El matí, de 10 a 11 h (Especial vaga general) - 11/11/2026

L'increment de les cotitzacions a la Seguretat Social. Però hi ha tres grans elements que fan que la gent no tingui a la seva butxaca tots els diners que posen les empreses en els salaris. Un és la deflectació de les tarifes del IRTF. Recordem què ha passat, reiteradament, quan s'ha incrementat el salari mínim interprofessional. S'incrementa el salari mínim i la gent cobra menys. Absolutament el món al revés. I això ens està passant també amb les tarifes de l'IRPF. Les empreses han invertit només des del 2020 al 2025. Vam incrementar els salaris. Amb més del 23%, la variació que ja havia dit, per sobre una miqueta, per sobre de l'IPC, i en canvi el poder de compra real de les persones s'ha reduït amb un 3%. Per què? Perquè no s'afecten les tarifes. No s'ajusta la tarifa a l'increment de l'IPC, com sí que fa pràcticament la majoria de països europeus que amollen les tarifes de l'IRPF una mica a l'evolució que hi ha. Però també hi ha dos factors. Un és el de l'habitatge. El problema de l'habitatge li deia que empatitzem moltíssim amb el que diu la ciutadania, amb el problema de les llars. Però. Més enllà de la llar i les persones, qui té el problema amb l'habitatge són les empreses, que tenen dificultats per atraure l'atenent, per contractar persones, per aproximar persones als centres de treball. Afegint aquí el problema amb la mobilitat col·lectiva, que fa que en molts països les persones viuen a distància del centre de treball, però la mobilitat els garanteix que arriben a l'hora. En el nostre país. Arribar a l'hora de la feina no li diré que és un miracle, però gairebé és un miracle arribar a l'hora de la feina. I la tercera també, estem veient aquests dos últims mesos increment de l'IPC. I tancarem aquest any amb un increment de l'IPC que la previsió és que serà dolent, perquè serà alt. Però quan mirem aquest increment de l'IPC veiem com hi ha el preu del carbonat o de l'energia elèctrica que tornen a ser dos elements que condicionaran moltíssim. Fixa't, mercats regulats que no depenen de les empreses, que depenen dels governs i que són els que haurien de prendre decisions. I, sobretot, no projectem aquesta vaga a l'anutge de la ciutadania en les empreses, perquè són al final els que aporten prosperitat i els que han tingut la capacitat els últims anys d'incrementar els salaris malgrat no ens arribi a la butxaca per tot això que els explicava.

Josep Ginés, secretari general de PIMEC, per cert, estem dedicant cançons en aquest programa especial que estem fent a Catalunya Ràdio. Alguna cançó que vulgui posar? Alguna cançó? Sí, una cançó. Jo diria Ens en sortirem. Ens en sortirem. Ah, molt bé. Doncs ara l'hi posarem i l'hi dedicarem també, com saps, són serveis mínims, el que estem oferint també a Catalunya Ràdio, i avui també aprofitem perquè hi ha oients que truquen i que també ens desplegen les seves indignacions o les seves reivindicacions. Avui també a totes aquelles persones que truquem els demanem que ens dediquin una cançó. L'hi posem. Gràcies, senyor Ginesta.

Molt bé. Gràcies.

Ens en sortirem, malgrat que sembli que de fet ningú ens entén. Mentre quedi algú d'en peus que confíi cegament, m'has de creure si et dic que ens en sortirem.

Saps prou bé que aquella nit vam ser els amos del carrer. Saps prou bé que el que vam viure mai ningú podrà desfer. Quan el sol va despuntar, ja era més d'un centenar, amb les cares plenes d'un somriure clar. Vam escriure un nou destí, els que vam ser i vam ser herois, vam ser heroïnes, vam ser històries sense fill. Saps prou bé que aquella lluita va deixar un regust de mar. I saps prou bé que la victòria és per qui agafa el ron més llarg. L'esperança dins dels ulls, per saltar tots els esculls, quan la causa és noble cal salvar l'orgull. I per fi ens vam alçar, els que hi vam ser i donaríem mil vegades per tornar-los a guanyar. Ens en sortirem, malgrat que sembli que de fet ningú ens entén. Mentre quedi algú d'en peus que confiï cegament, has de creure, sentir que ens entenem.

Passen 4 minuts de les 10 del matí en directe a Catalunya Ràdio, la Ràdio Nacional i Pública de Catalunya, en serveis mínims per oferir-vos un programa especial dins del Matí de Catalunya Ràdio i per informar d'aquesta jornada de vaga general. Els sindicats que parlen ja d'arrencada històrica amb desenes de talls, de carreteres, l'estació de Sants que pràcticament està deserta i amb els accessos ja bloquejats a les fàbriques de, per exemple, Seat. On no hi ha pogut entrar ningú des de dimarts a la nit. La patronal Pimec també ha explicat que parla d'un seguiment baix, tot i que admet que un 29% de les empreses s'estan veient afectades.

I ara fem un repàs de les principals afectacions de la vaga.

Primera fotografia genèrica de les carreteres. Quins són els punts més afectats ara mateix? Equip Viari, Clàudia Serra, bon dia. Bon dia, doncs.

Punts més afectats són aquelles vies principals on encara es mantenen talls. Destaquem, sobretot, AP7 a Girona, en tots dos sentits, i a Cardedeu, en sentit sud, C32 i C60 a Mataró, en tots dos sentits, i l'A7 a Tarragona, també, en tots dos sentits de la marxa.

Anem a algun punt d'alguns d'aquests punts. Comencem per l'Avinguda, també, diagonal de Barcelona. Sentim ara mateix gent que s'està mobilitzant. Sara Riera, bon dia. Hola, bon dia.

Doncs sí, en aquesta diagonal que continua totalment tallada, l'eix central i també els laterals, ha sortit aquesta columna de piquets del Corte Inglés, ha avançat per l'illa diagonal. Hem de dir que són dos centres comercials absolutament fantasmes avui. Està tot tancat, totes les botigues, no n'hi ha ni una que hagi obert i, per tant, una pressió d'aquests 200 piquets, que tampoc són molts, però que estaria funcionant bastant bé. Natalia Castro, secretaria general de Serveis de Comissions Obreres. Està funcionant això que esteu fent avui, eh? Hola, bon dia. Sí, aquest matí podeu veure que els treballadors i treballadores del país han exercit lliurement el seu dret a vaga i realment els centres comercials han tancat. Com esteu comprovant, nosaltres hem fet aquí piquets informatius, estem informant pacíficament, totalment passejant per aquí veient que. Bueno, veient aquesta realitat, que realment el que us deia, que els treballadors i treballadores no han anat a treballar, no han exercitat el seu dret a vaga, i també estem demanant, amb aquests picats informatius, que la gent faci una vaga de consum, també. D'acord, doncs gràcies, Natalia Castro, des de Comissions Obreres. Ara els piquets informatius dels sindicats tornen a agafar l'eix central de la Diagonal. I, Ricard, aquí una mica us saludarem Francesc Macià perquè estem ja molt a prop d'arribar. Llavors ja sabeu que hem de continuar fins a Passeig de Gràcia i la idea és que aquest piquet de la Diagonal arribi fins a Plaça Universitat i ella es trobi amb els altres tres, també, que han sortit d'altres punts de Barcelona, Glòries, Plaça Espanya, Ciutat Vella, i allà facin aquesta primera gran mobilització massiva d'avui a Barcelona.

I una de les vies també que ha registrat més problemes és la P7 de Girona. Fèlix Martín, bon dia.

Bon dia. Una autopista que acaben d'aixecar en aquesta convocatòria. Estem caminant enmig dels manifestants que es dirigeixen cap al centre de Girona per participar en la concentració conjunta que s'ha convocat aquest migdia. Entre aquests manifestants, en Lluís Palerm, del Sindicat d'Habitatge. Bon dia. Bones. Quin és el pla d'aquest matí?

Aquest matí la idea és un dia de vaga com ha de ser, que és un dia on es tanquen tots els negocis, on ens assegurem que la producció s'aturi, i ara ens dirigim cap al Picat Central a les 12, a plaça Marquès de Camps, per poder garantir que això, que les persones que no s'hagin garantit el dret de vaga, puguin fer-ho.

Estem passant ara just davant de la fàbrica Nestlé de Girona. Aquí és on ha començat aquesta mobilització al matí.

Sí, vam fer uns picats informatius aquests dies. Molts treballadors tenien la inquietud de si fer vaga o no. Molts ens deien que tenien les condicions una mica precàries per la temporalitat nova de la Nestlé. I ens sembla com un símbol bastant potent a l'hora de reivindicar la pèrdua de poder adquisitiu i la pèrdua que ha tingut la classe treballadora en aquests últims anys.

I des d'aquí, doncs, ja, com que és a tocar, heu anat a l'autopista P7, l'heu tallat a quarts de set del matí, fins ara.

Sí, la gent s'ha envalenturat i he decidit tallar-la, sí. Unes 400 persones. Aproximadament, sí. Esteu satisfets del ressò que ha tingut, per tant? Sí, la veritat que no podrem estar més contents de que tota aquesta ràbia que duim anys acumulant des dels sindicats d'habitatge i tota la gent treballadora es canalitzi, finalment, en una vaga general que ja feia temps que tocava. Lluís Palern, del sindicat d'habitatge de Girona, gràcies i bon dia. Moltes gràcies.

En tot cas, afegir que abans que es pugui reprendre la circulació per aquest punt de l'autopista PSC de Girona, a l'alçada de Girona West, caldrà netejar de pneumàtics cremats que hi havia a la calçada i també treure les tanques laterals que han arrencat a primera hora i que també han posat per barrar la circulació enmig dels vials. Per tant, la represa de la circulació en aquest punt no serà immediata.

I com estem explicant, alguns dels talls del matí s'han aixecat, d'altres els mantenen i alguns altres són intermitents. És el cas de la C42 entre l'Aldea i Tortosa. Jordi Barranca, bon dia.

Hola, Ricard, molt bon dia. Sí, aquí, en aquesta carretera principal que dona accés a la capital abrenca de la ciutat de Tortosa, un grup de piquets entre una setantena i una vuitantena de persones, el sindicat societé i comissions serveres, van fent talls intermitents. A l'altura del que és la rotonda que dona accés al principal polígon industrial d'aquí de les Serres de l'Ebre, que és el polígon del Vegebre. Hem parlat amb un dels màxims responsables de comissions obreres d'aquí les Serres de l'Ebre, David Capitan, i això és el que ens deia en relació a aquestes accions d'avui dia de la vaga general.

Era tallar una mica la rotonda esta, deixar una mica de pas a diferents intèrvals, i després ja farem la marxa lenta cap a Tortosa.

Una marxa lenta que començarà d'aquí a escassos 20 minuts, és a dir, a les dos quarts, 11 o 12 del matí, aixecaran aquest tall de la C42 i amb els vehicles a marxa lenta es dirigiran cap a la ciutat de Tortosa. Entre els afectats per aquests talls intermitents, en aquest cas els vehicles aturats, sobretot veiem molta resignació, però també comprensió, com és el cas de la Núria.

S'ha d'anar perquè justament no tenim hondura i damunt mos descompten diners per fer vaga. El que hauríem de fer és deixar-nos expressar sense descomptar-nos els diners. A banda d'aquesta acció,

avui aquí a Terres de l'Ebre, el dia de la vaga general, també s'estan bloquejant i s'estan fent piquets per bloquejar els accessos als principals polígons indústries d'aquí de les Terres de l'Ebre, com és el cas de la indústria badessa a la ciutat d'Amposta, a la comarca del Montsió.

Doncs gràcies. Anem ara també cap a la C-17, a l'altura de Gorb. Segueix la Nati d'ell. Nati, bon dia. Bon dia,

tenim informació nova d'ara mateix, perquè just s'acaba d'aixecar aquest tall. Són unes 300 persones que, de manera pacífica, s'han concentrat des de primera hora en aquesta intersecció de la C-17 amb la C-25 a l'alçada de Gurb, aquí a Osona, en les dues direccions. Han començat a primera hora amb piquets informatius a diferents polígons i empreses grosses, com ara Casa Tarradellas. Han fet una botiferrada i després s'han traslladat aquí, en aquest punt, on han fet foc, per exemple, per escalfar-se. Però tot molt tranquil. Escoltem a la Clara Cusó, que és portaveu de l'Assemblea per l'Habitatge d'Osona i Lluçanès. Aquí estem organitzades el Moviment per l'Habitatge de la Comarca i també els sindicats combatius per reclamar, com ja sabeu, aquesta vaga general és per l'habitatge i per uns salaris dignes i perquè la vida no ens costi el que ens està costant i poder viure en aquest país amb les condicions òptimes perquè puguem sobreviure com a classe treballadora. Ara la idea és que vagin cap a una cercavila pel centre de Vic, que es farà de manera paral·lela a la manifestació que s'ha convocat a la mateixa hora pels sindicats. Mentrestant, al polígon de Malloles, ens explicaven des de l'UGT, hi ha hagut algun moment de tensió quan alguns conductors atrapats pels talls han pogut passar sí o sí.

I anem ara al centre també de la ciutat de Lleida. Pere Joan Álvarez, bon dia. Hola, bon dia, Ricard.

Som davant de l'estació de trens de la Renfe. Aquí comencen a concentrar-se delegats i membres dels sindicats per fer un recorregut per l'eix comercial que surt des d'aquí mateix i que recorre tot el carrer Major i el carrer Sant Antoni, on els comerços a hores d'ara estan oberts, la majoria estan oberts, però ja hem parlat amb alguns, ens han dit que quan passin els piquets informatius tancaran, però que la seva voluntat majoritària és mantenir oberta la botiga. Això és el que ens deia la Pilar i l'Esperant.

Depende de com vega que vinguin, però més que res per por, no perquè vulgui tancar, perquè faig vaga general. Jo soc autònoma, no tinc treballadors, no em puc permetre el luxe de tancar, perquè a final de mes he de pagar factures.

Quedem oberts tot el dia i si la cosa es complica tancarem. Però si és normal i fan una vaga i no molesta el comerç, encara que no vinguin ningú, tindrem el ver.

Hem de dir que aquí a l'estació de trens, que està al costat també de l'estació d'autobusos, la mobilitat no és la d'un dia normal i en aquesta zona, com dic, es concentren els sindicats. Hi ha molta presència policial, hi ha moltes furgonetes dels Mossos d'Esquadra i també podem afegir, tal com hem fet en connexions anteriors, que els accessos als polígons industrials de Lleida, tant el del Segre com el del Camí dels Frares, també estan barrats per diversos piquets que han cremat pneumàtics als accessos i, per tant, també és molt difícil moure's al voltant de la ciutat de Lleida i fins i tot per dins de la capital del Segre.

I a banda dels talls, també afegiré que el director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel, ens ha dit en aquest programa que han notat menys circulació.

El pic de retencions ha estat d'uns 30 km inferior al de l'any passat, però hem arribat aproximadament als 100 km de retenció. Com que han estat talls de vies molt freqüentades i de vies d'alta capacitat, això ha provocat. La durada de les retencions d'alguna d'aquestes retencions ha estat més important del que podria ser una retenció habitual en un dia normal.

Ara mateix arribem al punt d'un quart d'onze. Això pel que fa a les carreteres i pel que fa als trens. S'ha acabat ja l'hora punta on hi havia serveis mínims. Per tant, ara mateix no circula cap tren i aquesta situació s'allargarà fins a dos quarts de cinc de la tarda. Estació de Sant Joan Garcia, bon dia. Bon dia, encara, encara.

Encara en queda algun. Encara queden deu trens movent-se per la xarxa de Rodalies. Estan arribant al final, als finals de línia, i quan arribin aquests ja sí que no es mouran fins a dos quarts de cinc. Una xarxa de rodalies que ha mogut des de les 7 del matí 40 trens, amb un 25% de serveis mínims que s'han incomplert en un 10%. Una decena de trens no han sortit perquè el maquinista no ha pogut arribar a la capçalera. Només queden tres trens per passar, dos de l'R4, un cap a Sant Vicenç, un cap a Manresa, i un de l'R1 cap a l'Hospitalet. L'estació, que ha estat tres quarts d'hora bloquejada per piquets fins a dos quarts de vuit, ara està absolutament deserta.

Aquesta és la situació a l'estació de Sants i la resta del transport públic. Com va? Maria Fernández Noguera, bon dia.

Bon dia. Doncs els diversos operadors informen que no hi ha servei fins a dos quarts de cinc de la tarda. Per exemple, el metro, ferrocarrils, també rodalies, com ara deia el Joan, també el tramvia, TMB bus i també els busos de l'AMB diuen que el servei no està garantit fins a dos quarts de cinc de la tarda. Que des de aquesta hora i fins a les 9 del vespre tornarà a haver els serveis mínims del 25%. I què ha passat en la primera franja de serveis mínims, que ha estat de dos quarts de set del matí fins a dos quarts de deu, doncs que a Renfe no s'han complert aquests serveis mínims i també hi ha hagut molts autobusos interurbans amb molts problemes perquè no han pogut sortir o han tingut retards. Pel que fa al trànsit aèri també afectacions, amb 85 cancel·lacions a l'aeroport del Prat, un 11% dels vols previstos.

És un dia de mobilitzacions a Catalunya, d'afectacions també pel que fa a les carreteres, als talls que ara mateix afecten a la mobilitat del país, també pel que fa a Rodalies, ara ho estàvem explicant, i és un dia en què al matí de Catalunya Ràdio estem oferint un servei mínim d'informació, d'acompanyament, per explicar el que va passar. Mentrestant, també, atenció, perquè el govern admet que es poden afinar una mica més aquests serveis mínims. De la polèmica que hi ha altres zones de l'Estat on els serveis mínims són, per exemple, d'un 75%, pel que fa a la mobilitat a Rodalies, aquí són d'un 25%.

Pau Forada, bon dia. Sí, bon dia. Això no era punta, perquè, com dèiem, ara ja no és hora punta. A Catalunya no hi ha serveis mínims. A ciutats com Madrid o València, quan no hi ha serveis, quan no és hora punta, els serveis mínims continuen sent del 50%. Al matí de Catalunya Ràdio n'hem parlat aquest matí amb el secretari de Mobilitat, Manel Nadal.

Històricament són els serveis que s'han fet a Catalunya tant en vagues generals com en vagues sectorials com el del CEMAF aquests dies. I de totes maneres a mi no em semblaria malament poder revisar i trobar un principi més de coherència entre el que es fa a Catalunya i altres comunitats.

Bona nit. Bona nit.

I l'altre capítol important és el de les empreses. Els sindicats asseguren que s'ha parat l'activitat a diverses companyies.

Els piquets d'aquesta matinada i a primera hora del matí han impedit els accessos a la SEAT a Martorell, a Ficos a Vila de Cavalls, a la fàbrica de la Nestlé, a Girona o també a Mercabarna, el gran mercat majorista de Barcelona, on es concentra la distribució de bona part de la fruita, verdura, peix o carn del país. El líder de la UGT a Catalunya, Camil Ros, apuntava també en aquest programa que vigilaran que cap empresa no abusi avui del teletreball.

El teletreball no l'havíem tingut en cap vaga. També té l'element que algunes empreses diguin "pues avui a treballar, però no vinguis a l'empresa, però fes-ho des de casa", el que podríem dir l'esquiluratge digital. En algunes empreses, com la CEP, el que vam dir és que el teletreball no pot ser superior al d'un dimecres. Tant la trampa de la gent de fer teletreball per no fer vaga, com també per les empreses d'origenes.

La patronal de la petita i mitjana empresa, Pimec, en una primera valoració fa una estona parlava d'un seguiment baix de la vaga. La xifraven un 8,9%, tot i que admetia que un 30%, prop d'un 30% de les empreses s'estaven veient afectades.

També el matí de Catalunya Ràdio, la líder de Comissions Obreres de Catalunya, Belén López, alertava que les mobilitzacions i les reivindicacions es mantindran un cop passi aquesta vaga. Demà continuarem,

això no és un punt final, aquesta vaga. Jo també vull enviar aquest missatge. Aquesta vaga és un punt d'inflexió. Nosaltres no pararem fins que hi hagi un salari digne, fins que la patronal se senti a negociar l'acord estatal de negociació col·lectiva i els convenis que tenim bloquejats, i fins que no es prenguin mesures serioses per solucionar el tema de la vivenda i perquè hi hagi un control de preus.

Una vegada que també es dota a les universitats, un centenar d'estudiants han passat la nit al campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra. A l'edifici històric de la UB també hi ha mobilitzacions. Anem cap allà, en Alfonso, bon dia.

Bon dia, ara mateix hi ha poc moviment de vianants aquí a la plaça Universitat, molt menys que en un dia habitual, però on sí que hi ha moviment és dins de la UB, a l'entrada d'aquesta facultat de Matemàtiques i Informàtica. Aquí el Sindicat de Llogateres ja ha instal·lat un punt de cures, com ens explicava Mari Pueyo, militant del sindicat.

És un punt de, sobretot, descans, d'avituallament, on la gent que estigui pel carrer i porti tot el dia fora de casa i vulgui seure una estona, vulgui anar al lavabo, vulgui agafar aigua, per no haver de consumir, perquè avui també hi ha vegada consum, doncs es pot trobar aquí.

Hi ha més punts com aquest en altres barris, però aquest és el principal, el que han anomenat la Casa de la Vaga, i tenen previst quedar-s'hi tot el dia. També hi ha estudiants, molts d'ells vestits de negre i alguns amb la cara tapada. Molts d'ells s'hi han quedat tota la nit a dormir i aquest matí han barrat els accessos a la universitat per poder-la ocupar. Ara mateix estan preparant el menjar i les begudes d'aquest punt de cures, mentre altres reparteixen cartells o argumentaris d'aquesta vaga general.

10 minuts seran dos quarts d'onze i davant de tot plegat també val la pena recordar alguns dels interrogants de la vaga. Per exemple, si es fa vaga, quants diners es descompten del sou?

Es perd el sou proporcional el dia o a les hores que no s'hagi treballat. Més enllà d'això, l'empresa no pot ni aplicar sancions, ni s'interromp l'antiguitat, ni es descompten dies de vacances. I què passa si es vol treballar i no es pot arribar a la feina per manca de transport? Doncs si es vol anar a treballar i no s'hi pot arribar, cal avisar l'empresa tan aviat com es pugui. I s'ha d'acreditar que és el que t'ha impedit arribar al teu lloc de treball. Hi ha advocats laboralistes que consideren que en una situació com aquesta s'ha de mantenir la retribució i l'empresa en tot cas després pot demanar que es recuperin les hores. Altres interpretacions però admeten. Que hi ha d'haver un descompte pel temps no treballat, fins i tot si el retard estigués justificat. També val la pena destacar que l'11M és també, l'11N, perdoneu, és també una vaga de consum. Amb l'objectiu d'afectar l'activitat econòmica, els convocants també conviden a no comprar, a no consumir o a no demanar domicili.

I aquesta tarda també hi haurà manifestacions per demanar el dret a un habitatge i uns salaris dignes. S'esperen que siguin multitudinàries i els Mossos tenen previst desplegar 9.000 agents.

Sobretot després dels aldarulls a Barcelona d'ara fa unes setmanes. El president de l'associació d'amics del Passeig de Gràcia, Lluís Sanz, admetia que les botigues del centre de la capital estan força neguitoses.

La veritat és que ens preocupa. És a dir, tenim el precedent del que va passar amb Locus fa dos dissabtes. Per tant, hi ha un precedent. I a part, un precedent d'altres mobilitzacions i d'altres vagues generals que van acabar amb el Darull.

I tot això a les portes que demà a la nit comenci la campanya electoral per a les eleccions del 29 de novembre. Això fa que la protesta tingui també un rerefons polític que és molt clar. I el govern català defensa els motius de fons en l'aturada i per això no tindrà avui agenda pública, però el govern espanyol va en la mateixa línia. Tania Tapia, bon dia.

Què tal, bon dia. Sí, la Moncloa dona suport a l'aturada, diu que és una protesta en favor dels drets socials de tota la ciutadania i demana respecte pel dret a vaga i també pels sindicats que estan impulsant aquesta protesta. El PP i Vox, en canvi, carreguen contra la vaga, critiquen que el govern espanyol li doni suport i creuen que la Moncloa s'hi està agafant com un clau roent per capgirar les enquestes. N'acaba de parlar per part del PP Borja, sempre el sentim.

La Moncloa, en canvi, avui cap membre de l'executiu té agenda pública. Estarán en els seus despatxos treballant si ho consideren així, diuen a la Moncloa. De moment, no està previst que facin cap tipus d'informació donant dades de la vaga. Silenci també a les xarxes socials avui dels ministres.

Ara mateix, la reducció de la demanda elèctrica en temps real a nivell espanyol és, atenció, a les 9 del matí ha baixat un 8%, un 8,26%, a dos quarts de 10 del matí un 6%, del que és habitual, i a les 10 del matí un 7%. Aquests són els efectes ara mateix, per tant, al voltant d'un 7% de mitjana en aquestes primeres hores del matí. I tot això amb un desnonament també a Barcelona. Anna Escura, bon dia. Molt bon dia. Hola. Doncs mira,

estem al carrer Fraternitat número 24, aquí estem a punt de desallotjar, semblaria ser que la comitiva judicial ja hauria arribat i estarien avaluant una mica la situació. El carrer Fraternitat és un carrer que està al carrer de Gràcia i la família que volen desnonar són en Jani i la Loli. Tot i que tenen la vulnerabilitat reconeguda, i se sap que no tenen alternativa habitacional, l'empresa propietària, la família propietària del pis tira endavant el desnonament. Per què? Perquè el pis està a nom de l'avi o el besavi de la Loli. És un pis de renda antiga, s'havia anat subrogant amb acords verbals amb la propietat. I fins ara no hi havia hagut mai cap problema, però ara la propietat ha canviat, l'han heretat les filles de la família i ja no respecten aquest contracte verbal. I per això s'està tirant endavant aquest desnonament. Fa una estona hem pogut parlar amb la filla d'en Han i la Loli, la Tabita, i ens explicava això. No hi ha hagut un acord

ni amb la propietat, ni serveis socials, ni les institucions de l'Ajuntament de Barcelona han fet una mediació propícia perquè aquesta gent pugui arribar a un acord amb la mare. Ells es van intentar fer pagaments amb giro postal, a través de Burefac, i ja d'última instància vam intentar fer una consigna judicial que no es va dur a terme perquè li reclamaven els diners sense reconèixer el contracte. Llavors, què? Et pago i no m'ho reconeixes?

Com dèiem, semblaria ser que la comitiva judicial ja ha arribat, semblaria ser, segons ens expliquen, que moltes ganes de media no tenen, però estan avaluant la situació, perquè ara mateix, segons ens diuen, en aquest tros de carrer hi ha entre 300 i 400 persones i estan arribant piquets de tot el barri, amb el que, segons els organitzadors, calculen que es podria arribar al miler de persones. Des de l'ACOXAC, des del Sindicat de Llogateres de Gràcia, la Judit Martínez ens deia quina serà l'actitud que tindran ells quan arribi la comitiva.

Nosaltres esperem aturar aquest desnonament per la força popular, que al final és el que ha permès que hi hagi una millora de la legislació, una aturada d'altres desnonaments i fins i tot alliberament de blocs que passen després al parc públic. Per tant, és aquesta mobilització popular i aquesta vaga general que està sent ja massiva la que ens permetrà aturar aquest desnonament.

Abans repassar amb alguns interrogants que té molta gent d'aquesta vaga, hi ha oients que ens truquen i ens pregunten també alguns detalls de la vaga, i és per això que ara volem saludar a Txelo Txarcatergui, que és a Catedràtica de Dret del Treball i també Seguretat Social de la Universitat Pompeu Fabra, per preguntar-li alguns dels dubtes que ens trasllada la gent, i ho podrem fer amb una experta com cal. Txelo, què tal? Bon dia. Hola, bon dia. Abans dèiem que si es fa vaga, ens pregunten pels diners que es pot perdre, ho dèiem, eh? És proporcional al dia o a les hores que no s'han treballat. Però més enllà d'això, si tenim una dificultat d'anar a la feina perquè ens hem trobat un piquet i no ens ha deixat accedir a la carretera, què és el que passa?

En principi, el que passa és, abans ho estàveu comentant, que hi havia aquí alguna opinió contradictòria. Estem davant d'un dret fonamental exercit en caràcter individual per a la ciutadania ciutadana. Que quan arribes a l'empresa, com que tenim un dret fonamental en joc, no has de demostrar que t'has trobat aquest piquet, que per això no has pogut arribar. Si després n'hi ha alguna qüestió que es posi en dubte per part de l'empresa, ja ho acreditaràs. És convenient fer alguna fotografia documentalment per si n'hi ha algun tipus de problema, però en principi tu arribes a la empresa tenint en compte el context de vaga general, que és una qüestió molt important en un país, tenint en compte, com hem dit, el dret fonamental recollit en la Constitució en l'article 28.2. Per tant, no has d'anar autoyustificant com a treballador de tot el que ha impedit arribar a l'empresa puntualment. Si després. També ens pregunten si cal avisar al CAP si faig vaga. No, no, no, en cap cas s'ha de deixar al cap, perquè precisament una de les qüestions més pacífiques del dret de vaga, i la jurisprudència sempre ho ha consolidat en totes les sentències en relació a aquesta qüestió, és que el preavís del treballador mai s'ha de fer, mai t'ho poden exigir, personalment. A destacar, inclús a posteriori. A posteriori tampoc et poden dir, escolta, has fet vaga? Perquè això està resolt amb l'obligació empresarial de portar un registre horari. Per tant, si l'empresa veu que no has fitxat aquest dia, ja té elements suficients per saber si tu has anat o no a la vaga. Per tant, qualsevol tipus de pregunta, tant a priori com a posteriori, és totalment, es consideraria com una conducta antisindical prohibida per l'article 13 de la llei orgànica de llibertat sindical. Aquells treballadors

que treballen de nit, per exemple, què és el que passa amb ells?

El mateix que. A participar de la vaga. La vaga dura 24 hores, de 12 a 12, i per tant, tota la jornada que estigui inclosa dins d'aquest període, el treballador tindrà dret a exercir el seu dret independentment del torn que ocupi.

És a dir, si treballa de 10 de la nit a 6 de la matinada, de 10 a 12 té dret a fer vaga, a partir de les 12 ja no?

A partir de les 12 ja és un altre dia, ja la convocatòria ha finalitzat. I si algú està de baixa o de festa? Si algú està de baixa, prevaleix la baixa mèdica, en aquest cas segueix d'incapacitat temporal el treballador o treballadora. Si està gaudint d'una festa, també prevaleix el seu dret d'anunciar prèviament a l'empresa que aquell dia tindria una festivitat d'acord amb el seu preavís en el seu moment que gaudiria en aquell dia concret, en aquest cas l'11 de novembre d'aquesta festa.

Doncs queda clar. Xelo, per acabar, no sé si vols dedicar alguna cançó, perquè és un dia que estem també dedicant cançons, no sé si et vindria de gust dedicar alguna cançó als nostres oients, també, pel dia d'avui?

Pues yo, la verdad es que moltes, pero la estaca de Lluís Llach em sembla que es una buena cançó per aquest dia. Bueno, también de solidaridad.

Sí, sí, perquè més enllà, diguéssim, de les demandes particulars, que hi ha gent que pot estar-hi més sense identitat o no, al final aquestes vagues són per canviar i millorar la vida dels ciutadans, no? I, per tant, també cal ser solidaris i entendre els motius que ho porten.

Moltes gràcies, Xelo. Sobretot pensem en això, en la solidaritat que comporta una jornada com la d'avui. És molt important. Va per tu, Xelo, gràcies. Gràcies, adéu, bon dia.

L'avi siset em parlava de bon matí al portal, mentre el sol esperàvem i els carros vèiem passar. Siset, que no veus l'estaca a on estem tots lligats? Si no podem desfensar mai no podrem caminar. Si estirem tots ella caurà i molt de temps no pot durar. Segur que tomba, tomba, tomba ben corcada deu ser ja. Si jo l'estiro fort per aquí. I tu les tires fort, Merlià. Segur que tomba, tomba, tomba i ens podrem alliberar. Però sisè fa molt temps ja, les mans se'n van escorxant, i quan la força se me'n va, ell és més ample i més gran. Ben cert sé que està podrida, però és que sisè pesa tant, que a cops la força m'oblida torna'm a dir al teu cant si estirem tots ella caurà i molt de temps no pot durar segur que tomba, tomba, tomba ben corcada deu ser ja si jo l'estiro fort per aquí. I tu les tires fort per allà. Segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.

Passen 4 minuts de dos quarts d'11 del matí.

I estem fent un programa especial a la Ràdio Nacional i Pública de Catalunya en serveis mínims per oferir també programació, informació del que està passant, dels efectes que està tenint aquesta vaga general. Saludem a aquesta hora Jaime Palomera, codirector de l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona. Jaime, bon dia. Hola, bon dia. Quina valoració en fas d'aquestes primeres hores de la vaga?

Bé, de moment ja hem vist que s'han aturat les principals artèries del país, les grans empreses, i veurem com avança el dia, però és un dia, passi el que passi, haurà estat al final del dia històric, perquè és la primera vegada el nostre país. I de fet, en el nostre entorn europeu, on hi ha una aturada, una vaga, al voltant d'una qüestió tan sensible com l'habitatge i el cos de la vida. On estan organitzant-ho implicadíssims els sindicats de l'habitatge, però també els sindicats de classe, del treball, al voltant d'aquesta qüestió. I és una mica també. Un símbol de la nostra època. Perquè estem en una època on un dels grans, grans, grans problemes és que tenir un salari, fins i tot un salari mínimament digne, no et permet arribar a fi de més amb tranquil·litat, amb comoditat. Aquesta és la gran qüestió. I per què passa això? Perquè la vida s'encareix i s'encareix i no s'estan abordant les causes del problema. El missatge d'avui, Jaime, qui diries que l'ha d'escoltar? En primer lloc, on estan anant els sindicats a aturar-ho tot? Estan anant a les grans empreses, allà on hi ha els símbols del poder econòmic. Ahir, per cert, diria que CGT va anar fent-hi tota foment, va entrar foment i, per tant, el dit apunta a la desigualtat de riquesa i, per tant, als grans poders econòmics, que en els darrers anys, ho acabem de veure, en els darrers quatre anys,

els superrics, parlem d'aquells que tenen patrimonis de més de mil milions d'euros, en quatre anys han doblat, han duplicat la seva riquesa. Per tant, en primer lloc, clarament, els responsables. Del problema són els grans fortunats del país que, malgrat que la majoria de la població s'empobreix, en els darrers anys veuen com els seus patrimonis i els seus actius i riquesa augmenten i les dues coses estan relacionades. I crec que, en segon lloc, l'altre actor al qual s'apunta són els responsables polítics. Tot això va començar. Quan al Congrés dels Diputats els dos decrets que intentaven aturar l'assignia de l'encariment de l'habitatge van ser tombats pel Parlament. I, per tant, el dit també apunta a la classe política, és a dir, a tots aquells que al final tenen la responsabilitat de canviar el model o de fer com fins ara, que és canvis tímids. Si no es fan canvis importants, si no es fan lleis i es fan mesures per canviar el rumb, la direcció, el problema empitjorarà i per tant la desigualtat augmentarà i també el malestar.

Que recordem que tot això venia també del cas Mari Carmen, que va precipitar aquesta convocatòria també d'eleccions amb els decrets, els darrers també d'aquesta crisi ferroviària, que arran de l'accident urda, que també sumat als casos de presumpta corrupció, doncs semblava que havien eclipsat aquesta crisi de l'habitatge, però finalment continua i sembla ser que serà el gran argument i el gran tema d'aquesta campanya. És a dir, finalment, aquesta vegada tornarà també a posar la qüestió de l'habitatge al centre, que era un tema important pels que us dediqueu a això i pels que alerteu que la situació és molt complexa i molt greu. És a dir, estem en hores molt greus pel que fa a l'habitatge.

Sí, també aquesta és una de les funcions d'una mobilització com la d'avui. Està començant, portem unes hores, però hi haurà grans manifestacions aquest vespre, aquesta tarda, i per tant, evidentment, en el context actual el que es fa és dir, escolta'm, aquesta campanya electoral ha de parlar dels grans problemes de la població. Ja ho sabeu i ho he explicat moltes vegades, però recordem que ja des de fa dos anys l'habitatge és la principal preocupació de la ciutadania i després hi ha altres qüestions vinculades. Tampoc oblidem que el preu de l'alimentació, de la sispella de la compra, està augmentant en els darrers anys a un ritme molt superior que els ingressos. I us dono la dada molt ràpidament perquè tothom ho recordi. El sou mitjà en els darrers 10 anys ha augmentat un 25%. L'alimentació, el que comprem al mercat o al supermercat, a les botigues, ha augmentat un 45%. 25% els salaris, 45% el menjar. I l'habitatge, ja sigui de lloguer o de compra, al voltant d'un 80%. Això és el que ha passat en la darrera dècada. I això és el que explica el malestar no només aquí, sinó també en molts altres països europeus. Amb aquesta vaga i amb aquestes mobilitzacions el que s'està fent és posar al centre del debat aquest problema i empenya els polítics que estan en campanya justament a parlar d'això i a dir què faran, què proposen per resoldre aquest creixent problema. I no desviar l'atenció, no desviar el focus cap a altres qüestions, que quan preguntem, quan fem recerca i preguntem a la població quines són les seves preocupacions, insisteixo en que veiem que la qüestió de l'arribar a final de mes és la principal. De fet, el que veiem, i us dono una dada de més, que és important també, el 70% de la ciutadania diu arribar a final de mes. Però al límit. És a dir, jo puc arribar a fi de més, puc pagar les factures, la llum, el lloguer, la hipoteca, el menjar, les coses dels fills, però no ho faig amb comoditat, perquè un cop he pagat tot això, o no puc estalviar res, o estalvio tan poc que això em dona una inseguretat enorme perquè no sé si podré fer front a qualsevol crisi en el futur. Aquesta és la qüestió.

Deia Joan Brossa que la gent no s'adona del poder que té, que amb una vaga general d'una setmana n'hi hauria prou per ensorrar l'economia, paralitzar l'Estat i també demostrar que les lleis que imposen no són necessàries. Ho hem oblidat potser massa, això que hi ha un poder de la gent. Perquè suposo que tothom també mira molt per ell i massa poc per la col·lectivitat i això també ens porta a un món cada vegada més egoista. La Feoet diu que el seguiment de la vaga és baix a la majoria de sectors, però que no concreta encara les xifres, veurem què és el que acaba passant. Però si és veritat, Jaime, que pel que estaves explicant molt bé ara, podria passar que molta gent no pogués ara mateix plantejar-se renunciar a una part del sou. Que no fes vaga, però que, per exemple, sí que participi de la concentració que hi haurà aquesta tarda. És a dir, aquí veurem situacions també molt complexes, gent que potser haurà dit, mira, ja votaré a les eleccions, ja ho manifestaré allà, per tant, no surto ara a aturar la producció del país. Ho veurem, no sé què passarà, però és un argument que és compatible precisament per la demanda d'aquesta vaga.

Sí, és perfectament factible i això també es veu que molta gent ara mateix pensi que un dia de sou, que és perdre un dia de sou, és un risc que no vol córrer. A vegades també, malgrat que és un dret constitucional, hi ha molta gent que si no veu en el seu entorn la seguretat de si jo paro a la meva empresa no passa res i no. No hi haurà represàlies, doncs també li costa fer. Però el que és segur és que mirant les dades i mirant les preocupacions de la ciutadania, clarament la principal reivindicació de la manifestació, que és aturar l'augment del preu de l'habitatge i de tot allò bàsic, ressona i connecta amb el sentit de la majoria de la població. És un problema que està afectant a la grandíssima majoria i, per tant. La vaga també té aquesta funció, és a dir, és produir una sacsejada, és agitar, i també mostrar, la gent ho veurà des de casa, la solidaritat, perquè, com deies abans, és veritat que venim de dècades on els vincles socials s'han anat deteriorant. És a dir, el vincle social entès com construir comunitat més enllà d'un mateix, començant per la família, la família extesa, els amics, els companys, les organitzacions. Venint d'allà, però també és cert que en l'època més recent hi ha hagut una revifada dels sindicats. I els sindicats d'habitatge són una de les mostres més clares d'això. No existia abans la idea de jo m'organitzo al voltant d'un problema com que em puja el preu de l'habitatge, del lloguer, de la hipoteca o que em volen fer fora de casa i m'organitzo amb altra gent i constitueixo una organització amb milers d'afiliats. Que també funciona com una comunitat que em protegeix quan tinc un problema i per tant deixo d'estar sol i tinc aquesta família que m'empara. Això no és nou, és a dir, hi ha una llarga història, més de 150 anys de sindicalisme, però justament en els darrers anys hem vist una rebifada i Catalunya. Més un exemple, de fet, Europa es mira Catalunya com un exemple del nou sindicalisme. Per tant, és veritat que hi ha una corrent de fons, que és aquesta debilitació del vincle social i de les solidaritats, Però en l'època més recent, justament per aquesta desigualtat que creix, què fa la gent? Què fa l'ésser humà? L'ésser humà busca trobar això, empatia en els altres, no pot viure sol. La soledat t'escanya i sobretot en un model econòmic que cada cop t'empobreix més. Necessites els altres. I el que estem veient en els darrers anys és això, un retorn d'aquestes formes d'organització que alguns deien que eren coses del passat i no. Les xifres d'afiliació dels nous sindicats, tant d'habitatge com també del treball, van augmentant.

Assenyalava aquesta desimplicació social perquè, per exemple, en el cas de França, quan vam anar a fer un programa especial de les protestes dels estudiants a París, hi havia una pancarta que em va sobtar molt d'un centre privat que es diu Charles PQ, que és un centre d'estudiants de classe alta, diguéssim. Hi havia estudiants de classe alta que es manifestaven amb una pancarta que deia Charles PQ solidari amb els instituts públics. És a dir, encara que jo sigui ric, no soc idiota, venien a dir també en una altra pancarta. I crec que és important també posar-ho de manifest perquè estem assenyalant molt les diferències i convé veure com hi ha certa esperança, molt poca en aquest sentit, és veritat. Però que va d'això, que va d'una lluita que és de tots, encara que a alguns no els afecti, perquè tenen aquest privilegi, que sàpiguen que és una lluita que ens afecta a tota la societat.

Sí, i pensem també que la gran desigualtat per on s'està trencant la cosa és per dalt de tot. És a dir, que hi ha un gruix social de població treballadora, classes mitjanes, també propietàries que tenen alguns actius que també es veuen directament afectades, perquè el que estem veient en la darrera dècada és que només van realment a millor els molt rics. Hi ha una part. Estem parlant del. Estan tocant os, alguns, amb l'actual model econòmic, perquè qui surt perdent ja no són només aquells que fa temps que són perdedors i que pràcticament no arriben a final de mes, sinó que és una part molt gran de la classe mitjana. La classe mitjana inclou situacions molt diverses i per això dic que quan parlem que la riquesa dels molt, molt, molt rics està disparant, Ens referim a patrimonis multimilionaris que són els que creixen amb molta força i no són els de l'advocat o el dentista que potser té dos o tres pisos i que sembla que li va bé. I aquesta classe mitjana, això també ho percep, aquesta desigualtat creixent. Però és important entendre que quan el preu de tot augmenta, això no té a veure simplement amb crisis internacionals. Hem vist com després de grans crisis o de xocs com la guerra d'Ucrània o la pandèmia, un cop passa la crisi, allò que havia augmentat de preu, com un coet, aquest preu, en comptes de baixar com un coet, baixa com una ploma, molt a poc a poc. I això té a veure amb que una part dels beneficis de les grans fortunes del país. Estan sostenint preus artificialment alts. I d'aquí ve la desigualtat i la transferència de riquesa que s'està donant de baix cap a dalt. I què és el que hauríem d'estar fent per anar a viure com a país i per construir una prosperitat compartida? Doncs, per començar, és simplement frenar aquest procés. En la mesura en què el preu de tot segueixi pujant al ritme que ho fa. La gran majoria de la població s'empobrirà, però bàsicament perquè hi ha una minoria super, super, super rica que cada dia té més i més i més. I això està contrastadíssim, les dades ens ho mostren, però fins que la gent no pari i no digui prou, doncs aquest procés no s'aturarà tampoc. Però com a mínim el que hauríem de fer és frenar. Aquesta absorció de recursos i de riquesa cap a dalt que s'està donant des de fa anys.

Jaime Palomera, codirector de l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona, gràcies per acompanyar-nos. Passar una cançó, ja que avui estem també posant cançons en aquest especial que estem fent al matí de Catalunya Ràdio, una cançó que vulguis que soni?

Té una cançó, ara m'has pillat totalment desprevingut. Sí, mira, Power to the People.

Molt bé. Doncs ara te la posem per tu. Jaime, una abraçada, que vagi molt bé aquesta tarda, i seguim parlant, perquè malauradament el tema de l'habitatge no estarà resolt d'un dia per l'altre. Aquest és un punt d'inflexió, segurament, el de la vaga general, però veurem per a què. I aquí és on haurem de posar l'accent. Si això serveix d'alguna cosa i transforma realment la vida de la gent, si corregeix la desigualtat que hi ha, si tothom té accés a un habitatge digne, si això es resol o no, o es fan polítiques per anar cap a aquesta direcció. I això, per tant, serà un dels temes d'aquesta propera temporada i les que venen amb Jaime Palomera, que segur que ens acompanyarà. Una abraçada, Jaime.

Una abraçada. Cuideu-vos. A per tu.

9 minuts seran les 11, som en directe al matí de Catalunya Ràdio en aquest especial, un especial serveis mínims que estem fent per donar explicacions del que va passant al país, per informar-vos del que passa al país. Per exemple, a les carreteres. Clàudia Serra, bon dia.

Bon dia. Doncs a les carreteres d'aquesta hora comencen a aixecar-se bona part dels talls que encara hi havia actius i que afectaven vies principals. És el cas de la P7 a Girona, on ja s'ha aixecat el tall, però falta netejar la carretera, per això encara hi ha trànsit complicat en aquesta zona, sobretot en sentit sud. I de retruc a la Nacional 2. També la P7 a Cardedeu, on només hi havia un carril obert en sentit sud, i la C32 i la C60 a Mataró en tots dos sentits. Sí que es manté en talls, però en desenes de vies secundàries i sobretot d'accés a zones industrials d'arreu del país.

I ara fem també una ronda de connexions, per exemple, l'Avinguda Diagonal, seguint aquesta concentració d'aquesta columna que acabarà a Plaça Sant Jaume de Barcelona, hi ha la Sara Riera. Sara, bon dia.

Hola, bon dia. Doncs mira, ara som a l'Avinguda Diagonal en Villarroel. Aquí continua aquesta columna, ara mateix tallant la diagonal en sentit cap al centre. L'altra banda continua funcionant. I hem de dir que són uns paquets informatius molt respectuosos, en general, amb tothom. Hem trobat, per exemple, en aquesta alçada, el Mediamarc, el Cafè Europa, altres grans cadenes obertes. I el que es limiten a fer és a posar-los una traca de petards al davant, però no s'espanten ni la veritat és que mantenen oberts. Són poquets, els comerços que tenen oberts, la majoria estan tancats, els centres comercials que hem vist a l'entrada a Barcelona també ho estaven, amb la qual cosa avui una ciutat bastant deserta pel que acostuma a ser un dia habitual aquí a Barcelona.

Les concentracions també es reprodueixen a les facultats. D'entrada anem cap a la Universitat Autònoma de Barcelona. Marta Vallès, bon dia.

Hola, bon dia. Doncs mira, els accessos estan tallats per totes les entrades de la Universitat Autònoma. Hi ha contenidors i joves completament vestits de negre que impedeixen l'accés a tothom o gairebé tothom. Per exemple, sí que hem vist com deixaven passar una noia que portava un gos en una urgència veterinària fins a la facultat i alguna persona que també demostrava que necessitava accedir per alguna emergència. Però fora d'això, l'autònoma està pràcticament buida en el seu interior. L'activitat s'ha aturat completament. Hi ha molta tranquil·litat aquí. Tampoc hem vist dotacions de policia. Sí que hi ha la seguretat pròpia del campus, però no pas dotacions de policia circulant. Aquest matí, aquests joves que estan tallant, barrant el pas, els accessos de la universitat, també són els que han anat a tallar l'autopista, i parlàvem amb la portaveu, per exemple, del sindicat d'estudiants dels Països Catalans, Aina Granell, que ens explica el motiu d'aquesta convocatòria de vaga general, per què ells defensen també i s'han afegit a aquesta petició de seguir la convocatòria.

Els estudiants no podem estudiar en unes condicions dignes pels preus que no són accessibles, pel habitatge que no és segur ni pel transport que no és accessible. Reivindiquem que els estudiants som aquí a primera línia de cada lluita perquè no podem restar passives davant la misèria que ens imposen el capitalisme i l'estat espanyol.

Doncs, com us deia, molta tranquil·litat. Aquí ara mateix estem aturats en un aparcament dels mols que hi ha dins la universitat i està completament buit. Això a l'Autònoma.

Anem a la Universitat de Barcelona. En Alfonso, bon dia.

Bon dia. Aquí una vintena d'estudiants continuen concentrats a la facultat de Matemàtiques i Informàtica. Molts d'ells van vestits de negre, alguns amb la cara tapada, i la majoria estan feinejant al punt de cures que ha instal·lat el sindicat de llogateres, on hi ha aigua i menjar per qui s'acosti aquí, a la casa de la vaga. Altres reparteixen diaris i cartells amb l'argumentari d'aquesta vaga als pocs vianants que passen avui per la plaça Universitat. Dos estudiants, el Max i l'Emma, ens han explicat els seus motius per fer vaga.

Jo en el meu cas que visc a Gràcia tinc molts amics que han hagut de marxar perquè els seus pisos avui en dia són Airbnb o són llocs per turistes. Després hem optat a totes les ofertes públiques d'habitatge, però és molt difícil, hi ha unes files enormes.

Jo sí que és veritat que he tingut també problemes amb l'habitatge, com quasi totes les famílies actualment que conec. I volem tenir la certesa que demà tindrem un lloc on dormir.

Ells tenen 17 i 18 anys, l'habitatge, ens han assegurat, és la principal preocupació al seu entorn i a la seva generació, i per això troben molt urgent solidaritzar-se avui amb aquesta vaga general.

Passem també ara per les comarques del sud del país, a la ciutat de Tarragona, al port, i tenim la Clara Echevarría. Clara, bon dia. Hola, bon dia.

Doncs sí, som a l'accés principal del port, a la 27, que s'ha tornat a tancar, tant aquest accés com la resta d'entrades al recinte portuari. Aquí hi ha piquets de vaga, però sobretot hi ha treballadors del sector del metall que des de dilluns i fins ahir havien tancat aquests accessos fins que van ser desallotjats ahir pels Mossos. Recordem que són sindicats minoritaris del sector que reclamen millores laborals i són contraris a l'acord tancat pels sindicats majoritaris. Hem parlat amb Manuel Vidal, membre de la plataforma del metall de Tarragona, que ens ha explicat què es planteja fer a partir d'ara.

Nosotros haremos el pic de informativo, lo mantendremos todo el día. Estamos votando a ver si nos quedamos también por la noche otra vez. Nosotros seguimos con nuestra huelga independientemente de que apoyemos totalmente y participemos en la huelga general de hoy. Pero vamos a seguir hasta que no se siente la patronal

con nosotros. Aquí on som ara hi ha una trentena de persones des de les 6 del matí, una desena de camions que esperen per entrar. També hi ha pancartes, hi ha crema de pneumàtics, tanques barrant els passos. I per altra banda també volem parlar d'aquest atropellament que hi ha hagut a primera hora del matí al pont de Santa Tecla de Tarragona. Salud ens ha informat que la persona que ha estat atropellada ha estat menys greu, ha estat traslladada al Joan XXIII i en observació a urgències. I la Guàrdia Urbana ho està investigant com un accident. I per ara és per tot el que us podem explicar al matí.

I a l'Ebre, a Tortosa, Jordi Barranca, bon dia.

Hola, Ricard, molt bon dia. Doncs mira, en l'última connexió s'explicava que hi havia talls intermitents a la C42, que és la via principal per accedir a la ciutat de Tortosa, la capital abrenca. Doncs bé, aquests talls ja s'han aixecat. Farà cosa de 10 minuts s'ha aixecat el tall que quedava, que era el que va en direcció, diguem-ne, a l'autovista P7, direcció a l'aldea. També s'han aixecat els principals piquets informatius als accessos dels polígons, com per exemple el polígon de la Begebre, aquí a tocar del punt aquest on ens trobem, a la zona de Cambrador. És el principal polígono industrial d'aquí de les Terres de l'Ebre. I ara el que estan fent la setantena, vuitantena de manifestants que estaven allà a la C-42, el que han iniciat és una marxa lenta en direcció a la ciutat de Tortosa per aquesta C-42, on, diguem-ne, el carril dret sí que va a una velocitat més reduïda degut a aquesta marxa lenta. I el que sí que ens deien tots els. Totes les persones que estaven convocades i manifestant-se és que feien una crida a participar a la mobilització, sobretot aquesta tarda en una manifestació que també hi ha aquí a la ciutat de Tortosa.

I al centre de llei de tocar de l'estació i a l'eix comercial hi tenim el Pere Joan Alvarez. Pere, bon dia.

Bon dia, Ricard. Sí, ens hem desplaçat de la darrera connexió al centre comercial per veure com estava la situació als polígons. Al polígon, al Segre, podem dir a aquesta hora. Som al polígon i veiem circular vehicles, turismes i camions per l'interior del polígon perquè s'han aixecat els bloquejos. Els manifestants han marxat caminant cap a la ciutat de Lleida. Per tant, treballadors ens han dit que han hagut de fer una odissea per entrar aquest matí a treballar aquí al centre de treball i l'afluència de treballadors en alguns llocs no superava la meitat.

Estimada Valentina, que me torne a nacer aquí.

Van venir fa 15 dies, però els veïns i les veïnes,

que ja estan de la família, els van poder fer fugir.

Fins aquí el matí de Catalunya Ràdio d'avui. Ho deixem aquí. Hem informat puntualment els serveis essencials del que està passant al país. De seguida, en aquesta aprovació factada per la vaga general, seguireu sentint informació puntualment als bulletins de notícies i en rodes informatives, també, del 3Cat Info amb els serveis mínims de Catalunya Ràdio. Gràcies per la confiança i bona vaga general.

No us deixeu anar a la mar, no us deixeu anar a la mar, que ens hi va la vida, que ens hi va la vida. No us deixeu anar a la mar, no us deixeu anar a la mar, que ens hi va la vida, que ens hi va la vida.