segur. I això no m'ho pot discutir ningú que a Espanya s'ha de tornar a fer igual que jo no sé si els alemanys els votants catalans de Vox són franquistes absolutament estan votant un partit franquista igual que els alemanys és una afirmació greu és una afirmació vera perquè aquest partit per deixar de ser franquista hauria de condemnar el franquisme que jo crec que el PP fins i tot el rei no ho fan del tot però crec que serien capaços de fer-ho si els convinguera. I Vox no ho veis tan clar. I el problema no és que siguen franquistes. El problema és després la política que faran, que això també és molt preocupant. I per tant, ara I acaba. Per tant, ara. Escolta, no ho sé. Vostè m'està entrevistant a mi o m'està dient que jo m'explique? Ara, ara, resulta que aquesta gent està creixent i és indultable que ho veurem en les enquestes. Fins ara, el PP tenia el doble de resultats atribuïts per enquestes que Vox. 120, 130, 60, 65. Però és que ara això està començant, crec jo, la intuïció em diu que està començant a canviar. I jo crec que el que somia. La gent de Bascal, és que això és que em gire de tot i fer el sorpasso. I aleshores només dic que quan algú vota la iaia, la iaia de Silvester i Tuiti i Piolín, potser no està votant una iaia, potser està votant Limoni de Tasmania. Vull dir que anem en cura també. Això també jo crec que li interessa al Partit Socialista,

perquè si Vox fos segona força o primera. Doncs aleshores. Llavors el PP, si quedés segon,

és molt difícil d'aguantar això. Sí, d'acord, però si Vox guanya. No és el mateix que Vox no suporta el PP que el PP no suporta Vox. Però si Vox guanya i el PP suma amb Vox. I per tant el PP no entra al govern, però sí que dona suport per no repetir eleccions o perquè ha guanyat Vox. Espera, això és el que demanava el PP en les altres eleccions. Si això acabara de passar, jo no crec. És a dir, el que no pot ser és que si el PP i Vox sumen i guanya Vox, anem a unes altres eleccions. O vostè ho veu clar així? D'acord, eh que no ho veu clar? Per tant, per tant, això és el que aquesta gent està buscant. I vull, per tant, a segons quins discursos tan bonics i tan de iaio amable i honorable, que després, si darrere hi ha el que hi ha darrere de Vox, home, estic d'acord, tinc això sí que a favor.

No, simplement a mi també em sembla que algú és la gent és hereva de la seva biografia i crec que Vox és hereu del franquisme i em sembla una cosa evident i ahir una de les preguntes que va fer Broncano era si quina posició tenia Abascal sobre el franquisme i va sortir com una anguila és a dir, si tu no tens una herència doncs ho pots dir clarament que no ets hereu del franquisme i va sortir. Va fugir com una anguila.

I a la vegada va venir a dir que l'actual president del govern era un dictador. Llavors, la seva anunció de dictadura no ve a ser la mateixa, per dir-ho en termes d'anagrau. La vara de medida de Santiago Abascal sobre la qüestió de la dictadura no va ser la mateixa.

Això vol dir que el problema és que si ell s'hagués fet una bona entrevista, avui estaríem parlant d'altres temes. Estaríem parlant dels temes, i no de si tenia por o no tenia por, i es va perdre una gran oportunitat. S'han fet fotografies amb

Víctor Orbán, que el Parlament Europeu va arribar a qualificar de règim híbrid d'autocràcia electoral. És a dir, un sistema on hi ha eleccions, però les garanties democràtiques són on estaven profundament deteriorades.

I per exemple, a l'escala de la crítica a Putin que Putin és un criminal de guerra a Ucraïna i, en canvi, això no consta.

Ho podem dir també, no hi ha problema.

Si les entrevistes estan en el marc del debat comú habitual d'alguna manera estan obviant que ells el que fan és crear un altre marc de debat. És a dir, amb tot el que diuen, venen a criticar el sistema públic, tal com el tenim concebut. Perquè, en el fons, el que estan fent és deslegitimar l'estat del benestar. Per tant, aquí se'n surten. Després, qüestionen també qui és la població que ha de rebre els serveis públics. I això avui no s'ha tractat, però sí que ho han anat situant quan parla de prioritat nacional. És a dir, que ells parteixen d'aquest marc. És a dir, no consideren que tota la població que viu o treballa a Catalunya pugui beneficiar-se també dels serveis públics. Per tant, en surten d'aquí. I clar, és que ens trobem amb un Vox clarament amb una postura molt neoliberal que no és la mateixa que a altres extremes dretes del món. Són les 10 i 37.

Havíem tancat l'àgora, però abans que han dit els altres. Gerard Jovany, bon dia. Bon dia. Mira, avui et porto un monogràfic no sobre el debat d'ahir de Broncano i la Bascal, sinó sobre les reaccions d'aquest matí als mitjans. Si vols, començo per la reacció de Santiago Abascal, que aquest matí ha anat al programa de l'Herrera a la COPE i el primer que li ha preguntat ha estat pel programa.

El presidente de Vox es el señor Santiago Amascal, al que tengo el gusto de saludar bien cordialmente. ¿Cómo está usted? Me alegro de verle. Pues muy bien, muy buenos días. ¿Ayer se lo pasó muy bien o no se lo pasó bien en televisión?

Ayer tuve un debate intenso, iba a una entrevista y tuve finalmente un debate y yo creo que fue bueno para que mucha gente lo viera, mucha gente que normalmente no puede escucharnos y a pesar de las dificultades del formato, pues creo que pude explicar algunas cosas que normalmente no tengo posibilidades de explicar a tantos millones de personas.

Y aquí s'ha acabat el tema. Una estona abans, el mateix Herrera opinava sobre la revuelta d'ahí y este xico que hace humor.

Luego hablamos con Abascal y le preguntamos qué tal se lo pasó ayer en la televisión. En la entrevista esta con este chico que hace un programa de humor. Claro, bueno, oiga, mire, todo el mundo puede hacer entrevistas. Yo, esto es, bueno, pues un humorista o un cantante o un periodista o lo que ustedes quieran. Pero si quieres hacer una entrevista incisiva, tienes que preparártela. Y eso le salió muy mal. Muy mal. Bueno, le dio cuatro bocados en la nuez que le dejó temblando. Bueno, es que normal.

Quien ha parlat també aquest matí de l'entrevista? En Jiménez Losantos, obsessionat des del primer dia amb el sou de Broncano.

Me parece bien que la gente viera que estamos pagando un sueldazo como para 14 ingenieros de caminos a un tipo que no sabe ni hablar y que además lo que tartajea o balbucea son amarrachadas. Porque este menguado, este memo, este multimillonario pijorrojo. Este tío no fue capaz de preguntarle por su programa de gobierno. Pero, insisto, estamos derrochando el millón, los millones que no hay para las vías férreas, el dinero que no había para los mecanismos de seguridad del AVE, lo estamos gastando en la basura de la televisión sanchista.

Una mica de magolla per aquí. A la ser, el programa de l'Aimar Bretos no ha opinat el seu habitual crític de televisió, però el Bretos, si us hi fixeu, recull la crítica com amb un abatiment.

Rápidamente, fue un quiero y no puedo por parte del presentador, entregó al público y creo que también entregó sus armas, sus herramientas, el sarcasmo, el humor, la ironía, y con eso Abascal se hizo dueño del discurso. Peligroso, sí, también, pero es que ni siquiera entretuvieron, ni siquiera hubo un momento en el que dijeses, oye,

Que viva Maceo. Señores, hasta mañana. Depende de para quién, desgraciadamente. Adiós.

Una entrevista con el público elegido por el entrevistado, algo inédito en este programa, que por cierto está provocando una enorme polémica. Fue una conversación sin apenas titulares que terminó con una frase de Abascal Lapidaria. Deseó suerte a Broncano porque según dijo la va a necesitar.

Ayer tuvo más pinta de una entrevista seguramente de carácter político que un programa de entretenimiento. Entiendo que el papel no era nada fácil y el resultado no fue el más brillante.

Entonces, meterse en ese terreno cuando no es el suyo, yo creo que, sinceramente, no le salió bien. Y yo creo que ayer Santiago Abascal probablemente consiguió lo que pretendía, no asustar a la gente, que es probablemente blanquearse. Pues sí.

Doncs ho han aconseguit, perquè avui portem dues hores parlant d'aquesta entrevista. Realment, l'efecte és aquest. Jordi Amat, Marta Rossicana Grau, Vicenç Sánchez i Esther Vera, gràcies per acompanyar-nos. Anem a pausa i de seguida Pepe Antic amb nosaltres. L'Enigmarius, amb Mário Serra.

Avui l'Enigmàrius feia animals lligats i la resposta era cordats. Els cordats formen un grup d'animals que inclou els vertebrats i estar cordat és sinònim d'estar lligat. 550 de les 1.261 respostes rebudes són encertades i, per tant, avui l'Enigmàrius dona 15 punts per a la copa. L'anyalot d'embotits del grup La Selva, Diana Moragas Ruiz de Castañeda, de Vilanova i la Geltrú, el Garraf. I avui també ens heu dit farmats, corders o cargols.

Benvinguts a l'Archeolab Famílies, el nou espai del Museu d'Arqueologia de Catalunya, a Barcelona, on la història es descobreix jugant, experimentant i investigant. T'esperem cada diumenge a dos quarts d'onze al Parc de Montjuïc. Més informació, mag.cat. El passat és ple de pistes, vine a descobrir-les. Generalitat de Catalunya. Havia entrat a la protectora d'animals acompanyant un amic, res més. Però quan vaig veure l'Angie mirant-me, vaig saber que acabaria formant part de la meva vida. N'hi ha que em diuen instint, jo en dic premonició. Per això torno cada Nadal amb l'Angie, per compartir amb ells un dècim de loteria de Nadal.

Compartir ens dona la vida. 22 de desembre. Loteria de Navidad. El sorteig que ens uneix. Loteries et recorda que juguis amb responsabilitat i només si ets major d'erat.

La fruita i verdura d'Aldi és fresquíssima i té un preu inconfessable. Incomparable, Al. Som el súper que més abaixa els preus dels frescos. No calia corregir-me en públic. Aquesta setmana la mandarina, 1,59 al quilo. I el pit de pollastre a fac familiar a 5,55 al quilo. Aldi. Que poc que costa comprar bé.

És que ja no sé què he de fer, què més em falta ni quan em queda.

El 77% dels emprenedors considera que la burocràcia és un obstacle per posar en marxa el seu projecte. Alta Digital d'Empreses. Una solució 100% digital que t'acompanya pas a pas per constituir la teva empresa. El món tal com tu el veus. Avancem. BBVA. Em dic Nil,

tinc 25 anys i molts dubtes. Jo ho buscava tot per internet, fins que un dia vaig trucar al 012 i vaig flipar. M'ho van aclarir tot, en una conversa, amb un humà i gratis. Des d'aleshores no puc parar. Ho consulto tot. Fa poc els vaig preguntar si m'havia de fer un tatuatge al braç o a la cama. Em van informar sobre les condicions sanitàries als centres, però la ubicació del tatuatge ja era cosa meva. Així que m'he decidit. El tatuatge valbràs.

Si tens dubtes sobre tràmits, ajuts o serveis de la Generalitat, el 012 t'informa i t'ofereix l'orientació que necessites. Truca al 012. Davant del dubte, la millor resposta. Generalitat de Catalunya.

El Matí de Catalunya Ràdio.

Ricard Tostrell. Són tres quarts d'onze del matí. Avui estem també de celebració. De fet, ja fa uns quants mesos que el diari El Nacional celebra 10 anys i aquest dilluns ho va fer amb un acte institucional al Palau de Pedralbes en què hi van participar, entre d'altres, el president de la Generalitat Salvador Illa i el president del Parlament, Josep Rull. Avui podem parlar-ne amb el seu director i també la ment pensant de tot plegat, que és José Antic. Bon dia i gràcies per acompanyar-nos. Què tal, molt bon dia, Ricard. Com estàs?

Cansat, esgotat, amb ressaca? No, esgotat no, estic content i feliç perquè celebrar un aniversari i més d'un mitjà de comunicació que porta deu anys, jo crec que és un motiu d'alegria personal per mi, d'alegria personal per a la meva família, d'alegria personal pels treballadors, però també d'alegria. D'alguna manera, un motiu de satisfacció encara petit per al país, perquè tindre un mitjà independent i lliure, jo crec que sempre és una bona notícia en un moment com l'actual.

És el mitjà digital en català més llegit. Més de 3 milions i mig d'usuaris únics. Vam, per exemple, llegir al Nacional el mes de setembre d'aquest any un diari que s'ha anat forjant amb els anys, que va néixer en una època molt concreta, marcada per un procés polític, que naixia amb tota aquella exaltació, i que també suposo que en aquests anys heu anat veient com el país canvia. Abans d'entrar en el negoci, diguéssim, o en el diari, Pepe, quina és la fotografia que dius que ha fet el país en aquests 10 anys?

Bé, jo crec que és una fotografia 10 anys és un període molt llarg. Si mirem la fotografia d'Estats Units, evidentment 10 anys no és la mateixa. Si mirem la d'Europa, evidentment no és la mateixa. I si mirem la de Catalunya, evidentment no és la mateixa. Jo crec que després d'una aventura important, significativa, com va ser la del procés cap a major sobirania de Catalunya, no diré que Catalunya ha entrat en una altra fase, perquè evidentment hi ha moltes Catalunyes, però sí que bona part de la gent ha entès diverses coses. Que són com una mirada polièdrica. Jo crec que poca gent dubta que per tindre majors dosis de sobirania i perquè al final la gent pugui viure millor en aquest país nostre s'han de fer coses i per fer coses es necessiten diners. Jo crec que la reivindicació dels propers anys estarà molt basada, molt basada, en el tema del finançament. I quan parlo amb el tema del finançament, d'una manera o una altra, Catalunya hauria de caminar cap al concert.

Que fa molts anys que expliques la política, des dels inicis de Pujol, et sorprèn que estiguem parlant de rodalies, de finançament, d'escoles. Bé, em sorprèn o no em sorprèn

potser el que més em sorprèn és que els diferents governs no hagin sigut capaços de preveure que Catalunya faria una gran evolució amb el nombre d'habitants i que aquesta evolució no tindria la seva contrapartida amb el terreny econòmic però si miro al nostre voltant si miro França, si miro Alemanya, si miro Itàlia si miro tot el món occidental. Veig que tot té poc o molt una mateixa situació, que és com el que sempre s'anomena les classes mitjanes s'han empobrit i han perdut qualitat de vida. Tota aquesta franja de la societat que és de fet la que al final acompanya el poder polític, tot està enormement entre inquieta i molesta perquè es troba en un món i en una situació personal i familiar que no li agrada. I el gros problema que tenen les democràcies, per mi, el gros problema que tenen és que. Necessiten tants diners per tranquil·litzar la societat que això és molt difícil. Parlem de Catalunya. Catalunya va conquerir aquest any el millor pressupost de la història. Tots els pressupostos són els millors pressupostos de la història, només faltaria. No hi ha un pressupost que sigui pitjor que el d'abans. Però va incrementar el pressupost poc o molt al voltant del 10%, no sé si és entre 9 o 9, al voltant del 10%. I això són 5.000 milions. 5.000 milions són molts diners, moltíssims diners. Però al final els diners es veuen que quan aterren amb la realitat del país serveixen com a molt, com a molt per tapar forats. Poca cosa més. Els mestres no estan millor que estaven, els Mossos no estan millor que estaven, les infraestructures no estan millor que estaven. Vull dir que. En això que dius,

al final l'educació no està millor que estava, la mobilitat no està millor que estava i la seguretat no està millor que estava.

Per exemple, jo deia que Catalunya és un país que viu al voltant de tres emes. Els mestres, els metges i els Mossos. Entenem per Mossos no simplement els Mossos d'Esquadra i la Policia, sinó el que comporta la seguretat. En aquests moments Catalunya, i deia una cosa, amb una ema, amb un problema amb una de les emes, és un país ferit per treballar. Amb dos semes és un país que gairebé no se pot sortir. Amb els tres semes és un país que no se'n sortirà. Això jo l'hi havia sentit moltes vegades explicar. Clar, en aquest moment convergeixen els tres semes. Aquí ja no poso infraestructures que t'ho m'has dit abans, però els tres semes, els mestres, que jo sàpigui si no ha passat aquest matí. Aviat farà un any que els tenim en vagues intermitents. Tothom diu que això té a veure amb les eleccions sindicals i que cada sindical. Molt bé, potser serà així. Veurem si ara les eleccions que són al voltant del mes de març. Però clar, haurem fet un any i pico en una situació de gran inestabilitat i això no té a veure amb que el govern no hagi posat diners, sinó que els mestres no estan còmodos. Els metges, com que és una professió més vocacional, no es nota tant. No es nota tant la vaga dels metges, però sí que els serveis i tot plegat pateix. I després hi ha la seguretat. La seguretat és obvi que encara que les estadístiques diguin el que diguin, la ciutadania té la percepció, o una part important de la ciutadania té la percepció, que la seguretat de l'any 2026 no té res a veure amb la seguretat de fa 10, 20, 30, 40 anys. Hi ha un element que

aquests dies està sortint molt també en campanya, que és la confiança. Com recuperem la confiança després de veure el que està passant amb Rodalies, com recuperem la confiança amb un sistema que triga el que triga a donar una ajuda, per exemple, a la dependència, etcètera. Deixa'm preguntar-te pel periodisme directament. Creus que també hem desvalgut molt la confiança dels ciutadans? Que hem fallat molt durant aquests anys i que ara ens costa molt tenir credibilitat i confiança?

Evidentment que sí, jo crec que ens ha faltat, o sigui, la mateixa poca, poca no, la mateixa falta de mirada a mig i a termini que han tingut els governs, les hem tingut els periodistes. Evidentment que sí, perquè si anem a buscar, no sé, principis de segle, 2000, 2010, més amb el tema de les infraestructures, que el tema de les infraestructures és el tema que ve de més lluny, amb el tema dels metges i dels Mossos, que són dos actius importants del país, no s'ha pogut prestar prou atenció o no s'ha pogut prestar prou atenció a tothom. Però tot té, al final, una variable sense la qual és molt difícil construir un país. Que pugui aspirar a tenir el grau de satisfacció interior que Catalunya necessita. Clar, sense que s'arregli el tema del finançament de Catalunya, és impossible que els ciutadans de Catalunya rebin o tinguin o aspirin a tenir un país normal i de qualitat. Clar, això. Jo he vist com es feia tothom, tothom, tothom jo sempre parteixo de la base que els governants sempre posen la millor voluntat no hi ha cap governant que jo hagi conegut que desitgi que les coses els vagin malament, no, tothom fa el possible però és que al final. No hi ha un model alternatiu al concert per Catalunya. No existeix. Es que no existeix. Es podrà anomenar concert, es podrà anomenar acord amb l'estat per finançament. Tots els altres sistemes que obligatoriament passen pel règim comú són sistemes que no garantiran mai la garantia de qualitat que aquest país necessita. Es mereix perquè els diners se'ls acaba guanyant a aquest país.

I en aquest context que estàs explicant, quin diries que és el valor, l'èxit, d'un diari com el Nacional? Què ha portat el Nacional en tot aquest context que fa que sigui un diari de referència?

Bé, jo crec que modestament hem aportat un valor tan intangible com poder disposar el nostre país d'un diari amb la nostra llengua, amb el català, però després hem intentat modestament a fer reflexionar la gent que. Els governants i els polítics tenen moltíssimes necessitats. Tenen les prioritàries i les urgents. Sempre passen o acostumen a passar per davant les prioritàries i no les urgents. Però el país es deteriora per les urgents i no per les prioritàries. Vosaltres competiu contra diaris com La Vanguardia o contra influencers i tiktokeros? Aquesta és una bona pregunta. Jo que soc una persona que sempre he mirat a la meva vida de mirar allà alquí lluny, jo valoro molt la influència dels youtubers. Aquest és el món que inevitablement ve, però jo com a mitjà de comunicació competa i som la vanguardia. Per ser referent. Bueno, perquè és el principal diari aquest del país i jo sempre. Jo he treballat molts anys a La Vanguardia. Per això, per això. És sobreconeguda. Jo tinc un gran afecte a la gent de La Vanguardia, tinc un gran afecte a la propietat de La Vanguardia. Però és allò de matar el pare, una mica, de necessitat de. No, no, no, no, no, és que jo que he tingut la sort de dirigir 14 anys La Vanguardia he vist lo important que era el diari per l'ecosistema polític, econòmic, social i mediàtic del país. I tot lo que jo pugui fer perquè el nacional formi part també de l'ecosistema polític, econòmic, empresarial i de mitjans del país, quan faig això crec que vaig amb la bona direcció.

Estem veient com hi ha una revolució en el consum de continguts, moltes vegades marcada també per això dels algoritmes. Al final, diries que es pot resumir, perquè a vegades en parlem i potser no ho sabem traslladar també prou bé, que és el que està passant en aquest ecosistema mediàtic. Es pot resumir dient que internet ja no són els lectors que van a buscar un diari, sinó que és el diari que va a buscar directament els lectors? Sí, sí, sí.

A veure, no ens enganyem, els algoritmes. El món digital que existia a partir del començament del segle, mor definitivament en món digital a l'estiu de l'any passat, a l'estiu de l'any 2025, quan tots els algoritmes de búsqueda de notícies del món digital, els magnats nord-americans decideixen que això ara ho treballaran i ho faran d'una altra manera i. Prioritzaran les notícies que ells volen per damunt de les notícies que són importants i a més a més faran una distribució de les notícies clarament sesgada.

O sigui, tu ja no tries l'ordre, la priorització de les notícies, dels continguts. Exactament. Ho tries en el teu portal, això sí. Exactament. O a l'aplicació.

Exactament. Però tu no tries quina. Tu et trobes moltes coses. Que tu ni has buscat ni has demanat. Són de mitjans diferents i sobretot tenen una orientació bastant política. Es posa de relleu molts aspectes que ajuden al centre-dreta. Això es bastant de rellotge. Quan tu busques les coses que t'estan sortint, dius, home, però si jo això no ho buscava. No, però potser tu has buscat el saldarulls de Barcelona de fa dues o tres setmanes i després et passes una pila de setmanes i de mesos i tal veient notícies que poc o molt indirectament van orientant la teva posició. Aquest és un debat, diguem-ne, molt interessant. Jo sé que no està de moda que els governs pensin que han de fer amb els mitjans de comunicació però segurament això és difícil per pensar per l'Ajuntament de Barcelona és difícil per pensar pel govern català és difícil de pensar pel govern espanyol però no hauria de ser tan difícil pel govern europeu si creiem aquesta idea d'Europa diries que la premsa escrita ja ha mort? Depende de lo que s'entengui per prensa escrita. Si per prensa escrita s'entén la d'anar a buscar el diari al quiosc, home, jo crec que això ha mort bastant. Vull dir, jo que soc fill d'un llibreter que repartia diaris. Que encara deus anar al quiosc, no? Bueno, a la llibreria i tal, veia els diaris que rebíem del. I en aquella època Corro Català, La Vanguardia, un fil d'una pila de diaris, ara quan vaig a la llibreria, que ja no la portem nosaltres, la nostra família, però la llibreria del seu, veure els diaris em costa. Els diaris són un petit aparador de la llibreria, però no perquè els vulguin amagar, sinó perquè tenen el consum que tenen. Un pronòstic. D'aquí a 10 anys més, de què parlarà el Nacional?

Eh A mi.