El matí, de 10 a 11 h (Magazín) - 20/10/2026

I tot connecta molt amb França, una cosa és el tema de les xarxes socials que crec que sí que poden ser controlades i han de ser controlades tant a nivell europeu com a nivell estatal i crec que hi ha d'haver límits perquè no són els mateixos límits que tenim els mitjans de comunicació tradicionals o els mitjans de comunicació seriosos les xarxes socials poden dir qualsevol cosa i les seves responsabilitats són molt poques per tant, crec que sí que hi ha d'haver un entorn que limiti legalment la seva capacitat d'enviar porqueria per tot arreu, de difondre odi, de difondre mentides i de jugar políticament a favor de determinats partits polítics, perquè finalment tot això està connectat amb l'extrema dreta. Aleshores, que Catalunya ha sigut un país que tradicionalment ha integrat molt bé els estrangers o les persones vingudes de fora, sí, d'acord, però aquest component de l'islam no podem enganyar-nos i no podem fer veure que fa el mateix. És un component islam més pobresa, perquè, evidentment, les senyores que venen el Louis Vuitton de Paris 17 de Gràcia ningú els hi posa cap pega per anar vestides de dalt a baix. O a la Roca del Vallès, sí. Exactament, de negre integral, i en canvi les senyores del Raval sí que ens molesten una mica més. Per tant, tenim una cosa a pensar nosaltres mateixos, que és aquesta mena d'islamofòbia que vivim de manera latent, i l'altra cosa és la qüestió de les expectatives. A França no és només una qüestió d'immigració, però també és una qüestió d'immigració, perquè són segones i terceres generacions de francesos que no són vistos com francesos. O sigui, són xavals que això de la igualtat, la fraternitat i la llibertat, doncs no, perquè. L'ascensor social ha gripat i no funciona, i perquè són vistos sempre com persones estrangeres a casa seva. És com aquest noi, el taxista, el Yusuf Abraham i aquest. Aquest noi, m'agradaria saber fins a quin punt està considerat un català a 100% de drets. Per mi sí, però no sé si per la gent que viu al voltant seu, a Manresa o allà on sigui, és així.

I si aquestes sensacions que té molta gent, que són sensacions profundes de vegades,

i no tan profundes unes a les altres, i si les parlem amb tranquil·litat? En comptes de dir. Sí, però l'Estero deia, les xarxes són un espai que es pot controlar. No sé si recordeu el cas de l'exèrcit del Fénix. 14 anys. Acusat de terrorisme per demanar que la gent enviés correus a supermercats perquè parlessin en català. S'ha intervingut quan s'ha volgut per campanyes a les xarxes. En canvi, ara, això que és un delicte gravíssim, que el que li ha passat al Josep, doncs aquí ningú està intervenint d'ofici. Unidireccional. I quan tens un CNI independofobo.

És a dir, quan tu tens una gent que aboca tots els teus recursos, que es pagues tu amb els teus impostos per anar contra el que a ell se li sembla que és el perill, i no contra altres coses que a tu et sembla que sí que ho poden ser,

doncs mira apareixen aquestes deformacions. Anem cap a París. Ignasi Abad, què tal? Bon dia, com estàs? Bon dia, doncs, molt bé, aquí. La veritat és que la ciutat ha retornat una mica la normalitat. Què vol dir? Què vol dir normalitat? Bueno, normalitat vol dir que ahir a la nit, almenys aquí a París, hi havia dues zones al voltant de la plaça de la República i al voltant del centre de Leal, una zona comercial. Uns tocs de queda van començar a les 11 de la nit, han acabat a les 6 del matí, no hi ha hagut. Que se sàpiga pillatges. De fet, el primer ministre de l'Ecornú ha dit a primera hora del matí que aquests tocs de queda que s'han aplicat també a Lió, a Nice i a d'altres ciutats del nord de França han ajudat, han contribuït a donar tranquil·litat després d'aquests dos dies del cap de setmana dels pitjors incidents de violència urbana en Angec i a França.

És una primera nit amb toc de queda. Això vol dir que també hi ha una situació descontrolada i que calia també mesures més contundents. Sí, de fet, el primer ministre no va descartar decatar l'estat d'emergència quan se li ha preguntat, però de moment es decanta que per mesures d'aquest tipus, de fet avui mateix ha dit que pot haver-hi més tocs de queda en altres zones del país. Són tocs de queda que sempre afecten zones. Concretes de ciutats, de grans ciutats, i alguns han començat a les 8 del vespre, per exemple al nord de França, a Lió va començar a les 9, aquí a París a les 11, i per exemple em sembla que és a Nice que només afecta als menors, no tota la població en general. Amb el president Macron fora del país, que està de gira pel golf pèrsic, intentant trobar maneres de baixar els preus energètics, que és una de les causes del malestar de fons, el focus està centrat en el govern, que aquest matí s'ha de reunir amb empresaris, amb sindicats, amb plataformes de comerç en línia, perquè. Molts d'aquests objectes que s'han robat en els pillatges al cap de setmana que s'intenten vendre a través de Vinted, d'eBay, d'Amazon, d'altres plataformes i el govern el que vol és aturar això d'alguna manera i està pressionant les empreses perquè això no passi. Perquè aquí a França i a París més concretament, Ignasi, diries que els saquejos

tapen absolutament totes les demandes, el malestar que hi ha? No, mira, ahir justament passejant o acostant-me a la plaça de la República abans del toc de queda, que de fet només afectava la pròpia plaça de la República, on hi ha el monument a la República, la recta de comerços que hi havia, en aquest cas restaurants que estaven oberts a aquella hora, a les 11 i més endavant, continuaven oberts, la gent sopava tranquil·lament. L'únic que no es podia acostar a la plaça que estava. Envoltada per policia que anava avisant la gent que a partir de les 11 marxessin d'allà. Hi ha una estació de metro també d'un barà de la República molt concorreguda que es va tancar també abans d'hora i l'únic que hi ha hagut és un helicòpter que ha sobrevolat la ciutat i poca cosa més. La veritat és que la gent continua fent vida però parlant amb amb gent d'allà a la plaça de la República, sobretot joves que hi anaven a veure com estava la situació, molts coincidien a dir que el govern fa tard en atendre les demandes no solament dels estudiants, sinó també de l'encariment de la vida, del problema de que, una mica també el que ens passa aquí, que al final amb l'alça de preus els sous de la classe mitjana no arriben a poder pagar la vivenda,

a poder pagar els aliments de cada dia i que cada dia. La vida és més cara i la gent està, doncs, empipada. No marxis, Ignasi, perquè vull saludar també aquesta hora l'Oriol Bartomeus, que és director de l'Institut de Ciències Polítiques i Socials de l'Autònoma. Oriol, què tal? Bon dia. Bon dia. Com explicaries el que està vivint França? Diries que és una crisi política, social, de seguretat. És tot i és una crisi de model. És una crisi. És a dir, hi ha dues crisis aquí. Una crisi més immediata, que seria la crisi associada a una situació política que és la del final de l'experiment Macron. Però si anem més enllà. Diguem que és una última etapa, de moment, d'una crisi molt densa i molt llarga. I és una crisi d'identitat, és una crisi de sistema polític i és una crisi del que diríem de les promeses trencades de la república. És a dir, França s'assenta, el sistema francès s'assenta sobre la idea republicana. Sobretot dels serveis públics, d'un cert contracte social. Aquesta idea fa temps que s'ha esbarlat. De fet, si tirem enrere l'opció Macron era una sortida reformista de dins del sistema democràtic, contra el mateix sistema. Macron es presenta el 17 en contra dels partits tradicionals perquè hi ha una crisi dels partits tradicionals. I Macron és la sortida reformista a aquesta crisi. Bé, deu anys després ens trobem que la sortida

reformista de la crisi política del model francès no ha solucionat els problemes de fons. I ens enfrontem, de cara al maig que ve, a la possibilitat d'una sortida que ja no sigui una sortida reformista dins del sistema, sinó que sigui una sortida fora sistema. Ja sigui la sortida que proposa el Ressemblement Nacional o la sortida que proposa la Franja Insomnís. Són deu anys també en què el deute ha anat a més, i aquí també hi ha hagut una crisi de deute, podríem dir, no, Oriol? Però sempre hi ha hagut una crisi de deute a França. És a dir, hi ha una crisi de deute, evidentment, i forma part també de la crisi del sistema. És a dir, el sistema francès, tal com està muntat, és un sistema. Molt difícil de reformar, per no dir pràcticament impossible de reformar. Hi ha un estat que té un paper molt fort en l'economia, però aquest paper molt fort en l'economia tampoc li ha servit per millorar la situació dels serveis públics, del que diríem la situació de la república i la situació de la gent. És a dir, la promesa republicana de, sobretot, que és una promesa. Igualitària la promesa republicana se n'ha anat a Norris i se'n va anar a Norris de fet aquí. Hi ha una crisi que ve de la crisi econòmica del 8. Això és una mena de crisi que arrosseguem, que es va arrossegant,

que en els sondejos de fa molts anys ja es començava a veure una certa sensació que allò que havia estat França ja no l'era, una certa sensació de pèrdua d'allò que diríem la grandeur, que és una mica el que m'acreditava. Però n'intenta. És una certa recuperació de la grandeur, també, des d'una posició activa i, entre cometes, forta en la escena internacional. Tot això ara, d'alguna manera, s'ha posat en qüestió i s'està posant en qüestió. I aquí avancem cap a unes eleccions on les sortides ja no són sortides, diguem, de reforma del sistema, sinó són sortides de ruptura, clarament de ruptura. Ignasi. Sí, efectivament, hi ha una polarització molt gran a França i el centre, que en el fons teòricament està al centre dreta que està governant, no acaba de trobar les solucions per calmar el malestar creixent i que sembla que no ha d'aturar-se perquè la percepció que amb els diners que guanyes no en tens prou per tirar endavant com passava fins ara, continua. I davant de la falta de solucions, els preus energètics, per exemple, de l'electricitat, però també dels carburants, que són absolutament necessaris i que marquen tota la vida econòmica del país. Si això no es frena i el context internacional no va en aquest sentit, sinó més aviat al contrari, és normal o és esperable esclats de violència com els que estem patint,

que al final és un espurn el que ho encén, com han estat els estudiants inicialment, però els armilles grogues ja estan preparant noves manifestacions, estan molt satisfets de com ha anat la jornada de mobilització del cap de setmana i diuen que el govern no està posant en solució els problemes. Per cert que ahir també, vull posar-vos sobre la taula també a l'àgora, Jordi Pujol, en un acte d'homenatge a Lluís Pranafeta, animava els joves a no desentendre's de la política.

La política té coses bones, coses dolentes. Tots els joves són bons i alguns de vegades arriben a ser dolents. Però de fet, sense política, política feta per gent com en Pranafeta, no es tira endavant.

És important, almenys vull posar-vos a la taula perquè no estem acostumats a sentir discursos en què diguin joves, polititzeu-vos, agafeu la política com una eina de transformació de la societat, Jordi. Ara estava recordant un article que va escriure el president Pujol quan. Us recordeu aquell llibret de l'Stefan Hessel que es deia Indigneu-vos? Recordo que ell va escriure alguna cosa sobre el perill de la indignació. Que era el manifest que va ser la llavor, diguéssim, de les mobilitzacions. Sí, i llavors, clar, quan algú es desconnecta de la quan la societat es desconnecta de la política. Venen els monstres. Si no hi ha un control social de la política, una implicació de la política. Però el problema és el que hem estat dient abans sobre si la política i la democràcia responen o no a les expectatives i això que em sembla que deia l'Oriol de la promesa republicana trencada. Aquest em sembla que és el tema que travessa les crisis que estem vivint i que donar-hi una resposta ingènua no ajuda per res. Jo soc molt escèptic sobre si la promesa republicana és factible en el món en el que vivim. És a dir, si. Quan Macron escenifica la grandeur, jo el vaig veure fa tres setmanes a Madrid, amb el Cercas i l'Almodóvar, els donava la legió d'honor amb un acte que era la grandeur total. Llavors, clar, el decalatge entre aquella imatge que es projecta.

I el país real és tan enorme que la gent diu prou. El problema és que perquè allò no fos percebut des d'un estudiant de 17 anys d'un institut de la Manlia que cau a trossos com una impostura, és que el país ha de poder ser ric com ho havia estat. I quan dic que aquell món no existeix és que França no serà rica com ho havia estat. No ho serà perquè no té les indústries que tenia, no ho serà perquè no és un motor d'innovació com ho havia estat, i fa molts anys, previs el 2008, que no ho és, perquè les rendes del colonialisme s'han acabat. I acceptar que tu has viscut en un país, en una Europa, en la qual els teus pares sí que van veure complir-te aquella promesa i que difícilment tu la podràs viure, és duríssim. Però jo crec que és el món en el que estem. Llavors, podem posar tots els pagats que vulguem. Podem posar tots els pagats que vulguem. França porta dècades posant pagats. Sense parar. I arriba un dia que la joia de la corona, que és el Louvre, t'entren a robar i no tens manera de controlar-ho. I fa quatre dies el director del Louvre deia haurem de tancar. Amb el pressupost que tenim haurem de tancar, no podem garantir la seguretat. Llavors, quina és la solució del Louvre? Un pegat, que és posar en una de

les façanes que dona el Sena, posar un anunci descomunal de Chanel d'una dona gairebé despullada. Perquè aquesta gent posa pasta, perquè el que podem oferir és producte de luxe perquè ens el vinguin a comprar de fora les senyores que estan als Passeig de Gràcia a la botiga de Luis Buitón. I això és el que som. És un horror acceptar-ho, però jo considero que és la realitat.

I que els xinesos copiaran molt millor i vendran més. El problema de França és el problema d'Europa, en el fons, eh? Però el problema de França és més cridaner, perquè és una qüestió d'expectatives, la melancolia de França i aquest passat de grandeur que no ha existit, no ha existit, més que alguns anys, potser, després de la Segona Guerra Mundial, en la reconstrucció, però no és un passat d'igualtat, fraternitat. I llibertat que hagi realment existit ha existit sempre com un mite i ara els estudiants i la gent que es manifesta al carrer el que escriu pels carrers és s'ha fet fosc després de les llums han vist que la llumia malauradament no ha existit i no es pot fer real però en el que hi ha en el fons és un problema econòmic de primer ordre. O sigui, el que hi ha és una despesa pública de més del 57% del Producte Interior Brut. És a dir, quan tu estàs gastant en la despesa pública més del 57%, vol dir que tens un estat tan, tan gran que difícilment el podràs mantenir. I el tema del deute, és veritat que hi ha hagut deute sempre, però mai com fins ara. Gairebé 66.000 milions d'euros que es paguen cada any amb interessos del deute, Podrien anar a fer moltes polítiques, i el que passa és que a França l'estat del benestar és un estat del benestar de veritat, no com el nostre, és un estat del benestar de veritat, i si no comparem les polítiques de suport a la natalitat que tenen a França i les que tenim nosaltres, i així tot. A França cada cop que hi ha una crispació pública s'acaba incrementant el deute públic, perquè cada cop que els senyors que porten els trens de l'SNCF fan una supervaga i posen el país potes en l'aire, doncs què es fa? Doncs no es redueix la seva edat de joventut. No s'allarga la seva edat de jubilació. I cada cop que els estudiants X, i cada cop que les armilles grogues X, tot això es paga amb deute públic. I el que està passant és que el sistema de benestar francès és insostenible. I com no es fan reformes, perquè socialment hi ha una contestació extraordinària i hi ha poca valentia dels polítics a fer aquestes reformes perquè els cremen el país, doncs està completament empentanat. És una meravella tot això.

A mi, França és el meu mite i el de la meva generació total. El fart cultural. Total, el fart de tot. I polític, sí, sí. I si el senyor Picasso i el senyor Miró se n'anaven a París no era perquè sí.

No, no, el que vull dir. No, no, si ho he entès així.

Jo vaig ser corresponsal 3 anys, és el meu país. Dic la dificultat que tinc jo moltes vegades.

La dificultat que tinc jo per encabir-ho tot, perquè quan estem dient que França va bé i que hi havia rampeis imperials després de la Segona Guerra Mundial, ve l'existencialisme, que és tot el contrari, i ve la Nouvelle Vague, que és tot el contrari en el cine. I tu veus els personatges de Nouvelle Vague i dius això és la idea que tenim de França. És a dir. És una cosa molt bèstia, però el que està clar és que fa tres o quatre dècades que està en fallida. Està en fallida lentíssima. Hi ha molta gent que l'anuncia, igual que anunciaven la mort de la premsa de paper, hi ha molta gent que anuncia la fallida total del model francès, però el model francès es resisteix obstinadament a desaparèixer. El que sí que està clar és quin és el problema. I el que no està clar és com resoldre'l, com sempre. El que sí que està clar, ràpidament, és que França no pot estirar més el braç que la màniga, ja no pot continuar fent-ho, i el que sí que està clar també és que jo no sé si tenen clar el concepte de la república. El de ciutadania,

moltíssima gent del carrer el té claríssim, que el de ciutadania és cremar la bastilla cada vegada que puguen, perquè el poder no té raó. I clar, és un còctel molotov, i després està tot el problema de la immigració no assimilada i que està sempre en evolució contínua.

Jo crec que o bé algú que sigui civilitzat és capaç de convencer la gent o se'n va tot gradualment a la merda.

No han triat la reforma, en aquest moment estan triant la destrucció. Votaran partits antisistema. La gent tria la destrucció.

És que ja van triar la reforma. És que, clar, aquest és el problema. Van triar la reforma i la reforma no funciona o no els ha funcionat i ja està. O sigui, no hi ha més. Diguem, aquí a França ja es va fer primer allò que passa. Es va passar de la dreta a l'esquerra, és a dir, de Sarkozy a Hollande. Hollande va fallar. Llavors es va decidir fer un salt i es va decidir acabar amb el sistema, amb els partits de tota la vida i apostar per una cosa que en aquell moment era nova, era diferent, sense herències, sense d'allò. Bueno, deu anys després, doncs ja ho hem vist, aquesta opció no us ha funcionat o entenen que no us ha funcionat. Llavors, aquí. S'obre la porta a criar alguna cosa que vagi més enllà. Al protagonisme. Tu deus saber-ho. Quants anys fa que intenten evitar que l'extrema dreta A mi recorda la Itàlia, després de la Segona Guerra Mundial, intentant evitar que

el comunisme arribara al poder. Quants anys fa que els francesos intenten evitar només com a única bandera i, per tant, fent tot el que calga perquè l'extrema dreta no arriba al poder?

Des de Mitterrand.

Des del 2000. Per tant, ja portem quasi tres dècades. I això si se n'ha assopit, eh? A quin preu, també? Si ens fixem en les dades, a cada nova elecció, l'extrema dreta va pujant una mica més, una mica més, una mica més. I en aquesta que ve ara no hi ha cap sondeig. Primera, que no els posi a segona volta, això segur, o sigui, ho tenen pràcticament guanyat. I llavors cada cop és més complicat que funcioni la crida que és cada aturem a l'extrema dreta, perquè això ja va ser una mica el que es va fer el 22. I la idea és que no ha funcionat. Llavors, això és com una mica A mi em recorda el cas francès, que ja sabem que la comparació sempre és putuda, però em recorda el cas argentí. I la idea aquesta de dir, bueno, ho vam provar amb els uns, ho vam provar amb els altres, bueno, potser ara toca aquests que O Brasil, no? No, aquests no poden ser, aquests no poden ser, doncs vinga, pum, fotem aquests. Posau l'exemple d'allà de Brasil. No sé si creus que també és comparable amb Brasil. Bueno, és que és comparable amb tot. És a dir, que Macron surti el 2017, que és l'any després del Brexit i de la primera elecció de Trump, no és perquè sí. És a dir, Macron forma part d'aquesta onada antisistema, entre cometes, per moca, com deia el Jordi Amat, Macron és pur sistema.

A part de l'onada aquella del 17, onada que no s'ha aturat, sinó que s'ha, com si diguéssim, s'ha ennegrit, diguem, l'onada aquella antisistema, és a dir, el que se li pot reconèixer a Macron o retreure a Macron és que no ha sigut prou antisistema. Al final, Macron ha sigut sistema, ha sigut más de lo mismo, entre cometes. Llavors, aquí, la idea és, llancem-nos a l'inconegut, que és. Algú que proposi literalment rebentar el sistema. I aquí estem, estem en aquesta situació. I la sensació també que França, faré una metàfora futbolística, però França s'ha convertit en un aparador. El que deies tu, Jordi, en l'anunci de Chanel al Louvre, jo crec que és traslladable a la selecció francesa de futbol. La selecció francesa de futbol, si us en recordeu, el 98 guanya el Mundial, és el Mundial que se celebra a França, i en aquell moment el senyor Le Pen diu que això no el representa perquè és una selecció que no està formada per francesos. I ara la selecció francesa, si tu la mires, té un origen ètnicament que provee de bona part de les colònies que tenia el Saudí a França i que pot ser interpretada com un exemple d'integració, però això no és veritat. Va passar al Turam, no? Quan Turam va guanyar el Mundial, que va ser la selecció multicultural, era una bandera, no? Hi havia Jorcaer, hi havia Angloma, hi havia una sèrie de gent que venia, gent immigrant, i això no.

No s'ha traslladat a la realitat, si veiem després què passa a les banlies i companyia. I després hi ha una dada que jo crec que és incontrovertible. Tens esculls l'any 2007, Sarkozy. Que es proposa refundar el capitalisme. No funciona, ha acabat a la presó. Tens François Hollande, que el trien, i el dia que el trien i fan aquella paella a França, crec que estarem tots d'acord. Jo no tinc l'estima que teniu vosaltres per França en cap cas. No, això no és generacional. No gustava dir-ho, no gustava dir-ho.

No, la meva no és generacional, és irracional.

Sí, però la meva és racionalment generacional. La meva no estima, crec que també és irracional. No, conec gent que els passa, eh? A François Hollande mateix, quan és escollit president el 2012, aquella celebració que podria fer-se amb carruatges tranquil·lament, la coronació del president, perquè França jo crec que és l'última monarquia important que queda a Europa, li plou aquell dia, i la imatge d'aquest dia és François Hollande amb les ulleres regalimant, ja saps que això no anirà bé. I amb Macron és exactament el mateix. Tu promets una sèrie de coses, no compleixes. El 2024 hi ha unes eleccions legislatives en les quals guanya l'esquerra de manera excepcional apel·lant a un front popular i totes les reformes que tu havies de fer en aquell moment tampoc les fas. Per tant, quan tu cadenes tres fraus, la cosa no pot anar bé. Breument Ester,

Mohamed i també Oriol. Sí, no, sobre Macron és que totes les coses que ha dit que negociaria fent uns estats generals, etc., etc., i fent que la gent participés, etc., etc., les ha acabat traint i les ha acabat decidint ell i imposant vots que no passaven ni pel Parlament. O sigui que aquesta ha sigut l'acció de Macron, que crec que és un fiasco bastant important. I l'altra cosa important que crec que ha passat és que algú ha citat el pare Le Pen i el que ha passat en aquests últims 20 anys, respecte a la 26 anys, amb l'extrema dreta francesa, és que se li ha donat respectabilitat. És a dir, ells, d'alguna manera, han perdut al front aquesta mena d'agressivitat que tenien de confrontació per convertir-se en uns polítics molt més adaptats a la respectabilitat política. Mohamed, hi ha un concepte que

aquests dies entre els joves, perquè no oblidem que és una reivindicació de joves, i que s'està reproduint a Milà i a Portugal inclús, i que és una reivindicació generacional, que és el declesmón social, que ve a ser una miqueta el descens social. I a mi em xoca perquè fa una estona hem parlat de descens social, d'ascensor social, de mobilitat social. I a França s'està parlant del descens social, de tot això que provoca que no només hi hagi desigualtat, sinó que els joves visquin pitjor que els seus pares i tenen aquesta sensació que no hi ha futur i que hi ha una desarticulació total del propi sistema. I aquí crec que hi ha l'element força, perquè aquests últims anys el macronisme, que el macronisme ha fugacitat l'espectre esquerra-dreta i al final ens han quedat unes eleccions on hi ha l'extrema esquerra i l'extrema dreta, ha fugacitat també des d'una manca d'empatia, perquè Macron no s'ha pogut interpretar en les diverses reivindicacions que ha tingut, amb una mica de soberbia, una soberbia molt característica seva, no s'ha pogut interpretar al pols del carrer. I això ha fet aflorar la desarticulació i la manca d'interlocutors amb qui parlar. Fa uns anys a França tu podies trobar-hi interlocutors comunitaris, veïnals, un teixit social molt fort i aquest macronisme se l'ha carregat. És a dir, no té interlocutors amb qui parlar. I això, al final, debilita el propi sistema i fa que hi hagi aquest descontrol, i un descontrol protagonitzat, i això m'ha creat molt d'atenció, especialment per menors d'edat, que de fet aquest toc de queda que anissa, si no m'equivoco, o en algun altre, especialment de mans d'edat, són menors d'edat que creuen en aquest concepte de la còlera social provocada pel declesmunt, que és aquest descens social. Oriol Bartomeus i tancarà també l'Ignasi Abad. Oriol.

Sí, aquí cal tenir en compte també. La desestructuració social que ha viscut no només França, sinó que han viscut tots. I aquí també, en el cas de les protestes, cal tenir en compte també que les protestes han canviat. És a dir, ja no estan organitzades, ja no estan organitzades per una organització estable, diguem, sinó que són, i les armilles grogues en són potser l'experiència més clara, És a dir, és un conjunt de gent diversa que sí que hi ha un inici que ho esclata tot, però no hi ha un lideratge. És a dir, el president, per molt que vulgui, no es pot reunir amb els líders de la protesta. I tampoc aquests líders de la protesta que no existeixen tampoc no tenen una llista de reivindicacions, sinó que és una protesta una mica així espontanista, sense canalització. És a dir, un dels problemes que ens estem trobant és que les reivindicacions no tenen canalització i no les canalitza ni la política, ni els sindicats tradicionals, ni cap mena de nova organització. Dirigeix les protestes sinó que la política va darrere en alguns casos intentant que l'alcalde anés a la protesta sense tenir cap mena de control sobre la protesta Això passa al Marroc i a altres

països africans o àrabs durant les reivindicacions si recordem a la generació Z que el seu tret característic era que s'organitzaven a través de Discord que és una plataforma virtual i sense un lideratge molt clar Ignasi?

Sobre això, sobre si els manifestants tenen una agenda de reivindicacions o no la tenen, sí que l'han mostrat. La setmana passada abans de la manifestació de dissabte ja hi havia hagut molta mobilització d'estudiants i demanaven clarament que hi hagi més professors, que hi ha molta gent que no poden fer exàmens per la falta de professors que hi ha. Això és un tema pressupostari, és evident. També la falta o el deteriorament dels mateixos edificis dels centres docents en els que estan. Hi pertanyen una sèrie de reclams que estan sobre la taula i que el govern podia, i de fet va anunciar, que hi posaria remei. Però això no ha passat i les manifestacions continuen. Ahir parlava amb un estudiant a la plaça de la República abans del toc de queda. Preguntant-li, escolta, i tots aquests incidents com els veus tu? I diu, nosaltres no en tenim la culpa, la culpa és del govern i de l'Estat que no posa remei a les nostres demandes, perquè la ràbia, el malestar continua. I mentre això no s'aturi, mentre no posin solució. Aquesta explosió que hi ha al carrer continuarà, però no es feien responsables de tots els incidents que hi ha hagut. I atenció, perquè el primer ministre ha anunciat possibles nous tocs de queda aquesta nit. Ara hi ha hagut una reunió a la regió de Bujarrón i sembla que és possible que. A Marsella pugui haver-hi algun toc de queda aquest vespre, però això encara s'ha d'anunciar públicament. Simplement està una mica sobre la taula. Ignasi Abad, gràcies per la cobertura. I Oriol Bartomeus, director de l'Institut de Ciències Polítiques i Socials de l'Autònoma. Gràcies també per acompanyar-nos. Moltes gràcies, bon dia. Passen tres minuts de dos quarts d'onze. Una altra de les coses que hem comentat amb el president és que s'ha aturat aquest desnonament previst aquest matí a Riera de Gallà, al Tarragonès.

El contacte que vaig tenir ahir darreror i aquest matí a primera hora amb el conseller és que aquest desnonament, gràcies al decret que alguns no voten, i és una ocasió que tinc per tornar a demanar-los que ajudin en suport, s'ha pogut aturar, no?

És un desnonament que explicàvem, que és de. Correspon, en aquest cas, a la germana del cantant dels Pets i col·laborador també d'aquest programa, Lluís Cabaldà, que és l'Anabel Cabaldà. Lluís Cabaldà, bon dia. Bon dia i bona hora. Com esteu? Desbordats.

Una mica ens ha tirat a sobre tota aquesta problemàtica i només tenim que agrair per

la quantitat de gent que està aquí, que ens ha fet ressò i també ens sentim una

mica privilegiats perquè gràcies a això, saturat, però hi ha tantíssima i tantíssima gent. Que ho té bastant pitjor que nosaltres i que segurament no té aquestes eines per poder. És una mica trist, no? Que s'hagi de moure per

una cosa tan òbvia i tan necessària. Tu vas demanar suport a les xarxes socials per aturar aquest desnonament, recordant que la teva germana ha pagat religiosament, però ara és l'empresa que té aquest pis que no ha pagat la hipoteca i per tant la desnonen. Exacte, sí, sí, aquest és el cas. Com està ella? Ella està. Si jo estic desbordat, ella ja. Vostè tres vegades més. Molt agraïda. La tinc aquí al costat. Vols parlar amb ella? Home, sí. Sí, estaria bé, perquè aquí el que faig és de germà, només. De portaveu. El passo. Venga. Un petó. Un petó. Anabel. Hola, bon dia. Com estàs?

Estic, que no és poc, estic desbordada, estic amb unes sensacions agradables, agraïdíssima per tot aquest suport. Però també preocupada perquè estic abandonant potser també una situació que sembla potser que sigui algo personal, però no, no, no, tot això no va només amb mi. Això va per als ben afectats d'aquesta comunitat i per tantes famílies que s'ho estan passant molt malament. I ara sembla que m'hagin desnonat a mi perquè soc la germana de qui soc, o perquè soc coneguda, o perquè soc blanca, o perquè soc rosa, o perquè soc catalana. I no, em sento fatal si la cosa per aquí. Espero que no, espero que això d'una punyetera vegada es solucioni. L'habitatge és un tema molt seriós, que cal posar-lo damunt de la taula i prioritzar per davant de moltes altres tonteries.

Quants anys fa que hi vius, a aquesta casa, Anabel?

13 anys, portem 13 anys. Som víctimes d'una estafa, d'una promotora que ens va llogar aquestes cases i aquesta promotora no va pagar mai el deute amb el banc. No sols això, sinó que l'any passat vam rebre una carta de base en la qual ens comunicaven que el lloguer, en lloc de pagar-lo a la promotora, havíem de pagar-lo ja a base perquè no havíem pagat els divis al municipi. O sigui, aquesta promotora s'ha estat embotxacant als lloguers de tots els veïns d'aquesta promoció. I ara com ha quedat el desnonament? Què us han dit? No ho sé, nosaltres estàvem avui esperant la comitiva judicial perquè ens havien denegat la demora de poder treure les coses de la nostra casa. Sí, no, no, és increïble. És a dir, rebem una notificació que el secretari judicial no ens deixa aquest marge de temps per poder treure les coses perquè aleguen que el jutjat està col·lapsat. Llavors, bé, nosaltres estàvem esperant la comitiva i bé, l'única demanda, com que demanàvem, era aquest temps prudencial, perquè portem tres dies que ja no sabem ni com ens diem, intentant treure-ho tot, i per això havíem demanat aquest suport per poder negociar amb aquesta comitiva judicial perquè ens donés una miqueta més de marge de maniobra.

És a dir, que no és que tu posessis, diguéssim, el masonament perquè diguéssim l'havies de catar, simplement que necessitaves el que tens per fer el trasllat. Correcte. I hi havia més famílies afectades com tu?

Sí, sí, clar. Això som una comunitat de 20 cases i tots ens veiem afectats. El que passa que a través de Sareb algunes famílies s'han pogut acollir amb un lloguer assequible perquè reunien els requisits que se'ls demanava, però amb un contracte de 5 anys. És a dir, al final aquestes famílies d'aquí cinc anys, sense cap mena de privilegi davant d'aquests habitatges, hauran de deixar la casa i llavors aquests organismes que jo no puc entendre, o sigui, el meu cap no entén què són, qui són o què fan, després amb aquesta promoció podran fer el que vulguin, tindran carta blanca per poder especular tot el que vulguin.

Anabel, una abraçada ben gran i a continuar, i a descansar també, perquè entenc que són moments de tensió i que no són fàcils. Una abraçada ben gran. I una abraçada, Lluís. Recorda-li que divendres tenim secció, eh? Diga-li que ja me'l conec. Ara amb l'excusa ja no m'ho dirà on treballarà. No, sí que treballarà. És molt treballador. Una abraçada, Anabel. Gràcies. Mil gràcies. Doncs amb la història de l'Anabel, acabem avui l'àgor del matí de Catalunya Ràdio. Moment de saber què han dit els altres. Gerard Jubany, bon dia. Bon dia. Escolta'm, deixem començar amb un àudio d'ahir, perquè volia que en gaudíssim tots junts ahir, però l'actualitat mana i no va poder ser, però me l'he guardat per avui. A veure. Recordeu que el cap de setmana passat, en un acte del PSOE, Pedro Sánchez li va dir a la seva dona la begonya que té Quiero i li va fer un petó en públic allà davant de tothom. Doncs Carlos Herrera ahi al matí va obrir el seu programa amb la banda sonora d'Oficial y

Caballero i Endavant. Dice, no, no, esto no es Oficial y Caballero, esto es Oficial y Mitinero de Pedro Sánchez.

Me acompaña Begoña. Quería darte las gracias. Gracias por ser mi esposa, por ser la madre de mis hijas y por ser mi mujer. Se han intentado quebrar de todas las maneras y han logrado justo lo contrario. Hoy estamos más unidos y somos más fuertes que nunca. Así que que lo escuchen alto y claro, te quiero.

Me va a romper el corazón. Es un lunes, yo no estoy preparado para esto. Qué emoción. Qué bonito. Pedro Luis con Begoña Esperanza. Qué maravilla. El amor en los tiempos del mítin.

Y después de eso, Herrera va a desenar una de las rialladas más terroríficas y maléficas que he sentido a la radio, diría que en toda la meva vida.

Los Kirchner ya hicieron esto. Ya lució el amor en su campaña argentina en 2011. Y Maduro también usó el baile, el mismo baile. No son los mejores referentes porque los dos han acabado mal con la justicia. Ay, Pedro, Pedro, a ver en quién te fijas para hacer las campañas. Pedro Luis del amor bendito. Anda, Silvia, cuéntame más cosas.

El PSOE s'ha autoproclamat el Partido del Amor. El ministre Óscar Puente ho va repetir ahir en un acte balladolit i aquest matí Jiménez Losantos ho ha aprofitat per descriure aquest petó que sentíem ara de Pedro Sánchez de Begoña.

Viva el Partido del Amor! Viva el Partido Socialista! Previo pago de su importe Pero que sois el partido de las putas Sois el partido de las putas La carrera de este tío Que hizo como que besuqueaba a su señora Y pone después una cara de asco Que es de divorcio O sea, esa cara, la cara de Sánchez Después de acercarse.

Procurando no abrir los labios no entre un microbio. O sea, y la cara que pone después es como, mire, mi marido me maltrataba,

vea la cara que ponía después de un beso en público en una boda, y había gente. No, no, tiene usted razón, señora, qué cara de asco pone. Pues ese Sánchez, el amor dice, el partido de las putas. Déu-n'hi-do. Cambiem de tema.

Recordeu aquest tall de veu mític. Cúbica y quinto, Alonso Massa ha tenido que abandonar. Y el que está siendo el más rápido es Cúbica, por cierto. Así que es el que va, pues, como si fuera un pepino. Vamos a continuar con la información. Como un cohete, también queríamos decir, porque la nave rusa Soyuz.

Quería decir cohete, pero me ha salido un pepino. La protagonista n'és la periodista de Televisió Espanyola, Beatriz Pérez Aranda, que fa uns anys va tenir aquesta ocurrència en ple telediario. Doncs la mateixa Beatriz Pérez Aranda ahir a la nit va tancar el programa especial que va fer Televisió Espanyola per commemorar els 70 anys de la cadena pública d'aquesta manera. Pues me parece,

no sé qué es lo que opinarán ustedes, que este telediario ha ido. Como un pepino.

I acabo amb esports i l'enèsim exemple de fins a quin punt està normalitzada la catalanofòbia a Espanya. Ahir a Movistar van treure un vídeo amb un moment curiós del partit Madrid-Sevilla de diumenge a la nit. És el moment en què l'exjugador del Madrid, Chendo, ara delegat de l'equip, li explica a Mbappé què vol dir el càntic que entona en aquell moment el públic del Bernabéu. És polaco el que no vote. Y después se echa el rato con Chendo, que le da una clase de vocabulario madridista. Suena el clásico y Kilian mira. ¿Sabes lo que significa polaco? En aquí li està explicant tapant-se la boca amb la mà. Lección aprendiz. Polaco. Polaco. I en papel es parte de riure. Antes de un clásico. Doncs fins aquí el que he dit als altres. Mohamed Alemrani, Jordi Amat, Vicent Sánchez, Esther Vera i Oriol Marc. Gràcies per acompanyar-nos. Farem una pausa i anirem cap al País Valencià.

Aquest any fes les maletes una sola vegada i descobreix una destinació nova cada dia. Amb els creuers de Rack Travel pots fer la reserva per només 100 euros, estalviar-te fins a un 50% i gaudir d'ofertes com ara nens gratis o grans descomptes. A més a més, amb facilitats de finançament perquè comencis a planificar les vacances avui mateix. Rack Travel. Viatges que surten rodons.

L'Enigmàrius, amb Màrius Serra.

Avui l'Enigmàrius feia tan poc estrident com un espatec en un cementiri. I la resposta era sumort. Un espatec sumort és mig apagat, que gairebé no es percep. I si el so és en un cementiri, té una certa lògica que sigui un so. Mort, 967 de les 1.290 respostes rebudes són encertades. I per tant, avui, l'Enigmàrius dona 11 punts per a la copa. Guanya el lot d'embotits del grup La Selva, Lluís Fernández Vergues, de Santa Coloma, de Gramenet. I avui també ens heu dit. Apagat o esclat.

Soy Carlos Arguiñano. Yo elijo ahorrar con la mejor carne fresca.

¿Y tú? Amb Lidl Plus tria cap de llom a 3,99 al quilo i estalviat un 16% i 550 grams de costelles carnoses trossejades a 3,19 i estalviat un 20%. Lidl, val la pena. I aquest cap de setmana arriba una forta baixada de les temperatures. La previsió. No vols saber quan baixaran? Aquest any prefereixo comprovar-ho. Comprovar què? Comprovar que bé que s'està a casa.

Prepara casa teva per gaudir del fred. Fes teu l'hivern amb Bauhaus, el lloc on els millors productes costen menys. Bauhaus. Ben fet.

Just quan et trobes el teu millor amic de fa anys, en el moment en què estàs a punt de fer-li una abraçada, comença un eclipsi. I esclar, què fas? Perquè fa molt de temps que no el veus, però un eclipsi no l'has vist mai. Et fas el boig i mires l'eclipsi, però ja t'ha vist. L'abraça es mira en el cel, però esclar, no sé si el coll et dona per tant. Dues emocions són difícils de gestionar alhora, per això el nou doble de l'11 les separem. Primer tries un número de l'1 al 15 i descobreixes el premi, i després si t'ha tocat. Doble, dos moments d'emoció per alegrar-te més el dia. 11, ben jugat. Juga responsablement

i només si ets major d'edat.

Amb el gran sorteig d'aniversari del Club Capravo, guanya un dels tres viatges valorats en 3.000 euros cada un. El destí el tries tu. Participa i em compres a partir de 30 euros escanejant el QR de la botiga. Molta sort! Vols estalviar amb mi? Capravo. Vas a capravo.com.

Tinc un fill petit, però quan el renyo en francès no em fa ni cas. Un dia li dic en català, prou, no toquis això. I es va quedar parat, com dient, això ha de ser important. Aleshores ho vaig entendre. El català és un poder. I em vaig apuntar a un curs per adults. Ahir em van posar una multa i crido al policia, prou, no faci això. I em diu, el català molt bé. La zona hablava, no tant.

Si vols aprendre català o certificar el teu nivell, t'informem sobre les opcions disponibles. Truca al 012. Davant del dubte, la millor resposta. Generalitat de Catalunya. Una tardor molt super

amb la super setmana de les ofertaces de Supercori per Cori Supermercat al Corte Inglés. Fins al 21 d'octubre, oli d'oliva a la espanyola de 5 litres a 3,49 euros al litre. A més, 15% de regal en productes frescos i xarcuteria per a pròximes compres. Supercori per Cori Supermercat al Corte Inglés. Quan compres bé, ho trobes més bo. Consulta en les condicions.

El Matí de Catalunya Ràdio. Ricard Ostrella.

Passen tres minuts de tres quarts d'onze del matí i continua sent un dels grans temes del dia. Les comarques de la Marina Alta i la Safó fan avui balanç dels estralls provocats pel pas de l'última dana que deixa tres víctimes mortals al País Valencià. Viarem en directe ara mateix. Al municipi d'Oliva s'ha instal·lat aquest centre d'acollida per als desllotjats i avui també està prevista la visita a la zona més afectada del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i també del president de la Generalitat Valenciana. Anem cap allà. Marta Viana, bon dia. Hola, molt bon dia. On ets exactament, Marta?

Mira, ens hem mogut fins a l'Institut Gabriel Siscar. És un institut que, evidentment, no ha pogut obrir. És un institut que es troba al costat d'una riera. L'aigua i el fang s'ha colat per tot arreu. Hi ha tot el pati enfangat, està ple de branques i canyes. Ara mateix està entrant, per exemple, una excavadora per recollir tot això. En quatre edificis diferents hi va entrar l'aigua i ara veiem moltíssima gent aquí netejant. Van tots amb botes d'aigua. Una d'elles és la Júlia, la seva directora. Júlia, molt bon dia. Bon dia. Com esteu?

Bueno, un poc disgustats i en ànim d'intentar que tot torni al seu lloc.

Clar, no pareu de treure aigua, realment. Portem aquí gairebé dues hores i no heu parat de treballar. Treguem aigua i fang

perquè així a veure si la pala es pot endur el màxim possible i a veure si en pocs dies podem tornar, encara que conforme anem veient, veient que no avancem. I sí que avanceu, costarà una mica, però sí que avanceu. Quina és la previsió? No sé. Per ara no tenim cap previsió, no sabem, no s'han posat en contacte. Bueno, tenim notícies que el poble d'Oliva està tota la platja molt mal, i ara quan ens diguin alguna cosa, però mentre, voluntàriament, és que hem pogut vindre, que no hem tingut cap mal en les cases, que ningú familiar que tinga necessitat d'ajuda, estem així fent el que podem.

No sé, Júlia, si podem entrar una mica cap a l'institut. Ara, Ricard, estem just entrant per la porta, per un passadís on hi ha moltíssima gent, com et deia, traient aigua en aquest moment, i realment està tot, tot, tot absolutament enfangat, aquesta planta baixa.

Sí, tota, des de l'inici d'un costat a l'altre. Per l'ovis, quan se'n va eixir el riu, Ha passat, com diguem, per tot el corredor fins a l'altra punta que dona el polígon, pareix que sigui part del riu.

Clar, aquí veiem a mà esquerra unes classes, també veiem els lavabos que estan absolutament enfangats. Realment es va colar per tot arreu.

L'administració, la part administrativa, que està en tots els papers, s'ha salvat gairebé tot. Hi ha mobles que s'han de tirar perquè s'inflaran i algunes portes que no tanquen perquè també de l'aigua s'ha inflat. I els companys treballant, que cadascú fa el que pot. A veure quan anem treguent després l'aigua i anem obrint caixons i armaris, veurem com està la resta que n'hi ha dins. Clar, podreu veure que heu pogut salvar i que no, no? Sí, exacte. Perdó.

És que estem aquí, Ricard, ja et dic, passejant entre aquestes classes que estan completament enfangades i plenes d'aigua. El segon pis sí que l'aigua ja no ha arribat, eh, Júlia?

No, no, no ha arribat. El primer escaló de l'escala i uns 20 centímetres el lloc on més ha arribat.

I sí que veiem també al pati que està tots els arbres a terra. Sí, han caigut,

ha arrencat dos arbres, aquests dos del final s'han salvat. Darrere ens ha caigut una paret. Ara rodarem per aquí. Estem fent la volta per la primera planta, la planta baixa, disculpeu. Aquesta és la zona d'aules i a 5 no hem arribat. Clar, això s'ho va emportar tot l'aigua? Tot, l'aigua, el riu es veu que ha passat per aquí. Des d'allà ha passat tot.

Com et deia Ricard, l'institut aquest es troba al costat d'una riera i l'hem anat a veure abans. És una riera de fa 3 metres com a mínim i per tant l'aigua estava passant completament per sobre i és tota l'aigua

que es va colar aquí dins. Ple de canyes, les canyes han fet que les portes es trencaren perquè el taponar s'ha fet de paret i les portes d'aquí darrere i de la porta principal estan trencades. I el mur està tombat. No sé si heu vist el mur. No, no l'hem vist.

A veure si podem avançar una mica sense caure. Sí que anem amb botes d'aigua. Hem vist gent però que a fora no tenien botes d'aigua. No sé si esteu pendents d'anar-ne a comprar també.

Estan anant companys a replegar el material per a poder anar fent. Però quan gent va sumant-se necessitem més raspalls, més. Més botes, cada un. Més escombres, també he vist. Aquí s'ho ha portat de casa i altres hem anat a la tendeta del costat a comprar el necessari.

Ara, Ricard, estem sortint, hem fet la volta per un dels edificis, estem sortint al segon i realment està absolutament tot destrossat. Hi ha un mur aquí davant nostre que està totalment, vaja, està al terra perquè la força de l'aigua s'ho va endur.

Sí, sí. Les primeres fotos que ens van arribar van ser les del mur tombat. L'Ajuntament ja ha passat la pala i ha netejat tot el que és el carrer. I, per lo vis, ja anem fent anirem treguent tota la brutea, no sé.

Aquesta és la situació a Oliva. Marta, gràcies, una abraçada. Vinga, una abraçada. I encara el País Valencià enruta també entre diversos municipis afectats pels aiguats en les darreres 36 hores. Ho explicarà també avui al Catalunya Migdia ja la Marta Garcia. Marta, com estàs? Bon dia. Bon dia. Ara ets enruta cap a on?

Doncs acabem d'arribar fa pocs minuts als Poblets. Ha costat arribar perquè, perquè vos feu una idea, ahir van desconfinar però les carreteres no estaven encara accessibles i, de fet, la carretera que uneix Pego amb els Poblets, que és un trajecte d'uns 20 minuts, ens ha costat pràcticament el doble, una miqueta més del doble, perquè no està oberta. Hem hagut de fer diverses voltes per arribar. En el trajecte fins que hem arribat, malauradament hem de confirmar, Ricard, que han trobat el cos d'un llaurador a la marjal de Pego Oliva. Encara no està identificat, entre altres coses perquè tampoc ningú ha denunciat la seva desaparició, però ens confirmen que sí, que han trobat el cos en la vida d'un home i que, per tant, seria la quarta víctima d'aquest episodi de dana que s'ha viscut aquests dies a la Safor i la Marina Alta. A poc a poc els pobles van tornant a la normalitat, costa arribar, alguns més que altres. En el trajecte fins a arribar als poblets hem vist, per exemple, molta horta inundada, les cassetes que els llauraors tenen allà on guarden el seu material totalment destrossades, i finalment hem pogut arribar als poblets. Jo no sé si ara m'aproxime ací al pont, si sentiu una miqueta la remor de l'aigua, Això és el riu Girona. Ara mateix porta dos, tres pams d'aigua. És un riu que normalment va completament sec i que ahir es va desbordar. Per tant, ara les imatges que veiem és molt de fang pels carrers, branques d'arbres trencares. Comença avui, primer dia, que ja poden entrar la maquinaria pesada, de tant en tant passar una grua, algun camió, perquè si ahir la faena se va centrar sobretot en traure l'aigua de casa i dels locals, dels comerços. La feina és una miqueta més diferent. Hi ha llocs que s'han fet malbé, que no serveixen, hi ha molt de fam pel carrer. I ara, per exemple, m'estic aproximant a l'oficina de turisme, que tenen molta feina a fer. Mari Àngeles, què tal? Bon dia. Bon dia. Molta feina, molta més. Ara què és el que esteu fent? Netejant. Així fa falta netejar, netejar, sobrenet, lliure terra. S'ha fet tot pols o alguna cosa s'ha salvat? No, sí, sí, així s'ha salvat quasi tot. El que esteu traient, sobretot, és fang, no?, també. Sí. I tota aquesta brossa, aquestes branques d'arbre que s'han quedat així, ara ho haurem de passar a buscar-les. Home, clar, però això ja són els homes de l'Ajuntament o els jardiners. Doncs, Ricard, esta imatge que estem veient a l'oficina de turisme és pràcticament la que veiem sobretot en molts locals, molts baixos, i aquella imatge que malauradament ja mos recorda la de fa dos anys, que la gent va passant pel carrer amb botes d'aigua, amb poals, amb graneres, amb motxos, per a fer neteja.

És la crònica de Marta García. Marta, impecable, com sempre. Gràcies. Una abraçada. Una abraçada. Ho explicarem tot a partir de les dues, també, al Catalunya Migdia, amb Òscar Fernández. Farem una pausa, ara de seguida les notícies de les 11, i després, al matí, de Catalunya Ràdio, Rafel Vila-San Juan. Explicarem una novetat i una malaltia molt concreta. Ara ho expliquem.

Soc en Raúl, l'ensinistrador de mascotes. Quants voleu pujar al sofà? Ningú? Mireu que el sofà és de

Galeries del Tresillo. Increïble!

Només dient-los que els sofàs de Galeries del Tresillo ja s'enfilen en dos segons. Nous models de sofàs,

butaques i sofàs llit pet friendly de Galeries del Tresillo. Menja esgarrapades, taques i pèls per les persones. Galeries del Tresillo. Si és pet friendly, és més person friendly.

Fins a 40% de descompte a la gran fira d'Ocasion Plus. Compra el teu cotxe ideal al millor preu. Mentre tot puja, nosaltres liquidem els preus. Només fins al 24 d'octubre. Estem a prop teu amb 20 centres a Barcelona. Visita'ns. Vine a Ocasion Plus.

Tu no ets només una pòlissa, ni nosaltres una asseguradora més. Funcionem com un model cooperatiu de metges i usuaris sense ànim de lucre on ens cuidem entre tots al llarg de tota la vida. Assistència sanitària. La dels metges. I la teva.

Bonpreu i Esclat.

Benvinguts als 8 dies d'or del Corte Inglés. Només fins al 25 d'octubre tens més de 600 marques amb fins a un 30% de descompte. Totes les teves marques preferides de moda, llanceries, sabates, accessoris, esports, bellesa, llar. Aprofita la nova temporada. Vine ara als 8 dies d'or del Corte Inglés.

Quan arriba el moment de pensar en regals d'empresa, la resposta és tan clara que gairebé es canta sola.

Per agrair el meu aquí, lotsdenedal.cat. Per sorprendre els meus clients, lotsdenedal.cat. Aquest Nadal la solució és lotsdenedal.cat. Entra al nostre web i descobreix l'ampli catàleg d'Arco Gourmet farcit de productes de proximitat que us hem preparat. lotsdenedal.cat.

Segur que no n'hi ha per tant.

Amb les pluges, tot pot canviar de cop. Fes cas a les alertes, segueix les indicacions oficials i evita zones inundables. Generalitat de Catalunya.

No tenir temps per cuinar ja no és excusa. Vols receptes sorprenents sense complicar-te la vida? Amb el llibre de l'Arnau París, cuines pim-pam, ho tens resolt. A la vent dels punts habituals.

Catalunya Ràdio. Som 3K. Som 3K.