El matí, de 8 a 9 h (Els bàsics) - 13/10/2026

Senyores i senyors, bon dia. Són les 8.

Diu la història que un alumne va preguntar a l'antropòloga Margaret Mead quin era el primer signe de civilització humana. L'alumne s'esperava que la resposta fos alguna eina de caça o una pintura rupestre, però ella va respondre que el primer senyal de civilització era una cosa molt diferent. Era un os d'una cama que s'havia trencat i que s'havia curat. Això trobat en una expedició arqueològica, perquè deia que el règne animal, si et trenques una cama, morts. No pots fugir del perill. No et pots valdre per tu mateix. Però aquell o soldat demostrava un element profundament humà, que és que algú es va aturar per cuidar el ferit fins que va poder tornar a caminar. Això és exactament viure en societat. Un pacte no escrit de solidaritat i que avui en dia es concreta amb les polítiques públiques, com per exemple el sistema públic de pensions. Les pensions són el cor de l'estat del benestar. Un règim que resol un problema universal de la història, que és com garantir que qui ja no pot treballar tingui encara una vida digna. Cumplir aquesta promesa, evidentment, té un preu. Costa diners. I precisament per això sempre hi ha profetes del desastre anunciant-ne la fallida. Però les dades actuals ho desmunten tot. Avui tenim 2,1 treballadors afiliats per pagar cada pensionista. El sistema, per tant, ara mateix aguanta bé. L'economista Montserrat Guillén ho definia la setmana passada als micròfons del matí de Catalunya Ràdio.

Respecte als últims 10 anys estem en un bon moment perquè hi ha molts cotitzants. Per tant, en aquests moments no hauríem de patir.

Ahir va ser 12 d'octubre, va ser una jornada plena de suport i de suposat patriotisme, expressions que anaven des de les habituals fins a l'exaltació oberta del feixisme. I ho vam veure, per exemple, a la manifestació al Passeig de Gràcia. Però aquí hem de dir que el veritable patriotisme no es mesura amb banderes, sinó amb impostos per pagar, precisament, les pensions o l'escola pública. Per no deixar enrere ningú. I en canvi, no deixa de ser curiós que les proclames més patriòtiques sovint acompanyin discursos contra l'estat del benestar. Els reptes hi són, des del demogràfic fins la jubilació de la generació del baby boom. Està clar que hem de plantejar reformes graduals per fer un model més sostenible, però Vox i altres formacions també de l'extrema dreta van més enllà i titllen la solidaritat d'insostenible. I no. La base pública és innegociable. Les reformes no poden ser una excusa per introduir fórmules que xoquen amb la nostra societat del benestar. Trencar, per exemple, la caixa de pensions per fer-ne petites guardioles privades, això no salvarà ningú. Si un os curat va ser el primer signe de la civilització humana, ara hem de protegir les pensions, perquè no podem permetre'ns anar enrere, tornar-nos uns animals. Som una societat civilitzada perquè cuidem, i en aquest cas perquè paguem impostos per una vida digna de les nostres persones grans. Ara passen 4 minuts de les 8 del matí.

I avui parlarem de pensions al matí de Catalunya Ràdio, però quines són les 5 coses que cal saber del dia d'avui? Francesc Soler, bon dia. Bon dia, Ricard. La primera. El servei d'alta velocitat entre Madrid i Barcelona continua avui alterat després de l'incendi en un tren que ahir va obligar a tallar la circulació durant més de 5 hores fins a quarts de 10 del vespre. Aquest matí continuen els retards d'entre 1 i 2 hores. La segona. Els nacionalitzats per la llei de nets no podran votar les eleccions espanyoles del 29 de novembre segons ha decidit el Tribunal Suprem. Avui els reuneix el Consell de Ministres i estudiarà si pot recórrer al Constitucional. La tercera. Els Reis arriben avui a Ceuta en una visita històrica. Feia 19 anys que cap cap d'Estat visitava la ciutat autònoma. Demà continuarà la visita a Melilla. La quarta. La cinquena. El 14 serà hospitalitzat aquest migdia a l'Hospital Gemelli de Roma per ser operat d'un nòdul al pulmó. El papa de 71 anys ha cancelat totes les seves audiències fins al 20 d'octubre. La convalescència del punt d'ífex pot alterar el calendari del relleu del cardenal Joan Josep Pomella com a arcabisbe de Barcelona. I pel que fa als esports, Robert Prat. Torna a les Champions pel Barça el partit al camp del Galatasaray a partir de les 8. També avui a l'ètic de Madrid-Mainz, Esther Villarreal, Nàpols, a segona divisió, el Girona empata un a Tenerife. Avui serà un dia ennubolat, però només en alguns llocs de Catalunya. Eloi Cordomí, bon dia. Bon dia. Sí, sobretot a les comarques de Barcelona, la Catalunya Central i a l'interior de Girona, on aquests núvols seran més persistents, poden arribar també en alguns punts de la costa i prelitoral de Tarragona. I no descartem fins i tot que arribin a deixar, res, quatre ruixadets, alguna gota. A la resta del país el temps serà assolellat amb unes temperatures molt suaus que als llocs en sol podrien arribar fins als 28 tiraus, fins i tot una miqueta més. I diverses incidències compliquen a aquesta hora la circulació. Clàudia Serra, bon dia.

Bon dia, sí, seguim amb circulació molt complicada. A la zona de l'AP-7, el Papiol, en sentit nord, per un camió avariat que talla un carril. Això provoca lentitud també a la B-23, el Papiol, cap a l'enllaç amb l'AP-7. A la mateixa B-23 també hi ha retencions a Molins de Rei, en direcció Barcelona. I un altre punt complicat a aquesta hora és l'entrada i sortida de Barcelona pel Nus de la Trinitat, per un accident. A la Ronda de Dalt hi ha retencions a la C33 i C58 a Montcada, en sentit Trinitat, i a la Ronda de Dalt, d'Horta a Trinitat, sentit Trinitat.

Avui a l'Àgora ens acompanyaran Marta Rosique, Anna Grau, Vicenç Sánchez i Claudi Pérez. A partir de tres quarts de nou parlarem del que ha passat aquest cap de setmana amb Esquerra. T'explicarem tots els detalls i també de la precampanya del 29 de novembre que afecta altres partits polítics. El Matí de Catalunya Ràdio.

Ricard Ostrell. Aquest anunci dura 20 segons. Durant els propers 18 mirarem de convèncer-te que vinguis a descobrir les ofertes increïbles del Jeep Freedom Days. I en tenim prou amb una frase. No comences a pagar quotes fins al 2027. Ja està dit. Només fins al 31 d'octubre. Enfinançament amb Estelantis Finance. Entra a gip.es.

Si per llegir el tiquet de la compra, a cloc estan els ulls, que sembla que siguis en un duel allunyau-est entre tu i aquell tiquet, aquell tiquet i tu, potser necessites venir a una de les nostres òptiques més properes al mes dels progressius. Veure i bé és una altra història.

Passen 8 minuts de les 8 del matí, arrenquem, atenció, amb una novetat de la Llei d'Amnistia. Un dels grans interrogants que envolten aquest text des de la seva aprovació podria tenir resposta ara sí, atenció, molt aviat. El jutge del Suprem, Pablo Llarena, preveu amnistiar Carles Puigdemont a principis de la setmana vinent. Serà després que aquest divendres totes les parts presentin les seves respostes en la causa. Anem cap a Madrid, Tania Tapia, bon dia.

Bon dia, sí, el jutge Pablo Llarena ja té redactada la decisió per tancar el cas i la comunicarà entre aquest mateix divendres i dimarts que ve. És el que expliquen a Catalunya Ràdio, fonts properes a Llarena. El jutge ho farà tan bon punt que avi el termini de cinc dies que ha donat a les parts per posicionar-se després que ja retirés l'ordre de detenció contra Puigdemont. Després ja només quedarà un pas la sala penal del Suprem, marxant en la resta, signaran l'arxiu definitiu del cas nou anys més tard i en compliment de la sentència del Constitucional. Això fa pel que fa a Puigdemont, Puig i Comín, però és que el Suprem també té encarrilada l'amnistia per als exconsellers Junqueras, Turull, Bassa i Romeu, això us ho hem explicat ja fa uns dies, i es dictarà abans del 26 d'octubre. Per què? Doncs perquè és la data límit per presentar les candidatures a les eleccions espanyoles. Ho farà, per tant, per respectar, diuen el Suprem, el dret a presentar-s'hi, si així ho volen.

Sí, que insistim que és la novetat d'aquest matí, que avança el matí de Catalunya Ràdio a aquesta hora, que l'amnistia pel president Carles Puigdemont arribaria a principis de la setmana vinent. Aquest serà un dels temes que marcarà la precampanya i segurament també la campanya de les eleccions generals convocades, com sabeu, per al proper 29 de novembre. Una precampanya que s'intensifica cada dia que passa i que en aquestes últimes hores s'ha centrat molt. En la llista o llistes de l'esquerra. La novetat és que l'anomenat front ampli ha designat Ada Colau com a candidata. Això mentre la coalició segueix deixant la porta oberta que s'incorpori Podem, tot i que la formació ja ha tancat un acord amb Esquerra Republicana.

Més Madrid, Moviment, Sumar, Esquerra Unida i Els Comuns, les quatre formacions del Front Ampli, aposten perquè Ada Colau sigui la seva cap de llista al 29-N, perquè diuen és qui millor pot assumir el lideratge en la situació política actual. I malgrat que l'acord d'Esquerra i Podem allunya la possibilitat que els morats s'assumin a la coalició d'esquerres, ni la líder de Sumar, Verónica Martínez Barbero, ni tampoc el d'Esquerra Unida, Antonio Maillo, tiren la tovallola.

Són declaracions a Televisió Espanyola. Nosotras aspiramos una lista única, que integre también a Podemos. Es que no podemos decirlo más claro. Soy optimista porque

creo no solo en la inteligencia de mis interlocutores, sino también en su sincera aportación al bien común.

Dents del front ampli, els comuns acusen Gabriel Rufián d'estar fent tot el possible per dividir les esquerres en comptes d'unificar les Txell Vallespí pel Matí de Catalunya Radio. I com dèiem,

l'altra novetat d'aquestes últimes hores és que s'ha oficialitzat l'acord entre Esquerra Republicana i Podem. Frederic Vincent, bon dia. Bon dia. Un acord per sumar esforços de cara a les eleccions del novembre. El partit Irene Montero no es presentarà a Catalunya, però Esquerra sumarà a les seves llistes persones de l'òrbita de Podem. Això d'una banda. De l'altra, Rufián i Montero faran actes conjunts. De campanya a diverses ciutats espanyoles. Per cert, que en resposta a les acusacions dels comuns de dividir les esquerres, Gabriel Rufián ha dit aquest dilluns que intentarà fins al final arribar a un acord per tenir una sola llista d'esquerres. Per cert, també, que la CUP ha rectificat finalment que no es presentaran aquestes eleccions generals. Sobretot plegat sobre aquest embolic de les esquerres, comentari del president del comitè editorial del periòdico Albert Saez.

Les possibilitats que Pedro Sánchez torni a ser president del govern espanyol depenen dels resultats que obtingui el PSOE, però també, en molt bona mesura, dels que obtinguin els partits que estan a la seva esquerra. A Catalunya, Esquerra Republicana ha retingut Gabriel Rufián com a candidat gràcies a un acord sui generis amb Podemos. Un acord que no té altra raó de ser que restar protagonisme a un competidor compartit, el front ampli que liderarà Ada Colau. La capacitat de la política de desanimar els electors sembla a vegades infinita.

De tota manera, en aquesta precampanya no només és notícia a qui es podrà votar, sinó, atenció, qui podrà fer-ho. I aquí és on tenim tot l'enrenou amb el voltant de la llei de nets. Sí, recordem com ha anat tot això de la llei de nets. Aquesta anomenada llei donava la nacionalitat espanyola als descendants d'exiliats pel franquisme, és a dir, persones que van haver de sortir d'Espanya per la seva orientació política o la seva orientació sexual. Davant de les dificultats de demostrar qui és exiliat i qui no, el govern espanyol va provar una instrucció on es va dir que es pressuposaria la condició d'exiliat a tots els que van marxar d'Espanya entre l'any 36 i el 55. Això, algunes entitats ho van portar als tribunals, Vox, per exemple, ho va fer argumentant que amb això el que volia fer Pedro Sánchez és alterar el cens electoral. I ara la notícia és que el Tribunal Suprem els ha donat en part la raó i ha decidit mantenir suspès cautelarment aquest dret de vot de les 160.000 persones que van obtenir aquesta nacionalitat espanyola amb aquesta llei de nets. Per tant, no podran votar el 29 de novembre. Tornem a Madrid, Tània.

Sí, després de deliberar tot el cap de setmana, el Suprem es resol en dia festiu, en plena celebració del 12 d'octubre. Dient que no, que no podran votar, argumenta que hi ha risc que el cens es constitueixi irregularment, diu el Suprem, ja que els afectats no havien d'acreditar, com ha explicat el Freddy, que eren nets d'exiliats. El ministre Ángel Víctor Torres es posa les mans al cap i recorda que ja han votat anteriorment.

Estamos hablando de una ley de memoria democrática del año 22 que hizo que en el año 23 votaran personas en las elecciones autonómicas y locales, en las elecciones generales, en el año 24 en las elecciones europeas y ahora a esas personas se les va a impedir votar.

Segons càlculs del govern espanyol, afectarà més de 163.000 persones. Només podran presentar al·legacions a la decisió del Suprem als propis afectats i al govern espanyol li queda la via del Constitucional. Gràcies, Tània.

I encara tres previsions més relacionades amb aquesta precampanya. Primera, els Reis seran avui a Ceuta. I demà a Melilla, Felip VI i Letícia. Feia 19 anys que un cap d'estat espanyol no visitava les dues ciutats. De fet, els Reis dormiran a Ceuta i l'últim rei que ho va fer va ser el Fons XIII. La visita vol expressar el suport de la corona després de l'entrada massiva de persones de l'estiu. I segona, els líders sindicals donen detalls de la vaga general. De l'11 de novembre, Pepe Álvarez, UGT i Unai Sordo Comissions compareixen aquest dimarts en roda de premsa per donar aquests detalls. I encara una tercera, el president Salvador Illa arrenca aquesta tarda el seu tercer viatge oficial a Brussel·les, Bruno Forte ha. El president Illa es reunirà amb l'exministra socialista Teresa Rivera. Tots dos van coincidir al govern espanyol, però ara Rivera actua com a número dos de la Comissió Europea i és la màxima responsable de les polítiques ecològiques i de competència empresarial. Illa també es veurà amb el president del Consell Europeu, el portuguès Antonio Costa, un altre socialista d'alt perfil polític a Brussel·les. Ella discutirà sobre polítiques d'habitatge amb eurodiputats i també abordarà les demandes dels pagesos i ramaders catalans preocupats per si retallen les ajudes de la política agrària comuna. Des de Brussel·les, Bruno Forte de Mires, pel Matí de Catalunya Ràdio. Per cert que Pedro Sánchez podrà anunciar l'increment de les pensions l'últim dia de la campanya electoral. El 27 de novembre es coneixerà la data avançada de l'IPC, de la inflació, i es podrà calcular a partir d'aquí l'augment en la nòmina de 9 milions i mig de pensionistes de tot Espanya. Un milió i mig a Catalunya. La setmana passada, el president espanyol va defensar el sistema públic de pensions davant les idees de l'extrema dreta de privatitzar-lo. El sistema público de pensiones no está en riesgo. Goza de una extraordinaria salud y que puede seguir garantizando que las pensiones se revaloricen conforme al IPC, al coste de la vida, y se siga llenando la hucha de las pensiones como lo estamos haciendo durante todo este tiempo. Por tanto, absoluta tranquilidad. Avui a la gora del matí de Catalunya Ràdio parlarem de les pensions. Ho farem amb Ramon Franquesa, que és portaveu de la Marea Pensionista, i parlarem a partir de les 9. Aquest és un dels temes del dia. L'altre tema del matí és el servei d'alta velocitat. Després de l'incendi d'ahir, que no va deixar ferits, però sí que va tallar el servei durant diverses hores, avui tornem a tenir trens, però encara arrossegant aquests problemes. Tornem a l'estació de Sant Joan Garcia. Bon dia. Hola, bon dia, Ricard. El matí ha començat amb retards a les sortides d'entre una i dues hores i els primers a bé que han sortit amb doble composició, que vol dir dos trens enganxats per no haver de suprimir-ne a cap. Els retards, però, inquieten molts usuaris que avui, dia feiner, després de tres dies de festa, la majoria ha de viatjar per feina.

Sortim a les 7.27, són les 7.10, no hi havia ara mateix i posa que està demorat, o sigui que anirem a veure què passa, si podem sortir perquè anem a treballar. Llavors anem a l'aeroport a agafar un avió perquè hem de treballar sí o sí.

Això a les sortides, on per ser ara hi ha un cap per entrar als controls. A les arribades entre les 6 i les 7 del matí encara han estat arribant trens de Madrid amb retards de fins a 7 hores. Un total de 10 hores dins el tren que els afectats ens explicaven així.

Primer ens deien que no viatjàvem però finalment ens van dir que sí i clar, hem hagut de passar tota la nit al tren. De fet, només ens han donat aigües i tot el que volíem consumir de menjar ho hem hagut de pagar nosaltres en el bar i quedava molt poca quantitat de menjar. I la veritat és que ha estat una nit molt pesada, molt incerta, i la veritat és que espero que almenys ens retornin els diners.

Tot plegat és perquè encara es manté la via única de 25 km de Ricla i Plasencia a l'Aragó, on ahir es va incendiar el tren, i que segons Avif encara no hi ha previsió que recuperi aviat. Això pel que fa a l'estació de Sants i la mobilitat, i pel que fa al trànsit. Clàudia Serra, bon dia.

Bon dia. Doncs pendents encara d'aquestes incidències, diverses incidències que estan fent més complicat el trànsit que ja és habitual a aquesta hora.

Una, l'AP-7, el papiol, en sentit nord, recordem-ho, hi ha un camió avariat que talla un carril, això provoca lentitud també a la B-23, el papiol, cap a l'allà amb l'AP-7. L'altre punt complicat és l'entrada i sortida de Barcelona pel Nus de la Trinitat, en aquest cas per un accident a la Ronda de Dalt. Com a conseqüència, tenim retencions a la C33 i C58, a Montcada, cap al nus de la Trinitat i també a la Ronda de Dalt,

des de Sarrià fins a Trinitat, en sentit Besòs.

Gràcies, Clàudia. Mentrestant, dic que el cap de setmana llarg, també del 12 d'octubre, es tanca amb un balanç de tres morts a les carreteres catalanes i tots tres eren motoristes.

Sí, l'últim accident mortal va ser ahir a Vimbodí, Pobleta, Conca de Barberà. La víctima era un home de 60 anys de nacionalitat alemanya que va sortir de la via. El director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel, admetia al Matí de Catalunya Ràdio. Que els neguiteja la xifra d'accidents de motoristes, i en contra del que es podria pensar, deia que el problema no són els joves, sinó els motoristes de més de 50 anys, per als quals reclama més formació.

La moto és un vehicle que hauríem de fer una reflexió general, tots plegats, bàsicament des de l'àmbit formatiu. Formar més el motorista a partir d'una edat en les habilitats i en els coneixements de circular amb aquest vehicle.

En tot cas, amb les víctimes d'aquest cap de setmana llarg, ja són 99 les persones que han mort aquest 2026 a les carreteres catalanes. D'altra banda, l'operació tornada de trànsit es va completar amb retencions a la C-16 al Berguedà, amb fins a 18 quilòmetres de cua entre Guardiola de Berguedà i Berga, i la C-17 al Ripollès, amb uns 14 quilòmetres de congestió entre Ribes de Freser i Ripoll.

Aquests són els principals temes del dia, de seguida repassem els bàsics del matí. El dia en que guanyes la Lliga de Bàsquet del barri, que quedes com el millor jugador del partit, que has fet l'últim triple i et feliciten la família, els amics, el rival. No pots estar més content. Jugues el triplex de la once i t'imagines que et toquen 150 euros? Aquest dia de l'UALDEU és un dia once. Amb les alegries que et dona el triplex de la once, converteix un dia de deu en un dia once. Once. Ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat.

Fer-se gran és adonar-te que el teu cos canvia.

És assumir responsabilitats. Fer-se gran és buscar nous reptes. És ser més lliure, és ser més tu. I és evolucionar com Ato, que des del 1970 ha ajudat els catalans i les catalanes a fer-se grans. Ato, la llet que ens ha fet grans.

Arriben els mini happy days. Del 12 al 18 d'aquest mes. Fins al 3 mes sincero en 10 nos pastanviaràs, que conduint no en gaudiràs. Mini Happy Days, Mini Happy Days. Més info a minipunes.

La vitamina C ajuda a disminuir el cansament i la fatiga. La proteïna contribueix al desenvolupament de la massa muscular. Nou Don Simón Pro.

Aquesta setmana, a Sóc i Saré, els nostres 20 concursants

Aquesta setmana, a Sóc i Saré, els nostres 20 concursants s'enfronten a un repte amb molts, molts llibres.

Es trobaran amb una sorpresa que no s'esperen gens i amb l'avantatge més potent de la història del programa.

Sóc i Saré, dimecres a la nit, a TV3 i a la plataforma Trescat. El Matí de Catalunya Radio. Bonpreu Esclat Energia. L'energia de Catalunya us ofereix el temps. Fem un cop d'ull ara al temps amb l'Ai Cordomí. Bon dia. Bon dia. Doncs mira, de moment tenim núvols a les comarques de Girona, de Barcelona, la Catalunya Central. Poden ser persistents amb algunes clarianes, però es poden mantenir pràcticament tot el dia i podrien aparèixer al litoral de Tarragona també. Amb algun ruixat molt puntual a la resta de Ponent i a l'Alt Pirineu, el temps serà assolellat amb unes temperatures que continuaran sent altes. Doncs aquesta és la previsió del temps. Gràcies, Eloi. Fins ara.

Estalvia en la teva factura de la llum amb Bonpreu Esclat Energia. Varietat de plans, energia verda i sense permanències. Contracta ara bons preus i, a més, et bonifiquem 60 euros a la teva guardiola. Informa-te'n a bonpreuesclat.cat barra energia.

Bonpreu i Esclat.

Aquí a l'estació de Sants hi ha dos trens que havien d'arribar ahir a quarts de 12 de la nit.

Saturat de cop, la gent ha començat a dir que hi havia fum al vagó de més enrere i al final ens han fet baixar.

Les quatre formacions del Front Ampli aposten perquè Ada Colau sigui la seva cap de llista el 29-N.

Nosotras aspiramos una lista única, que integra también a Podemos. No podemos decirlo más claro.

Estamos hablando de una ley de memoria democrática del año 22 que hizo que en el año 23 votaran personas y ahora a esas personas se les va a impedir votar.

Aquests són els sons del dia d'avui, 13 d'octubre del 2026. Repassarem ara els bàsics del dia amb la redacció del matí als serveis informatius de Catalunya Ràdio amb Pol Forada, Francesc Soler, Silvia Solanes, Lara Garcia i Marta Viara. Bon dia. Bon dia. Una novetat del matí. El cap de la policia local de Ripoll porta als tribunals el consistori de Silvio Riols.

Francesc Campallo fa nou mesos que espera que se li reconegui la plaça d'inspector que va guanyar en un concurs. Segons el diari El País, també ha presentat una queixa a la sindicat de greujos perquè considera que l'Ajuntament ha pres represàlies contra ell. L'enfrontament entre el cap de la policia local ripollesa i la líder d'Aliança Catalana es produeix just després de la polèmica per l'adjudicació a la filla d'Uriols per la via d'urgència d'una plaça dintarina a la policia local.

I encara dels tribunals, avui comença l'Audiència de Barcelona, el judici contra una vintena de persones acusades de robar en cases de Barcelona. En Alfonso.

Els acusats seleccionaven els pisos o cases on pretenien anar a robar. Preferien els blocs amb molts veïns per passar desapercebuts. Un cop triat l'objectiu, marcaven la porta i més tard tornaven per comprovar les rutines dels que hi vivien. Funcionaven de forma perfectament organitzada. Uns s'encarregaven de triar els habitatges, Altres estudiaven tècniques per obrir els panys i altres cometien els robatoris. La gran majoria dels membres vivien a una escola abandonada d'Horta Guinardó, a Barcelona, i des d'allà van cometre més d'una degena de robatoris en habitatges de Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa o Moncada i Reixac. El fiscal els demana penes d'entre 4 i 8 anys de presó. Ana Alfonso, Palmatí de Catalunya Ràdio.

I investiguen també la mort violenta d'un home al districte de Nou Barris, a Barcelona. La víctima tenia ferides d'arma blanca. Els serveis d'emergències van arribar al lloc dels fets després d'haver rebut l'avís. Cap a dos quarts de dues de la matinada van intentar reanimar l'home sense èxit. A hores d'ara, els Mossos d'Esquadra mantenen oberta la investigació per aclarir les circumstàncies de l'agressió i identificar els responsables. Tot això mentre avui el papa serà hospitalitzat per operar-lo d'un nòdulo al pulmó. Leo, 14 de 71 anys, va anunciar la intervenció diumenge des de la finestra del Palau Apostòlic després de l'Àngelus. El papa ha cancelat totes les seves audiències fins al 20 d'octubre. El 6 i 7 de novembre sí que té programat un viatge a l'Uruguay, l'Argentina i el Perú, que ara per ara té intenció de mantenir. I per cert, que l'operació del papa afegeix incertesa al calendari del relleu del cardenal Joan Josep Omella, com a arcabisbe de Barcelona. L'actual bisbe de Girona, Octavi Vilà, encapçala totes les travesses. I atenció amb això, perquè hi ha ciberatac a França contra diverses cadenes de supermercats. Els pirates informàtics van aconseguir entrar al sistema de control a distància dels sistemes de refrigeració i van activar un programa de desglàs.

Això va fer que les màquines passessin a estar a 40 graus i,

evidentment, va provocar que es fessin malbé els aliments que s'hi guardaven a dins. Les pèrdues calculen que podrien ser milionàries. Parlant també de França, els estudiants tornen avui a la càrrega amb una nova convocatòria de protestes. París, Isabel Galí. Nova jornada de vaga

i manifestacions d'estudiants de secundària, important perquè és l'última abans de les vacances i pot marcar el rumb de la protesta. El govern, a més, ha enviat ja uns 3.000 substituts a cobrir les baixes dels mestres. El recorregut de la gran manifestació de París ha canviat. Acabarà als invàlids, un espai menys donat al xoc entre manifestants i policia. Una violència que el president Macron ha situat, en tot cas, al costat dels estudiants.

En cap cas no puc tolerar ni justificar cap mena de violència. I el que hem vist, tant entre els estudiants de secundària com entre els que no ho són, però que aprofiten l'ocasió per cremar, destruir o exercir la violència, és inacceptable.

I també avui comença la campanya electoral a Israel. Els comissis seran el 27 d'octubre i seran els primers des dels

atacs de Hamas el 7 d'octubre de fa tres anys. Les enquestes preveuen un frec a frec entre

el bloc que formen Netanyahu i l'extrema dreta i el de l'oposició. I aquesta nit Donald Trump ha defensat la treva que ell mateix va anunciar el cap de setmana entre Ucrania i Rússia, tot i que apunta que Moscou no ho ha respectat. Bé, han acordat, saps per què?

Perquè han dit que has acordat, per això.

Vladimir Putin no ha volgut mai un alto al foc i tampoc l'acceptarà ara. El ministre d'Exterior rus, Sergei Lavrov, justifica que no aturaran els bombardejos per no donar aire a Zelensky.

L'objectiu és negociar per aconseguir un respir perquè Europa pugui dotar-los de noves armes per continuar la seva guerra terrorista contra el poble rus.

Amb l'acord per exportar dies al rus, Putin ha fet un favor a Trump en plena campanya electoral mentre presenta Zelensky com el culpable de la pujada mundial dels preus del combustible. Però el que realment persegueix el president rus és que Trump s'afarti del líder ucranès i li retiri del tot el suport militar. Des de Moscou, Cristina Solías, pel Matí de Catalunya Ràdio.

8 i 27, i parlem un dia més també dels efectes de les pluges de la setmana passada. El pont de Platja d'Aro, que passa per sobre del riu D'Aure, a l'Avinguda Sagaró, es farà de nou. La idea és començar les obres d'aquí un any. Laia Claret. L'aiguat de diumenge

passat va acabar provocant que el riu D'Aure es desbordés a prop de la desembocadura i no en desgaratges i baixos a la zona d'Aro Gran. El riu es va canalitzar amb Formigó ara fa 17 anys, però aquell projecte també preveia que s'havien de refer els dos ponts, que el creuen, i no es va quedar portant a terme. A principi de la setmana passada l'alcalde ho reclamava. La consellera de Territori, Sílvia Panay, que especifica que les obres començaran la tardor que ve.

I què s'hi farà? És un pont que no tindrà cap element, cap columna central, es recolzaran dos estreps laterals i, per tant, millorarà la resposta hidráulica davant possibles vingudes.

El Departament està redactant el projecte del segon pont. Des de Girona, Laia Claret, pel Matí de Catalunya Ràdio.

I és notícia d'aquesta matinada, el Fons Monetari Internacional augmenta la previsió de creixement de l'economia espanyola.

Per aquest any fins al 2,5%, quatre dècimes més que l'última estimació, un creixement que és més del doble del previst per la zona euro, que se situa en l'1,1%. Espanya es manté com la gran economia europea amb més bones perspectives. Pel que fa al conjunt de l'economia mundial,

l'FMI eleva una dècima en la previsió per aquest 2026. Tot i això avisa que la guerra a l'Orient Mitjà i l'encariment de l'energia pressionen l'economia.

Doncs justament per evitar aquestes pressions, el canseller alemany Frederik Mers ha anunciat una baixada general del preu de l'electricitat. Berlín, Jordi Regàs. Alemanya, després d'un cap de setmana en què la CDU ha analitzat els motius de les darreres derrotes electorals, el canseller ha anunciat una baixada del preu de la llum. Frederik Mers, president federal de la CDU. Rebaixarem l'imposta a l'electricitat per tothom al mínim permès a Europa. Com vostès saben, és una promesa que fins ara no havíem complert. Així no només volem provocar un alleugeriment per tothom, també volem recuperar la credibilitat que vam perdre perquè no vam prendre cap decisió l'any passat. A la República Federal, de fet, es paga el doble per cada kWh del que es paga a Catalunya. Amb el descompte anunciat a Alemanya, al cap de tot un any una família s'haurà estalviat uns 100 euros. Des de Berlín, Jordi Regàs, pel Matí de Catalunya Ràdio. I això mentre la Unió Europea s'ha compromès a importar un màxim de 350.000 cotxes híbrids xinesos a l'any, menys de la meitat dels que importa actualment.

És la concreció de l'acord comercial anunciat divendres entre Brussel·les i Pekín, pel qual s'han felicitat les dues parts. A més del pacte automobilístic, la Xina també es compromet a reduir els aranzels de l'oli d'oliva,

els gelats i el calçat.

I això coincideix amb el Saló de l'Automóvil de París, on es debata el futur del sector. Allà, Seat ha reconegut que pot desaparèixer com a marca, però no com a companyia per l'impuls del Cupra. Enviat especial a París, Jordi Canal. Segons el conseller delegat Marcus Haupt, Seat és una marca potent i continuen apostant per ella, però no hi ha plans per electrificar del tot cap model i és un escenari factible, diu, que desaparegui en funció de la regulació europea d'emissions i del mercat. El comportamiento del

cliente unido a la regulación va a ser un poco quien dicte realmente qué pasará en el futuro y cuándo.

Una altra cosa, diu, és la part industrial i l'empresa, que marxen bé amb l'empenta de l'altra marca, Cupra. Els bons resultats del Cupra Raval, el primer elèctric que es fabrica a Martorell, i ara amb una nova versió més esportiva presentada aquí a París, faran que la planta arribi a la capacitat màxima de producció l'any que ve. Des de París, Jordi Canal, pel Matí de Catalunya Ràdio. I encara alguna cosa més, l'Ajuntament de Roses assegura que en tres anys s'han reduït gairebé la meitat els espais del top manta al passeig del municipi. Maria Rovira.

Hi han incidit els controls exhaustius i ha estat determinant la possibilitat judicial d'intervenir en els domicilis utilitzats a vegades com a magatzems que han actuat d'efecte dissuasori, segons ens ha explicat el regidor de l'àrea de Seguretat Ciutadana de Roses, Josep Maria Martínez.

Les ordres judicials que ajuden molt aquestes persones ara sí que tenen por. Abans tenien el refugi de casa seva, no es podia entrar i en canvi ara veuen que en qualsevol moment els poden entrar a casa i. Això més els genera molta inestabilitat, fins al punt que pensem que pot ser disosori en que molts d'aquests manters no han vingut aquest estiu a Roses, la pressió que estem fent.

Aquest estiu s'han fet tres registres judicials a domicilis de manters que han servit per fer identificacions i alguna detenció. Des de Girona, Maria Rovira, pel Matí de Catalunya Rà.

I a Balaguer, la plataforma veïnal que reclama solucions per acabar amb la plaga de Coloms ha fet arribar queixes a la síndica de greuges de Catalunya i al mateix ajuntament. Júlia Beccar.

Els denunciants critiquen que l'Ajuntament no ha executat este any cap actuació material per reduir la població de Coloms, una plaga que fa temps que provoca molèsties i malestar a veïns i comerciants. Jaume Angerri és membre de la Comissió Ciutadana.

I resulta que l'Ajuntament es despista, o el que sigui, el 2026, i no fot res, en qui li podem dir dongui-li un clatellot? Doncs a la sindicatura de Greuges.

I una altra novetat del dia.

És una nova col·laboració de Rosalia. L'ha fet amb els irlandesos

Fontaines DC, es diu Where Is Gone, i és un dels nous temes que sonaran al nou disc que publiquen divendres. La banda actuarà a Barcelona el 24 d'octubre i repetirà el juny el Primavera Sound.

I també de les últimes hores, Joan Manuel Serrat ha fet un homenatge a Tete Montoliu.

Ho va fer ahir a la nit amb una actuació sorpresa al Parc Güell durant el tribut a Tete Montoliu i Bebo Valdés al Festival de Jazz de Barcelona. El concert va reunir 1.800 persones i Serrat va entregar a títol pòstum la medalla d'or del festival a Tete Montoliu, un reconeixement que en aquest cas va recollir la seva filla.

I si sou fans d'Estopa, atents perquè avui tindreu notícies dels germans Muñoz.

Avui sabrem que han estat amagant durant aquests últims dos mesos. A finals de setembre van començar una campanya viral a les xarxes alimentant tot de teories i en els últims dies han aparegut cartells amb una enorme estopa per ciutats com Barcelona, Madrid, Sevilla i València. A les xarxes ja parlen de nou disc i d'una possible gira per grans estadis. I avui teniu una altra

oportunitat per veure Pere Arquilloe en la pell de Vicente Andrés Estallés. Una amable, una trista, una petita pàtria.

Arquilloe dirigeix i protagonitza una nova temporada del muntatge coral romput a la Heartbreak Hotel de Barcelona. Es podrà veure fins el dia 25 d'octubre a la sala del barri de Sants Badal de la ciutat.

I pel que fa al trànsit, Clàudia Serra, quina és la situació de les carreteres?

Doncs matí complicat per aquestes incidències.

A banda de les retencions habituals, recordem que l'AP-7 al Papiol, en sentit nord, segueixen les retencions ara ja des de Martorell, en aquest cas per un camió avariat que talla un carril. De retruc hi ha l'antitud

també a la B23, des de Molins de Rei cap a l'enllaç amb l'AP-7. I els altres punts complicats són, sobretot, les entrades i sortides de Barcelona pel nus de la Trinitat i les dues rondes amb trams, amb congestió, amb tots dos sentits de la marxa.

Aquesta és l'actualitat d'aquest dimarts 13 de doctora. De seguida ampliem els esports, però abans l'actualitat ens deixa tres preguntes. Primera. Que els passos de Rufián i Colau per aglutinar l'esquerra generin divisió forma part del procés de refer un projecte o demostra que hi ha lideratges que en comptes de sumar divideixen? Segona. Si Llarena amnistia Puigdemont de manera definitiva la setmana vinent, l'expresident encara voldrà esperar-se un mes a tornar per garantir un retorn institucional i fora de la campanya electoral? Quan s'exigia a Renfe que l'alta velocitat i Rodalies oferissin la mateixa fiabilitat del servei, van entendre que el que calia era fer empitjorar l'alta velocitat?

El 45% de les persones no li agrada ser el centre d'atenció. Però que ens atenguin quan vulguem i on vulguem, ens agrada al 100%. Per això a CaixaBank tenim més de 25.000 gestos per ajudar-te a les nostres oficines. El telèfon d'atenció 24 hores o mitjançant l'app. Perquè si a tu t'importa, a nosaltres també. CaixaBank. Tu i jo. Nosaltres.

Es feia dir el caçador de pervertits. Jo els exposo. Parava trampes a la gent, ho gravava i ho penjava a la xarxa.

Si Nasser creia que eres culpable, ja n'hi havia prou.

Una setmana després de sortir al canal, una d'aquestes persones es va suïcidar. No va enxampar un depredador, va matar una persona. Nits sense ficció. Un justicier a les xarxes socials. Aquesta nit a TV3 i a la plataforma 3CAT. Vida Catalunya Radio. 8 i 36.

En esports, el Barça torna a les Champions a les 9 al camp del Galatasaray. És un escenari molt complicat, hi ha molt ambient al camp del Galatasaray, amb les baixes de Rafinha, de Jong, Christensen i Bardats, i el Fran al Barça. Enfront d'aquest partit, Flick reconeix que superar l'ambient advers en què es trobarà el Barça és el repte, el gran repte del partit. Hem d'estar preparats, no és un partit fàcil per nosaltres. És un privilegi estar on som ara mateix, però també sabem que en el futbol les coses poden canviar molt ràpid. Vull que l'equip, en aquest ambient, demostri que està preparat. A les 8, una hora abans, a la TTT de Catalunya Ràdio, també a la Champions avui, partits destacats, l'Atlètic de Madrid que rep el Manchester United, Villarreal-Napoles, Arsenal-Illa, a segona divisió, el Girona empata una Tenerife, gol d'Esprilla, el Gironins, quarts, a tres punts del líder, a primera, un últim resultat, llavant 3, Sevilla 3.

Just about a mile off the 109 There's a little church sitting back in

the pines Inava polèmica amb Vinicius per haver empantat un treballador de la Lliga. Una més. Unes imatges del partit de Vinicius contra el Villarreal delaten com el jugador del Madrid va empantar quan es dirigia als vestidors el director de partits de la Lliga. Es trobava al costat d'un monitor del bar al Bernabéu. L'acte no va reflectir aquesta agressió de Vinicius, però el comitè de competició pot entrar, si vol, d'ofici en aquest cas.

Can I get a witness? Can I get a witness?

I el Barça rep el Maccabi del Tel Aviv per l'Eurolliga de bàsquet. Va guanyar el València de la Lliga, ara arriba aquest compromís europeu. Transmissió a l'antena digital de Catalunya, Ràdio Quarts de Nou. També Joan Manresa a l'Eurocup, a la pista del Baxe-Xaher d'Istanbul, a partir de les 6. A la FIBA Eurocup, Ostende-Girona, Quarts de Nou. A Espanya, que ha debutat en victòria 3-2 contra Itàlia, el Mundial Masculí d'Hockey Patins, a 3 quarts d'11 de la mitja contra Portugal. El Sabadell, nou campió de la Supercopa Femenina de Batarpolo. 15-5 davant el Sant Andreu i a la Lliga Europea d'en Vol, Aguas Santas de Portugal, en vol granollers a partir de tres quarts de nou.

El Matí de Catalunya Ràdio. Ricard Tostrell.

Vinga tots, capó amunt, aguantem una mica, clau anglesa, un, dos, aguantem, agafem bogies, així m'agrada, molt bé.

Posar-se en forma sempre té recompensa. Fes el manteniment anual del teu vehicle Citroën Service amb lubricants Total Energies

i entren a sorteig de premis increïbles. Condiciones a Citroën Ponés. Octubre, 50.000.

Noviembre, 50.000. Diciembre, 50.000.

Ara, Premi Extraordinari d'Eurodreams. 50.000 euros al mes durant 30 anys.

Loterías et recorda que juguis amb responsabilitat i només si ets major d'edat.

Sabies que Clio ha estat la musa de la història des del principi dels temps? Avui Renault n'escriu un nou capítol amb la seva motorització GLP-ECG, Full Hybrid E-Tech i gasolina.

Descobreix-lo a la xarxa Renault de Catalunya. Molt honorable! Prou!

Salteu-vos el meu càrrec i parleu directament amb l'administrador.

Parla amb l'administrador de la teva comunitat de veïns per fer una instal·lació d'autoconsum. Ningú en sap més que ell. Per fi hi ha un altre llum. Factor Energia. Empresa col·laboradora amb l'esdeveniment Barcelona Question Challenge.

Recordes el teu primer corse? O el corse del teu amic Pep amb el que sortíeu al Finle? Avui, l'Opel Corsa segueix més viu que mai, amb tota l'enginyeria alemanya d'Opel. I aquest mes, amb una oferta a la que només podràs dir yes. Opel Corsa, una icona que continua conquerint generacions. Més a Opel.es.

Descobreix-lo a la xarxa Renault de Catalunya.

El Matí de Catalunya Ràdio. Ricard Ostrell.

Falten tres minuts per tres quarts de nou començar l'agora al matí de Catalunya Ràdio. Avui amb Marta Rosique, periodista del Jornal.cat, amb Anna Grau, periodista, amb Vincenç Anxis, periodista, i amb Claudi Pérez, que és corresponsal d'Internacional del País. I de què ha parlat abans d'entrar a l'agora? Doncs un dels noms del dia. Estàvem parlant ara de Gabriel Rufián i d'aquest paper que jugarà a la campanya del 29 de novembre. De moment sabem que serà candidat a Esquerra, però que també vol fer campanya per Madrid.

Interessants les reflexions que tenen avui els nostres agoristes. De tota saída les escoltarem. L'escoltarem aquí al matí de Catalunya Ràdio. Però abans volia parlar amb el Claudi. Claudi, això que està passant a França amb aquests ciberatacs als supermercats, no sé si ho estàs seguint amb interès i amb preocupació, també. Segueixo tot el que passa a França perquè crec que França és com la caixa negra de la democràcia europea. El que passi a França dependrà quin perfil adopta la Unió Europea a partir del maig. Les eleccions són a l'abril i al maig. I les enquestes són bastant brutals en aquests moments, o sigui que sí que la segueixo molt de prop, la veritat. I això doncs és igual d'inquietant que la part de les manifestacions de la setmana passada. Jo vaig ser Gordeus aquests dies i. I la pressió al carrer és absolutament espectacular en aquests moments, espectacular. A més, crec que no és només una cosa de França. Hi ha manis al carrer, a Itàlia, a Bèlgica, a Òstria, n'hi ha hagut a Catalunya moltes, per cert. La vivenda a Espanya està relacionada amb els joves, igual que aquestes manifestacions al carrer a França i a aquests altres països. Hi ha alguna cosa que s'està coent, no? Hi ha un canari en la mina, eh? Que s'està veient a França, ja veurem per on surt la cosa, però és molt interessant. És interessant, i a més estan emergint nous lideratges també, en el cas de França, com l'alcalde de Sant Denís, per exemple, que s'ha volgut connectar també amb una part més jove, que és interessant, perquè fins ara també l'esquerra semblava que no acabava de connectar amb la part jove, Melanchon ha connectat

molt amb la part jove, no? Jo crec que l'extrema esquerra ha connectat claríssimament, i si veus les enquestes,

la joventut francesa està claríssimament amb Melanchon, que té alguns missatges que són preocupants, té algunes altres coses que són interessants, i que és un personatge. Molt peculiar. Vaig a posar un eufemisme aquí. És un personatge molt peculiar. Surten altres lideratges, també s'està veient com el Partit Socialista, que està desaparegut completament des que Macron els va fer a l'Araquiri, treuen ara un candidat interessant, Andreu Luxman, però ja dic que. Que Melanchon té les de guanyar, sobretot entre el jovent i també a l'esquerra. Melanchon està molt a dalt de les enquestes i a veure si arriba la segona volta, si ho jugarà amb el líder del centre-dreta. Marta?

Sí, què dius respecte als supermercats? No, al moviment popular que hi ha a França. No, jo crec que algun de seguida prop, és a dir, al final és el que deia ara en Claudi, hi ha una replicabilitat sempre del que passa a l'estat francès, només cal veure també tot el que hi va haver

al moviment amb les armilles grogues, això després es replicava i també cal veure tot el que. La mobilització que també hi ha hagut primer amb els pagesos a l'estat francès i després també com s'ha anat replicant aquí per tant en general també amb el moviment juvenil jo crec que uns aprenen dels altres i crec que el moviment que està fent Mélenchon que des de fa temps d'unir l'esquerra francesa d'alguna manera els moviments que es fan a l'estat espanyol també d'unir l'esquerra també veuen d'aquí Anna?

A veure, jo m'ha agradat molt aquesta expressió en Claudi de que França és la caixa negra. No he sentit bé si de la democràcia o de la socialdemocràcia europea, però en tots dos casos és una expressió afortunada. Home, jo crec que aquí vivim un. Un xoc entre el principi de realitat i el principi de l'ideal. És normal que l'esquerra francesa es mobilitzi, que el jovent es mobilitzi, per uns drets que es consideren adquirits, però resulta que l'estat francès va per davant fins i tot de l'estat espanyol en el tema de la fallida econòmica. Fa temps que saben que les pensions no les podran pagar, l'administració francesa està encara molt més sobremensionada que la nostra. I clar, cada cop que intenten, diguem-ne, tirar enrere en tema de drets socials, o com en diguis, l'esquerra surt al carrer, llavors els que manen, diguem-ne, s'espanten, i petada endavant i deute, no? I clar, el problema és que això no és entrar en el fons de la solució, no és buscar solucions, és ajornar el problema. I jo crec que la mobilització està bé, però també si no té objectiu real. Per exemple, aquí a Espanya ara, dos dies abans de les eleccions, s'anunciarà una pujada a les pensions que d'una banda també divideix el cor, perquè els pensionistes òbviament tenen dret. Que s'actualitzi l'apuntació en funció de l'IPC. El problema és que ningú més se li actualitza el sou ni res en funció de l'IPC perquè no pot ser. Llavors, clar, sobre aquesta actualització serà, com sempre, un titular, un anunci que dependrà o que el govern realment faci un real decret in extremis i ho aprovi, o cotxotí el següent govern, amb el qual ja veurem què passa. Llavors, clar, jo penso que, per una banda, la gent té unes aspiracions socials molt elevades i després la realitat és la que és i dona de si el que dona.

Bé, el que està en joc a França des de fa no poc, sinó des de fa bastants anys, cada vegada més, i és lògic, per totes les dinàmiques econòmiques, i el que està en joc també a Europa és l'estat del benestar. I això vol dir que, i l'estat del benestar no pinta bé, Ni a Europa, a l'Europa occidental que hem conegut sempre, ni a Espanya, ni a Catalunya i tampoc a França. I segurament a França és el lloc que menys es pot garantir aquest estat perquè segurament és l'estat més socialista de tot Europa on la intervenció pública té més pes i on tot això pot fallar més perquè sempre es vol mantenir. Per dir-ho així, la idea que això es pot aguantar. I des del carrera, a més a més, sempre, sempre, s'exigeix amb moltíssima força que es mantinga o que millore. Què li passa a la joventut? A la joventut a França i a qualsevol punt d'Europa els passa que això ho veuen, ho intueixen i es pregunten amb inquietud quin futur tenen si els pisos pugen, si els salaris baixen,

si les prestacions comencen a trontollar, etcètera, etcètera, etcètera. I aleshores la joventut pot fer dues coses, o es de cantar per l'extrema dreta, bueno, tres, o és de cantar per l'extrema dreta, o és de cantar per l'extrema

esquerra, o passa de tot i canvia de país, o jo què sé, o es queda en una actitud. I bé, i el que està passant a França en aquests moments

és que es torna de cantar com històricament ha fet per l'extrema esquerra. Però clar, repetir la jugada fins a algun dia que ja no es puga repetir o fins a algun dia que França peta i es decante per l'extrema dreta tot, tot l'estat o una gran part de l'electorat. I sempre vivim amb aquesta

història en França. Dir, bueno, quan passarà, quan passarà? Aquesta vegada sí que hi ha uns condicionants diferents, no? I que fa que sigui molt més polaritzat el vot. Per tant, no és extrema esquerra o extrema dreta, com apuntava també també el Claudi, nivell més social, no només els joves. Ho veurem, és el mes d'abril, el mes d'abril hi ha eleccions i per tant ho sabrem. Sí, el que passa és que jo mirant les propostes que fa Vox, jo no sé si la joventut

que està acostumada a demanar-ho tot i que ho voldria tot i que l'han fet com l'han fet entre tots, ara estarà, per exemple, d'acord que es privatitzen mitges pensions de jubilació.

És a dir, de vegades a mi. Ara parlarem, ara parlarem. Molt bé, ara parlarem, però de vegades em sorprèn l'extrema dreta, perquè si el que vol és la joventut, i comença a dir-los que les coses van malament, la joventut dirà, no, no, no, nosaltres volem que vagi bé algú que diga que aniran bé, punt. Ja, però si després no van bé. Ja, ja, ja, bueno, doncs després no va bé, canviem una altra volta el que hi ha al davant.

És que això ho tornarem a fer, ho tornarem a fer, ho tornarem a desfer.

Ha fet una de les qüestions diferenciades de Melenchon, que jo fa temps que li segueixo, diguem-ne, quin és el seu discurs, és que ell parla de forma desacomplexada des de

l'esquerra i no parla només de combatre l'extrema dreta, sinó que aporta propostes pròpies i crec que això també és important.

De seguida parlarem, com dèiem, de les pensions, però abans, aquest matí, coneixíem la notícia, avançàvem, de fet, en aquest programa, una notícia que pot marcar també bona part de la cursa electoral del 29 de novembre, i és que Pablo Llarena, jutge del Suprem, encarregat de la causa de l'1 d'octubre del 2017, pareu aplicar l'amnistia Carles Puigdemont com a molt tard a principis de la setmana vinent, dèiem. Tània.

Sí, què tal, bon dia. Doncs és el que tenim previst que faci el jutge Llarena. A fons pròximes al seu entorn el que confirmen és que s'aplicarà ja aquesta amnistia tant a Puigdemont com a Puig i a Comín. Aquest divendres, recordem-ho, acaba el termini que el jutge els va donar les parts per dir-hi la seva després de la sentència del Constitucional. Recordareu, al principi, a més, que valava l'amnistia. Entre divendres i dimarts que ve, el jutge instructor preveu ja aplicar-los l'amnistia i enviar el cas a la sala penal, és a dir, a Marxena i a la resta de magistrats, que són els que han de signar l'arxiu definitiu, un pas que serà, per tant, qüestió de dies. Estem davant dels darrers compassos abans que aquesta causa, nou anys més tard, quedi en un calaix i puguin tornar amb totes les garanties. Recordar que, paral·lelament, la sala penal també preveu aplicar l'amnistia als ja condenats, als exconsellers Junqueras, Romeva, Turull i Bassa, I ho farà abans del 26 de novembre. Per què? Doncs perquè acaba el termini per presentar candidatures, i ens diuen Fons del Suprem, que volen garantir que, si ho volen, tinguin el dret a presentar-se

a les eleccions. Saludem l'advocat de Carles Puigdemont a aquesta hora, Gonzalo Boyer. Bon dia i gràcies per acompanyar-nos. Bon dia. ¿Creu que vostè que canvia alguna cosa, aquesta notícia, de cara al possible retorn de Carles Puigdemont? Es decir, lo que tiene que hacer el juez Llarena es simplemente decretar la conclusión del sumario. Y elevar a la sala todo el procedimiento y será la sala, una vez que se designe la composición, la que tome una decisión al respecto. És a dir, calculem que dilluns dimarts ho eleva la sala penal i aleshores quant de temps pot trigar que la sala penal signi definitivament l'amnistia? Bueno, eso será cuando a ellos les corresponda. Nosotros tenemos que contestar a un escrito del juez Llarena respecto

a la aplicabilidad de la sentencia del Constitucional y tenemos que hacerlo este jueves,

hasta este jueves, y yo imagino que la próxima semana el juez Llarena tomará una decisión y de ahí irá a la sala, que tardará una o dos o tres semanas en resolverlo. Si tot plegat a mitjans d'octubre resolgués, Carles Puigdemont, per això, ho dic perquè els últims dies s'ha publicat que gent de l'entorn de Carles Puigdemont li ha recomanat esperar després del 29 de novembre. Saps vostè si el calendari va per aquí? Si s'esperaria igualment? Si estem pendents de l'amnistia o no té res a veure amb les eleccions? El presidente dijo claramente el otro día en una comparecencia oficial que él había marcado el exilio en una decisión de país y no de partido y que iba a regresar dentro del marco de una decisión de país y no de partido. Por lo tanto, eso. Lo que él está diciendo, y yo creo que todos los periodistas presentes ahí lo están viendo, es que no va a regresar en el medio de la campaña electoral, que es lo que querría el Partido Socialista. Per tant, s'esperarà que acabin les eleccions. Entiendo que sí. Entiendo que sí. Ahora, el regreso del president lo va a decidir el president. ¿Sabe usted, per això, quan ho comunicarà, quan ho explicarà? Sí, claro. Sí, claro. ¿Cuándo? No, bueno, eso es lo que no le puedo decir. Algo me tengo que guardar en secreto. Pero eso no se lo puedo decir, pero el presidente tiene las ideas muy claras,

tiene un plan de retorno y a partir de ahí lo pondrá en marcha. No ens pot explicar el detall, però per entendre, hi haurà l'aplicació definitiva de l'amnistia i entenc que després és quan es produiria una compareixença per explicar en detall com serà el pla o encara no? Així va a ser. Així serà. Just després de l'aplicació de l'amnistia. Bueno, no sé qué día, pero será después. De momento, nosotros todo lo que tenemos son especulaciones de cuándo el juez Llarena hará una cosa, cuándo la sala hará otra, y estamos presumiendo que todo vaya así, pero tenemos, por ejemplo, a los últimos de Filipinas que siguen combatiendo cada decisión del juez Llarena. Quan tot plegat acabi, senyor Boye, no sé si es planteja o no, ¿hi ha alguna manera també de denunciar l'actitud dels tribunals espanyols durant aquests tres anys? Bueno, yo creo que nosotros ya lo hemos hecho respecto al Tribunal de Cuentas, por ejemplo, ante la Comisión Europea y ante el Tribunal de Justicia de la Unión Europea, porque entendemos que es una clara inaplicación. Es decir, el Tribunal de Cuentas es específicamente el órgano que ha preguntado al Tejú, le ha salido mal la pregunta y ahora sigue sin aplicar la amnistía. Esta señora está en rebeldía respecto al TFUE y entendemos que está entrando en rebeldía también respecto al Tribunal Constitucional. O sea, esta señora está evidentemente en una situación que yo no se la aconsejo a ella como abogada.

Si el 29 de novembre sortís a un govern de Partit Popular i Vox, ¿vostè tem que jurídicament, no sé si hi ha la possibilitat, igual vostè em diu això no és possible, però que es puguin fer marxa enrere en algun terme pel que fa a l'aplicació de l'amnistia?

No, mire, la amnistía es una ley de carácter penal, ley orgánica, que despliega sus efectos

durante su vigencia. Y en realidad se agota la propia ley con su aplicación. A partir de ahí, incluso derogándola, eso no tendría ningún efecto hacia atrás. Eso no es más que populismo por parte de Vox que ha estado anunciando que la van a derogar, que esto, que lo otro, pero es que no tendría ningún efecto. Eso es solo para burros. I per cert, deixi'm que li pregunti un tema que no és directament seu i potser no en té detalls, però avui el president Salvador Illa és a Brussel·les, no consta l'agenda cap trobada amb el president Puigdemont. Vostè per això li consta que podria ser que es trobessin? El quiénes? El president Salvador Illa i el president Puigdemont. No, yo de la agenda del presidente no hablo nada. Eso hay que preguntárselo a su oficina. Molt bé. Senyor Gonzalo Boia, advocat, gràcies per acompanyar-nos. Gracias a ustedes. Doncs ho hem de saber amb més claritat que mai, Vicent, que Puigdemont tornarà després de les eleccions. Bueno, jo soc el primer sorpresa i contra tot el que havia anat pensant jo, perquè igual que la senyora Enriqueta Chicano, que és la presidenta del Tribunal de Comptes, ha declarat en rebel·lia, per el caràcter i per les traces i per tal com són els dos magistrats, el d'instrucció i el de la sala segona del Suprem, que porten la qüestió, pensava que s'inventarien, anem pescarien alguna.

I això vol dir que són menys bèsties del que sembla. És a dir, que quan han vist que tot ho tenen en contra, no han continuat prevaricant, que és el que han estat fent fins ara. El que passa és que no es podia demostrar. Perquè com que no hi quedaven totes aquestes encara decisions i sentències tant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea com del Tribunal Constitucional, doncs deies, bueno, ells van buscant arguments, raons. La qüestió és que no volem aplicar allò que ha dit el legislatiu ni allò que ha demanat l'executiu ni allò que ha demanat tot Cristo en perdó i anem a la nostra. I ara finalment, finalment, Tan Yarena com Marchena, doncs sembla que ho han acceptat. Cosa que torna a dir-ho, em sorprèn con aquest tipus de personatges que són. I ja veurem què li passa a la presidenta del Tribunal de Contes, perquè potser no li passa res, però ells dos sembla que ja han pres la decisió. Què passarà a partir d'aquest moment? Home, està clar, per molt que vostè vulgui forçar el seu entorn, però el president Carles Forçaro és en el bon sentit, en el sentit d'explicar què faran. El president Puigdemont té els seus temps i té la seva estratègia.

Jo no acabo d'entendre, clar, entenc molt bé allò que no farem electoralisme, sinó que el que farem serà estratègia política com de humana, però vaja, és possible que a Junts serà l'hi convinga que abans de la campanya Carles Puigdemont pugui tornar, perquè el que diuen les enquestes de Junts no és exactament brillant. Però en tot cas, tots sabem també que Carles Puigdemont té la seva manera de fer les coses, I quan ens ho vulgui explicar, vostè pot forçar-ho, a veure si ho aconseguim abans. No, però sí que està clar. Jo crec que avui s'ha dit clarament, que s'havia intuït, i hi havia molt entorn que ho deia, però avui clarament queda clar que tornarà després de les eleccions. Sí, ho van repetint, però després hi ha les enquestes, també. I després hi ha la sensació que puga tindre el seu partit, que és el seu partit, i la sensació que puga tindre el seu partit de que no van bé i que necessiten un revulsiu. I llavors, on avui dic.