El matí, de 8 a 9 h (Els bàsics) - 02/11/2026

Senyores i senyors, bon dia. Són les 8.

Arranquem nova setmana i nou més amb una Europa que continua en estat de tensió. França ha viscut el tercer cap de setmana consecutiu del derull, 70.000 policies desplegats, més de 500 detinguts i la protesta que no s'ha apagat. Ha travessat la frontera i ha arribat també a Alemanya. A Berlín, per exemple, hi ha colònia. Els saquejos i els enfrontaments nocturns han tornat també a marcar les últimes nits. A Catalunya, mentrestant, Hi havia crides a repetir les escenes de pillatge de la setmana passada, però els Mossos i la Guàrdia Urbana van blindar el centre de Barcelona amb un dispositiu extraordinari. 300 agents i més de 2.200 persones identificades. Aquesta vegada sense contenidors cremats ni aparadors destrossats. Però hi ha una pregunta que no podem esquivar amb tot això, que és què està passant a Europa. Estem davant d'una onada de violència, de protestes locals o de dues realitats que s'estan alimentant mútuament. Perquè no totes les mobilitzacions han acabat amb aldarulls. També hi ha hagut altres convocatòries, totalment diferents, per reclamar mesures urgents contra l'encariment de la vida. I aquí és on cal separar les coses. Les crides al saqueig són un problema de seguretat pública. La violència i el pillatge no són protesta social, són delictes i no es poden justificar. Però seria un error majúscul utilitzar aquests episodis per desacreditar tot aquest malestar que hi ha al darrere. Perquè hi ha una indignació irreal. Una indignació que fa setmanes que creix i que travessa diferents països europeus. Famílies que no arriben a final de mes, treballadors que, tot i tenir feina, no poden pagar l'habitatge, persones obligades a triar entre encendre la calefacció o omplir el dipòsit del cotxe per anar a treballar. Això no és una consigna. És una realitat de milions de persones i amb l'arribada de l'hivern la pressió encara pot anar més. La inflació, els salaris que no segueixen el ritme dels preus, la crisi de l'habitatge, la precarietat també han anat erosionant una cosa que és molt més profunda, que és la confiança en aquest contracte social. La sensació que l'esforç ja no garanteix una vida digna. I aquesta és una qüestió de fons. No podem mirar cap a una altra banda. La violència mai no serà una resposta legítima. Però tampoc ho pot ser la indiferència a aquest malestar. La resposta ha de ser política i ha de ser concreta. Avui, per exemple, al matí parlarem d'habitatge. Estem en plena campanya electoral. Doncs que es parli d'això. Que es confrontin models, que s'expliqui qui té solucions i qui només té consignes. Aquest divendres, per exemple, érem a Girona a fer el matí de Catalunya Ràdio i un jove estudiant de l'Abisbal d'Empordà, el Dere, que ens deia això.

Jo crec que al final qui ha de treballar per millorar aquest sistema no estan nosaltres,

perquè al final nosaltres som les pròximes generacions els que estem encarregats més de continuar aquest.

Procés que s'ha de començar per als adults que estan per sobre nostre actualment. És un missatge que cal escoltar perquè quan una part de la societat sent que no té futur, no només els estudiants sinó aquells que veuen que treballar no és suficient per viure i que les institucions semblen incapaces de canviar aquesta realitat, quan aquest malestar no desapareix, això es transforma, s'enquista, i és quan es converteix en aquest combustible per als qui prometen solucions fàcils, assenyalen enemics i qüestionen la democràcia. I aquesta. Aquesta és l'alerta que Europa no es pot permetre ignorar. Quan la política deixa de garantir una vida digna, els populismes es presenten com l'única alternativa, i aleshores el problema ja no només passa als carrers, es pot acabar passant a les urnes. Ara són les 8 i 4.

I quines són les 5 cops que cal saber del dia d'avui? Francesc Soler, bon dia. Bon dia. La primera. Que avui al Matí de Catalunya Radio analitzarem la gestió de l'amenaça de nous aldarullers saquejos aquest cap de setmana a Barcelona, que s'ha saldat amb 2.000 identificats. En parlarem amb Eduard Sallent, excap dels Mossos d'Esquadra, i amb Anaí Zarate, advocada experta en família i menors. La segona. Renfe revisa els seus protocols de seguretat per evitar accidents ferroviaris com el dur de Toledo. La represa de la circulació s'haurà de fer sempre a menys de 40 km per hora després d'una caiguda del sistema. En paral·lel, avancen les identificacions i només queden pendents 3 de les 69 víctimes mortals. La tercera. Ens repren la precampanya després de tres dies de dol per la tragèdia d'Urdà. El PP reuneix el Comitè Executiu Nacional amb el focus posat en la gestió el dia abans que el ministre Oscar Puente comparegui al Congrés. I atenció, perquè a partir d'avui se us pot notificar que us ha tocat estar en una mesa electoral de president, vocal o suplent. Donald Trump multiplica les seves aparicions en mítings en estats conservadors que demà podrien votar demòcrata a les eleccions de mig mandat. La por dels republicans de perdre la majoria a les dues cambres ha fet que el president nord-americà hagi viatjat a Iowa, Kansas, Austin, que poden ser llocs clau. La Generalitat obre un expedient a Uber, Eats, Globo i Amazon per comprovar si van fer treballar els seus repartidors els dies de tempesta forta. És una notícia que us avança el matí de Catalunya Ràdio. Inspecció de Treball ha requerit a les tres companyies que presentin els protocols de protecció dels repartidors durant les alertes meteorològiques. I en esport, Robert Prat. El Madrid, que continua a tres punts del Barça, gràcies a una victòria polèmica, 0-3 al camp del Racing, amb un penal simulat d'MP als 10 minuts. Marc Márquez es pot proclamar campió del Mónacatar la setmana que ve, després de la victòria a Malàisia, i Antonelli, amb 20 anys, és el campió més jove de la història de la Fórmula 1. I sembla que avui tindrem primers roixats i una mica de refrescada. L'Icordomí, bon dia. Bon dia. Sí, a partir de mitja tarda aquests ruixats poden afertar el litoral i prelitoral entre Barcelona i Tarragona. De moment seran molt puntuals. Aquesta nit els de la costa podrien arribar a ser localment forts i podrien arribar a deixar 50 litres per metre quadrat o més. Demà durant el dia la pluja més moderada arribarà a més comarques, la temperatura baixarà. Entre avui i demà segurament baixarà 5-6 graus a tot arreu. Mentre segueixen les complicacions de la C-58 entre Sabadell i Terrassa per un accident, Clàudia Serra.

Sí, hi ha cua de més de 5 quilòmetres per aquest accident que talla dos carrils, com deies, entre Sabadell i Terrassa en direcció Barcelona, pendents també d'un vehicle variat a la C-17 a parets del Vallès que talla un carril i provoca retencions en direcció Vic, que en aquest mateix punt també hi ha força densitat en sentit contrari, i en paral·lel segueix la congestió. Els punts habituals a l'entorn de Barcelona, sobretot d'accés a la ciutat, hi ha les rondes.

Limonada natural Don Simón, amb suc expremut i vitamina C. Una dieta sana amb limonada Don Simón.

I ara, tarongada natural Don Simón amb suc expremut. La gran diferència. Hola, com va? Uf, doncs crec que tinc diabetes. Justament ho estava mirant a internet. Mira, val més que ho preguntis a la teva infermera. Cada dia milers de persones busquen a internet respostes pels seus problemes de salut. Si tens dubtes, val més que preguntis a la teva infermera. És un missatge de l'Organització Col·legial d'Infermeria.

Avui al Matí de Catalunya Ràdio analitzarem especialment el dispositiu de seguretat que s'ha muntat aquest cap de setmana per evitar que es repetissin els aldarulls i els saquejos d'una setmana enrere. El dissabte va ser molt més tranquil i per això el focus es posa ara en com es va aplicar el desplegament dels Mossos. Avui en parlarem a l'àguara del Matí de Catalunya Ràdio amb el consultor Eduard Sallent, que va ser el cap dels Mossos d'Esquadra. Volem desgranar aquest dispositiu excepcional. Feia 5 anys que a Barcelona no s'activava el nivell 4 de risc, que és el màxim de l'escala policial. I també volem abordar dos grans interrogants que han quedat sobre la taula després de tot plegat. Frederic Vincent, bon dia. Hola, bon dia. El primer és sobre l'efectivitat d'un dispositiu així a llarg termini. A llarg termini, posem l'accent en això perquè a curt termini el govern insisteix que va funcionar, perquè no hi va haver els aldarulls ni saquejos que havíem tingut una setmana abans. Ara bé, a partir d'aquí, la mateixa Generalitat admet que el tema clau, o un d'ells, és la convocatòria que hi ha a les xarxes. Recordem que hi havia crides explícites. A repetir els saquejos i que s'instava fins i tot a aprofitar que era la nit de tots sants, per tant, celebració de Halloween, per anar disfressats. És per això que la Generalitat es compromet a monitoritzar totes les xarxes, diu, per localitzar les pròximes vocatòries d'aquest moviment que, com sabeu, es fa a 10 blocos.

Continuarem monitoritzant aquestes xarxes, continuarem insistint en que les plataformes també s'han de comprometre. Divendres passat vam fer una reunió amb aquestes plataformes per dir-los que s'han de comprometre i que quan detectin aquests moviments amb les seves xarxes ho han d'aturar i han de tancar aquests canals.

Així ho deia la consellera d'Interior, Núria Parlón, al suplement de Catalunya Ràdio. I el segon interrogant és sobre els detalls pràctics del desplegament, sobretot aquestes identificacions que es van aplicar. Sí, recordem que es van fer centenars i centenars de controls preventius al transport públic i el resultat és que més de 2.000 persones, unes 2.200 van ser identificades, és a dir, són persones a qui se'ls va demanar la documentació. Recordem que la llei això ho permet, la llei permet a la policia identificar qualsevol persona en dos casos, si hi ha indicis que han comès un delicte o si es considera que aquella identificació en pot prevenir un de delicte. A partir d'aquí, la CUP denuncia que les identificacions es van fer per criteris racials, però la consellera ho nega.

Després del que va passar la setmana passada. A Barcelona algú pot plantejar que la policia va estar fent identificacions per motius ètnics? Sincerament? No, nosaltres simplement fèiem identificacions d'acord amb els consells que els donava a aquests nois en aquestes plataformes de com havien d'anar vestits.

Precisament ahir, d'altra banda, vam saber que un dels detinguts divendres pels aldarulls de la setmana passada ja està en presó provisional, sense fiança. És un jove de 18 anys. La policia l'acusa de ser un dels promotors d'aquells saquejos. I sobre aquestes protestes sentim el comentari del doctor en Humanitats i professor de la Universitat Pompeu Fabra, Jordi Mir. Hauria estat difícil

explicar que aquest dissabte s'haguessin repetit els aldarulls i els saquejos de la setmana passada. Per això, el gran desplegament policial i els mecanismes de prevenció de diferents empreses i botigues. Dit això, no té gaire sentit centrar l'atenció en les dues mil identificacions i en qui va fer la convocatòria de blocos i no fer-ho en els malestars d'aquella gent jove que va decidir anar a la primera convocatòria buscant una mobilització per expressar les seves reivindicacions. Aquest dissabte ja no hi van ser, en veure allò que va acabar resultant. Els aldarulls no s'han repetit, els malestars no s'han resolt.

En tot cas, aquest debat entre la necessitat d'evitar aldarulls i la proporcionalitat de la resposta policial no el tenim només a Catalunya. L'estem veient també en diversos països europeus, on en els últims dies han tornat també les protestes majoritàriament pacífiques que protagonitzen sobretot persones joves. França és un dels exemples més clars. I ho serà aquesta setmana, perquè encara una nova setmana de tensió. D'entrada, dijous hi ha vaga general convocada a tot el país. Però és que, a més a més, avui mateix, els alumnes tornen a classe, els alumnes d'institut, després de dues setmanes de vacances per tots sants. Recordem que la llavor de les protestes a França van ser justament els alumnes d'institut que es queixaven d'instal·lacions i recursos insuficients.

Vista! Vista! Vista!

Ara bé, això s'ha traduït en altres protestes. Aquest lema que sentim, per exemple, és contra l'Estat, contra la policia. Són les protestes d'aquest cap de setmana, el tercer seguit de protestes, bastant menys multitudinari que els anteriors, però on s'han vist moltes pancartes, a banda de contra Macron, també contra la policia. També hi ha hagut mobilitzacions contra la resposta policial a Portugal.

Som protestes d'ahir mateix a Lisboa, l'endemà que manifestants s'enfrontessin amb la policia portuguesa i que hi hagués alguns aldarulls. Ara bé, per aldarulls, els d'Alemanya.

Això va ser les protestes de dissabte. Avui la premsa continua analitzant aquests aldarulls i també continua debatent si la resposta policial va ser la correcta. Mentrestant, a Itàlia.

Diversos

activistes han acampat en tendes de campanya davant del Colosseu per protestar pel cost de la vida. Ja que parlem de campades per l'habitatge, a la Puerta del Sol de Madrid aquella campada s'ha traslladat als barris amb l'objectiu, diuen, de preparar la vaga general.

La campada del 26 se disuelve, pero empieza una nueva idea que se ha propuesto, que es una asociación que engloba a todas las personas sin hogar para dar apoyo a las personas que han sido sostenidas aquí y que no han sido sostenidas por la Comunidad de Madrid.

És una de les portaveus de la campada, la Maria Flores, en declaracions a Tres Cap Info. Aquest és un dels temes del dia, l'altre el tenim a Estats Units. Perquè demà són les eleccions de mig mandat dels Estats Units en les quals es renova tota la cambra de representants i un terç del Senat. Ara els republicans controlen les dues cambres i hi ha opcions que les perdin. En l'última enquesta que avui publica el New York Times, els demòcrates van per davant de Michigan, Texas, Kansas, Maine i Ohio. Tenen un cert avantatge a Alaska i estan pràcticament empatats amb els republicans a Iowa. En alguns d'aquests estats, com Texas o Kansas, els republicans fa dècades que no perden. Per això Donald Trump ha fet una marató de mítings en aquesta recta final. Austin, Texas, Oriol Serra.

Aquestes eleccions legislatives als Estats Units cada vegada s'assemblen més a un referèndum sobre la figura de Donald Trump, sobretot tenint en compte la implicació personal del president nord-americà en les campanyes d'alguns candidats del seu partit. En menys de 48 hores sabrem si els republicans hauran pogut posar fre a una pèrdua important de poder al Congrés dels Estats Units. Ara per ara, els pronòstics apunten a una victòria demòcrata tant a la cambra de representants com també al Senat. Escenaris com Texas seran determinants. Aquí fa 40 anys que els demòcrates no hi obtenen un senador. James Telerico hi podria fer història. Des d'Austin, Texas, Oriol Serra, pel Matí de Catalunya Ràdio.

Un dels punts clau d'aquestes eleccions serà com passa a Europa el cos de la vida. Donald Trump va ser elegit ara fa dos anys prometent que baixaria els preus i que evitaria que els Estats Units entressin en cap guerra a l'Orient Mitjà. Dos anys després, ara que els atacs a l'Iran han fet pujar el preu del petroli i, per tant, els carburants, hi ha votants del president que es declaren decebuts. Ho ha comprovat en un altre estat clau, Kansas, l'enviat especial de Catalunya Ràdio, Xavier Vilar. Xavier, bon dia.

Bon dia. En un any, el preu del diésel s'ha pujat un 40%, una factura inassumible per a moltes de les 55.000 granges que hi ha en aquest estat mastodòntic. Hi ha gent que davant d'això ha dit prou a Trump, com en José, d'origen cubà.

Llenar el tanque, estamos hablando de 600, 700 dólares. Y la carga, lo que está pagando son 1.200, 1.300, 2.000 dólares. Es decir, que América hoy en día, con el gobierno del pendejo este que está ahí, con el mayor respeto, lo que estás acabando con el país. Fa 95 anys que Kansas

no envia un senador demòcrata a Washington. El preu del carburant pot fer que això demà canviï. Des de Kansas City, Xavier Vilà, pel Matí de Catalunya Ràdio.

I encara un altre estat clau, Michigan. Silvia Solanes, bon dia. Allà tenim una polèmica enorme dins del Partit Demòcrata.

Sí, perquè el candidat a Michigan és Abdul El-Sayed, que va guanyar les primàries davant de Hallie Stevens. Tots dos tenen posicions molt diferents i ara Stevens ha arribat a demanar el vot per al Partit Republicà perquè, entre altres coses, veu el Sayed massa d'esquerres. Així ho explicava ella mateixa a les xarxes poc després Donald Trump ho aplaudia.

El president deia que ningú s'ho esperava, però Stevens ha estat molt intel·ligent perquè Abdul El-Sayed, diu, destruiria aquest país. Arran d'aquest cas, avui el Wall Street Journal posa l'accent en l'enfrontament entre la facció moderada i la d'extrema dreta, la d'extrema esquerra del Partit Demòcrata. Diu que les dues es culpen mútuament de perjudicar les expectatives a les eleccions de demà.

Catalunya Ràdio seguirà les eleccions en un programa especial amb Francesc Garriga. De moment, un comentari pel matí de Catalunya Ràdio del periodista establert a Washington, Gustau Alegret. Demà els Estats Units voten en unes eleccions de mig mandat que s'han convertit en un referèndum sobre Donald Trump. Ell mateix ha demanat als votants que el considerin part de la candidatura republicana i això pot tenir un cost per ell i el seu partit. La seva gran debilitat és l'economia. La inflació, els combustibles i els aliments pugen. I els arancels i la guerra amb l'Iran agreugen el malestar que li provoquen una pèrdua de votants. Els demòcrates poden recuperar la cambra de representants als senats més difícil. Si guanyen, podran frenar Trump i fiscalitzar el seu govern els propers dos anys. El que passi demà pot significar el principi de la fi de l'era Trump. De seguida us detallem una notícia també que avui us avança al Matí de Catalunya Ràdio, que és que la Generalitat obre expedients a Globo pels repartidors que van treballar durant aquelles fortes tempestes. Ho explicarem d'aquí a dos minuts. Bonpreu Esclat Energia. L'energia de Catalunya us ofereix el temps. Pel que fa al temps, avui comencem el dia amb temperatures baixes. Sobretot a l'alt Pirineu, a les valls, tenim valors de fins a un grau sota zero al Pont de Suert. Hi ha també 6 graus a Anglès, a la Selva, 11 graus a Sant Sadurní de Noia. Amb el cel serè a molts llocs, però també amb núvols espessos. Als comarques de Tarragona i de Barcelona, precisament aquests avui, durant la tarda-vespre, podran deixar algun primer ruixat, litoral per litoral. De cara a la nit, aquests ruixats podrien ser localment forts a prop de la costa i fins i tot en alguns llocs podrien deixar més de 50 litres per metre quadrat arran de mar. I de cara a demà les precipitacions s'estendran a més comarques, la temperatura baixarà més fort, entre 5-6 graus avui i demà, a gairebé tot arreu, fins i tot nevarà a les muntanyes a partir de 1.500 metres.

A les carreteres, un accident talla dos carrils i provoca cua durant més de 6 km a la C58 entre Terrassa i Sabadell, direcció Barcelona. Un vehicle avariat talla un carril i provoca lentitud a la C17 a parets en sentit Vic i a la P7 per enllaçar amb la C17 i en paral·lel segueixen les retencions als punts habituals. A aquesta hora, l'entorn de Barcelona, sobretot d'accés a la ciutat i a les rondes, en sentit Llobregat.

Estalvia en la teva factura de la llum amb Bonpreu Esclat Energia. Varietat de plans, energia verda i sense permanències. Contracta ara a bons preus i, a més, et bonifiquem 60 euros a la teva guardiola. Informa-te'n a bonpreuesclat.cat barra energia.

La novela guanyadora del primer premi Losomni de la Magrana ja és a les llibreries. Sorra, de Cristina Genevat, és un o de la llibertat i la fantasia. Tres veus, tres moments de la vida per aprendre que ara i sempre són en el fons la mateixa cosa.

Ganímedes! Para d'esperar que trobem un altre planeta. Instal·lem i financem i fins i tot paguem l'instal·lació fotovoltaica de la teva comunitat, unifamiliar o empresa. Suma't a l'autoconsum.

Per fi hi ha un altre llum. Factor Energia. Empresa col·laboradora amb l'Esdeveniment Barcelona Equestrian Challenge.

Quan el cos et demana caldo, no te'n demana un de qualsevol, sinó aquell caldo tan bo, amb aquell sabor natural de veritat. Aneto, el caldo que et mereixes. Al Perinau i les Terres de Lleida vivim la tardor d'una manera diferent. Ens agrada córrer, pedalar o volar, però també aturar-nos a connectar amb el paisatge i el patrimoni. Tot i saber d'on venim, cada any els sabors i els colors de la terra ens tornen a sorprendre. Una terra cuidada és una terra que et cuida. Ara Lleida, amb tota naturalitat. Patronat de Turisme. Diputació de Lleida. Què vols dir, que ens separem? Què passa, que hi ha un altre tio, o què? Què vols que hi hagi?

En 17 anys d'embrióleg no he comès ni un sol error,

i he comès el pitjor. Que Valeri lleva l'embrión de Eva, lleva el de Valeri. Quina cagada, no? Jo em pensava que volies tenir fills.

Crec que amb tu no. Però tu què penses? Que quan ho sàpiguen aquestes dones, no muntaran un escàndol? Tots guardarem el secret. Tots. In vitro. Últims capítols aquesta nit a TV3 i a la plataforma 3CAT.

En sintonia amb les reclamacions dels sindicats, el document establirà que si cau el sistema de seguretat, la represa de la circulació es faci a menys de 40 km per hora i que el maquinista confirmi que no hi ha cap tren al davant del seu a la via.

Això mentre avui no circularà cap tren de la companyia WeGo.

Menors i amb una indumentària determinada, que era el que se'ls aconsellava com havien d'anar i com s'havien de camuflar per fer els actes vandàlics.

La campada del 26 se disuelve, pero empieza una asociación que engloba a todas las personas sin hogar.

La Generalitat obre un expedient a Uber Eats, Globo i Amazon per comprovar si van fer treballar els seus repartidors els dies dels episodis de pluja.

El Matí de Catalunya Ràdio. Aquests són els sons del dia d'avui 2 de novembre del 2026. Repassem ara els bàsics del dia amb la redacció del matí i els serveis informatius de Catalunya Ràdio amb Francesc Soler, Silvia Solana, Clara Garcia, Marc Corado i Marta Viana. Bon dia. Bon dia. Us avança El Matí de Catalunya Ràdio. La Generalitat obre expedients a Uber Eats, Globo i Amazon pels repartidors que van treballar durant les alertes meteorològiques. Aquest era el sol de la tempesta que caia a Barcelona. Inspecció de Treball vol comprovar quins protocols apliquen, per exemple, durant els dies de pluges fortes com les que ara sentíem.

L'expedient s'ha obert de l'octubre i les empreses tenen temps de respondre fins a mitjans de novembre. Laura Freixas és la directora general d'Inspecció de Treball.

En el cas que es constatés que no es disposa d'aquest protocol, és a dir, d'aquesta velocitat de riscos, l'Inspecció de Treball requeriria perquè efectivament es disposi d'aquest protocol. En funció de les circumstàncies i dels elements de convicció que es recollin a la investigació, es determinarà si només s'afecta un requeriment o, en el seu cas, s'inicia un procediment sancionador.

Al matí de Catalunya Ràdio ha contactat amb les empreses a qui s'ha requerit la informació. Globo defensa que compleix amb la regulació vigent.

Uber assegura disposar de protocol de seguretat. I Amazon argumenta que no té una flota de repartidors pròpia, però que disposa de procediments per reaccionar davant

d'aquestes alertes. L'actuació d'ofici de la Generalitat s'afegeix a l'expedient obert a Uber Eats arran d'una denúncia de comissions obreres pel temporal del 6 d'octubre. Des de l'empresa diuen que aquell dia van suspendre el servei per garantir la seguretat. Franz Moreno, de Comissions. Sí, efectivamente, no tienen. Los protocolos activados tendrían que sancionar a la empresa o a las empresas. Hay muchas subcontratas. Lo que nosotros creemos es que se debería de alguna manera fiscalizar a todas esas subcontratas para que estén cumpliendo con las medidas preventivas. Mentrestant, es continua també investigant l'accident de l'AVE de la setmana passada. Avui al diari El País destaca que s'està mirant si hi ha altres ocasions en què es va seguir el protocolo erroni.

Recordem que tot apunta que la causa del sinistre és que es va ordenar a l'AVE reprendre la marxa a velocitat normal quan el protocol que tocava demanava fer-ho a 40 km per hora. Segons diu El País, els tècnics i la Guàrdia Civil intenten aclarir si aquesta ordre va ser una errada puntual o s'aplica habitualment.

Això mentre Renfe, Irio i els sindicats fan front comú per reclamar que, justament, si cau el sistema informàtic, els trens reprenguin la marxa a 40 per hora, encara que no consti que hi hagi trens per davant. Montse Mir.

En sintonia amb les reclamacions dels sindicats, el document establirà que, si cau el sistema de seguretat, la represa de la circulació es faci a menys de 40 km per hora. I que el maquinista confirmi que no hi ha cap tren al davant del seu a la via. Irio també ha demanat a l'Agència Estatal de Seguretat Ferroviària que revisi els protocols de circulació. D'altra banda, la jutgessa que instrueix el cas ha requerit a DIF més treballadors a la zona del sinistre per evitar esperes llargues en les identificacions dels morts. Andrés López és comandant de la Guàrdia Civil. Así que sí que ha habido

algunas demoras, pero el proceso está siendo bastante rápido. Ahora quedan algunas familias de personas extranjeras.

Pel que fa als ferits, 41 continuen ingressats. Montse Mir, pel Matí de Catalunya Ràdio.

I parlant de centres de control, divendres un equip del Matí de Catalunya Ràdio va accedir al centre de control de Rodalies ubicat a l'estació del Clot. I com funciona aquest centre, Lara?

El centre de control de Rodalies coordina en temps real les incidències de la xarxa. L'activitat és constant. No, avui no circula.

Pues, a ver, espera el maquinista a hacer un de esto del Prata a Sants, a ver si es para esta parte.

Quan entres, el que més crida l'atenció és una enorme pantalla que mostra un mapa de la xarxa ferroviària. Les línies estan representades amb diferents colors que canvien en temps real si hi ha alguna anomalia. A la sala hi ha una trentena de professionals.

En una banda, hi ha els encarregats de supervisar la circulació dels trens, que estan en contacte amb els maquinistes. Hi ha tècnics que passen la jornada revisant línia per línia.

La R4 no hay nada tampoco. De regionales regionales tampoco hay suprimidos.

A l'altra banda de la sala hi ha els treballadors que s'ocupen de la comunicació amb els passatgers. Quan detecten alteracions del servei, el primer que fan és

llançar avisos per megafonia. Informem, tren amb destinació Sant Vicenç de Caldés a facturar el seu pas per aquesta sessió a les 8 hores i 30 minuts aproximadament. Informamos, tren con destino Sant Vicenç de Caldés.

Són també els que s'encarreguen d'actualitzar informació a les pantalles de les estacions i a les xarxes socials. En aquest centre s'hi notifiquen retards, passatgers que es troben malament, robatoris de cable o absències de maquinistes. Aquesta és la fotografia

que ens ha fet la Lara García després d'entrar en aquest centre de control de Rodalies. I encara dues coses més de transports. Una, avui no circularà cap tren de la companyia Uigou. Igual que va fer divendres passat, ha decidit suspendre tota la circulació per evitar que la vaga dels maquinistes de la companyia augmenti i el caos provocat per l'accident. Els viatgers poden canviar el seu bitllet sense cap cost o demanar que els tornin els diners. I la segona és que des d'avui i fins a principis de desembre, la línia 2 del metro, és a dir, la Lila, la línia 2 del metro, estarà tallada entre les estacions de La Pau i Gorg. Joan Garcia, bon dia. Bon dia. El tall no comporta grans problemes. Els usuaris, quan baixen a gors, es troben diferents alternatives. Si es va cap al centre de Barcelona, el millor és canviar de metro. Seguim la línia 10 nord fins a Sagrera, i allà hi ha la línia 1 o la línia 5. O bé, d'entrada, anar amb rodalies. Si es vol seguir per la línia 2, hi ha un bus llançadora que surt cada menys de 5 minuts fins a La Pau. I encara hi ha el tramvia i la línia de bus H10. Hem trobat diferents tipologies d'usuaris. D'entrada, un clàssic, l'usuari despistat.

Nos toca salir y coger un bus afuera. No, yo no sabía. En contraposición,

també hem trobat l'usuari previngut. Si vaig a Sagrada Família normalment, la setmana passada ja vaig provar aquesta ruta, que és anar fins a Sagrada i agafar després la línia blava.

I avui ja em veig obligat a fer-la seguir.

Més o menys el temps és el mateix, una miqueta més complicat, has de fer dos transbordaments. Va funcionant, no és molt més llarg. El servei es normalitzarà el 4 de desembre, afecta 25.000 persones. I no has trobat, Joan, l'usuari que decideix agafar la bicicleta, per exemple, no? No, però hem trobat també l'usuari que ha triat un mal dia per anar al transport públic. Vaja. Ell sempre ho feia, diu, jo ho faig tot en cotxe, avui he anat al metro i m'he trobat el tall. És un mal dia, com diu la pel·lícula aquella de. Aterriza com ho puedes. Aterriza com ho puedes, doncs A vegades triem el mal dia. El usuario aterriza como pueda. Joan, gracias. Vinga, bon dia. Ja avui falten menys de dues setmanes perquè comenci la campanya de les eleccions generals i tenim enquestes que apunten que el PSOE ha frenat la seva lleure recuperació. El Mundo Banc publica un as segons la qual els socialistes perdrien 450.000 vots i caurien per sota dels 100 escons. Per primer cop a l'elegís l'atur a la intenció de vot del PSOE cauria per sota del 25%. El PP guanyaria mig punt a costa de Vox, l'enquesta de l'Espanyol, en canvi, el PSOE obtindria 106 escons, el Front Ampli 5, el PP 139 i Vox 64. Doncs amb aquestes enquestes, avui Núñez Fejo reuneix el Comitè Executiu Nacional del Partit Madrid, Alba Gil.

Serà un acte sobri posterior a tres dies de dol en què els populars busquen redefinir la seva estratègia de campanya. La tragèdia d'Urda obre un nou escenari polític en plena cursa electoral i el PP vol estudiar-lo amb calma, conscient que se'ls obre una oportunitat. Tot apunta que en les pròximes setmanes els populars enfatitzaran el perfil gestor de Feijo, que més enllà de demanar la dimissió de Puente, apunta directament contra Pedro Sánchez. El PP ven gestió, rigor i experiència davant del PSOE, però amb l'esperança també de retenir un vot que pot acabar decantant-se per Vox. Tot i això, ja han avançat que s'assumen a l'extrema dreta i es personaran a la causa penal de l'accident. Des de Madrid, el Vagil, pel matí de Catalunya Ràdio. Això serà després que

Feijó digués a la Vanguardia aquest cap de setmana que no es pot presidir Espanya sense entendre Catalunya. Per cert, que aquest matí Pedro Sánchez i Salvador Illa coincideixen en un acte a Barcelona. És el fòrum de debat Wall in Progress del grup Prisa, on també hi haurà l'exprimer ministre italià Matteo Renzi o la premi Nobel de la Pau, Maria Corina Machado. I encara una cosa de les eleccions. Aquesta setmana s'enviaran les notificacions als que els ha tocat estar en una mesa electoral. Pilar Garcia.

S'ha de lliurar en mà, però si la persona no és a casa, se li deixarà un avís a la bústia perquè vagi a recollir-la a l'oficina postal. Qui tingui un impediment per ocupar el lloc assignat té 7 dies per presentar un escrit davant la Junta Electoral de Zona. Pot ser personal, familiar o laboral. Si no n'hi ha cap o la Junta el desestima, cal presentar-se al col·legi el dia de les eleccions a les 8 del matí. No anar-hi pot tenir conseqüències penals. Josep Maria Aguirre és professor de Dret Administratiu a la Universitat de Girona.

Amb un varem que va d'un any a tres de presó i multa de sis a vint-i-quatre mesos. Penes inferiors a tres anys no s'entraria a presó, però quedarien uns antecedents penals. Pilar García,

pel Matí de Catalunya Ràdio.

Són dos quarts de nou. De seguida us explicarem al Matí de Catalunya Ràdio que hi ha hagut un altre atac amb arma blanca a Catalunya.

El Matí de Catalunya Ràdio. Ricard Tostrell.

Compartir. Descobrir. Viatjar. Riure. 130 milions.

Amics. Llocs. Moments. Somnis. 130 milions. En el pot especial d'Euromillones de 130 milions hi caben moltes coses.

El divendres 6 de novembre amb Euromillones, pot especial de 130 milions. I a més del pot, el millón que tant sí com no toca a Espanya. Euromillones. No hi ha res més gran. Loterías et recorda que juguis amb responsabilitat

i només si ets major d'edat.

Mamma Mia, el musical arriba al Teatre d'Íboli amb una nova producció per convertir Barcelona en la gran festa d'ava. Música i emoció s'uneixen en un espectacle únic on no podràs deixar de cantar i ballar. Compra ja les entrades a Mamma Mia, el musical bonés i uneix-te a la festa de l'any. El Matí de Catalunya Radio.

Els Mossos investiguen una baralla que hauria acabat amb una ganivetada la nit de divendres a dissabte a Igualada. Per motius que es desconeixen, una batusa entre dos joves de diferents grups va acabar amb una persona ferida per arma blanca. El sistema d'emergències mèdiques el va tindre al lloc dels fets i després el va traslladar a l'hospital. La policia ja ha obert una investigació per esclarir els fets i continua buscant l'autor d'aquest apunyalament. I una altra notícia de la nit, 9 morts en un accident d'un jet privat que s'ha estavellat a Florida, a prop de la casa de Donald Trump.

L'avió havia sortit de Texas, volava cap a les Bahamas. La pilot de l'aeronau ha avisat per ràdio que aquesta aeronau estava perdent altura de forma sobtada. Abans d'estavellar-se, l'aparell s'ha incendiat en caure sobre una carretera

i ha deixat un forat a l'asfalt. En el moment de l'accident hi havia fortes tempestes a la zona, tot i que no se sap si han influït en la tragèdia. I una novetat també del dia, els treballadors de l'empresa pública d'aigües de Girona es neguen a reparar les canonades d'Amiant fins a tenir més garanties de seguretat. Fèlix Martín. Quan hi ha una varia en una d'aquestes canonades de fibrociment es contracta una empresa externa. Això implica un sobrecoste afegit i, de retruc, fa que la solució al problema no sigui tan immediata. Ho assegura el president del comitè d'empresa de Catsa, César Rodríguez. A partir de ara s'han de reivindicar molt més les actuacions en les averies d'aigua, perquè no hi ha mitjans per poder dur a terme com fins ara s'estava fent.

Des de l'Ajuntament de Girona confien que abans d'acabar l'any la Generalitat ja hagi aprovat el nou pla d'actuació per poder treballar aquestes canonades d'amiant a la xarxa d'aigües de Girona, Sal i Serrià de Ter.

Des de Girona, Fèlix Martín, pel Matí de Catalunya Ràdio.

I avui al matí de Catalunya Ràdio escoltarem històries de joves extutelats migrants que les han compartit amb estudiants d'instituts del Ripollès en una iniciativa impulsada pel Festival Transhumans.

El Festival de Fotografia i Cinema Social inclou activitats paral·leles com trobades entre joves immigrants i alumnats de secundària de la comarca amb l'objectiu de generar un coneixement mutu entre totes dues comunitats. Al matí de Catalunya Ràdio vam poder parlar amb alguns dels protagonistes d'una de les sessions i també amb els responsables del projecte. Joaquim Roquer és el director del TransHuman i reivindica així la necessitat del projecte. Normalment els joves,

no de Ripollès, sinó de tot arreu, no tenen testimonis directes de les persones que han migrat i menys de joves de la seva edat, que van decidir fer això quan estaven a l'institut. Perquè la majoria de joves emigrats sols són de 14, 15, 16 anys. I avui al Palau Sant Jordi de Barcelona, segon i últim concert de Melendi.

Concert a les 9 del vespre, després acabarà la seva gira del 2026 en ciutats com Màlaga, La Coruña, València o Madrid. Per cert, que al concert d'ahir entre el públic hi van veure jugadors del Barça com Lamín, Pedri, Fermín i Rodri.

I encara una altra previsió per avui mateix perquè arrenca el Gastronòmic Forum de Barcelona.

S'instal·la per primera vegada el recinte firal de Gran Via i fins dimecres hi passaran els millors cuiners,

productors i sommeliers de Catalunya i haurà ponències de Jordi Cruz, de l'Abac o el trio de chefs del Disfrutar. Sentim el director de continguts del Saló, Pep Palau, i el cuiner Paco Pérez del restaurant Miramar de Llançar.

Cada vegada més cuiners agafen la tradició com a punt d'inspiració, com a motor de creativitat.

La nostra ponència aquest any al Fòrum va d'això, va una mica com extraguem aquestes tècniques innovadores de la cuina de vanguardia i les apliquem a la cuina tradicional i fem una cuina contemporània catalana.

I pel que fa al trànsit, Clàudia Serra.

Mira, s'acaben de retirar al voral els tres turismes i el camió implicats en l'accident de la C-58. Un accident que ha passat a quarts de sis del matí. Han trigat tres hores. Sí, és una via amb molta circulació, sobretot a aquesta hora, i és complicada l'operació. Recordem-ho, això és entre Terrassa i Sabadell, en sentit Barcelona. S'han retirat aquests vehicles implicats, però tot i això encara hi ha força cua de més de sis quilòmetres a la C-17. També l'antitud, encara, per aquest vehicle avariat que talla un carril a parets en sentit viki, que de retruc també afecta l'AP-7 per enllaçar amb la C-17. I a Barcelona, precaució, sobretot a les rondes, molt carregades, sobretot ronda de dalt en sentit llobregat.

Gràcies, Clàudia. Aquesta és l'actualitat d'aquest dilluns 2 de novembre, que ens deixa tres preguntes. Primera. L'operatiu dels Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana d'aquest cap de setmana a Barcelona va ser un èxit, però és sostenible en el temps per evitar nous aldarulls en cap de setmana? Segona. Que Alberto Núñez Feijó asseguri ara que per ser president d'Espanya cal entendre Catalunya és una reflexió sincera o es basa en la seva gran proposta de rebaixar encara més el pes del català a les escoles? Tercera. Les eleccions midterms de demà per al Congrés i al Senat dels Estats Units posaran fe a l'activitat radical de Donald Trump i veurem uns Estats Units més democràtics? El Matí de Catalunya Ràdio.

Escoltes Ricard Tostrell.

El 45% de les persones no li agrada ser el centre d'atenció, però que ens atenguin quan vulguem i on vulguem ens agrada al 100%. Per això a CaixaBank tenim més de 25.000 gestos per ajudar-te a les nostres oficines. El telèfon d'atenció 24 hores o mitjançant l'app. Perquè si a tu t'importa, a nosaltres també. CaixaBank, tu i jo, nosaltres. El Matí de Catalunya Ràdio.

De seguida obrim l'àgora del Matí de Catalunya Ràdio amb Sara González-Paullón, Toni Bolaño i Aitor Arriaga. Però abans, els esports.

Amb un Madrid que continua a tres punts del Barça, gràcies a una victòria polèmica per 0-3 al camp del Racing. Sí, sí, gràcies al 0-1, molt ràpid, als 10 minuts, en un penal simulat d'Embapé.

Josep Mourinho, tècnic del Madrid. Ellos protestan todo. Tienen este carácter, tienen este modo de jugar el partido. No se limitan a venir al cine, no se limitan a ver un espectáculo, vienen a participar, vienen a jugar.

Mou Riño, referència al públic del Sardinero, del Racing, José Alberto López, el tècnic de l'equip Cántabra.

Bueno, Mou dijo en una rueda de prensa anterior que cuando un error le favoreciese que lo iba a decir.

També a Primera División, Getafe, 3-1 Sevilla, el 0-1 Valencia, Atlético 2-1 Real Sociedad, a la Lliga Femenina, 0-4 del Barça, el Camp del Badalona, la laurana Kika Nazaret estarà 5 setmanes de baixa.

Marc Márquez es pot proclamar campió del món a Qatar la setmana vinent. Seria la primera oportunitat, serà, vaja, de fet, la primera oportunitat del de Cervera després de la victòria a Malàisia,

la sisena de la temporada. Llegaremos a Qatar el jueves y a partir de allí preparar el fin de y intentar sumar puntos. Toca seguir la misma mentalidad, con la misma mentalidad, cuando se puede, se puede, cuando no, no. Así que lo veremos. Marque fe 44 punts més que

Jorge Martín, 67 més que Marco Besequi a la classificació general.

I el Barça es reuneix aquesta tarda amb la grada animació. El club i els grups d'animació volen reconduir el conflicte arran dels últims incidents amb la grada que van tenir el seu punt més conflictiu amb la denúncia de la Lliga pel seu comportament durant el Clàssic, amb llançament d'objectes i fins i tot un cop el madridista Camavinga. El club vol posar sobre la taula aquests episodis reiterats de mal comportament just abans de jugar davant l'Aston Villa. Kimi Antonelli, nou càmpio del Fórmula 1 amb només 20 anyets, és el més jove de tota la història d'aquest esport. Aquest és el moment en què s'emociona dins el monoplaça quan creua la línia d'arribada.

A la Lliga de Bàsquet, victòria del Barça, Màlaga, 88-92, derrotes del Manresa, 106-83, a la pista del Baskoni, i del Juventut, amb el Bilbao, 78-81. A la Lliga d'en Vol, Granollers, 25, Barça, 36. A l'hoquet, Lliga, Barça, 4, igualada, 3. I Leo Messi, que continua fent de les seves. Un gol i una assistència al camp del New England, que dona la victòria a l'Inter de Miami, 1-2, i classifica l'equip per la CONCACAF, la Champions Nord i Centroamericana.

El Matí de Catalunya Ràdio. Ricard Tostrell.

Escolta, ¿per què et tapes la cara amb un copó de l'11 de l'11 de l'11? Perquè.

Si no vols que et reconeguin perquè ets milionari, compte que arriba un premi d'11 milions i 11 premis d'un milió. Sorteig 11 de l'11 de l'11. El sorteig de l'11 que reparteix més premis milionaris.

A Blanchard ens pregunten el nostre secret, però aquí no hi ha secrets. Hi ha cacau com a ingredient principal, sense lletra petita. Elaborem la xocolata artesanalment a Barcelona i tot comença amb la selecció directa del cacau a orígens,

com el perú, el congo o Nicaragua. Quan treballes amb ingredients de qualitat, no et cal res més. A Blanchard no hi ha secret, hi ha cacau.

Aquest any el catàleg de Nadal de Bacus

té milers de cobertes diferents, una per cada casa. Vine a buscar-lo i descobreix per què. Pots guanyar un viatge a l'Egoland Dinamarca per tota la família. Corre, que els catàlegs volen. A Bacus fem un Nadal per recordar.

Un microcosmos progressista que ben aviat es trobarà en el punt de mira de l'administració.

Nits sense ficció. La meva vida segons Trump. A TV3 i a la plataforma 3CAT, dimarts a la nit.

Descobreix el llegat de Pau Casals a Puerto Rico.

Una exposició pel 150è aniversari del seu naixement. Amb documents inèdits que ens apropen als darrers anys del músic, hi ha una figura universal compromesa amb la cultura i la pau. Entrades al Museu de la Música i a l'Auditori. Compartir. Descobrir. Viatjar.

Riure. 130 milions. Amics. Llocs. Moments. Somnis. 130 milions. En el pot especial d'Euromillones de 130 milions hi caben moltes coses.

El divendres 6 de novembre amb Euromillones, pot especial de 130 milions. I a més del pot, el millón que tant sí com no toca a Espanya. Euromillones. No hi ha res més gran. Loterías et recorda que jugues amb responsabilitat

i només si ets major d'edat.

El Matí de Catalunya Ràdio. Ricard Ostrella.

El Matí de Catalunya Ràdio. Ricard Ostrella. Dos minuts i tres quarts de nou del matí. Comença l'àgora del

Matí de Catalunya Ràdio avui amb la periodista del periódico Sara González, amb l'economista Pau Llong, el periodista Toni Bolanyó i el politòleg i director de comunicació Aitor Arriaga. Què hem parlat fins ara abans d'entrar a l'àgora, Marc? Doncs d'entrada de les enquestes electorals. Avui recordem-ho que El Mundo i El Espanyol coincideixen a assenyalar que la tragèdia durda

castiga el PSOE i també els seus socis de cara al 29-N, un PSOE que perdria molts esconsos, quedaria per sota del 100. Però a banda d'això, d'aquest panorama del PSOE, també hem parlat de la loteria i sobretot. El que han estat fent ha estat celebrar que avui seran agoristes amb panxa contenta. Per què? Doncs perquè avui, mitjançant el gremi de passisseria de Barcelona, ens envien l'esmorzar a la passisseria Bussí de l'avió Augusta 112 de la ciutat de Barcelona. Doncs benvinguts a aquest esmorzar. De fet, cada dia a partir d'ara, els dilluns, el gremi de passisseria de Barcelona, els dilluns, dimarts, dimecres, dijous i divendres, ens portaran a esmorzar. Benvinguts a l'àgora. Gràcies, bon dia. Bon dia.

Estan menjant. I els esborses aquests, el cap de setmana a casa, és possible?

Podem parlar-ho. Però bueno, hauràs de fer el tuit, hauràs de fer comentaris, mítings a favor de la gremi de passisseria. Bé, cap problema. Ho parlem i a veure si us encaixa. Bé, és dilluns 2 de novembre, l'endemà d'un cap de setmana de castanyada i de Halloween, amb els carrers també de Barcelona tranquils, amb un ampli dispositiu policial, que ara després analitzarem, però també abans volem parlar dels diversos detinguts que hi ha hagut pels aldarulls a Barcelona de fa dos dissabtes. Ens acompanya l'Anaí Zarate, que és advocada i representant de defensa d'alguns dels diversos detinguts. Anaí, què tal? Bon dia. Hola, bon dia, com esteu? I gràcies per acompanyar-nos. D'entrada, com estan?

Doncs mira, més tranquils. Evidentment, ha passat una mica tot i ara estan amb les seves famílies, la majoria, i una mica païnt tot el que ha passat i agafant responsabilitat del que han fet, no? I del que potser no han fet. Però evidentment això ha tingut una repercussió a nivell familiar i social que els ha fet reflectir i reflexionar sobre tot això. Perquè,

¿a quantes persones relacionades amb aquestes protestes de blocos representa vostè?

Aproximadament uns 35. No te els he contat, però aproximadament sobre uns 35, sí, perquè no estava previst i llavors, bueno, ens van cridar des del torn d'ofici i ens van designar totes aquestes famílies. I què tenen en comú? És a dir, totes són menors? Els que porto jo són menors. Jo estic a la jurisdicció de menors, o com a especialitzada, i llavors són nanos que en la seva majoria no eren molt conscients del que estava passant. De fet, no podria dir-te que hi ha un perfil delictiu en si, sinó persones que, bueno, ha arribat una crida, ho explico perquè s'ha sabut, eh, per altres mitjans, una crida per TikTok i havien anat una mica a veure què passava i què era això. La majoria són d'aquest perfil. I a quins possibles delictes s'enfronten ara mateix? Des que

alguns ja són a casa, d'altres no, quin és el procediment més específic que se segueix quan els detinguts són menors?

Una de les especialitats és que el que fa la instrucció no és el jutge, sinó el ministeri fiscal. I llavors, quan aquests nanos són detinguts, els advocats tenen tres hores per acudir a comissaria. I les famílies, els nanos sempre estan amb les famílies perquè es poden entrevistar amb els pares i amb l'advocat. I a partir d'aquí el fiscal el que fa és explicar els seus drets. Entre els quals n'hi ha per suposat no declarar contra si mateix, i llavors poden o no contestar les preguntes que els fa el fiscal. El fiscal després, en funció del que veu, passa a l'equip tècnic, és a dir, passa aquesta família per l'equip tècnic i se fa un estudi sociocultural, econòmic, educatiu, per veure si està en una situació de vulnerabilitat, perquè no hem d'oblidar que la punció de la justícia de menors no és la punició, sinó més bé la reeducació o reinserció, I llavors, entre l'equip tècnic, que són psicòlegs, pedagogues i treballadors socials, entre l'informe de l'equip tècnic, el fiscal demana una mesura, que pot ser des d'una mesura d'internament fins a una llibertat vigilada o algun treball en benefici de la comunitat. Durant la instrucció del procediment, perquè hem d'entendre que, en aquest cas, s'han d'adoptar mesures cautelars perquè el judici inda, si és que ve, més endavant. Però, mentrestant, per adoptar o contenir una. Es possible actitud delictiva, es demanen des de Fiscalia mesures cautelars, que finalment les adopta el jutge escoltant aquest pècnic, que pot dir que les creen oportunes o no, en funció d'aquesta situació familiar, i escoltant el fiscal i l'oposat a la defensa. Llavors es fan les mesures cautelars i el procediment continua en investigació, fins que hi hagi un judici, o potser no, potser hi ha una conciliació, mediació, reparació. Perquè la idea no és judicialitzar el procés, sinó que el menor prengui consciència i poder donar un recolzament a aquestes famílies perquè això surti a estar en una situació de vulnerabilitat, tinguin recursos suficients per reeducar i contenir possibles actituds més delictives més endavant, que seria molt més problemàtic.

Perquè, per exemple, ahir coneixem que va ingressar a la presó provisional un suposat ideòleg de les protestes de blocos. Això li sembla proporcionat, veient el que vostè veu?

Home, si és un major d'edat, jo crec que sí, perquè la seva consciència delictiva és molt més clara. És una persona que ha organitzat tot això per fer mal, evidentment jo crec que una presó provisional és adequada, perquè suposo que hi ha elements més que fonamentals d'indicis racionals de comissió d'un delicte. Llavors crec que sí.

I en els menors, quina responsabilitat creu que tenen els pares?

Els pares, des del punt de vista jurídic, tenen una responsabilitat solidària. És a dir, els pares hauran de pagar, si el seu fill no té béns, que és el més probable, tot el que han fet els seus fills. Des del punt de vista jurídic, des del punt de vista moral, jo crec que hi ha una problemàtica social. Els nens en aquesta edat estan en un moment de transició, necessiten un acompanyament, l'acompanyament precisa de temps i el temps necessita una conciliació familiar. El que està succeint és que molts pares, per l'exigència laboral que tenim en aquesta societat, no poden estar tot el que voldrien pels seus fills. No hem d'oblidar tampoc que no hi ha famílies extenses, no tenim cosins, no hi ha altres germans, normalment són famílies, ara no, en la nostra societat tenim més un fill, no hi ha els avis, llavors aquests nens estan moltes vegades sols i es relacionen via internet, via xarxes, i clar, des del punt de vista moral, com et deia, les famílies tenen una certa. Responsabilitat perquè no han pogut acompanyar adequadament els seus fills. No els estic culpabilitzant, és una mica on es porta la societat tan exigent que tenim, però sí, evidentment, no podem estar tot el que voldríem pels nostres fills i després això és una traducció en aquestes accions.

Parlant amb ells, amb els menors, has trobat que hi ha molt malestar? És a dir, que més enllà dels fets delictius hi ha un rerefons d'un malestar social que no estem escoltant prou?

No, no. En el cas dels menors, no. En els casos que jo he tingut, no hi ha una ideologia darrere. Com et deia, en la major part dels casos anaven una mica a veure què era això. A mi ningú en general no s'ha parlat que hi hagués una ideologia, una reivindicació clara. Potser algú sí, deia, és que volem anar al viatge de fi de curs, però eren reivindicacions molt suaus i que no tenien un tarannà revolucionari, per dir-ho d'alguna manera.

Anit Zarate és advocada i la setmana passada va assumir la defensa d'aquests 35 casos detinguts pels aldarulls a Barcelona de fa dos dissabtes. Gràcies per acompanyar-nos. A vosaltres, bon dia. Doncs aquesta és l'explicació més jurídica, però com dèiem, això no s'ha de confondre amb altres protestes que estem veient aquests dies també a Europa, on hi ha un malestar creixent, on hi ha moltes protestes que són cíviques, que no acaben amb el derulls, i que una cosa no ens faci tapar l'altra, diguéssim, perquè és important que tinguem clar que hi ha un malestar important i creixent ara mateix a Europa, Pau. A veure, jo crec que aquí barregem naps i cols tota l'estona. Aquesta dona ha dit que el malestar, o sigui, ha vingut a dir que el malestar no té a veure amb una costa ideològica i que per això, tu li preguntaves si hi havia un malestar darrere d'aquestes manifestacions, i ella diu no, perquè no veu que hi hagi una expressió ideològica davant d'aquestes mobilitzacions i tal, cosa que és evident en termes polítics, en termes de no reivindicació, ho dèiem el primer dia, no? No hi ha cap web aquí que reivindiqui res ni que plantegi objectius a mig termini. Això no vol dir que el malestar no estigui darrere. El malestar no s'expressa només amb una ideologia. El malestar s'expressa de moltes maneres. Estem en una societat superdesigual, vull recordar en termes relatius que més desigual que la del segle XIV,

que a més a més empenya els nanos tota l'estona, sistemàticament, per tots els mitjans, a desitjar béns posicionals, que és així com els anomenem els economistes, és a dir, aquests béns que et donen bàsicament prestigi. Però que alhora no els permet garantir ni tan sols les necessitats humanes més bàsiques en aquest context ara resulta que els adversaris i els enemics són la gent més jove jo realment un cop fet l'anàlisi una mica en calent del que va passar la setmana passada estic esfereït. Amb la resposta del senyor Collboni, amb el relat de la societat en general, amb que una ciutat com Barcelona s'hagi de blindar un dissabte, i els relats que vam sentir en to de buli de l'alcalde, dient que ha de caure tot el pes de la llei, és a dir, contrasta molt el relat dels polítics amb el que acabem de sentir d'aquesta persona que està defensant aquests nois, que efectivament és conscient que la jurisdicció de menors. El que cerca és comprensió, acompanyament, afecte, reparació, que aquests nanos tinguin una oportunitat que potser no han tingut. En canvi, el que veiem és tota una classe política amb el garimet a la boca des de fa una setmana, dient que el problema són els nanos i que aquests nanos i que aquests nanos. Insisteixo. Hi ha un contrast molt gran entre el que aquests nanos poden aspirar a

nivell material i també el que poden aspirar en general i el que aquesta societat els hi planta com models de referència, d'acord? Els models de referència que no són, per dir-ho així, Carl Sagan, sinó que són Laura Skanis. I una nova societat en la que aquesta gent, en què bàsicament fa de l'opulència la seva bandera, mira el que menjo, mira els bolsos que porto, tot això, tothom, tothom, també els mitjans públics fan que aquestes persones siguin de referència, no només TikTok, Instagram, doncs ara resulta que els nanos que s'expressen, jo ja ho he dit, de forma desnortada, de forma segur criticable, de forma que ara mateix els que segur s'estan arrepentint més d'això són ells i les seves famílies. Doncs s'expressen amb aquests abalots. Jo no sé si realment els nostres enemics i els nostres adversaris són nanos que s'acaben de començar a afaitar el bigoti fa una setmana. I estic veient tota la classe política suposadament progressista assenyalant-los, estigmatitzant-los perquè són joves, perquè són nois, ja no dic pel color de pell que tenen, i identificant-hi 1.400 persones. Jo, sincerament, tanta por que arribi a l'extrema dreta, amb una esquerra que governa d'aquesta manera, no sé quina por teniu que governi a Bascal. S'assembla moltíssim la resposta policial i dels Mossos d'Esquadra que hem vist en tot aquest afer de fa una setmana amb el que feia Sarkozy a França,

parlant de recall i de xusma i del pes de la llei i tal. No ho sé, aquest punitivisme, aquest autoritarisme, aquesta mirada repressiva que no mira amb amor i amb carinyo i amb misericòrdia a les persones més joves d'aquesta societat que no crec que siguin responsables de tota la misèria que han de viure. Doncs sincerament no les distingeix molt de la gent d'extrema dreta. No sé per què esteu tan acollonits perquè arribin, si ja els tenim aquí. Toni.

Bueno, doncs quan arribin ja m'ho explicaràs. Bueno, segurament. Perquè comparar l'esquerra amb l'extrema dreta, home A veure, jo puc estar d'acord amb tu, Pau, que el malestar existeix. Que si hi ha un malestar i que els xavals tenen una situació complexa. Bé. I els xavals aquests són la tropa, o sigui, són els que han estat utilitzats per les xarxes i de més. Han detingut una sèrie de comandaments intermitjos? Però els generals encara no saben qui som, com es diria jo, l'autor intel·lectual, no els hem vist. I això que no tenen ideologia, i tant que tenen ideologia, jo crec que van arribar en un moment determinat, van agafar la policia, diguem-ne, en fora de joc, en els pixats al ventre, que es diria al carrer, en tota la tranquil·litat del món, I cal prendre les mesures per arribar a tenir una ciutat tranquil·la, què vols que et digui? Perquè, a veure, és que es compara amb França, Alemanya o Itàlia, o Portugal, visca la diferència. Ahí hi ha organitzacions polítiques que estaràs d'acord o no estaràs d'acord amb elles, però que estan endegant una lluita. Que és molt legítima. Aquí no. Però, clar, aquí seguint tenim el problema. Els que han provocat tot això no són els xavals. En això puc estar d'acord amb tu. No són els crios. O sigui, a veure, no. Però on estan? Els han detingut. Sembla que hi ha un que podria ser. Mira, doncs no m'ho crec. O sigui, aquí. Això és una conxorxa cada vegada que. No sé, jo cada vegada miro més a Rússia i Israel. O sigui, qui tenia interès de desestabilitzar tot això? Perquè el plantejament de la precampanya electoral era una altra cosa. Eren salaris, era vivenda, era. Era una altra història. Ara estem parlant de seguretat, i ara, els últims dies, ja s'obre el tema de l'accident d'Urda.

Sí, o sigui, jo uniria les dues línies que traçaven el Pau i el Toni. Evidentment que hi ha agents interns i també externs que tenen interès en desestabilitzar i més encara davant d'unes eleccions crucials com les que tenim. Però que han descobert també que el malestar social és un gran combustible de desestabilització i més encara amb unes xarxes socials que tenen un algoritme que els juga a favor. A partir d'aquí, jo crec que elements de malestar en tenim i moltíssims, no només dels joves, sinó també de la classe adulta, però també tenint present. Aquests joves probablement han crescut en un context de precarietat perenne i sent conscients que aquesta pobresa, perquè hem de parlar directament de pobresa, resulta que s'hereta. I que si tota la vida ens han dit que el treball dignifica, què passa? Ens hem de preguntar també quan treballar resulta que no et permet portar una vida digna. I jo crec que això qualla cada vegada més en la societat, s'expressa en forma de malestar i el problema és aquest malestar com es canalitza. Si es canalitza amb expectatives i amb esperança o bé a través de la frustració i d'arribar a la conclusió que tu ja no tens res a guanyar a la vida. Aquest és el problema.

Mira, deixa'm posar-te ara un element. A Tibèntres vam fer un programa des de Girona i van venir diferents joves estudiants de batxillerat que ens venien a veure i en aquest cas el Derek, que és un estudiant de la Bisbal d'Empordà, ens feia aquesta reflexió. Com et dius tu? Derek. Com ho veus?

Bueno, jo crec que no és que ens sentim fora, perquè hi ha molta gent que ja vol canviar això, però jo crec que al final qui ha de treballar per.

Millorar aquest sistema no és tant nosaltres, perquè al final nosaltres som les pròximes generacions els que estem encarregats més de continuar aquest procés que s'ha de començar per als adults que estan per sobre nostre actualment, i nosaltres que estem actualment a l'institut hi ha coses que, bueno. Que no són gaire. Per exemple, el que dèiem de les policies a les aules.

A mi em fa molta gràcia això, però jo que a mi m'agrada molt l'educació i m'hi vull dedicar, potser falten professors en comptes de policies a les aules. Llavors.

Un dels missatges que ens donava és potser no de parlar tant del que volem nosaltres o de com ens hem de comportar,.