El matí, de 10 a 11 h (Especial accident ferroviari) - 28/10/2026

I no ens ha dit res a ningú, portem aquí una estona, i el sortir del tren és un desastre, perquè a l'àrea de Renfe que venia després, doncs ens ha empaitat. Ha sigut una embestida, una embestida, perdona. Una embestida, sí, correcte. I estem esperant. Hi ha gent que segurament ho ha passat molt pitjor que jo, perquè veig per aquí un parell de calabres, un parell de bosses blanques. I, bueno, és un drama, això, és un drama. De sobte et trobes assegut en una cadira i et trobes com volant pel terra i no. Ja et dic, no hi ha hagut res en cap moment. Ningú ens ha dit cap aquí, cap allà. Jo me n'he anat 200 metres cap endavant del tren per si ens en vestia un altre o cremava algú. Bueno, no ho sé, l'instint ha sigut fugir.

Aquest era un testimonio y el otro era aquest.

Estábamos en el tren ya montados de la estación de Madrid dirección Sevilla. El tren salía a las 9 y llevábamos 30 minutos de retraso y a la media hora más o menos el interventor ha dicho que iba a haber un retraso en el tren. Nosotros nos hemos quedado tranquilos. Y cinco minutos después ha vuelto a hablar el interventor y ha dicho que había habido un accidente y que todos los trenes de Madrid al sur de España estaban suspendidos hoy.

El día de hoy. ¿Y os han dicho alguna cosa de qué pasa? No,

nos hemos enterado por un pasajero, un vecino del asiento delante que nos estaba diciendo que había habido un accidente a la altura de Toledo, que habían chocado los trenes. Nada más. ¿Y ahora qué vais a hacer?

No sabemos. Pues no sabemos porque tenemos una boda el sábado y no sabemos cómo ir porque,

claro, está. No sabemos si ir en bus, si ir en coche, porque, claro, tren, es que no te puedes fiar a cogerte otro tren o otro avión y luego porque nos tenemos los billetes de tren para volver el fin de semana, entonces no sabemos qué hacer.

En aquest cas es una entrevista que ha fet desde Totxa Laura Estrada. Laura Estrada, ¿qué tal? Bon dia. Hola, molt bon dia, com esteu? Hi ha confusió, veig, eh?

Sí, absolutament. Mireu, ara mateix m'he desplaçat fins a la planta, quan entres a Totxa, a la planta de baix, podríem dir, de les oficines de Renfe. Aquí, ara mateix, us heu d'imaginar una cua, desenes de persones, molts d'ells van amb el telèfon, estan intentant contactar, doncs això. Familiars, amb companys de feina, i ara mateix la incertesa és màxima. Estan fent cua precisament als mostradors per veure si els seus bitllets ja poden ser retornats, si els poden recol·locar en un altre tren, però ara mateix, com dèiem, incertesa absoluta i molta gent trucant. Ara sentíem, per exemple, aquests dos testimonis, que eren en en Lluís i l'Anna, que s'han assabentat això dalt del tren. Doncs com ells, tantíssima gent que han arribat fins aquí i no ha sigut fins que eren pràcticament dalt del tren alguns que s'han assabentat del que ha passat.

Gràcies, Laura. Ara tornem amb tu desta totxa. Francisco Cárdenas, responsable d'UGT Catalunya. Com dèiem, ara mateix hi ha incertesa, hem d'acabar de saber què és el que ha passat, però està suspès a la circulació entre. Sí, sí, endavant.

Me acaban de comunicar que van 46 fallecidos. Es decir, estamos hablando de una cosa muy seria y acabamos de empezar. Esto es muy reciente. Yo que he visto los vídeos, ajusto. Porque los dos vagones del híbrido han de estar al lado, pero es que el tren que ha tocado frontalmente es el verso de 11. También saldrán quedados. Eso aún no he visto fotos de eso. Por lo tanto, hay un par de vídeos de todo un vagón quemado entero. Estamos a 46 fallecidos por ahora. Eso me lo acaba de decir una compañera ahora mismo, que lo acaban de decir por televisión, y perdona porque estoy con vosotros, y tenemos tres televisiones abiertas con tres canales diferentes, y que acaban de decir por televisión 46. No siento lo que me acaban de decir, lo comunico porque parece que esto vuelve a ser algo dramático.

¿Me escucháis? Sí, sí, sí.

No puede ser. O sea, los sistemas de seguridad que tenemos tienen esa seguridad entre tren y tren precisamente por eso, por la velocidad que llevamos. Es como si te acercases mucho a un coche, según tu velocidad, a frenar el coche automáticamente antes. A nosotros, si no frenamos, nos frena el tren. Por lo tanto, no debe pasar eso nunca. Y ha pasado, pues ya tenemos situaciones de aquí y algo ha pasado. Entonces eso es lo que se tiene que analizar y tal, y son los sistemas de seguridad de hoy. Algo pasa, pero ya una detrás de la otra. Yo siento mucho decirlo, pero es una auténtica verdad. La seguridad de Oris no responde.

Francisco, demà hi havia convocado una vaga a Catalunya. Entenc que això ho complica encara més tot.

Hombre, yo creo. Pero han ganado de hacer las cosas, pero yo creo que el sindicato que lo ha convocado, que se llama. No está convocado a Cataluña, está convocado a España. Que el sindicato que ha convocado que se llama, que yo creo que es convocado a la huelga, porque bastante tenemos a lo de hoy, y la convocará más adelante otro día que seguramente pues habrá un seguimiento más importante insospechable como no puede ser de otra manera porque con este día nos toca a cualquiera y como ha dicho esa compañera en la intervención es que ahora no me atrevo a volver porque cualquiera coge el tren y es que tiene razón si es que te da un miedo y te dice ¿qué pasa aquí?

Francisco Cárdenas, responsable de OGT de Catalunya. Gracias por acompañarnos. Una abraçada. Per recordar-ho, l'accident de Damut va causar 46 víctimes mortals. Podem saludar a aquesta hora Joan Carles Salmerón, que és director de Terminus. Joan Carles, què tal? Bon dia. Bon dia. El que sabem a aquesta hora, Joan Carles, és que un tren hauria embestit a un altre. Ara el Francisco de UGT ens deia que això és molt difícil d'entendre perquè hi ha mecanismes de fre automàtic. Què és el que ha pogut passar, Joan Carles?

Tenim una situació molt greu en aquests moments amb aquest accident que, com bé comentava el representant del sindicat, és impossible a nivell tecnològic que un tren xoqui amb un altre. Com molt bé deia el representant sindical, el Francisco, a nivell tecnològic els trens funcionen gairebé de forma automàtica i més amb les tècniques de alta velocitat. I ens pot recordar en un primer moment, i salvant les distàncies i a l'espera dels tècnics, perquè no hem de fer cas al que diuen les xarxes socials i tal, una mica a l'accident d'en Grois, en què en aquell lloc hi ha una causalitat tecnològica que pot provocar un accident d'aquestes característiques, perquè si no és impossible que un tren embasteixi un altre.

A més, amb un tren aturat, no? És a dir, amb un tren aturat encara és més difícil.

Que era per esclarir si estava aturat o amb molt baixa velocitat, i l'altre ha vingut molt de pressa.

Però podríem parlar, és a dir, estem fent hipòtesis, i ens hem d'esperar a saber bé què és el que ha passat, però com que aquestes investigacions patriguen el que triguen, i més a saber quan ho sabrem, podríem parlar d'un possible error humà, d'un problema de fallada del sistema de control?

No, en un principi un error queda pràcticament descartat perquè, com parlàvem, tots aquests trens d'alta velocitat funcionen d'una manera gairebé automàtica. El maquinista, per exemple, no té gairebé cap manera de fer un error que el tren esperaria i esperarien tots els al seu voltant. El que sí que podríem entendre és si en aquella zona hi hagués algunes obres que haguessin aturat la senyalització o que haguessin aturat el sistema aquest automàtic. Clar, però aleshores és molt

més incerta la situació, perquè clar, com un accident com aquest pot passar fins i tot quan els sistemes de seguretat funcionen correctament, no? Per què ha fallat?

Sí, a dia d'avui, com reivindicàvem amb la crisi ferroviària del mes de gener, a dia d'avui els maquinistes són els que estan al capdavant i són els responsables, igual que un pilot de vigiliació. Són els responsables de la gent que porten a darrere i és d'entès que estiguem veient aquestes imatges en els últims mesos perquè el ferrocarril és sinònim de seguretat i concretament a l'estat espanyol estem transmetent una imatge que no és segura, no és segura ni tan sols pels professionals que hi ha al capdavant. I això hem de canviar-ho i hem de canviar-ho ja.

Aquí, la responsabilitat. On recaurà? A DIF? A l'operadora ferroviària? A tots dos?

Sempre hem d'esclarir pel públic en general que tenim aquests dos actors. El propietari de les vies de la línia del 10 de Madrid a Sevilla, on hi ha hagut l'accident i tal, és a DIF, i per aquestes vies a DIF circulen aquests trens d'Irio i de Renfe i d'Uigo i tants operadors. En el cas concret de l'accident, hi ha dos trens, un d'Irio i un de Renfe, d'AVE. Llavors, en principi, si descartem l'error humà dels maquinistes, que ho veig pràcticament impossible, i com deia abans el Francisco, en principi hauríem de buscar alguna causa a la via o aviam cap on van les investigacions, perquè és que ho veiem un accident també pràcticament impossible, però això no pot tornar a passar i s'han d'esclarir de manera immediata.

Clar, perquè estem parlant que estem acumulant accidents ferroviaris importants, no? No sé si també urgeix revisar els protocols de seguretat d'alta velocitat d'Espanya. Doncs sí,

perquè també hem reivindicat més d'un cop que Espanya s'ha abandonat molt les rodalies i la xarxa convencional i Espanya s'ha convertit en el segon país del món en quilòmetres d'alta velocitat, quan evidentment no som la segona economia del món. I això també ens hauria de fer reflexionar en moltes i moltes coses.

Joan Carles Salmero, en director de Terminus, on tindrem temps de parlar també ampliament. Gràcies per reaccionar també a aquest accident i a fer-nos la seva valoració. Gràcies. Gràcies a vosaltres. Passen 9 minuts de les 10 del matí. Ara mateix EFE ja parla de 10 morts. L'agència EFE parla de 10 morts. Volem si es confirma el que ens deia el responsable d'UGT a Catalunya, però la situació és molt complicada en totes les imatges que ens arriben. Saludem Joan Rodríguez, portaveu del Sindicato Ferroviario. Joan Rodríguez, què tal? Bon dia. Hola, bon dia, què tal? Com valora el que estem explicant avui?

Bé, doncs, és una notícia molt tràgica. En primer lloc, ens agradaria agraçar-nos a les famílies de les víctimes que s'estan produint de moment en aquest accident per traslladar les nostres condolències. I a partir d'aquí, doncs, el primer que ens toca és demanar, sobretot, respecte perquè es deixi treballar a la comissió d'investigació, que ens pugui esclarir els fets i poder trobar què és el que ha succeït avui aquí.

¿Proposa manifest que la seguretat ferroviària no funciona a Espanya?

El que posem de manifest, i ho hem posat en diverses ocasions, és que el model de ferrocarril que s'està implantant a l'estat espanyol potser no és el més adequat. I que, evidentment, com deia la persona que ha entrat abans que entrés jo, hi ha protocols a revisar aquí. Evidentment, el que està succeint s'ha d'aturar d'alguna manera. Què és el que faran des del sindicat? Doncs bé, ara de moment intentar recuperar informació, això és el primer de tot, i un cop tinguem tota la informació clara, doncs prendrem les mesures que hem de prendre i demanarem responsabilitats a qui s'hagi de demanar responsabilitats.

Des del seu sindicat, per això, els maquinistes, per exemple, el personal que treballa als trens, li manifesten preocupació per la seguretat? Tenen por d'agafar el tren?

Bé, hi ha diversos episodis, com va passar, per exemple, a les línies de Rodalies fa un parell de setmanes, amb el tema dels aiguats. Hi ha una preocupació per la seguretat a la circulació. És una cosa que és evident i es palpa i es va veure fa dues setmanes o així.

Joan Rodríguez, portador del sindicat Ferroviari, gràcies per acompanyar-nos. Gràcies a vosaltres, molt bé. Farem una pausa i de seguida ho seguim comentant i explicant en directe amb Bea Pomares, Montserrat Nebrera, David Madí i Nacho Corredor. Comença aquesta hora una especial a Catalunya Ràdio per seguir aquest accident que està afectant aquest xoc de trens, una embestida d'un tren a un altre a Toledo, que està obligant també a interrompre la línia d'alta velocitat entre Madrid i Andalusia.

Si us interessa entendre una mica més bé què hi ha al darrere de les pantalles que mirem cada dia, avui us recomano Boom Crush Candy Crush al Centre d'Arts Santa Mònica, una exposició sobre dades, algoritmes, dopamina digital i el poder de les grans tecnològiques. Tobogans que t'hi fas gustoses, colors llampants i pensament crític us hi esperen del 28 d'octubre al 31 de gener, amb entrada gratuïta. Escolta, per què et tapes la cara amb un cupó de l'11 de l'11 de l'11?

Si no vols que et reconeguin perquè ets milionari, compte que arriba un premi d'11 milions i 11 premis d'un milió. Sorteig 11 de l'11 de l'11. El sorteig de l'11 que reparteix més premis milionaris. 11. Ben jugat.

Juga responsablement i només si ets major d'edat. Torna un any més Gastronòmic Fòrum Barcelona.

Si formes part de la restauració, l'alimentació o el food service, no et pots perdre l'esdeveniment de referència del sector.

Més de 450 empreses expositores, demostracions en directe, ponències, debats i les veus més influents de la gastronomia. Gastronòmic Fòrum Barcelona,

del 2 al 4 de novembre, al recinte de Gran Via de Fira de Barcelona.

Papa, oi que el catàleg de joguines és molt guai? Perquè té dibuixets i jocs i totes les joguines!

Ho estaven desitjant i ja és aquí el catàleg de joguines del Corte Inglés.

Nines, cotxes, bicis, robots, totes les joguines amb què somien els nens i nenes. Ja és aquí el catàleg de joguines del Corte Inglés. Vine a recollir-lo a

les nostres botigues. També disponible a la web i app. Farem un espectacle que ens hem inventat. Serà molt xulo.

Després del gran èxit de Mac Mac Mic, un espectacle de titelles, aquestes festes de Nadal, en Mic i els seus amics us esperen al Sant Andreu Teatre. Que hi voldràs anar? Entrades ja disponibles. Consulta en la informació al web del Super3.

Tu no ets només una pòlissa, ni nosaltres una asseguradora més. Funcionem com un model cooperatiu de metges i usuaris sense ànim de lucre on ens cuidem entre tots al llarg de tota la vida. Assistència sanitària, la dels metges i la teva.

Necesito una oferta ganadora. Puede comprar más. ¡Va, va, va! ¡Va! ¡14 horas! ¿Con qué facilidad resolvió? Sin complicaciones. ¡Ven a por más! ¡Venga! Els

solidaris

parlem de drets humans, de temes socials i de denúncia. Apostem per un periodisme rigorós i reflexiu, perquè els marges són el centre.

Solidaris. Amb Mercè Folch. Dissabte a les 10 de la nit.

Som Trescat. Catalunya Ràdio. Catalunya Ràdio.

Som Trescat. Som Trescat.

Ara mateix és un quart d'onze del matí, en directe per Catalunya Ràdio pel 3Cat Info, xoc entre dos trens d'alta velocitat a la línia Madrid-Sevilla. Els dos convois han xocat al municipi d'Urdà, a Toledo. Segons ADIF, un dels trens ha embestit l'altre pal darrere i a falta de confirmació oficial, testimonis que viatjaven en un dels trens donen per fet que hi ha víctimes mortals.

Un susto de muerte, que ara no sé com es diu en català. Ha estat tremendo, perquè estàvem aturats, hi havia com 10 minuts que estava el tren aturat, jo anava a Malirio, i de sobte he sentit un cop, m'he aixecat de la cadira, m'he donat un cop al cap i em fa mal una mica el cul, i no ens ha dit res a ningú, portem aquí una estona, i el sortir del tren és un desastre, perquè a l'àrea de Renfe que venia després, doncs ens ha empaitat. Ha sigut una embestida? Una embestida, sí, correcte.

Ara mateix, emergències de Castella-La Manxa eleva 39 els morts en aquest accident ferroviari. N'hem parlat amb Jordi Quintana, com ara sentíem, un català que anava just en aquest tren, i també amb Miguel Ángel Pérez Laguna, que també anava al tren.

I estem esperant. Hi ha gent que segurament ho ha passat molt pitjor que jo, perquè veig per aquí un parell de cadàvers, un parell de bosses blanques. I bueno, és un drama, això, és un drama. De sobte et trobes assegut en una cadira i et trobes com volant pel terra i no. Ja et dic, no hi ha hagut res en cap moment, ningú els ha dit cap aquí, cap allà. Jo me n'he anat 200 metres cap endavant del tren per si em vestia un altre o cremava alguna cosa. Bueno, no ho sé, l'instint ha sigut fugir.

Y a esta hora podemos saludar a Manuel Galán, que es alcalde d'Urda. Manuel, buenos días. Buenos días. ¿Dónde está usted?

Pues voy camino. Estaba preparando un pabellón que me pidió Protección Civil para si lo necesitase. Estábamos preparándolo con personal del Ayuntamiento porque me pidieron eso, Protección Civil, para ver si ellos necesitan para atender a heridos o a. O a personas que lo necesiten y ahora me voy hacia la zona del accidente para ver si podemos colaborar desde el ayuntamiento en algo más. ¿El tren había pasado por Urda? No, las vías del tren pasan aproximadamente unos 7 kilómetros de Urda. O sea que el accidente ha ocurrido de lo que es el casco urbano a unos 8 kilómetros aproximadamente. Lo que pasa es que nosotros, en la localidad más cercana, lógicamente Protección Civil nos ha pedido colaboración en este momento. La policía local de Urda ya se activó desde el primer momento y se fue a colaborar. Guardia Civil, que tenemos un cuartel también aquí, también se fueron para allá. Y numerosas ambulancias que han pasado por aquí, por Urda. ¿Sabe usted cuánta gente viajaba en ese tren? Creo que eran unas 390 personas en uno y 170 en el otro. El choque creo que ha sido por alcance, de un tren a otro, y lo que me informaron al principio fue que dos de los vagones habían caído por un terraplén. Pero ya más información no tengo, la información la. La estoy consiguiendo pues casi más por ustedes, por los medios, cuando hablo con ustedes, que ustedes me van dando parte de la información.

Castilla-La Mancha, por ejemplo, ya ha dicho que hay 39 víctimas mortales en este accidente ferroviario.

Sí, bueno, a mí me llamó el presidente hace un rato, me llamó, estoy viendo ahora que están activados Infocam también, que están pasando a Guardia Civil, que van hacia la zona. Sí, por desgracia sí, sí, a mí me comentaron también que ya había fallecido. Al principio me comentaron que solo había heridos y ya vamos conociendo que hay fallecidos y van aumentando en un número importante. Sí, sí, voy para allá. Sí, porque me han comentado también que posiblemente venga el presidente del gobierno, posiblemente venga el ministro también, van a hacer un centro, lo van a hacer aquí en la carretera nacional, entiendo que cerca de donde se ha procedido el accidente, para atender a todos los medios y como un centro de emergencias para poder resolver este problema que tenemos.

Había una persona catalana que viajaba en el tren, hemos hablado con él, nos decía que no sabía qué hacer. No sé si en ese caso, alcalde, van a resolver también la situación de esa gente que se ha quedado.

Sí, nosotros estamos a la espera porque, claro, a mí diferentes comercios de Urda me han dicho que lo que puedan ayudar, colaborar, llevar alimentos, llevar agua, llevar mantas, me están pidiendo, preguntando de qué forma pueden ayudar. Pero, claro, lógicamente nosotros estamos esperando a que Protección Civil sea la que, entiendo que es la que tiene que coordinar todo, y yo estoy a la espera de que me vayan informando en qué podemos ayudar, y según me vayan diciendo, así haremos.

Hi ha un telèfon, per cert, que acaba d'habilitar Renfa pels afectats o familiars de l'accident. És el 9101020. 9101020 és el telèfon de Renfa per a afectats o familiars de l'accident ferroviari. Podeu seguir també aquesta hora connectats a l'antera de Catalunya Ràdio. Alcalde de Urda, Manuel Galán, gràcies per acompanyar-nos. Gracias a ustedes, también. Aquesta és l'altra, a veure qui viatjava en aquest tren i què és el que acaba passant. L'alcalde ens deia que hi hauria unes 390 persones a un vagó i 171 a un altre. David. Bé,

estem sota l'impacte de la tragèdia, encara no coneixem tot l'abast, que pinta molt malament, francament, i tot plegat. Això, en aquestes primeres hores, el primer que s'ha de solucionar, evidentment, és tota aquesta tragèdia, la gent afectada i la gent ferida i morta, que pinten que seran molts, però acte seguit ja és previsible que s'obrirà amb gran soroll una altra vegada el debat dels trens, perquè és veritat estem parlant de l'alta velocitat que és l'elit dels trens espanyols en poc temps hem tingut dos accidents gravíssims i per tant en el conjunt aquest país té un enorme problema amb tot el que té a veure amb els trens, cosa que és sorprenent, jo sempre ho comparo. Amb l'aviació, l'aviació és d'un grau tècnic molt més dificultós que els trens i que tinguem aquesta d'allò vol dir que fallen moltes coses alhora des de fa molt de temps i aquest és un debat que aquest país l'ha d'afrontar d'una vegada perquè això és tercermundista Junts

acaba d'anunciar que suspèn la roda de premsa prevista per avui davant d'aquest accident recordem que Frijo està previst que d'aquí una hora passegi pel centre de Barcelona però ja ho ha anul·lat també, també ho ha anul·lat. Doncs, en fi, són reaccions polítiques. David Madí, gràcies per acompanyar-nos. Seguirem també en aquest especial. Per cert, el president Sabadella també ha anul·lat la seva agenda. Situacions molt complicades. I camí a Toledo i tenim la Paula Brujats. Paula, bon dia.

Què tal? Bon dia, Ricard. Doncs sí, estem baixant cap al punt de l'accident, on calculem arribar d'aquí una mica més d'una horeta. La situació ara mateix, el que et puc explicar, Ricard, és que el govern espanyol parla de situació molt greu a aquesta hora. Confirmen almenys aquestes 10 persones mortes, però donen per fet que seran més. Ja explicava aquí fa una estona que Emergències de Castellalamancha parla de 39 víctimes mortals. La situació, diu el govern espanyol, és greu i les primeres hipòtesis apunten a un error humà. Des del centre de control. És el que hauria originat aquest xoc entre aquest Irio que estava aturat a la via una mica abans d'arribar a Toledo i aquest AVE que li hauria impactat per darrere i que ha provocat que diversos vagons sortissin volants pels aires. Aquesta és la reacció que estora en privat de fons del govern espanyol. La situació és molt greu, ens diuen. Recorda moltíssim l'accident de principi d'any a Damuz, com a mínim aquestes 10 persones mortes, però des del govern espanyol donen per fet que seran. Moltes més. A aquesta hora també el govern espanyol que ha suspès tota l'agenda. Pedro Sánchez suspèn, els ministres suspenen tots els actes que tenien previstos per aquest matí i Òscar Puente ha reunit d'emergència el Ministeri de Transport per fer tot el seguiment d'aquest gravíssim accident.

Ara també ho deia l'Eva Pomares perquè just m'ho ensenyava, com estaves explicant, Paula, que el país treballa en aquesta hipòtesi principal, que seria un error humà com a causa de l'accident, però és sorprès perquè un error humà si hi ha un sistema de seguretat automàtic que fa que un tren freni si s'acosta a un altre vol dir que el tren no anava en automàtic? No ho sabem, són preguntes que deixo a l'aire Enric, ara el que ens diu el

Ministeri és que s'haurà de veure si hi ha hagut algun error en el sistema automàtic de frenatge

El fallar passa manual i podria ser que no hagués frenat.

Exacte, però tot això, insisteixo, són fons del Ministeri de Transport que estan reaccionant a aquesta hora, diuen que és inexplicable el que ha passat i que estan indagant quin és l'origen d'aquest tràgic accident, però apunten a aquesta hora aquest error humà des del centre de control.

Sí, és un error humà que s'ha produït perquè ha fallat primer un error que no és humà. És el sistema. Sí, sí.

Això és el que cal aclarir ara. Acaba de passar abans de les 9, per tant, és precipitat, també ens diuen des del Ministeri, ja treuen una conclusió, però de moment aquesta primera hipòtesi va en aquesta línia de si el tren estava aturat a la via perquè hi havia algun error. En el sistema automàtic, com tu deies, de frenada, i això obligava que es reaccionés manualment des del centre de control, doncs si és això el que ha fallat i ha provocat aquest accident que, recordeu, és la mateixa línia Andalusia-Madrid que hi va haver. L'accident de Damuz, que va deixar 46 persones mortes a principi d'any. Un accident que romp i que suspèn del tot aquesta prepa electoral. I, per tant, un matí molt i molt complicat. Moltíssima preocupació des del govern espanyol per un accident que es repeteix amb el que ja va passar al gener. I encara crec que era abans d'ahir que el ministre Òscar Puente insistia que la seguretat a l'alta velocitat espanyola doncs estava garantitzat i que deia que hi havia molta més circulació perquè hi ha diverses companyies circulant, però ell insistia que era segur i que no hi havia risc que repetís un accident com el que vam veure a principi d'any. Gràcies, Paula. On et trobes ara, Paula? Fins ara. On et trobes, on et trobes? Mira, estem sortit ja de Madrid i crec que en menys d'una horeta, em diu en Pol Marsà, company de TV3, que baixa amb mi, que trigarem una miqueta més, una horeta i mitja, intentarem arribar fins al punt de l'accident, a veure si ens hi podem acostar, Ricard, perquè, clar, ja has vist les imatges, això és una zona al mig d'un camp, no està a prop d'un nucli de. D'un municipi, però sí que ens diuen ja que a Urda estan habilitant un pavelló per atendre ferits, per atendre també familiars. No sé si heu comentat que Renfe ja havia posat a disposició aquest telèfon per persones que vulguin preguntar per familiars seus que viatjaven al tren i per donar tota l'assistència a possibles víctimes d'aquest accident.

Doncs gràcies. Per cert, que hem parlat també amb diferents testimonis al llarg d'aquest especial que estem fent a Catalunya Ràdio, Francisco Cárdenas, d'UGT, ens deia que en situacions així els trens frenen automàticament i que alguna cosa estava passant amb els sistemes de control.

Nosotros no frenamos, nos frenan los trenes. Por lo tanto, no debe pasar eso nunca. Y ha pasado, pues ya tenemos situaciones que aquí algo ha pasado. Entonces eso es lo que se tiene que analizar y tal, y son los sistemas de seguridad. Algo pasa, pero ya una detrás de la otra.

I parlàvem, just conèixer aquesta notícia, amb el Jordi Quintana, és un català que es trobava en aquest tren, que ha patit de primera mà l'accident i que és un dels supervivents. Jordi, bon dia de nou. Hola, bon dia. Ens deies fa una hora que estaves a la zona, que no sabies què havies de fer, que no tenies instruccions. Ha canviat alguna cosa en una hora?

Doncs ara fa tres minuts la Guàrdia Civil ens està agafant les dades del document d'identitat i sabem quin vagó anàvem. Estan esbrinant a veure si anàvem acompanyats d'algú per saber si trobem a faltar algú. Ens han dit que no podem marxar d'aquí, que hem de fer aquest procés i ens estan filtrant per saber aquesta informació. I aquesta és l'última notícia que tinc ara mateix. Com estàs tu, Jordi? Doncs ja m'ha donat salvació, ara em comença a fer mal tot el cos. Abans només tenia un parell de cops, ara em fa mal l'esquena, la sensació. Tinc molta tristor i, bueno, molt agraït de seguir viu.

En aquests moments el que recomanen és sobretot tranquil·litat, respirar i estar tranquil, perquè al final, com dius tu Jordi, si et trobes bé és l'important, és un cop molt dur, i segurament això té les seves seqüeles, per tu segur que en tindrà, però ara mateix tranquil·litat, perquè com deies tu podies ser molt més greu, per tant has d'estar també tranquil en aquest sentit, són les recomanacions que fan. Correcte. Jordi, què és el que faràs?

Doncs ara estic esperant que vingui la meva xicota de Madrid, que ja fa una hora que m'ha dit que vindria cap aquí, i quan hagi passat el filtre i ens diguin què podem fer, la meva empresa, com que això era un viatge de treball, m'ha dit que vagi a la mutua, que em facin un examen, si algun cop, pel cap o alguna cosa d'aquestes invisibles que diuen, i que m'agafin cesa tranquil·litat, que ho digereixi.

Jordi, gràcies, una abraçada. Només volia saber com estaves i si havia canviat alguna cosa, doncs anem informant al llarg del matí. Una abraçada. Molt bé, gràcies, bon dia. Eva. Crida l'atenció,

però evidentment estem en el primer moment, és a dir, aquí per davant hi ha investigació tècnica, judicial, segur, vull dir, hi ha moltes coses a dir, però és exactament la mateixa línia, la Madrid-Seville, que alhora és la línia més antiga. De l'AVE es va inaugurar l'any 92 de totes maneres una cosa per dir coses diferents però una cosa que s'ha ressaltat Espanya és el segon estat d'AVE quan es va posar en marxa el govern popular també com un projecte de transport ideològic per centralitzar. Tot a Madrid i a partir de Madrid. El primer és el Japó. I ho deia un dels sindicats que ho ha entrevistat. L'economia no és exactament la mateixa. Aquest tipus d'infraestructures necessiten moltíssima inversió, igual que les de Rodalies. Però d'alguna manera són hipòtesis perquè ara ningú sap exactament què ha passat. A mi sí que em crida molt l'atenció. Que el govern de moment estigui apuntant cap a una rada humana quan en canvi els sindicats ens han dit que tot això és automàtic i per tant potser seria una causalitat que fos amb aquest Madrid-Sevilla perquè això és un sistema centralitzat de control. Sembaria una rada humada al centre de control. Al centre de control. Clar, perquè els maquinistes ja ens han dit que els trens aquests tenen poc marge de maniobra per fer-los anar. Em sembla absolutament esgarrifós. Caldrà no només una investigació per suposat, sinó que fa molta por. Fa molta por agafar els trens. I això, a banda d'una qüestió emocional, també té altres derivades. És a dir, la gent, si al final no se sent segura per poder agafar un tren que necessita per anar a treballar cada dia i no té alternativa, això acaba en cadena, com ja hem vist després de l'accident de Gelida, que Rodalies ha perdut passatgers a favor de la P7, a favor de col·lapsar encara més les carreteres, Això té moltes derivades, sincerament. Després d'un dia com aquest, amb aquests testimonis que has entrevistat, però amb els que anirem veient al llarg de les hores, i esperem que no s'assumim més morts, però.

Mira, 46. Ara mateix, Protecció Civil de Castella-La Mancha eleva 46 els morts en aquest xoc de trens, en aquesta embestida de trens a Toledo.

Com faran demà, diguéssim, des del govern espanyol i des de DIF i des de Renfe, com faran per comunicar a la gent la sensació que deia el ministre aquesta setmana de seguretat, no sé si vostè pateixi, xiquis a les 5 del matí i vagi a agafar el tren, sigui alta velocitat o no, perquè clar, això ho acaba tacant tot, tacant tot el sistema ferroviari, no? Complicat.

El president acaba de fer un tuit dient que està seguint les informacions que arriben de l'accident ferroviari i diu que dona tot el seu suport a les persones afectades i als seus familiars, així com als equips d'emergència que hi estan treballant. Des de Catalunya, diu el president, que estan en disposició d'ajudar en tot allò que calgui. Montserrat. Bueno, primer recordar una cosa,

el PP no és el que posa en marxa tot aquest sistema d'AVE,

però és el que els té, efectivament, el posa en marxa Felipe González,

però qui l'extén a tot l'estat és els meus. Pensant, o sabent, o sense saber-ho, pitjor encara, que era un país que no tenia econòmicament la capacitat per sostenir una xarxa ferrovià d'aquesta mena, sobretot quan tothom reclamava que la doble xarxa de mercaderies i persones a nivell ordinari estigués vertebrant el país, que és probablement una de les millors maneres de consolidar un ascensor social, pel que sabem, i pel que funciona en altres països. Però bé, ara ja és tard. El que sabem de tot això és que, per molts motius, jo què sé, una via que estava malmesa, que no funcionava, que hi havia un tram que no estava ben soldat, o que no s'havia directament revisat, doncs que probablement hi ha una part de manteniment important. Ara, és veritat que en l'AVE parlar de la rada humana és una mica complicat, gairebé tan complicat com en el cas dels avions, quan es parla dels controladors aèris. Entre altres coses perquè una part important de tot aquest procés està automatitzat. És a dir, ara mateix ja un avió pot enlairar-se i aterrar sense que participi el pilot. Sabem que el pilot hi és perquè és una qüestió de la seguretat, de la tranquil·litat del passatge, però podria fer tot el viatge i, de fet, ja n'hi ha més que proves d'això. En el cas de l'AVE, probablement també. I seria probablement més interessant que ho fes. Però, esclar, si el sistema no funciona, si es col·lapsa, si com ara nosaltres a la universitat hem tingut, diverses universitats hem tingut un problema amb totes les plataformes educatives, no sabem encara. Exactament el perquè, també l'hauríem d'esbrinar, tot això pot col·lapsar en un moment determinat. I aleshores comencen a dir-se uns als altres qui és el que tindria la culpa, quan en el fons sabem que estem treballant com si fos un país molt ric, amb unes estructures que serien de país molt ric, que cap altre país s'ha permès com el nostre, i que sí n'hi ha, com és el cas del Japó, funciona sempre. No hi ha una errada. Impecablement i sistemàticament. És a dir, sempre. Quants accidents han tingut? Zero. Allò de risc zero, que diuen en l'àmbit de la prevenció de riscos laborals. Risc zero, doncs això.

En una economia que ho pot suportar. I a nosaltres no. Segurament, no? Quan es fa aquest projecte, tu em dius, és una manera de. No, és que aquest projecte ha costat tants milers de milions que ha anat en detriment no només de les rodalies, també de la mitja distància. I només cal que passessis per Catalunya o per Espanya i veies des del negoci de l'AVE anar-hi, totes les estacions, que vol dir una falta de servei als usuaris, totes les estacions que s'han arribat a tancar. I aquestes estacions abandonades que s'han arribat a tancar acaben repicant també, per exemple, en el despoblament rural, en l'Espanya vaciada i en la Catalunya buida. Per això et deia tenir un temps mitjà de transport públic. Que l'altra xarxa funcioni. El que passa és que a Barcelona. Però no va fer una cosa a costa de l'altra, per una qüestió econòmica i també ideològica,

però un projecte ideològic. Ideològica, perquè Barcelona-Madrid era una cosa que es requeria, que funcionés, al final tampoc funciona, perquè abans eren dues hores i mitja, després tres i mitja, ara no se sap en quin moment es pot aturar, i jo he estat set hores en un viatge cap a Madrid. Per tant, la incertesa des del punt de vista econòmic, que això és un intangible del que no es parla però que també existeix, i aquest altre, que ens col·loca en una situació dramàtica que és, que ja no estem parlant de pèrdua d'hores, sinó de pèrdua de vides.

De moment, com dèiem, un error humà estar al centre de control és el que seria la tesi que s'apunta com la causa de l'accident, però també és veritat que si al moment de la topada en aquell tram se circulava amb el que s'anomena bloqueig de senyalització, doncs fa difícil d'entendre què és el que ha passat. El portaveu del sindicat d'UGT del sector ferroviari, Francisco Cárdenas, en declaracions al matí de Catalunya Ràdio, apuntava que en circumstàncies normals un tren no hauria de poder embestir un altre.

El tren que viene detrás nunca puede llegar a alcanzar al otro. Existen sistemas automáticos. Si yo no freno, me da igual, me freno el tren. El tren me da unos segundos, me da una orden. Yo tengo que frenar. Si no freno, porque mira, me decís tan. Me llena el tren solo. Es decir, que no sé, aquí algo muy raro ha pasado y los detalles no han llegado, pero las imágenes que llegan son demoledoras.

I en aquest sentit el director de tèrminos al Centre d'Estudis del Transport, Joan Carles Salmerón, apuntava en aquest mateix sentit.

És impossible a nivell tecnològic que un tren, que un tren, xoqui amb un altre. A nivell tecnològic els trens funcionen gairebé de forma automàtica i més amb les tècniques d'alta velocitat. I ens pot recordar en un primer moment, i salvant les distàncies i a l'espera dels tècnics, una mica l'accident d'en Grois, en què en aquell lloc hi ha una causalitat tecnològica que pot provocar un accident d'aquestes característiques.

És el tercer accident amb víctimes mortals d'aquest 2026. Aquest xoc entre dos trens d'alta velocitat a la línia Madrid-Sevilla, uns dos convois que han xocat el municipi d'Urda a Toledo, més ben dit, un embestit a un altre, per darrere, segons ADIF, aquesta és la teoria, i a falta de confirmació oficial, doncs ja tenim moltes víctimes mortals, no tenim la xifra absoluta, però sí que Protecció Civil, per exemple, de Castella i la Manxa, eleva fins a 46 els morts en aquest xoc de trens a Toledo.

Especial informatiu amb Ricard Tostrell.

I, per cert, Santiago Pascal manté la seva agenda. Diu que no utilitzarà el dol.

A Blanchard ens pregunten el nostre secret, però aquí no hi ha secrets. Hi ha cacau com a ingredient principal, sense lletra petita. Elaborem la xocolata artesanalment a Barcelona i tot comença amb la selecció directa del cacau a orígens, com el perú, el congo o Nicaragua. Quan treballes amb ingredients de qualitat, no et cal res més. A Blanchard no hi ha secret, hi ha cacau.

Soc francesa i fa 6 anys que visc a Catalunya. Tinc un fill petit, però quan el renyo en francès no em fa ni cas. Un dia li dic en català, prou, no toquis això. I es va quedar parat, com dient, això ha de ser important. Aleshores ho vaig entendre. El català és un poder. I em vaig apuntar a un curs per adults. Ahir em van posar una multa i crido al policia, prou, no faci això. I em diu, el català molt bé. La zona hablava, no tant.

Si vols aprendre català o certificar el teu nivell, t'informem sobre les opcions disponibles. Truca al 012. Davant del dubte, la millor resposta. Generalitat de Catalunya.

Una tardor molt super amb un Super 3x2 a Supercori per Cori Supermercat al Corte Inglés. Només del 28 d'octubre al 10 de novembre tens un 3x2 a milers de productes d'alimentació, drogueria i perfumeria. I a més a més, un 25% de regal en una gran selecció d'articles. Consulta amb les condicions. Supercori per Cori Supermercat al Corte Inglés. Quan compres bé, ho trobes més bo.

No és només un reality. Aquí hem vingut d'aquí. A guanyar! Tampoc una cursa més. És la travessa que posarà els nostres vips al límit. Vaig al límit amb tu.

La travessa Expedició Tramuntana. Ja disponible a la plataforma 3CAT.

6 minuts seran 3 quarts d'11, som al matí de Catalunya Ràdio en aquest especial que estem fent per 3catinfo i també per Catalunya Informació explicant aquesta última hora d'aquest xoc de dos trens a Toledo que ha obligat a interrompre la línia d'alta velocitat Madrid-Andalusia. Ara mateix Protecció Civil de Castella i la Manxa eleva fins a 46 els morts en aquest xoc de trens. Podem saludar Ramiro Aurín, que és vocal de l'Associació d'Enginyers de Camins i director del periòdico Engenyeria. Ramiro, què tal? Buenos días. Què tal, bona? No, pots parlar català. Parlo català, parlo català. Som barcelonins. Bon dia, bon dia, Ramiro. Què creus que ha passat, Ramiro?

Bueno, és molt d'hora, primer, no? Això està clar. Em sembla una mica canalla parlar tan ràpid de falla humana. Em trobo realment agosarat, trobo molt agosarat, perquè parlar de falla humana vol dir que li poses la responsabilitat d'un munt de morts que hi haurà, perquè ells, les imatges, si són terrorífiques, hi haurà molts morts. I per tant, de moment, ha sigut molt exagerat tenir l'obsedia de dir que ha estat un fallo humà i que una persona responsable d'això. Quan sabem que l'LCTAB, el sistema de seguretat, estava variat. El sistema. LZB, que és el Sistema Fundamental de Signalització i Control, estava deviat i treballaven amb l'ASFA, que és un sistema més rudimentari, diguem-ho així. D'entrada, sabem que hi havia algun error. Com han dit companys de diversos orígens, des dels sindicats a qui sigui, està tot molt automatitzat. Un alcance, que vol dir que empaites pel darrere, un tren empaita pel darrere l'altre, Realment molt complicat. Que s'ha saltat un semàfor vermell, comenten en algun lloc per justificar això, però no ho sé. Haurem de justificar-ho, però s'ha de justificar molt bé, per dir que ha passat això, que algú s'ha saltat un semàfor, una cosa evidentment on estava.

El que hauria passat és que algú ha aixecat el sistema de bloqueig.

No? Bueno, d'entrada és que no funciona el sistema bo, per entendre'ns, i resumim així que serà el LZB. Sí, sí. Aquest no funcionava, estava averiat, d'acord? A partir d'aquí, doncs ja comencem a jugar.

Però no funcionava i es pot sortir amb el tren amb normalitat?

Bueno, estava averiat i hi ha sistemes alternatius, menys segurs, però hi ha altres sistemes, diguem, els sistemes són redundants d'alguna manera. Són redundants però no en el sentit exactament igual de seguretat, entens? O sigui, no. No parlem del mateix. Són redundants, però uns són millors que d'altres. I l'ASFA, que és el sistema que sembla que funcionava, en principi és bastant pitjor que l'LFB, que era el que estava variat. La pregunta és per què estava variat. La pregunta que fas tu és pertinent. Es pot sortir sense aquest sistema en marxa? Evidentment sí que es podria sortir, en més d'allò que van fer després de l'accident d'Ademus, que era que anaven tots els trens més a poc a poc, doncs recordes que trigaven de partir de Barcelona, trigàvem 4 hores perquè anàvem, hi havia trams que anàvem a 80, no? Sí, això, i després, qui decideix que un tren surt o no? Bueno, control, control de tràfic d'ells mateixos. Però això s'ha dit, eh? Això s'ha dit, claro, això s'ha dit, sí, sí, això s'ha dit. I bueno, en principi, en principi, tindria que funcionar, doncs bueno, tindria que funcionar eh. El sistema alternatiu hauria de funcionar? Doncs sí, correcte, però. ¿Pot fallar? Sí, pot fallar. Ja ha fallat altres vegades. Ja ho sabem, que falla de tant en tant. Insisteixo, a mi, en aquest moment, que es digui que tenim poca informació és correcte. Sabem, a mi, això m'ha dirat de dintre, que el que ha fallat aquest sistema, l'LZB, estava averiat.

La pregunta bàsica, és a dir, si tots els sistemes de seguretat haguessin funcionat, aquest xoc de trens no s'hauria produït. No, evidentment no. Per tant, a partir d'aquí ja podem construir les hipòtesis que vulguem. Però el que ha fallat és un sistema de seguretat.

Exactament. D'entrada, el sistema més alt frena els trens automàticament ell mateix. El sistema més alt no funcionava. I en algun moment entra dins del sistema uns sistemes de seguretat que ja depenen de persones. És a dir, per tant, pot haver passat que realment una persona així falla, pot passar. Una vegada que el sistema automàtic de debò, que és el LZB, no funciona, doncs aleshores ja depèn que tu estiguis al cas, Doncs bueno, pot ser que no estiguis al cas. Sí, sí que pot ser, clar que pot ser, no? Pot ser. D'entrada, s'haurà de demostrar, veure, i em sembla una mica, insisteixo, canalla, perquè com que estem en eleccions, a veure si coloquem en mort amb algú, home, està feo, no?, que diria la meva àvia, no? No em sembla. Ho dic perquè crec que el més important són les persones que ara mateix estan pensant si el mort s'hi cau amb ells, o quina responsabilitat acaba de caure. Quan el problema de folles, també ho acabeu de comentar en algun dels comentaris, és que el manteniment de la xarxa ferroviària sabem que és dolenta, per això han passat coses, aquest últim any han estat passant coses, coses que quan no n'hi ha mort no ens entenem de les coses que passen.

Però aquí, Ramiro, per exemple, en el cas d'Androis, qui va acabar pagant la pena d'això va ser el maquinista. I es va absolve l'exdirector, sobretot, de circulació de DIF del seu moment. I el que està dient vostè és. Bueno, a veure, aquí hi ha algú que ha autoritzat que aquest tren podia circular amb seguretat.

Això és el primer. I el segon, però l'altre és, per exemple, el tema del pobre maquinista de la catàstrofe de Santiago. Doncs què passa? És veritat que ell d'alguna forma es despista en un moment donat perquè té que atendre el telèfon i en aquella curva tal, però això passa perquè el sistema automàtic no estava funcionant. Perquè el sistema automàtic fa que en determinats punts tu no puguis anar a més velocitat, bla, bla. Si el sistema automàtic superior, anem a dir, estigui. Estigui al cas. O sigui, m'entens? O sigui, que sí, que al final. Realment, el d'Androids va fallar el maquinista, sí. Si el maquinista hagués estat perfectament al cas, hauria pogut evitar l'accident.

I, per tant, Ramiro, l'accident d'avui s'assembla més, diries, al d'Androids que al de Demuth? S'assembla més? Té més característiques semblants a l'accident

d'en Groix que a la de Muz? A veure, conceptualment sí. Per què s'assembla més? Perquè parlem que el sistema superior no funciona i, per tant, és possible que hagin entrat en joc les capacitats personals, individuals, de les persones que estaven gestionant el moment, diguem, no? Jo crec que s'ha de posar l'èmfasi, perquè això sempre pot passar. Després direm, oh, que tal l'error humanos, perquè és que ho fem tot automàtic, perquè com ens lloguem tantes coses quan amb això hi ha 300 km per hora, que, home, és que les coses han de ser automàtiques, i amb redundància i amb garanties. I quan no, quin és el problema? Home, perquè el manteniment no és l'adequat, en parlem, clar, al final. Sempre algú li caurà amb algú el mort, i és que no m'agrada haver dit aquesta expressió justament ara, però és que.

No, però és molt rellevant el que dius, Ramiro, perquè al final políticament engròs és el 2013, per tant això era Partit Popular. Per tant, enmig d'una campanya electoral com estem, no ens estranyaria que d'aquí a res comencem a baixar el fang amb un Òscar Puente recordant que en Groix era el Partit Popular i amb un Partit Popular o Vox tirant tot això al soi Òscar Puente. I això ja és un desastre absolut del punt d'estat.

Perdona, el que ja està passant, i és un fet, és que li estan parlant abans d'una investigació seriosa que ha estat un fallo humà i està sortint també d'ADIF. Això també està sortint d'ADIF, igual que nosaltres. Per tant, ja enfoquen cap al maquinista. Exacto. Bueno, el maquinista O el del centre de control, sí. Clar, exacte. Si és un problema que més alta el semàforo és el maquinista, si és un problema de control. Què passa? Que des del centre de control, si tot és automàtic, l'únic que has de fer és mirar que tot va a puestos. Mira, ens arriba més informació.

Em diuen fons, en aquest cas de la investigació, que una persona del centre de control. Hauria donat l'ordre a l'AVE de seguir avançant, tot i que l'Irio estava aturat. Com que havia fallat el sistema automàtic, el control era manual.

Era centre de control o era maquinista?

Hauria fet cas a una decisió d'algú del centre de control.

No, el maquinista, al final, si no està automatitzat tot, ho ve ell, el centre de control. En cas normal, si no passa res, si no es despista, si no bla, bla, bla, bla. Això és lo normal. Saltar-se un semàfor vermell, home, complicat. I, per una banda, complicat. I, d'altra banda, home, no pot ser que depengui que un tren a 300 km per hora pari davant que el maquinista se n'adongui que allò està vermell. Perdoni, no sé, xerria una mica, no? No, no. No toca. Té més sentit lo del fallo del centre de control. Que no funciona la seguretat principal, l'ECB, i a partir d'aquí la gestió es fa més complexa, més complicada, i que algú es pot equivocar. Bueno, és possible. És possible. De totes formes, trobo molt lleig que a mitja recerca, a mitja investigació, estem traient dades buscant cap d'atur. No sé. Feo, perquè la persona que estigui estava treballant, bueno, estic segur que no tenia cap problema. De percepció per mala praxis, sinó que s'ha equivocat, no? I no ho dic perquè, si no, Despreguis hagi d'assumir les seves responsabilitats, que les haurà d'assumir,

però és el teu moment, no? Ramiro, no hi ha doble filtre? És a dir, no hi ha un sistema de seguretat que pogués evitar aquest xoc? És a dir, quan salta un, no hi ha una doble verificació?

Bueno, n'hi ha una altra, n'hi havia l'ASFA, que no sé, no et puc dir tècnicament, mentre que l'LZB és d'un automatisme pràcticament total, l'ASFA no té mentides. No sé exactament en quin moment deixava de ser tal. Havia sentit inclús algun comentari també d'algun company des de dintre que inclús podia ser que hagués fallat en certa mesura l'ASFA. L'ASFA és el segon sistema, per entendre'ns, que és bastant inferior al primer, però és un sistema de seguretat també. És un sistema de seguretat també. No és prou redundant, està clar que no és prou redundant. És a dir, hi ha un moment en què entren les persones. Els sistemes de seguretat hi ha l'automatisme total i després hi ha un moment en què continua. Seguretat, però entren les decisions, el control, més el control aèri, no? Més el control aèri, per entendre'ns el que els posava un exemple també de la navegació aèria i aquesta diferència. Bueno, ja el moment en què tal? Això és en el que estem ara. Insisteixo, jo crec que informativament, no sé, perquè m'hi passaré el dia parlant a puestos, s'ha de posar una mica d'èmfasi en el respecte amb els professionals que estan involucrats i que més tard o més d'hora, bueno, tindran. Tindran a l'escortini de quin ha estat el seu desempeñ, no? Mentrestant, o sigui, aquesta mena de loteria de rifa de a veure qui li va tocant primera, s'havia saltat el vermell al maquinista, que és el primer que ha sentit por ahí, ara diuen que el centre de control. Evidentment no ha estat l'un o l'altre, si hi ha hagut falla humana, ha estat o maquinista o ha estat central de control, no hi ha més. Dit això, no sabem res. Què sabem ara? Poca cosa. Sabem poca cosa més enllà de la desgràcia. Però això seria.

Potser l'exemple és molt vulgar, però seria comparable que un avió aterrés a una pista on hi ha un altre avió?

Bueno, diguem que la diferència és que probablement el pilot en condicions de visibilitat normal ho veuria. Amb mala visibilitat, que també és veritat que aterren sense visibilitat a vegades, seria el mateix. Mira, per això l'exemple que has posat és un aterratge sense visibilitat natural, que ho fan, i hi ha un avió parat allà i tu no el veus i l'altre l'empaita pel darrere. Sí, se semblaria bastant amb això.

I ara mateix, Judit, perquè hi ha gent que té por agafar el tren amb el que està passant, vostè creu que és important també explicar que és un sistema segur, el de Rodalies, per exemple, a Catalunya?

Mira, la diferència amb el Rodalies nostre, que és el Rodalies de tot arreu, és que la velocitat és molt diferent. Amb la qual cosa, el sistema no és millor, en absolut. El millor del sistema de rodalies no és millor. El que passa és que els efectes no tenen res a veure. Un xoc a 250-300 km, o a 200, com va ser el d'Alemut, és terrible, i un xoc a 70, doncs, bé, mira. Vostè parlava de manteniment, no?, al final. Si fem una fotografia. Sempre és manteniment, i en el cas de rodalies, el tema és menys greu. Menys greu des del punt de vista de la letalitat, perquè en el cas de Gelida, per aquí va morir el maquinista, per aquí li va caure tal.

Ja entenc que diu menys greu, però el que vol saber la gent és si no és greu agafar un tren.

Bueno, home, jo sí que l'agafaria. Ara mateix agafaria més tranquil un Rodalías que un AVE. Un AVE, mira, jo he d'agafar un per venir a Barcelona un dia d'aquest, i la veritat és que de cop pensava, coño, ara no ho sé, tinc que fer un pensament. En canvi, Rodalías, jo sí que l'agafaria si tingués necessitat, perquè no crec que no prenem no prenem risc de prendre mal i valga la redundància, no? Bàsicament, bàsicament no. Jo sí, és a dir, a resumir, jo tingués que agafar-ho de l'IAS demà, pues el tornaria a agafar.

Ramiro Aurina és vocal de l'Associació d'Enginyers de Camins i director del Periódico d'Enginyeria. Gràcies, Ramiro. Una abraçada. Gràcies a vosaltres, que em vulgueu. Doncs aquesta és la situació. Sembla ser que seria un error humà. De fet, avui haig de dir que s'ha comunicat molt ràpidament l'origen d'aquesta causa. Potser massa i tot.

Però fixeu-vos quina paradoxa. L'automatisme. I en aquest nivell de sistema que ara ens explicava el Ramiro, que seria, no dic perfecte, però també era perfecte, no? Hagués impedit una cosa d'aquesta mena. Com no funcionava, van optar per un, que no sé per què ha de ser menys segur, que depèn de la persona humana. Nosaltres, com a humans, tenim tendència a desconfiar de l'automatisme. Ja dic que els pilots podrien ser prescindibles ara mateix en segons quins vols, però no prescindim, no? Suposo perquè vam veure la pel·lícula Capitán Soler que ens deia que, en el fons, un humà ens pot rescatar quan hi hagi un problema o un defecte en els sistemes informàtics. Però resulta que justament el fet que no funcionés el sistema, que va de forma radicalment automàtica, ens va dur a un en el que pot haver-hi, no sabem en quin nivell, pot haver-hi una errada humana. I això des del punt de vista de la nostra relació amb les màquines, de la nostra relació amb la intel·ligència artificial, de la nostra capacitat per ser d'alguna manera realment autònoms amb competència, ens diu moltes coses, perquè probablement una part. De la incompetència humana té a veure amb aquesta competència de les màquines que ens fa cada vegada relaxar més ja ho veiem amb els nois a l'escola ja ens ha dit també Pisa aquesta capacitat de l'ésser humà per relaxar-se perquè un altre ja ho farà i quan li toca fer-ho ja no té la mateixa habilitat perquè l'ha perduda perquè l'entrenament ja no és el mateix.

Passa que emergències de Castella-La Manxa confirmen que han activat el nivell 2 del pla Platecam d'emergències en situació operativa i això vol dir que, per exemple, ja es permet l'activació de l'OME que sembla que demanaran. Ara, de veritat, també un telèfon perquè els familiars puguin trucar i demanar informació.

El que no em sembla normal és que al final aquí haguem de fer un rànquing a veure si és millor que puguem agafar un avió i els controladors aèris no caiguin, si Rodolías, bueno, com que va tant a poc a poc i de fet no arriba a la majoria de llocs, doncs. Tampoc és l'alternativa. És que és fort. No sé, no? Mentrestant se van en prova ja, no? Hi ha cotxe sense conductor. Sí, sí. S'ha sentit que ja funcionen els taxis. Bueno, i a Madrid es va cobrar en provar aquesta setmana o comença a fer proves.

El tema és que aquí ets més segur el sistema automàtic que l'humà. Sí, sí, sí.

Al final el sistema automàtic que l'humà. A mi em sembla que queden moltíssimes preguntes encara per respondre. Fa falta més explicacions abans per part de DIF, que és qui ha de donar les explicacions, abans de derivar-ho en una errada humana o no, perquè tot això ara mateix són especulacions. És normal perquè els mitjans, els passatgers, la gent que ens està escoltant vol saber què ha passat. No, no, és normal que estiguem especulant. Aquí falta una investigació i també voldria dir que falten assumir responsabilitats ja. Estem parlant d'un any on hi ha hagut tres accidents ferroviaris amb moltes víctimes mortals o sigui aquí recordàvem l'accident a Galícia van agafar era un senyor però escolti'm una cosa les responsabilitats polítiques què passa? que en aquest país tampoc passa encara que tu vagis apilant i deixem així de cru morts damunt de la taula tampoc ni així ni així. Per tant, calen més explicacions. Quan s'extingui la investigació conclosa crec que calen responsabilitats polítiques i, com deies, Ricard, sí, sí, això acabarà en el fang de la campanya. De fet, Vox ja l'hi ha posat, no? Vox no ha anul·lat l'agenda perquè diu que. No ha anul·lat l'agenda perquè ell vol seguir fent. No cal. El Partit Popular

sí que l'ha anul·lat, la visita de Feijo a Barcelona, Junts per Catalunya ha anul·lat la roda de premsa, el president Salvador Illa ha anul·lat la seva agenda. Tot bé.

Vox no. Tot bé, pocs no, però és evident que això acabarà dins la campanya electoral. Segurament també és lògic, perquè el que és incomprensible des del punt de vista del ciutadà és que estiguin passant aquestes coses. És incomprensible i és tràgic. I jo insisteixo, els usuaris del tren que en aquest país, vull dir Catalunya, són milers i milers cada dia, què pensaran demà quan es lleven a les 4 del matí?

És una de les preguntes que ens farem a aquestes properes hores. Ara continua aquest especial a Catalunya Ràdio. Agradec a l'Eva Pomares, periodista. Eva, què tal? Gràcies per acompanyar-nos. I també a Montserrat Nebrera, de Gana de la Facultat de Dret de la Universitat Internacional de Catalunya. Gràcies per acompanyar-nos. No, gràcies. Farem una pausa de mig minut i de seguida ens hi posem a les 11 al matí de Catalunya Ràdio en aquesta programació especial.