El matí, de 10 a 11 h (Magazín) - 21/10/2026

O ideal de futur, però sí a ser útil mentrestant. I jo crec que això és el que és exigible a l'independentisme, sobretot per part dels seus supporters, per part dels seus votants, que són els que segurament voldrien que estiguessin a les institucions. Doncs per poder estar a les institucions segurament el tornarem a fer o tornar a votar en èxima vegada no és el factor que els pot ajudar a liderar el futur de Catalunya més pròxim.

Bé, és veritat que la ràbia i la joia juntes donen aquesta sensació de vitamínica que ens ha donat l'Oriol Junqueras d'esperança personal i del seu projecte polític. És cert que en el moment actual, i d'acord amb el que diu la pròpia llei d'amnistia, estaríem en una normalització i per tant allò que va passar. L'any 17, en principi, no forma part de l'escenari, però Ricard li has preguntat i com fareu la independència, aleshores ha començat a parlar de les coses de la gent, que les infraestructures, això, i no ha respost si això acabaria significant una majoria suficient. Ara, a l'escenari que ve, potser sí que té una majoria independentista. El que passa és que han de saber que en aquesta majoria independentista hi ha un partit que potser serà majoritari, que es diu Aliança Catalana. Què passarà aleshores? És a dir, com es plantejarà. Aquest ho tornarem a fer, que des del punt de vista d'aliança ha retret tant Junts com Esquerra justament el que no van fer, que van treure la puteta, van dir que declarava la independència i després la van retirar. I li retreu això, però li retreu això perquè pensa que no han de gastar totes les seves la pólvora del rei de treure una bandera o no de l'Ajuntament, sinó que han d'anar a una estratègia que no sabem tampoc com serà, però que van a aquesta mateixa línia, i que el que diu és que no van ser prou valents com per arribar fins al final. Jo no crec que des d'aquest punt de vista no podem trobar altres moviments, no ara, entre altres coses perquè ara mateix segurament els dos partits dirien jo amb aquests no vaig ni a la cantonada, però hem anat normalitzant discursos més extrems. I en la part que correspon a aquesta visió, primer, d'una certa part de la gent que ha arribat a Catalunya i que pot significar, al final, un enemic pel seu creixement, una part del que es diu sobre que ens manquen recursos, evidentment, a veure que si som 6 o 8 o 10 milions no és el mateix, i després, des del punt de vista de l'altre frame, que és el frame de l'independentisme, no hi ha ningú que sigui més. Du en la manera d'exigir aquesta independència que la senyora Urriols, no? Per tant, qui diu que no trobaré una majoria d'aquí no sé quan? I qui diu que no tornaràs, tornarà a fer alguna cosa? Entre altres coses perquè ells mateixos ho diuen. I per què? Que ningú s'enganyi, les independències dels territoris no es demanen, sempre es prenen.

Es conquereixen, que és diferent. Es conquereixen. I d'altra banda, veig bastant improbable a hores d'ara una aliança del partit de Lluís Companys que va fusillar el feixisme a Murriol. De fet, qui ha obert la porta a certs acords amb aliances de tats junts.

Creiem que Alianza planteja una proposta al Parlament de declaració d'independència. Què votarà Esquerra Republicana? Què votarà Junts? Què diu? Que no? Si canvien les majories i tenen majoria. Perdó, eh? Diguéssim, aquests 10 anys jo crec que alguna cosa han d'haver après. Bueno, ja, ja. Per cert, que és veritat. El teatre declaratiu, francament, si algú ens ha ensenyat. Bueno, alguns ja ho sabíem, eh? Hi ha alguns que han hagut de fer cursos. Però la pregunta. La pregunta que respondrà. Per això haurem d'explicar que l'independentisme el treballaran des d'un altre lloc que és de la via més institucional no, no,

no i des de la via de fer projectes perquè aquests votants que s'han anat en aliança descobreixin

que hi ha que hi ha polítiques que el forat que deixava l'extrema dreta hi ha polítiques que les supleix l'esquerra només passarà si els partits sobiranistes històrics són capaços de posar una nova estratègia creïble sobre la taula. I formulen una estratègia global sobre la taula. Si no, si es queden anclats en això, perquè això passa. Hi ha una característica a Catalunya que forma part de la nostra identitat política, que és que som especialistes en resistir. Sabem resistir. Tiraran una bomba atòmica i quedaran els escarbats i els catalans a sobre la terra. Però guanyar. Guanyar ens costa, no en sabem. En el fons, aquests últims deu anys ens ha tornat a la nostra zona de confort que és resistir, que és el que sabem fer, resistir. Guanyar és una altra manera de pensar, una altra manera de veure les coses i que en aquests moments estem còmodos en el resistir, que és el que sabem.

I allò generarà una altra reacció, perquè jo comparteixo amb Manolio Junqueras que, efectivament, la reacció per part de l'Estat, en la qual PP i PSOE estaven d'acord, va ser per por. És a dir, una majoria independentista a Catalunya, què podria significar? En aquest cas, posar les urnes i no sé què. Però, en el fons, és una reacció de por d'un Estat a perdre la seva integritat territorial. Si això torna a passar, qui diu que no ens trobarem.

La reacció de l'Estat, que ja no són el franquisme, sinó que són després de 40 anys de democràcia, és catalans, allò que dèiem, en absència de violència tot és possible, és mentida.

Sí, efectivament. La gran diferència amb el procés independentista basc és que la justificació

de la violència quina era? Qualsevol estratègia, el que et diu Espanya tal, no tindreu un procés democràtic. Si ho heu de fer, ho heu de fer per les vies històriques. I això és el que, sigui quina sigui l'estratègia de futur, s'ha de tenir clar que, si no, estem enganyant el personal. Nacho? Entre que l'independentisme. Digues, digues, torna-hi, perdona. Sí, perdona, però m'havies donat la paraula o m'he passat la llista? Sí, sí, és que no et sentíem, ara sí. Ah, vale, vale. No, que dic que entre que l'independentisme té noves forces com a aliança i que d'alguna cosa tothom n'haurà après l'última dècada passi el que passi, necessàriament ha de ser diferent. A mi que ara anem a un escenari on Alianza presenti l'enèsima funció per declarar la independència, els partits independentistes la recolzin, entre altres coses, a mi em sembla que el que es faria és el ridícul. Perquè ja està bé. De fet, si no s'hagués fet tot això, segurament no tindria pretext, el pretext antisistema que està tenint contra les institucions catalanes, Sílvia Uriols. Això té raó. O sigui, se li va prometre a molta gent que passarien moltes coses i a l'hora de la veritat, veritat, veritat, veritat, veritat, veritat, no ha passat res. I això, òbviament, per part d'una part d'aquells que van confiar en el que estaven fent les institucions, doncs és lògic que hi hagi frustració acumulada. Nota el peu. En relació a aquest tema, doncs,

Sílvia Oriols no farà res diferent del que es va fer. A mi el que em sembla, a mi el que em genera més interés diguem-ho així és veure, perquè l'evolució d'Esquerra Republicana ja l'estem veient Esquerra Republicana és un partit que com el seu nom diu és un partit també d'esquerres i porta uns quants anys i jo crec que en funció de quins siguin els escenaris a nivell espanyol doncs ho veurem també evolucionar a Catalunya és un partit que prioritza la defensa segons els dos paràmetres. En determinada part de la població, ja ho ha dit l'Oriol Junqueras, que aquells que volen acabar amb l'estat del benestar els tenen ells al davant. Queda claríssim com està evolucionant Esquerra Republicana. A mi el que em genera més curiositat és com evolucionarà Junts. Sí, sí, és que ho sabem. Perquè no ho sabem. Jo no ho sé, entre altres coses perquè les lectures que moltes vegades es fan a Madrid de que Junts és Convergència, doncs són molt simplificadores. No sé quantes de les persones que avui formen part de Junts eren militants de Convergència. Jo crec que una petita part. Aquesta petita part. Aquesta gent que va socialitzar, vamos, jo, màxim respecte per tota la gent del Gent Convergent, o sigui, crec que són una de les persones que han entrés més al que significa l'exercici del poder a Catalunya i a Espanya. I jo tinc certa esperança que ells liderin la novetat.

I que té més gent convergent. David m'ha dit que tots junts. Sí, sí, sí. Més història política abans de Convergència i després. D'acord, d'acord. Però el gen el tens, no? El gen el tens. Sí.

Però aquest gen cap a on deriva? És a dir, l'independentisme del que ara parlem, que probablement no té el seu reflex en el Parlament, sociològicament existeix. Existeix. Per tant, doncs existeix i resulta

que troba vies diferents. Jo crec que el prototipus de ciutadà català de classe mitja que està entre el centre dreta i el centre esquerre que té no sé si un parell de pisos 10 fins a 10 No, no, no, però això segueix sent una majoria social en aquest país que està desarticulada. Que està desarticulada i que vol un catalanisme i un sobiranista que governi amb cultura de govern, perquè això és indissociable del que ha estat la tradició històrica del catalanisme i del sobiranisme. Ho volem per canviar les coses i per exercir el poder.

No ho solucionaran, eh? Vaig fitxant només a la Marta Pascal. Bueno, escolta, jo no ho sé. El que segur que no farà Junts. El que sí que

estic segur és que Junts el que no farà és de fer una aliança electoral amb un partit de la dreta espanyola o de l'esquerra espanyola i menys del tipus de Podemos que crec que. En fi, ja us ho trobareu. Matrimonio. Són les 10 i 10. Anem tancant l'àgora amb Montsant de Brera, David Madí, Nacho Corredor i Eva Pomares, però abans, què han dit els altres? Avui, Jovany, bon dia. Bon dia, mira, començo amb coses que diem o intentem dir nosaltres. L'altre dia, Ricard, et vas quedar enganxat amb les circumscripcions. Per arribar a pactes amb circumscripcions, ja ho direm bé. És una d'aquelles paraules que són fotudes de trobar-te en un text, com també ho és la paraula que s'ha trobat aquest matí la Sílvia Solanes, autoritarisme.

Aquí avui no ensordien les paraules. Ahir el programa que presenta Joaquín Parada, Telecinco, se'n van dir més del compte de paraules. Els protagonistes, una campata sol, en connexió en directe, i el col·laborador d'aquest programa Telecinco, Aldo Comas, que per si algú no el coneix, diu la Wikipedia que és un artista multidisciplinar, però que bàsicament és un pijo de manual. Creuament de paraules entre l'acampat i el pijo. Comença el pijo dient Sois muy pesados.

Sois muy pesados.

Que eso lo hablas, que eso lo hablas. Está sucio. Sí, sí, pesado eres tú. Tú eres pesado. Pesaos eres tú. Sucio estará tu boca, más bien.

No, sucio está tu plaza. Bueno, ya. La plaza sucia, que eres un plaza sucio. Por favor, modelemos el lenguaje. Sois unos cobardes. Cuando vais en grupo sois muy potentes. Por favor. Perroflautas. Por favor, no, por favor. Oye.

Vamos a. Sí, a mucha honra. Vamos a honra. Y tú, un cocainómano.

A ver, a ver.

Paramos, paramos, paramos. Nacho, no sé com t'ho fas per aguantar tot això allà a Madrid. No, no, jo ja no vaig cap. Ya fas bé, ja, ja fas bé. Ara saltem a la copa. Aquest matí, Carlos Herrera explicava que ahir Pedro Sánchez va visitar el País Valencià, on l'esperaven dos grups de gent, els que el volien insultar i els que el volien, doncs, saludar, rebre, el que vulguis. Ens ho ha volgut il·lustrar amb un àudio, però no hi havia àudio.

La gente, normal y corriente, no eran los miembros del partido. El contraste era muy divertido, escúchame. Y ha tomado por culo.

Y General de los Santos s'ha llevat avui obsessionat amb tot aquest tema de la llei de nets. Us ho explica en mig minut des del seu punt de vista.

Es ilegal de cabo a rabo. No puede ser español nadie que no trabaje y viva en España y tenga acreditados años de estar aquí sufriendo hacienda como los demás. ¿Pero qué leches es esto? Es el pucherazo de Sánchez que quiere legalizar Pumpido, que es cargarse la base de la soberanía nacional que es el pueblo español, que de pronto al pueblo español le metan 500.000 moros y 2 millones de hispanos, que no han pisado España más que ahora para votar a Sánchez. Bueno, es una estafa de tal calibre.

Arriba la conclusió en Los Santos que Espanya està molt malament perquè la gent només es preocupa per coses superflors.

Aquí todo el mundo está, no se sabe muy bien a qué.

A ver cuánto cobra Broncano, a ver quién va esta noche. Supervivientes, Gandía Sor. España está muy mal, pero muy mal.

Y este paso se va a poner peor. Gràcies, Jovany, i gràcies també als nostres agoristes d'avui, Montserrat, Nebrera, David Madí, Nacho Corredor i Eva Pomarés. Que tingueu un bon dimecres. Molt bon dia. Farem una pausa i parlarem del partit d'ahir, del PSG-Barça. 4-2, ara tornem.

Parlarem de soledat no desitjada i de com afecta els joves.

I a les 11, secció de tele i sèries amb Darío Porras i Mariola Covells. Parlarem dels 70 anys de televisió espanyola amb Manuel Campovidal i Olga Viza.

Des de les 6 fins a la 1, escoltes el Matí de Catalunya Ràdio amb Ricard Tostrell.

L'Enigmarius, amb Màrius Serra. Avui l'Enigmarius feia instal·lació industrial del regne vegetal i la resposta era planta. Una planta, a banda d'un ésser vivent del regne vegetal, també pot ser una instal·lació industrial. 1.338. De les 1.406 respostes rebudes, són encertades. I, per tant, avui l'Enigmàrius dona 7 punts per a la copa. Guanya el lot d'embutits del grup La Selva Montse Bascuñana Casasús, de Sitges, el Garraf. I avui també ens heu dit Verger, Tèxtil o Fabril.

El matí de Catalunya Ràdio. Una tardor molt super

amb la super setmana de les ofertes de

Supercori per Cori Supermercat al Corte Inglés. Fins al 21 d'octubre per Nil d'en Saball Ibèric 50% raça ibèrica de 7 quilos per 149 euros

i a més 15% de regala en productes frescos i xarcuteria per a pròximes compres. Supercori per Cori Supermercat al Corte Inglés. Quan compres bé, ho trobes més bo. Consulta en les condicions.

Escolta, com és que ja no em mires com abans? O sigui, em mires, però hi ha alguna cosa que em separa.

Podria ser pel cupó del sorteig 11 de l'11 de l'11 que faig servir per tapar-me la cara perquè no em reconeguen si em toca el premi d'11 milions d'euros o un dels 11 premis d'un milió. No ho sé. Ho sé, això sí.

Si no vols que et reconeguin perquè t'has fet milionari,

ves en compte que arriba un premi d'11 milions i 11 premis d'un milió. Sorteig 11 de l'11 de l'11. El sorteig de l'11 que més premis milionaris dona. Ja la met-la. Et trobo a faltar. 11. Ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat. Quan arriba el moment de pensar en regals d'empresa, la resposta és tan clara que gairebé es canta sola.

Per agrair el meu aquí, lotsdenedal.cat Per sorprendre els meus clients, lotsdenedal.cat Aquest Nadal la solució és lotsdenedal.cat Entra al nostre web i descobreix l'ampli catàleg d'Arco Gourmet farcit de productes de proximitat que us hem preparat. lotsdenedal.cat.

Ja és hora que el món t'escolti. Si vius per cantar i tens més de 18 anys, participa en el càsting de la cinquena temporada d'Euphoria. Entra a trescat.cat barra Euphoria i t'ho expliquem tot.

Atreveix-te a somiar. Apunta't al càsting d'Euphoria. El Matí de Catalunya Ràdio.

Ricard Tostrell. El nou centre de visites immersiu de Celler Maset, a la Granada del Penedès, us ofereix aquest espai.

Gol, gol, gol!

Talles ahir a Medellín, però apareix la mínima alba per endur-se la pilota. Intentarà encarar-lo, continua, la mínima alba, a l'interior de l'àrea, la mínima alba, pica. Gol, gol, gol, gol! Quina meravella! Quin crac! Final del partit. El Barça ha perdut el primer partit de la temporada. El Barça ha caigut davant del bicampeó d'Europa, davant del PSG de Luis Enrique. Paris Saint-Germain 4, Barça 2. Passen tres minuts d'un quart d'onze. Àgora esportiva amb Carles, Planxar, Laia Tudel, Carme Lloberes i Carme Barceló. Bon dia. Bon dia. Com esteu? Bé? Molt bé. Bé. Tampoc era un partit tan important, no, Carles? Bueno, veus? Un més. Si abans em costava sumar-me a l'eufòria col·lectiva que ja ho havíem guanyat tot al mes d'octubre, doncs ara també hem de ser prudents. És que quan sento ara que no passa res, era normal, anem a jugar amb el Paris Saint-Germain i tot el que passa és normal. Això, jo com que soc analista de formació professional, doncs haig d'analitzar, perquè si no, no tinc cap més manera de corregir i millorar. I analitzant, es corrobora amb el permís de la Llobera, si em deixa dir. Ja comencem aquí. No, perquè em diràs de tot el que dic que estàs totalment en contra, i després diràs que estic preocupat. I el que no vull mostrar precisament és preocupació. Preocupació no en tinc cap ni una, perquè precisament és el partit menys important. Si es havia de perdre un, vam dir que el que es podia perdre era aquest, no el de dissabte que ve. Ha competit el Barça, va competir. Sí, però va competir bé, però es va mostrar davant d'un equip que va demostrar que era molt més treballat, que era molt més madur. Que sap combinar el que jo dic el joc amb la verticalitat cosa que nosaltres ahir es va demostrar el que parlàvem la setmana passada que és un equip que està basat el seu joc amb les individualitats i ahir veies que hi havia jugadors com la Mint, com Pedri que amb la seva individualitat eren capaços de desbordar però hi havia un equip a davant que era capaç de recuperar i tornar-se'ls a posar davant. I aquests detalls fa els que et marquen una miqueta aquest balanç de dir estar un pas per sobre, per mi, el Paris Saint-Germain, encara, que nosaltres.

Per això, quan parles de la verticalitat, es va trobar tant a faltar Rodri, per lo menys jo, perquè precisament Rodri. Perquè és aquest joc. Exacte. Tempera molt més, horitzontalitza, si em permeteu l'expressió, el joc. Sense ell era una mica com l'any passat, un cert desgavell en determinats moments davant d'un equip que, a més a més, és O sigui, tu veus jugar al PSG i entens perquè ha portat dos anys consecutius guanyant la Champions. A banda de ser un equip molt treballat, la qualitat individual de cadascú queda com fosa dins d'un conjunt brutal. Sempre utilitzem la paraula solidaris. És que no és un equip solidari, és un equip amb totes les lletres en majúscules. Jo crec que la feina que ha fet Luis Enrique. Ahir, davant d'un equip molt bo com és el Barça, malgrat que està un esglaó per sota, però és un equip molt bo, són dos equips molt bons, en aquests moments a Europa són els millors, ostres, et dónes compte de com un equip està molt treballat i està molt equilibrat i un altre té bastants desequilibris, sobretot al darrere.

A veure, és un equipàs del PSG i té un senyor entrenador, sí, i ha fet un gran equip, Luis Enrique. Jo ahir, de tota manera, sí, el PSG superior, el Barça està un punt per sota, però sí que vaig veure. Ahir, ahir. Ahir. Ahir. No dic que estigui un punt per sota, jo dic que ahir. Ahir, ahir, ahir. Respecte al PSG. Sí, sí, ahir, ahir. Respecte al PSG, clar, clar. Però dic que. Comparant-ho amb altres anys o amb l'any passat mateix, sí que vas veure com a mínim una millora del Barça, en el sentit que l'any passat deies, veies el partit del PSG contra un Bayern i pensaves, ostres, quina intensitat, quina velocitat, quan el Barça podrà jugar a aquest nivell, i com a mínim ahir va ser un partit que amb bastants trams el Barça li va jugar cara a cara al PSG. Ara sí és cert que en el còmput general el PSG és superior i ahir es va.

Per exemple, els jugadors després en el postpartit o el mateix Can Siflic, ells es queixen de dir, no, és que nosaltres ens precipitem molt, vam perdre moltes pilotes. Bueno, això és el pla precisament que jo estic dient, el cas de treballar, perquè és el que estic dient, que el joc del Barça és aquest. I l'únic que han de buscar és intentar madurar més la possibilitat d'atacar. Només estic dient això, que és massa vertical, que corren massa, volen acabar la jugada massa ràpid, i que es basa en la individualitat. Jo agafo la pilota i vull fer la jugada individual per marcar el gol. I a vegades s'ha de madurar una miqueta més aquesta acció, no?

Sí, jo no tornaré una altra vegada en aquest tema. Jo vaig veure un parell de qüestions claus, és a dir, crec que és un equip que encara s'està fent, s'està construint. És a dir, no només a nivell d'estructura de jocs, sinó fins i tot jo crec que ahir no arribaven, encara que tots estaven molt contents per la Lliga Espanyola però no arribaven. Per exemple, Rafinha no estava al punt, per mi, ideal per poder competir, estem dient, amb el doble campió d'Europa. O, per exemple, clar, tu tenies jugadors com Rodri, no sobre l'inici, per tant, sobre Bernal, sense fer comparatives. És a dir, tu tenies, per mi, diguem, un equip una mica precari, diguem-ho així, el no tenir Eric Garcia. Per exemple, doncs això, ara. Jo per mi físicament encara s'està a un punt per sota el que és Europa. Dic físicament en el sentit que sí. Totes aquestes verticalitats que hi ha, totes aquestes pressions, totes aquestes situacions, o ets molt compacte com a equip o realment és córrer com un gai sense cap. Llavors el desgast és molt més gran. Jo crec que el PSG va jugar com va voler. En els moments claus de partit. És a dir, va haver-hi a l'inici, que va pressionar, però molt, i el Barça, en aquest sentit, només tenia pedri per.

Sí, el Barça va tenir el seu punt, va tenir uns 10 minuts. Va controlar aquella entrada.

Per mi la sortida no va ser molt controlada, de cara, necessitaves el Rodri Pedri per poder, de veritat, tenir una certa coherència, almenys en controlar el partit. I després, quan va voler tirar-se enrere el PSG, també s'hi va tirar enrere, i va ser quan el Barça també va controlar molt més la pilota. Jo encara els veig, en aquest sentit, tendres físicament. No vull mai comparar, perquè valoro molt més el talent i la qualitat de joc. Però han millorat molt físicament.

Respecte a l'any passat, jo crec que això també ho hem notat, sobretot a la Lliga Espanyola. Respecte als rivals que fins ara ha tingut la Lliga Espanyola.

La qualitat física, la qualitat. Quan tu no controles una mica el partit, has de córrer molt més

i fas uns esforços i et canses uns esforços que no et serveixen.

I moure molt més ràpid la pilota, per mi. És a dir, el fet aquest que Pedri, per exemple. La mouen massa ràpid, per això la perden. No la controlen, la tenen i no la controlen, la perden. Moure no volia dir vertical, és a dir, tu per anar-te'n dels teus defensors, i normalment com ells sempre utilitzaven molts traps, és a dir, dos per un a les bandes, et tancaven molt ràpid. Quan tu veus que el jugador et ve sobre, has de trobar jugadors desmarcats per poder-los passar.

Simplement és perquè es va fallar molt. És mèrit del rival, perquè el mèrit del rival juga d'aquesta manera, et fa home contra home, com ha dit la Carme, és un equip molt solidari, vam enfrontar un equip molt solidari, que et feien totes les ajudes, la Minya Mal sempre tenia dos contra un, tots estaven dos contra un, ens van aprisionar dalt, ens va costar molt sortir des de darrere, la primera part va ser un espectacle, veure el Paris Saint-Germain, que era capaç de combinar la verticalitat amb el joc. Era capaç de pressionar-te pràcticament els 45 minuts a dalt de tot. Van robar un piló de pilotes a camp contrari i un d'ells van fer perill. Hem de patir que el Madrid vegi el partit d'ahir, per exemple, i es posi també a. És que el Madrid no és capaç de fer-ho. Un esglaó per sota. Està a 33. D'entrada, el Madrid no és tan solidari com el París. Adéu.

Home, de la manera que. No, no, fèiem una anàlisi, però que jo considero que té molt per millorar l'equip, però vaja.

També, o sigui, aquí hi ha una peça clau, que és Rodri, que tu tota la temporada, bé, tots els mesos de temporada dient has fitxat Rodri per jugar als partits de Champions, i arriba el partit de Champions, què vols veure? Si realment has fet aquest upgrade, aquesta millora, i ostres, en el moment en què diuen que no jugar Rodri, dius. Clar, perquè se l'ha portat per això, si és que ho dèiem la tertuliada fa dos dies. Per què ha vingut Rodri, per això? No, això també et diu. Però no per guanyar demà, ahir diuen. Flic, el partit d'ahir el contextualitzava molt bé. És un partit de la fase Lliga de Champions al mes d'octubre. Llavors, per Flic, el partit de Lliga del Clàssic és més important i si aquest partit del PSG fos el mes de març, Rodri, encara que tingués 50.000 minuts a sobre les cames, hauria jugat. Sí, sí, sí,

la reflexió de Flick, jo l'entenc, i de fet ho va dir molt clar. La Champions es guanya el juny o el maig, no sé quan ho va dir, l'abril, bueno, és igual. Clar, ell té un quadre, és germano total, aquest senyor, clar, vull dir, si s'esmola la mà i té un quadre. Sí, no, no, està molt bé. Però, ostres jo ahir vaig tenir un cert gatillasso, vull dir, quan vaig veure que no oi tant, quan vaig veure que no estava Rodri home, perdona ja veia el partit, és que veia aquest partit que vam veure, molt divertit perquè jo crec que va ser la primera part que se'm va passar més ràpida de tota la temporada perquè dius, minut 40 ja perquè anava tot, fuà, fuà, fuà una verticalitat brutal, però ostres i mira, et dic més la part més

positiva és part. Ja sé que tothom ho diu, però la grandesa no només com a jugador, de poder jugar a la posició que necessita l'entrenador,

això és genial. I defensar, per mi, contra el millor jugador que va ser la temporada passada a la Champions.

Quan Cancelo va haver de canviar en l'altra banda, maldita sia que ja les esquenes com li va guanyar.

Cancelo va acabar molt malament el partit. Cancelo no va tenir la seva nit. Ja, ja, ja, però per mi la part positiva aquesta. Cancelo ja sabem el que és.

Sí, però ahir, que és el tercer gol, el de la córner que es queda aturat.

Aturat, clavat. No controlant gens l'esquena, li guanya fàcilment l'esquena, però de totes maneres I Joan Garcia també. Joan Garcia ja estem acostumats. No, ja estem acostumats. Però bé, però jo.

No, perquè aquesta temporada no l'havíem vist davant d'un rival exigit, o sigui, que ell estigués exigit. I la primera prova que el veus exigit perquè el rival t'arriba com t'arriba, doncs demostra que.

Una assegurança que, per tant, jo crec que aquest partit A mi em va fer somriure quan va dir Rodri no surt. Que ja m'explicareu lo del topo, ja ho parlarem en un altre moment. Però quan diuen Rodri no surt. Què vols dir? El talp, com si.

Perdona, si és el talp, perdona. Però per què dius això del talp? Jo sento talp i em ve movida.

Però que no us interessa per què vaig somriure amb lo de Rodri, perquè em va fer gràcia això d'aquest flic. Ens interessa tot. Gràcies. Ben veritat vaig dir, flic realment, realment, mira que es juga i que el trobo valent. És a dir, perquè qualsevol altre entrenador, En el fons saps allò de dir, jo crec que mira, perquè em pensava que ni jugaria si de veritat no d'allò, reservar-me'l per la segona part, intercanviar amb Pedri d'allò, em va fer riure.

També, però has de tenir en compte que tenen la baixa d'Eric García, que a punt d'és dubte pel clàssic, i ells hi ha un punt que també va dir, valorem quins d'anys podem tenir, perquè mira el PSG, la factura física que li ha passat al partit d'ahir, un partit tan intens. I llavors tu mateix ho vas veure, Olmos lesiona. Jo crec que també contemplaven riscos que podien passar, a veure si perdem un jugador més de cara al Madrid.

Tot això són arguments del que dèiem, no ens podíem sumar a l'eufòria col·lectiva del mes d'octubre, que semblava que ja estava tot fet. No, però eufòrics no sempre. No tampoc érem de caula, el que sembla que estiguem preocupats perquè diguem això. Tu ara vols justificar-nos la teva serietat. No, vull justificar de dir, de la mateixa manera que no ens hem de sumar, tampoc ara.

No ens hem d'arrastar. Ens hem de preocupar. No, però tu te'n vas a dormir. Com te'n vas a dormir, tu, ahir? Satisfet, amb una. Vull dir, amb el cap ben alt. Igual de reflexiu que si haguéssim. Jo li he preguntat al

més inadequat que li havia de preguntar. No, pregunta-m'ho a mi, doncs. Jo, realment, mirant la sèrie de TV3, que me l'havien descuidat al migdia.

No, ho dic de veritat. Segur que més d'un. Veig, veig. Jo me'n vaig, dius, home, no et diré contenta, però bastant satisfeta, perquè el que veig no és el mateix que veia fa un temps,

clar, això és així. L'any passat, davant d'un dels grans a Europa, PSG, o veies això, et feies molt petit, i ahir va haver-hi moments que sí,

és cert, No, va haver-hi un moment amb l'empat que veies que estava més controlat el partit. Tot i que l'empat ja va venir quan ja havíem perdut una mica altra vegada el control del partit. De cara al clàssic, quin clàssic preveieu, Carles? Bueno, jo prevec el clàssic que em preocupa més l'extra-exportiu, l'extra de dintre el camp. Mourinho. Mourinho, sí. Mourinho i el seu entorn i com prepararà aquest partit. Em preocupa molt més que no el partit. El partit del Barça és molt superior, sigui amb joc o sigui amb menys joc, sigui més vertical o menys vertical. En aquests moments està un escaló per sobre. Sí que ha de polir aquestes coses, sobretot de treball defensiu, d'equilibri defensiu, perquè si no, qualsevol equip li pot fer mal, i això està demostrat. Ahir veia una estadística que em va impressionar, la vaig veure un moment per la televisió, el Barça en els últims 18 partits de Champions ha rebut 27 gols. I això et demostra l'argument, o em dóna els arguments.

De Champions, eh, dius? De Champions. Recorda que jugarem contra el Madrid a Espanya.

Bueno, per això estic dient que quan jo dic al Barça li falta aquest equilibri defensiu, no parlo que sigui millor o pitjor en defensa, estic parlant d'equilibri defensiu, que marquem molts gols, però també ens en fan molts, tenim moltes facilitats. Quina és la diferència? Amb tots els meus respectes, que hi ha molts equips amb els que ens hem enfrontat, que quan arriben a dalt no et fan el gol. Però el Madrid ja té aquesta capacitat de fer-te el gol.

Ja té els jugadors per fer-te el gol. És una manera de jugar. Jo crec que serà un partit amb gols. De fet, a Luis Enrique també li passa això.

Jo estaria més tranquil, per la meva concepció del món del futbol, estaria molt més tranquil que controlessis més els partits.

Tu ets un home prudent, segurament i en l'esport també.

No, no prudent, perquè jo m'he educat amb una filosofia, que sabeu tots quina és la filosofia, que a base del joc construeixes les accions per fer gols. I el gol és el que et dona el resultat del joc. D'acord, però la vida va canviant i els riscos també són bons. No, no, i està molt bé i t'has d'adaptar a aquesta nova situació. Jo crec que és divertir d'aquesta manera de jugar. Aquests riscos l'has de minimitzar al màxim. Absolutament, jo crec que és el que pretén Frick. Jo crec que el Barça en aquests moments encara no té equilibrat aquest risc, assumeix massa riscs defensivament, que no ens ha penalitzat, em depèn de quins equips, però amb equips ja, quan estàs parlant de Champions, o estàs parlant que pots jugar contra el Madrid, això pot ser més preocupant. És l'única que, entre cometes, pots analitzar.

De totes maneres, l'efecte Mourinho ens interessa tres raves. Ara no en sortíem. Contamina l'ambient, eh? I contamina. No, però això arriba.

La sort és que es juga aquí. Tu creus que li arriben la minya mal? I tant, i són molt joves, i es piquen. Clar que li arriba. Penses que la minya mal està llegint l'Enciclopèdia Catalana a les nits? No. S'està comprant el bolso de Hermès. I també escolta, i també. Jo, mira, estic amb el Carles, vull dir, aquest ambient marrullero, aquest relat constant. Absolutament, crec que aquests jugadors. Pesa, té un punt de pes. Té un punt de pes, això era abans.

Això era abans, jo crec que aquests no. Tu creus que el cobercí es mira a la Mauriña com si fos A més, et dic més, Flick no li ha comprat absolutament.

No, no entra en res i no entrarà en res Flick en aquesta prèvia, que és perfecte això que fa.

I és una decisió de club, el teniu per fil baix. Aquí només parla la porta contra el Madrid i ja està, Flick no. Qui té un perfil baix? Perfil baix, no entrar al drap, no entrar a la lluita. Perfil baix vol dir a l'hora de provocar, de no fer-ho. De no provocar, de no respondre.

Parlo dintre el camp. Jo he viscut finals contra Mourinho, on he vist agressions individuals de jugadors del Madrid. Quan la pilota està a 40 metres.

Ja t'he dit. Com lo del Bulema, és amb el dit Bulema. No, dic que la forma de jugar. Això que diu el Canas és. Aquí sí. Una cosa és Mauri, una cosa de prensa. Jo no crec que el vestir provoqui res, perquè als jugadors sí que els hi arriba, però ells se senten. Primer, se senten superiors al Madrid, diferent amb el PSG, que ells sabien que seria un partit complicat i que tenies aquest A veure en quin nivell som. Amb el Madrid se senten superiors, tenen moltíssimes ganes de jugar aquest clàssic, i per tant, tot això que pugui fer Mourinho a la sala de premsa dels àrbitres del que vulgui, això no els arribarà. Una altra cosa és que el terreny de joc s'embruti al partit. Per això he dit Marrullero, jo. I es descontroli el partit, i allò, tothom molt excitat, doncs esperem que no.

És el que va passar l'altre dia amb el Buller, clar, vull dir. No hi havia pilota, no hi havia res, és una vermella tal, 26 càmeres al campó veu, però el bo és el que he dit. Quan s'obre aquesta elecció pot afectar el resultat del partit.

Veient el dit de Tito Vilanova, ja s'ha dit tot. És a dir, no cal enraonar del tema. El que jo vull dir és que ara jo el trobo ja viejo i xoixo, ja t'ho diré. És a dir, perdona, ho dic amb el sentit. No, no, però no ho dic perquè hi ha gent que amb l'edat millora moltíssim, i podríem tenir exemples. És a dir, jo també no tinc edat, però en canvi. Ah, no té edat. A temporal, però en canvi. Tens una edat bastant. Ei, ei, ei, no hi entrem. No hi entrem. Tens molta feina. Ara, l'experiència és una cosa. Tens molta feina per distreure't amb aquestes coses. El que volia dir això, que jo crec que ja no.

Jo penso que ell ho porta aquí precisament per oblidar-se una mica i reubir una mica el tema del joc. Per escriure una part del relat. L'única manera que ha estat controlar una mica el partit. Laia Tudel, Carme Llobera, Escarra Barceló. Gràcies per acompanyar-nos. A Maset obrim les portes del nostre celler a la Granada perquè gaudeixis d'una experiència inoblidable al vell mig del Penedès. Vine al nou centre de visites i gaudiràs de franc d'una projecció immersiva dins del celler. Continua amb una copa al nostre bar de vins amb terrassa i vistes a les vinyes i troba aquell vi tan especial a la botiga. Consulta tots els esdeveniments i reserva la teva visita entrant a maset.cat. Cellers Maset. Directe del celler a casa teva.

Som Trescat. Som Trescat.

És en realitat una llauna de xoves. Sí, sí, com ho sents, perquè quan s'aparen bé els residus es transformen. Així que recorda, els envasos de plàstic, els brics i les llaunes van al contenidor groc. El vidre, el verd. El paper i el cartró, el blau. I l'orgànica, el marró. És a les teves mans. Tria bé on llençar-ho.

Generalitat de Catalunya i AMB. Àrea Metropolitana de Barcelona. Campanya finançada pel Fons d'Ecoembes.

Sóc francesa i fa sis anys que visc a Catalunya. Tinc un fill petit, però quan el renyo en francès no em fa ni cas. Un dia li dic en català, prou, no toquis això. I es va quedar parat, com dient, això ha de ser important. Aleshores ho vaig entendre. El català és un poder. I em vaig apuntar a un curs per adults. Ahir em van posar una multa i crido al policia, prou, no faci això. I em diu, el català molt bé. La zona hablava, no tant.

Si vols aprendre català o certificar el teu nivell, t'informem sobre les opcions disponibles. Truca al 012. Davant del dubte, la millor resposta. Generalitat de Catalunya.

Per haver sovint dormit amb la solitud. Jo me n'he fet més que un amic, una dolça virtut. Com un hombre més fidel, no em deixa ni un segut. Em segueix a tot arreu, fins a la fi del món.

Ara al matí de Catalunya Ràdio volem parlar d'un sentiment i d'uns efectes també molt directes en molta gent. És una part molt oculta del nostre dia a dia i que afecta una de cada cinc persones adultes a Catalunya. Estem parlant de la solitud, de la solitud en aquest cas no volguda. Lluc Caral, què tal? Bon dia. Bon dia. Com estàs? Bé, content d'estar a la ràdio. Doncs jo és content que estiguis content. Quants anys tens tu, Lluc, ara? 24. Estàs estudiant, em deies. Sí.

He començat a preparar-me a les proves d'accés a la universitat per la UOC. Molt bé. I tens clar què vols estudiar? Què vols ser de gran? Bueno, gran mitjo soc, però. Sí, realment estic entre dos. Estava plantejant-me si o antropologia o humanitats, però una de les dues serà. Quantes vegades t'has sentit sol, tu, a la vida? Realment, no t'ho sabria dir. És a dir, no compto quantes vegades m'he sentit sol, però realment ja han hagut uns quants anys de la meva vida on la soledat m'ha acompanyat el que seria tot el dia, tots els dies, no? No és ben bé cert, en plan, la sensació hi era, no volia que estigués 100% sol, és a dir, tenia la família i tenia els amics, simplement que en aquell moment era incapaç de veure-ho, no? Llavors la soledat continua sent-hi, ni que sigui a nivell psicològic. Jo ho definiria ara com un sentiment.

Creus que és encertat? Sí, és 100% encertat. Un sentiment, una sensació, que hi ha alguna cosa que no acabes de connectar amb el teu entorn, amb la teva vida. Crec que és una definició perfecta del que és.

Tu ho senties, no sabies com expressar-ho tampoc? No, no massa. En els moments que vaig sentir-me realment sol estava en plena depressió i la capacitat de connectar amb el món exterior és molt difícil. Bàsicament és dels problemes principals de quan estàs deprimit i realment no t'adones de. De la gent que tens al voltant i que et va acompanyant en el teu viatge i realment és això, et sents i sentir-te és la paraula correcta perquè no ho estàs però sí que t'hi sents, realment sol com que ets l'única persona en el món i no hi ha ningú que et pugui comprendre.

Aquest és un punt molt important, no? Que tot allò que et passa a tu, si ho expresses a algú, et diuen, home, però per què et sents sol si tens tota una vida plena, si jugues a futbol, si tens una vida amb moltes amistats? Doncs perquè em sento així, no? No hi ha un per què, no? No hi ha una causa que provoqui aquest sentiment, aparentment.

Bueno, la causa hi és, no? A nivell mental hi ha. T'ho explicarà millor la Marta, no? Però hi ha diverses coses que no funcionen i és que el que et permet ser incapaç de connectar amb l'exterior, no? Però sí, principalment és això, no? La Marta és la Marta Pardo,

que és psiquiatra. Què tal, Marta, com estàs? Bon dia. Molt bé, bon dia. És psiquiatra infantil juvenil de l'Hospital Sant Joan de Déu i presidenta també de la Societat Catalana de Psiquiatria Infantojuvenil. Casos com el del Lluc que estem explicant són més habituals del que ens pensem?

Sí, malauradament sí. Realment sí que hi ha unes dades preocupants sobre la soledat no desitjada també en joves. I casos com el lluc sí, ens arriben a la consulta, i ens arriben a la consulta ja moltes vegades amb episodis de depressió, amb quadres d'ansietat greus, on tu quan fas la història i t'apropes i vas parlant amb vista, adones que darrere de tot això hi ha històries de solitud, de desconexió, d'haver-se sentit que no formaven part, que no aconseguien connectar. Amb els seus iguals i el sentir-se invisible. No sé, cadascú expressa de forma diferent. Per alguns és que no se senten segurs, altres que se senten exclosos, altres que senten que no poden mostrar-se tal com són. I això, al llarg del temps, de forma mantinguda, clarament fa que el nostre servei que necessita dels altres per sobreviure, ara dèiem amb el lloc que és una qüestió de supervivència, doncs se pot enmalaltir. Que quan parlem de solitud

ho associem a la gent més vet gran, no? Gent que es queda sola perquè perd la seva companya o el seu company de vida, la família, els fills comencen a fer la seva pròpia vida o potser són gent que no ha desenvolupat un projecte familiar i per tant veu com la societat també la va aïllant i aleshores ho associem a això, no? Com a la mort, com a un final de vida. Però aquí el problema està en gent que té una edat que hauria d'estar en plenitud a la vida. Hauria de tenir il·lusions, ganes de viure, de connectar-se, de socialitzar, no?

Totalment. Aquest és el tema. En el jove, justament, i sobretot en les etapes adolescents, el fet de començar a socialitzar és crucial per passar la data adulta. Necessitem començar a aprendre a viure en grup, sense dependre ja només del nucli familiar. I per tant, tot i que pot semblar que sí, que el que busca el jove és això, el connectar i buscar la recompensa i el formar part, a vegades pot no passar. I avui en dia, el poder que algú pugui expressar-ho, que se sent sol, doncs també hem d'intentar que ho pugui fer sense vergonya, que pugui entendre que a tothom li pot passar i poder-ne parlar, perquè si no sembla que això no ens pugui passar. També en joves sí que pot passar i ho hem de poder atendre, s'ha de poder parlar i hem de treballar, perquè tinguem relacions socials de qualitat.

I el telèfon de l'esperança, que molta gent també hi truca a vegades, és el 934144848. 934144848, per si algú se sent sol, és un telèfon en el qual no cal donar cap tipus de dada, però pots tenir una conversa amb algú i trobar a vegades més esperança en un món que també és molt incert. Parlem avui també de pantalles. Clar, bastant demanen als joves que siguin més. Més socialitzadors, però al mateix temps els donem eines que els tornen més individualistes i més aïllats de la societat. Més connectats, però més aïllats a la vegada.

Exacte, aquesta és la paradoxa, no? Jo crec de les generacions d'avui en dia joves, no? De dir més connectats que mai, però el tema és la qualitat d'aquesta connexió. O sigui, tenir molts seguidors no és tenir molts amics, no? Potser hem d'aterrar una miqueta, no? I hem de potser educar de forma relacional d'una altra manera perquè finalment les xarxes socials estan bé i els adolescents busquen acceptació social però no pot ser a tota costa i no només filtrant el que tu vols deixar a veure de tu les relacions de qualitat són les que un sent que pot ser com és ell mateix, com ara deia el Lluc que puc estar jo i poder ser com soc i no sentir-me jutjat i a partir d'aquí teixir aquelles persones al meu voltant amb qui em puc vincular sentir-me segur, no? Ara com estàs Lluc?

realment ara estic fantàstic fa un temps que estic vivint sol per motius familiars i realment segurament és dels moments de la meva vida on estic més temps sol realment però és dels moments de la meva vida en què em sento menys sol, tinc un grup d'amics absolutament fantàstics ja els hi vaig dir l'altre dia quan els hi vaig dir que sortiria a la ràdio i m'han apujat moltíssim durant. Tots els problemes que he tingut, la família també és magnífica i han fet miracles, i realment els continuo tenint allà, no? I la sensació ara és d'estar no només acompanyat, sinó molt ben acompanyat. I estic molt content de la situació, realment.

Aquella gent que té una vida molt atrafegada, que tot el dia es posa plans, que no sap estar sol, creus que és un principi per detectar que potser és que estàs amagant alguna cosa?

Realment sí. Si no tens la capacitat de poder estar estona sol, és normalment un símptoma que no estàs molt bé, que hi ha alguna cosa que no acaba d'arrollar. Però algunes vegades l'estar sol també estressa, no? Mires el mòbil, mires una sèrie, has de fer coses. Sí, és el moment de tranquil·litat, de simplement estar amb els teus pensaments. Algunes vegades espanta, no? I sobretot quan tens aquesta sensació de soledat i busques el contacte humà, estar sol amb els teus pensaments acostuma a ser aterrador. Se basa en aquesta hora també el Pere Soler. Pere, què tal?

Bon dia. Hola, bon dia, bon dia a tothom. En Pere és doctor de pedagogia de l'Universitat de Girona, és codirector també del grup Liberi, ha ratllat una guia dedicada als més joves. Quins diries, Pere, que són els consells bàsics per evitar sentir-se sol?

Bé, bueno, jo primer el que volia dir és que jo hauria un consell que seria per tots, no només pels joves, un consell que seria no culpabilitzar la persona que se sent sol. Perquè quan, com tant d'exemple, pregunto així obertament quins consells bàsics. El fàcil és pensar que els consells els hem de donar a les persones que pateixen el sentiment de soledat. I en la guia nosaltres el que fem bàsicament és traslladar aquests consells, no a la persona que és la que pateix la situació no volguda, sinó al context que l'ha provocat. Perquè fonamentalment aquesta situació que es planteja avui té una dimensió molt gran de responsabilitat social, que el contexte de la societat que estem creant i de la forma en que tenim les relacions. Ara en feia una mica de referència directament. Per tant, la primera idea és no culpabilitzar ni individualitzar la persona que ja té prou de patir aquest sentiment. I després nosaltres aquí parlem de diferents elements. Parlem de temes de prevenció. Hi ha un aspecte important que també ara directament en parlàveu, La soledad és el desajust entre les relacions que tenim i les que voldríem tenir. I això ens fa pensar, o ens hauria de fer pensar molt. Les relacions que tenim són les que tenim cada un i cada un pot saber si en té moltes o poques. Però seran moltes o poques en relació de les que voldríem tenir. I la societat en la que ens movem avui. Potser ens fa creure a tots que n'hauríem de tenir moltes més o les que tenen els altres són molt més importants, sòlides, estables i divertides que les que tenim nosaltres. Això, la xarxa i les noves tecnologies ens ho ha posat molt fàcil que tinguem aquest miratge que potser anys enrere no teníem i, per tant, Tenim potser poques relacions anys enrere, la gent no tenia aquesta propensió a patir aquest sentiment de soledat que potser avui tenim més. I entre els joves probablement això es dona amb una proporció molt gran. Hi ha un altre element, a part de la prevenció que aniria en aquesta idea, que és el de la prevenció. La prevenció és una paraula poc utilitzada. Però una mica el que parlaríem quan parlem de prevenció a part de la prevenció és preparar les persones perquè quan arribi una situació difícil sàpiguen com afrontar-la. Ara fa un moment tu, Ricard, estaves donant el telèfon de l'Esperança, això seria una acció molt petita, però amb l'idea de prevenció, és a dir, no tenim per què patir-la tots, però estarà bé que sapiguem si ens hi trobem una mica a què podem recórrer, no només a trucar, sinó a perdre la por a parlar, a expressar o a tenir algú a qui tenir prou confiança per evitar que aquest sentiment ens vagi creixent a l'interior.

És una de les coses més boniques quan fas ràdio, quan algú et para i et diu. És que em fa companyia cada dia, no? Pot semblar una cosa molt bàsica, però a vegades emociona més això que no quan et diuen cada dia t'escolto per informar-me, que està bé, però a vegades fem funcions molt més essencials per la vida que ens n'oblidem, des de molts llocs a la vida quotidiana. Parlo d'aquest cas concret, però molta gent en la seva pròpia vida, en el dia a dia, segurament si tingués una mica més d'empatia social. Doncs ajudaria, contribuiria a construir aquesta societat més esperançada, que és al final el que proposeu,

Pere. Sí, sí, exacte, just en aquest sentit. Després hi ha elements que tenen a veure, hi ha moments de responsabilitat que pertocarien a tots i cada un de nosaltres i una part important també pertocaria segurament a les administracions públiques. Aquí en els darrers anys s'hi han posat bastant les piles. Tenim una estratègia que veia estatal. Tenim a l'Ajuntament de Barcelona, per exemple, que té tota l'estratègia contra la soledat. Tenim diferents accions que ja s'estan promovent. Hi ha hagut països que han creat càrrecs dins dels ministeris amb aquest objectiu específic. Perquè entre tots ens estem adonant que potser la societat que construïm en alguns aspectes facilita el benestar i la qualitat de vida de les persones, però d'altres potser deixa gent al marge, no? Gent que, malgrat totes les connexions que dèieu abans, no acaben de trobar aquesta companyia a la que fa referència Torricat ara fa molt.

Pere Soleco, director del grup Liberi, gràcies per acompanyar-nos. Una abraçada. Molt bé, moltes gràcies. Adeu, adeu. Ahir, justament, TV3 va emetre un espai del Sense Ficció. És el documental La cadira buida, produït per Sant Joan de Déu, que abordava el tema de la solitud no desitjada i una de les persones que hi va donar el seu testimoni va ser la cantant Alèxia.

Sembla que si ets jove no et pots sentir sol. Si et sents sol és que t'està passant alguna cosa estranya perquè no és normal a la teva edat estar sol.

Tu hi estàs d'acord, Lluc? Realment sí, és un molt bon punt de vista. Si ets jove no et pots sentir sol, hi ha com un pesc, no? Realment la sensació no només és amb l'estar sol, és tenir problemes de qualsevol tipus en relació a problemes mentals, sobretot. Però ets jove, no hauries d'estar en aquesta situació, no? Tens la vida per davant. Exacte, tens tanta esperança, ets tan. No et pot haver passat res prou greu com per estar així. I realment, tant amb la soledat, normalment, van molt connectada amb aquests problemes i amb aquesta sensació de no pots estar malament i el no poder estar malament et fa sentir-te encara més sol i més abandonat. A banda de l'Alexia,

el documental també recull altres testimonis. La sensación de la soledad no deseada tiene mucho que ver con un callejón sin salida. Es una especie como de agujero negro de la vida.

Les persones necessitem dels altres per poder arribar a ser allò que podem ser. Per això la soledat és com una anomalia en el nostre desenvolupament. La soledat no genera likes. Sembla que si ets jove no et pots sentir sol.

I dius, i si el problema és meu? I si soc jo el culpable? Si no podeu veure el documental, us el recomanem. Recupereu-lo a través de la plataforma 3K, que es diu La Cadira Buida de Txell Esteve. Marta, per visualitzar aquesta realitat, Sant Joan de Déu celebra també aquests dies la Setmana de la Soledat No Desitjada. Explica'ns quins actes feu i com ho voleu també promocionar, tot plegat.

Exactament, doncs a Sant Joan de Déu tota aquesta setmana està dedicada a trencar la soledat. Teniu a més totes les accions que es faran a la web de trenca la soledat. I exacte, i cada dia hi haurà una acció, on ja hi ha algunes que han passat, es farà a diferents places de Barcelona, però també arreu de Catalunya, accions en directe, on es podrà anar a parlar sobre la soledat, compartir aquests espais de relació. Places contra la soledat, li heu posat. Exactament. I el diumenge es fa una festa a Sants, també per trencar la soledat i per donar aquesta visibilitat que no es tracta d'un problema individual, sinó que això és una responsabilitat de tots, ens fa reflexionar sobre com a societat estem teixint els vincles entre nosaltres i això jo crec que és important, que tinguem consciència i que ho visibilitzem.

Hi aniràs, Lluc? Sí, espero poder-ne anar, realment.

Molt bé. Doncs gràcies per compartir amb nosaltres el teu testimoni. Celebrem que estiguis estudiant i amb força i amb ganes i amb aquesta il·lusió que et projecta sempre la societat i que avui també hagis fet el pas d'explicar-ho, perquè això no sempre és fàcil i, per tant, trencar aquest estigma també és molt útil. Gràcies, Lluc. De res. I gràcies també, Marta Pardo, psiquiatra de l'Hospital Sant Joan de Déu, per acompanyar-nos. Moltíssimes gràcies a vosaltres. Una pausa i ara tornem.

Benvinguts als 8 dies d'or del Corte Inglés. Només fins al 25 d'octubre tens més de 600 marques amb fins a un 30% de descompte. Totes les teves marques preferides de moda, llanceries, sabates, accessoris, esports, bellesa, llar. Aprofita la nova temporada. Vine ara als 8 dies d'or del Corte Inglés a la botiga web i app.

El cap de setmana comença els divendres a les 5 de la tarda amb Francesc Garriga. Ho lamento molt, Roger Escapa. Comença el cap de setmana! Òscar Nim i Elisenda Pineda organitzen una festa amb molts convidats.

Hi, guys. Hi, guys. Acabo d'arribar al Real Club de Polo, o sí que ja vinc escalfada.

La Bona Negra cripsa tot. No n'hi ha per tant.

Oh, quines escimbles! La estirra, la brasa, la xapa, la llauna, la tabarra, el tabarrón.

Mora que se sap com comença, però no com acaba.

La tarda de Catalunya Ràdio, amb Francesc Garriga.

A Catalunya Ràdio, el concurs pendent. És l'hora del concurs pendent amb l'Helena. Helena, bon dia de nou. Hola, bon dia. Com estàs, Helena? Molt bé, gràcies. Això és bo. Avui jugues per 250 euros, eh? Hola. Sí, a veure, a veure què passarà. Va, atents a la pregunta. Si no l'encertes, perdràs els 250 euros. Però si l'encertes, te'ls asseguraràs. Som-hi. Vinga, avui et faig una pregunta, Helena, sobre Juan Tamariz. Ah!

Saps qui és en Juan Tamariz, Helena? Com ahir, així d'entrada, no. No, eh? Doncs mira, en Juan Tamariz és un ilusionista i especialista en màgia de proximitat. Te'n recordes? Aquell dels cabells amb un barret de copa. Bueno, i ara que en saps tant. Se coneixen. Molt bé. Tia, diries que és viu o és mort en Juan Tamariz?

Mmm. També ni idea, la veritat. Doncs és mort. Espero que em doneu opcions

i pugui triar. No, no, ja t'ho dic, ja t'ho dic, és mort, és mort. Es va morir fa dos mesos, el 18 d'agost, i jo ho he sabut aquest matí. El 18 d'agost, tots de vacances. També diré que les opcions se les estàvem donant, eh? És viu o és mort. Sí. No, hi ha més possibilitats. Hi havia més possibilitats, a veure. Però bé, estàs mort. Doncs res, és mort. Això el 18 d'agost, tots de vacances i els que no pendents d'allò que va passar a Ceuta i en Tamariz morint-se. I nosaltres queixant-nos que s'hi feia molta calor aquella època i tal. I em sap greu, em sap greu que aquest senyor m'aspecta de no ser-hi del tot, però que tants bons moments ens va fer passar quan érem petits i miràvem l'1, 2, 3, doncs s'hagi mort. Els trucs de màgia que feia solien ser bons, però el que m'agradava més era quan el celebrava simulant que tocava un violí invisible fent allò que hem sentit ara del Taranya a això. I ara he llegit que l'home, amb cara de no ser-hi tot, sí que hi era una mica i va escriure un grapat de llibres de màgia, però també d'art, alguns d'ells traduïts a diversos idiomes. I va tenir quatre fills, amb tres dones diferents. Per tant, deixa l'enant, Averid, amb aquella cara que tenia. Però vaja, que s'ha mort. No ara, fa dos mesos. Atenció a la pregunta, Helena. Venga, som-hi. El mag Juan Tamariz tenia com a nom artístic Juan Tamariz, que de fet és com es deia, Juan Tamariz. En canvi, el català, el mag o pop, no es diu pop, ni de nom ni de cognom. Com creus que es diu? 4 opcions. Opció A, David Muñoz. Opció B, Jordi Gutiérrez. Opció C, Antonio Díaz. Opció D, José Luis Ábalos. 10 segons, temps. Es diu Antonio Díaz. Antonio Díaz. És una resposta. Correcte! Per tant, ja tens 250 euros. Vols seguir jugant per 300?

M'agrada plantar, però vinga. Va, vinga, ve, Helena!

Som-hi, demà hi tornem. Vinga, per 300. Adéu, Helena. Som-hi. Gràcies. Adéu, adéu.

Adéu, adéu. Arribarem al punt de les 11 del matí. De seguida continuem el matí de Catalunya Ràdio amb secció de sèrie i televisió amb Darío Porras i Maria Lacovells. Avui amb Manuel Campo Vidal i Olga Viza.