El matí, de 8 a 9 h (Els bàsics) - 03/11/2026

Senyores i senyors, bon dia. Són les 8. El Matí de Catalunya Ràdio. Ricard Tostrell.

Demà farà just una setmana del tràgic accident ferroviari d'Urda. Una desgràcia que encara avui, amb les responsabilitats per aclarir, manté oberta el dol. És la segona vegada d'aquest any i quan una tragèdia colpeja d'aquesta manera s'obre la porta al caos informatiu. Les opinions, la ràbia, les dades, els retrets, tot s'ajunta en un núvol comunicatiu. I això només alimenta un espós que les autoritats haurien d'ajudar a calmar. Però hi ha anuncis que aconsegueixen ben bé el contrari. Que tallen tota la sensació de certesa. Com, per exemple, el que va fer el ministre Oscar Puente en roda de premsa fa quatre dies. Parlava sobre les obres de l'AVE Madrid-Barcelona programades per l'any vinent. I obria la porta, tancada al tot, la línia durant dos anys. No le he oculto que esta es ahora mismo una de las cosas que estamos valorando. Pero no solo por una cuestión de seguridad, sino por múltiples razones, ¿no? La manera de denunciar el possible tancament ha generat rèpliques immediates, com per exemple la del president Salvador Illa. Per tant, sembla que ningú no sap ben bé què passarà. I no estem parlant de qualsevol ruta. És la línia d'alta velocitat més important d'Espanya, utilitzada per gairebé 9 milions de passatgers l'any. I, per tant, demanar certeses sobre aquesta línia no és cap luxe. Per descomptat, això no vol dir abonar-se al pànic, però sí que vol dir fer-se les preguntes pertinents per aclarir quina és la situació real i exacta

de la xarxa ferroviària a Espanya. Quin és el seu present? Quin és el seu futur? I sobretot, per saber què podem fer per tornar a ser un referent mundial d'aquest mitjà de transport. Pel que fa a la renovació de l'AVE, tenim dos models que xoquen frontalment. Tècnicament, aturar el servei és la via més eficient per arreglar-lo, almenys sobre el full de càlcul, però l'AVE no és un simple mitjà de transport, és una artèria diària. I tancar-lo durant dos anys implicaria alternatives difícils d'assumir, amb conseqüències també mediambientals nefastes. Però la incertesa sobre l'AVE no és l'única tensió del sistema ferroviari. A casa nostra tenim un altre forat negre. És el de Rodalies. Amb incidències diàries i problemes ja crònics. Viatjar en tren a Catalunya s'acosta massa sovint a l'experiència d'un país en desenvolupament, molt lluny del que s'espera d'una potència del primer món. I sobre la mateixa Rodalies, i sobrevolant també altres incògnites. Per exemple, com saber si està realment blindat el seu traspàs en cas d'un canvi de cicle polític? I a tot això també encara cal sumar-hi més retards. Quin és l'estat de la incorporació de la parada de l'aeroport del Prat a la línia d'alta velocitat? O del corredor mediterrani? Els canvis d'ample de via entre Tarragona i Castelló havien d'estar llestos ja. S'ha endarrerit fins al 2028. De moment, tot plegat és un balanç molt poc lluable. I sobretot és lamentable

que la xarxa torni al centre del debat només quan es tenyeix d'accidents. Però precisament per això, perquè el tren és un pilar de la mobilitat moderna. És urgent treballar per millorar aquesta infraestructura crítica i cal fer-ho de tal manera que recuperi la confiança de la gent. Perquè el tren és sinònim de progrés, de béns, però pujar-hi no hauria de ser una font d'incertesa constant, com veiem massa sovint en el dia a dia de les nostres vides. Estarem pendents d'aquesta compareixença d'Òscar Puente aquesta tarda al Congrés dels Diputats i també avui, a partir de les 9, Pere Calvet, degà del Col·legi d'Enginyers de Catalunya, per parlar de la confiança. Com es recupera la confiança en el transport ferroviari? D'aquí a menys d'una hora, Pere Calvet, degà del Col·legi d'Enginyers de Catalunya, al Matí de Catalunya Ràdio.

Abans fem un captull a les 5 coses que cal saber del dia d'avui. Francesc Soler, bon dia. Bon dia. La primera. La policia ha desallotjat aquesta matinada la campada de la Puerta del Sol de Madrid, una operació sense incidents que s'ha saldat, però, amb dos detinguts per resistència. S'hi havien instal·lat el 26 de setembre després d'una manifestació pel dret a l'habitatge. La segona. La tercera. Donald Trump es juga avui el control del Congrés a les eleccions de mig mandat. Les enquestes apunten que els republicans podrien perdre la majoria a les dues cambres i això suposaria una dura derrota per a Trump. De fet, el president dels Estats Units ha dit que són les eleccions més importants de la història. Unes votacions que començaran al migdia, que seguirem a l'antena de Catalunya Ràdio amb un especial tarda de Francesc Garriga des de Washington i també aquesta matinada amb un especial amb el nostre corresponsal de Catalunya Ràdio a Washington i també amb el mateix Francesc Garriga a partir de les dues de la matinada. Aquí el govern homenarà aquest matí Xavier Amor com a nou cap de Gabinet de Salvador Illa, qui fins ara ocupava el càrrec Eduard Ribas, i a renunciar coincidint amb l'aixecament del secret de sumari en què apareix com a investigat en un cas de suposada corrupció esparreguera, on va ser alcalde. Per net de conduir que acaben la teòrica han d'esperar entre 4 i 7 mesos per poder començar les pràctiques. És una dada que us avança el matí de Catalunya Ràdio que també ha pogut saber a través de la Federació d'Autoescoles de Barcelona que a tota la demarcació hi ha 67.700 persones en llista d'espera. I els esports, Robert Prats? El Barça que rep a les 9 l'Aston Villa invicta fins ara la Champions i haurà grada d'animació. També avui l'ètic de Madrid, Bayern i Villarreal PSG, mentre que el president de la Lliga, Javier Tebas, diu que el Madrid està estirant com un xiclet al Cas Negreira. Avui serà un dia, per cert, de fred i també ja hi ha pluja a bona part de Catalunya. Eloi Cordomí, bon dia. Bon dia. Sí, la pluja ha estat i encara pot ser forta al camp de Tarragona i al litoral sud de Barcelona. Anirà arribant al centre del país més moderada i també arribarà al Pirineu, on s'esperen nevades per sobre els 1.500 metres, sobretot durant la tarda i nit, tot plegat amb temperatures màximes que no passaran dels 8-10 graus a l'interior i dels 15 o 16 a la costa. I pendents també de dos accidents que compliquen la circulació a aquesta hora. Clàudia Serra.

Sí, el que està generant més problemes és a la 2, a Sant Joan d'Espí, talla dos carrils sentit Barcelona i provoca cua de més de 7 quilòmetres des de Pallejar. De retruc afecta també la B23, des del Papiol cap a l'Ellas amb la 2. L'altre accident és a la C17, a la Mella del Vallès, talla un carril i provoca més de 4 quilòmetres de cua en sentit Barcelona.

Hola, com va? Doncs crec que tinc diabetis. Justament ho estava mirant a internet. Mira, val més que ho preguntis a la teva infermera. Cada dia milers de persones busquen a internet respostes pels seus problemes de salut. Si tens dubtes, val més que preguntis a la teva infermera. És un missatge de l'Organització Col·legial d'Infermeria. Molt honorable! Prou!

Salteu-vos el meu càrrec i parleu directament amb l'administrador. Ah!

Parla amb l'administrador de la teva comunitat de veïns per fer una instal·lació d'autoconsum. Ningú en sap més que ell. Per fi hi ha una altra llum. Factor Energia. Empresa col·laboradora amb l'esdeveniment Barcelona Equestrian Challenge. Llimonada natural Don Simón, amb suc expremut i vitamina C. Una dieta sana amb Llimonada Don Simón. I ara, taronjada natural Don Simón amb suc expremut. La gran diferència. A SEAT hi ha una història que ens importa més que cap altra. La de portar 75 anys rodant. Les altres històries. Que corrin. Que corrin com l'Ibiza o la Teca. Que corrin tant com correràs tu per aprofitar la nostra nova promoció. Aquí la tens. Fins a 5.000 euros de descompte. Entrega immediata i 10 anys de garantia. Corre ara al teu concessionari. Informa't en seat.es. SEAT. Continua rodant.

Aquesta matinada la policia ha desallotjat la campada de la Puerta del Sol de Madrid. Fons policials diuen que no hi ha hagut incidents, però el compte de la campada a les xarxes assegura que la intervenció sí que ha estat violenta i que, de fet, hi ha persones ferides per cops dels agents i l'ús de gas de pebre. Consten dues persones detingudes per resistir-se al desallotjament. Per la seva banda, la delegació del govern espanyol a Madrid ha justificat aquest desallotjament dient que la protesta havia derivat en alteracions de l'ordre públic. Anem en directe a la Puerta del Sol de Madrid. Tania Tapia, bon dia.

Bon dia, sí, ja no queda pràcticament res de les tendes, la plaça està tancada i els operaris netegen i arrosseguen amb maquinària, plàstics i tendals. Uns 400 policies han participat de l'operatiu, s'ha fet de matinada, la delegació del govern havia exigit el divendres als acampats que havien de marxar i finalment ha actuat. Alega que la naturalesa de la protesta ha canviat. Fa setmanes havia marxat el sindicat de llogateres i també la majoria de comissions. Hi havia 20 i molta gent sense sostre i persones vulnerables. A més, parla també de fets delictius. Dos dels acampats ens explicaven que l'operació ha estat violenta i que no els han deixat ni agafar les seves coses.

Y no me han dejado sacar ni mis documentos, ni mis zapatillas, ni nada. Me sacaron su ropa, eso me lo acaban de regalar. Y la mayoría, pues todas sus cosas se quedan ahí.

Nos han gaseado. Y ahí, a ciegas, hemos tirado por todos los lados. Ahí se me ha caído el móvil, el bolso.

Hi ha dos detinguts per desobediència i resistència. S'han desallotjat un total de 334 persones. Així es posa fi a una protesta iniciada el 26 de setembre, recordem-ho, després del desonament de la Mari Carmen. Gràcies, Tanya.

I una altra informació també d'aquest mateix dimarts. És una incidència a Rodalies entre Tarragona i Sant Vicenç de Caldés. Anem ara en directe a l'estació de Tarragona. Clara Chavarria, bon dia. Hola, bon dia.

Sí, es tracta d'un problema de falta d'atenció durant una estona en aquest tram que deies i ha afectat les línies R14, R15, R16 i R17, però poc abans de les 7 ens han dit que la incidència ja s'havia resolt. Les pantalles indicaven en un primer moment retards de 10 minuts direcció Barcelona, però ara aquest retard ja s'està reduint paulatinament.

Hem parlat amb algun viatger, entre ell l'Indivil, que ve des de Reus o Tarragona per treballar i que amb el retard ja es plantejava alternatives.

M'estava planteant agafar l'autobús, perquè al principi no sabia exactament si l'altretat seria més gran o només aquests 10 minuts, i finalment m'he deixat pel tren perquè he vist que venia i ja estem a Tarragona, finalment. Per ara és tot això. Des d'aquí, des de l'estació de Tarragón, Ricard. Gràcies, Clara. I encara parlant de trens, el nom propi del dia, com dèiem, és el nom del ministre Òscar Puente. Sé lo que me espera, sé el calvario al que me van a someter, encima en campaña electoral, sé los insultos, las descalificaciones y los prejuicios de culpabilidad que se me van a atribuir. El ministre de Transport compareixerà aquesta tarda al Congrés i la majoria dels partits, incluent-hi els socis de sumar, li exigeixen la dimissió després de l'accident de l'alta velocitat a Toledo. Òscar Puente portarà al Congrés un nou informe sobre les causes que abans haurà presentat el Consell de Ministres. Tornem a Madrid al Vagil.

Puente compareixerà al Congrés a petició pròpia i de la majoria de grups de la cambra que li demanen la dimissió. Serà a les 5 de la tarda després que l'executiu aprovi un decret d'ajudes a les víctimes, com el de Damod, que inclou baixes laborals específiques i indemnitzacions més ràpides i més elevades. Això mentre es treballa, diu Pedro Sánchez, per reforçar la seguretat.

Nuestra principal obligación como gobierno de España es recuperar esa confianza quebrada por parte de los ciudadanos en la alta velocidad.

Puente es trobarà al davant una oposició que ahir passava el xoc frontal. Núñez Fejó acusava l'executiu de crueltat.

Aún no han entregado todos los cuerpos a las familias y están con sondeos para ver si les perjudica o les beneficia electoralmente el cese del ministro. I a

l'espera

de les explicacions del ministre, el tema central del debat aquests dies és què cal fer per tenir més garanties per un accident com el de la setmana passada, que no torni a passar mai més. Frederic Vincent, bon dia. Bon dia. I aquí una de les possibilitats que s'han posat sobre la taula és fer tallar l'AVE entre Barcelona i Madrid, com dèiem, per poder-hi fer obres. Sí, el ministre Puente és qui plantejava aquesta opció durant dos anys. La proposta, però, ha rebut un rebuig molt ampli. A banda del president Illa, com sentíem abans, també hi estan en contra Junts, Esquerra, els Comuns i el Partit Popular. La patronal Pimec també s'hi ha declarat en contra. És important destacar que l'argument del ministre és que hi ha països com Alemanya. Fins demà! Doncs avui justament en parlarem amb el degà del Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya, Pere Calvet. I mentrestant, la proposta que a poc a poc sembla que va quallant és que els maquinistes no puguin reprendre la marxa a més de 40 km per hora si cau el sistema. Recordem que ara mateix el protocol ja contempla fer això, no reprendre la marxa a més de 40, però només si es detecta un tren a la via. El dia de l'accident de Toledo es va activar aquest protocol, però es va passar per alt que sí que hi havia un tren a la via. Per tant, es va donar permís als maquinistes perquè reprenguessin en marxa normal. És per això que ara es planteja reprendre el servei a 40 per hora encara que no hi hagi cap tren, encara que no consti que hi hagi un tren a la via. Francisco Cárdenas, de la UGT, al Catalunya Nits. Per cert, parlant de maquinistes, avui el diari El País explica que hi ha sindicats ferroviaris que es plantegen fer una mobilització textualment sense precedents per demanar més seguretat als trens. I això, Betra, també apareix en algunes veus que el tren és, malgrat tot, el mitjà de transport amb menys riscos, o et serra.

Moure's en tren és més segur que fer-ho en avió, vehicle privat o fins i tot a peu. Ara bé, Joan Carles Salmerón, director del Centre d'Estudis del Transport, urgeix que la comissió que investiga l'accident d'Urda publiqui les conclusions de l'accident i es prenguin mesures.

Si en els últims 20 anys la Comissió d'Investigació d'Accidents Roverés ha recomanat que es facin 400 solucions per evitar que accidents es tornin a produir, s'haurien d'aplicar les 400.

Un és procurar que en cas que el sistema de seguretat automàtic falli, com va passar a Toledo, no tot quedi en mans d'una persona. Salmerón anticipa canvis. de procediments que faran

que es funcioni d'una altra manera quan cau el sistema principal.

L'expert remarca que cal un gir en la prioritat d'inversió. Més enllà de l'alta velocitat, on Espanya no ha tingut els últims anys una sinistralitat gaire diferent a la d'altres països europeus, cal sobretot reforçar xarxes regionals i de mercaderies. Ot Serra, pel Matí de Catalunya Ràdio.

En tot cas, sobre la compareixença d'avui també del ministre Óscar Puente, el comentari que afegim ara a aquesta hora de la periodista d'Infolibre i col·laboradora d'aquest programa, Marta Monforte.

Oscar Puente comparecerà al Congrés per a donar explicacions sobre l'accident ferroviari, en la que serà, probablement, la intervenció més decisiva per al seu futur polític. El ministre haurà de respondre a les crítiques per la gestió de la crisi, tant de dreta com esquerra, mentre a la Moncloa ja es debat la seua continuïtat. Diverses veus del govern assenyalen dijous com un possible dia clau per a la seua eixida. Una vegada ha ja comparegut i concedit les entrevistes previstes. Res, però, està tancat. Fins ara, l'executiu ha volgut evitar que la dimissió sembli una cessió davant la dreta, però també preocupa el desgast d'arribar als mitjans electorals amb Puente encara al càrrec.

I una cosa més, a les últimes hores, un accident entre un camió i una dezena de cotxes a l'autovia A2 ha deixat una vintena de persones ferides, una de les quals en estat crític. Ha passat aquest vespre a Sant Andreu de la Barca per motius que s'investiga en un camió que transportava una viga de formigó. S'ha entrebassat i ha ocupat dos dels tres carrils de l'autovia. Els cotxes que anaven pels altres carrils han impactat contra el remolc. Els bombers han hagut de rescatar diverses persones de dins dels vehicles afectats. Aquest és un dels temes del dia. L'altre el tenim als Estats Units.

Avui són les anomenades eleccions de mig mandat. Es renova tota la cambra de representants i un terç del Senat. Ara els republicans controlen les dues cambres i, segons les enquestes, hi ha opcions que es perdin les dues. Una enquesta que avui publica, per cert, el Financial Times, apunta que més de dos terços dels votants nord-americans estan descontents amb la gestió que Donald Trump ha fet de l'augment dels preus. Anem cap a Washington. Xavi Vila. Trump ha acabat campanya tirant el vot de la pols demòcrates a qui qualifica d'extremistes i assegurant que si els seus es mobilitzen, se'n sortiran. Perquè si les persones que van votar i que van votar en les últimes eleccions en les quals vam aconseguir una gran victòria, si només una bona part d'elles surten a votar, guanyarem per col·lejada.

Els primers col·legis electorals a obrir ho faran a la costa est a partir de migdia, hora catalana.

Des de Washington, Xavier Vilà, pel Matí de Catalunya Ràdio. I com dèiem, les enquestes apunten que els demòcrates podrien obtenir majoria a les dues cambres. Sí, està bastant més clar la cambra de representants. Ara mateix els demòcrates tenen 214 escons i a les enquestes n'hi atribueixen fins a 240. El Senat està una mica més ajustat o bastant més ajustat. Tot dependrà de set estats, d'aquests sis. Ara estan en mans de republicans. Un és demòcrata, que és Michigan. Per aconseguir aquesta majoria al Senat, els demòcrates, en principi, primer de tot, haurien de conservar Michigan.

A Michigan, el candidat Abdul El-Sayed va per davant als sondejos, però hi ha hagut una turbulència important aquestes últimes hores, que és que la rival demócrata que va perdre les primàries amb ell ha demanat el vot pels republicans. Sigui com sigui, deien que els demócratas haurien de conservar Michigan i dels altres 6 estats en mans de republicans haurien de guanyar com a mínim en 4. I un d'aquests és Texas, on els demòcrates fa dècades que no guanyen. Anem-hi també. Austin Oriol Serra.

Aquí a Texas, la disputa per l'escó al Senat entre el candidat demòcrata James Telerico i el republicà Ken Paxton s'ha convertit en una mena de termòmetre a nivell nacional. L'últim acte de Telerico a la ciutat d'Austin ha estat un bany de masses del jove candidat convertit en el malson del president Donald Trump i en l'esperança de texans i nord-americans.

Pues no hemos tenido un demócrata por más de 30 años aquí, en este estado. Entonces, para que él gane es algo gigante. Entonces, pero va a ganar, va a ganar.

Talarico pot fer història i a ell el poden seguir altres candidats demòcrates en situacions semblants a Ohio, Iowa, Kansas, Alaska, Carolina del Sud o Nebraska. També caldrà estar pendents d'Arizona, Michigan, Wisconsin, Pennsylvania, Maine o Nevada, estats on el vermell conservador pot convertir-se en blau demòcrata o, com a mínim, púrpura. Des d'Austin, Texas, Oriol Serra, pel Matí de Catalunya Ràdio.

I a Catalunya Ràdio explicarem demà. A partir de les dues de la matinada, l'escrutini d'aquestes eleccions en un programa especial encapçalat pel Francesc Garriga. Són comissis importants perquè, si es compleix el que diuen les enquestes, els demòcrates no podrien parar l'agenda de Donald Trump, però sí condicionar-la. Sí, els demòcrates han dit que farien moltes coses, si obtenen majoria, per exemple, revertir les retallades o deixar sense diners les forces antimigratories, les forces de l'AIS. Tot això és tècnicament possible, però serà francament complicat perquè Donald Trump, com a president, té dret de veto. I els demòcrates no tindrien prou vots per revocar aquest veto per bé que els hi anés demà. Sí que podrien engegar investigacions parlamentàries, per exemple, comissions al voltant de l'enriquiment de la família Trump des que el president torna a ser la Casa Blanca. També hi ha sobre la taula l'opció d'un impeachment, però recordem que aquí cal una majoria molt àmplia, dos terços del Senat. Sobretot plegat comentari que afegim ara de l'excorresponsal dels Estats Units, Núria Ferragut Casas.

Sóc a Knoxville, Tennessee, entre porxos encara plens de carbasses. En aquest bastió republicà, la benzina és gairebé un 40% més cara que fa un any, com a la resta del país, i la gent en culpa Trump per una guerra a l'Iran que ningú volia. Les eleccions de mig mandat solen castigar qui governa. Com tants presidents abans que ell, avui Trump segurament perdrà la cambra baixa. I si es confirmen les enquestes, el rebuig pot ser encara més contundent. Podria perdre també el Senat i a casa, en feus republicans com Texas, Ohio o Kansas. Un resultat que complicaria el final de la seva presidència. Però tractant-se de Trump, seria un ànecdote imprevisible i encara amb molt de poder.

I en aquest context hi ha informacions que apunten que tornen els atacs a l'Iran. Sí, l'accésit dels Estats Units hauria atacat l'illa iraniana de Qeshm. De fet, ho ha confirmat el propi Pentagon i dona al Trump que hi ha restat importància. Ha parlat de guerra tova. Alguns dels càrrecs, citats pel Wall Street Journal, diuen que són només mesures defensives per evitar, diuen ells, que l'Iran ataqués l'estret d'Hormuz. Aquest és un dels principals temes del dia. De seguida us explicarem també, atenció, que, com us avança el Matí de Catalunya Ràdio, la llista d'espera per passar l'examen de conduir continua sent exasperadament llarga. Bonpreu Esclat Energia, l'energia de Catalunya us ofereix el temps. Abans farem un cop d'ull al temps amb Eloi Cordomí i a les carreteres amb Clàudia Serra. Pel que fa al temps, comencem el dia amb pluja, que és moderada o forta fins i tot en alguns llocs del Tarragonès, del camp del Garraf, tot el camp de Tarragona, litoral sud de Barcelona, aquest matí encara pot ploure amb ganes, i la idea és que la precipitació vagi estenent-se cada vegada més comarques de l'interior a mesura que vagi passant el dia. Arribarà també de cara al migdia i a la tarda al Pirineu amb nevades a partir de 1.500 metres. I és que avui la temperatura serà baixa. Ara mateix hi ha 2 graus sota zero a Uellbé de Cerdanya, 3 graus sota zero al port de la Bonaigua, 1 grau al Carràs o 12 graus a Arenys de Mar. Avui es freu que les màximes no passin dels 8 o 10 graus a l'interior, 15 a 16 graus a la costa. Demà, en canvi, sí que es recupera una mica la temperatura i demà s'espera un temps més tranquil·la.

A les carreteres pendents de dos accidents, una a la 2 a Sant Joan d'Espit, allà dos carrils en sentit Barcelona, i provoca cua de més de 7 km des de Pallejar. Com a conseqüència, també hi ha cua a la B23, des del Papiol cap a l'enllaç amb la 2. L'altre accident és a la C17, a l'enmetlla del Vallès, talla un carril i provoca més de 4 km de cua en sentit Barcelona. Més enllà d'aquests dos accidents, precaució a la P7 a Barberà, sentit Girona, on un camió avariat talla un carril i també provoca retencions.

Estalvia en la teva factura de la llum amb Bonpreu Esclat Energia. Varietat de plans, energia verda i sense permanències. Contracta ara a bons preus i, a més, et bonifiquem 60 euros a la teva guardiola. Informa-te'n a bonpreuesclat.cat barra energia. Bonpreu i Esclat. Em dic Marin, visc a Washington. I treballo de corresponsal francesa a la Casa Blanca. Ens importa on raba el teu periodisme. Faig equilibris cada dia entre el cor del poder trumpista i el barri on visc.

Amb veïns que són funcionaris, empleats públics o immigrants.

Un microcosmos progressista que ben aviat es trobarà en el punt de mira de l'administració. No està! Lits sense ficció.

La meva vida segons Trump. A TV3 i a la plataforma Trescat aquesta nit.

El millor de ser un pro és que no hi ha dos dies iguals. Diversos clients, projectes I el pitjor de ser un pro és que no hi ha dos dies iguals. Diverses rutes, necessitats.

Quan tot depèn de l'inesperat, has de tenir un vehicle

que t'ho posi fàcil. Ara, els dies Pau Joc Professional, condicions especials en tota la gamba només

fins al 15 de novembre. L'inesperat, fet fàcil.

Puente compareixerà al Congrés a petició pròpia i de la majoria de grups de la cambra que li demanen

la dimissió. Sé lo que me espera, sé el calvario al que me van a someter, sé los insultos, las descalificaciones.

Irio i Semaf també han demanat revisar el protocol de velocitat. Trump.

Trump ha acabat campanya tirant el vot de la por

als demòcrates a qui qualifica d'extremistes i assegurant que si els seus es mobilitzen, se'n sortiran.

Aquí a Texas, la disputa per l'escó al Senat entre el candidat demòcrata James Telerico i el republicà Ken Paxton s'ha convertit en una mena de termòmetre a nivell nacional.

Por lo que toca a España hay una investigación en marcha, pero sabemos que ha habido injerencias en el pasado, no en el pasado lejano, en los últimos años y en los últimos meses. El matí de Catalunya Ràdio. Aquests són els sops d'avui, 3 de novembre del 2026. Repassem ara els bàsics del dia amb la redacció del matí, els serveis informatius de Catalunya Ràdio. Amb Pol Frada, Francesc Soler, Sílvia Solana, Eslana Garcia, Marc Corrado i Marta Viana. Bon dia. Bon dia. Us avança el matí de Catalunya Ràdio. Hi ha entre 4 i 7 mesos d'espera entre que els alumnes del carnet de conduir acaben la teòrica i poden començar a fer classes pràctiques. En el conjunt de les

comarques barcelonines són 67.700 persones en llista d'espera. Les ciutats que acumulen llistes més llargues són Barcelona,

amb 30.500 alumnes, i Sabadell, amb 11.500. Són dades de la Federació d'Autoscoles de Barcelona

facilitades a aquest programa. Una de les alumnes afectades és l'abril de Premià de Mar, que va fer la teòrica fa un any i encara no s'ha pogut examinar de la part pràctica. Jo em vaig apuntar per fer l'examen teòric l'11 de novembre de l'any passat i fins a cinc mesos després no em van donar pràctiques. Ara mateix em trobo a la llista d'espera per pujar a examinar-me, però tot apunta que encara em queda un mes i poc per poder examinar-me. I a més, de la despesa econòmica que suposa, també genera moltíssima impotència. Pel que fa al conjunt de Catalunya, les dades publicades anteriorment mostren 88.500 persones amb la teòrica aprovada al setembre i en espera per començar pràctiques. Àlex Raquen, es president de la Federació i professor d'autoscola, n'explica els motius. Falten examinadors,

falta personal administratiu a les jefatures i, evidentment, també falten professors. Ens trobem que una autoscola potser no té suficients profes per part de l'administració. Falten examinadors, falten funcionaris.

Què passa? Que la gent vol ser. La semana pasada,

la DGT va anunciar l'obertura de 32 places d'examinadors a Catalunya, 24 per la província de Barcelona, 22 a Barcelona i 2 a Sabadell, i les autoscoles asseguren que fan falta el doble d'examinadors del nombre anunciat. I recorden que si no hi ha persones interessades a ocupar aquestes places, poden quedar desertes.

Tot això en un dia en què torna la pluja, sobretot al litoral i prelitoral de Barcelona i Tarragona.

Es preveuen ruixats intensos al Garraf, al Baix Penedès i al Tarragonès, ben bé fins aquesta tarda. Per això Protecció Civil ha activat el pla per inundacions. De moment no consten grans incidències. Avui el periòdico diu en portada que a Catalunya preveu enviar menys alertes per pluges torrencials.

I parlant d'aigua, Prat de Comte, la terra alta, fa mesos que estan sense aigua potable. Estem pendents, en aquest cas, de diners de la Generalitat.

Jordi Barranca. Després que ahir expliquéssim que l'Ajuntament no s'enrafia, el secretari de Governs Locals, Xavier Amor, detalla així en quin punt està la transferència dels diners.

Doncs estem intentant que en el pressupost 27 puguem encabir aquesta ajuda, tot i que estem fent aquesta setmana algunes gestions per veure si això ho podem avançar. Recordem-ho,

són 106.000 euros que necessiten per poder fer el projecte de connexió entre el dipòsit municipal i els dos pous que tenen aigua apta pel consum. Des de Tortosa, Jordi Barranca, pel Matí de Catalunya Ràdio.

I avui tornarem a veure protestes i manifestacions de joves. A Madrid, on aquesta matinada s'ha desallotjat la Puerta del Sol, tornen les protestes a l'ensenyament amb el lema escola pública de tots i per a tots. I a França, les principals associacions d'estudiants han convocat una nova jornada de bloquejos a instituts i universitats per forçar el govern a accedir a totes les seves reivindicacions.

Mentrestant, es continuen investigant els aldarulls de la setmana passada a Barcelona. Avui llegim que el considerat líder de blocos va ser a París abans d'organitzar saquejos a Espanya. És el jove detingut a Picanya, al País Valencià. Ho explica el diario Pune S, que afegeix que havia

registrat un dels comptes de Telegram que feia servir per convocar els aldarulls amb un telèfon de Turquia,

on consta que havia viatjat en nombroses ocasions. El diari també diu que el jove tenia recursos econòmics per fugar-se. I el govern espanyol no descarta que hi hagi interessos estrangers també darrere de blocos per influir les eleccions, Oriol Pujadó. Des de Barcelona,

el ministre d'Exteriors, José Manuel Álvarez, explicava que la proximitat de la cita amb les urnes els fa sospitar d'una possible ingerència.

Por lo que toca a España hay una investigación en marcha, pero sabemos que ha habido injerencias en el pasado, no en el pasado lejano, en los últimos años y en los últimos meses. Y que muy especialmente hay fuerzas externas, fuerzas de estados y fuerzas no estatales que buscan influir en nuestros momentos electorales.

Els Mossos van detenir ahir dues noies més de 14 i 17 anys, el Maresme i el Bages, acusades d'administrar diversos grups on es van promoure els actes violents de Barcelona. També un jutge va decretar l'ingrés en presó provisional i sense fiança del jove de 21 anys detingut dissabte a Cabrera de Noia pels mateixos delictes. Julio Alpujador, pel Matí de Catalunya Ràdio.

I ahir al batir de Catalunya Ràdio vam parlar amb l'advocada d'una trentena dels detinguts pels aldarulls de fa dos dissabtes. Anaï Zárate ens deia que, rere les protestes, no hi havia una reivindicació

ideològica. La majoria no era molt conscients del que estava passant. De fet, no podria dir-te que hi ha un perfil delictiu en si, sinó persones que, bueno, havia arribat una crida per TikTok i havien anat una mica a veure què passava i què era això.

Pruno Fortea. Comissió Europea veu amb inquietud que els atacs informàtics contra supermercats comencin a ser reiterats. El govern comunitari creu que és un intent deliberat, diu, de desestabilitzar el subministrament de menjar a Europa. Lluís Bugí n'és la portaveu.

Aquests incidents demostren que els ciberatacs poden pertorbar serveis i afectar les empreses i la vida diària dels ciutadans.

El Centre de Ciberseguretat de Bèlgica desconeix qui hi ha darrere dels atacs i diu que potser no ho sabrem mai amb exactitud, però dibuixa tres opcions. Ciberdelinqüents que actuen per interès econòmic, governs estrangers que volen provocar el caos o activistes moguts per conviccions polítiques. Des de Brussel·les, Bruno Forte Amires, pel Matí de Catalunya Ràdio. En declaracions al Catalunya Nit, el director general del Consell d'Empreses de Distribució, Roger Gaspa, deia que a Catalunya és complicat que això passi. Som una de les regions europees, per no dir placa més, on tenim més operadors i més diversitat d'operadors. Això què vol dir? Això vol dir que aquest sistema més descentralitzat, més distribuït, ens protegeix per al propi model del sistema d'atacs generalitzats contra la distribució alimentària. En relació a altres països, on pot haver-hi una major concentració.

I avui el govern celebra la seva reunió semanal. S'inumerarà el nou cap de gabinet de Salvador Illa després de la renúncia d'Eduard Ribas, investigat en un cas de suposada corrupció espereguera d'on va ser alcalde. Li agafa el relleu Xavier Amor, fins ara secretari de Governs Locals. Albert Prat.

La mà dreta de Salvador Illa s'aparta del càrrec quan fa gairebé un any que la justícia li té l'ull posat a sobre. Els Mossos li van requisar el mòbil fa deu mesos davant les sospites que podria estar implicat en una trama de corrupció quan era alcalde. De fet, s'investiga si a través de contractes públics es van pagar despeses privades dels directius d'una fundació que donava feina a persones amb discapacitat. Ribas va ser patró d'aquesta fundació, igual que quatre alcaldes més del Baix Llobregat. Fins ara al president Salvador Illa li havia mantingut la confiança, però Ribas ha decidit plegar per voluntat pròpia tant bon punt s'ha aixecat al secret de sumari del cas. En una nota defensa que ha actuat sempre dins la legalitat, però diu que dimiteix perquè cap ombra de dubte pugui interferir en el càrrec que ha ocupat des de l'inici del mandat. Des de Barcelona, Albert Prat, pel Matí de Catalunya Ràdio.

I també avui el president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, rep l'exconseller Toni Comín. Això després que l'eurodiputat no es mullés sobre si Junts hauria de facilitar o no un govern del PSOE després del 29 de novembre. Toni Comín, que ha tornat, recordem, a Catalunya després de 9 anys a Bèlgica, creu que s'ha d'impedir un govern de PP i Vox, però no aclareix si el seu partit hauria d'investir o no Pedro Sánchez, en cas que es tornés a repetir un escenari com el que tenim aquesta legislatura. Paraules de Comín aquí al Matí de Catalunya Ràdio. Bueno, s'ha d'evitar una majoria de PP i Vox a Espanya. Clar que s'ha d'evitar la majoria de PP i Vox a Espanya. Clar que siguin bastint un govern socialista. No ho sé. L'únic que sé és que jo no vull que hi hagi una majoria de PP i Vox. Qualsevol escena el convertirem en una oportunitat per l'independentisme perquè és la nostra obligació, també t'ho diré. I avui fa un any de la dimissió de Carlos Mazón com a president de la Generalitat Valenciana. A dia d'avui encara no està clar que el seu relleu, Juan Fran Pérez Llorca, sigui el candidat del Partit Popular Valencià a les pròximes autonòmiques. València, Marta Garcia. Va trampejar les crítiques

per la tardança amb el CECOPI o l'ESALER, però no va superar el funeral d'estat on va ser escridassat. En un discurs de 20 minuts, Mazón va assumir algunes errades, però també es va fer la víctima i va carregar contra la Confederació Hidrogràfica del Xucar i el govern espanyol. Un any i cinc dies després de la dana, va dir que ja en tenia prou.

No va

convocar eleccions apelant a la responsabilitat de, va dir, la majoria que lidera la reconstrucció. Per elegir un nou president, Juan Franpred Llorca va ser l'escollit. A dia d'avui, Mazón manté l'escó. Les víctimes reclamen al Tribunal Constitucional que li retire l'aforament que el protegix.

De seguida parlarem, atenció, d'un altre premi que ha anat per la bola negra.

Compartir. Descobrir. Viatjar. Riure. 130 milions.

Amics. Llocs. Moments. Somnis. 130 milions.

En el pot especial d'Euromillones de 130 milions hi caben moltes coses. El divendres 6 de novembre amb Euromillones, pot especial de 130 milions. I a més del pot, el millor que tant sí com no toca a Espanya.

Euromillones. No hi ha res més gran. Loterías et recorda que jugues amb responsabilitat i només si ets major d'edat. Són valentes.

Porto des dels 15 anys amb la incertesa de si demà seré viva o morta.

Poderoses. Vull el teu equip d'aquí una hora a la sala de reunions. Científiques. Icòniques. Però també són irracionals. Tu què et passa? T'ahir dos cops que no vol. Tenen impulsos. Crec que m'estic pillant. Són humanament imperfectes.

L'IA, dimarts, estrena a la plataforma 3CAT. El Matí de Catalunya Ràdio. I a la crònica cultural d'avui té un nom propi, Eva Baltasar, que ha guanyat un dels premis més prestigiosos del programa literari francès, és el Médicis étranger.

Ho ha fet amb la novel·la Ocasifascinació, Baltasar n'ha parlat al

Catalunya Nit de Catalunya Ràdio. I em quedo molt contenta, em quedo molt agraïda, i em quedo també molt consolada perquè aquestes protagonistes l'ha educat particularment, Ocasifascinació. Veure que ha estat reconeguda i que és estimada també per l'actors aquí a França, doncs em consola molt, la veritat.

L'autora de Buldero Peixós ja havia estat finalista d'aquest premi el 2020 amb la novela Permagel.

I els que tampoc paren de rebre bones notícies són els de l'equip de la bola negra dels Javis.

Aquesta cançó, la Nieve, escrita per Guitarrica de la Fuente i el productor català Raúl Refri, ha estat nominada a dos premis al Hollywood Music and Media Awards, a millor cançó i a millor banda sonora. Uns premis que s'entregaran el pròxim 18 de novembre.

Són les 8 i 37. I avui al Regne Unit, màxima expectació pel discurs que farà el rei Carles III. Davant els líders de la Commonwealth, el grup de països que havien format part de l'imperi britànic, el Palau de Buckingham ha confirmat que abordarà el tràfic d'esclaus. El primer ministre afirma estar obert a la possibilitat que el Regne Unit demani perdó, cosa que no ha passat fins ara. El Times dona per fet que aquesta disculpa es farà, però que no la verbalitzarà el rei. A Alemanya continuen en marxa també les negociacions per tancar un pacte de govern a Berlín, després de la victòria de l'esquerra de Lee Dinklinke. El partit va guanyar els comissis amb un programa centrat en el dret a l'habitatge i que, per exemple, planteja l'expropriació de 10.000 pisos a fons d'inversió. Ara manté obertes les converses per mirar de formar govern amb el socialdemòcrata SPD i els verds. A dos quarts d'heure parlarem també de les claus de la victòria històrica del Dinklinke amb Jaime Martínez Porro, que és un dels ideòlegs i membre de la direcció del partit de Berlín. I tornant a Catalunya, alguna cosa més. Per exemple, tenim més centenaris que mai. Sí, segons dades de l'IDESCAT, al final del primer trimestre d'aquest any hi havia 3.361 persones que tenien 100 anys o més, un 10% més que fa un any i el doble que fa 14 anys. A més, cada vegada hi haurà més centenaris. La xifra es dispararà en els propers 25 anys, quan la generació del baby boom arribi a aquesta data avançada. I també al matí de Catalunya Ràdio hem parlat de la iniciativa del Festival Transhuman al Ripollès. Organitza visites de joves migrants extutelats a instituts de la comarca.

Yo quiero ellos conocer que nosotros estamos buscando aquí en España. Hay gente también que piensa que somos todos iguales, tú sabes. Y hay gente también que viene aquí para ayudar a su familia.

Des de Teixim Ripoll, entitat que treballa per la convivència al ripollès, valoren positivament la iniciativa en un context de creixement de l'extrema dreta. Carme Brugarola és la seva portaveu.

Si creix aquest coneixement entre aquest jovent, ens podem plantejar unes preguntes per entendre les situacions que viu aquest jovent i entre tots buscar unes millores perquè aquesta convivència sigui real.

I estem molt contents perquè el Matí de Catalunya Ràdio es consolida com a referència informativa. Tanquem el mes d'octubre amb 1.200.000 reproduccions en directe i a la carta. A més, el Matí de Catalunya Ràdio creix un 23% en audiència en comparació al setembre i en comparació amb l'any passat l'increment d'audiència del mes d'octubre és del 8%. Pel que fa al trànsit, Clàudia Serra.

Bon dia, doncs a Barcelona seguim molt pendents d'aquest accident a la 2 a Sant Joan d'Espí, sentit Barcelona. Atenció perquè s'acaben d'obrir tots els carrils de la circulació, però encara s'arrossega molta cua de més de 7 km des de Sant Andreu de la Barca i com a conseqüència també molta cua a la B23 des del Papiol cap a l'enllaç amb la 2. A Barcelona també pendents d'aquest altre accident a la C17, a la Mella del Vallès, que provoca més de 4 km de cua, sentit Barcelona. I ara a Tarragona, precaució, perquè dos accidents provoquen lentitud a les 7. Una a Cambrils, direcció nord, l'altra a Tarragona, direcció sud.

Desahir ampliem els esports, però abans l'actualitat ens deixa tres preguntes. Primera. Si avui el ministre Oscar Puente no dona explicacions convincents al Congrés, Pedro Sánchez l'hauria de destituir de manera fulminant o el govern tornarà a tancar files com si res? Segona. Si el republicà s'enfonsa en el esmit term, com diuen les enquestes, quines maniobres farà Trump per qüestionar el procés democràtic? Tercera. Que uns hackers apaguin les neveres dels supermercats de mitja Europa és l'avís definitiu que, si volen, poden apagar el món sencer.

El 45% de les persones no li agrada ser el centre d'atenció. Però que ens atenguin quan vulguem i on vulguem, ens agrada al 100%. Per això a CaixaBank tenim més de 25.000 gestos per ajudar-te a les nostres oficines. El telèfon d'atenció 24 hores o mitjançant l'app. Perquè si a tu t'importa, a nosaltres també. CaixaBank. Tu i jo. Nosaltres.

De seguida obrim l'àgora del matí, avui amb Claudi Pérez, Mohamed El Amrani, Montserrat Nebrera, Vicent Sánchez i Esther Vera, però abans els esports torna a les Champions al Camp Nou amb el Barça a Estombil a les 9 del vespre.

L'equip anglès ha guanyat els tres partits europeus, l'equip laurana no recupera cap dels lesionats per reforçar la defensa en aquest enfrontament. Hansi Flick.

He d'estar tranquil. Has de veure la situació. Tenim quatre jugadors que són fora. Es part l'últim que ha estat fora. Eric Garcia, Andreas Christensen i Jul Cundé. Quan veus la qualitat d'aquests jugadors, veus que no és normal gestionar aquesta situació fàcilment. Àlex Campos, Guillem Víctor i Orián Goren del filial completen la convocatòria. La grada d'animació torna al Camp Nou després d'arribar a una cora amb el club. El Barça ha decidit aixecar la suspensió cautelar perquè els grups d'animació tornin al gol sud de l'estadi després d'una llarga reunió amb els implicats que batllaran pel bon funcionament en aquella zona. També avui a les Champions, com a partits destacats, Atlético de Madrid, Bayern de Múnich, Villarreal PSG, Manchester United, Roma.

I el president de la Lliga, Javier Tebas, diu que el Madrid està tirant com un xiclet al cas Negreira. Tebas va a tornar a carregar ahí contra les queixes del Club Blanc. Hombre,

lo que me preocupa es el fondo, ¿no? El fondo de hoy de las acciones determinadas del Real Madrid y el Barça es uno, ¿no? Es tirar como un xicle el asunto Negreira, ¿no? Y eso yo creo que es más admisible, ¿no?

Avui a quarts d'una presenta Néder Sarabia, nou entrenador de l'Espanyol, jugat a primera de Porto Sosasura 1, mentre que el davanter del Tenerife Jesús de Miguel ha empitjorat neurològicament, segons el comunicat que el Club Canari ha mes aquesta matinada. De Miguel va tenir ahir una topada amb el porter de l'Andorra, Uono, que li va provocar una aturada respiratòria. El partit es va suspendre al minut 97 amb empatadors al marcador per la conmoció general dels jugadors després d'aquest incident. A la Champions League de l'esquetporto i joventut, a quarts de 9, a la FIBA Europe Cup, Girona-Levitge, a partir de les 8.

El millor de ser un pro és que no hi ha dos dies iguals. Diversos clients, projectes I el pitjor de ser un pro és que no hi ha dos dies iguals. Diverses rutes, necessitats.

Quan tot depèn de l'inesperat, has de tenir un vehicle que t'ho posi fàcil. Ara, els dies plou joc professional, condicions especials en tota la gamba,

només fins al 15 de novembre. L'inesperat, fet fàcil. Escolta, per què et tapes la cara amb un cupó de l'11 de l'11 de l'11? Per.

El premi d'11 milions o algun dels 11 premis d'un milió, com si fos un milionari anònim, saps?

Ja, però això és la ràdio, no se't veu pas. Ja ha parlat la valenta, tota precaució és poca.

Si no vols que et reconeguin perquè ets milionari, compte que arriba un premi d'11 milions i 11 premis d'un milió. Sorteig 11 de l'11 de l'11, el sorteig de l'11 que reparteix més premis milionaris. 11, ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat.

Quan ets davant d'un expert, de seguida te n'adones. Per això, quan comptes amb la teva gestoria, saps que estàs en bones mans. Siguis empresa o particular, la nostra experiència és la teva tranquil·litat. Troba la teva gestoria a gestors.cat. Gestors administratius col·legiats. Mirem per tu.

Menys ràpid, menys fàcil, el trinxat de les Cerdanyes.

Trinxat Carlit, cuinat cada dia a Puigcerdà. Agafem aquesta dressera que arribarem abans? Te la saps totes, eh? Una que ja ha fet moltes voltes.

Potser els teus pneumàtics també. Sigui quina sigui la marca del teu vehicle, vine a Opel Service i renova els pneumàtics al millor preu. I si els trobes més barats, et tornem la diferència. Garantit. Condicions a Opel.es.

Compartir. Descobrir. Viatjar. Riure. 130 milions. Amics. Llocs. Moments. Somnis. 130 milions.

En el pot especial d'Euromillones de 130 milions hi caben moltes coses. El divendres 6 de novembre amb Euromillones, pot especial de 130 milions. I a més del pot, el millor que tant sí com no toca a Espanya.

Euromillones. No hi ha res més gran. L'Oteria se't recorda que jugues amb responsabilitat i només si ets major d'edat.

S'acosta la gran final de Sóc i Seré. Cinc concursants hauran de demostrar que són uns set ciències. Penses, puc arribar a la final? Tant de bo. I enfrontar-se al repte secret. Qui serà la persona que més en sap de Catalunya?

El Matí de Catalunya Ràdio. Ricard Ostrell.

Passen dos minuts de tres quarts de nou. Comença l'Agora al Matí de Catalunya Ràdio. Avui amb el periodista Vicent Sanchis, amb la directora del diari Ara Ester Vera, amb el comunicador i activista social Mohamed El Amrani, amb el corresponsal d'Internacional del País, Claudi Pérez, i amb la degana de la Facultat de Dret a la Universitat Internacional de Catalunya, Montserrat de Brera. I de què hem parlat fins ara abans d'entrar a l'Agora?

Mitjans de transport que fa servir la gent, i hem passat des de la bicicleta de l'Ester Vera a.

Un dels agoristes d'avui que ha descobert ara l'autobús. Ah, sí? Sense por, home, digueu sense por. Sí, perquè jo m'estimava més el metro. Què vol que li diga? I caminar. I ara he descobert l'autobús i és una cosa. Més convindria haver descobert algo contra l'alopecia. És terrorífic. L'autobús és terrorífic. Per què? Home, perquè en hores punta un autobús és un Frankfurt. És una cosa, allà va entrant gent, no surt ningú. Hi ha un moment en què el conductor comença a dir que facen el favor de no espantar-lo, i clar, i tot allò recorda Trecer Rú del Percebes, gent molt rara pujant a un autobús també, i al final jo he decidit que puja per un estudi antropològic, humà, arquitectòric. Clar, clar, que això és la manera d'excusar-se. Doncs arribeu amb bicicleta, a peu, amb autobús, benvinguts a l'àgora. Bé, vull començar parlant del que està passant a països com Bèlgica, als Països Baixos, Estònia, Finlàndia, Irlanda, Suècia o Luxemburg, fins a set països, amb aquests ciberatacs als supermercats.

Claudi, t'has assabentat? Estàs al cas del que està passant? Sí, ho he estat sent de prop, sobretot. Ja vam veure coses així, en França, claríssimament, a Itàlia, per altres raons. Jo sempre he pensat que els ciberatacs arribarien. Per la banda del sistema financer, que ha deixat claríssim, els bancs centrals han dit claríssimament que aquí hi ha cunes de seguretat i si arribessin pel sistema financer podríem tenir un ensurt, un esglai dels bons. Això el que em fa pensar és. El febles que som, el fàcil que és atacar, perquè es pot atacar a qualsevol lloc, fins i tot a les neveres dels súpers, on pensaves que els hackers no anirien a buscar res, doncs sí, van a buscar els sucs a les neveres dels súpers. Aleshores, jo crec que això ens deixa conscients que la nostra capacitat de resistència no és infinita. Tanta tecnologia té molts avantatges i té també alguns inconvenients, i estem veient els inconvenients últimament, els estem veient amb coses com aquesta. Clar, en aquest cas estem parlant de pirates informàtics que manipulen a distància els sistemes de refrigeració i en alguns casos, per exemple, fan pujar la temperatura dels congeladors fins a 50 graus I ho espatlla tot. I això ho espatlla tot, no? I ho espatlla tot. I aquí, doncs, si et quedes amb tots els súpers del barri sense peix, sense carn i sense productes frescos el cabreig de la gent és formidable.

Però jo crec que t'ensenya altres llacunes de seguretat. Si n'hi ha aquí, és que n'hi ha més. I aleshores, això és el que hauríem d'estar mirant. Bueno, que ja s'està mirant, eh? Jo crec que això s'està mirant claríssimament des de tots els punts de vista. El que passa que normalment s'han posat. S'han posat els parches molt més en la seguretat, diguem-ne, pròpiament dita, i en el sistema financer, on s'han invertit moltíssim, i ara està clar que la resta de l'economia està igual d'afectada, perquè les cadenes de subministra acaben a les baldes dels supermercats. Quan parlem de l'autonomia estratègica, que és una paraula, un sintagma grandiós, que els líders europeus tenen tota l'estona a la boca, doncs el. Aquesta autonomia acaba a les baldes del supermercat. Si les baldes del supermercat estan buides, ens assemblem a països als que no ens agradarien mai assemblar-nos. Aquí això és un problema claríssim als ulls de la societat quan succeeix. Ens ho mirem des d'aquí estupefactes, com dient això aquí no passarà. Però bé, molt en compte amb això. Ja dic que de totes maneres hi ha dos o tres forats que sí que són negres, eh, més que aquest. Això és fàcil, diguem-ne, fàcil de solventar, d'arreglar, no? Però hi ha altres coses que són molt més difícils i que requereixen una. Una planificació molt més acurada i de molt més temps i de gastar molts més diners.

I aquí no sabem exactament, no sabem si estem fent els deures o no els estem fent, perquè lògicament quan arriben les crisis és quan es testen, quan es testen els mecanismes de seguretat. Esperem que les crisis no arribin ni a prop, no arribin d'hora, no arribin ràpidament. Vegem cap a Brussel·les, Bruno Forte, què tal, bon dia, bon joc. Hola, Ricard, bon dia, bon jug. Què és el que diu la Comissió Europea? S'ho està mirant amb preocupació tot plegat? Sí, comença a veure-ho amb inquietud, sobretot pel que dèieu ara, perquè venim del que va passar a França fa unes setmanes i ahir aquests atacs informàtics contra supermercats es van tornar a repetir, però a una escala més gran. Va ser de forma simultània en diversos països europeus i aquí la Comissió Europea ja hi veu un intent deliberat, va dir, de fer mal i de desestabilitzar el subministrament de menjar a Europa. Les autoritats comunitàries descarten que hi hagi cap risc de desabastiment alimentari, diuen que no faltarà menjar als supermercats, això ho deixen clar, però sí que es prenen tots aquests ciberatacs com un toc d'atenció, com un avís seriós. De moment, però, des de la Comissió Europea no s'aventuren a dir qui podria haver al darrere de tot plegat. Ahir el comissari d'Agricultura va dir que reforçaria els contactes amb el sector de la distribució per mirar en quin punt estan els plans de ciberseguretat,

de protecció informàtica dels supermercats europeus. Perquè tu ets trobat, Bruno, a Brussel·les? Sí, vaig anar al supermercat a veure com estava el panorama i t'he de dir que aquí, a Brussel·les, ciutat de la capital, l'impacte va ser força limitat. A Bèlgica, en total, va afectar una setantena d'establiments, o sigui que també és important dimensionar-ho. Com a mínim, aquí a Bèlgica, el que jo et puc dir és que, pels càlculs que van arribar de les diferents cadenes afectades, pel cap baix, una setantena d'establiments. I això s'ha de dimensionar perquè a Bèlgica podria potser hi ha milers de supermercats no per tant no va ser una cosa generalitzada contra tots i cadascun dels supermercats com a mínim aquí a Bèlgica van ser doncs només van ser afectats. Un grapat d'establiments, però bé, no deixa de ser menys greu. Ja et dic, a Brussel·les, a la capital, l'impacte va ser molt limitat, va passar sobretot, per exemple, en supermercats ubicats en estacions de servei, de carretera, en benzineres, i tant a la regió de Valònia com també a la de Flandes.

¿Se sap què és el que busquen? ¿O és simplement piratejar per piratejar? Clar, ahir, per exemple, aquí al Centre de Ciberseguretat Nacional, a Bèlgica, va emetre un comunicat, va dir que ho mirarien, que investigarien qui podria haver al darrere tot plegat, però ja van advertir, van ser molt honestos i van dir-nos que potser mai arribarem a saber amb exactitud qui hi ha hagut, qui ha estat darrere d'aquests ciberatacs. El que van fer va ser, però, donar un pantall de tres opcions. Una, ciberdelinqüents moguts per interessos econòmics. Després també van comentar la possibilitat d'activistes moguts per conviccions polítiques. I l'última apuntaven a la possibilitat de governs estrangers o d'estats que el que busquessin fos directament provocar, per exemple, el caos. Clar, arran d'això, ahir vaig contactar amb una experta d'aquí, d'un grup de recerca, una experta en ciberseguretat, i em deia que clar, un element a tenir en compte és que per ara, ella va dir, desconec que hi hagi. Cap reclamació, cap demanda econòmica, que s'hagi reclamat el pagament de cap rescat o que hi hagi cap mòbil econòmic. Això de moment no s'ha vist amb aquesta onada de ciberataques i ella em deia que això podia fer-nos apuntar cap a la possibilitat que es tractés d'un sabotatge. Mirades que em fan arribar de l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya, això és del 2025, hi va haver 6.544 ciberincidents gestionats per l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya a infraestructures de la Generalitat.

Per exemple, en el sector sanitari, 2.162 atacs pirates l'any 2025. Vull dir que això és habitual, és que potser no se s'ho entén perquè a vegades no acaba tenint incidència, però que estem en un món en què sembla que la pirateria és el pa de cada dia. Què en sabem i què no en sabem d'aquests atacs ciberatacs, cibernètics? Pol. Doncs, com deia el Bruno, no se sap encara el qui, qui al darrere, ni el per què, què es busca. I això ens diu el pèrit judicial expert en ciberseguretat, Bruno Pérez Junca, en aquest programa, que és força estrany. Perquè normalment el ciberatacant el que fa és o busca diners, busca un rescat econòmic o busca dades.

I en aquest cas s'havia atacat unes neveres, uns frigorífics, en els que el que havia aconseguit era augmentar la temperatura i fer malbé el menjar. És com una mena de prova de força.

Com s'ho fan? Doncs aprofiten les vulnerabilitats dels sistemes de seguretat per controlar de forma remota, és a dir, a través d'internet, la temperatura de les neveres i dels congeladors. I a part ho acostumen a fer de nit, deixant així els establiments sense gaire marge de maniobra per reaccionar i salvar els aliments. La clau és si s'ha invertit prou o no en ciberseguretat.

Però aquí ens adonem que no tothom té els deures fets. La gent va amb contrassenyes encara per defecte, que és la que et ve del fabricant, o sigui, s'instal·la amb el siguiente, siguiente, siguiente, continuar. I l'altra és que hi ha unes actualitzacions que la gent no fa. Per tant, si hi ha una actualització que no s'ha fet, el ciberatacant la coneix, què farà? L'explotarà.

I en aquest cas s'ho ha demostrat. I la pregunta, si això podria passar a supermercats d'aquí? Doncs Pérez de Xunca afirma que sí, en aquells establiments, sobretot amb sistemes connectats a la xarxa i no degudament protegits, però el director general del Consell d'Empreses de Distribució de Catalunya, el Roger Gaspa, ens assegurava el Catalunya de Nit de Catalunya Ràdio que l'impacte seria reduït. Som una de les regions europees. Per no dir placa més, on tenim més operadors i més diversitat d'operadors. Això què vol dir? Això vol dir que aquest sistema més descentralitzat, més distribuït, ens protegeix per al propi model del sistema d'atacs generalitzats contra la distribució alimentària. En relació a altres països on pot haver-hi una major concentració. Mohamed. Què tal, bon dia. Bon dia. Doncs, a veure, a mi em recorda això a la psicosis aquesta dels anys 2000, que semblava que les màquines es tornarien boges, perquè quan llegia la notícia, escoltava la gent allò al bar, a la cafeteria, que ho comentava, i deien una frase que em feia molta gràcia, que és. Les neveres també estan connectades al wifi. Al final, dona aquesta sensació que les màquines estiguin tornant boges. Però la gran diferència entre aquells anys 2000, on semblava que hi hauria un error de programació,

és que aquí sembla que hi ha una intencionalitat deliberada darrere. I altra vegada, malauradament, torna a aparèixer un concepte que és el de la guerra híbrida. La guerra híbrida que pot ser protagonitzada per estats o pot ser protagonitzada per altres interessos.

I això que ens comentava fa una estona l'experiència, jo crec que és molt important perquè durant els últims mesos, que s'ha parlat molt

des d'una visió molt belicista dels conflictes, de d'ampliar el pressupost en protecció i en armament, però oblidem que el que hauria de preocupar-nos més és aquesta visió més de la guerra híbrida tecnològica i que evidentment no estem preparats. No estem preparats, és una visió de país, o almenys dona aquesta sensació, aquestes vulnerabilitats,

i l'altra és l'alfabetització en l'ús d'aquestes tecnologies. És a dir, no sé si la societat o les persones estem preparats per.