El matí, de 10 a 11 h (Magazín) - 29/10/2026

Preocupats, els que som usuaris de tren,

que potser ja ho intuíem, però que després d'escoltar en aquest expert, doncs. Encara més. Encara més, sí. Deia, fa una setmana jo t'hauria dit que són molt segurs els trens. Avui no. Perquè diu, és impossible el que ha passat. És impossible que passi.

Ha dit això? És que aquesta tragèdia aquesta tragèdia també evidencia que hi ha una cosa molt sensible, molt nuclear, que és. I molt perillosa, que és que l'Estat no t'està garantint un mínim bàsic, que és la seguretat. És a dir, i més aplicat als trens.

Fins ara. Hi ha una cosa més perillosa que això, que és la política, perquè aquí l'extrema dreta aprofita per generar més desconfiança a l'institució.

Però si falla, falla. Sí, és a dir, allò que dèiem, de la guspira i la pòlvora. Que la guspira no tapi la púlvora, però que la púlvora no tapi la guspira, tampoc. És a dir, que hi estan intentant incendiar, però que també hi ha uns elements, t'ho acaba de dir un expert, verídics, reals i contrastables, que no és una xarxa segura. I vaig al lloc més essencial. Rodalies no et garantia que arribessis o no et garantia que arribessis alhora. Però és que ara el TGB, perdoneu, no t'està garantint que arribis viu. I això és quan ja falla el sistema. Si l'estat, que és el garant de la seguretat en el trajecte que va d'una estació a una altra, no et pot garantir la teva pròpia seguretat, és que la fallada sistèmica és més profunda del que ens imaginem.

Però, a veure, també crec que estem avisats. El que ha passat, crec que ho han explicat

molt bé els tècnics que han parlat fins ara, Rodalies, la velocitat és la que és. Sí, sí. No estem parlant de 200 km per hora. I estem avisats. Rodalies és un sistema que cau, i clarament a Catalunya ho hem viscut, i sabem que això, hi ha un problema d'inversió crònica i de gestió crònica, és a dir, ho sabem, en som conscients. El que passa és que, clar, quan traslladem això a l'alta velocitat, el desastre es multiplica per 10, amb aquestes conseqüències. Però veníem avisats de Rodalía, sabem el que hi ha, i és una falta, repeteixo, crònica d'inversió. Jo tota la meva vida he viscut durant molts anys a l'entorn de l'R3, és a dir, la línia Barcelona-Potxerdà. Aquesta inversió crònica l'he coneguda gairebé des que tinc gust de raó. Aquesta falta d'inversió, no? Per tant, veníem avisats,

és a dir, que quan aquest tècnic diu que no són fiables els trens, és a dir, ha dit la frase, però tots almenys ho tenim, que aquí hi ha un problema estructural de fa molts anys i que ningú hi posa remei, i especialment a Catalunya, que passa que ara això.

Ha escalat a l'alta velocitat. I estem parlant d'una altra cosa. I crec que ens hi estarem tots d'acord, sense tenir un gran coneixement

tècnic, que al final l'última decisió en un model i en el moment que estem de la història no podem dependre de dues persones que decideixin elles en última instància.

És a dir, el model no pot arribar aquí. Tanta inteligencia artificial, tants models informàtics, tants sistemes de seguretat, aquí hi ha un fallo sistèmic i que ha de tenir conseqüències estructurals, també. Francesco Badé ha dit això.

Marta.

És molt greu sentir algú que és expert dir aquestes coses amb aquesta contundència i a més vull dir que ell parla en coneixement del que diu i del que fa i escoltar-lo com a usuària, no només com a periodista sinó com a usuària habitual, com vosaltres també sereu, dels trens d'alta velocitat que els agafem prou habitualment i que pensem que sempre ha estat un mitjà segur. Perquè confiem en l'infraestructura i en com funciona el sistema, doncs clar, et dissa amb una sensació complicada, perquè evidentment no és qualsevol persona dient no, no, no, ara tinc por d'agarrar el tren, jo entenc que això sigui una preocupació que tingui molta gent, però clar, quan un expert en la matèria t'ho confirma, doncs tenim molts problemes, molts problemes com a societat, com a país, i com a. De portes que va fora quina imatge també se projecta perquè sempre havíem pensat que l'alta velocitat a Espanya funcionava perfectament i era un exemple per a la resta de països i clar, evidentment aquestes coses diuen una sensació molt complicada jo només dir que estic d'acord en el que deia que aquesta persona em deia també que. Que ho ha dit també una mica ell, que pensaven que això podia haver passat moltes més voltes i que no ha passat per circumstàncies, però la caiguda del sistema ha passat més vegades i això és un problema perquè evidentment tot passa manual i ahí depèn de la gent que està pendent del que està passant. I jo crec que això és el problema principal, que un sistema caigui d'aquesta manera, que no sigui una cosa habitual, però que faciliti que sigui una cosa que passa en determinades circumstàncies, i que això que va passar ahir, que l'expert ha dit, això no hauria de passar, i passa. Evidentment, la imatge que s'està projectant és molt complicada i jo crec que, a banda d'assumir responsabilitats, que jo crec que això és, evidentment, s'han de pensar o s'han de reformular moltes de les coses que se fan ara mateix.

Ara escoltarem també maquinistes i també parlarem també amb un apèrit judicial, perquè a partir d'ara també hem de saber qui assumeix aquestes responsabilitats a nivell judicial. Ara en parlarem, però abans anem cap a Urda. Marta Viana, bon dia de nou.

¿Qué tal? Molt bon dia. Ara mateix, Ricard, aquí han habilitat una sèrie de tanques per delimitar la zona de periodistes, perquè, com us deia, amb altres connexions hi ha moltíssima gent, moltíssims periodistes que estan cobrint aquest accident i ho han fet per separar les feines que estan fent la Guàrdia Civil, els bombers i l'OMI per no interferir. Ara mateix hi ha drons sobrevolant aquest punt. De control. També la unitat canina, que ja està treballant amb sis gossos. Ara fa una estona ho deia l'Esther Padilla, portador del govern de Castellà-La Manxa, aquí al Matí de Catalunya Ràdio, que ara és una feina molt i molt delicada la que faran amb els gossos, perquè ja no busquen supervivents, sinó el que estan buscant ja són cadàvers, són mostres biològiques. Estem pendents d'un balanç, d'una actualització de com ha anat realment la nit, i també pendents de la visita del líder del Partit Popular, Alberto Núñez Feijó, que en principi ha de ser a tres quarts d'una.

L'enema d'aquest accident al matí de Catalunya Ràdio. Volem posar també l'atenció en quins seran els passos a fer a partir d'ara per aclarir-ne les causes i també per depurar les responsabilitats que siguin necessàries. Saludem a aquesta hora Meritxell Codina, pèrit judicial. Meritxell, bon dia. Hola, bon dia. I gràcies per acompanyar-nos. Quines són les proves clau que han d'ajudar a aclarir el que ha passat?

El més important és poder conservar tota aquella informació que pugui aportar detalls, que pugui aportar dades, que pugui ajudar a dibuixar una composició del que ha passat. En els moments justament anteriors, immediats i posteriors, i a partir d'aquí intentar reconstruir el que ha passat per entendre quines han estat les falles o on es pot haver obviat algun protocol o algun procediment.

I en el lloc dels fets, s'han de preservar molt de temps aquestes proves?

El primer que cal és prestar assistència a les víctimes. El que seria un escenari ideal seria poder conservar l'escena tal com la trobes en el que hi arribes. Certament no sempre és possible perquè el que passa per davant és excarcerar les víctimes i donar-los tota l'assistència que necessitin i, per tant, a vegades en aquestes tasques no pots conservar l'escenari tal com te'l trobaries. Però, més enllà d'això, ja no potser conservar-ho en el lloc. Sense moure-ho d'allà, sinó poder prendre totes les dades, tota la informació que sigui necessària en el lloc on han passat els fets, i més enllà d'això, si hi ha peces o altres elements que calgui investigar, sotmetre proves funcionals o el que es consideri. Oportuna aquest cas, doncs, si t'anigo a un lloc on es puguin conservar bé, on la custòdia estigui garantida i on es pugui dur a terme tota aquesta tasca d'investigació, tant la judicial com la tècnica, amb totes les garanties.

La investigació judicial i la tècnica segueixen camins diferents?

Certament sí. És a dir, els que som pèrits en investigació d'accidents el que promovem és la seguretat i, per tant, el propòsit d'aquesta investigació no és un altre que entendre quines circumstàncies han rodejat l'esdeveniment, quins factors poden haver estat contribuents, causes latents, petites escletxes de seguretat que han passat per alt, poder emetre recomanacions per evitar. Que això torni a passar en el futur i, per tant, el propòsit és molt clar, no? Seguretat, millorar, evitar accidents futurs. En canvi, les investigacions judicials que es fan tenen un altre propòsit, no menys important, però que és diferent, que pot anar a buscar. Les responsabilitats, per depurar-les si convé i per determinar altres aspectes diferents. Per tant, sempre diem que la investigació de seguretat mira al futur per evitar que torni a passar, la investigació judicial sol mirar cap al passat per reconstruir el que ha succeït i determinar les responsabilitats que siguin necessàries. Des del mes de juliol,

Espanya compta amb un nou organisme, que és l'autoritat independent per la investigació tècnica d'accidents i incidents, que és l'ITAT, que és un organisme creat precisament per garantir la independència de les investigacions tècniques. Com funciona exactament aquest organisme?

Aquest organisme, aquesta nova Autoritat d'Investigació d'Accidents, com bé has dit, és de molt recent creació. S'ha constituït aquest estiu. Certament era una reivindicació històrica dels professionals del sector de la investigació d'accidents. Fins ara comptàvem amb comissions d'investigació, com podia ser la CIAH en aviació, la CIAF en. Els accidents ferroviaris, i en aquest cas ens trobàvem amb una cosa que cridava l'atenció i era una dependència funcional dins del mateix Ministeri al qual pertanyen les autoritats ferroviàries o l'autoritat aeronàutica i per tant responen a una mateixa estructura de responsabilitat. I això en algunes ocasions sembrava un dubte, més o menys d'alguna, però sembrava de si les recomanacions que sortien d'aquestes investigacions de seguretat certament abarcaven i tenien l'abast que havien de tenir o potser no es deia tot el que caldria dir. Llavors, aquesta independència funcional que esperem que arribi amb laïtat d'una manera efectiva haurà una nova era en les investigacions d'accidents de transports a Espanya justament perquè té condició d'autoritat. Una independència funcional i que esperem i desitgem que es doti de tots els recursos, tant materials com personals necessaris perquè aquesta independència estigui garantida i les investigacions es puguin dur a terme amb molt més rigor que s'estaven fent fins ara malgrat que el personal tècnic en consta i deixa la pell.

I pel que fa a les famílies, quins drets tenen a l'hora de rebre informació sobre les investigacions que hi ha en marxa?

La unitat ha incorporat una cosa fonamental, que és justament aquest que anomenen la unitat d'atenció familiar o amb una denominació similar. Al final el que es pretén és també cobrir un petit busí que hi havia. A l'hora d'interlocutar amb les famílies, amb les famílies de les víctimes, amb les pròpies víctimes supervivents o fins i tot amb les entitats i associacions que normalment es creen després que passin tragèdies com aquesta per canalitzar i per organitzar determinades accions. Llavors, l'Eitat sí que preveu tota aquesta atenció, sobretot perquè hi hagi un interlocutor, tinguin accés a informació sobre la investigació, en determinats terminis i també durant el transcurs de la mateixa. Era un deute històric que l'Eitat pretén cobrir amb això. Repeteixo una mica, estem en una fase molt incipient de la etat en la que portem pocs mesos en què s'ha constituït i està molt bé que es prevegui aquesta unitat d'atenció a les famílies, però el que cal realment perquè això pugui funcionar i perquè aquest deute històric amb les víctimes quedi reparat és justament que hi hagi recursos i personal suficient per poder donar aquest tipus d'atenció.

Maritzell Codina, Pere Judicial, gràcies per acompanyar-nos. Gràcies, bon dia. Fem una pausa i parlarem amb maquinistes.

Avui l'Enigmarius feia petita quantitat que al principi nega, i la resposta era poc. Poc és un adverbi que indica en petita quantitat, però en posició inicial significa que no, que no pas. Poc t'ho dirà, si en sap la resposta. 773. De les 1.380 respostes rebudes, són encertades i, per tant, avui l'Enric Marius dona 13 punts per a la copa. Guanya el lot d'embotits del grup La Selva, Sílvia Rodríguez Solà, de Barcelona. I avui, els que no sou del lot, poc que te crec pas, ens heu dit nou, res, cap o xic.

El so de les esquelles d'un ramat, el caminet per dins el bosc, la brisa del mar a les galtes. Els espais naturals de Catalunya són un regal. Visitar-los fent ús dels recursos que ens ofereixen és gaudir-ne avui i conservar-los per demà. Informa't abans de sortir i segueix els itineraris oficials. Tota la informació a espaisnaturals.cat.

Papa, aquest catàleg de joguines és molt guai. Aquí té dibuixets i jocs i totes les joguines.

Ho estaven desitjant i ja és aquí el catàleg de joguines del Corte Inglés.

Nines, cotxes, bicis, robots, totes les joguines amb què somien els nens i nenes. Ja és aquí el catàleg de joguines del Corte Inglés. Vine a recollir-lo a

les nostres botigues. També disponible a la web i app.

Soc francesa i fa sis anys que visc a Catalunya. Tinc un fill petit, però quan el renyo en francès no em fa ni cas. Un dia li dic en català, prou, no toquis això. I es va quedar parat, com dient, això ha de ser important. Aleshores ho vaig entendre. El català és un poder. I em vaig apuntar a un curs per adults. Ahir em van posar una multa i crido al policia, prou, no faci això. I em diu, el català molt bé. La zona hablava, no tant.

Si vols aprendre català o certificar el teu nivell, t'informem sobre les opcions disponibles. Truca al 012. Davant del dubte, la millor resposta. Generalitat de Catalunya.

Recordar els teus éssers estimats no costa gaire, però ho diu tot. Ara a Lidl, els teus rams de roses, clavells, crisantems o variats des de només 2,99. Lidl. Val la pena.

Just quan obres la porta de casa i t'han preparat una festa sorpresa, just en aquell moment, ve a presentar-se el veí nou, que és un cantant famós. Què fas? Entres a la festa i li dius al famós que ja parlareu un altre dia? Et poses a parlar amb el famós i li dius als amics que repetiu l'entrada d'aquí una estona? Dues emocions són difícils de gestionar alhora. Per això, el nou doble de l'11 les separem. Primer tries un número de l'1 al 15 i descobreixes el premi. I després, si t'ha tocat, doble. Dos moments d'emoció per alegrar-te més al dia.

Olfe, ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat.

Una tardor molt super amb un Super 3x2 a

Una tardor molt super amb un Super 3x2 a Supercori per Cori Supermercat al Corte Inglés. Només del 28 d'octubre al 10 de novembre tens un 3x2 amb milers de productes d'alimentació, drogueria i perfumeria. I a més a més un 25% de regal en una gran selecció d'articles. Consulta amb les condicions. Supercori per Cori Supermercat al Corte Inglés. Quan compres bé, ho trobes més bo. El Matí de Catalunya Ràdio. Ricard Tostrell. Passen dos minuts i mig d'un quart d'ons al matí amb Jofra Llumbart, amb Joan Puigcercosa, amb Marta Bonforte i també amb Pere Rosinyol. Podem saludar a aquesta hora el Joan. Joan, què tal? Bon dia. Hola, bon dia. Joan, tu ets maquinista Rodalies Renfa. Ah, sí, sí. No vols dir el teu cognom. Explica'ns per què avui fas vaga. O no en fas?

Bueno, ja he vist el que va passar ahir i ja podeu veure exactament per on van més o menys els tilos. Més que res per reivindicar, efectivament, que falta més seguretat i no pot passar aquesta situació ni es pot tornar a repetir amb magnitud després del que ha passat ja. I, bueno, de tot el que ha passat l'últim any, efectivament.

Ahir a la tarda coneixíem això que el sindicat se va mantenir aquesta vaga i hi havia altres sindicats que el que deien és que potser era millor desconvocar-la per fer-ne una més endavant Sí,

això desconec el que es farà o deixarà de fer però al final al fi és això buscar més seguretat entenc que més endavant després del que ha passat es farà una altra però al final al fi és el mateix intentar. Que no torni a passar aquestes coses i demanar sobretot més seguretat i no tindre de treballar en aquestes situacions tan degradades.

¿Tu consideres que hi pot haver perill en alguns llocs per on has de conduir quan agafes el tren?

Perill com a tal, no, però clar, quan falla el sistema, efectivament, llavors aquesta situació cada cop es va degradant més i pot haver-hi un fall humà o alguna altra situació. Llavors, que l'interès és que la infraestructura estigui el més adaptada possible i el més modernitzada perquè no passi en aquest tipus de situacions.

La situació a la infraestructura, hi ha molts experts que diuen que s'està deteriorant també per una manca d'inversió. No sé si tu en el teu dia a dia, Joan, això ho notes. És a dir, si tu notes com cada dia que passa la xarxa no està tan cuidada.

Sí, això no és de nou, sinó que és una cosa de fa molts anys enrere. Amb el seu temps, jo considero que es va invertir molt amb alta velocitat i es va deixar davant del que és la xarxa convencional. I ara, efectivament, ja s'estan fent obres, l'únic que considero que és la TAP. I pel que vam veure ahir també, amb el tema de l'AVE, també ja anem tard. És una cosa que s'ha de fer ja en previsió i no arribar a aquests punts de deterioro de la xarxa i, sobretot, del sistema de seguretat.

Pel que fa a l'accident de Toledo suposo que has sentit aquests àudios que s'han filtrat que van parlar amb el maquinista de l'AVE sinistrat i el centre de control de DIF no sé si en això creus que consideres que el maquinista tenia marge per fer alguna cosa tenia algun marge?

Complicat amb aquestes velocitats, amb un tren d'aquestes característiques pot arribar a tardar 4 km com frenar. Entre que el veus o no, és molt complicat arribar a poder fer alguna cosa. Probablement no va a tindre màgia de res.

Quan sents el ministre de transports, per exemple, que surt de seguida i diu que ha estat d'un error humà, què és el que penses?

Bueno, jo el que entenc és que es van filtrar aquestes relacions per treure responsabilitat, però al final el que hem d'entendre tots és que. Si no hagués fallat el sistema, no haguéssim arribat a aquesta situació tan degradada. Que no es culpa, i no sé exactament qui tindrà la culpa, encara està en investigació, i probablement es tras d'un fall humà, però el que no pot ser és que arribem a aquesta situació. Tenim uns sistemes, com és l'LSTB en aquell cas, I el que pot ser no pot ser que no va ser simplement aquell dia, sinó en anterioritat ja està denunciat que s'ha fallat relativament més d'una vegada. Joan, gràcies per acompanyar-nos. A vosaltres, que vagi bé, bon dia. Saludem també el Jordi Valero,

que és maquinista jubilat de Rodalies. Jordi, què tal?

Bon dia. Hola, bon dia. Mira, doncs, us voldria fer algunes precisions sobre el que ha estat realment aquest accident. Això es tipifica com un alcance. L'alcance és una cohesió d'un tren contra un altre que circula per la mateixa via i que està parat o està en marxa, no? Un tren cohesió no peu darrere amb un altre. Això és relativament freqüent, marxa a la vista, marxa de maniobres, a poca velocitat, i són accidents que no solen tenir conseqüències, no solen tenir víctimes, i podríem dir que poden passar a tota la xarxa de diferents 3 o 4 anys. Un tren a plena marxa col·lisiona amb un altre a la màxima velocitat, com ha passat aquí a Urdó. Això, per tenir un historial arrancant, ens hauríem de retreure als anys 40 o 50. Per comparar-ho a on pot passar ara, aquestes coses passen en xarxes ferroviàries com les de la Índia, les de Bangladesh, les del Paquistan, que són xarxes molt sobrecarregades, però que tenen unes instal·lacions de seguretat molt precàries. Jo ahir, quan vaig veure això, em vaig, com a formador, que he estat de Renfe, he estat subjefe de dipòsit, he estat formador de personal de conducció durant 30 anys, em vaig quedar esperbarat perquè encara no dormo pensant què hem fet malament. I té resposta? Sí, sí, té resposta perquè la cosa no és un fet puntual. Ahir, en el centre de control d'alta velocitat de Totxa, hi ha una persona que comet un error.

Bé, en el puesto de mando no hi ha persones que cometin errors. Comet errors al puesto de mando. L'actuació era un postremando, jo he estat treballant tres anys en uns sistemes de control molt diferents dels que hi ha ara, en sistemes de control manual, i allà es basava en personal de moltíssima experiència, molt experimentat, que simplement tenia uns telèfons per regular la situació i inclús no tenia ni comunicació amb el maquinista. I aquests fallos no passaven. Per què? Perquè es complia rigorosament tota la reglamentació. Actualment estem treballant més o menys bé, estem traient el servei, si no passa res, si es fa el dia a dia, si tot funciona. Però ha quedat vist que quan hi ha una perturbació greu, la capacitat de resposta no és la correcta. I ara faré un diagnòstic. Falta de formació. Del personal directament relacionat amb la circulació, operadors i maquinistes, falta de reciclatges que no es fan per manca pressupostària i falta de simulacres. O sigui, tenim a la gent, sap fer la feina del dia a dia, però no sap donar la resposta adequada quan hi ha unes perturbacions. Això ho estem patint dia a dia. Amb petites avaries, amb petites incidències, i ahir aquesta manca de coneixements per part del Centre de Control de Totge i per part del maquinista del tren de l'AVE que va col·lisionar,

va provocar una tragèdia com les que no es veien des de fa més de 70 anys.

Deixi'm portar-ho, li agraeixo molt les explicacions, perquè són molt clarividents, i crec que ho està explicant d'una manera molt clara. Portant-ho a casa nostra, l'R1, que és la línia que vostè també havia conduït, que és la primera línia de tren que hi va haver a Catalunya, quins són els punts més crítics que es trobava vostè circulant per l'R1?

A veure, l'R1 inexplicablement encara té gran part del seu traçat en via única. Això es podia haver resolt de manera no traumàtica i no es va saber resoldre en el seu moment i en aquest moment és un conflicte polític, ajuntaments, ferrocarrils, en què està en un punt mort. Una via única amb una línia saturada de tràfic com la R1. Normalment no passen accidents perquè, diguem-ho, els sistemes de seguretat són els correctes avui en dia, però sempre hi ha un risc, és molt més poden passar molt més problemes. Sobretot si hi ha incidències, que no vol dir accidents, que, esclar, paralitzen totalment la via perquè només n'hi ha una per circular. Per tant, l'actuació prioritària de la R1 seria acabar. Una cosa que es va fer l'any 1988, que es va fer a Mataró-Arenys, i acabar de fer-la d'Arenys a Blanes, per fer-la una línia molt més segura, però sobretot molt més versàtil, molt més ràpida. Pense que un tren entre Mataró i Blanes, aproximadament uns 15 minuts de marxa cada tren. I pel que fa a la seguretat, és una línia segura? Sí, sí, sí, és una línia segura perquè tenim un sistema de bloqueig automàtic per CTC que és totalment segur. Tenim una nova part de via doble, tenim un sistema de bloqueig de lliberació automàtica per contador d'eixos que bloqueja la via si no ha passat totalment el tren, ha arribat totalment el tren a una estació. Tot això és totalment segur. Els problemes poden sorgir quan això no funciona, hi ha alguna avaria, aleshores passem, i faig un simul, o sigui, quan en una cruïlla d'alguns carrers hi ha un semàfor que la regula, quan deixa de funcionar aquest semàfor, hi ha unes normes de circulació que diuen com s'ha de circular per aquesta cruïlla. El que hem de tenir clar en el ferrocarril, és més complex, però és exactament el mateix, hem de tenir clar que quan no funcionen les instal·lacions de seguretat, què s'ha de fer. Quins procediments s'han de fer. Evidentment, això va fracassar totalment ahir al matí. O sigui, hem de tenir les instal·lacions de seguretat i hem d'estar preparats per fer front a quan fallen aquestes instal·lacions de seguretat. La circulació és igual de segura, l'únic que és una mica més engorrosa i una mica més lenta. Però la circulació, si es fa bé, és totalment segura, vagin o no vagin els elements de seguretat.

Amb la perspectiva que vostè té, ¿creu que als últims temps hi ha hagut també aquest deteriorament preocupant a l'estat de la xarxa ferroviària?

Sí, bueno, hi ha una manca de manteniment, això és evident. Hi ha una manca de recursos. A la xarxa ferroviària es fan moltes coses, però no s'inverteixen manteniments. Això és un. Diguem, la xarxa que té, la xarxa ferroviària espanyola, en aquests moments estem construint centenars de quilòmetres de vies d'alta velocitat per Múrcia, per Almería, per Extremadura, en què, com avui, passaran 4 o 5 trens al dia, que no tenen cap sentit. I tot això és en detriment del manteniment de la xarxa que hauria de ser potent, que són les xarxes de ruralies i les xarxes de mitja distància, que són les que transporten la gent i les que necessita la població.

Jordi Valero, maquinista jubilat, gràcies per acompanyar-nos. Molt bé, i a vosaltres. Doncs crec que tenim una fotografia bastant nítida d'on som ara mateix, Ofra.

Sí, no, has entrevistat el primer maquinista, el que em sembla que estava en vaga, no? Sí. Només vull dir una frase que és tècnica. Les dues úniques organitzacions que avui han mantingut la seva agenda prevista es diuen VOX i CMAF.

Com va dir Ben Schuster, un intel·lectual molt conegut, no hace falta decir nada más. És veritat, és veritat. A l'hora, diguem, hi ha un comitè d'empresa, hi ha un suport dels treballadors, i em sembla que, en aquest sentit, mantenir el que és una reivindicació legítima en aquestes condicions fa un flag favor també a la pròpia causa, per pura lògica, en el sentit del que està dient en Jofre, que com a mínim mereixia. Tres dies de suspendre tot en la mesura en què hi ha hagut una tragèdia d'aquesta magnitud. Aquí no hi ha raons sindicals que puguin explicar que això no s'hagi fet, no. Marta?

Sí, jo crec que, evidentment, ha estat molt clar en les coses que creu que ha fallat el sistema i per què hem arribat a aquesta situació. I jo crec que és cert que el dret de manifestació hi és i de vaga, però en una situació com aquesta, jo crec que aquestes coses s'han de pensar dues voltes, perquè, sobretot, per a mi, per al. El malestar social i sobretot les famílies que tenen cara que anar a una situació tan complicada com aquesta que és enterrar els seus morts.

Ens seguirem parlant en aquesta hora i mitja de programa que ens queda. També d'aquí a pocs minuts ens acompanyarà Patricia Playa, periodista especialitzada en comunicació de crisi i també en parlarem de com s'ha comunicat tot plegat en el moment en què Ada Colau acaba de demanar la compareixença també d'Òscar Puente a la Diputació Permanent del Congrés dels Diputats. Jofre Llumbar, Joan Puig Arcos, Marta Bonfort i Pere Rosiñol, gràcies per acompanyar-nos. A vosaltres.

Som Trescat.

Buena entrada en la Champions de los Seminuevos, David. Gran vientazo, Marcos. Pasada, todo listo para un gran encuentro en Locación Plus. Primer acercamiento, estudia la jugada. Entra en el área, se la ha quitado sobre la línea. Qué barbaridad. Increíble. La asistencia ahora tiene que ser clave. Buena venta. Buena venta, buena venta. ¡Ojo! ¡Marcha el Seminuevo para casa! Venga por más. Venga.

Tu no ets només una pòlissa, ni nosaltres una asseguradora més. Funcionem com un model cooperatiu de metges i usuaris sense ànim de lucre, on ens cuidem entre tots al llarg de tota la vida. Assistència sanitària, la dels metges i la teva.

La fruita i verdura d'Aldi és fresquíssima i té un preu inconfessable. Incomparable, Al. Som el súper que més abaixa els preus dels frescos. No calia corregir-me en públic.

Aquesta setmana, els navíos a 3,35 als 300 grams.

I les coixetes de pollastre a 2,45 als 750 grams.

Aldi. Cap a què costa comprar bé? Torna un any més Gastronòmic Fòrum Barcelona.

Si formes part de la restauració, l'alimentació o el food service, no et pots perdre l'esdeveniment de referència del sector.

Més de 450 empreses expositores, demostracions en directe, ponències, debats i les veus més

influents de la gastronomia. Gastronòmic Fòrum Barcelona, del 2 al 4 de novembre, al recinte de Gran Via de Fira de Barcelona.

El Club Capravo fa 30 anys i per celebrar-ho els dies 29, 30 i 31 d'octubre et regalem el 20% de la teva compra per nils i espatlles, peces senceres acumulat a la teva targeta Club Capravo. Només amb el Club Capravo, més estalvi per tu. Vols estalviar amb mi? Capravo.

Les guerres, els nous feixismes, la IA. Hem entrat en un punt de no retorn per la humanitat i el planeta? Emmy Internacional 2024 a la millor sèrie documental de format curt. Punt de no retorn, de Raúl Gallego Avellan. Tercera temporada disponible a la plataforma 3CAT.

Si dijous hi ha Champions femenina, dijous hi ha la TVG, la transmissió de la Germà.

Després d'una nit de premis a la pilota d'or, el Barça vol continuar manant a Europa.

Segueix tots els partits del Barça a la màxima competició continental amb l'equip liderat per Sònia Gelmà i la narració de Ramon Salmurri.

Avui, a partir de dos quarts de nou del vespre, Q Barça a Catalunya Ràdio. La transmissió de la Gelmà.

Passen 4 minuts a dos quartons, ara mateix en directe el president de Castella-La Mancha, Emiliano García Paja, i també el president del govern espanyol.

de Castilla-La Mancha, 60 ja estan de alta i 50 permanecen permanecen todavía en distintos niveles de preocupación. Pero con la noticia también para nosotros positiva, siempre con prudencia, de que los cuatro. De los 15 en Código Rojo, los 4 que preveíamos con más gravedad están evolucionando positivamente, de manera que somos algo más optimistas en cuanto a su resultado final. Estamos más esperanzados. En el día de ayer vivimos una catástrofe que sin duda ninguna ha producido un estado de shock en toda España, comprenderán. Los servicios movilizados y coordinados por la Coordinación de Emergencias de la Consejería de Administraciones Públicas llegaron a 1.300 efectivos. Solo en medios sanitarios, 150 medios terrestres, entre ambulancias, uvis, soportes vitales básicos y 7 helicópteros. Siete helicópteros, con el dato añadido de que pudimos incluso hacer hasta ocho transfusiones de sangre en el mismo vuelo de los helicópteros, cosa que realmente es muy satisfactoria. El proceso que queda es de identificación ya bajo autoridad judicial y el Instituto Forense es de identificación de. De los fallecidos que lleva su propio protocolo muy estricto como todo el mundo sabe que entiendo además y es por lo que queremos además trasladarle un especial ánimo a las familias que están esperando que se está cumpliendo con la ley de forma estricta y rigurosa. Sobre todo porque a lo largo de la noche en los trabajos que han hecho los bomberos hoy han hecho la unidad militar de emergencia los técnicos en los trabajos han aparecido

lógicamente más restos humanos aunque. Por decirlo de una manera que se pueda entender, parciales. Y por tanto hay acumulados, además de los cadáveres, restos humanos que se tienen que ir identificando y señalando. En definitiva, los trabajos que quedan hoy por hacer son movimientos de grúa, sobre todo sobre el vagón que queda volcado, No pensamos que pudiera haber más fallecidos debajo de ese pero siempre lo digo con la prudencia. Y estamos también razonablemente optimistas de que la evolución que se va a producir de los enfermos sea en sentido positivo, mejor desde luego de lo que preveíamos ayer por la noche. Todo con la prudencia lógica del momento. Quiero, antes de dar la palabra al presidente, transmitirles un agradecimiento personal y muy sincero a toda la gente que a título personal. Se ha volcado, empezando por el récord absoluto de donaciones. Aprovecho para decirle a la gente que tenga interés y lo pedimos de verdad que sigan donando, que lo hagan en los siguientes días por la caducidad de las plaquetas, que son de 5 y por tanto se va a seguir necesitando sangre, pero se ha donado en muchos sitios en España y particularmente más de 2.000 registrados aquí en el área sanitaria. Y agradezco, por supuesto, a los servicios sanitarios, a los operativos de Infocan de Castilla-La Mancha, a Geacan, a la Guardia Civil, a la UME, a la policía, a los bueno, del conjunto de los 1.300 efectivos movilizados,

la enorme coordinación. La movilización no es que fuera ni buena ni mala. Ni estuvo bien ni mal, simple y llanamente creo que estuvo como tiene que ser y eso es lo que debe quedar. Ahora lo más importante es acompañar también a las familias de las víctimas mortales y de los heridos, como va a hacer también Su Majestad el Rey en el Hospital de Toledo a última hora de la mañana. Hacerlo porque evidentemente lo que no se puede olvidar es que estamos ante una tragedia humana, ante todo, y es lo que todavía nos corresponde seguir abordando desde las administraciones públicas. Muchísimas gracias. Ahora mateix al presidente del

Gobierno español, Pedro Sánchez.

Bien. No, no, está bien, está bien. Muchas gracias, presidente, y gracias, consejero. Quería, en primer lugar, agradecer a los medios de comunicación toda la información que están dando ustedes a la ciudadanía española y particularmente a los familiares de las víctimas, porque en efecto su labor en situaciones. De tragedia humana, como ha dicho el presidente Emiliano García Páez, son fundamentales. Desde el punto de vista de la Administración General del Estado, ayer lo dije también en la comparecencia y agradezco también esta reunión del CECOPI, está todo el Estado volcado en la respuesta en una triple vertiente. En primer lugar, de respuesta ante la emergencia, ante esta tragedia humana, para. Levantar, por desgracia, los cadáveres que se han producido ante esta fatalidad, ante esta catástrofe, por supuesto también en su identificación, en la filiación de las personas heridas, en su asistencia sanitaria. En segundo lugar, el conocimiento y el esclarecimiento de cuáles han sido las causas que han originado este terrible accidente ferroviario y finalmente, y será un punto posterior, en lo que es el resacimiento, al menos desde el punto de vista material, que la Administración General del Estado dé a los familiares de las víctimas de esta terrible tragedia. Desde la Administración General del Estado, desde el primer momento pusimos en marcha el Plan General Estatal de Emergencia de Protección Civil, movilizando a elementos de la UME, de la Guardia Civil, de la Policía Nacional y, por supuesto, de todo el sistema de protección civil.

Que por supuesto han estado bajo el mando y la coordinación de la Junta de Comunidades de Castilla-La Mancha y todo el operativo que distintas administraciones han puesto en marcha para dar una respuesta rápida, urgente y eficaz a esta tragedia. Y ahí quisiera de nuevo, como ha hecho el presidente, agradecer de corazón toda esa coordinación, esa profesionalidad de todos los servidores públicos de las distintas administraciones que sin duda alguna están dando lo mejor de sí mismos. En segundo lugar, también recordar que desde el punto de vista de Renfe se puso en marcha el plan de asistencia a las víctimas de accidentes ferroviarios y también de familiares, habilitando un número de teléfono para poder informar a los familiares de las víctimas y, por supuesto, también un centro de asistencia a los familiares en distintas estaciones de la línea AB Madrid-Sevilla. Me consta que también la compañía privada AIRIO ha hecho lo propio y me consta también que ADIF ha hecho lo propio con puntos de asistencia a los familiares de las víctimas y personas que están interesadas, lógicamente, en saber exactamente el estado actual de este accidente. Agradecer de corazón a los servicios de asistencia psicológica la labor que están haciendo a los familiares de las víctimas, también a los trabajadores públicos que, por ejemplo, durante toda esta madrugada y en el día de ayer estuvieron en el lugar del accidente. Creo que en muchas ocasiones se nos olvida esa labor que hace la

Cruz Roja, también a SEM 112. Bueno, yo quisiera también agradecer y reconocer su trabajo porque es fundamental. En una situación tan trágica como la actual. Y finalmente, pues trasladar, por supuesto, a toda la ciudadanía el que toda la Administración General del Estado, todas las instituciones que pertenecemos al Estado, desde el pequeño municipio al gobierno de España, Estamos trabajando día y noche para no solamente dar una respuesta a los familiares de las víctimas, sino por supuesto también para esclarecer hasta el último detalle de esta tragedia y por supuesto reforzar la seguridad para que esto no vuelva a suceder. Nada más y muchas gracias.

Doncs acaba aquí la compareixença del president espanyol, Pedro Sánchez. A aquesta hora hi afegim també en conversa Montserrat Nebrera. Bon dia, Montserrat, com estàs? De gana de la Facultat de Dret de la Universitat Internacional de Catalunya, també col·laborador d'aquest programa, Toni Bolaño, periodista des de Madrid. Bon dia, Toni, com estàs? Hola, bon dia, que tal? Oriol Marc, subdirector del Nació, bon dia. Què tal? Molt bon dia. I Arturo Puente, periodista del diari Ponés. Hola, bon dia. D'entrada, no sé com esteu veient ja el joc polític que hi ha sobre la taula. Vox, que en el seu moment no va decidir tocar ni una coma de la seva agenda, va seguir com si fos un dia normal. I amb diferents tuits, per exemple, de Rufián o de De Colau, ja demanant compareixences i fins i tot dimissions del ministre Òscar Puente. Montserrat.

Bé, abans he sentit el president del govern dir que això és una fatalitat. Ja entenc que la paraula pot tenir significats molt diversos, però jo crec que això no és una fatalitat. I estàveu parlant abans a la tertúlia justament de la crítica que es feia a Vox, i no sé, em semblava un sindicat per haver continuat, La universitat també ha continuat. Hem fet classe, hem tingut un seminari, ara es farà un minut de silenci a les 12, totes les universitats ho faran. La vida continua i la política continua. I jo soc de l'opinió que qui menys pot reclamar neutralitat un temps, un dia, dos dies, tres dies, és el govern d'aquest país. Perquè això no és solament una fatalitat. El que ens ha explicat el maquinista jubilat és quelcom molt més greu. És un tipus de manteniment que no solament si una via va bé o malament. Això pot passar demà a la de Barcelona-Madrid o a qualsevol altra. Perquè té a veure amb una manca de capacitat de reciclar i de mantenir al dia uns sistemes que van més enllà de com està una catenària. I això reclama responsabilitats. I aquestes responsabilitats giren directament o s'adrecen directament a aquest govern. Que no recordem com vam criticar o es va criticar des dels carrers a l'11M just abans d'unes eleccions. Que allò no era una manipulació política i a la major part de la gent li semblava que era absolutament adient. Ara. Hi ha un altre, i és descavalgar aquest govern de les institucions. I crec que el que creu que això és legítim ha de mantenir la seva agenda. I no passa res, hi haurà un que la mantingui i d'altre que no. Però això d'ara girar el focus cap a que un partit polític o un sindicat faci o no faci.

Ha dit que les xifres, per exemple, no se les creurà, ha dit Vox, per exemple.

Les xifres de queda mort. A lo millor s'equivoquen quan el discurs, però el que no podem criticar és que algú decideixi que això és un tema d'estrictíssima campanya electoral. Fora del govern, una gent que té un personal no reciclat, no adistrat a les institucions, que té un sistema cacau, però què és això? Però què és això, la línia d'alta velocitat?

Què és això? És un element, Toni, et deixo parlar, però Francisco Badea, expert en seguretat ferroviària, fa pocs minuts deia això en aquest programa davant de la pregunta de si ara mateix és segur o no pujar un tren a Catalunya i a Espanya.

Y yo le diría que a día de hoy no. De hecho, yo tendría serias dudas en subirme a un tren porque esto que ha pasado aquí podría haber pasado en otro día y en otro contexto porque claramente hay un problema estructural. Toni. A ver.

Jo crec que el president del govern ahir va estar bé quan va dir que no és assumible per un país com Espanya dos accidents en un any. Si no és assumible, cal començar a posar les coses a sobre la taula. Amagar-se darrere d'una errada humana o d'una errada tècnica no és la solució per al ministre Puente. El ministre Puente. Jo crec que per dignitat política hauria de dimitir avui mateix. Després, La xarxa de ferrocarril d'alta velocitat, potser de totes, però la d'alta velocitat jo crec que és víctima de l'èxit, del seu fracàs en la liberalització. O sigui, estava pensada per tenir una freqüència de trens de cada quart d'hora, ara té trens cada cinc minuts, i no estem donant l'abast i no s'està fent d'una forma raonable. Després, la reacció política. Evidentment que això tindrà conseqüències polítiques i és un acte polític, però jo crec que es pot fer, igual que va fer ahir el senyor Feijó, de fer un discurs dur, però fins i tot prudent, i ningú té cap dubte que el senyor Feijó el que vol és que el senyor Sánchez marxi, I una altra cosa és fer algo repugnant com ha fet Vox. I dic repugnant, no m'estaré en paños calientes, com es diu, perquè, clar, ha començat a dir organització criminal, que és un assassinat organitzat, o sigui, ja està bé, ja està bé. Però no podem normalitzar, si no dimiteix el senyor Puente, no podem normalitzar.

No hi ha només els accidents, sinó normalitzar les averies que constantment pateixen els usuaris, que es crema un lavabo, que es crema una màquina, que es crema un vagó, normalitzar les incidències a les vies, que les tenim cada dia, i ho sé de bona fe, de primera mà, perquè la meva parella viatja cada setmana a l'AVE Barcelona-Madrid, normalitzem els retards. O sigui, ara arribes en tres hores llargues a Barcelona i dius, mira, doncs no he arribat malament, home, has arribat més de mitja hora tard. Potser ens hem de replantejar més coses. O sigui, on està el corredor mediterrani? Se'n recordeu d'això, eh, Ricard? Hi havia un corredor mediterrani que no hi ha manera que acabi d'agafar forma. I tenim un sistema radial col·lapsat al costat de la capital, a Madrid. Home, jo crec que avui el president Sánchez faria bé en anunciar la dimissió del ministre Puente i faria bé en dir-li a Europa que la liberalització. No pot costar vides, i com costa vides, tirem marxa enrere.

Oriol. No sé si és tant un problema de la liberalització del servei, sinó també que tu tens una xarxa, en el cas de Madrid-Sevilla, inaugurada per l'Expo del 92, i a vegades fer les coses és car, però mantenir-les encara és més car, i quan tu fas de l'alta velocitat un estandard del transport a Espanya, el que has de fer és, evidentment, presumir d'aquesta xarxa quan funciona i mantenir-la per poder continuar presumint que aquesta xarxa funciona. Quan es va intentar fer el TGV a la Meca, per exemple, les empreses espanyoles hi van apostar. Per què? Perquè tenien una experiència prèvia que funcionava i ara no funciona. Recordem que fa tan sols uns anys, quan tu arribaves 5 minuts tard per culpa de l'AVE, Renfe tornava als diners. Arribar. 5 minuts tard segurament és el millor dels escenaris i això és un problema gran. Pel que fa al que deies a tu, Toni, sobre Vox, jo també trobo que és execrable fer campanya d'aquest estil, atribuint els morts al govern espanyol. I sobre la dimissió del ministre Puente, la veritat és que l'escenari que descriví. Vies Tutoni, de manera molt precisa sobre el malfuncionament de la xarxa, crec que això funciona per dues vies, per entendre'ns. La primera, que és, efectivament, aquest any, no només per l'accident de Demut, sinó abans, durant i després, hem tingut notícies pràcticament cada setmana de retards grans a l'AVE, de malfuncionament de la xarxa, d'incidents que fins ara no es produïen, de problemes a la xarxa que fins ara no s'havien pogut detectar, amb el sentiment aquest que agafar un tren. És cada vegada menys segur, o almenys tens aquesta percepció quan hi puges, o quan sents incidents d'aquest tipus, que no tens cap mena de ganes d'agafar un tren d'alta velocitat a Espanya, i segon, tot aquest panorama d'entesc que ara afecta l'alta velocitat, a Rodalies fa molts anys, que si el ministre ha de plegar per uns retards, potser hauria d'haver plegat quan mor un maquinista gelida a principis d'aquest any, o quan cau un llamp a Gabà, i Rodalies peta durant tres mesos consecutius. Per tant, jo crec que això, la falta d'explicacions amb Rodalies és tan palmària que sí, l'alta velocitat, perquè afecta la concepció aquesta radial que es té en el transport públic a Espanya, que és a través de Madrid. Però si el ministre Puentes se l'ha de jutjar pel funcionament de Rodalies, fa molts mesos que hauria d'haver plegat. Sí, i després que és un ministre que, clar, el veiem, l'hem vist, no, Toni? Per exemple, ja sé que ara estem barrejant coses, no? Però van al xou del Marc Giró, va fer una broma del trens com s'apagaven, no té res a veure, evidentment, amb el que ha passat ara. Però sí que molts catalans que agafen rodalies cada dia, doncs els va sentar que era una broma una mica desagradable. Et pots sentir insultat. I això es va acumulant, no? I per tant és un ministre que també va acumulant la sensació que tenim un problema molt greu, que cal una inversió com la que ja està vent, però que cal molt més, que cal accelerar-ho molt més, i que hi ha uns maquinistes

que se senten insegurs, i per tant. Però hi ha un afegit, eh, Ricard, en aquesta situació, i estic molt d'acord amb el que ha dit l'Oriol en aquests moments, o sigui. És veritat. Però clar, ahir quina sensació vaig tenir jo sentint el ministre Puente? Com és una cosa, és una errada humana. Mira, fa una estona Ricari, ja ho dic així, em diu, a fons del govern, no hi ha dimissió perquè no hi ha mala gestió. Perdó? Que no hi ha mala gestió. O sigui, amagar-se darrere d'una errada humana. Home, a veure, tothom es pot equivocar, però aquesta errada humana ve motivada per la caiguda del primer sistema de seguretat, d'un segon sistema de seguretat que és alternatiu, que és el que atura els trens, i a partir d'aquí, diguem-ne, aquesta cosa increïble que va passar durant aquests 17 minuts i 25 quilòmetres. Perfecte. Però hi ha una responsabilitat política. Tens que assumir unes conseqüències polítiques. Si no ho vas fer, com deia l'Oriol, a Gelida, després del que va passar a Gelida, després del caos de Rodalies, a Barcelona, però també a Madrid. I aquesta situació permaneix malament rai. I la liberalització té una culpa, una culpa molt determinant. O sigui, abans teníem una companyia i una freqüència de trens cada 15 minuts. Ara tenim una freqüència de trens cada 5 minuts i això afecta el manteniment. O sigui, passen més trens, hi ha més pes a les vies, hi ha més desgast, hi ha més problemes. Hi ha inversió? Sí, però es veu claríssimament que insuficient. Doncs potser ens hem equivocat. França també ha fet la liberalització, però el 98%. Segueixen de la línia ferrocarrils nacional francesa.

Mireu, la línia que més trens passen d'Europa és l'Eurotúnel que passa pel carrer de la Mànega. Fixeu-vos que és una enginyeria complicada. Es va inaugurar l'any 91 i és un túnel sota el mar. En aquesta línia passen 300 trens diaris a 160 km per hora. Que és un terç dels que passen Madrid-Sevilla. Tot i que Madrid-Sevilla van una mica més ràpid en moments punta, però bueno. Vull dir, no és un problema d'enginyeria. No és un problema d'enginyeria. No és un problema que tu no puguis mantenir. No és un problema que sigui molt difícil de controlar. No, aquest no és el problema. Es fa a tot arreu. És un problema de cultura ferroviària, és un problema de com s'ha fet tota la política ferroviària a Espanya en els darrers 30 anys. Això és molt difícil de canviar. És molt difícil de canviar perquè això, evidentment, les responsabilitats polítiques s'han d'assumir absolutament totes. Jo crec que tothom sap que la campanya electoral està. Si no morta, mai no diguis morta, perquè fixeu-vos com van els esdeveniments, però que la campanya electoral ahir va quedar en un altre racó. I per tant, les possibilitats polítiques, si no s'assumeixen avui, s'assumiran demà i si no el dia 29. Però a quina política ferroviària anem i com es reverteixen 30 anys de política ferroviària dolenta, equivocada per Espanya, absolutament equivocada. Jo no sé això com es reverteix, perquè la qüestió de la cultura ferroviària

té molt a veure precisament amb el que estàvem parlant, és a dir, precisament amb la sensació que, per exemple, Rodelías és una cosa que no importa. El ministre va compareixer per primera vegada davant dels mitjans en aquesta legislatura ara fa una setmana. Per primera vegada, eh? Quan a Rodelías sabem quins problemes hi ha. Però no és una qüestió del ministre en si, és una qüestió que en general ningú no li dona importància. ¿A què se li ha donat importància als darrers, ja dic, des de l'any 92? A poder anar a Madrid en tres hores. A que des de Barcelona poguessin anar a Madrid en tres hores. I no dic que no sigui important, o és una línia molt utilitzada. Quan fas la comparativa europea, Madrid-Barcelona en alta velocitat ha de ser una bona línia i ha de ser una línia. Ràpida. Però, sincerament, si són 3 hores o 3 hores 40, crec que no és un problema. Si Sevilla-Madrid, que també és una línia important i utilitzada, la fan en 4 hores o en 4 o en 5, crec que no és un problema. I després, crec que hi ha moltíssimes línies que no. És a dir, ser el país amb més línies d'alta velocitat del món fa que el desplegament hagi estat express, un desplegament que té molt poc sentit des d'un punt de vista de la.

De la infraestructura, de la política pública i molt sentit queda inaugurada aquesta estació. I ho sento molt de dir-ho així, però és que és així, perquè és exactament així. I no hi haurà cap província. Si Galícia no té ave, què diran els meus votants? Com que Extremadura. Com ha anat, perquè Extremadura estava oblidada de la Madre de Déu per Pedradif, de sobte li posem tres estacions d'alta velocitat i ara tindrà alta velocitat Extremadura. És a dir, passem del no res al tot en qüestió de quatre anys. I això no pot ser. Llavors, aquesta cultura en la que és més important que si tu has de baixar de Sabadell en 45 minuts, no passa res, ara que baixis, que sàpigues quan surt, que sàpigues quan arriba, que sàpigues que arriba, i que si no arriba, algú digui, és un problema que la gent no arribi. Això és la cultura ferroviària que hem d'introduir, i és la contrària a la que hem introduït.

I a part del problema, crec, Arturo, sentint que tens tota la raó, la qüestió aquesta de si tu vols apostar per una mobilitat sostenible, si tu t'estan dient que el cotxe privat per entre les grans ciutats, evidentment, doncs això, l'arquitectura urbana, totes les reformes urbanístiques que hi ha hagut van en aquesta línia, si viure a Barcelona acaba de vegades més car i, per tant, t'has d'anar desplaçant cap a fora, els tens de funcionar com un rellotge. Totalment. Els tres de Rodalies. Rodríguez, per començar, i segons, si tu t'estan dient que per desplaçaments mitjans abans existia el pont aéreo, el pont aéreo quan funcionava l'ava era pràcticament residual. Ara ha tornat. Ara ha tornat, per què? Perquè els trens no funcionen.

Fixa't, a Espanya han passat coses en el món ferroviari que ningú no estava dient, que són increïbles. Han tornat connexions per avió que estaven mortes. La gent va a Logroño, a Pamplona. A Vitoria, ara han obert a Vitoria una connexió d'aeroport, una connexió de vol, que la gent no feia servir, perquè la gent anava a Vitoria estupendament en tren, i de sobte ja no es podia anar. Que això hagi passat genera, això és un problema que és molt difícil de revertir. Com es va enrere, i això té efectes, és el que dius tu, té efectes en el preu de l'habitatge, té efectes en com la gent es mou, té efectes en tot. Té efectes en com s'ha construït aquest Gran Madrid que ha fagocitat tot el seu voltant. Té efectes en tot. Llavors, revertir això com es fa? No tinc ni idea. Revertirem això amb els resultats probables que donen les enquestes? No.

Ara ho li preguntarem a Zacarias Grande Andrade, que és enginyer de camins i investigador ferroviari de la Universitat Politécnica de Catalunya. Serà d'aquí a cinc minuts després de les notícies de les onze.