El matí de Catalunya Ràdio

El matí, de 10 a 11 h (Magazín) - 30/10/2026

Durada: 1 h
30/10/2026
Entrevistem des de Girona al director del festival Temporada Alta, Narcís Puig, i als actors Lluís Homar i Sergi López.
TRANSCRIPCIÓ

Transcripció automàtica generada amb intel·ligència artificial. Pot contenir incorreccions.

00:00

Et trobes que les coses fallen. I quan fallen, tothom corre, i llavors una cosa molt lletja, assenyalar al pobre home o pobra dona que havia de fer segons què en un moment de màxima, que no ho defensaré. Però és evident que en sistemes tan complexos d'alta velocitat, el que no podem sortir ara és dir, depenia d'un paio que havia de dir no sé què 3 i va dir no sé què 4.

00:20

També tens. També té a veure una qüestió de model, és a dir, tu parlaves que els trens no arriben, però a partir dels anys 90 es va començar a invertir en una xarxa d'alta velocitat, que a part de deficitària, és deficitària perquè segurament a nivell comercial sí que pot donar resultats, però la inversió que implica dedicar tot un país a una xarxa d'alta velocitat, evidentment és absolutament deficitària. Irradial, tot cap a Madrid. Irradial, absolutament. No al corredor mediterrani, per exemple. Totalment oblidat. Això és una qüestió de model. S'ha construït un model, un model que s'ha anat sostenint, que és un model que segurament tampoc té un impacte en les necessitats socials de la gent, perquè tu abandones el tren convencional, i a partir d'aquí s'ha creat un model que és deficitari, però que tampoc hi inverteixes en la millora de les seves infraestructures.

01:06

És que Espanya, per exemple, inverteix la meitat que Alemanya, i que França, en manteniment de vies. Prefereix construir-ne de noves. Arribant a llocs recòndits i amb poquíssims viatgers que fer manteniment de vies.

01:17

Tot i que Alemanya fins ara tampoc ho havia fet. És a dir, hi ha un pla per reformular-ho tot, hi ha crec que 40 o 45 obres en construcció de vies, però és un dels elements que va portar a fer el canvi de govern que hi va haver a Alemanya, la situació de l'estat de les vies. Exacte. Inflació també, el preu del petroli i l'energia, etcètera. I una inflació disparada. Però el dia a dia de la gent, el desgast d'agafar el tren i que no funcioni o no vagi correctament, va ser un element clau per entendre el que va passar a Alemanya.

01:42

I abans parlaves de les crisis del ministre Òscar Puente, de com ha actuat a damunt en aquesta. A Catalunya ni se l'ha vist. Quan hi havia crisi de Rodalies, on era aquest senyor? No venia. Per exemple, aquí l'alcalde de Girona, Lluc Salell, ha demanat moltes vegades una reunió amb Òscar Puente per parlar de la situació de Girona. No li ha fet ni cas. Ho ha demanat per carta, per xarxes, i per tant aquest senyor aquí a Catalunya no l'hem vist gaire. Sí, l'hem vist en algun moment passejant per alguna obra que s'està fent a Barcelona, a la Sagrera, però quan hi havia la crisi de veritat a Rodalies, recordeu aquella tan bèstia del mes de gener? No va aparèixer per aquí. És evident que se l'ha menjat el propi personatge. Sí, en Jordi ho deia, no? Aquest polític crida, aquest Doberman, que a vegades tenen alguns partits, que mossega.

02:23

Quan mossega, està acabant mossegant. Jo entenc l'estratègia, perquè si a l'altre costat tens una manera de fer política que és agressiva, necessites un contrapés. I ha fet servir, i ha funcionat una miqueta com a contrapés. Però crec que ara mateix se l'està menjant el propi personatge. És a dir, no té més tirada.

02:40

Ara, la pregunta és què farà Pedro Sánchez, perquè si el cessa, és un gest que l'honora, però és un gest que té un desgast polític, i si l'aguanta, doncs això també està tenint desgast polític per ell.

02:50

És una manera de tallar. És un tallafoc. De tallar les crisis. Diuen talla caps, valia una crisi, talla caps. Jo, en aquest sentit, amb Sánchez, és seguir el seu manual i, bàsicament, farà el que més li convingui.

03:02

El que li diguin els números, segurament, en estudis d'homoscopi, se dirà, em surt a compte dimitir, fer-lo fora, sí o no. I a partir d'aquí, ho faig.

03:09

Però llavors, l'opció ja serà o resistir com dignament pugui a l'oposició, és a dir, jo crec que el plantejament, fins i tot, ja no és una qüestió d'aconseguir revalidar el govern, sinó resistir com a oposició. És a dir, es canvia totalment un plantejament polític, aquí.

03:22

O intentar guanyar el PSOE, guanyar, però no sumar.

03:26

Ell es podia salvar. Perdent les eleccions, evidentment, això sembla que està bastant clar, però fent un molt bon resultat, fins i tot mirant de quedar primer, que és obvi que no guanya PP i Vox, la suma, però intentant quedar primer per tenir un PSOE que s'ha quedat tot a l'esquerra, perquè aquests invents d'en Rufián i Podemos tindran molt poc resultat, i per tant això li permetia aguantar l'oposició durant quatre anys, intentar-la fer sense cap traïció interna, perquè controla els barons territorials, etcètera, etcètera. I la campanya anava enfilada en aquest sentit, eh?, Jo crec que ara això s'hauran de repensar molt, perquè si realment ja queda segon i tot plegat, llavors el que quedarà en molt mal lloc serà ell mateix.

04:06

És que hem passat del que dèiem, una campanya de l'esperança que intentava fer el PSOE, a la campanya de la por. El mateix dia que va estar amb l'accident, que estàvem en directe també amb la ràdio, amb l'especial que feia, sentíem ja els senyors de Vox fent por. Por a pujar el tren, por la immigració, por la seguretat.

04:20

Som-hi, som-hi, discurs de la por. Aquí ells se n'aprofitaran i està molt mal fet. Però ahir un tren es para uns minuts i se'n va el llum i la gent volia baixar del tren. És a dir, la por en aquests moments és real. El 2004 va haver-hi un temps de por per si hi havien atemptats. Això no pots controlar-ho tant. Però ara que la gent tingui por. És com el tema de la seguretat, no?

04:40

És una qüestió de percepció, però la percepció és real.

04:44

És a dir, en quin país. Encara que les xifres se tinguin al contrari. En quin país normal la gent té por de pujar un tren?

04:49

Clar, això és molt greu el que està passant.

04:50

Aquí al País Europeu hi ha dos accidents tan greus com hi ha hagut en aquest any. La por s'alimenta de falta, a vegades, de certeses i de transparència. Sí, sí, d'esperança. Adamus va passar fa uns mesos. Encara no sabem la causa real perquè hi ha bloquejos en la investigació. És a dir, bloquejos que són administratius en molts casos.

05:06

És que sortíem per donar el portaveu de les famílies que se'l va entrevistar de damunt. Deia, no sabem les causes exactes. L'únic que sabem és que potser un avió està en mal estat, però ningú ens ha dit res.

05:15

Si han passat nou mesos i encara no sabem les causes estructurals del propi accident, i ara remunta i s'hi suma aquest altre accident, és inevitable. La forma de desestructurar la por són certeses.

05:26

I aquí vinculant aquest debat amb el que comentàvem abans del sistema i que sobretot els més joves no se senten còmodes i tot plegat, és també un tema de bloqueig molt poc pragmàtic, que és, val, però si fem caure el PSOE, compte, perquè ve la dreta i l'extrema dreta. Això el PSOE s'ho ha après de memòria i ha dit. És igual com ho faci, no em calen pressupostos, no em cal donar explicacions, no em cal fer-ho bé, perquè si no soc jo és molt pitjor i per tant aquí fent xup-xup.

05:51

I amb això, Jordi, que tu que ets expert també en això de les campanyes, creus que aquest efecte de pobre Pedro Sánchez amb això ara que li ha passat li pot ser positiu per Pedro Sánchez? Ara mateix no ho sé perquè la gent té por de pujar a trens. És a dir, canviar la campanya de l'optimisme a la pena. Diguéssim, de dir, ostres, que li va tot en contra.

06:08

La campanya de la pena ja hi era, perquè fins a l'accident hi havia gent que deia, i aquí em va sobtar alguns perfils que m'ho explicaven, però li donava una certa. És a dir, humanament deien, escolta, vale que és el PSOE, i amb la gent que jo parlava, i no són els nostres i no els hem votat mai, els que jo parlava, però el que li han fet al Pedro Sánchez a nivell personal. És injust. És injust. I ho han fet uns jutges. Que s'acosten molt al feixisme que nosaltres havíem viscut a les èpoques del Franco. I per tant, hi havia gent disposada a dir, escolta, no és el PSOE, és el Pedro Sánchez. Crec que això el PSOE ho estava tocant bé, perquè ja era la paneta del Pedro Sánchez. I no en feia pornografia, estava situat allà. Va fer pujar la dona a l'escenari, tot plegat, però bé, no? Això del tren ara és diferent, perquè el tren que et porta, un, a l'actitud del ministre Puente, que és un prepotent, dos, a que no hi ha hagut pressupostos, tres, i en el cas de Catalunya, que n'estem tips de com van les rodalies, com no es fa el corredor mediterrani, com no s'inverteixen els diners que toca des de fa una pila d'anys, i per tant aquí ja no ens fa pena, aquí ens emprenya.

07:12

Això em saluda Javier Casqueiro, des de Madrid, periodista del País. Javier, què tal? Bon dia. Bon dia, Edgar. Hi ha compareixença del ministre Òscar Puente d'aquí a poc més d'una hora, que seguirem també l'antena de Catalunya Ràdio. En principi, per això, tota aquesta pressió que estem explicant cap a Òscar Puente no sembla que avui hagi d'acabar amb aquesta dimissió.

07:31

A ver, yo creo que se puede descartar que hoy vaya a haber, lo digo todo esto con muchísima prudencia, como siempre, porque no tenemos ni

07:37

idea realmente de lo que puede decidir Pedro Sánchez en las próximas horas, que es el que tiene que decir todo esto. Pero yo creo que hoy

07:44

podemos descartar la dimisión porque no tendría ningún sentido cuando faltan tantísimas explicaciones técnicas y concretas y precisas para dar sobre qué ha pasado aquí, la cantidad de fallos que ha habido, y sobre todo cuando el propio ministro ha pedido y está fijada ya una comparecencia en la Diputación Permanente del Congreso para el propensivo martes. Otra cosa es, que yo creo que eso es más. Posible de especular es que en un momento determinado ante la campaña que se avecina en la que esto va a estar en el centro de todo especialmente por parte del Partido Popular que ya ha pedido hoy la dimisión que Sánchez si ve que es muy realista que esto le puede perjudicar grandemente en la recuperación que venía experimentando el PSOE pues decida otra cosa pero ahora en las próximas horas o días yo no lo veo la verdad.

08:29

Això ens porta també a preguntar-nos de què va això de la política. Al final, quan passen coses com aquestes, evidentment que la responsabilitat directa dels fets no és del ministre, però sí que hi ha una responsabilitat moral, política, i aquí és el que s'ha de valorar si s'assumeixen les conseqüències o no. Penso, per exemple, en Esperanza Aguirre. Quan van detectar que hi havia casos de corrupció del seu segon, ella va plegar, no? És a dir, que aquí hi ha hagut exemples de gent que estan a les antípodes, però que sí que en això ho tenen molt clar. En el cas del PSOE, doncs, els casos de corrupció que hem vist, que han estat provats, no en el cas d'algun ministeri, no han tingut més conseqüències polítiques que les dels propis responsables.

09:05

A ver, yo hay diferencias, Ricardo, como tú bien dices, hay muchas distancias y diferencias entre lo que le pasaba a la corrupción tanto a Esperanza Aguirre como a los gobiernos de Mariano Rajoy con el caso Burtos o incluso al de Pedro Sánchez en esta legislatura, como hemos visto con Santos Zerdán, con Ábalos, etc. Y aquí que efectivamente se pueden exigir y se deben exigir responsabilidades políticas, pero no por un asunto de corrupción que tendría que ser un cese inmediato, ¿no? Yo no descarto que haya esa responsabilidad y desde luego hemos experimentado en esta legislatura una variación fundamental entre lo que Pedro Sánchez exigía de responsabilidades políticas en los primeros años de la anterior legislatura, las primeras semanas incluso, cuando saltaban algunos escándalos de ministros afectados y apenas duraron horas, a lo que hemos visto después, en los que los ha mantenido contra viento y marea y saliera lo que saliera de ellos. En este caso, además, Ricardo, yo creo que hay que tener muy en cuenta lo que es y lo que le cubre Oscar Puente a Pedro Sánchez. Ahora mismo no hay un vicepresidente político en el gobierno, es una carencia que se ha notado muchísimo. Con la salida de María Jesús Montero, pero hay varios ministros, Félix Bolaños, Óscar López y Óscar Puente, fundamentalmente, que le están haciendo ese servicio de escudo político en las redes sociales, en el Parlamento, con la dureza frente a la oposición, y eso también hay que valorarlo porque Pedro Sánchez sabe muy bien qué es lo que necesita en este periodo. Ahora, yo te insisto, si Pedro Sánchez, que es no pragmático, lo siguiente. Ve que esto le perjudica de una manera grave a la campaña electoral, no dudes que habrá consecuencias para Oscar Puente.

10:42

I aquí, amb Renfe i Adif, per exemple, hi haurà també responsabilitats? Perquè, clar, estem enfocant el ministre, però sota del ministre hi ha una gent que, quan els veus parlar en roda de premsa, també té seriosos dubtes de si són responsables o no del que pugui haver passat políticament.

10:59

Hombre, yo creo que eso es más que probable que el propio Oscar Puente señale en algún momento. Ya pasó en Alamut, me acuerdo perfectamente, cuando parecía incluso que les ponía hasta deberes y exigencias a los responsables de ahí y de Renfe. Luego, sin embargo, no vimos esas consecuencias. Pero yo creo que es evidente que aquí no solo ha habido un fallo humano. Estamos estos días, te pasará a ti en la radio, nos ha pasado a todos en el periódico, yo no sé cuántos expertos hemos escuchado que nos concluyen que aquí no ha habido solo un fallo humano, ¿no? Ni siquiera en ese centro de control operativo de Atocha. Había varias personas allí, había un supervisor, había un sistema técnico, hay muchas cosas que todavía nos quedan por aclarar, pero aquí han fallado cosas gravísimas. Y lo que sí se ha constatado, y esto es un debate interesante, es que en España hemos presumido de marca España en Renfe y en otros aspectos, en aeropuertos, en puertos, etc., Pero todos los expertos también concluyen que aquí ha habido un problema de mantener la calidad de esos servicios públicos en los últimos años. En Cataluña lo observáis con el tema de Rodalías desde hace años, pero es que en el resto de España, y te lo digo yo como usuario, por ejemplo, Autopista Galicia está hecha un desastre. Hay otros aspectos de las infraestructuras públicas en España en el que efectivamente no se ha invertido lo suficiente para conservarlas al nivel de calidad que estábamos acostumbrados.

12:17

Y esto es una evidencia. També és que el model és el que és. I tot passa per Madrid, no? I això també és un problema. Perquè al final, si tot passa per Madrid, tot es gestiona des de Madrid i aquí és quan fallen les sensibilitats.

12:28

Sí, bueno, eso es otro tema, ¿no? El tema del cuestionamiento de qué modelo se eligió, ¿no? Que casi todo efectivamente pasa por Madrid. Pero además de eso es que incluso pasando por Madrid, hace muy poco presumíamos de unos niveles de calidad y de una marca España en muchos de estos servicios que se han ido depauperando de manera clarísima, ¿no?

12:47

Javier Casqueiro, una abraçada, gràcies. Bon cap de setmana. Una abraçada, Ricard. No sé si també hi veieu aquí responsabilitats de Renfe i Adif. Ho dic perquè, per exemple, quan hi ha incidències, Adif mai se'ns posa el telèfon. Renfe el porta bé a vegades, doncs ara també, com que tenim rodalies, és més difícil, diguéssim, que no s'hi posin, però hi ha hagut molts anys en què no s'hi posaven, que no donaven resposta ni que tampoc feien tuits ni informaven del que estava passant. Marc. Sí, i a vegades la gent també.

13:13

Espert o ens acabem perdent. Diferència entre Renfe, Adif. El que la gent vol és que el tren funcioni. És igual si és culpa de Renfe. Vull que funcioni. I el que deia ara. La gent primer és,

13:22

si no funciona, informació. Informació. Informació, quan vas a la pantalla i t'adones que no hi és. Exacte, que aquí en aquest cas O que quan truquem nosaltres al Ministeri, l'últim caos que va haver-hi aquí, vam trucar al Ministeri i ens va dir, això no respon el ministre. Respondrà. Aquí toca.

13:38

Aquí respon. Aquest és el titular. Tu estàs allà a l'andana i dient, no hi ha tren, i ningú diu res. I el següent, on he d'anar?

13:46

No ho sé. Els informadors diuen que estem aquí,

13:51

però no tenim informació. Clar, i en tot tema de comunicació de crisi, el més important és la informació. La informació als mitjans, la informació a la persona usuària que està en el tren esperant. I després del que dèiem, que estem parlant molt, que hi hagi una errada humana, però no hem d'oblidar que abans de la errada humana salta el sistema. S'adapta al sistema tecnològic i és a partir d'aquí que els trens han de funcionar des d'un punt de vista amb unes persones, perquè en teoria tot el sistema elèctric o electrònic està preparat perquè no passi això. I malauradament aquí l'última gran causa Rodalies va passar el mateix, que va caure el sistema informàtic. I tot es va col·lapsar. Per tant, no només hem de parlar d'una errada humana, sinó hem de parlar que perquè hi hagi hagut aquesta errada humana abans hi ha hagut una errada d'un sistema que fa 30 o 40 anys que s'estava utilitzant, que s'està intentant canviar en aquesta zona de via de Madrid-Andalusia, però que evidentment és la causa inicial de tot l'accident.

14:48

El que és molt interessant, el que comentava el company, és que aquesta situació el que genera és un buit ideològic, perquè si recordem, aquesta campanya va començar amb el tema de l'habitatge, ja el focus ha desaparegut, ja ni sabem què està passant a Plaça del Sol, llavors el tema de l'habitatge ha quedat totalment desbancat. I el Partit Socialista sí que és cert que ha intentat construir una campanya electoral molt lluïna del que és el contingut ideològic. I això té uns riscos, perquè a la que passa una desgràcia com aquesta és difícil reaccionar-hi. Llavors, tot això obre pas a les teories conspiranoiques, que crec que és el que ara mateix estan omplint les xarxes socials i tothom intenta agafar-se una miqueta aquí. I això, per altra banda, què provoca? Doncs a mi la impressió que em dona és que Feijó està aprofitant la situació per construir-se una imatge presidencial que no havia aconseguit mai. No ho està fent malament, per això. No ha aconseguit mai construir una imatge en què tu puguis imaginar que aquesta persona pugui arribar a ser president. Llavors, va fer una roda de premsa, que és un vídeo que ha circulat bastant aquests últims dies, on jo crec que ha superat I mira que era fàcil, era tan fàcil com oblidar els insults i era oblidar aquestes desacreditacions. En el moment en el que s'ha centrat en la política, s'està construint una imatge presidencial i això és totalment evident.

16:03

Fins i tot la roda de premsa que tu dius, la manera de com es vesteix aquella roda de premsa, tot l'escenari, com parla amb les banderes de darrere, amb un faristol.

16:09

Amb una empatia que no se li coneixia en altres.

16:13

Perquè també sap que a la seva dreta ja hi ha algú a qui mossega.

16:15

I per tant, no ho faig. Ho estan fent malament. El que ens agraden les campanyes electorals, aquest és, no vull semblar frívol, només faltaria, però és un d'aquells elements que potser més adrenalina t'aporten al projecte, perquè per més que tinguis a punt una campanya, per més preparat que ho tinguis tot, per més el que sigui, sempre pot haver-hi un sotrac, o un accident, o un atemptat, que t'ho canvia absolutament tot. No dius, ostres, això no ho teníeu guanyat. Doncs mira. O un llibre de Rufián que no acaba de quallar. Per mi, més enllà del llibre, el que no qualla és que.

16:48

No sé què té a veure aquí Ricard amb el llibre, no entres en la broma. El que vull dir és que la campanya té elements que no t'esperes i que a vegades tenen un efecte

16:55

contrari al que tu vulguis. El que no qualla és que diguin que. No aprofitis ara, no aprofitis per criticar. Sí, perquè. Ricard t'has centrat. Un moment, a mi em sap greu. A mi em sap greu, jo no. És a dir. Jo no soc d'Esquerra Republicana, però tinc simpatia per Esquerra Republicana. I que un representant d'Esquerra Republicana digui que hem d'anar amb les esquerres espanyoles per parar el feixisme, molt bé. I se'n va a la revuelta. I el regidor del programa els digui, heu parlat 30 segons d'habitatge i un quart d'hora de sexe oral.

17:29

Sí, però això també ho porta el presentador cap allà i el moment en el qual vivim. Va fer un paper d'estressa molt lamentable. Fa tres mesos que anava a Revolta i un 90% del programa parlava d'habitatge.

17:38

Va cometre un greu error. Però és veritat que se'l veia més incòmode en aquesta entrevista. En la primera de fa tres mesos. Es veien evidentment les contradiccions entre una posició i l'altra. A veure, un moment, que els mateixos van contradir. Es contradèien, llavors, no només era el que deien, sinó també la gesticulació. Jo crec que el tema sexual no passa res, perquè al final. No passa res.

17:54

Si hagués sigut al revés, un home parlant de com les noies practiquen el sexe oral, no sé que m'hauríem reaccionat.

18:02

És a dir, que la gent reacciona negativament. No ho sé, no ho sé. Jueguen amb aquesta pregunta. És la pregunta gairebé que tothom espera. Això que és típica i

18:11

tòpica de fa anys. En aquest sentit, ara anem a l'error que jo et deia. És una pregunta que la fan a cada programa. I quan li van fer al Pedro Sánchez, el tio, diu. Vida sexual activa i endreçada. Impecable. La Irene, que també sabia que li farien, ella, com que ha sigut ministra d'Igualtat i tal, treu a l'escenari el tema del sexe oral a una dona, com a reivindicació. És a dir, pot ser de més gust o de més mal gust, però ella, en el seu electorat.

18:39

Però també és interessant preguntar-se per què ha escandalitzat, això.

18:43

Escandalitza unes sensibilitats. En aquesta pugna de la parella, en aquesta pugna de la parella, a veure qui és més d'esquerres, Rufián, que jo dubto que ho portés preparat, decideix ser més radical i llavors, perdoneu l'expressió, treu el comer culos.

19:02

Però estàs parlant d'anècdotes en les quals no sé per què ens escandalitzem avui en dia. És un greu error, perquè és la pregunta que els fan a cada programa i per tant l'havia de portar preparada. I ho fa fatal. Però és el que diu en Mohamed, per què t'escandalitzes?

19:12

No hauria d'escandalitzar. És a dir, ha aconseguit esviar l'atenció, però. Jo crec que el contingut polític en aquesta entrevista era molt baix i hi havia clarament. Clarament unes contradiccions entre

19:25

Pere Montero i. Si llavors als influencers els demanem que facin discursos en temps greus, també hem de demanar als polítics, si més no, que en temps greus no participin d'això. Dic jo, no ho sé. Segurament també eren les preguntes que et portaven cap allà. Sí, sí, no dic que no.

19:39

Precisament aquesta pregunta, el Sánchez se la treu perfecta i ell cometa un. Per mi cometa un greu. Més enllà del llibre, cometa un greu error. Repeteixo, no sé què té a veure

19:48

el llibre en campanya, però. No, perquè és un. No l'he llegit encara, no l'he llegit. Llegeix-lo perquè val la pena. Estàs fent publicitat del llibre? Crec que el llibre no li fa massa publicitat a Gabriel Rufián, però si algú l'ha llegit, doncs endavant. Hem començat parlant d'un drama humanitari, estem parlant ara d'altres coses més banals, però hi ha un element aquí també que ens salva sempre quan hi ha dramas, que és la cultura. Narcís Puig, bon dia, com estàs? Hola, bon dia. És el director del Festival Temporada Alta a Girona. A Girona esteu de festa perquè són les fires de Sant Narcís, però a més a més hi ha el Temporada Alta, que cada any ja esperem amb moltes ganes. És el 35è aniversari d'un dels festivals de teatre més precisos del país, que és el Temporada Alta. Com diries, Narcís, que ens cura la cultura quan passen aquestes coses que estem explicant

20:34

aquests dies? La veritat és que sentint-vos ara és com una mica difícil de dir que. La bobina, la bobina, sí. I em sembla que la cultura porta elements de reflexió, porta elements de pensament segurament diferents i menys immediats. Abans, quan parlàveu de. Del que havia passat a Barcelona, he pensat en un espectacle xilè que tenim, que es diu Està en vida humana, que parla del estallido a Xile, i dic, al final hi ha coses que dialoguen de maneres que no t'havies imaginat quan ho havies programat. Jo penso que el que fa la cultura és donar eines per reflexionar i perquè tothom atregui les seves conclusions d'una manera una mica més reposada que amb aquest dia a dia que porteu.

21:10

Però és important el que dius perquè a vegades no hi ha ficcions, per exemple, o obres de teatre que es fan molt lligades a l'actualitat i a vegades no estem prou preparats quan hi ha una ferida massa recent. És a dir, la cultura també demana temps.

21:23

Sí, en el món del teatre cada vegada les temàtiques s'acosten més al moment de l'actualitat. Però crec que quan és més interessant és quan hi ha un temps de reflexió i després, a partir del que ha passat o a partir de la situació social, els artistes reflexionen a partir de clàssics, a partir de textos nous, a partir de tot. S'ha fet servir ja Esper per parlar de l'actualitat contínuament, es fa.

21:48

En aquesta 35a edició del Temporada Alta, que va començar el 3 d'octubre, acabarà, per cert, el 8 de desembre, hi ha 91 espectacles en 22 espais diferents de 9 municipis catalans. És a dir, hi ha no només Girona, sinó que ara hi ha aquest esperit de xarxa que practiqueu a l'hora de programar els espectacles. Per tant, també la cultura com una forma de construir també el territori, d'unificar, d'equacionar el territori. Sí,

22:08

això fa uns anys que vam començar, sobretot en comarques de Girona, diguem. Una mica, diguéssim, som un festival gironí, el centre està a Girona i està a Salt, però hi havia aquesta voluntat i aquestes ganes, i també ganes per part d'ajuntaments que ens van contactar per dir, escolta, i si arribeu també fins aquí? I la veritat és que és un win-win, que es diu o es deia fa uns anys, en el sentit que. Acostem la cultura a pobles o a ciutats on ajudem a apujar una mica el nivell cultural i a la vegada el públic d'aquests llocs veiem que també reacciona i s'apunta a altres coses del festival. Acabem creant una xarxa on públic i artistes

22:54

van d'un lloc a l'altre. I no has anat mai al temporada alta? Com l'explicaries? És a dir. Per a algú que, no sé, que visqui, per exemple, a Lleida, no? Que diguis, potser m'arribaria a anar a Girona per veure algun d'aquestes programes, d'aquestes actuacions o d'aquestes obres de teatre que teniu programades. Què explicaries? Què és el Temporadalta?

23:13

Explicar-te a tu mateix sempre no és fàcil, diguem, però és un festival, és un festival que dura dos mesos i pico, o sigui, un gran festival, 91 espectacles, no n'hi ha tants que els tinguin, diguem, i el que explicaria és que és un festival pensat des de la programació perquè hi hagi propostes per a tothom. La nostra idea és que qualsevol ciutadà agafi la revista del festival i a la llista trobi alguna cosa que li pugui interessar. Per tant, és un festival que combina molts gèneres, de teatre, dansa, circa, música, cinema, i que està pensat perquè hi hagi espectacles com més populars, diguem, per gent que té ganes de veure els actors coneguts del país sobre un escenari, i també hi ha espectacles pensats per a gent que busca el nom nou que està apareixent a Europa o el creador contemporani de Castellucci, dels més importants del món.

24:12

Aquí crec que feu una feina extraordinària, no només això, sinó que la capacitat que teniu de portar, crec que presenteu 16 espectacles internacionals d'11 països, 4 seran estrenes absolutes internacionals, i a part de les estrenes que hi ha nacionals, és a dir, moltes de les funcions que acabarem veient després a Barcelona o a altres llocs, o Madrid, per exemple, han passat abans pel temporada alta. Això és un èxit bestial, perquè vol dir que tothom vol venir en aquesta carta de presentació que feu també aquí a Girona.

24:37

Sí, jo diria que amb el Teatre Nacional, amb els espectacles nacionals, ja fa temps que passa, que estrenem en moltes companyies i fins i tot coproduïm, per tant ajudem que l'espectacle apareixi o neixi. I aquests últims anys estem fent bastanta feina amb xarxes internacionals, estem amb una plataforma que és l'única plataforma de teatres a la qual la Unió Europea li dóna suport, diguem, que es diu Prospero en Niu, i. Per tant, estem en contacte amb gent de teatre de molts països, en aquest cas, en aquesta xarxa de 22. I això ha fet que unes quantes companyies, amb les quals tenim relació i coneixem a través de perquè hem vingut, perquè les coneixem a través de les xarxes, ens hagin dit. Hem d'estrenar a la tardor i ens sembla que temporada alta seria un bon lloc, un bon moment per estrenar la peça. Això inclou companyies molt conegudes, com Pipping Tom, com Need Company. I molt contents de tenir-los aquí uns dies treballant.

25:36

Aquesta 35a edició, La Creació Catalana, es veu representada per 66 espectacles, dels quals una tercera part, és a dir, 22, són estrenes absolutes a Catalunya. Això és una bestialitat. Vull dir que realment és l'aparador també de la inauguració de la temporada teatral a Catalunya. Sí, sí, és el.

25:50

Hi ha el centre de la. Es parla bastant de la programació internacional perquè hi ha menys gent que fent programació internacional, però el centre del festival és el teatre català, el teatre del país. I sí, tenim moltes estrenes, alguns perquè ens demanen, volem venir a estrenar, altres perquè parlen, és com, bé, us ajudem amb la producció, però estreneu en el festival. I si 22 de 91 que siguin estrenes és un número molt gran si ho compares amb altres festivals. És un festival que encara

26:16

té l'ànima de Salvador Suñé, que fa molts anys que va estar al darrere. Tu vas agafar el relleu fa un parell d'anys, crec? Fa un parell d'anys, però fa 17 anys que estic treballant al festival. Encara està allà donant pel sac, el Salvador? No, no, no, està allà, però no donant pel sac. No donant pel sac. No, perquè ell també tenia la manera d'entendre-ho molt seva. No sé si li costa deixar anar al festival, perquè és molt seu, al final. No, no, no li ha costat gens deixar. La veritat és que. No vol dir que. No, no, la veritat. Que ara està allà.

26:42

No, no, no, el va deixar immediatament, ell està a l'oficina, a l'oficina el tenim, però s'està dedicant a la Fundació La Ciutat Invisible, que estan treballant amb els temes d'en Selegan Mohamed i ha col·laborat. Això no va dir, això no va dir.

26:54

Constates que està allà. Sí, sí, sí, no va dir que. Sí, està donant pel sac en positiu per altres coses.

26:59

Sempre, sempre. La Fundació. I amb tot l'amor i el carinyo, sí, sí, sempre, sempre. Narcís, moltes gràcies per acompanyar-nos i llarga vida al Festival Temporada Alta. Moltes gràcies a vosaltres. Un aplaudiment pel Narcís. Farem una pausa per la publicitat i de seguida també ens acompanyaran dos actors que participaran d'aquest festival. Lluís Omar i Sergi López, d'aquí a pocs minuts. Gràcies també a Mohamed Alamrani, Jordi Cominal d'Alznar i Marc Bataller per acompanyar-nos. Que vagi molt bé. Ara tornem des del Centre Cultural la Mercè de Girona.

27:34

Parlarem amb els actors Sergi López i Lluís Omar.

27:37

I a les 11, secció de tele i sèries, analitzarem la cobertura televisiva que s'ha fet de la tragèdia ferroviària amb Mariola Covells i Darío Porras.

27:46

Tot seguit, entrevista amb el filòsof i teòleg Francesc Torralba. Des de les 6 fins a la 1,

27:50

escoltes El Matí de Catalunya Ràdio, amb Ricard Ostrell.

27:58

L'Enigmarius, amb Màrius Serra. Avui l'Enigmàrius feia esclop identitari i la resposta era soc. Un soc és un esclop i la identitat és el que soc, que ara ja no porta accent diacrític. 1.511 de les 1.535 respostes rebudes són encertades i, per tant, avui l'Enigmàrius dona 5 punts per a la copa. ¿Guanya el lot d'embotits el grup La Selva? Dolors Joventeny Carol, de Taradell, a Osona. I avui també ens heu dit peu, pau, joc o DNI.

29:01

Gastronòmic Fòrum Barcelona del 2 al 4 de novembre al recinte de Gran Via de Fira de Barcelona.

29:23

Som Trescat. A Westfield Glories ens sumem a la festa major de Clot, Camp de l'Arpa. Del 30 d'octubre al 14 de novembre t'esperem amb bingo musical, karaoke, jocs tradicionals en família, concurs de ball i conte-contes pels petits. Activitats per a totes les edats, per a trobar-nos, gaudir junts i continuar fent barri. Westfield Glories, que comenci la festa!

30:07

Tu no ets només una. Ni nosaltres una asseguradora més. Funcionem com un model cooperatiu de metges i usuaris sense ànim de lucre on ens cuidem entre tots al llarg de tota la vida. Assistència sanitària. La dels metges. I la teva.

30:22

Sóc francesa i fa sis anys que visc a Catalunya. Tinc un fill petit, però quan el renyo en francès no em fa ni cas. Un dia li dic en català, prou, no toquis això. I es va quedar parat, com dient, això ha de ser important. Aleshores ho vaig entendre. El català és un poder. I em vaig apuntar a un curs per adults. Ahir em van posar una multa i crido al policia, prou, no faci això. I em diu, el català molt bé. La zona hablava, no tant.

30:52

Si vols aprendre català o certificar el teu nivell, t'informem sobre les opcions disponibles. Truca al 012, davant del dubte, la millor resposta. Generalitat de Catalunya. Farem un espectacle que ens hem inventat. Serà molt xulo!

31:05

Després del gran èxit de Mac Mac Mic, un espectacle de titilles, aquestes festes de Nadal, en Mic i els seus amics us esperen al Sant Andreu Teatre. Que hi voldràs anar? Entrades ja disponibles.

31:20

Consulta la informació al web del Super3. Són valentes. Porto des dels 15 anys amb la incertesa de si el Massari viu o morta. Poderoses. Vull el teu equip d'aquí una hora a la sala de reunions. Científiques. Icòniques. Però també són irracionals. A tu què et passa? Te he dit dos cops que no vol. Tenen impulsos. Crec que m'estic pillant. Són humanament imperfectes.

31:44

L'IA, dimarts, estrena a la plataforma 3CAT.

31:51

El Matí de Catalunya Ràdio, Ricard Tostrell.

31:55

Pasan dos minuts de dos quartons, ara mateix compareix. Les hemos ido convocando. Gracias.

32:00

Siempre hemos considerado que la información a la ciudadanía es un derecho que tienen y un deber de los responsables públicos, dentro siempre, lógicamente, de lo que se puede. Hemos mantenido con la presidencia del presidente del gobierno la última reunión de este órgano de coordinación en la medida en que la decisión que se adopta desde la dirección de la emergencia y propuesta por Castilla-La Mancha es bajar a nivel 1 lo que es la emergencia. Por tanto, a desmovilizar muchos medios que han cumplido ya con su trabajo. Aprovecho en esta bajada de nivel a nivel 1, lo cual quiere decir que van a seguir sobre el terreno muchos dispositivos, pero atendiendo ya las labores, sobre todo por orden judicial y de vigilancia, pero francamente quiero aprovechar para agradecer el inmenso trabajo que han hecho multitud. Más de 1.300 trabajadores de unos y otros servicios, con la colaboración de comunidades autónomas, todas, absolutamente todas, se han ofrecido a Castilla-La Mancha, y me parece importante porque esto es bueno que la ciudadanía sepa que en los momentos de dolor hay muchísima solidaridad que se palpa en la ciudadanía, Hoy seguimos teniendo multitud de donaciones, vamos a seguir planteando que las pueda haber en los días siguientes, pero realmente tanto la labor humana que han desplegado los habitantes de Urda como los habitantes de Llévenes, de los pueblos de alrededor y en general que hemos sentido de toda España es verdaderamente abrumador y tengo que decir que también.

33:48

Y nos llena de orgullo como españoles. Por supuesto, a todos los trabajos de coordinación y muy singularmente también a los que tienen que seguir trabajando, en concreto en los hospitales. Les actualizo algunos datos para darle la palabra al presidente del gobierno. Los fallecidos que podemos comunicar siguen siendo 69, Está despistando el chirrido este. 69. Tengan en cuenta que las notificaciones de fallecimiento se hacen siempre en consideración a los datos fehacientes verificados por la autoridad judicial y por la Guardia Civil. No puede hacerse de otra manera. Independientemente de eso, hay 70 denuncias de desaparición. Puede haber más. Denuncias pero lo cierto es que no descartamos que puede haber más fallecidos. Se lo explico, no sé si hay forma delicada de poderlo plantear, pero cuando hablamos de fallecidos estamos hablando de cuerpos completos. En las extracciones de hoy, de ayer y antes de ayer, además de cuerpos completos, aparecieron hasta 31 bolsas simplemente parciales, con restos parciales, y eso, como comprenderán, es de una enorme complejidad a la hora de la identificación, de casarlo, de reunirlo, y esto. Me interesaría mucho que lo tengan todos presentes a la hora de abordar esta información con la delicadeza de las familias que están esperando identificar los cuerpos y hacer posible que sean completos. Pero esto, lamentablemente, en algunos casos no va a ser posible. De manera que no descartamos que pueda haber más, que pudieran sobrepasar los 70,

35:43

pero tampoco lo podríamos verificar y es preferible siempre acogerse al protocolo. En términos de hospitalización, la evolución está siendo notablemente positiva en la reducción de UCIs y particularmente también del número todavía de ingresados. En los hospitales, como saben, de Castilla-La Mancha, más allá de las atenciones que se han producido, también muy de reconocer en la Comunidad de Madrid, porque la mayoría de los ciudadanos pudieron desplazarse a Madrid con los autobuses o por medios privados. Y son de carácter leve. En Castilla-La Mancha, 110 hospitalizados inicialmente, hoy ya llevamos 71 altas y quedan, por tanto, 39 ingresados, todos en una evolución razonablemente positiva. Toledo, 21, con 8 UCIs, bajado el número de UCIs. En Alcázar, 9, con 3 UCIs. Ciudad Real 8 con 5 UCI y Albacete 1 caso.

36:43

Por tanto, lo que aparece en los depósitos son 68 cadáveres completos, más el fallecido en hospital y el dato que les daba de restos que se están en un proceso muy complejo de identificación. Por ciento la operación que desarrollaron ayer los bomberos la unidad militar de emergencia a los los sectores privados también de de grúas con un trabajo impecable tengo que decirlo y enormemente delicado fue darle la vuelta al vagón recordarán que teníamos un cierto temor bajo de que pudieran aparecer víctimas mortales no ha sido el caso y nos felicitamos todos muchísimo por ello de manera que. Sin descartar, como digo, que pudieran aparecer, ese nivel de emergencia, desde nuestro punto de vista, está superado. Lo que queda por desarrollar ahora ya está bajo autoridad, completamente bajo la determinación de la autoridad judicial, con estrictos protocolos de verificación de cadáveres y de notificaciones conforme a criterios, entendemos, que enormemente delicados y con un personal más que suficiente de apoyo tanto psicológico como social a las familias. También en el ámbito de la autoridad judicial y en las oficinas del Departamento de Justicia. De forma que este es el balance que les iremos actualizando a medida que vayamos pudiendo verificar más datos. Pero como emergencia en sí, pasaríamos ya a nivel uno.

38:22

Es la comparecencia del president de Castilla-La Mancha, García Páger. De seguida comparecerà també el president del govern espanyol. De fet, ho fa al seu costat. Per tant, de seguida serà el torn de paraula del president del govern espanyol, Pedro Sánchez.

38:37

Muchas gracias presidente Emiliano y quería también hacerme eco como ha hecho él de la labor tan fundamental que hacen los medios de comunicación en este tipo de crisis para informar de manera veraz, objetiva y detallada sobre la evolución de esta emergencia, de esta tragedia a los ciudadanos directamente implicados pero también al conjunto de los ciudadanos que vive con extraordinaria solidaridad las consecuencias de este accidente ferroviario. Quería de nuevo reiterar no solamente las condolencias, sino también el compromiso de la Administración General del Estado del Gobierno de España con las víctimas, con los heridos y con los familiares de las víctimas y de los heridos que viven una situación, entendemos y comprendemos perfectamente, de extraordinaria ansiedad para saber cuál es el futuro de las personas que hoy permanecen desaparecidas y que todavía no tienen una respuesta concreta por parte de las autoridades. Estamos trabajando de manera incansable todos los poderes del Estado, Todos los servidores y servidoras públicos para tratar de dar y arrojar la mayor información cuanto antes de manera fehaciente a los familiares de las víctimas. Si quisiera también añadir algo importante que ha dicho el presidente Emiliano García Page y es que. Desde también la Administración General del Estado, el Servicio de Protección Civil y demás autoridades, lo que estamos haciendo es proveer todo el apoyo material, todo el apoyo humano y todo el apoyo psicológico en unas circunstancias absolutamente inimaginables para los que estamos aquí presentes. Ese compromiso existe,

40:22

ese compromiso ya se está desarrollando. Las personas que estamos notificando el paradero. Como ha dicho el presidente. Se pasa a nivel 1 de emergencia. Él ha hecho una referencia explícita a la extraordinaria cooperación y colaboración que ha habido entre instituciones. Él ha hecho también una extraordinaria referencia a la solidaridad que vive por parte del pueblo castellano manchego. Respecto al resto de territorios de nuestro país. Yo quisiera, presidente, hacer lo propio respecto a la solidaridad del pueblo de Castilla-La Mancha. Creo que en un momento como este, la profesionalidad de los servidores públicos de la Junta de Comunidades de Castilla-La Mancha, de las diputaciones, de los ayuntamientos, A nivel de consejerías, desde luego es encomiable, es de una extraordinaria eficacia en situaciones muy dramáticas, de una absoluta empatía y desde luego nosotros desde el sistema de protección civil no podemos sino reconocer esa profesionalidad, ese saber hacer y reconocer también en el pueblo de Castilla-La Mancha la extraordinaria empatía y solidaridad que también se ha reflejado con las víctimas de este accidente y con sus familiares. Víctimas y familiares que no solamente son españoles y españolas sino que también tenemos hasta 27 nacionalidades de víctimas que pueden haber fallecido en esta tragedia ferroviaria. Como saben, estamos por supuesto comunicando y coordinándonos con todos los consulados de los países con víctimas de este accidente para que tengan la información más pronta posible y más detallada posible sobre sus nacionales.

42:31

Y sí quisiera hacer una última referencia, desde luego desde el Ministerio de Transportes y el Gobierno de España nacional, Estamos siguiendo con la investigación de lo sucedido para conocer cuáles son las causas de este accidente ferroviario. Lo dije el primer día, no es asumible para un país como España, con un sistema de alta velocidad tan potente como el que tenemos, sufrir dos accidentes de estas características y de esta magnitud en un año. Y por tanto, lo que vamos a hacer no es solamente investigar cuáles son las causas de lo sucedido, sino aportar soluciones para reforzar aún más el sistema de la alta velocidad en nuestro país. Hay una confianza quebrada en el sistema de alta velocidad en nuestro país. Y la labor del gobierno no es solamente hacer el diagnóstico, conocer cuáles son las causas, sino ofrecer soluciones para que una tragedia de esta magnitud, como ayer dijo el jefe del Estado, el rey Felipe VI, no vuelva a suceder. Y en ese trabajo estamos. Nada más y muchas gracias.

43:33

És la compareixença del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ara mateix des del lloc dels fets. En seguirem parlant, estem pendents també de la compareixença d'aquí a una hora del ministre Òscar Puente i a veure si hi ha alguna decisió nova que afecta també el seu ministeri. Som a Girona, som al Centre Cultural de la Mercè. Una mica d'aplaudiments, que es noti que. Que la cultura està viva, mentrestant. Sergi López, bon dia.

43:57

Bon dia, bona hora. És un gran manipulador, no? Li diu a la gent quan ha d'aplaudir. Dius, aplaudiu, home, aplaudiu. Ah, va, el disjunt, el disjunt. El disjunt. Són naturals.

44:09

Són naturals que respiren. Tu tant no ho fas, que marques els aplaudiments, o no? Com fas el monòleg, o no? Dius, ara aplaudiu.

44:16

Bueno, de manera subtil, no sé si manipulo, però quan fas teatre estàs obligat O sugestiona, sugestiona. Estàs obligat a comunicar amb els de baix. No està completament sol, sents d'alguna manera. Los Carlos. Bueno, estàs allà, els sents respirar, i d'alguna manera intentes respirar amb ells. Lluís Omar, bon dia i bona hora. Molt bon dia, molt bon dia.

44:38

Moltes gràcies. Bueno, no passa cada dia, i això només ho pot aconseguir Girona, de fet, que dos dels grans actors que tenim al nostre país, com Lluís Omar i com Sergi López, estiguin junts matinant.

44:49

I a Catalunya Ràdio. Perquè tu, Lluís, has vingut de Barcelona. Jo vinc de Barcelona, i tu?

44:54

Jo de Vilanova. Tu de Vilanova, vens una mica més lluny.

44:57

Són dos actors que participen aquest any al Temporada Alta. Lluís Omar estrenarà una lectura dramatitzada que es diu Mística, que ara en parlarem la setmana que ve, dimarts i dijous, a la Catedral de Girona, i el Sergi López presenta Non Solum. Fa 20 anys que ho fa, ja, però.

45:10

Sí, sí, sí. Però ell ho va presentant. Veu que encara queda un parell que no ho han vist, i vinga, insistim. Expliqueu-me què significa per vosaltres el temporada alta, perquè fa molts anys que veniu. Aquesta sí que el televisca del dins escrit, aquesta. Què significa per vosaltres el.

45:26

Mira, temporada alta és que és casa, diguéssim, o sigui, he de pensar en quin any no hi he participat, o sigui que pràcticament ha sigut en moltíssimes edicions, tinc uns records meravellosos, i a vegades no ha pogut ser, ho hem intentat, recordo quan estava inclús de director de la Companyia Nacional de Teatro Clásico, que vam ser-hi, però alguna vegada no va poder ser. Però hi tinc grans records, però si en tinc ara un d'així de molt especial, també, per exemple, és l'estrena de La Terra Baixa, que vaig fer el novembre del 2014, i que va ser aquí, o el Cirano, també el vam estrenar aquí. O sigui que I recordo que aquí, en aquest espai, he fet una lectura de cabafis, també fa molts anys. Vull dir que he tingut la sort i que d'haver-hi pogut participar durant molts anys i en molts dels espais que conformen el festival.

46:22

Que en Terra Baixa vau competir pel Premi Max, no? Va ser, crec, que vau coincidir. Ah, no ho sé. Sí, jo ho sé. Sí, sí, sí, vam competir. Vam competir amb el non-sol, no? Vam competir. Va ser Lluís Omar el guanyador. Ah, sí?

46:32

Potser per això no ho recordes. Potser per això no me'n recordo. Pel 30-40 Livingstone. Pel 30-40 Livingstone. Va ser amb tu i ja no sé qui era l'altre. Sí, sí, sí. Ah, sí? Però jo me n'he recordat, sí, sí.

46:45

I per tu, Sergi, tu també fa molts anys

46:47

que véns per aquí. Molts, molts. El que passa que, veus, jo. Em passa això, i aquesta cosa, les trajectòries tan diferents, jo he vingut, però només sempre amb la mateixa cosa. Bueno, he vingut amb dos espectacles, el Non Solo i el 3040 Livingston. Però és que d'alguna manera, no d'alguna manera, és a dir, si avui vinc a, si ho faig el diumenge a Girona, on sol existeix, és per temporada alta. És a dir, jo feia temps que havia deixat de fer teatre, tres anys que no feia teatre, i vaig comentar, no sé, aquí en un lloc, amb uns amics, amb algú, vaig comentar que volia tornar a fer teatre, i el Sunyer, l'antic director del festival, escolta, va dir-me el tres, escolta, tu aquest. I em va dir, escolta'm, si vols fer, aquí et podem deixar l'espai, o et podem ajudar amb les llums, i dic, home, no, no, no, jo m'ho faig jo per la meva banda, però llavors ho vaig estrenar a Sal, a Sal és el lloc, el Teatre de Sal, el lloc on més cops ho he fet, més que a Vironova, i no sé quantes vegades, i aquesta és la primera vegada que vinc aquí al Teatre de Girona, al Municipal, però durant el Festival de la Temporada he vingut, no sé, 9 o 10 vegades, però jo, a diferència de tu, gairebé sempre amb la mateixa obra.

47:50

Ara parlem de Nomsalom també, però, Lluís, explica'ns què és Mística.

47:54

Abans de, només, molt ràpidament, perquè, clar, també, puc anomenar el Salvador Soñé, no?, i el Narcís, perquè sempre hi havia aquesta trucada, no?, i a vegades aquesta trobada recordo amb en Soñé aquí, aquí molt a prop, explicant-li jo el projecte, també, de Terra Baixa, dir, escolta, doncs, sí, sí, el vull, o sigui que. Que si hi ha aquesta cosa molt propera i sobretot l'agraïment que sempre han sigut ells que han pres la iniciativa i que ens ho han posat molt fàcil. Doncs mística, mística. Va ser una d'aquestes trucades, en aquest cas, al Narcís Puig, l'actual director, de dir, escolta, en aquest espai que tenim de la catedral, de fer una lectura de textos, vam parlar primer d'Eckart, i llavors, bé, com és un material en el que jo, en els meus últims anys, hi estic molt posat, llavors és com una mena de miscel·lània, de diferents textos, de diferents moments, o sigui, començo amb Sant Juan de la Cruz, amb la catedral del Noche Oscura de l'Alma, després amb Mestre Écar, per ir a Dios, per anar a Déu, cal anar-hi sense Déu, li demano a Déu que mati a Déu, després Silésio, Santa Teresa, Ramon Llull. Verdaguer, amb els Sumbernis, veieu-me aquí, senyor, a vostres plantes. I després, per fer una connexió, diguéssim, amb els místics més contemporanis, un text del meu mestre, Pablo d'Ors, del seu llibre Biografia del Silenci, un text de Simone Weil, i acabo, diguéssim, amb Pere Lluís Font, una cosa que és molt difícil de fer, però que ha traduït i molt ben traduït, els textes de Sant Juan de la Cruz, acabaré també amb El nit obscura de l'ànima, en català, que això també serà un atractiu, i un text també de David Lynch, o sigui que bé, és tot aquest recorregut de dels místics que al final són els antisistema, diguéssim, més de veritat que potser dels que ha donat tot el llarg de la història. Aquests s'hi jugaven la vida d'una manera molt evident.

50:08

Creus que són temps per això que cal fer també espectacles espirituals? Perquè estem molt buits d'esperit ara mateix.

50:14

És que jo tinc l'absolut convenciment, a més a més, potser dintre de la faceta que he pogut tenir com a director de la Companhia Nacional de Teatro Clásico, va ser la meva trobada amb els clàssics, i sento com una O sigui, que tot el meu ofici he pogut acumular allà al llarg de 50 anys, que va començar amb el lliure ara fa exactament 50 anys, és posar-ho al servei d'apropar tots aquests materials perquè em sembla que són de primeríssima necessitat en els moments en els que som i llavors és posar el meu ofici al servei d'apropar perquè em sembla que és donar el que realment és essencial perquè hem arribat a un grau diguéssim de hipermaterialitat de tot en què hem de resignificar i que hi és i que està al nostre abast el sentit de tot plegat i que els místics no només però són una opció. Molt important. I al final el teatre, no?

51:08

Sergi va d'això, el teatre, va de trobar-se en comunitat i de que tot això tingui un sentit més enllà del dia a dia i de comprar-nos un iPhone, no?

51:17

Exactament, de compartir, de que és una cosa molt tonta, que a vegades són a centres d'esplai i anar de colònies, no sé quantos, però al final estem tots més sols que la una, la gent gran i visiblement el que està passant també al carrer, la gent jove també. És a dir, trobar-te sol, trobar-te que no tens referència, que no tens xarxa, que no tens col·lectiu, que això de construir-te una identitat virtual, trobo que tenim problemes greus. Tindrem problemes greus o tenim problemes greus d'identitat i d'això, i de sentit col·lectiu. I el teatre és respirar amb els altres. És necessari.

51:49

Segons el baròmetre sobre religió i creences, un de cada tres joves a Catalunya es defineix com a espiritual. És a dir, està creixent, també, aquesta necessitat, suposo, d'omplir l'esperit.

51:58

Jo crec que l'anhel és molt generalitzat, suposo, per aquesta crisi de significat de tot plegat. La dificultat és com donar-li, o sigui, com significar-lo, però repeteixo la paraula, perquè. Malauradament, la religió també ha fet molts disbarats, diguéssim, en aquest text que deia del mestre Écar, segle XIII, que deia això, o sigui, li demano a Déu que mati a Déu, o sigui que. Que mori el meu concepte de Déu, el concepte que ha dut endavant l'Església. O sigui que també s'ha fet molt de mal, però jo crec que el sentit. Així hi ha dues terminologies, la religiositat i l'espiritualitat. En l'espiritualitat és una gama molt ampla, en el qual crec que és un moment també d'interreligiositat, o sigui que això està en un sentit mundial, però a vegades a la religió malauradament s'han fet masses disbarats, no? I llavors una cosa sembla que allunya l'altra, però l'anhel crec que és absolutament generalitzat, i això és un reflex, no?

53:07

Això pel que fa a Mística de Lluís Omar, no en solum els personatges, Sergi, diries que han trobat el sentit de la vida?

53:13

No, no, no, no l'han trobat, per sort. No, no, el busquen, el busquen. Estan perduts, es veuen un altre, estan tot el rato preguntant què passa aquí, qui som, bueno, de fet, quan diem aquí a què ens referim, aquí què és, és el present, bueno, sí, estan perduts, estan perduts i estan preguntes, però no hi ha manera que trobin una sortida. Genera molt vertigen, no?, el que fas, una mica,

53:32

de sensació de dir, dins d'un mateix, si ens comencem a mirar, ens espantem perquè les alçades potser fan més por del que ens pensem.

53:39

Jo és com allò, no sé si té alguna cosa a veure amb això de verbalitzar, jo penso que el fet de fer-ho, el fet de dir-ho, li treu ferro. O sigui, el non-sol al final és comèdia i fa riure, però és veritat que parla d'alguna cosa profunda, existencial. És aquella comèdia, per exemple, que te'n vas a casa i dius, hòstia, espera't, que potser no feia tanta gràcia. Bueno, perquè al final tots d'alguna manera o d'una manera o altra, directa o indirecta, o d'una manera explícita, però tots sabem què és el dolor, reconeixem el dolor, i la por a la mort, i el sentit de la vida, i això, i què estem fent aquí, com és que estem sols, estic sol, estic acompanyat. Bueno, són coses que poden fer vertigen, però. Però que formen part del camí que és la vida, i un ensòlum disfressat de lloseresa, al final sí que darrere hi ha aquesta idea.

54:29

Sí, però aquesta idea que sempre ens pensem que caminem sobre segur, que agafem un tren i que és segur, però la vida és molt fràgil, de cop i volta et canvia d'un dia per l'altre, i s'acaba, i el present, que és allò que tots sempre posem en els llibres o els nostres dietaris, que és molt important, doncs a l'hora de la veritat no el cuidem, no el sabem cuidar prou.

54:47

Sí, aquella cosa, o sigui, patim pel passat i estem preocupats pel futur i ens caguem en el present. No, tens un peu al darrere, un peu davant. Vull dir, perdó, que és així una mica. Però sí, però suposo que aquesta és la gran, i ho porto molt terreny, és la gran dificultat, no? O sigui, com arrelar-nos al present? Perquè, esclar, ens pot, diguéssim, tot aquest neguit de tantes coses. I llavors, doncs, és veure, buscar aquests espais, i crec que el teatre, en un sentit general, propicia aquests espais en el qual per això tenim més responsabilitat que mai, que allò que oferim tingui, després, l'actitud, no? Ho podem aconseguir més o menys, però de buscar l'autenticitat, perquè aquest autèntic, i per això els teatres afortunadament tenen aquesta demanda i estan plens, perquè hi ha aquesta recerca d'això, i nosaltres tenim la responsabilitat de contribuir a donar el millor de nosaltres, perquè això ens serveix per veure que la vida per ella mateixa, el fet viu, és possible, i que és meravellós, i que el teatre, afortunadament, és una cosa que ho pot perjudicar. I a construir esperances,

56:00

perquè al final el que feu possible a vosaltres reconeix l'altre, hi ha un punt d'empatia, gent que riu, gent que s'emociona, encara hi ha vida, hi ha vida humana.

56:10

Ella ha dit una d'entre les paraules que deia, la comunitat, o sigui el teatre, és un fet de comunitat que ens trobem allà, i això és molt important.

56:20

És molt curiós, amb tots els estils, després l'entreteniment, A veure, l'entreteniment pur i dur, és a dir, no té per què ser buit, saps, inocu, transparent, inofensiu, per tots públics, pot ser d'un de molts això, però al final és curiós com és un mirall, encara que t'expliquen una història del breg, o d'una història d'un poble molt lluny de casa teva, Al final és un mirall que et posa sobre aquest misteri que és què fotem aquí i quin sentit té això si no estem junts, si no estàs en comunitat, quin sentit té tot plegat. És com una reflexió col·lectiva, encara que de manera inconscient a vegades. Clar, fa 20 anys que fas el non-solom. L'has hagut de reescriure o adaptar? Sí, de fet, com que el vam escriure amb el Jorge, sempre el que hem escrit, el que hem escrit no ho escrivíem en una taula, ho hem escrit en un escenari improvisant, i a través de les improvisacions desenvolupant, reescrivim, reimprovisant, no sé. De fet, l'hem anat reescrivint contínuament.

57:19

Això vol dir que perquè has canviat la teva posició, per exemple, pel que fa a la mort, ha anat canviant i l'has anat redactant?

57:23

No, pel que fa a la mort no, però pel que fa al sexe sí, per exemple. No, no, em refereixo. Però no per l'edat, eh? Però diguem-ne, hi havia trossos. A veure, el Non Solum és un recorregut, té una dramaturgia poc convencional. És el joc que et porta a diferents llocs i els personatges que són tots iguals. Llavors hi havia parts de l'espectacle, un en concret que era explícitament sexual, però des de la innocència i tot això, que era molt icònic, molt recordat per la gent, feia molt de riure i tal. I ja feia temps que li grava tons, dic, escolta, això vols dir, quin mitge és un bolet? És un dels personatges que explica això, però podria explicar també una paella, podria explicar un cassell de foc, no sé com dir-ho, podria explicar una altra cosa. I si ho traiem? I si ho traiem? No, hòstia, però és que això és icònic. I al final ho hem tret, i l'espectacle fa. És curiós, saps? Vull dir, hem tret una part sexual, si tu vols, que molta gent recordava, però l'espectacle ara està més rodonet. Ara és quan hauríem d'estrenar, ara que fa 21 anys. Ara està acabat, diguem. Però és que hi ha clàssics que,

58:30

si no toques ni una coma, sempre són vigents. Altres obres que sempre, perquè siguin perfectes, has d'anar adaptant-les als temps. I totes dues són igual de bones i de vàlides. Aquesta és la màgia del que feu.

58:41

Tot i amb això, tu sabràs més tu que has fet més de text i això, però l'altre dia també amb el Jorge hi havia uns valencians que són traductors de Shakespeare, són uns màquines, són universitaris, i és la seva vida, estan penjats amb això. I clar, diuen una cosa molt curiosa que, dit així, sembla una provocació, però diuen, no, de fet, els traduïts són millors que els originals. Dic, home. Ho va escriure el Shakespeare, vull dir, serà millor. Diu, no, però saps què passa? I em parlava d'un exemple molt tonto. Dark, em sembla que era la paraula dark. Hi ha paraules que quan ho va escriure el Shakespeare en aquell moment, tenia un sentit que no té. Ara té un sentit obscur d'una cosa dolenta. I en canvi, amb el rei Lear, quan posava, diu, guarda aquest paper, era com guardar-lo. Protegeix-lo, més que posa-lo en un lloc fosc. Bueno, fer un exemple d'aquests. I en canvi, és una mena de reescriptura, la traducció. Jo recordo una conversa

59:35

que vaig tenir personal amb el Joan Sallent, un gran traductor de Shakespeare a casa nostra, que era apassionant com t'explicava el per què d'aquella paraula i com allò reconectava amb els joves de les hores, i per tant l'havíem d'adaptar a una paraula més moderna. I al final. Tot el tema de la traducció,

59:49

per exemple, jo recordo un exemple. Sé que no es ben bé exacte el mateix, però, per exemple, quan fèiem el Coriolà amb la traducció del Joan Sallent, que hi havia un moment que el text diu.

Àudios

Vídeos