El matí, de 8 a 9 h (Els bàsics) - 09/10/2026

Señoras y señores, bon dia. Què tal? Bon dia. Ja és divendres i ara mateix us saludem des de París, una ciutat que torna a ser protagonista per la revolta dels seus joves, que volen un futur millor. Són els nets d'aquella generació que va representar una de les grans revoltes socials i polítiques de la segona meitat del segle XX. Va ser el maig del 68.

Aleshores, els estudiants van ocupar les universitats, van sortir al carrer, van qüestionar l'autoritat, van qüestionar també les jerarquies, una societat també que consideraven que estava morta, i aquella protesta, la del maig del 68, una protesta universitària, va acabar convertint-se també en una crisi política i social que va sacsejar França i també el cor d'Europa. Milions de treballadors es van sumar a aquelles mobilitzacions, hi va haver també vagues, universitats ocupades, carrers ocupats, barricades, i una generació que va fer de la protesta una manera de dir que el món podia ser diferent i, sobretot, podia sonar diferent.

El maig del 68 va deixar una empremta política, social i cultural que encara avui discutim, però gairebé 60 anys després, la pregunta és què queda d'aquell esperit. Perquè durant molt de temps, quan aquí anàvem perduts, a Catalunya, en ple franquisme, miràvem cap al nord, miràvem cap a París, miràvem cap a les seves llibertats, cap a una ciutat que representava una altra manera d'entendre la política, la cultura i també la societat. I avui, des d'aquí, des d'aquest escenari a París, volem mirar cap al futur. Avui els joves francesos també protesten a París per una educació diferent, per l'educació, però també per una qüestió de fons més profunda. I avui volem entendre per què. Què hi ha darrere d'aquest malestar? Què és el que reclamen? Què senten que no funciona? I sobretot, què n'esperen del futur? Els problemes han canviat i aquests problemes són globals i també afecten a casa nostra. Parlem d'habitatge, parlem del cost de la vida, de la crisi climàtica, de les guerres que amenacen Europa, també de la precarietat laboral, les xarxes socials, la intel·ligència artificial i una sensació també que apareix en molts joves és que emancipar-se. És a dir, construir una família o tenir una vida estable és cada vegada més difícil. Però França és molt més que les protestes que estem veient aquests dies i aquestes últimes hores. És també un dels grans laboratoris polítics d'Europa. Un país on la batalla entre la dreta i l'esquerra

fa dècades que estructura la vida política i on l'extrema dreta ha deixat de ser un fenomen marginal i ocupa avui una part central d'aquest debat polític francès. La immigració, la identitat. La seguretat també, la desigualtat, són qüestions que avui en dia travessen França i també travessen Catalunya. Per això, avui volem mirar cap a França de prop, és el lloc on avui es debat quin món vindrà, però també volem mirar aquest fart cultural que és París, i això també ho hem de celebrar, perquè diumenge, aquest diumenge, Maria del Mar Bonet tornarà a cantar 51 anys després a l'Olimpia. És un altre símbol, una artista catalana tornant a ocupar un dels escenaris més mítics de la ciutat. I avui la tindrem també amb nosaltres des de París, com també ens acompanyarà l'Orfeo Català, que dissabte, demà, actuarà a la ciutat francesa amb Gustavo Dudamel. Cap de setmana, per tant, on la música catalana també tornarà a sonar a aquesta ciutat, en què durant dècades ha estat referència cultural per nosaltres, i avui també. El matí de Catalunya Ràdio passejarem amb un exjugador del Barça, és Lilian Turam, que lidera una fundació contra el racisme aquí a París.

El vam visitar just ahir i avui emetrem l'entrevista on parla de les protestes d'immigració, de racisme i de convivència. Hi ha gent que vol conviure, però d'altra banda hi ha gent que vol jerarquies, hi ha gent que creu en la violència, hi ha gent que creu en la superioritat d'uns sobre els altres, hi ha gent que vol curar el planeta. Hi ha gent que per a qui destruir el planeta no és el seu problema. Crec que simplement hem de ser conscients que efectivament és un xoqui biològic. Avui sentirem l'Iran Torama a partir de dos quarts de deu al matí de Catalunya Ràdio. Parlarem de com podem aprendre'n, també d'ell, com podem construir una societat en què persones amb orígens diferents puguin compartir un mateix futur, perquè al final potser aquesta és la gran pregunta que ens porta avui fins aquí. Quin futur volem? I sobretot, qui el construirà? Els partits que intenten representar-lo? Una extrema dreta que creix cada vegada més? Una esquerra que busca noves respostes però no les troba? O una societat que encara no sap exactament cap on va. França és un país d'insurreccions, revolucions, i només el curs de la història les acaba definint, i com escriu Víctor Hugo, a Miserables, hi ha insurreccions acceptades que es diuen revolucions, i hi ha revolucions rebutjades que es diuen mutins. Fa gairebé 60 anys, els joves del maig del 68 van revoltar-se per imaginar una altra societat,

i avui una nova generació torna a preguntar-se què pot canviar. Potser els problemes han canviat, són uns altres, potser el món és un altre, però la pregunta continua sent la mateixa. Quin país, quina Europa i quin futur volem?

I per això avui mirarem cap a França, mirarem cap a París, com ho han fet tantes vegades des de Catalunya, perquè París continua sent un far, un far cultural, un far polític, i avui, des de la Sorbona, volem saber què ens diu aquest far sobre l'Europa que ve.

El que nosaltres érem seré el que nosaltres som. El que nosaltres érem seré el que nosaltres som. El que nosaltres érem seré el que nosaltres som.

Ricard Tostrell, el Matí de Catalunya Ràdio. Ara són les 8 i 6.

I abans fem un repàs a les 5 notícies importants del dia. Francesc Soler, bon dia. Bon dia. La primera. La segona. La mort de Mari Carmen Abascal tensa la precampanya electoral amb retrets entre el PSOE i el PP. Per avui ha convocat un minut de silenci als centres de treball en memòria seva i a la tarda hi haurà una manifestació a Barcelona sota el lema per l'Olga i la Mari Carmen al negoci de l'habitatge Mata, en record també de la veïna de l'Hospitalet de Llobregat que es va suïcidar dies després de ser desnonada. La tercera. La direcció d'Esquerra manté l'aposta per Gabriel Rufián com a cap de llista pel 29N, tot i que ell insisteix a establir aliances amb altres forces. El portaveu adjunt d'Esquerra al Parlament, Jordi Albert, es podria convertir en l'alternativa per liderar la llista si no s'arriba a un acord amb Rufián. La quarta. El Pentágono retransmetrà en directe i en públic l'execució per escamot de fusillament d'un militar que va matar 13 soldats en una base de Texas. El secretari de Defensa, Pete Hedgett, diu que vol que sigui públic perquè la gent entengui les conseqüències d'actes com aquest. La cinquena. Aquesta tarda hi ha l'operació sortida per al cap de setmana llarg del 12 d'octubre amb la previsió de mig milió de vehicles sortint de l'àrea metropolitana de Barcelona fins demà al matí. I compta perquè Protecció Civil ha activat l'alerta del Bencat per la previsió de vent fort a l'Alt Empordà. I pel que fa als esports, Robert Prat? Que el tècnic de l'Espanyol, Manolo González, no creu que es lluvia el càrrec al Màlaga Espanyol d'aquest vespre a les 9. Xavi Esparta renova amb el Barça fins al 2030. Un virus afecta ara mateix diversos jugadors del Sabadell de cara al partit de demà a Ceuta i a l'Euroliga de Bàsquet Barça, el Guiris, a partir de les 9. I pel que fa al temps han marxat les pluges però ha arribat el fred. Eloi Cordomí, bon dia. Bon dia, sí, ha arribat una massa d'aire d'origen polar i avui la temperatura ha baixat de 5 a 10 graus a gairebé tot arreu. La tramuntana i el mestral afluixen però no desapareixen del tot. Avui serà un dia de sol amb temperatures de 22-23 graus a la costa. A l'interior en general no passaran dels 18-20 i pel cap de setmana el temps continuarà tranquil amb una pujada lleugera de la temperatura. I segueixen mentrestant les retencions sobretot a l'àrea de Barcelona pel que fa a les carreteres. Clàudia Serra.

Sí, segueixen aquesta congestió en punts habituals, sobretot d'entrada pel nus de la Trinitat, també a la B23, esplugues cap a la diagonal, a les rondes hi ha trams amb intensitat, sobretot en sentit Llobregat, i fora de Barcelona destaquem l'AP7, trànsit molt força dens entre Santa Perpètua i Cerdanyola, en tots dos sentits de la marxa, i la C58 a Sant Quirze del Vallès, en sentit Barcelona.

Hola a tots i benvinguts al paradís de la relaxació. Relaxa't. Ets un arbre. El vent flueix a través de les teves branques. Estàs con.

Impossible concentrar-se amb els Lion Days. Gaudeix dels Lion Days de Peugeot amb fins a 7.000 euros d'avantatge exclusiu en tota la gamba amb lliurament immediat. Només fins a final de mes. Peugeot. Què passa quan un jugador

i un venedor de l'ONCE es troben? Doncs que un assumia amb el pot de l'Eurojackpot, l'altre té il·lusió per tota la setmana amb el cuponazo i el venedor té una feina adaptada a la seva capacitat. Tot això només de jugar a les loteries de l'ONCE? Tot això i més, perquè cada vegada que jugues a l'ONCE, fas que les persones amb discapacitat tinguin més oportunitats. Que bé! Quan et trobes amb un venedor de l'ONCE, sempre passen coses bones. Així doncs, juguis el que juguis, ben jugat!

11. Juga responsablement i només si ets major d'edat.

La vitamina C ajuda a disminuir el cansament i la fatiga. La proteïna contribueix al desenvolupament de la massa muscular.

El matí de Catalunya Radio.

4 minuts serà un quart de nou del matí, som al matí de Catalunya Ràdio, la Ràdio Nacional i Pública de Catalunya. França viu fa més de 20 dies immers en una protesta estudiantil que està posant el govern contra les cordes. Alumnes, però també famílies i professors demanen recursos, es queixen que els instituts estan en unes condicions molt deteriorades o demanen també canvis pel que fa als uranis. En les últimes hores hem tornat a tenir manifestacions al centre de París i a moltes ciutats franceses. I la novetat és que, per primer cop, el govern francès s'ha mogut i ha anunciat que posarà més professors corresponsals a Belgalí.

El Ministeri de l'Educació desplega des d'avui divendres i fins dimarts que ve 3.000 professors substituts per tot França per resoldre les vacances que hi ha. És una de les mesures reclamades pels estudiants de batxillerat amb qui el ministre Eduard Geffré s'ha reunit a les últimes hores.

A les pròximes hores, 3.000 professors s'incorporaran a aquestes institucions. En segon lloc, autoritzaré els rectors a contractar més professors dels que realment necessiten, concretament uns quants centenars de professors adicionals on calgui.

El moviment de protesta estudiantil, però, es mantindrà la setmana que ve, dimarts, i ha convocat una nova manifestació i vaga als instituts. Des de París, Isabel Galí, pel Matí de Catalunya Ràdio.

Les d'ahir no van ser les xifres de dimarts, però les protestes continuen mobilitzant desenes de milers d'estudiants. I és que dimarts van ser 450.000 persones a tot França. Ahir, més de 70.000. La tercera part, a París, en una simbòlica protesta a la Bastilla, en un ambient en general festiu, però que en alguns casos va acabar amb nous enfrontaments amb la policia. Alguns dels que han protestat aquest dijous ho han fet a la Catalunya del Nord.

Les protestes estudiantils segueixen als centres de secundària i a l'Universitat de Perpinyà, malgrat una baixa tant en la participació com en la intensitat de les accions. I és que les decisions es prenen per separat quan la força de la manifestació de dimarts va ser la unitat. Sentim la Lorena que té clar què hauria de fer el govern francès.

Avui es preveuen reunions per decidir la continuïtat o no dels bloquejos. Des de Perpinyà, Laura Bertran, pel Matí de Catalunya Ràdio.

La General Galí i la Laura Bertran, les nostres corresponsals, ens acompanyaran a la gora d'avui juntament amb el Jordi Amat i també el Jordi Mir d'aquí a mitja hora. Parlarem amb estudiants també per conèixer bé les seves demandes i sentirem també una conversa amb l'Iriam Turam, l'exjugador del Barça, conegut també per la seva implicació en diverses causes i mobilitzacions socials.

Estem parlant de França, d'un país de protestes i de revolucions, però d'on venen aquestes reivindicacions estudiantils? Doncs van començar el 17 de setembre en un institut a l'àrea metropolitana de París.

En concret, a l'Institut Sánchez-Upeguí, on els estudiants es definien com a indignats i feien una crida també a escriure a la seva pròpia pàgina els llibres d'història. Volien més recursos, denunciaven també l'estat deficient, fins i tot insalubre, en què estava el centre i molts d'altres de zones apartades. Sense que el govern ho veiés venir, el moviment ràpidament es va estendre per altres punts del país, també per universitats. Unes protestes amb moltes derivades. D'una banda, les classes que continuen suspeses a centenars d'instituts pel bloqueig de manifestants. Molts d'ells trigaran o poden trigar mesos en poder reprendre aquestes classes pels desperfectes molt importants que han tingut. I després, hi ha els enfrontaments amb la policia que han anat a més. Alens, un adolescent va perdre una mà, un altre va perdre un ull o un tercer té una doble fractura de mandíbula. Tot per l'ús de granades atordidores que el ministre de l'Interior ja ha assegurat que no es tornaran a fer servir. Una marxa enrere que, per cert, ja ha aprofitat per criticar l'ultradreta. En total, hi ha hagut més de 1.000 ferits i més de 6.000 detinguts. Les protestes arriben també en un ambient molt delicat pel govern perquè aquesta tardor l'Assemblea Francesa ha de debatre uns pressupostos que preveuen 50.000 milions en retallades. I de fet Macron s'ha convertit en el blanc. El primer ministre Le Corneau ha assegurat que el pressupost d'educació serà dels pocs, que augmentarà una mica, algunes veus qüestionen,

però que el govern pugui sobreviure a unes mobilitzacions que s'esperen per aquests propers mesos. I a l'horitzó, les presidencials del mes d'abril de l'any que ve, on segons totes les enquestes, la gran favorita és la líder d'extrema dreta, Marine Le Pen. Que una primera volta podria superar el 30% dels cots. Avui som en directe des del Centre d'Estudis Catalans de la Universitat de Sorbonne de París. Farem el programa especial per seguir aquesta situació a França i per entendre quins paral·lelismes pot tenir amb altres protestes socials que veiem a Europa, sense anar més lluny el moviment en favor de l'habitatge a Espanya. Sentim abans el comentari que hi posa el corresponsal internacional del país, Claudi Pérez. França és el llevat d'Europa i a dia d'avui a França passen tres coses. D'una banda, l'extrema dreta encapçala les enquestes. De l'altra, la prima de risc està pels núvols en un país massa gran per ser rescatat. I, finalment, tenim els estudiants al carrer. Hi ha protestes també a Bèlgica, a Itàlia i a Òstria, i a Catalunya. Els joves han sortit al carrer Espanya, en aquest cas per la vivenda, i l'ascensor social està espatllat a tot Europa. La intel·ligència artificial amenaça la incorporació dels joves al mercat de treball i els problemes de la vivenda afecten tot Occident. ¿Podem estar veient el començament d'un moviment més ampli de protesta? Haurem de mirar França contínuament els pròxims mesos, no sigui que 2026 rimi amb 1968.

Passant dos minuts d'un quart de nou del matí, els partits polítics ja han començat també a convertir la mort de Mari Carmen en un pim-pam-pum polític. Una campanya que es tensa encara més quan falten 51 dies per a les eleccions. Anem ara cap a Madrid. Tania Tapia, bon dia. Què tal? Bon dia. Ahir vam veure acusacions creuades, minuts de silenci polèmics i, en general, molta bronca, bronca arran de la mort de la Mari Carmen.

Sí, perquè convertida en un símbol de protesta també entra en joc el rèdit partidista en plena precampanya. Els partits d'Esquerra es pugnen per fer-se seva la lluita. I el PSOE diu que els empenya el seu exemple, mentre que el PP ho aprofita per carregar-li les culpes al govern de Pedro Sánchez pel fracàs, diuen, de les seves polítiques d'habitatge aquests vuit anys del govern. Sentim Ayuso, el ministre Bolaños i Feijó.

El gobierno que ejecuta el desastre de Mari Carmen es el de Pedro Sánchez, pero la culpa es de Ayuso.

Mari Carmen ya se ha convertido en un símbolo y yo creo que nos está interpelando ese símbolo y esa causa justa. No vamos a permitir el intento de manipulación emocional a los españoles.

Un PP que ha usat també l'argument de la instrumentalització de la seva mort per evitar minuts de silència i al Senat, a l'Ajuntament i també a l'Assemblea de Madrid, les forces d'Esquerra els van acabar fent a les portes.

I mentrestant, doncs al carrer també hi ha noves protestes.

Con una tristesa infinita. Directamente le arrancan su memoria. Això.

Sí, ara ho sentíem, eren persones a la multitudinària concentració i la nit a Madrid, una marxa d'homenatge des de la Puerta del Sol, on continua la campada de forma indefinida fins a la casa on va viure Mari Carmen Abascal durant més de 70 anys al barri del Retiro. Ahir era un dia de flors, d'espelmes, de mostres de suport, però també de molta ràbia entre els concentrats. Els tornem a sentir. Con una tristeza infinita, directamente le arranca en su memoria.

Això no ens pot parar, és com molta més força de dir, tio, ens estan matant. Con un sentimiento de ahora más que nunca también por Mari Carmen.

Aquest migdia els sindicats criden a fer un minut de silència a les 12 a tots els centres de treball i s'ha convocat també al vespre a Barcelona una gran manifestació. També en record de l'Olga, la veïna de l'Hospitalet. Que es va suïcidar després de ser desnonada. El darrer 6 recull que 3 de cada 4 encastats creu que l'Estat ha d'intervenir al mercat de l'habitatge i pràcticament el 90% reconeix que està preocupat per l'accés a un habitatge. Gràcies, Tania.

Un altre element que escalfarà també la campanya a Madrid és la situació judicial del PSOE.

Sí, la Fiscalia Anticorrupció no demanarà per ara la imputació del PSOE pel cas Leire, però no ho descarta perquè veu motius per vincular els socialistes en fets delictius. Recordem que el jutge investiga una suposada trama formada per militants socialistes que tenia com a objectiu boicotejar i frenar causes judicials que afecten el partit.

I mentrestant, la campanya a Catalunya també té un altre protagonista. És el nom de Gabriel Rufián. Jo soc d'Esquerra Republicana, em sento molt orgullós. Jo estava al carrer, Uri Junqueras va voler que fes política amb el Joan Tardà. Jo seria un desgraciat. Jo seria un desgraciat si jo malparlé d'Esquerra Republicana o renuncies a Esquerra Republicana. Jo estaré en Esquerra Republicana fins que em fotin fora. Això ens deia just fa sis mesos al matí de Catalunya Ràdio. Doncs bé, a hores d'ara, la presència de Rufián en les llistes d'Esquerra és una incògnita.

Sí, perquè les negociacions entre el partit i el portaveu a Madrid segueixen, però Esquerra ja té un pla B per si Rufián no acaba liderant la llista al Congrés. Jordi Albert, un diputat al Parlament, proper Junqueras a Rufián, va fer un tuit remarcant que ell vol representar Esquerra, però que també vol unes mínimes condicions i anar acompanyat d'altres forces d'Esquerra.

I mentre Rufián negocia amb Esquerra, el Front Ampli, la candidatura que es formarà al voltant del que és actualment sumar, l'espera. Així ens ho va dir ahir la porteo de Més Madrid al Congrés, Teix Sidi, al matí de Catalunya Ràdio.

Ell també ho ha intentat, jo crec que ell ho ha intentat, que la proposta ve de bona fe, i el que passa és que els partits també són complicats i també l'obediència catalana i republicana que té Esquerra Republicana també és entendible.

I la configuració també de les llistes ens deixa encara dues incògnites més, que són el Partit Popular i la CUP.

Sí, el Partit Popular, dirigents del partit, donant per fet que l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, serà el cap de llista per Barcelona. Ell espera que li demani el president del partit, Alberto Núñez Fejo, i assegura que en qualsevol cas no deixaria l'alcaldia.

La que le corresponde decidir quién va a ser el cabezalista por Barcelona va a ser el presidente del partido, y conmigo nos ha puesto en contacto. Yo sí que le puedo decir que yo soy el alcalde de Badalona y seguiré siendo el alcalde de Badalona.

Ibarrazea, a banda de la CUP, decidirà aquest cap de setmana si es presenta o no a les generals.

Hi ha un últim element que Junts per Catalunya, la llista està definida, amb Míriam Nogueras al capdavant, però queda el dubte també de quan tornarà Carles Puigdemont.

L'expresident medita fer-ho després de la campanya perquè vol que tingui un caràcter institucional i no de partits. Mentrestant, Lluís Puig i Toni Comín mediten tornar de Bèlgica el mes aviat. Ho explica la Txell Vallespí. Després de nou anys d'exili,

dels últims passos judicials, els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig Genovó en riscos per tornar a Catalunya i ser l'urgència de fer-ho el més aviat

possible per poder exercir en plenitud de condicions com a diputats a Europa i a Catalunya. Comín té clar que ha d'accelerar al màxim la recollida de l'acta d'eurodiputat a Madrid, mentre que Puig no descarta Catalunya. Ràdio participa ja en persona en el ple del

Parlament del 20 d'octubre. És un atemptat a la democràcia. Que hi hagi mig millor d'europeus que no estan representats al Parlament Europeu, per tant, seria poc conseqüent no representar-los lo abans possible. Aviat haig de complir amb els meus deures de diputat en el Parlament de Catalunya físicament. És de justícia que torni aviat, molt aviat. Jordi Areu, recordem que serà el candidat en aquest cas de les llistes del PSC. Sobre la configuració de les llistes i la puna esquerra republicana, afegim-hi un comentari de l'advocada Gemma Calvet.

La renúncia de Pilar de Lloguera i l'ambigüitat de Gabriel Rufián són dos símptomes d'un mateix problema de fons esquerra republicana. Rufián manté el pols amb la direcció, que paradoxalment el vol de candidat, però el més revelador és la seva aposta per un front d'esquerres d'àmbit estatal sense prioritzar una força política catalana, independentista, com representa Esquerra Republicana. El vincle de Rufián amb aquest independentisme sembla cada vegada més diluït i la pregunta és inevitable. Quin projecte polític vol representar realment?

Bonpreu Esclat Energia, l'energia de Catalunya us ofereix el temps. I a aquesta hora fem un cop d'ull al temps amb Eloi Cordomí i a les carreteres amb Clàudia Serra. Pel que fa al temps, ara mateix tenim temperatures molt baixes, que arriben als 2 graus sota zero a Daz a la Cerdanya, 0 graus a Viella, 3 a Vic, 5 a Ullamolín, 7 a Girona, 14 a Barcelona. Avui passarà un dia de sol i al migdia la temperatura pujarà fins als 20-22 graus a la costa, 18-20 graus a l'interior. La tramuntana afluixa una mica, però no acaba de desaparèixer del tot. Es mantindrà encara al nord del Cap de Creus i el mestral a l'extrem sud de Catalunya, però més moderat. I el cap de setmana, també tranquil. Demà puja una mica la temperatura, el temps serà assolellat i diumenge podrien arribar els núvols, que sobretot seran primets i poc importants. A aquesta hora,

una avaria talla un carril a la 2 a Sant Vicenç dels Horts, en sentit Barcelona, i provoca retencions des de Pallejar. Es mantenen les retencions a la C33 i C58 a Montcada i B20 a Santa Coloma, cap al nus de la Trinitat. B23, esplugues d'entrada cap a la Diagonal i C16, Vallvidrera, cap a la Ronda de Dalt. A les rondes, encara també trams intermitents amb congestió en tots dos sentits de la marxa.

Estalvia en la teva factura de la llum amb Bonpreu Esclat Energia.

Varietat de plans, energia verda i sense permanències. Contracta ara bons preus i, a més, et bonifiquem 60 euros a la teva guardiola. Informa-te'n a bonpreuesclat.cat barra energia.

Bonpreu i Esclat.

Hola a tots i benvinguts al paradís de la relaxació. Relaxa't. Ets un arbre.

El vent flueix a través de les teves branques. Estàs con. Imposible concentrar-se amb els Lion Days. Gaudeix dels Lion Days de Peugeot amb fins a 7.000 euros d'avantatge exclusiu en tota la gamba amb lliurament immediat. Només fins a final de mes. Plutó! Ganimades! Para d'esperar que trobem un altre planeta. Instal·lem i financem i fins i tot paguem l'instal·lació fotovoltaica de la teva comunitat, unifamiliar o empresa. Suma't a l'autoconsum. Per fi hi ha un altre llum. Factor Energia. Empresa col·laboradora amb l'esdeveniment

Barcelona Equestrian Challenge.

En les pròximes hores, 3.000 professors s'incorporaran a aquestes institucions. En segon lloc, autoritzaré els rectors a contractar més professors dels que realment necessiten.

El moviment de protesta estudiantil, però, es mantindrà la setmana que ve, dimarts, i ha convocat una nova manifestació.

La conmoció i la ràbia per la seva mort han donat pas a una motivació renovada per continuar les mobilitzacions.

Con una tristeza infinita. Directamente le arranca en su memoria. Això no ens pot parar, és com molta més força.

El matí de Catalunya Ràdio. Aquests són els sons del dia d'avui, 9 d'octubre del 2026. Repassem ara els bàsics del dia amb la redacció del matí i també amb els serveis informatius de Catalunya Ràdio. Un Francesc Soler, amb Sílvia Solanes, Lara García, Marc Jurado i Marta Viana. Bon dia. Bon dia. Una tarda que comença també l'operació sortida per aquest cap de setmana llarg del pont del 12 d'octubre i es preveu que fins demà al matí. Sortin de l'àrea metropolitana de Barcelona més de mig milió de cotxes. El Servei Català de Trànsit i els Mossos d'Esquadra desplegaran més de mil controls a les carreteres. El responsable del dispositiu del Servei de Trànsit, Guillermo Villoendes, apunta el tipus de control que hi haurà. Controls d'alcohòlemia i drogues, controls de seguretat passiva, controls molt adreçats a motocicletes, a distraccions, a controls de velocitat i també controls molt adreçats a les restriccions de circulació de vehicles pesants, a l'AP-7 des de l'Hospitalet de l'Infant fins a Mazanet de la Selva, tant en la sortida com en la tornada. La previsió és que els moments de màxima mobilitat a les carreteres siguin aquesta tarda i demà al matí. I atenció a això perquè l'advocacia de l'Estat qüestiona el doble càrrec del director de Rodalies, Òscar Playà.

Segons La Vanguardia, un informe rebutja que sigui conseller delegat de la nova empresa mixta de Rodalies de Catalunya i alhora director operatiu del servei actual de Rodalies, encara en mans de Renfe. Són dos càrrecs que Playà combina des del febrer i l'informe, que no és vinculant, considera que hi ha conflicte d'interessos. Mentre estan rodalies, encara es recupera dels aiguats d'aquesta setmana i dels seus problemes estructurals. Els trens entre les Borges Blanques i la plana Picamoixons no passaran fins a principis de l'any que ve pels efectes del robatori de coure.

Els treballs que havien de durar dos mesos s'allargaran fins a finals del 2026. Els trens de passatgers no tornaran a circular fins al 2027. Adit diu que els danys són molt greus. L'alcalde de Montblanc, Amar Viña, diu a Catalunya Ràdio que és una molt mala notícia per a la Conca de Barberà. El que veiem és que hi ha com una espècie de total impunitat davant dels robatoris de coure

que provoquen greus estralls en el sistema ferroviari i de retruc a tota la població de Catalunya que fa ús d'aquest servei. Es mantindrà el servei alternatiu per carretera entre les Borges i Picamoixons. Caram, doncs és la crònica de Ricard Buigues. I encara sobre els aiguats, Pimec xifra en 117 milions i mig d'euros l'impacte econòmic a les empreses del Vallès, el Barcelonès, també el Bas Llobregat i el Maresme.

3 quartes parts de les empreses afirmen que han quedat afectades i que han hagut d'aturar o reduir l'activitat. El Vallès Oriental concentra gairebé la meitat de l'impacte. La patronal reclama reforçar les ajudes directes a les empreses i als autònoms.

Tot això mentre els administradors de finques també estan desbordats de feina per gestionar les reparacions de les destrosses que han provocat tots aquests aiguats. En Alfonso. Pàrquings inundats,

terrats fets molt bé o filtracions d'aigua són algunes de les destrosses principals que han deixat aquestes pluges als edificis. Feia 50 anys que no caien aiguats a Barcelona d'aquesta

magnitud i la vicepresidenta del Col·legi d'Administradors de Finques de Barcelona i Lleida, Elisabet Carbonell, explica que van de corcoll. Rebem moltes trucades i el que fem nosaltres és contactar ràpidament amb els industrials i també els industrials estan col·lapsats. Vull dir, estem donant prioritat realment al que és molt urgent. Recorden que per demanar indemnitzacions cal conservar les factures de les reparacions, pressupostos o fotografies. Sana Alfonso, Palmatí de Catalunya Ràdio.

I atenció perquè quan arribem al punt de dos quarts de nou del matí, si aquesta setmana us ha alterat aquest so. D'aquí a 10 dies sentireu aquest a tot Catalunya.

És la sirena que sona quan hi ha risc químic. El 19 d'octubre sonarà a tot Catalunya. Protecció Civil farà una prova de sirenes per risc químic simultani. És la primera vegada que s'activaran totes les sirenes d'emergència al mateix temps. Tarragona, Manel Sastre. En total s'activaran 119 sirenes d'una cinquantena de municipis, la gran majoria a Barcelona i Tarragona, tot i que també n'hi ha a Girona, l'Aran i les Terres de l'Ebre. Marta Casany és la directora general de Protecció Civil.

Per nosaltres provem el sistema, també per nosaltres és un repte de coordinació de tot el sistema i per la població és molt rellevant que puguin recordar aquest, que és el missatge principal, que volem donar, que és el confinament.

Abans de la pràctica, que es farà a les 10 del matí del dilluns 19, també hi haurà xerrades informatives a diferents sectors econòmics i socials dels territoris afectats. I la família d'una exmoderadora de continguts de Meta demanarà la companyia arran del suïcidi de la jove. Va passar diumenge a França, la noia havia treballat a la seu de Meta a Barcelona entre el 2022 i el 2025 i havia explicat als advocats que relacionava el deteriorament de la seva salut mental amb l'exposició continuada a continguts violents. Anna Romeu és psicòloga, experta en gestió emocional i membre de la secció de Psicologia d'Emergències del Col·legi de Psicologia de Catalunya.

Una exposició continuada a continguts violents, a situacions que són de l'impacte emocional que en diem, doncs el que pot fer és crear a la persona un trauma vicari. La persona pot viure situacions d'aquest tipus com si fossin seves i al llarg del temps desenvolupar fins i tot un trastorn per estrès posttraumàtic, o sigui, pot afectar d'una forma molt significativa.

La noia estava en tràmits per sumar-se a una demanda de més de 600 moderadors contra Meta per aquest mateix motiu. I parlant de tecnològiques, l'administració de Donald Trump ha suspès l'accés de Microsoft a un programa d'avisats que, presumptament, havien de substituir estadounidenses per estrangers. Ha acusat Microsoft, Adobe i altres empreses tecnològiques de manipular un programa que els permet contractar treballadors estrangers per substituir la màvebra nord-americana. A partir d'ara, aquestes companyies no podran accedir al programa de certificació laboral permanent, que permet utilitzar els visats per contractar nous treballadors estrangers i facilitar-ne el procés per obtenir la residència permanent. I mentrestant, a Itàlia.

Jorge Meloni ha aconseguit aprovar la seva polèmica reforma electoral. La reforma batejada com a estabilicum farà que es reparteixin els escons segons el percentatge estricte de vots aconseguits per cada força parlamentària de tot el país, amb una previsualitat. Prima dels cons adicionals per qualsevol aliança que obtingui més del 42% dels vots i que els garantirà de facto la majoria parlamentària. Segons l'oposició, el canvi busca perpetuar Meloni al poder. Eli Schlein és la líder d'esquerres del Partit Democràtic.

Voleu reduir la democràcia a l'elecció d'un líder, però la democràcia no és un xec en blanc per a qui guanyi el dia de les eleccions. La democràcia és que durant els cinc anys els ciutadans puguin fer sentir la seva veu i influir en les decisions que prenen els seus representants.

Mentre tant, també us expliquem que a Ucraïna, matant-se russa per segon dia consecutiu. Almenys 42 persones han mort en diferents atacs, el pitjor de tots a Kramatorsk, és a prop del front del Donbass, després que a Rússia hagi bombardejat dos autobusos plens de civils. Corresponsal a Moscou, Cristina Solías.

Els soldats russos guanyen posicions molt lentament i ho fan a costa de moltes morts. A més, l'exèrcit ucrainès ha contraatacat amb èxit el nord de Donetsk. Tot això impedirà que es faci realitat l'obsessió de Putin de conquerir tot el Donbass abans de finals d'any. En aquest context d'estancament, Moscou ha redoblat els seus bombardejos contra zones urbanes amb una nova generació de drons a reacció, molt més ràpids i difícils de batre, i amb una nova tàctica d'atacs intermitents durant tot el dia que fa la vida impossible als veïns de Kiev. També s'ha tornat a proposar deixar els ucraniesos sense llum ni calefacció aquest hivern, destrossant la seva infraestructura energètica. Una estratègia per doblegar la moral ucraniesa i obligar Zelensky a cedir. Des de Moscou, Cristina Solías, pel Matí de Catalunya Ràdio.

El negoci de les cases de colònies cau un 80% pel boicot docent.

Les patronals de l'oci educatiu temen que hi hagi tancament si aquesta situació s'allarga i continuen caient les reserves. Ho llegim al periòdico. L'Associació Catalana d'Empreses de Lleure, l'Educació i la Cultura recalca que les colònies són l'activitat principal de la majoria d'empreses i suposen el 70% de la seva facturació. És a dir, sense colònies no es poden sostenir.

I encara sobre l'educació, el Tribunal Suprem ha anul·lat el decret que el govern espanyol va aprovar per endurir els criteris per crear universitats privades.

El Suprem tomba així la iniciativa de l'executiu perquè no veu ben justificat que es tramités amb caràcter d'urgència. Aquest reial decret es va publicar l'octubre de l'any passat i establia, per exemple, que només es poguessin obrir 9 centres de graus o màsters privats si tenien un mínim de 4.500 estudiants al cap de 5 anys d'iniciar l'activitat.

I el País Valencià avui és la primera diada amb Juanfran Pérez Llorca com a president. València, Pepe Ferrer.

Pérez Llorca farà avui el discurs institucional del 9 d'octubre com a president, però no com a candidat. Amb eleccions generals convocades i autonòmiques i locals l'any vinent, la debilitat orgànica del president dibuixa una lluita interna per lideratge del partit. I deixa una pregunta a l'aire. Per què Feijó té dubtes? Anna López és politòloga.

Per què té els seus dubtes?

Si és perquè Pérez Iorca té alguna cosa en el seu historial que li pot inhabilitar per a ser president o perquè té un altre candidat i encara no està confirmat per a no entrar en guerra i que la guerra siga el més tard possible

i entrar directament en campanya. Des de València, Pepa Ferrer per al Matí de Catalunya Ràdio.

I un últim apunt també abans de la cultura, el Gran Recapta posa aquest any el focus en les noves pobreses, persones que treballen però que no arriben a final de mes. La campanya solidària de recollida del Banc dels Aliments es farà els dies 13 i 14 de novembre. Per fer-la possible, els organitzadors necessiten 17.000 voluntaris. En parla la directora del Banc dels Aliments de Barcelona, Elisabet Viladomiu.

Quan més voluntaris i voluntàries hi ha en els punts de recollida, més aliments recollim, més donacions. Per tant, estem avui, endeguem la campanya del Gran Recapte, avui obrim la pàgina web per a les inscripcions, demanem i fem aquesta crida a que les persones s'apuntin.

Segons les entitats, els preus han pujat més d'un 30% en els últims 4 anys. El Banc dels Aliments reparteix menjar a unes 170.000 persones cada mes a Catalunya. I fem un cop d'ull també ara al trànsit, com estan les carreteres, Clàudia Serra?

Doncs mira, ara s'acaba de retirar un camió avariat que tallava un carril a la 2, a Sant Vicenç dels Horts, en sentit Barcelona. Tot i això, precaució, perquè encara hi ha densitat en aquest punt. Es manté la congestió a la C33 i C58, a Montcada i la B20, a Santa Coloma, cap al Nus de la Trinitat. També a la B23, esplugues d'entrada cap a la Diagonal. I atenció a la Ronda Litoral, a la Zona Franca, en sentit Besòs. Aquí ara també s'hi ha acumulat. L'antitud amb aturades ha degut a un camió avariat que talla un carrer.

Aquesta és l'actualitat d'aquest 9 d'octubre del 2026 que ens deixa tres preguntes. Primera. Què ens diu exactament als catalans la protesta que s'està vivint als carrers a França? Segona. Que Junqueras prepari el terreny per rellevar Rufián és una manera de pressionar-lo? Un gest de prudència? O és que ja sap que el portaveu del Congrés vol fer volar fora Esquerra? Tercera. Que una veu irrepetible com la de Maria del Mar Bonet torni a l'Olimpia 51 anys després és la victòria del talent pur davant de la música de plàstic? El Matí de Catalunya Ràdio.

Escoltes Ricard Tostrell. La Sofia va a dissenyar el logo de la seva startup. I on altres veuen una A, ella hi ve un coet en l'airança. To the moon. Per la Sofia, veure-hi més enllà del seu logo és molt personal. I la nostra manera de veure la seva startup també ho és. Per això, a CaixaBank Day One l'ajudem a portar l'empresa al nivell següent. Perquè si una cosa és important per tu, també ho és per nosaltres. Informa-te'n a caixabank.cat per a Day One.

De seguida obrirem l'àgora avui del matí de Catalunya Ràdio des de París. Amb Isabel Galí, amb Jordi Amat, amb Jordi Miri i Laura Bertran. Però abans.

Parlem d'esports perquè torna la Lliga amb el Màlaga Espanyol i els blancs i blaus visiten el cue de la competició. Després de tres setmanes sense Lliga, a partir de les 9 avui, amb transmissió en aquesta casa el Tot Gira de Catalunya Ràdio, aquest Màlaga Espanyol amb un Màlaga que encara no ha guanyat cap partit. Manolo González, en el blanc i blau, no creu que ell jugui el càrrec en el partit d'aquest vespre. No, bueno, realment no ho sento així. El que passarà, no ho sé. No sé si avui, quan cregui un carrer a Màlaga, m'atropallarà un cotxe. No ho sé, a mi el club em transmet tranquil·litat, em transmet confiança, els jugadors també, el vestidor també, sé on estic. És una cosa amb la que he de conviure i he d'estar el més preparat possible perquè no m'afecti. I una tornada molt esperada, la de Javi Puado, torna a l'Espanyol després de 10 mesos lesionat.

I el Barça lliga la continuïtat de Xavi Spar fins al 2030. De fet, Dekuja va avançar en l'assemblea que la confiança en el Spar era absoluta, que el renovarien. S'ha tancat ja aquest acord, acord total amb el jugador. I el Club Laurana, pendent d'aquesta petició que ha fet a la UEFA, en què demana una solució pel Barça-Arsenal de la Champions femenina de l'11 de novembre, que coincideix amb la vaga general.

I el Sabadell dubta de si podrà jugar demà a Ceuta per un virus que afecta l'equip. Ho té complicat perquè diversos jugadors no poden jugar aquest partit. És un virus grupal. Ferran Costa, el tècnic del Sabadell, n'ha parlat.

Estem tenint un virus a mi vida de vestidor. Hi ha diversos jugadors que estan passant per aquest procés. Llavors estem una mica expectant.

A l'Eurolliga de bàsquet, el Barça rep avui els Alguiris, dos quarts de nou. Transmissió al web i a la web de Catalunya Radio del Trescat. La Lleida Tana Aissunoda s'ha proclamat campiona del món de judo, categoria de fins a 70 quilos. I David Garcia Torrent ha aconseguit la plata en la categoria de fins a 66 quilos. El Barça, que suma la tercera victòria a la Champions d'Hambol davant el Dinamo de Buscàrest. A la Lliga Femenina de bàsquet, victòria del Cadi Laseu contra el Leganés i derrota de l'Uni Girona contra el Palma. I avui a les 8, Espanya-Portugal, semifinals del Mundial d'Hockey Patent.

El Matí de Catalunya Ràdio.

Ricard Tostrell. Estem parlant dels meus diners. Necessito una solució i us està passant la pilota els uns als altres.

Un de cada tres clients considera que el seu banc no entén les seves necessitats. Escoltar per entendre't. Entendre per ajudar-te a avançar. Descobreix què fem per veure el món tal com tu el veus a BBVA.com. BBVA, el millor banc del món en experiència de clients segons Irumani. Avancem BBVA.

Vinga tots, cap amunt, aguantem una mica clau anglesa, un, dos, aguantem, agafem bogies, així m'agrada, molt bé.

Posar-se en forma sempre té recompensa. Fes el manteniment anual del teu vehicle Citroën Service amb lubricants Total Energies i entren a sorteig de premis increïbles.

A casa tenim quatre fills. Més que una família, som com una start-up. Molt d'entusiasme, no més despeses i un munt de beneficis emocionals. El repte de veritat va arribar aquest setembre amb les extraescolars. Vam fer números i allò semblava el pressupost del Barça. Però vam pensar, som un equip. I què fan els equips? Buscar patrocinadors. Vam anar a les botigues del barri amb una proposta. Si ens pagaven la meitat de la quota, posaríem el seu logotip a la roba dels nens. Les botigues van acceptar. Això sí, quan surten de casa, semblen pilots de Fórmula 1. Si ets família nombrosa o monoparental, demana el títol i podràs accedir a beneficis i descomptes. Truca al 012. Davant del dubte, la millor resposta. Generalitat de Catalunya.

¿Recordes el teu primer Corsa? ¿O el Corsa del teu amic Pep amb el que sortíeu al Finlay?

Avui, l'Opel Corsa segueix més viu que mai, amb tota l'enginyeria alemanya d'Opel. I aquest mes, amb una oferta a la que

només podràs dir yes. Opel Corsa, una icona que continua conquerint generacions. Més a Opel.es. Si voy a soñar, sueño con viajar.

Cuando viajo sin prisa del tiempo, se para.

Descobreix Egipte, la Xina, el Japó, Vietnam, amb tour mundial i viatges al

Corte Inglés. Reserva ara i aconsegueix fins a 400 euros en cupó regal del Corte Inglés. Consulta en les condicions. Una maravilla és poder viajar.

Avui dia pot ser prou estiu, prou hivern, prou camp, prou ciutat, prou allò que vulguis.

I pot ser tot això sent professional.

I venir als ProDés de Citroën, fer-te amb el teu berlín quan fins a 11.800 euros a descompte i gaudir d'avantatges exclusius en turismes i comercials només aquest mes i només per professionals.

Avui en directe des de París, som al Centre d'Estudis Catalans, a la Sorbonne, ara ho explicarem. De seguida també ens acompanyarà amb nosaltres Isabel Galí, la nostra corresponsal del 3Cata a París, i també a França, i també Laura Bertran, que és la nostra corresponsal a Catalunya Nord. Però abans, Jordi Amat, què tal? Bon dia. Bon jug. Bon jug, com estàs? Bé, i tu? Bé, molt bé. Fa fred, eh, París, també t'ho dic. Aquí Barcelona una mica, també. Ha començat a baixar la temperatura, sí, sí, ja es nota. Jordi Mir, bon dia, com estàs? Hola, bon dia, molt bé. Ara parlarem de París i de les mobilitzacions que hi ha, però abans vull parlar amb vosaltres també d'Esquerra Republicana, perquè estan a 20 moviments. Major Roger, bon dia. Bon dia. Què és el que està passant? Doncs bàsicament que Esquerra Republicana diumenge s'acaben el termini per presentar els avals de totes aquelles persones que volen ser candidates i segueix planant un dubte sobre la taula, que és si Gabriel Rufián serà o no el candidat d'Esquerra al Congrés dels Diputats. En aquestes eleccions del 29 de novembre. Recordem que Rufián va fer uns moviments per intentar abanderar una candidatura d'esquerres a l'esquerra del PSOE, el que ara s'està reproduint a front ampli, però incluent-hi Esquerra Republicana.

Això, Esquerra, no ho veu bé. I, per altra banda, també Rufián, diguem-ne com una segona part, ha intentat elaborar una llista en la que se senti més còmoda. Ahir van passar dues coses. Per una banda. Jordi Albert, que és diputat al Parlament i molt proper a Oriol Junqueras, va presentar els seus avals per ser candidat a Madrid. Diguem-ne que és com un pla B per si les negociacions entre Gabriel Rufián i Esquerra Republicana no acaben en bon port. I, per altra banda, Gabriel Rufián va fer un tuit, que és per on està parlant aquests dies, dient "Jo vull representar Esquerra Republicana". Ho estic intentant fer amb unes mínimes condicions per poder-nos enfrontar amb suficients garanties. I ho estic intentant fer acompanyat d'altres forces d'esquerres i antifeixistes. Per tant, això està així. Encara queden dies per la confirmació definitiva del candidat. Per tant, encara queden dies de negociacions. Però a hores d'ara, res assegura que Gabriel Rufián sigui el candidat d'Esquerra per les eleccions del 29 de novembre. Fa sis mesos va venir aquí al Matí de Catalunya Ràdio i deia això. Jo soc d'Esquerra Republicana, em sento molt orgullós. Jo estava al carrer, Lluís Junqueras va voler que fes política amb el Joan Tardà. Jo seria un desgraciat. Jo seria un desgraciat si jo malparlé d'Esquerra Republicana o renuncies a Esquerra Republicana. Jo estaré en Esquerra Republicana fins que em fotin fora. Això ho deia just fa sis mesos, Maiol.

Clar, aquí hi ha dues coses darrere fons que hem de tenir en compte. La primera és política. Més enllà d'aquests moviments de Rufián per voler banderar una candidatura a l'esquerra, el cert és que la relació del grup a Madrid no ha sigut tot lo bona que hauria de ser en un partit, diguem-ne, que va raonablement bé i sense crisis internes més enllà del que va passar amb Marta Rovira. Això a Madrid va a part. La relació de Rufián amb alguns dels diputats no ha sigut bona, de fet ja hem vist que hi ha diputats que han començat a plegar i per tant el que vol fer ell és una llista en què s'asseguri una certa comoditat interna. I per altra banda la relació personal, que és el que destacava Oriol Junqueras en aquestes declaracions, a part del que destacava Rufián, La relació personal que té Muriel Junqueras. Hi ha una distància política entre Madrid i Barcelona, Esquerra Republicana, però hi ha una sintonia personal que també pesa en aquestes negociacions que hi ha ara sobre la taula. Com veus aquestes operacions? Bé, el que estem veient, perquè també suposo que aquí hi ha moltes coses que no veiem, que és la gràcia del que estem sentint.

Jordi, Amat. Amb molt d'interès, em sembla un episodi rellevant de la política catalana. I que en conseqüències amb la política espanyola i la meva hipòtesi és que acabi com acabi aquesta història per esquerra no hi ha un win-win no hi ha una solució que sigui bona del tot. Ho hem anat veient, no durant els darrers mesos, sinó durant els darrers anys, que al Congrés dels Diputats Rufián s'ha convertit en un personatge molt atractiu. L'altre dia, quan es votaven els decrets, quan baixa les escales, dona el cop sobre el faristol amb els paperams que havia rebut de gent dels correus electrònics, posa les claus i posa el vellet de 50, aquella escenificació. Sé que resumeix molt bé la seva capacitat comunicativa i de provocar un enorme impacte, especialment en l'opinió pública progressista espanyola. Rufián és el candidat preferit per aquest sector de la població, que és una part considerable, que no té una opció bona per votar. I sembla, per les enquestes, que si poguessin votar un líder, votarien a Rufián. La paradoxa, per mi, per això dic que no hi ha una solució bona, és que tot i tenir aquest capital electoral enorme, no sé fins a quin punt Rufián encarna el que és Esquerra Republicana, el projecte polític d'Esquerra Republicana. Em sembla que va ser el dimecres, estava el mes nit de la Marina Romero i entrevistaven la Pilar Bayogera.

Que no va criticar Rufián explícitament, però implícitament va fer un retrat. Enormement crític sobre una persona, ella deia, com hauria de ser el candidat ideal d'Esquerra? Havia de ser algú que escregués molt, molt, molt, molt, molt, molt l'opció d'Esquerra Republicana. I semblava que el que estava dient, sense posar-hi nom, era que Rufián no era aquesta persona, perquè tenia uns interessos que depassaven els del projecte polític d'Esquerra. Llavors, clar, Esquerra pot perdre. Un candidat electoralment potentíssim, però a la vegada sap que assumeix un risc tenint un candidat que més que una mirada catalana o estrictament catalana té una ambició espanyola inequívoca. Aquesta és la dicotomia que té Esquerra, el que passa és que per sentir un candidat alternatiu, un pla B, diguéssim, no sé a què creu que respon, si una operació perruquial. Això de la B a Esquerra no els ha funcionat. Sí. Oficialment, el partit, en entrevistes i quan els preguntes, et diuen que el seu candidat segueix sent Gabriel Rufián. I situen a Jordi Albert com si fos una iniciativa seva, encara que és ben conegut, que és una de les persones properes a Oriol Junqueras. És que no hi ha un candidat millor. No hi ha un candidat millor gairebé enlloc. Però jo el que no sé, i és una pregunta honesta, és si Gabriel Rufián és un millor candidat d'Esquerra Republicana o un millor candidat de l'Esquerra Espanyola a l'Esquerra del PSOE.

Jordi Miró. Millor candidat per fer què? Jo crec que l'Esquerra Republicana que va anar a buscar Gabriel Rufián en el seu moment. Tenia un objectiu, que era allò que hem parlat tant, d'ampliar la base. Precisament era interessant perquè no representava el que una part de la població identificava amb Esquerra Republicana.

I això li permetia anar més enllà. Per si us interessa aprofitar també la conversa, l'enquesta de la Vanguardia de diumenge deia que els nivells d'aprovació de Rufián entre els votants dels comuns és del 78%, mentre que entre els votants d'Esquerra és del 88%. Però això també es diu una cosa, a Rufián se li ha criticat molt per no representar el que seria l'essència d'Esquerra Republicana o el que ha de fer Esquerra Republicana a Madrid, que ha entrat molt en la dinàmica de la política espanyola, quan Esquerra Republicana era un partit que jugava, diguem-ne, molt amb els interessos de Catalunya, però Rufián s'ha mullat amb tots els debats i, de fet, l'hem vist poc a Catalunya i l'hem vist poc mullar-se amb debats que hi ha hagut aquí i ha entrat més aviat en temes que acostumen a ser més madrilenys o més de la dinàmica del Congrés. Això és el que s'ha criticat Esquerra, això és el que fa que molts diputats del seu grup en siguin reacis, però realment, com deies, aquestes dades el que demostren és que els votants els segueixen valorant. Per això que deia el Jordi, perquè al final veuen algú que els representa, que surt allà i que diu les coses clares, almenys. No sé si és en aquesta entrevista, Ricard, que l'hi vas fer. Ara no recordo la disjuntiva que plantejava entre el català és molt important, però els pisos són molt importants. Sí, és en aquesta entrevista.

I llavors, jo crec que aquest és el punt. Defineix molt bé aquesta situació paradoxal d'aquesta persona, com deia el Jordi Mir, que en un determinat moment en l'estratègia d'Esquerra, en ple procés per eixamplar la base fonamentalment a l'àrea metropolitana de Barcelona, incorporar algú que no era un pota negra amb vuit cognoms catalans i que de fet reivindicava d'alguna manera que els seus pares havien vingut de fora, un cert orgull xarnego que es reconvertia en una aposta per l'independentisme, que ho feia. En català, en castellà i en català, però també en català, resulta que en la legislatura que el Congrés pot parlar en català, el parla poc, resulta que això en un moment en el que vivim amb angoixa, la pèrdua de l'ús, ell, quan tu li preguntes sobre aquesta qüestió, diu, bueno, el català sí, d'acord, però què és més important? I aquest, que és més important en el moment en què està la política catalana, complica les coses sobre quin és el seu perfil com a candidat millor de què. I sens dubte, això que deia el Major és evident. És que no hi ha un candidat millor. Ni del centre ni de l'esquerra no hi ha un candidat amb més popularitat que Rufián. I Esquerra el situa en un relatiu problema que és, si tu mires l'enquesta del CIS, més enllà de l'extrema dreta, l'únic partit que creix a Catalunya és Esquerra. No molt, crec que passaven de 20 a 23 diputats,

ho estic dient de memòria, i aquesta situació també els podia beneficiar Esquerra. A les eleccions generals. S'ha de veure com es reconfigura tot. L'enquestador de La Razón deia que creixia junts, però clar, amb rufiant de candidat això els pot anar bé, però tota aquesta situació contamina la candidatura. Sense rufiant de candidat i amb una persona. Relativament desconeguda. Jordi Albert fa molts anys que és diputat, però el gran públic no el coneix. Això els pot complicar molt davant de. Ja veurem qui presenten els comuns, que ja els van guanyar les eleccions el 2015 i el 2016. Ja veurem, com deia, quina és la tirada de Junts i com funciona el vot útil cap al PSC amb Jordi Areu com a candidat. En aquell acte que va presentar Esquerra i Esquerra, rofiant aquesta idea, diguéssim, de fer un front comú d'esquerres, el que va venir a dir és que el que potser caldria és replantejar els programes electorals, pactar tres o quatre punts estratègics i presentar-se en un programa comú. És a dir, cadascú amb les seves sigles, però en un programa comú. No sé si això podria anar per aquí i si el que està intentant a última hora explorar Gabriel Rufián. Jordi Mir.

Jo crec que aquí ens falten elements per poder analitzar, però segurament és una de les seves línies de treball. L'avançament electoral és evident que en tota aquesta discussió els va molt malament. Si aquestes tensions haguessin tingut més temps per gestionar-les, és possible que aquest escenari que deia el Jordi Mat, que passi el que passi això no serà un win-win, perquè el termini és molt curt, s'hauria pogut gestionar d'una altra manera. Es podria donar la paradoxa de que tinguessin un molt bon candidat sense partit i un partit que està creixent que perdi el seu bon candidat i que això tingui efectes negatius sobre les seves opcions de vot jo crec que hem d'entendre-ho amb aquestes amb un ull mirant el que passa a la política espanyola i amb un ull mirant a la política catalana a la política catalana jo crec que hem de parlar clarament que hi ha un replegament identitari que té a veure amb el creixement de l'Aliança Catalana, que es posa a nivell d'empat tècnic amb el PSC, que Junts està també en aquesta línia, i crec que una part d'Esquerra Republicana pensa que ha de fer això i que Rufián no ajuda a fer això. Per altra banda, les enquestes donen molt bones opcions d'Esquerra seguint la línia de Rufián. Per tant, s'hauran de pensar una mica i veure quin camí volen seguir.

Doncs lligat també amb el que ha de passar a l'esquerra, ara parlarem del que passa a França, al final també és un intent de dirigir-se als joves, que veiem en diferents enquetes com alguns joves van molt cap a l'extrema dreta, per aquest malestar que representa l'extrema dreta, hi ha un intent també perquè l'esquerra pugui capitalitzar tot aquest malestar, i a França estem veient com això està tenint cert èxit, ara ho explicarem i en parlarem amb Isabel Galí i també amb Laura Bertran. Però abans, anem a fer un cop d'ull a les carreteres. Clàudia Serra.

Doncs mira, aquesta hora en general comença a millorar ja el trànsit després de les retencions de primera hora, però encara hi ha dos punts especialment complicats. Una, la ronda litoral a l'alçada de Montjuïc, en sentit Besòs, on un camió avariat talla el carril dret i això provoca retencions des de l'alçada de Mercabarna. L'altra, la B23, esplugues d'entrada cap a la Diagonal.

I a banda d'això estarem pendents d'aquestes protestes a França, però de què més? És a la redacció, Sílvia Solanes, bon dia.

Ja doncs del minut de silenci que han convocat els sindicats aquest migdia a les 12, llocs de treball i centres educatius, en record a Mari Carmen. Pedro Sánchez n'acaba de parlar aquest matí en una entrevista al diario.es, rebutja que es polititzi el dolor. Madrid, Tania Tapia, bon dia.

Bon dia. Diu que la política ha de servir per posar solucions a un cas com el de Mari Carmen, que creu que és un exemple d'un error de tot el sistema i reivindica que per anar més enllà en l'habitatge ha calgut que disolgués les cors per intentar tenir més força. Critica el PP per evitar minuts de silenci. Diu que no s'han d'entendre aquests actes com de partit, sinó com a una expressió de dolor de tota la societat. I explica en aquesta entrevista com es va sentir quan va saber de la mort de la dona.

Pena, por supuesto, tristeza y mucho rechazo a cualquier tipo de politización del dolor. Creo que la política está precisamente para responder a ese dolor.

A banda d'aquest tema i també de tota la precampanya pel 29N, també estem pendents aquest matí d'una tracturada que hi haurà d'aquí una hora i mitja i que la JARC ha convocat a les comarques de Lleida per reclamar respostes urgents davant l'augment dels costos de producció. Lleida Pere Joan Alvarez, bon dia. Hola, bon dia.

Durant el matí diverses columnes de tractors es desplaçaran des de diferents municipis de Lleida, de la plana de Lleida fins a la capital del Segrià. A les 10 es concentren a la plaça Cervantes davant la delegació d'Hisenda on es reuniran amb la delegada de l'agència tributària i a les 12. Els pagesos arribaran a la subdelegació del govern espanyol, a la plaça de la Pau, on es reuniran amb el subdelegat José Crespín, uns pagesos que denuncien l'encarament del gasoil agrícola, els fertilitzants, l'electricitat, el gas i l'alimentació animal.

I avui a les 11 sabrem qui és el Premi Nobel de la Pau d'aquest any.

Redacció, Marc Jurado. L'organització sudanesa Sales de Resposta d'Emergència, ERR, les seves sigles en anglès, i altres organitzacions humanitàries lideren els pronòstics pel Nobel de la Pau que es farà públic avui a mig matí a Oslo. L'any passat li van atorgar a la líder opositora venezolana, María Corina Machado, amb tota la polèmica posterior que hi va haver amb Trump. Justament el president nord-americà ha dit les últimes hores que se'l mereixia ell, perquè ha resolt 8 conflictes i la destrucció del món. I arribarem al punt de les 9 del matí cada dia a aquesta hora analitzant la lletra petita de l'actualitat amb l'analista i divulgador Marc Vidal. Bon dia, Marc. Hola, Ricard. Donald Trump diu que la inflació pagarà el deute dels Estats Units ràpidament. Sí, i ho va dir a la revista Time, sense anestèsia. I no és cap ocurrència, és un truc tan vell com els diners. Si deus més de 40 bilions de dòlars i els preus pugen, aquest deute val cada cop menys. No el pagues, s'evapora. I ho diu just quan els rendiments del deute s'enfilen com no ho feien des de fa dècades. L'americà, a 10 anys, supera el 5,3%, el britànic, a 30 anys, el 6%, i el Japó.