El matí, de 8 a 9 h (Els bàsics) - 04/11/2026

Senyores i senyors, bon dia. Són les 8.

Ahir al vespre, Oscar Puente va presentar la dimissió com a ministre de transports i va anunciar que no anirà a les llistes del PSOE en les eleccions del 29 de novembre, contra tot pronòstic. Ho va fer després de 4 hores de compareixença a la Diputació Permanent del Congrés, on donava explicacions després del drac Madurda i 9 mesos després també del de Damuf. Una suma de desgràcies que s'havia tornat insostenible, com ell mateix reconeixia en la seva declaració. Un ministro de transportes de un país como España no puede continuar en su cargo con dos accidentes de esta gravedad en menos de un año. Es una cuestión de dignidad política, de coherencia y de empatía con las víctimas. Més de 115 víctimas mortals a les vies de tren feien que qualsevol blindatge polític fos insuficient. El desgast acumulat l'ha acabat deixant sense marge de maniobra. I amb la dimissió de Puente s'obren també nous interrogants. A curt termini, a banda de qui serà el substitut, la pregunta és quin efecte pot tenir la seva renúncia a les enquestes i els sondejos. Fins i tot és vàlid preguntar-se quin paper tindrà Puente com a exministra dels propers mesos. Mentre durin aquestes investigacions sobre les causes dels accidents d'urda i també de damunt. Però el relleu de noms al Ministeri té una trampa. Els reptes estructurals no dimiteixen, la xarxa no s'arregla canviant de ministre, i sigui qui sigui qui agafi el relleu,

heretarà també els mateixos problemes que comentàvem ahir. Unes rodalies col·lapsades, una alta velocitat sota sospita, i l'amenaça del tancament de la línia Madrid-Barcelona durant mesos. La renúncia de Puente ha arribat també en un moment intens de precampanya i, de fet, s'hi enmarca de ple. Les reaccions van ser immediates, amb gran part de l'esquerra, lluant la valentia de dimitir i comparant-la també amb altres casos, i amb la dreta criticant que hagi trigat tant a fer-ho. Aquest és el joc de la política. El joc dels retrets i dels relats, i per navegar per aquestes aigües preelectorals hi ha els micròfons de la Ràdio Nacional i Pública de Catalunya. Si demanem política de qualitat, també hem de fer periodisme de qualitat. Vol dir apostar pel rigor, per la profunditat, i per això avui comença també, d'alguna manera, la campanya a Catalunya Ràdio. Amb la voluntat de conèixer els projectes, les propostes electorals amb el màxim detall possible, avui comencem les entrevistes als candidats. Començarem amb Míriam Nogueras, candidata de Junts, a les 9 del matí. Demà, Jordi Areu i Gabriel Rufián. Divendres, Xavier García, el Biol. I tots els candidats aniran passant abans que arrenqui aquesta campanya. Durant la campanya informarem cada dia tot allò que sigui rellevant i acabarem també el dia 27 de novembre amb l'últim debat de tots els candidats, que serà el debat decisiu a dos dies de les eleccions.

Aquest any es farà per primera vegada l'antena de Catalunya Ràdio en un format innovador que ja explicarem més endavant. En tot cas, són molts els reptes que tenim per davant, com Rodalies, com el finançament i com tants altres, i per això volem que els candidats ens expliquin serenament i amb rigor les seves propostes. I aquesta exigència arrenca avui mateix amb aquesta roda d'entrevistes exhaustives amb tots els candidats dels partits catalans, perquè l'actualitat no descansa, però també necessita que algú l'expliqui. Amb rigor, al Matí de Catalunya Ràdio, a la Ràdio Nacional i Pública de Catalunya. Ara són les 8 i 3.

Quines són les 5 coses que cal saber del dia d'avui? Francesc Soler, bon dia. Bon dia. La primera. Que el Congrés dels Estats Units es tenyeix de blau, el del Partit Demòcrata, després que en les eleccions de mig mandat aquesta matinada hagi arrebassat el control de les dues cambres, sembla els republicans de Donald Trump, que ja ha reconegut la derrota. Els demòcrates han imposat amb accions conservadores com Texas, Kansas, Iowa o Carolina del Sud, en el que es considera un vot de càstig a Trump. La segona. Oscar Puente ha dimitit per sorpresa com a ministre de Transport i també renuncia a presentar-se a les eleccions del 29N. Puente ho va anunciar ahir al vespre, 6 dies després de l'accident de Toledo, durant la compareixença al Congrés. Pedro Sánchez ressalta la dignitat de Puente mentre que el PP i Vox no en tenen prou. La tercera. La quarta. Míriam Nogueras, la portaveu de Junts al Congrés, serà al matí de Catalunya Ràdio a partir de les 9. Primera entrevista de precampanya, l'endemà que el jutge Pablo Llarena rebuqués el processament de Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig i, per tant, deixés a mans de Manuel Marchena l'amnistia definitiva, 9 anys després. La cinquena. Un ondes pel que no surti d'aquí. El jurat ha premiat el programa de Roger Carandell, Marta Montaner i Juliana Canet, per ser un exemple de l'evolució de la ràdio i per obrir nous camins de consum entre els joves. El programa de TV3 Polònia 20 anys també recollirà un ondes a la gala que es celebrarà el 26 d'aquest mes al Liceu. Avui a tres quarts de set, a ECA d'Atenas Madrid, la Federació Espanyola suspèn tots els partits els pròxims tres dies i l'Associació de Futbolistes demana que no hi hagi futbol al cap de setmana ni a primera ni a segona divisió. Avui el dia comença més fred i amb algunes boires. Eloi Cordomí, bon dia. Bon dia. La boira, els núvols baixos, són presents a molts llocs del centre i del nord de Catalunya. S'aniran aixecant durant el matí, acabarà fent sol. Potser el Pla Lleida els costarà més que marxin. Els llocs on faci sol, avui la temperatura pujarà 3 o 4 graus respecte a ahir, i al vespre arribaran alguns núvols i algun roxadet a les Terres de l'Ebre. I a les carreteres segueixen també les retencions habituals d'hora punta. Clàudia Serra, bon dia.

Bon dia, sí. Seguim amb retencions a la P7 de Granollers a Montornès, sentit sud, per un accident que ocupa el voral. La C58 de Montcada-Ripollet, sentit Sabadell, per un altre accident ja retirat. També la C17 a Parets, cap a Barcelona, i la C60 a La Roca, en sentit Granollers, i a l'àrea més propera a la capital, retencions amb algunes aturades a les vies habituals, sobretot als accessos a la ciutat i a les dues rondes.

El Matí de Catalunya Ràdio.

Ricard Tostrell. Hi ha dies que són ideals per sortir. Dies que et ve de gust sofà i manta. Dies per cuinar quelcom de bo. Per anar al cinema. Dies per començar un nou llibre, apuntar-te al gimnàs o a un curs. I hi ha dies perfectes perquè et toqui la loteria. Oi que sí? Sorteig extraordinari de la cultura de loteria nacional amb 105 milions en premis. Aquest 7 de novembre és un gran dia per complir els teus somnis. Loteries et recorda que juguis amb responsabilitat i només si ets major d'edat.

El Citroën C3. Aircross. ¿Hi ha alguna diferència? El Citroën C3 Aircross és un subcompacte amb fins a 7 places i suspensió exclusiva Citroën. O sigui que el Citroën C3 per ciutadí i l'Aircross per anar-ho vulguis, així sí. Aprofita aquest mes el Citroën Days i emporta't el teu Citroën amb fins a 8.000 euros d'estalvi en tota la gamba finançant-lo. Citroën. Consulta Citroën.es Hola, com va? Uf, doncs crec que tinc diabetis. Justament ho estava mirant a internet. Mira, val més que ho preguntis a la teva infermera. Cada dia milers de persones busquen a internet respostes pels seus problemes de salut. Si tens dubtes, val més que preguntis a la teva infermera. És un missatge de l'Organització Col·legial d'Infermeria. Tenim una última hora informativa important. El ministre de Transports, Óscar Puente, acaba de denunciar la seva dimissió a partir dels fets de la setmana passada en l'accident tràgic de tren a Toledo. Era poc després de la sala d'espre amb el partit del Barça ja començat quan coneixíem la dimissió d'Óscar Puente a Catalunya Ràdio. Anunciava el mateix ministre de Transports al final de la seva compareixença al Congrés. Mi decisión, por tanto, es una decisión de dignidad política y como tal hay que verla. Es buena para el país y es buena para la democracia. Avui, de fet, podríem sentir també Pedro Sánchez, que intervindrà en una cimera íbora americana. De moment, per això, a través de les xarxes, al president espanyol ja li ha agraït haver donat la cara i ha assegurat que polítics com Puente dignifiquen el país. Madrid, Tania Tapia, bon dia. Què tal, bon dia. El fins ara ministra ha insistit que tenia decidida la dimissió des del primer moment de l'accident, però que no l'ha anunciat fins ara perquè volia fer-ho al Congrés.

Sí, i ho va fer quan superava ja les 4 hores de compareixença després de fer una cronologia dels fets, de donar detalls tècnics, de prometre millores per garantir la seguretat i d'aguantar l'envestida de pràcticament tots els partits. Era el darrer torn de paraula de puente, els minuts de descompte, i va ser allà quan va sorprendre tothom amb l'anunci.

Un ministro de transportes de un país como España no puede continuar en su cargo con dos accidentes de esta gravedad en menos de un año. Por muy distintos que sean y tenga o no responsabilidad directa en ellos.

Només feia uns minuts que li havia comunicat al mateix Pedro Sánchez trencant el guió de la Moncloa que confiava mantenir-lo fins a les eleccions. Un puente que va marxar alertant de retallada si governen PP i Vox.

Puente també renuncia a ser cap de llista per Valladolid, tot i que ja no hi ha temps de canviar les candidatures. La Moncloa li agraeix la seva integritat i diu que seguirà sent ministra fins que no s'anunciï el seu cessament.

Avui els editorials de tots els diaris aplaudeixen la decisió. El País, per exemple, parla de renúncia necessària. El periódico també, però hi afegeix insuficient, i el Mundo retreu a Pedro Sánchez que ell es quedi quan, segons el seu editorial, és el responsable del caos ferroviari. La razón arriba a dir que si Puente hagués plegat després de Damuz, potser s'hauria pogut evitar l'accident de la setmana passada. I en el terreny polític, l'oposició celebra el pas amb matisos. Frederic Vincet, bon dia. Bon dia. Alberto Núñez Fejo a les xarxes socials ha escrit aplica-t'ho en resposta al tuit de Sánchez on lloa la dignitat de la dimissió de Puente. Mentre tant, la portaveu del Partit Popular, Estre Muñoz. Llega 116 vidas tarde. Muchas gracias. deia que la dimissió arriba 116 morts després. Des del frontampliada Colau, en declaracions al mes nit, diu que com a mínim el gest de Puente l'honora.

Agradecer-li aquest gest de dignitat, que pensem que era un pas important i necessari, passar a parlar del que importa realment, que és parlar de propostes, de solucions, de revisió del model.

Esquerra posava l'accent més enllà dels noms. Era Gabriel Rufián, que, per cert, al final de la compareixença de Puente, s'hi va acostar, ara ho sentirem, i no se sent gaire bé, però Rufián li diu a Puente, has estat un gran ministre. Ha sido un gran ministro, diu Rufián, a Puente. Ajuns, mentrestant, Míriam Nogueras, també veia necessari que Puente plegués. Es su decisión, aquí lo importante es saber si el sistema ferroviario español es sostenible, seguro, es eficiente, y la respuesta es ostensiblemente que no.

¿Portamos alguna reacción a la dimisión del ministro?

No es una propuesta de bienestar. Tornem a sentir Gabriel Rufián

i sentíem a Míriam Nogueras, la portaveu de Junts, dient que ja era molt necessari que Puente plegués, que ja ho havien dit. Avui, per cert, a partir de les 9, la cap de llista de Junts a Madrid passarà per aquí, pel matí de Catalunya Ràdio. En declaracions al Catalunya Nit, el politòleg Pablo Simón també recordava que l'inici imminent de la campanya pot haver estat un factor en la dimissió d'Òscar Puente.

Era inevitable, llavors, que hagués un vot retrospectiu de càstig al Partit Socialista. I si ells volen canviar el to de la campanya i tenir alguna oportunitat de mobilitzar els seus votants, clarament la sortida d'Òscar Puente era una condició necessària, no sabem si suficient, perquè es parlin d'altres coses que puguin donar-li algun avantatge o alguna possibilitat perquè el PSOE remunti.

Y avui també diversos diaris repassen el perfil polèmic d'Òscar Puente que en algun moment havia arribat a sonar, recordem, com a successor de Pedro Sánchez. Àlex y el Robert. La carta de presentació de Puente al gran públic va ser la investidura fallida d'Alberto Núñez Feijóo el 2023. Señor candidato a jefe de la oposición, se acabó lo que se daba. El final del Verón Azul llegó y usted partirá. Pedro Sánchez li va encarregar defensar la postura del PSOE. Home de la màxima confiança de Sánchez va agafar el relleu a José Luis Ábalos al Ministeri de Transports el novembre del 23. Amb el sarcasme com a marca de la casa, Puente ha estat font de controvèrsies, però l'autèntic punt

d'inflexió abans de l'accident ferroviari d'Urdà va ser el de Damut, on van morir 46 persones.

Ni en mil vidas van a encontrar ustedes en mí ningún parecido con ese que estaba escondido en el ventorro mientras informaba en tiempo real a su líder político. Àlex Giral, Robert, pel Matí de Catalunya Ràdio. Òscar Puente, que s'afegeix a la trentena llarga llista de ministres que han presentat la dimissió en la democràcia espanyola. Sí, de fet, és el tercer ministre de Pedro Sánchez que li plega. Recordem Máxim Huerta, que va estar tot just 8 dies a Cultura fins que es va saber un frau fiscal, i Carmen Montón, que va plegar quan es va saber que havia plejat el seu treball de final de màster. La majoria de ministres de la democràcia espanyola, però, han plegat o per casos de corrupció. Me propongo, pues, dejar mis actuales tareas de gobierno para dedicarme íntegramente a mis responsabilidades en la dirección del Partido Socialista. Alfonso Guerra. Alfonso Guerra, per exemple, va fer-ho per l'escàndol del seu germà, ha anamat-lo del Partit Popular per l'escàndol del seu marit, d'altres, en canvi, han plegat per discrepàncies polítiques amb el president.

Más que desautorizado, lo que me siento es que no he sido capaz de cumplir el encargo.

Alberto Ruiz Gallardo en va plegar després que Rajoy anunciés la retirada de la reforma de la llei de l'avortament. Destacam aquests motius perquè no hi ha cap ministre fins ara que hagi dimitit després d'una tragèdia. Per exemple, es parlava de Federico Trillo, però no va dimitir després de l'accident del Yakolev 42. Avui ho repassarem tot plegat al Matí de Catalunya Ràdio. De moment, un primer comentari de la periodista del periódico

Pilar Santos. Oscar Puente assumeix el cos polític de dos accidents gravíssims i també intenta desactivar una campanya que difícilment podia continuar amb ell al centre de totes les crítiques. Ho fa amb una decisió que obliga el PP a explicar quin criteri aplica quan governa i quin exigeix quan és a l'oposició. Després d'en Groix, Anna Pastor no va dimitir i Carlos Mazón va trigar més d'un any després de la dana. Ara bé, Sánchez perd una peça fonamental. Puente no era un ministre qualsevol, era una de les veus més beligerants contra PP i Vox. Caldrà veure qui ocupa ara aquest espai. I la dreta difícilment aturarà aquí la seva ofensiva. El seu objectiu polític continuarà sent Pedro Sánchez.

I a aquesta hora, que és un quart de nou del matí, afegim a la conversa l'explicació al vocal de l'Associació Espanyola d'Enginyers de Camins, Ramiro Aurín. Senyor Aurín, bon dia. Bon dia. Què li van semblar les explicacions de Puente sobre l'accident? Bueno, en realidad, en realidad, la crónica de una muerte anunciada era, desde el primer momento, havíem passat uns mesos des de l'altre episodi, i si el repassem inclús amb distància i sense actitud política, que tampoc és fàcil, donat el personatge, resulta que és que el Ministeri de Foment s'ha dedicat a altres coses diferents de les que s'ha de dedicar. El Ministeri de Foment té una responsabilitat. Aquí a Catalunya obres públiques sempre han tingut també molta importància, no? Se li ha donat un lloc central en l'elaboració de polítiques. Bueno, no ha estat a l'anterior el ministre que va durar més en aquesta legislatura, recordem que era el senyor Ábalos, no? I, bueno, i a què es dedicava el Ministeri, com es comportava. Bueno, no pots planificar coses complexes com l'AVE,

la xarxa ferroviària, la xarxa de carreteres,

Tot això, pensant en el que estàvem pensant, és complex i no estava ben enfocat. I feia temps que no estava ben enfocat. El tema de la MUT va

sortir molt i va sortir a tot arreu, també.

També a casa vostra, que la inversió en manteniment estava molt per sota. No és que fos discutible, no és que fos que havíem de fer com més i tal. Era que realment era molt insuficient que s'havia multiplicat el trànsit ferroviari. Molt, s'ha dublat del 21 al 26, s'ha multiplicat per dos, o sigui, han passat de 22 milions

a 44 milions de passatgers, que es diu ràpid, i a més la xarxa no ha parat de créixer, la xarxa no ha parat de créixer, nosaltres, com tenim el Barcelona Madrid fa molts anys,

A vegades pot ser que t'oblivis que no ha parat de créixer. Després va aparèixer, després del Sevilla que ja hi era, que era el seu primer, després el de València, el de Valladolid, després tot el del noreste fins a Galícia, després fins a Alicant, després fins a Múrcia, són quilòmetres i quilòmetres més. L'alta velocitat és un servei extraordinari, perquè ho és, però és car de manteniment, perquè és una cosa molt sofisticada. A ningú se l'acut rebaixar el manteniment que han de tenir els avions perquè volin a ningú, perquè d'alguna forma la consciència que si a l'avió li passa que el tomb s'ha acabat el bròcil, la tenim clar, no?

Inclús els polítics, dic inclús perquè sembla que a vegades tenen menys evident coses que qualsevol pagès tindria claríssim i no les reediga mai.

Parla de manteniment, però, per exemple, avui hi ha informacions, senyor Orin, que apunten que Adif havia rebut també avisos de treballadors i també de sindicats sobre la fatiga de la plantilla. Creu que això també pot ser un dels factors importants, que tenim una plantilla cremada? Mira, és que han passat. Ahir estava, ahir al vespre, amb el fil de la dimissió. Parlava amb treballadors i gent de sindicats de tal, però a més que resulta que s'havien queixat abans del primer accident. Està bé perquè quan és abans, doncs tot és diferent, no? Després no és que no estigui legitimat, però no és el mateix. Resulta que havien dit, i clar, resulta que s'estaven marxant, estaven fent jubilacions anticipades perquè no feien ampliació de plantilla, malgrat que els viatgers quilòmetres havien multiplicat. Per milers de milions,

és que de veritat els números són escandalosos quan els mires de prop. I resulta que estàvem

prejubilant a la gent que més en sabia, perquè un ticot que s'hagi format raonablement, si té la capacitat, doncs bueno, està, n'aprecia i segur que ho farà bé en el dia a dia. Una crisi és una singularitat, i una crisi és una singularitat que l'aprens del que tens al costat, que ja l'ha patit en algun moment, i aquest talent, aquesta experiència, fa resiliència a les organitzacions, i aquest traspàs d'experiència per crisi, i en el cas del ferroviari, com qualsevol altre sistema de mobilitat que involucra milers de persones, doncs és molt significatiu, i de cop no van parar, malgrat la situació, malgrat que estava augmentant el trànsit de forma desaforada, que estava bé, perquè significava l'èxit, perquè recordem que la tan criticada liberalització es fa perquè nosaltres teníem una xarxa fantàstica amb una utilització molt per sota. Ahir també algú deia, no, és que estan molt arreglades les nostres vies, algun enemic d'aquests de la liberalització. Resulta que el París-Lyon té més del 50% de trànsit, més que la nostra més important i més transitada, que és la Madrid-Barcelona. No és el cas, no és aquest. El tema no és aquest, el tema és que si mirem els números, les inversions en manteniment en qualsevol Alemanya, Alemanya, França, Itàlia, que serien els nostres referents, però nosaltres som. Sí que afecta el tamaño, en el sentit d'una xarxa ferroviaria sí que és significatiu. Resulta que les inversions estan de l'ordre del doble tranquil·lament i en algun cas més, en entenent del doble. Amb la unitat que s'ha de medir, primer en números grossos, en números absoluts, però també per viatger quilòmetre, que és al final la referència, és l'ús que li dones. Si el tren està parat o passen quatre, evidentment el desgast de la xarxa és molt menor. I en aquest cas resulta que estem invertint, però no una mica menys, insisteixo, sinó molt menys. En el millor dels casos, la meitat. I és una eina de precisió. Tots hem viatjat en aves, les senyores meravelloses, però tens la sensació que vas en un avió a ras de terra, no? Per tant, i això, aquesta sensació espontània que té una ciutadana normal, és la real. Realment necessita que estigui molt acurat, que estigui, bueno, que s'hagi fet el manteniment precis, i no s'ha fet, senzillament, s'ha de dir en veu alta. No s'ha fet el suficient, no s'ha fet el suficient. Fins que s'ha acumulat i ha petat. Dos accidents seguits d'aquesta dimensió, a més de terribles i tràgics, no són per casualitat. No hi ha casualitats.

Eventualment pot passar-te un, no sé, tot un azar, allò que Déu juga als daus. No, Déu no juga als daus.

No, no. Passen coses perquè I dos seguits, ja no. No hi ha tutia, no? El retard, admissions. De les famoses baixes temeràries que fan a tot arreu, perquè aquí a Catalunya també fa poc que n'hi ha hagut una amb serveis públics i tal, sempre a tot arreu, perquè és més barat, perquè aprofitant. No m'ho deia el ministre, home, no agafarem la més cara. Home, perdona, has d'agafar la que toquis. El més car o el més barat, com si fos a pes, no és el cas. Amb infraestructures no s'hi val, no, amb això? Sí, sí. Ramiro Aulín és vocal de l'Associació Espanyola d'Enginyers de Camins. Gràcies per la fotografia i per assenyalar també el problema principal, que és de manca d'inversió i de manteniment. Sobre la seguretat. Avui també us expliquem que veus que estan o han estat vinculades a DIF, han criticat que s'eliminés la Direcció General de Seguretat de l'Empresa. Sí, va ser a principis de l'any passat quan es va eliminar aquest apartat, aquest departament, fonts de DIF consultades per aquest programa, però expliquen que sí, que es va fer una reestructuració, que és veritat que la circulació va passar de prendre de presidència, però que va mantenir aquesta àrea, va mantenir la seva autonomia i un funcionament que diuen estar molt, molt regulat. Avui també expliquem i recordem que hi ha un informe de l'Agència de Seguretat Ferroviària del 2025 que alertava d'un increment d'accidents a la xarxa i els vinculava, entre d'altres qüestions, al que deies abans, a la càrrega de treball dels operaris i als procediments de seguretat. Les mateixes fonts de DIF subratllen, però, que aquesta agència va renovar l'autorització per continuar circulant els pròxims 5 anys. De fet, aquestes mesures que ahir va anunciar el govern espanyol no han convençut els treballadors de DIF que han convocat una vaga per al 17 de novembre. De tot plegat, em van parlar ahir al matí de Catalunya Ràdio, Baltagà de Col·legi d'Enginyers, Pere Calvet, que criticava el fet que DIF hagi tingut set presidents en 14 anys. En unes empreses on les decisions no són el producte que trauràs l'any que ve i que després en pot treure un altre, sinó que són decisions

a molt llarg termini, molt estructurals, segons quines empreses d'estat tinguin pactes d'estat, jo doni mandats de quatre anys.

I encara una cosa més, perquè la desconfiança en el sistema ferroviari després de l'accident de tren d'urda afecta directament també, atenció, el preu dels vols. Lara Garcia, bon dia. Què tal, bon dia. Segons ha pogut comprovar el Matí de Catalunya Ràdio, els bitllets per viatjar en avió de Barcelona a Madrid han pujat un 246% des del 27 d'octubre, és a dir, des del dia abans de l'accident.

Així ho recullen les dades recopilades per Google a través del servidor Google Flights. El 27 d'octubre el preu mitjà que mostraven les dades era de 81 euros, mentre que avui creix fins als 281. De fet, des de la data de l'accident, l'import ha anat pujant progressivament, però el salt més gran s'ha produït des d'aquest dilluns a aquest dimarts, passant dels 140 als 213 euros. En el sentit contrari, els vols entre Madrid i Barcelona s'han encarit un 105%, passant dels 123 euros al dia abans de l'accident ferroviari als 253 d'avui. I pel que fa als vols amb destí Sevilla, fa una setmana costaven de mitjana 90 euros i ara ja s'enfilen fins als 209, un increment del 132%. Recordem que arran de l'accident Iberia va topar el preu dels vols entre Madrid i Andalusia en un màxim de 99 euros en tarifa turista i en 149 euros en business fins al 8 de novembre.

Aquest és un dels temes del dia. De seguida anem cap als Estats Units, perquè hi ha hagut patacada de Donald Trump a les eleccions de mig mandat als Estats Units. El Matí de Catalunya Ràdio. En Manu, el Minimans, manis pels amics, no ha contractat la llum a Factor Energia i no s'estalvia un 12,5%. Manu! Contracteu tots la llum a factorenergia.cat i no farem més anuncis. Per fi hi ha una altra llum. Factor Energia. Empresa col·laboradora amb la Barcelona Equestrian Challenge. Llimonada natural Don Simón, amb suc expremut i vitamina C. Una dieta sana amb Llimonada Don Simón. I ara, taronjada natural Don Simón amb suc expremut. La gran diferència. Encara no has pensat

a comprar-te un Skoda? Amb els Skoda Days fins al 15 de novembre continuen els bons temps per canviar d'opinió. Canviaràs d'opinió si ho expliquem en números romans? Skoda Days, fins a l'XB baixa de novembre, des de XB baixa 1.400 euros.

Subjecte a finançament amb Volkswagen Bank. Consulta en les condicions skoda.es. Descobreix el llegat de Pau Casals a Puerto Rico.

Una exposició pel 150è aniversari del seu naixement. Amb documents inèdits que ens apropen als darrers anys del músic, hi ha una figura universal compromesa amb la cultura i la pau.

Entrades al Museu de la Música i a l'Auditori.

Especial Midterms, al matí de Catalunya Ràdio.

Aquest cop sí, s'han confirmat els pronòstics i fins i tot s'ha anat més enllà. Els republicans han perdut el control de la cambra de representants i del Senat en un vot de càstig important contra Donald Trump. El New York Times ja parla de rebuig nacional a Donald Trump i el Wall Street Journal de duríssim correctiu al president. A banda de quedar-se sense majoria a les dues cambres, es confirmen casos simbòlics també com Texas, on els demòcrates no guanyaven des de feia dècades, o Kansas, on els republicans feia gairebé un segle que no perdien. Tornem cap a Washington, on hem estat tota aquesta matinada. Francesc Garriga, bon dia. Hola, bon dia. Com va ara mateix l'escrutini, Francesc? Doncs mira, estem pendents ja de molt poca cosa, però important. Alaska, que són els últims que han començat a comptar, 59% escrutat, i la diferència entre la demòcrata i el republicà és de 298 vots. 48,3% per la demòcrata Mari Peltola, 48,1 per Dan Sullivan, el que és ara senador per aquest estat. També ens queda per resoldre Montana, guanyarà un republicà. Ens queda per resoldre Nebraska, guanyarà un republicà, però per un marge molt, molt, molt just. I atenció, perquè en aquest moment podem donar per guanyador ja Abdul El-Sayed. S'acaba de produir ara, el moment en què es confirma que Abdul El-Sayed, el demòcrata, guanya Michigan. Per tant, els demòcrates que ja han assegurat 54 seients al Senat.

Michigan, aquest candidat musulmà que ha estat acusat de ser terrorista, de ser jihadista per part del seu rival Mike Rogers, doncs acaba d'assegurar-se també el seu escó. Per tant, només ens queda una sorprenent última mirada, la de Mississippi, i no s'ha mogut res respecte a l'última vegada. 28 vots. 28 vots té d'avantatge el demòcrata Scott Colom, que si això acabés així es convertiria en la sorpresa absoluta i inesperada de la nit, pel remot del lloc i per l'inesperat del moment. No sabem ni quants vots queden per comptar i els experts diuen que podríem trigar 6-7 dies a comptar els vots que queden i amb aquest marge tan estret saber qui guanya, perquè ara poden ser vots que arriben per correu, que s'han encara de validar. Per tant, la cosa quedarà encara oberta, però, repeteixo, Michigan ja la tenim confirmada i, per tant, l'única cosa oberta, Mississippi i Alaska, que han comptat des de fa molt poca estona. Tornem també a Austin Oriol Serra. Bon dia. Hola, bon dia. S'ha calmat ja l'ambient aquí a Texas o no? Es va calmant, però déu-n'hi-do, perquè a les watch parties, que són trobades que es fan per seguir les eleccions, encara hi ha ambient. I jo en tinc una molt a prop de l'hotel on estic aquests dies. I veig aquí la gent que encara té ganes de gresca. Per tant, crec que no puc comparar, perquè no havia estat aquí abans en unes eleccions,

però em sembla molt sorprenent que encara estiguin de celebració. Ara, resultats històrics, com ja saps, i de motius no els n'hi falten. Clar, és un moment també d'eufòria a Texas. Expliqueu una mica qui és James Talarico, si et sembla, que és una de les figures més emergents dels demòcrates. Oriol. I tant, un James Talarico que, mireu, té 37 anys, és molt jove, té 8 anys d'experiència política. Fins ara ho ha fet com a legislador aquí a Texas, ha compaginat la feina de polític amb la de predicador, i la seva victòria en aquestes eleccions de mitja legislatura era esperada, però no amb aquesta contundència que s'ha produït. Aquests 10 punts de distància respecte a Ken Paxton, el seu rival republicà, i un Talarico que per tant ha fet història aconseguint aquest escó al Senat pel Partit Demòcrata per primera vegada en 38 anys. I a tot això hi hem de sumar la mitja dotzena de feus republicans que ara s'han tornat demòcrates i que d'alguna manera han estat arrossegats també per aquesta inèrcia que ve ja de fa mesos de James Talarico, aquest fenomen. I de fet ha estat per això que ell, a qui molts veuen ja fent la cursa cap a la Casa Blanca d'aquí a dos anys, ha afirmat això.

Aquesta victòria no va del Partit Demócrata ni del Partit Republicà. És molt més important que això. A Amèrica hi ha alguna cosa que s'ha trencat.

Bé, el que s'ha trencat segur és aquest color vermell que s'ha tornat blau amb aquest èxit a Texas, que al sumari els de les dues Carolines, Iowa, Kansas, Ohio, Texas, Minnesota, i probablement també s'acabarà sumant una Alaska on s'estan comptant els vots i on aquella controvèrsia al voltant dels dos candidats amb el mateix nom. No haurà tingut massa efecte. Veurem si Donald Trump acabarà intentant impugnar les eleccions d'Alaska, si no li són favorables, però ho dubtem perquè tampoc li serviria per a gran cosa. Això en allò més particular, però a nivell genèric és veritat, Garriga, que una de les coses sorprenents és que Donald Trump ha reconegut la derrota. I això no ens ho esperàvem, tampoc. No, de fet, llegia un tuit que deia que haguem de fer notícia que el president diu que acceptarà els resultats, però certament va haver remarcar-ho perquè no hi estem acostumats. Ha felicitat fins i tot els demòcrates, ha fins i tot dit que han fet una bona campanya i que han treballat molt dur per això. Per tant, veurem ara quina reacció té el president i com s'hi posa, si es té en la mà, això ja em costaria més de veure, o si presenta batalla, que és el que ha dit que faria, que bataria tot el que arribés, però en tot cas ha felicitat i ha reconegut els resultats. Ja és molt. Davant d'aquest panorama, com dèiem, Donald Trump, que reconeix la derrota en una entrevista, per exemple, a la Fox, que hem pogut sentir en directe a les 6 del matí al matí de Catalunya Ràdio, fins i tot ha felicitat els demòcrates.

I tot el Trump que ha admès també que part de la derrota es pot explicar per la guerra a l'Iran.

La gent està d'acord amb el que faig a l'Iran, però no estava disposada a assumir-ne les conseqüències a curt termini, com pagar més per la gasolina. Ho entenc, tot i que no hi estic d'acord. La qüestió és que en molts casos, al final, no ens han donat el vot.

També ha dit Donald Trump, per cert, que si a les paperetes hi hagués sortit el seu nom, el resultat hauria estat un altre. En tot cas, tenim majoria demòcrata a les cambres i ara podrà condicionar també l'agenda de Donald Trump. Enviat especial als Estats Units, Xavier Vilà, bon dia de nou. Què tal, bon dia. I l'altra pregunta és què pot passar d'aquí a dos anys, perquè les eleccions d'avui indiquen també qui pot ser el candidat o candidata demòcrata a la Casa Blanca. Bé, això és una travessia llarga, Ricard, però això d'avui no ho podem pas tampoc interpretar com un gir permanent dels Estats Units cap a posicions demòcrates. Això és un enorme càstig puntual a un president impopular que s'ha accedit en qüestions, com comentes, a l'Iran o la guerra arancel·lària, però el 2028. Hi haurà una correcció entre altres coses perquè llavors els demòcrates hauran de defensar molts escons. Pel que fa a candidats, com em demanes, home, Trump flirteja amb Vance i Rubio, el vicepresident i el secretari d'Estat, però els demòcrates què? Hauran de decidir entre les dues ànimes del partit. I què fan? Via musulmana, Mamdani, Nova York, El Sayet a Michigan, musulmans progressistes la del telegènic Telerico que ens explica l'Oriol, que és una mica l'Obama blanc, o l'establishment amb noves figures relligades amb la religió, com aquest sorprenent Adam Hamilton, pastor metodista a Kansas.

En fi, molt per triar i d'aquí dos anys falta molt per això. Són dos anys també complicats, Oriol, perquè, com dèiem, la situació també econòmica i del dia a dia de la gent és complicada, és complexa, no?, per la pobresa i per la inflació, per exemple. Doncs sí, és complicadíssima. De fet, l'índex de pobresa creix, la tisora entre rics i pobres es baixa en plan aquí als Estats Units, com acostuma a passar per aquest sistema econòmic ultraliberal que hi ha en aquest país. I actualment, amb una inflació que és el mal de totes les famílies, costa moltíssim omplir la nevera, omplir el carro de la compra. Veus com la gent. S'esmera a trobar supermercats assequibles, no només a Nova York, on hi ha aquests projectes de Mam Dani, sinó arreu. També ho veiem en estats on hi ha molta renda alta, però també hi ha l'hora de classe treballadora i veus com s'esforcen. Per poder tirar endavant. I el preu de la benzina, dels carburants, el gran drama dels Estats Units, un país que depèn molt del vehicle, i on aquests preus que s'han disparat s'han arribat a triplicar en alguns estats en només un any per culpa de la guerra de l'Iran, han passat factura també al partit republicà de Donald Trump en aquestes eleccions. Doncs serà apassionant. En tot cas, Garriga, tu que vas marxar com a corresponsal dels Estats Units amb una depressió social pels demòcrates, ara sí que tenen esperança?

Home, mira, només sentir els clàxons que ens ha col·locat a l'antena l'Oriol Serra Austin ja demostra que aquesta nit ha passat una cosa que feia molt temps que esperàvem. A tot el país, però segurament en llocs com Washington DC, que és la capital, que és la ciutat potser més demòcrata pràcticament del país, doncs aquesta nit estic segur que els bars de la ciutat que deuen estar tancant a aquesta hora, si no han tancat ja, hauran passat una nit bastant millor que la que vam viure ara fa dos anys al novembre. I sí, certament, després de dos anys molt durs i després de dos anys de notícies molt negatives per al Partit Demòcrata, doncs avui la festa segurament és molt superior a la que s'hauria imaginat. No crec que hi hagués cap demòcrata aquesta nit a Washington que es pensés que a les 12 de la nit, no, que a les 12 que a quarts de tres de la matinada aquí estarien encara pendents de la cursa Mississippi. Aquesta és una altra, que jo et deia, línia interna aquesta matinada, que aquí hem de fer una reflexió també, Xavier Vilà, sobre el que expliquem als mitjans de comunicació, perquè tampoc ningú donava la victòria a Donald Trump fa quatre anys, els mitjans més seriosos d'Estats Units, i en canvi es va veure com hi havia un país que despertava en contra

de la lectura que estaven fent els mitjans. Vull dir que la distància entre el que segurament pronostiquen els mitjans i el que acaba passant cada vegada és més incerta i això abona també la desconfiança cap a una institució que són els mitjans que potser no estem entenent prou bé el que passa en els diferents països.

Sí, això és una lectura correcta. En aquest cas sí que s'ha encertat, perquè teníem aquests indicadors clars pels

quals estem insistint, perquè la gent ens entengui, que són clars i fàcils d'entendre, que és guerra a Irán, guerra arancelària, això té un efecte immediat sobre la gent. Pel que fa, perquè dius les altres qüestions, bé, ja aquí entraríem en un fangar, eh, Ricard? Perquè que Trump torni té moltes possibilitats d'explicació. Una clara és que la candidata que hi havia era no prou bona, Kamala Harris, però que sortia rebutada d'un president que va fer, recordaràs, aquell debat esperpèntic contra Trump que va capgirar la balança. Per tant, no són qüestions de fons, sinó que són qüestions puntuals que van capgirar la qüestió. No estic amb això defensant interpretacions periodístiques que no van encertar en aquell moment, però sí que estic intentant dir amb això que hi ha elements que hem de tenir en compte a l'hora d'entendre com ha anat corregint-se

el sentit del vot de l'agenda durant aquest temps.

Jo em quedaria amb la felicitació de Trump, perquè els que vivim aquí, haver sentit a Trump felicitar el rival, reconèixer la derrota electoral, ens tranquil·litza una mica. Hi havia molta preocupació per saber quina seria la reacció d'aquest president tan imprevisible, tan impulsiu, i tan arrogant, i veure que ha fet aquest pas, si més no aquesta nit, veurem què passa a partir de demà, perquè Trump també, segons com ho fa el vent, canvia d'actitud, però això ens tranquil·litza una mica. Recordem que fins ben bé a les portes de les eleccions encara estava retrayent que li havien robat unes eleccions i que ell havia guanyat les eleccions en tres ocasions. Francesc Garriga, Oriol Serra, Xavier Vilà, gràcies, i recupereu també a través de l'app el programa espacial que s'ha fet aquesta nit, on podreu seguir minut a minut l'anàlisi que s'ha fet amb Francesc Garriga al capdavant. Fins ara, gràcies. Bon dia. Bon dia. Bon dia. Fem un cop d'ull al temps amb Eloi Cordomé i a les carreteres amb Clàudia Serra. Pel que fa al temps, ara mateix fa fred encara. Tenim 0 graus a Gòsol, a Berguedà, 3 a Tredell, 6 a Sant Quirze del Vallès i 7 a Balaguer. I abans de boira, núvols baixos encara a molts llocs del centre, a Catalunya, de Ponent i del Pirineu i del nord de les comarques de Girona. En general s'aniran aixecant i avui farà sol, potser al Pla Lleida li costa una miqueta més, però també marxaran. A la tarda arribaran alguns núvols pel sud, fins i tot alguna goteta a les Terres de l'Ebre. Avui la temperatura diurna als llocs on faci més sol pujarà. A la costa podrien arribar els 17 o 18 graus. Demà tornarà a arribar alguns núvols i petits ruixats a l'oest de Catalunya.

A les carreteres, un accident a la C53, en Glasola, talla la via en sentit Tàrrega, mentre segueixen les retencions d'hora punta a l'àrea de Barcelona, els accessos a la ciutat i a les rondes. Altres punts complicats són la C58, de Montcada cap a Ripollet, la B30, Barberà en sentit sud, la P7 a Santa Perpètua, en direcció sud, i la C60, de la Roca Granollers.

Estalvia en la teva factura de la llum amb Bonpreu Esclat Energia. Varietat de plans, energia verda i sense permanències. Contracta ara a bons preus i, a més, et bonifiquem 60 euros a la teva guardiola. Informa-te'n a bonpreuesclat.cat barra energia.

De seguida ampliarem també els esports d'aquesta actualitat, 4 de novembre del 2026, que ens deixa tres preguntes. Primera. La divisió d'Escar Puente, que parlarem també amplement avui a l'àgora del Matí de Catalunya Ràdio, ahir contra tot pronòstic, és un gest polític que l'honora o, pel contrari, ve tard i malament? A la seva compareixença, Puente va dir que la línia Madrid-Barcelona no s'ha de reparar, s'ha de renovar sencera. Podem agafar ara el tren tranquils? L'esmit terme confirma el principi de la fida al trumpisme. O Trump sobreviurà a cops de decrets i decisions unilaterals? El Matí de Catalunya Ràdio. Escoltes Ricard Tostrell.

Aquest any fes les maletes una sola vegada i descobreix una destinació nova cada dia. Amb els creuers de Rack Travel pots fer la reserva per només 100 euros, estalviar-te fins a un 50% i gaudir d'ofertes com ara nens gratis o grans descomptes. A més a més, amb facilitats de finançament perquè comencis a planificar les vacances avui mateix. Rack Travel, viatges que surten rodons.

I en esports, pel forat, el Barça guanya 3-0 a l'Aston Villa amb un gol de la Mint i dos de Rafinha. El Barça va poder mantenir la porteria 0 a la Champions després de 18 partits seguint encaixant gols. Flick content amb la feina en defensa. Crec que avui era important que defenséssim tots junts, que fóssim realment molt compactes. La línia defensiva ha jugat a un nivell extraordinari. Ho han defensat pràcticament tot. Ha estat fantàstic. Rodri s'ha sotmetre avui a proves físiques per avaluar les molèsties musculars que van provocar que se'l canviés a la mitja part.

El París Sant Germen goleja al Villarreal 0-6, en només un quart d'hora ja guanyava 0-4. Golejada incontestable, Íñigo Pérez, tècnic del Villarreal.

Hay dolor, hay amargor. Creo que son tópicos que cuando uno pierde de la manera en la que hemos perdido, no se puede estar de otro modo.

També a la Champions, ahir Atlético de Madrid 0, Bayern 2, avui Madrid al camp de l'ECA d'Atenas a partir de tres quarts de set a les nou d'Ormond Betis.

I la Federació Espanyola suspèn tots els partits els pròxims tres dies. Arran de la mort de Jesús de Miguel, futbolista del Tenerife, Felipe Miñambres és president del Club Canari.

Un día muy triste para todo el sentimiento blanco y azul. Yo creo que para el fútbol mundial es una situación no vivida en la que un jugador muere en el terreno de juego.

L'associació de futbolistes demana que se sostengui tota la jornada del cap de setmana de primera i segona divisió. Avui es presenta Eder Sarabia com a nou entrenador de l'Espanyol, una presentació que havia quedat ajornada. La penya en bàsquet continua invicta a la Champions, amb victòria contra el Porto per 64-81. A la FIBA Europe Cup, victòria del Girona 90-66 contra el Leviche. I a les 6 de la tarda, Lietkabilis manresa l'Eurocup. A l'Eurocopa femenina, Ostrabas per Girona a un quart de 6.

Pot ser que el teu primer cotxe fos un Opel Corsa. I segur que en tenies algun molt a prop. Aprofita els Black Days d'Opel i torna a posar-te al volant d'un Corsa amb una oferta que mereix un gran yes. I gaudeix de tota l'enginyeria alemanya d'Opel. Opel Corsa, la icona que continua conquerint generacions. Més a Opel.es. Encara no ets del Club Capravo?

Pel 30è aniversari et regalem fins a 20 euros en cupons. 10 per donar-te d'alta i 10 més si et registres a l'app per primer cop. Descobreix més avantatges i condicions a capravo.com o a la teva botiga. Vols estalviar amb mi? Capravo.

La novela guanyadora del primer premi Los Somni de la Magrana ja és a les llibreries. Sorra, de Cristina Genevat, és un o de la llibertat i la fantasia. Tres veus, tres moments de la vida per aprendre que ara i sempre són en el fons la mateixa cosa. El millor de ser un pro és que no hi ha dos dies iguals. Diversos clients, projectes I el pitjor de ser un pro és que no hi ha dos dies iguals. Diverses rutes, necessitats. Quan tot depèn de l'inesperat, has de tenir un vehicle que t'ho posi fàcil. Ara, els dies Pau Joc Professional, condicions especials en tota la gamba només fins al 15 de novembre. L'inesperat fet fàcil.

Quan el cos et demana caldo, no te'n demana un de qualsevol, sinó aquell caldo tan bo, amb aquell sabor natural de veritat. Aneto, el caldo que et mereixes.

Doctor Freit, professor Lluís, per què soc aquí? Per curiositat. Considero que el que la gent m'explica és molt menys interessant que el que decideixen no explicar-me. Tota la seva vida ha insistit que el concepte mateix de Déu és absurd. Sí. Tots som covards davant la mort. L'última sessió de Freud és la gran pel·lícula de divendres a la nit a TV3 i a la plataforma 3CAT. La nova botiga 3Cat t'obre la porta a un munt de productes, cultura, espectacles i solidaritat. Sí! Més que una botiga, una experiència dins l'univers 3Cat. Gràcies per acompanyar-nos. Que pots viure des d'allà on siguis i on ho trobaràs tot de manera fàcil i accessible. Et donem la benvinguda a la nova botiga 3Cat. Tot és aquí. Com et dius? Leo. Sí, un nen perdut. Diuen que no vindrà ningú fins que passi la tempesta.

No estem segurs aquí, Dani. Vols jugar a un joc? Vull tornar a casa. És un nen i està patint. Que t'està manipulant. El mal no té edat. No pateixis, són nens. No faran res dolent.

S'acosta la gran final de Sóc i Saré. Cinc concursants hauran de demostrar que són uns set ciències. Penses, puc arribar a la final? Tant de bo. I enfrontar-se al repte secret. Qui serà la persona que més en sap de Catalunya? Sóc i Saré, últim capítol de la temporada. Aquesta nit a TV3 i a la plataforma 3CAT.

El 45% de les persones no li agrada ser el centre d'atenció. Però que ens atenguin quan vulguem i on vulguem, ens agrada al 100%. Per això a CaixaBank tenim més de 25.000 gestos per ajudar-te a les nostres oficines. El telèfon d'atenció 24 hores o mitjançant l'app. Perquè si a tu t'importa, a nosaltres també. CaixaBank. Tu i jo. Nosaltres.

El Matí de Catalunya Ràdio. Ricard Ostreu.

Passen tres minuts de tres quarts de nou del matí. Aquesta hora comença l'àgora del Matí de Catalunya Ràdio. Avui amb les periodistes Anna Grau i Eva Pomares, també l'empresari David Madí i el politòleg Nacho Corredor. I de què hem parlat fins ara abans d'entrar a l'àgora? Doncs de refredats, Ricard Levan surt, l'Anna diu que hi entra. De moment no hem parlat encara de la dimissió del ministre Puente ni tampoc de l'Smidterm.

Doncs ho guardàvem. Sí, no, no, feu bé de guardar-ho perquè avui tenim diferents cops d'afecte. I començarem pel que ocuparà, de fet, bona part de l'àgora, que és aquest cop d'efecte d'Òscar Puente, que ahir al vespre va presentar la dimissió com a ministre de Transport, sis dies després d'una tragèdia ferroviària que ha capgirat realment la precampanya del 29 de novembre. Un ministro de Transportes d'un país com Espanya no puede continuar en su cargo con dos accidentes de esta gravedad en menos de un año. Por muy distintos que sean y tenga o no responsabilidad directa en ellos, es una cuestión de dignidad política, de coherencia y de empatía con las víctimas. Anem a PAMS, anem cap a Madrid. Tanya Tapia, bon dia. Què tal, bon dia. És una divisió que no s'esperava, perquè el ministre Puente havia dit que no tenia contemplat dimitir, però sembla que sí, que ho tenia contemplat, però que no ho volia fer fins que hagués acabat la gestió de la crisi.

Exacte, ella hi va reconèixer que des del primer moment ho va tenir clar, que ho va dir només a la seva família, per tant. No ho sabien els seus companys diputats, no ho sabia el govern. De fet, li va comunicar Sánchez pocs minuts abans de la compareixença. Podem parlar, per tant, de sorpresa. Majúscula se la va guardar pel final, després d'assumir en els primers moments de la crisi tota l'emergència, d'aprovar al Consell d'Administrats ajudes per a les víctimes, un pla per reforçar la seguretat, i es va esperar fins a donar explicacions al Congrés per anunciar que marxava, i ho fa, a 10 dies escassos de l'inici de la campanya, amb un PSOE molt tocat i a la baixa per l'accident. Hi ha gent al PSOE que interpreta que ho fa per intentar, de fet, salvar la campanya, una campanya de la que no participarà, ha deixat clar que no serà candidat pel 29 de novembre per Valladolid, tot i que formalment no hi ha temps de canviar les paperetes, continuarà això si administra fins que formalment la Monclar el cessi.

He de dir que Puente, recordem-ho, a banda del titular de Transports, també era un dels principals escuts polítics de Pedro Sánchez. No sé si això també és una manera d'anar escapçant el lideratge i el suport que tenia fins ara de Pedro Sánchez.

Aquesta és la interpretació que em fa la dreta, que ara ja no li pot fer discutir. Per tant, el següent a caure, diuen que l'han de dimitir a les urnes, ho ha dit el Partit Popular, ha de ser el mateix Pedro Sánchez, que diuen que ja no es podrà amagar darrere seu. Recordem-ho que Puente ha reconegut en diverses ocasions que va dir que no a ser ministre a Sánchez dues vegades, a la tercera ja va sucumbir, la primera gran oportunitat que li va donar el president va ser en la intervenció en la investidura fallida de Feijóo i després ja va ser ministre de transports, un ministre amb molt pes polític, un ministre de confrontació, de reacció ràpida diguem-ne a les xarxes, molt famós pels seus comentaris a Twitter i també pel cos a cos amb el PP i amb Vox molt dur, amb casos com per exemple la gestió de la dana que va fer Carlos Mazón sempre ha dit que amb ell no se'l pot comparar de cap manera, perquè ell diu sempre donant la cara.

Un anunci de la renúncia que arribava després de més de 4 hores d'explicacions al Congrés sobre l'accident d'Urdan que van morir 69 persones. Un ministre que començava per defensar-se. Yo no he tomado ninguna decisión que haya contribuido a causar este daño.

No he omitido la toma de ninguna decisión política que haya contribuido a causar este daño. Y cuando he tenido que responder, estaba en mi puesto de

trabajo y he respondido, como estoy haciendo hoy, dando la cara sin esconderme. I sense defugir el combat, llançava aquesta pregunta. Más allá de los bulos, de las mentiras, de las manipulaciones interesadas, ¿hay alguna versión alternativa de los hechos? Yo no lo he escuchado. Yo he dicho la verdad. El ministre també va negar que la línia d'alta velocitat Madrid-Sevilla estigui abandonada. Esa línia no es una infraestructura ni abandonada ni olvidada. Muy al contrario, ha sido el gobierno del que formo parte el que ha puesto en marcha un plan de renovación con una inversión de 780 millones de euros. I va dir que tampoc es reduirà la freqüència de trens a altres línies, com per exemple la de Barcelona-Madrid. También sobre las obras, entre. La línia d'AVE entre Barcelona i Madrid va dir que no és que calgui fer millores, sinó que cal canviar la via, que això també encara és més preocupant a l'hora d'agafar el tren. Ara, Grau, com veus tot aquest moviment polític d'Òscar Puente, de Pedro Sánchez, al final? I si veus que això pot canviar alguna cosa, el que sembla que serà la sentència de moment pel PSOE, veurem si canvia, perquè això ja sabem que encara queden dies i que la campanya està oberta.

Bé, home, jo crec que això que ha fet en Puente és allò que certa gent fa uns anys en deia jugada mestra, no? Perquè des d'un punt de vista polític, diguem-ne, ho ha gestionat molt bé. O sigui, ha dimitit. Jo no em crec gens, o sigui, tota aquesta història que li comunica el president del govern cinc minuts abans, no m'ho crec. Crec que és un tema perfectament coreografiat. I home, per comprovar-ho, d'aquí uns mesos hem de veure on està Oscar Puente. Si té una xurreria que diu Xurros Puente, doncs potser sí, que ha actuat per lliure. Si d'aquí dos o tres mesos ens el trobem col·locat en un lloc d'aquests que tots sabem, voldrà dir que s'haurà premiat la seva lleialtat al líder. Llavors, home, a veure, una cosa a favor i una cosa en contra. A favor, que és veritat que és un ministre que està dotat per la comunicació, que ha donat la cara, que no s'ha amagat. Ara, d'això assumir responsabilitats va un món. O sigui, posar-hi morros, sortir i dir jo he fet això, jo he fet l'altre. Home, ara sí que és veritat que la desinversió de l'AVE i de l'alta velocitat a Espanya no és de fa vuit anys, es remunta a anys enrere, és un vici nacional i, per exemple, el fet que la xarxa sigui tan radial complica molt buscar solucions alternatives. L'únic error polític que li he vist cometre al Puente aquests dies és sugerir que es podia tallar l'AVE Madrid-Barcelona, que una mica més i el Salvador Illa el mata allà mateix, amb raó, no?, Ara, dit això, jo diria que a partir d'ara, no sé si per mèrit polític, o diguem tot el cinisme del PSOE, o per de mèrit dels seus opositors, jo crec que la campanya farà un tuís de guió, diguem-ne, de fer la campada de sol ja l'han aixecada, això ja no interessa, la vivenda ja no s'entra a parlar. Encara veurem l'Oscar Puente en los altares perquè aquest detallet per exemple de les paperetes electorals si tu ja saps que has de dimitir pots dimitir un dia abans perquè hi hagi temps a canviar les paperetes els votants del PSOE de Valladolid que jo no crec que hi hagi ningú del PP i de Vox a Valladolid que s'ha sentit temptat de votar al PSOE però com que al Puente l'intentaran convertir en un màrtir ara sembla impossible però dona'ls-hi 48 hores. Doncs no sé. A mi m'agradaria que en aquest país, quan hi ha problemes com aquest, les coses no s'assaldessin amb caçar cavalleres, en aconseguir dimissions, sinó arribar al fons de la qüestió. I el fons de la qüestió aquí és la seguretat de la infraestructura, els diners que s'han d'invertir i la transparència sobre tots aquests afers.

Bueno, jo coincideixo en gran mesura amb algunes de les coses que ha dit l'Anna Grau. Pel que fa als fets, l'accident va ocórrer fa tot just una setmana i de fet estàvem en aquest programa. I han passat set dies. I en aquests set dies el que ha fet el ministre en relació a aquesta crisi ha estat. En primer lloc, donar una roda de premsa en les 48 hores en les que va acceptar una hora i mitja de preguntes, després de fer una hora i mitja d'explicacions. En segon lloc, compareixer, demanar la seva compareixença davant del Congrés a la Deputació Permanent i estar durant quatre hores donant més explicacions i sent fiscalitzat i, fins i tot en alguns casos, injustament insultat a nivell personal. Sí, això també,

i perdona que t'interrompi un moment, pensis el que pensis, si ho aconseguis, determinat nivell d'insults, siguen tuits, siguen en seu parlamentari, penso que són inadmisibles, vinguin d'on vinguin, eh?

Sí, jo això hi coincideixo. I és probable que algunes vegades el pròpi Òscar Puente hagi jugat a la línia, diguem-ne, del que és acceptable o no en el debat públic, però per mi no és acceptable mai. I jo crec que ahir, després de quatre hores, en el fil recollint els fets, independentment, sense entrar a valorar, sense fer cap judici de valor de les intencions, els fets són que donen error a la premsa durant una hora i mitja, dona explicacions d'una hora i mitja adicional davant dels periodistes, compareix davant del Congrés dels Diputats durant quatre hores i és fiscalitzat, i al final de la intervenció, i en menys d'una setmana, i després d'haver gestionat la crisi, dimiteix. Doncs a mi des d'aquesta perspectiva em sembla que és lo esperable i coincideixo també amb l'Anna Grau en que crec que l'únic error d'aquesta setmana en la gestió de la crisi va ser suggerir la possibilitat de tancar la línia entre Madrid i Barcelona i també crec que probablement el president de la Generalitat el va voler matar en aquell moment. Però pel que fa a la resta dels elements em penso que és atípic i per això crida tant l'atenció segurament com s'ha gestionat aquesta crisi. És atípic perquè normalment ni s'atenen els mitjans de comunicació, ni es compareix tan ràpid i encara menys es limiteix. I em penso que, com a mínim, i responent la part de la teva pregunta que feies a l'inici sobre el seu impacte a les setmanes que queden, com a mínim la campanya es pot abordar en una lògica de menys excepcionalitat i menys anormalitat perquè era inassumible que després dels dos accidents en un any no s'assumís cap mena de. Responsabilitat política, independentment de que la culpa i la responsabilitat són dos conceptes que són paral·lels, i independentment de que les causes dels accidents no tinguin res a veure l'un amb l'altre. Però la realitat és que la responsabilitat política és el que ella es va assumir, i crec que formen part de l'esperable.

Estic força d'acord amb això que s'està comentant, és a dir, des del meu punt de vista, Punter ha servit de tallafocs en aquest 29N. Sí, era insostenible, avui tots els diaris, o bona part de les premses parla de dignitat, suposo que és la paraula màgica, que ara des de determinats sectors i mitjans es farà servir. Però aquí la qüestió és un gir de guió d'una situació que ja feia sis dies que s'arrossegava, perquè, clar, si Puente per dignitat vol dimitir, pot dimitir al moment zero, després de l'accident. Això no ha succeït. És cert, a favor d'ell, que ha donat moltíssimes explicacions al llarg de tots aquests dies, però també és cert. Crec que no ha anat al fons de la qüestió, i al fons de la qüestió l'apuntava sobretot l'Anna també, al fons de la qüestió és que tenim un model ferroviari que ha col·lapsat. Que ha col·lapsat. O sigui, al final no importa la gent que agafem, però és un primer apunt. La primera persona plural perquè l'agafo, no? La gent que agafem el tren. O sigui, no importa. El que importa és que els preus dels avions del pan aèri han pujat estratosfèricament perquè la gent no confia en el tren, perquè Rodalies està com està, perquè s'ha fet un model ideològic que va posar la primera pedra.