El matí, de 8 a 9 h (Els bàsics) - 16/10/2026

Senyores i senyors, bon dia. Són les 8.

Hi ha qüestions que tornen cada vegada que s'acosten unes eleccions, com, per exemple, el tema de les pensions. Parlem d'un assumpte que afecta a més de 10 milions de persones, de gent que ha treballat tota la vida i que necessita saber si podrà mantenir el poder adquisitiu. Aquesta setmana hem vist com el debat sobre les pensions s'ha convertit en un problema electoral per al Partit Popular. Primer, la porta del partit posava el sistema en qüestió. Ester Muñoz.

El sistema como está en estos momentos va a colapsar. Hay gente trabajando que no cubre la gente que está cobrando pensión. Després va ser el responsable

econòmic dels populars, Juan Bravo, que afirmava que el sistema es robust, però amb condicionals. Sí, pero ¿cuál es el problema? No va a petar. Si tenemos la economía adecuada, ¿eh? Tenemos que tener la economía adecuada. Cuidado con que si seguimos acumulando 600.000 millones de deuda. I aquestes declaracions van fer reaccionar també a un dels portaveus de la dreta mediàtica, que és el director d'Hockey Diario, Eduardo Inda. Ell donava aquest consell a Horizonte al programa d'Iker Jiménez A4. Que se callen con las presiones del PP, que hablen el día 30 de noviembre, el 1 de diciembre, el 10 de enero, cuando ya estén formando gobierno, pero antes, por favor, que estén callados. Que callin fins després de les eleccions. Aquesta és la recomanació que feia. I la pregunta és per què. Per què un partit hauria d'amagar un debat sobre les pensions? Un debat que afecta 10 milions de persones. S'ha de silenciar? Les pensions no és una qüestió menor. No és un debat tècnic, com ha dit el Partit Popular. Que es pugui jornar perquè pot incomodar electoralment. No, no. És una de les principals garanties de l'estat del benestar. I aquesta polèmica ha obligat el líder del Partit Popular, Alberto Lefejo, a sortir ja a garantir que, si governa, tranquils, que les pensions es revaloritzaran d'acord amb l'IPC.

Les pensions són innegociables i ja, s'acabó. S'actualitzaran les pensions conforme l'IPC, sense dubte.

Molt bé. Però una promesa electoral també ha de passar per la prova dels antecedents. Feijó ja va assegurar durant la campanya del 2023 que el Partit Popular sempre havia revaloritzat les pensions d'acord amb l'IPC. I aleshores va arribar una pregunta que va obligar a contrastar les paraules amb les dades.

Nuestro partido nunca dejó de revalorizar las pensiones conforme al IPC. El único partido que congeló las pensiones fue el Partido Socialista Obrero Español. Por cierto, el señor Sánchez era diputado en la Cámara. Por tanto, siempre lo hemos hecho. Yo, en el Senado.

No es correcto, señor Feijó. Es absolutamente correcto. No lo hicieron ni en 2012, ni en 2013, ni en el año 2016.

Yo no sé de dónde saca usted eso. Doncs de les dades. Aquell intercanvi va posar sobre la taula un fet concret, que durant els governs de Mariano Rajoy les pujades de les pensions van quedar per sota de la inflació en diversos anys. Ara, Feijó diu que promet que les actualitzarà, segons l'IPC, mentre que els seus portaveus qüestionen el model. És legítim que un partit pugui canviar de posició. És legítim que assumeixi compromisos nous, però clar, aquí hi ha una cosa que és la credibilitat. La credibilitat d'una promesa que també depèn de la capacitat d'explicar què es farà i com es farà. I amb qui. Perquè si el soci del Partit Popular per governar és Vox, Vox ja ho té clar. Doncs aquest és el panorama. I aquí és on la política hauria de començar a parlar clar. I és on el periodisme, per cert, hauria d'exigir i no demanar silenci. Que se callen con las presiones del PP, que hablen el día 30 de noviembre. És evident que hi ha moltes coses en joc en aquestes eleccions, però també hem de saber que els líders passaran. Les pensions, en canvi, continuaran sent una qüestió de vida quotidiana i un dels debats decisius per al futur. Aquest és un dels punts centrals d'aquesta campanya. Ara passen 4 minuts de les 8 del matí.

I quines són les 5 coses que cal saber del dia d'avui? Francesc Soler, bon dia. Bon dia, Ricard. La primera. En plena precampanya del PP coincideix amb el PSOE que governi qui governi després de la 29a. L'augment de les pensions d'acord amb l'IPC està garantit. Això després que la portaveu dels populars digués literalment que el sistema actual petarà i Alberto Núñez Feijó hagi hagut de sortir a esveir dubtes conscient de la força electoral de 9 milions i mig de pensionistes. La segona. A poques hores perquè s'esgoti el termini per registrar les coalicions que es presentaran a les eleccions del 29-N, es dona pràcticament per impossible que Frontampli aconsegueixi una candidatura unitària. Per tant, si res no canvia, a Catalunya d'una banda hi haurà la papereta d'Arquipodem i de l'altra, la del Frontampli. La tercera. La quarta. La jutja que investiga la mort d'Helena Jovany ha citat avui les parts a una audiència prèvia abans de decidir si enviar el cas a judici. L'únic investigat contra qui s'ha presentat un escrit d'acusació és Santi Lailésia, per qui la Fiscalia i la família de la jove demanen 26 anys de presó. La cinquena? L'escriptora xilena Supervendas Isabel Allende guanya el Premi Planeta dotat amb un milió d'euros amb la novela La última hora antes de l'alba, una seqüela de La casa de los espíritus. El valencià Sergio Hernández ha quedat finalista amb L'enyoranza. I si parlem de literatura, el matí us pot avançar? Avui que la productora de Pedro Almodóvar i Club Editor ja estan en converses després de l'interès del director de portar la novela Peixos d'Eva Baltasar als cinemes. I els esports, Robert Prat? Hansi Flick anunciarà avui si recupera Rafinha i De Jong pel partit al Camp del Betis de demà, mentre que el Barça rep l'Olimpiakos grec al Palau a l'Eurolliga de bàsquet a dos quarts de nou amb transmissió a la web i l'app de Catalunya Ràdio i el Trescat. Tot això mentre mirem aquest cap de setmana cap a la pluja que pot caure. Pluja abundant i temperatures 100% ja de tardor. Eloi Cordomí, bon dia. Bon dia. Sí, la pluja es formarà a partir de dissabte al migdia al Pirineu i a les comarques de Girona. Durant la tarda-vespre arribarà a les de Barcelona. I la nit de dissabte-diumenge, potser diumenge al matí, no descartem alguna aigua molt puntual al litoral entre Barcelona-Tarragona i el delta de l'Ebre. Diumenge la precipitació serà més irregular, però pot arribar a qualsevol punt de Catalunya i en tot el cap de setmana la temperatura baixarà 10 graus o més a la majoria de comarques. Seguim amb cuja gestió també els punts habituals a aquesta hora a l'àrea de Barcelona. Clòvia Serra.

Sí, seguim amb aquestes retencions d'hora punta, les principals vies d'accés a Barcelona, algunes aturades també

en punts com la C58, a Montcada, la B20, Santa Coloma, cap al Nus de la Trinitat,

també la B23, esplugues d'entrada cap a la Diagonal i a les Rondes. I atenció també de sortida de Barcelona, perquè hi ha aturades a la C58, de Montcada cap a Ripollet,

en aquest punt precaució, perquè la sortida 4 es troba tallada degut a un vehicle variat.

Què passa quan un jugador i un venedor de l'ONCE es troben? Doncs que un assumia amb el pot de l'Eurojackpot. L'altre té il·lusió per tota la setmana amb el cuponazo. I el venedor té una feina adaptada a la seva capacitat. Tot això només a jugar a les loteries de l'ONCE? Tot això i més, perquè cada vegada que jugues a l'ONCE, fas que les persones amb discapacitat tinguin més oportunitats. Que bé! Quan et trobes amb un venedor de l'ONCE, sempre et passen coses bones. Així doncs, juguis el que juguis, ben jugat.

ONCE. Juga responsablement i només si ets major d'edat.

La vitamina C ajuda a disminuir el cansament i la fatiga. La proteïna contribueix al desenvolupament de la massa muscular.

Avui és divendres i també és el dia decisiu per saber si és viable una candidatura unitària dels partits a l'esquerra del PSOE. De moment, la resposta és que no. Dit això, els partits que vulguin anar en coalició a les eleccions generals del 29 de novembre encara tenen fins a mitjanit per comunicar-ho i registrar-se. En un moment com aquest,

que no siguem capaços de seure en una taula i posar-nos d'acord perquè hi hagi una candidatura única antifeixista, a mi em sembla impossible d'explicar-li a la ciutadania. Animo a Gabriel Rufián a seguir-ho intentant amb el seu partit.

Això ho deia ahir al matí de Catalunya Ràdio Ada Colau, que encarcelarà al Front Ampli la candidatura que plega sumar Esquerra Unida, Més Madrid i Els Comuns. Ara per ara sembla gairebé impossible aquesta unió amb Podem, que ha arribat a un acord per ser amb Esquerra a Catalunya. La novetat de les últimes hores és que Podem ha proposat a Esquerra Unida pactes en aquelles comunitats on la resta de partits del Front Ampli tenen una presència. Molt escarencida o directament nula. A Canàries hi ha acord de tots els grups d'esquerres. Frontampli també ha aconseguit pacte a l'Aragó amb la Junta i a les Balears també amb més Mallorca. I el País Valencià encara s'està negociant. Anem cap a Madrid. Tania Tapia, bon dia.

Bon dia. No hi haurà llista unitària a tot l'estat com el 2023 i ara cadascun dels dos bandos, Podem i Frontampli, va tancant els seus acords a diferents territoris. Es dona pràcticament per fet que a Catalunya i a Madrid hi haurà dues paperetes. La crida de Podem-Esquerra Unida ha fructificat de moment només a Canàries i paral·lelament Front Ampli, on està integrat Esquerra Unida, ha tancat acords a Balears, en Baramés, i a l'Aragó, com deies, amb la Junta. Per tant, sense Podem. Al País Valencià encara falta encaixar peces. Esquerra Unida no anirà amb compromís i falta veure què decideix Podem. Iole Belarra, portaveu dels Morats, reconeix que l'entesa en Frontampli no ha estat possible, diu, perquè no se'ls ha reconegut el seu pes. Yo entiendo que la gente

esté hasta las narices y muy harta, porque hasta yo estoy muy harta. Es evidente que aquí hay otro objetivo, que es que Podemos no tenga el peso que le corresponde.

La posición que Frontampli hauria donat a Irene Montero a les llistes de Madrid ha estat un dels principals esculls.

I encara sobre això, alerta el que deia Arrés Maragall sobre Gabriel Rufián en una entrevista a BTV.

El senyor Rafael, vols dir aquest conegut líder de Podemos que té la generositat de venir a capçar la llista d'Esquerra Republicana? Aquí tenim un espectacle, jo crec que una mica lamentable. Hi ha algú que entengui quina és la diferència de posicions entre Frente Amplio i Podemos, o inclús amb Esquerra? Esquerra ha quedat presonera d'aquesta lògica.

De moment, un primer comentari de la periodista d'Infolibre i col·laboradora també d'aquest programa, Marta Monforte.

Que encapçala qui cedeix, en quins jocs es presenten junts i en quins per separat. La calculadora electoral està present a les converses, però el projecte compartit costa trobar-lo. Després del pacte amb Esquerra Republicana, sembla que Podemos també vol concórrer a Soles a Madrid per la proporcionalitat del sistema. I, mentrestant, els jocs desfilen, els salaris no arriben i l'extrema dreta disputa el sentit del malestar social. El problema de les esquerres no és només que estiguen dividides, és que corren el risc de parlar més d'elles mateixes que dels problemes de la gent.

I al marge de les aliances a l'esquerra es va confirmant que un dels temes centrals en aquestes eleccions seran les pensions. Ara ho dèiem, després que Vox i Partit Popular alimentessin la tesi de la possible fallida del sistema, ara és el líder del Partit Popular qui es compromet a revaloritzar les pensions amb els preus.

Fa uns dies, José María Figaredo de Vox apuntava que s'havien de semiprivatitzar les pensions i la popular Esther Muñoz deixava anar que el sistema actual pataria. I ara tant el líder del PP, Alberto Núñez Eijo, com el del PSOE, Pedro Sánchez, es mostren així de taxatius amb la revalorització de les pensions i el model públic.

Las pensiones son innegociables y ya, se acabó. ¿Se actualizarán las pensiones conforme al IPC? Sin duda. Nuestra intención, por supuesto, es el que la revalorización

de las pensiones se apruebe antes de que finalice el año. El plan, tanto de la derecha como la ultraderecha, es mentir a los pensionistas.

L'augment de les pensions d'acord amb l'IPC està garantit per llei i habitualment s'aprova mitjançant un reial decret llei en l'últim Consell de Ministres de l'Anxell Vallespí pel Matí de Catalunya Ràdio.

El 13% del PIB espanyol surten bàsicament de les cotitzacions, és a dir, de les aportacions a treballadors i empreses. Dit d'alguna manera perquè un jubilat cobri una pensió, hi ha d'haver un treballador que cotitzi. La dreta, el que diu Or, ho sentíem, és que com que cada vegada tenim més gent gran, aviat hi haurà tants jubilats que les cotitzacions de les persones que treballin no seran suficients per pagar les pensions. I sobre això, què diuen les dades? Doncs que no és així. Ara mateix hi ha dos treballadors i mig per cada pensionista. És una de les dades més altes dels últims anys. Per cert, en bona mesura per la regularització de migrants. A més, ara fa tres anys el govern de Pedro Sánchez va fer una reforma de les pensions i va establir per llei fer exàmens regulars al sistema. Si en aquests exàmens es detecta que falten diners o en poden faltar, el govern està obligat per llei a prendre mesures i si no les pot pactar, la llei preveu un augment de cotitzacions de manera semiautomàtica. D'aquests exàmens se n'han fet dos i els dos els ha aprovat el sistema. I encara alguna cosa més relacionada també amb les eleccions. La Junta Electoral Central ha obert una expedient a Pedro Sánchez. Sí, perquè l'endemà de convocar les eleccions va anunciar els decrets d'habitatge i va afegir això. Ni esperemos durante la siguiente si los ciudadanos y ciudadanas nos dan una mayoría más rotunda en favor de intervenir un mercado que claramente no funciona. El PP ho ha considerat un míting, per això va denunciar-ho davant de la Junta Electoral, que ara ha de determinar si Pedro Sánchez va a respectar la neutralitat política. Si surt que no, si diu que no, la multa al president espanyol li pot costar 3.000 euros tranquil·lament. I això mentre el Partit Popular continua assenyalant la portaveu socialista Montse Minguez pels negocis immobiliaris de la seva parella Isabel Díaz Ayuso i també per Pedro Sánchez.

¿Me puede decir si su portavoz del Partido Socialista Nacional,

cuyo novio, también tiene un novio, si somos novios somos todos novios, 30 pisos, que tiene más patrimonio que 10 pesos?

A mí me sorprende mucho que el Partido Popular e incluso la señora Ayuso, con todo lo que hemos escuchado sobre su aticazo,

diga que está dispuesto a abrir un debate sobre la vivienda. Y encara una cosa més, perquè tal com va a avançar aquest programa a partir d'avui, el jutge del Suprem, Pablo Llarena, pot proposar ja definitivament l'amnistia per Carles Puigdemont. Un cop acabat el termini, perquè les parts es posicionin sobre la sentència del Constitucional, ara només falta un escrit del jutge Llarena, que en principi serà avui o a principis de la setmana que ve, el pronunciament de la sala penal del Tribunal, i a partir d'aquí ja s'hauria de resoldre. Ahir, d'aquesta aplicació tardana de la llei d'amnistia, en parlàvem aquí al matí de Catalunya Ràdio amb l'expresident Artur Mas. Ho han utilitzat fins i tot durant més de dos anys, havent aprovat al Parlament espanyol una llei d'amnistia.

És a dir, que no només ho fan quan ho poden fer de moto propi, és que quan el Parlament del seu país els diu, escolti'm, la llei d'amnistia és aquesta, es neguen a aplicar-la. I batallen fins a l'últim

moment per no aplicar una llei aprovada pel Parlament del seu país. Per cert, avui el president Salvador Illa rep el president del Tribunal Constitucional, Cándido Conde Pompidou. Aquest és un dels temes del dia.

I un altre tema del dia és la investigació de l'assassinat d'Helena Jubany. Avui la jutgessa que porta el cas ha citat totes les parts de l'audiència abans de decidir si l'envia a judici. Sabadell, Marta Vallès.

25 anys després que el cos de l'Helena Jubany aparegués al pati d'un cel obert de Sabadell, avui sabrem si el cas arriba a judici. La jutgessa que investiga l'assassinat de la jove bibliotecària ha citat totes les parts a una audiència prèvia. Superat aquest tràmit, la jutja informarà si envia al cas a judici oral. Es faria a l'Audiència de Barcelona amb jurat popular. Finalment, Santi la Iglesia és l'únic dels investigats contra qui s'ha presentat un escrit d'acusació per assassinat i detenció il·legal. Tant la Fiscalia com l'acusació particular, la família de la víctima, li demanen 26 anys de presó. Santi la Iglesia està en llibertat provisional. En cas que la jutgessa opti per obrir judici oral, la decisió és ferma i no es pot recórrer. Des de Sabadell, Marta Vallès, pel Matí de Catalunya Radio.

I aprofitant també per fer una mica de memòria d'aquest cas que s'arrossega des del 2001, Freddy. Sí, l'any 2001 el cos de l'Helena Jovany es va trobar nu al pati interior d'un bloc de pisos. Primer es va parlar de suïcidi, però de seguida es va descartar pels indicis que hi havia al cos, entre d'altres coses, perquè a l'autòpsia es van trobar restes d'un somnífer. Es van investigar també unes cartes anònimes que va rebre i es va detenir una noia, Montse Careta, que vivia al bloc de pisos on van trobar el cos i que formava part del mateix grup excursionista que l'Ena Jovany. Careta, recordem, es va suïcidar a la presó deixant una carta on negava ser l'autora del crim. Més de 20 anys després, aquest cas s'ha reobert i l'únic acusat és Santi Laiglesia, que també formava part d'aquest grup excursionista. En les seves conclusions provisionals, la Fiscalia considera que una o diverses persones van drogar l'Ana Jovany, el van portar al terrat i allà la van fer caure. La Fiscalia sosté que Santi Laiglesia va participar en tots o almenys algun d'aquests actes. Sobre això, comentari que afegim ara de la jurista i analista política Gemma Calvet.

Fa gairebé 25 anys la justícia va fallar a Helena Jovany. No va aclarir el seu assassinat i va deixar una família sense respostes. Avui, 16 d'octubre, no podem repetir aquell fracàs. L'acusació ha presentat un informe d'ADN que vincula clarament Sant i la Iglesia amb el jersei de la víctima. La defensa n'ha presentat un altre que ho qüestiona. Precisament per això cal un judici, per contrastar les proves, escoltar els pèrits i garantir el dret de defensa. Això és la justícia.

Aquests són els principals temes del dia. De seguida us avancem que la productora de Pedro Almodóvar està negociant els drets per portar el cinema Peixos, Deva Baltasar. Però abans farem una ampliació a la provisió del temps per aquest cap de setmana. Bonpreu Esclat Energia. L'energia de Catalunya us ofereix el temps. Fem un cop d'ull al temps amb Eloi Cordomé i a les carreteres amb Clàudia Serra. Pel que fa al temps, de moment el dia comença amb tranquil·litat. Bancs de boira, núvols baixos al centre de Catalunya, també en alguns punts de la costa prelitoral. Els de la costa es poden anar repetint també, els núvols baixos durant el dia. I a la resta farà força sol en temperatures altes, 26-27 graus en moltes comarques, fins a 30 graus al sud i al sud-oest de Catalunya. Demà arriba pluja, primer pel Pirineu i nord-est, Girona, Comarques de Barcelona, també de cara a la tarda-vespre, pluges de fins a 50-60 litres per metre quadrat. La nit de dissabte a diumenge, potser el matí de diumenge, podríem tenir alguna pluja torrencial, alguna aiguata una mica més fort, molt local, en alguns trams de la costa, entre Barcelona i Tarragona. A la resta, pluges més irregulars de cara a diumenge, que poden arribar a qualsevol punt del país, però ja més moderades. I les temperatures diumenge cauran, baixaran 10 graus a pràcticament tot arreu, fins i tot es podria veure alguna enfarinada al Pirineu.

A les carreteres, a aquesta hora, comencen a desfer-se ja algunes cues. Tot i això, es mantenen les retencions

en alguns punts, sobretot a l'àrea de Barcelona. Destaquem C58 a Montcada, cap al Nus de la Trinitat, aquí fins i tot en alguns punts, amb vehicles aturats. També la B23 es plugues d'entrada per la Diagonal i en trams intermitents a les dues rondes.

Estalvia en la teva factura de la llum amb Bonpreu Esclat Energia. Varietat de plans, energia verda i sense permanències. Contracta ara a bons preus i, a més, et bonifiquem 60 euros a la teva guardiola.

Informa-te'n a bonpreuesclat.cat barra energia.

Aquest anunci dura 20 segons. Durant els propers 18 mirarem de convèncer-te que vinguis a descobrir les ofertes increïbles del Jeep Freedom Days. I en tenim prou amb una frase.

No comences a pagar quotes fins al 2027. Ja està dit. Només fins al 31 d'octubre. Amb finançament amb Estelantis Finance. Entra a Jeep.es.

Ara criden els meus gols, ara coregen el meu nom, ara ressona a la grada, ara soc imparable, ara omplo estadis, ara soc titular dins i fora del camp. Ara el meu somni és el de moltes altres, perquè ara fem història. La Quiniela, ara amb futbol femení. 80 anys de La Quiniela i amb la il·lusió del primer dia. I aquesta jornada pot de dos milions d'euros. Loteries et recorda que juguis amb responsabilitat i només si ets major d'edat.

És l'ocasió perfecta per comprar-te el cotxe que tens al cap. Del 22 al 25 d'octubre, els concessionaris del grup Quadis estaran al Saló de Vehicles d'Ocasió. Emporta't el teu cotxe d'ocasió amb un descompte irrepetible. Recull la teva entrada als concessionaris Quadis. T'esperem del 22 al 25 d'octubre a la Fira Gran Via L'Hospitalet. L'actriu. Senyor Hughes,

gràcies per l'oportunitat de ser una estrella. El xofer.

No hi ha cap mal a tenir aspiracions. I el milionari excèntric.

Multimilionari, soc no milionari. A Hollywood les normes són clares.

La veritat és que jo no sé si hi encaixo aquí, perquè no hauria de tenir més pit, ser sexy.

Jo soc rígida i no sé actuar. Però de vegades es fan excepcions. Tu ets l'excepció de la regla. L'excepció de la regla és la gran pel·lícula d'aquesta nit a TV3 i a la plataforma 3CAT.

A Catalunya ens inspirem en la tradició per crear avantguarda. Compartim roses i llibres, fem pinya, encenem correfocs i celebrem els genis d'ara i de sempre.

Aquí la creativitat ens empenya a construir impossibles i a viure la cultura més autèntica al carrer. Sent la nostra cultura, viu Catalunya. Generalitat de Catalunya.

El plan, tanto de la derecha como la ultraderecha, es mentir a los pensionistas. Las pensiones son innegociables y ya.

Izquierda Unida va a negociar desde el frente amplio, porque es una organización seria. Animo a Gabriel Rufián a seguir intentándome este partido.

Los militares esbantan

de cómo es mejor pagar a los inmigrantes. No son obviamente todos, pero es un patrón bastante extendido.

Els agents informen que un membre de la comunitat ha abatut el sospitós després de veure'l entrar a l'escola, perseguir-lo i enfrontar-s'hi.

Isabel Allende, ganadora del Premio Planeta 2026. Gracias.

El Matí de Catalunya Ràdio. Aquests són els sons del dia d'avui, 16 d'octubre del 2026. Ara ampliem aquests bàsics amb la redacció del matí, els serveis informatius, amb Paul Forada, Francesc Soler, Sílvia Solanes, Lara Garcia i Marta Viana. Bon dia. Bon dia. Us avança El Matí de Catalunya Ràdio. La productora de Pedro Almodóvar i Club Editor estan en converses després de l'interès del director de portar la novela Peixos d'Eva Baltasar als cinemes. Són converses molt incipients,

però que evidencien, segons l'editorial, l'interès creixent per l'obra de l'escriptora catalana.

Aquesta primera presa de contacte arriba després de les declaracions públiques de fa pocs dies del cineasta a Nova York, en un col·loqui amb Sofia Coppola, en què va assegurar que la vol adaptar, tot i que veu molt complicat trobar ara per ara dues actrius disposades a assumir l'exigència física de portar a la pantalla gran aquesta història lèsbica. Maria Boigas és la cap editorial de Club Editón, declaracions al matí de Catalunya Ràdio. Això s'ha produït en

un àmbit especialment important i destacat, en una conversa amb la Sofia Coppola. És a dir, és una manifestació d'intencions molt esclatant i molt bonica. Hem establert el contacte amb la productora, però tot això és absolutament incipient.

Segons Boigas, l'interès internacional per l'obra de Baltasar va més enllà del mode over i ja hi ha dues productores més, una de francesa i una de nord-americana, que volen portar al cine més les obres Mamut i Permagel.

Són processos relativament llargs, però diguem que per part del projecte sobre Permagel ja hi ha un guió, és a dir, ja hi ha una proposta desenvolupada. Per part del projecte França és més incipient, però la productora que hi ha al darrere és molt satisfactòria.

En aquesta onada d'èxits internacionals també se li ha de sumar que el llibre d'Eva Baltasaro, Cas i fascinació, publicat el 2024, acaba de ser nominat el premi literari més important a França en la categoria dels llibres traduïts.

I a la cultura avui també té un altre nom. És el nom d'Isabel Allende, que ha guanyat el Premi Planeta per l'Hora Antes de l'Alba. Xavier Cussó, a l'assistència tècnica, Montse Camps. La reconeguda escriptora

segueix amb la novela La Historia d'Alba, la neta del patriarca de la Casa de los Espíritus, una noia represaliada per la dictadura. Emocionada, Allende ha dit que necessitava respondre a la pregunta que li feien a milers de lectors. Què va passar amb l'Alba?

Cada historia és una semilla. De pronto, una de esas semillas germina. Entonces sé que ha llegado el momento de escribirla. Y eso generalmente ocurre porque el tema está en el aire. Y ahora, cuando veo tantas democracias amenazadas, vuelvo a sentir el temor

que me obligó a salir de mi país. El valencià Sergio Hernández es finalista en l'obra La ignoranza, una historia sobre la recuperación del llegat perdut, la culpa y la reconciliación. Montse Camps, Palmatí, de Catalunya Ràdio.

I aquest cap de setmana, alerta amb les pluges, perquè Protecció Civil ja ha activat l'alerta pel pla per inundacions. Per la previsió de tempestes

intenses, especialment dissabte a la tarda i vespre, les precipitacions afectaran sobretot la meitat des de Catalunya i a la tarda podran ser intenses a punts de l'interior, el prelitoral i el litoral. El Servei Meteorològic de Catalunya també ha emès un avís per acumulació de pluja.

I una novetat també del dia. L'Assemblea Nacional fa fora el seu coordinador a Vilassar de Mar perquè era i serà l'alcaldable d'Aliança.

Ho explica el diari Ara, es diu Jaume Valls, i el mateix diari diu que fa dos anys va tillar de feixista Aliança Catalana. Ara en serà candidat i l'Assemblea Nacional Catalana recorda que és incompatible ser candidat d'un partit, del que sigui, en tenir un càrrec a l'entitat.

I també de les últimes hores, investiguen suposats abusos de militars contra immigrants a Ceuta. Ho apunten uns àudios que ha publicat el diari Oponesa. Los militares esbanten de com és millor pagar als immigrants. Amnistia Internacional, que ja va fer un informe sobre pràctiques abusives, alerta que, a més, s'estan incomplint els tràmits d'asil. Obviamente hay una situación muy grave que tiene que ver con estas agresiones que pueden constituir tortura por parte de fuerzas armadas, pero obviamente hay una preocupación por lo que es la condición general en la que se encuentran estas personas en Ceuta desde hace ya muchísimos meses. Y lo que parece ser la inobservancia de las obligaciones en lo que tiene que ver concretamente con el acceso a procedimientos de asilo. Així ho explicava el catalunyanit Daniel Canales, d'Amnistía Internacional. El Ministeri de Defensa ha enviat la informació dels audios al jutjat i a la Fiscalia. I sobre el cas en dic, atenció perquè hi ha novetats, el president de Planeta i els directius de Mango declararan com a testimonis en el cas. Ho explica avui el periòdico. Es tracta de tres persones molt pròximes a Isaac Andik, que la jutge ha citat a declarar a petició de la Fiscalia. Segons el diari, un d'ells, el president de Planeta, José Creueras, era molt amic de la víctima i ha deixat de tenir contacte amb el fill. I a Girona, l'audiència ha condemnat a sis anys i mig de presó un home per haver abusat sexualment de tres menors amb discapacitat a Olot. Núria Paraire.

L'acusat ha reconegut que abordava les víctimes pel carrer i es guanyava la seva confiança amb mentides, com ara que coneixia les seves famílies. També ha reconegut que els oferia diners perquè anessin fins a la seva botiga, les portava al magatzem i ella els feia els tocaments. Dues de les víctimes tenien 17 anys i l'altra en tenia 16. Tots ells eren menors amb una discapacitat intel·lectual del 65%, que segons la Fiscalia era coneguda i notòria. En principi se li demorava una pena de 14 anys de presó. Finalment la Fiscalia, l'acusació i la defensa han arribat a un acord per aplicar-li l'atenuant de dilacions indegudes per tot el temps que el cas ha trigat a arribar a judici. Se l'ha condemnat a 6 anys i mig per 3 delictes d'abús sexual a menors i 3 delictes de corrupció de menors. Des de Girona, Núria Pereire, pel Matí de Catalunya Ràdio.

I als Estats Units, Donald Trump ha suspès la retransmissió en directe de l'execució de l'autor d'un tiroteig el 2009, condemnat a mort. Inicialment el secretari de defensa va dir que els retransmetria per donar exemple, però Trump assegura ara que només ho podran veure els familiars directes de les víctimes. El New York Times apunta que després que s'anunciés la retransmissió, Trump va saber que el condenat està paralitzat de la cintura cap a navall. I encara, els Estats Units. Tiroteig mortal en una escola. Sí, un adolescent ha matat tres alumnes de 5, 8 i 11 anys i un mestre a Oregon. L'agressor ha mort abatut per una persona que l'ha perseguit quan l'ha vist forçar una de les entrades de l'escola. I per cert que avui el periòdico destaca en portada que la Policia Nacional ha trobat ja indicis que ha arribat a Espanya una xarxa ultraviolenta que es dedica a captar menors per fer atacs massius. Diuen que després del terrorisme islamista és una de les vessants terroristes que més preocupen a Europa. Arribem al punt de dos quarts de nou, un minut, i seguim explicant-vos, atenció, que els cotxes ara volen.

Recordes el teu primer Corsa? O el Corsa del teu amic Pep amb el que sortíeu al Finlay? Avui, l'Opel Corsa segueix més viu que mai, amb tota l'enginyeria alemanya d'Opel. I aquest mes, amb una oferta a la que

només podràs dir yes. Opel Corsa, una icona que continua conquerint generacions. Més a Opel.es.

Avui, 16 d'octubre, és el Dia Mundial del Pa, i les flaqueres i els flaquers tenim molt a celebrar.

Estem orgullosos de preservar un dels oficis més antics i ho fem com sempre, amb tradició, respecte i qualitat. Perquè fer bon pa és un ofici. I nosaltres fem pa amb els cinc sentits. Gremi de Flaquers de la Província de Barcelona. Com et dius? Pere Nadria. Quina és la teva experiència com a cuiner? Has estat a alguna escola? Has tingut algun mestre? Això és una altra lliga. Això són dos estrelles Michelin. Arriba la història del restaurant, que ho va canviar tot.

Estàs posant a tots al límit. Tendreu tots mal. Génesi.

Ja disponible a la plataforma 3CAT. Molt honorable! Prou!

Solteu-vos el meu càrrec i parleu directament amb l'administrador. Ah!

Parla amb l'administrador de la teva comunitat de veïns per fer una instal·lació d'autoconsum. Ningú en sap més que ell. Per fi hi ha un altre llum. Factor Energia. Empresa col·laboradora amb l'esdeveniment Barcelona Question Challenge. Pasa un minut i mig de dos quarts de nou. Tesla ha presentat aquesta nit un nou cotxe que vola.

El vehicle es diu Roadster i té propulsors que li permeten elevar-se a terra i fer maniobres aéries.

He visto muchas cosas, pero nunca he visto eso antes.

He vist moltes coses, però això no ho havia vist mai, ha dit Elon Musk a la presentació. És una de les proves.

El cotxe que ha pujat per la rampa ha sortit impulsat a l'aire, ha fet una tombarella i ha aterrat gràcies als propulsors. Segons Tesla, la producció començarà el 2028.

I deixant els batmòbils de banda, parlant de cotxes, l'autoritat catalana de la competència constata que les benzineres de supermercat i de baix cost han suavitzat l'augment del preu dels combustibles per la guerra de l'Iran.

És una de les conclusions de l'informe que ha analitzat l'evolució dels preus en 1.500 gasolineres. Els experts aposten per facilitar l'augment de la competència per contenir els preus. Aquest estudi s'ha fet abans de la bonificació del govern espanyol de 20 cèntims al litre. Unes ajudes que, segons el professor de la Universitat Autònoma i l'Institut Econòmic de Barcelona, Jordi Perdiguero, no arriben íntegrament a la butxaca del consumidor.

En el cas del DSL, entre un 25-30% de la subvenció acaba en mans de les companyies que posen marges.

La Comissió del Mercat de la Competència és la institució encarregada de supervisar que les verificacions arribin precisament als usuaris. Rafael Derribot, pel Matí de Catalunya Ràdio.

Avui ens preguntarem si ara ja sí, si s'acaba el petroli. Ens acompanyarà Antonio Turiel, científic i divulgador també sobre sostenibilitat i crisi energètica, que acaba de publicar un llibre que es diu El fondo del pozo. I a partir de demà, més coses. Totes les trucades comercials s'han de fer des de números que comencin amb el prefix 400. És una de les mesures de la Llei de Serveis d'Atenció a la Clientela que entra en vigor demà.

El text obliga els operadors de telefonia a bloquejar les trucades d'empreses que no utilitzin aquest codi. La idea és que així sabrem abans de despenjar si és una trucada comercial.

I avui Zelensky es reuneix també amb els presidents i primers ministres europeus per demanar-los més suport. Ara que les relacions entre Ucraïna i els Estats Units passen per hores baixes. Anem cap a Brussel·les, Bruno Fortea. I un cop s'ha vist el fracàs de l'alto al foc energètic anunciat per Donald Trump. Brussela es dona via lliure perquè Ucraïna bombardegi refineries de petroli russes, just el que Trump volia evitar. Ara el president nord-americà pretén aconseguir el control dels diners russos que Europa té bloquejats per les sancions de la guerra, però el canseller alemany ja ha dit que ni parlar-ne. Aquests actius han estat congelats a Europa i han de romandre congelats a Europa. Això és cosa nostra i ho decidirem nosaltres. Els líders europeus també van reclamar més protecció per a la seva indústria davant la competència xinesa. Brussel·les vol tancar un acord amb Pequín perquè compri a Europa més carn de porc i més làctics. Des de Brussel·les, Bruno Forte Amires, pel Matí de Catalunya Ràdio. I una altra de les imatges del dia.

És meravellós tornar d'ahir al príncep Enric. Ell i Meghan Markle van fer ahir el seu primer acte públic des que van tornar al Regne Unit. Va ser una visita a Nottingham al marge dels actes oficials de la família real. I a les últimes hores també hem tingut un altre protagonista, és Dani De Vito, que ahir va recollir el Premi Honorífic del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges. Demà, a primera hora del matí, s'anunciarà al Palmarès. Sitges, Marc Garriga. Encara falten algunes pel·lícules de la secció oficial per presentar-se. N'hi ha 36, impossible veure-les totes, però n'hi ha unes quantes de favorites. El públic, però, s'emporta la declaració d'amor de Dani De Vito després de rebre un gran homenatge.

Gran Premi Honorífic Sitges 2026 per Dani De Vito.

Ok, ok, ok. Muchas gracias. Muchas gracias.

David assegura que està oberta a fer de tot, però després de 55 anys de carrera confirma que el seu paper preferit de tots els que ha fet és el del pingüí de Batman. Des de Sitges, Marc Garriga, per el Matí de Catalunya Ràdio. I sobre el cinema, Variety, que és la revista de referència en l'àmbit del cinema, dedica la seva portada a la bola negra i la situa com una ferma candidata a guanyar l'Òscar a millor pel·lícula.

La revista li augura 10 nominacions i assegura que és l'única capaç de destronar l'Odissea de Christopher Nolan. A la portada hi veiem una fotografia del cantant i ara també actor, Guitarrica de la Fuente, al costat de Miguel Bernardo.

I aquest dissabte torna a col·lapsar Atrescat amb un altre nom propi. Atenció, Roberto Saviano.

Sí, l'escriptor italià perseguit per la màfia parlarà amb Jordi González del seu nou llibre, El meu amor no mor, sobre la màfia a Catalunya. És una setmana marcada per l'actualitat política, sobretot pel debat a l'esquerra del PSOE sobre

si hi haurà candidatura unitària o no. En parlaran amb els periodistes Maiol Roger, subdirector del Matí de Catalunya Ràdio, Marta Monforte i Ivan Guerra.

I aquí hem dos apunts també de música. El primer, La fúmiga.

Perquè comencen a dir adeu, avui fan el primer dels tres concerts de comiat a Barcelona.

Serà al Sant Jordi Club a les 9 del vespre i ho faran amb totes les entrades venudes. D'aquí 15 dies faran la traca final al Roig Arena de València. I l'altra cançó del dia

és dedicada a la periodista de TV3, Raquel Sanz.

Raquel Sanz, no m'ho esperava. Raquel Sanz, joder, quina mirada. Washington, hermosa escena. Xavi Coral, diguem de què parlar.

És un tema dels dies de Miki Núñez, des de la ADC, la primera col·laboració musical plegat, i és la van començar a escriure quan tots

quatre van coincidir gravant la travessa, on, recordem, Raquel Sanz també hi participa.

Cap de 20 anys, em truquen d'un programa

i em diuen que ve una tal Raquel. I si et dic la veritat, no m'ho esperava.

Laura, no em prenguis el pèl. El primer dia et vam dir que eres una jabata, però tu ens vas corregir. Això és una castellanada.

Mil minuts i un dia junts amb tu. I pel que fa al trànsit, Clàudia Serra, bon dia. Bon dia.

Doncs mira, a aquesta hora comencem a veure com es comencen a desfer algunes cues d'hora punta a l'àrea de Barcelona. Tot i això, encara punts amb retencions. A la C58, a Moncada, a la B20, a Santa Coloma, tot això cap al nus de la Trinitat. També a la B23, esplugues d'entrada per la Diagonal i entrams intermitents a les rondes.

I de sortida de Barcelona, retencions lentitud també a la C58, a Ripollet, en sentit Sabadell.

Aquesta és l'actualitat d'aquest divendres 16 d'octubre que ens deixa tres preguntes. Primera. Segona. Tercera. ¿Hem de celebrar que 25 anys després el cas d'Helena Jubany pugui arribar a judici? ¿O lamentar que la justícia hagi reaccionat molt tard i a cop d'investigació periodística?

El 45% de les persones no li agrada ser el centre d'atenció. Però que ens atenguin quan vulguem i on vulguem, ens agrada al 100%. Per això a CaixaBank tenim més de 25.000 gestos per ajudar-te a les nostres oficines. El telèfon d'atenció 24 hores o mitjançant l'app. Perquè si a tu t'importa, a nosaltres també. CaixaBank. Tu i jo. Nosaltres.

Ara els esports.

Hansi Flick anunciarà avui si recupera Rafinha i De Jong per al partit del Camp del Betis de demà. Els dos jugadors van participar normalment a l'entrenament d'ahir. Després de la sessió d'avui sabrem si viatgen a Sevilla per jugar a la Lliga dos quarts de set. Demà el Betis, reforçat per la victòria a la Champions, és tercer a la classificació, mentre que s'ha conegut la samarreta del Clásic contra el Madrid que llorarà el Barça. Serà de la firma Wolfgang, creada pel raper Tyler, de Creator. Serà la novena edició d'una samarreta especial dins la cor amb Spotify. I al Barça rep l'Olimpiakos grec al Palau de l'Eurolliga de Basque. A dos quarts de nou i amb transmissió pel canal exclusiu digital de Catalunya Ràdio. Alexander Sekulic, tècnic blaurana.

Aquest equip nostre té molt talent. El que ens falta és aprendre a jugar més en defensa, tots junts, a l'una, i executar allò que entrenem, executar bé el pla de partits.

Yo creo que cuando atrás

estamos sólidos las cosas son más fáciles. Creo que hemos vuelto a ver al equipo, al Barça, que disfruta defendiendo, que le pone las cosas muy difíciles al rival y está en la línea.

I a Espanya disputarà les semis del Mundial d'Hockey Patins Masculí davant l'Argentina després de guanyar Xila per 3-0.

D'aquí a pocs minuts entrem a l'àgora amb Laura Aznar, Marc Bataller, Jordi Cominal, Mohamed El Amrani, el dia en què ens acompanyarà, atenció, una economista, una influencer, però també la primera dona gitana diputada al Parlament. D'aquí a pocs minuts, al matí, de Catalunya Ràdio. Sabies que Clio ha estat la musa de la història des del principi dels temps? Avui Renault n'escriu un nou capítol amb la seva motorització GLP-ECG, Full Hybrid E-Tech i gasolina. Del 14 al 23 d'octubre. Condicions especials de la gamma durant el Renault Days. Més informació a Renault.es Descobreix-lo a la xarxa Renault de Catalunya.

Ja ho diuen, de mica en mica s'omple la pica. Per a cada situació et saps un refrany. Però, saps també que quan compres un producte nou té una garantia mínima de 3 anys per possibles defectes de fabricació? A l'Agència Catalana del Consum t'ajudem a conèixer els teus drets perquè te'ls sàpigues tan bé com els refranys que fas servir cada dia. Troben més informació a consum.gencat.cat Els teus drets de memòria. Generalitat de Catalunya.

Soc a Itàlia i ens trobarem aquesta setmana a col·lapse amb un home que no pot viure on vol, que no pot ser qui vol ser perquè ha de canviar d'identitat, de ciutat, de país, contínuament, i viure escoltat. Estic referint-me a Roberto Saviano, l'escriptor, el periodista, l'home amenaçat de mort

tant pel narco com per la màfia. Aquest dissabte al Col·lapse. Col·lapse, dissabte a la nit a TV3 i a la plataforma 3CAT.

Per arribar lluny en una aventura cal tenir força, valentia i saber quan cal jugar-s'ho tot.

El final de la travessa Expedició Tramuntana.

Aquí la fama no serveix de res. La travessa Expedició Tramuntana. Dimarts, la gran final, en exclusiva a la plataforma 3CAT.

De 12 al 18 d'aquest mes. Fins al 3 mes sincero en 10 euros t'estalviaràs. Que conduint no en gaudiràs. Mini Happy Days, Mini Happy Days. Més info a minipunes.

El Matí de Catalunya Ràdio. Ricard Tostrell.

Un minut i tres quarts de nou del matí comença l'Agora al Matí de Catalunya Ràdio. Avui amb la periodista de crític Laura Aznar, el periodista Marc Bataller, l'empresari i exdiputat al Parlament Jordi Cominal i el comunicador i activista social Mohamed El Amrani. I de què hem parlat abans d'entrar a l'Agora? Doncs probablement enyorats de les vacances, mentre la Laura i el Jordi rememoraven els seus viatges a Irlanda, el Marc deia que una de les coses que li agrada de venir els divendres és que davant té una televisió on hi ha la sexta i veu els vídeos estranys que posa l'Arús a aquestes hores del matí. Perdona, és que Arús és un fenomen, eh? Sí, sí. Té una cosa, l'Arús, que si el mires sencer, t'informes. Si el mires sencer, està bé el matís. No és cap tonteria. Ell fa entreteniment, les caigudes tontes, tot això. Si tu t'ho mires, t'informes.

El Marc explicava que aquí s'ho mira moltíssim, perquè a més a més té una part de la pantalla com enfocant, vull dir que ho veu directament. Jo no ho veig massa, però m'interessaria, no ho faré.

I s'ha de tenir molta habilitat per ser tertúlia en aquest programa i comentar aquests vídeos? Bé, sí, Marc, a veure què passa. No m'han convidat. Però ja aniries, eh? Mira, em faria gràcia. Clar, tu també, Laura, no? Home, per favor, i tant, que ja aniria jo. I ara tothom diu que no, però I en Jordi també, segurament. És més seriós, però segurament diria que sí. Jo em sembla que una mica hauria de sentir còmode. Sí, però això és qüestió de temps, Jordi, ja ho saps. Adaptar-se. Bueno, falta encara un mes perquè comenci la campanya electoral, però el que estem tenint a sobre ja és una taula d'un dels clàssics de totes les eleccions, que són les pensions. Primer va ser Vox, també ho havia fet Alianza fa uns mesos, qui va afirmar que el model només públic no és sostenible, i ara és el Partit Popular qui s'ha embolicat amb el tema.

El sistema como está en estos momentos va a colapsar. El sistema está planteado para que la pirámide poblacional sea así, y en estos momentos nuestra pirámide poblacional es así. Hay gente trabajando que no cubre la gente que está cobrando pensión.

Va començar la portaveu dels populars, Ester Muñoz, que va dir que el sistema colapsaria, i després hi ha hagut diferents periodistes que van tenir l'oportunitat de preguntar-li al vicesecretari econòmic del Partit Popular, Juan Bravo, si aquesta era la posició oficial del partit, i es va esforçar molt a assegurar que les pensions estaran garantides, però va acabar posant-hi el condicional. Sí, pero ¿cuál es el problema? No va a petar. Si tenemos la economía adecuada, ¿eh? Tenemos que tener la economía adecuada. Cuidado con que si seguimos acumulando 600.000 millones de deuda I encara més, com que la pilota es anar a fer en grossa, apareix Feijóo i intenta tancar el debat.

Las pensiones son innegociables y ya, se acabó.

Se actualizarán las pensiones conforme al IPC, sin duda. I hi ha un element i un tall que està circulant molt també a les xarxes aquestes últimes hores, que és molt significatiu, que és d'un periodista, Eduardo Inda, el director del Quediario, que deia això a Horizonte, aquest programa d'Iker Jiménez a 4. Que se callen con las presiones del PP, que hablen el día 30 de noviembre, el 1 de diciembre, el 10 de enero, cuando ya estén formando gobierno, pero antes, por favor, que estén callados. Que se callen. Què et sembla, Jordi? Doncs, per primer cop a la vida diré que el que ha dit

aquest senyor em sembla intel·ligent. Perquè realment, és a dir, estàs a les portes d'unes eleccions amb un cos electoral, em sembla que heu dit, de gairebé 10 milions de persones, molt sensibles a aquesta informació, perquè és el seu ingrés principal en una edat en què ser jubilat ja no implica no viure, sinó al contrari. I per tant, evidentment, si és un debat que s'ha de fer a nivell estatal, plantejar-lo a les portes de les eleccions pel PP és un suïcidi. No per Vox i tampoc pel PSOE, que té un posicionament molt clar. Jo diria que, per no alertar el tema de les pensions, tot i que està en dèficit, Espanya està en dèficit un any sencer de PIB. Per tant, el fet que les coses tinguin molts deutes o molt dèficit no vol dir que hagin de caure. I en aquest sentit també hi ha un missatge de tranquil·litat. Per mi el debat no és sobre les pensions, per mi el debat és sobre l'edat de jubilació, que seria un altre malbonet. Però crec que aquest sí que n'haurem de parlar en un moment en què has d'importar molta mà d'obra en alguns àmbits i que l'esperança de vida de la gent dels darrers anys s'ha allargat 15-20 anys, doncs que hi hagi sectors en què hi hagi amb 55 anys, 60, jubilança,

doncs crec que sigui revisable.

Laura. Sí, jo crec que és important

Laura. Sí, jo crec que és important situar que les pensions són un dret, que no són un privilegi, malgrat que la dreta i l'extrema dreta ho

estiguin venent com a tal. Estem en la tesitura ara d'haver de defensar drets que pensàvem que estaven garantits i jo

crec que la dreta i l'extrema dreta no estan amb aquestes lògiques. I, de fet, jo crec que ja fa un temps que ho fan i ho seguiran fent, vendre aquesta qüestió com una guerra generacional i pressionaran perquè es privatitzin, perquè és el seu marc, realment. És el que realment vol. I jo crec que Feijó ha tancat el debat, bàsicament,

arran d'aquest tall que tu ara O sigui, que ara escoltàvem, no? Horizonte. Perquè realment és molt honest el que deia Inda, que l'aposta de l'extrema dreta no es preserva. I l'aposta de la dreta tampoc no és preservar aquest dret. Però clar, dir-ho en campanya, tenint en compte el gruix de pensionistes que hi ha. Evidentment no és molt productiu o no és molt

bo per als seus resultats electorals eventuals. I per tant, jo crec que Inda va fer un exercici molt honest de dir, home, no, no, això que realment és el vostre model, privatitzar les pensions, no ho podeu dir durant la precampanya i durant la campanya, però això realment és l'aposta de la dreta i l'extrema dreta. I per tant, jo crec que és una cosa que hem de tenir en compte i que un gruix molt important de la ciutadania hauria de tenir en compte a l'hora de emetre el seu vot.

Marc? Sí, un senyor Inde, recordem que és aquella frase famosa, quan era director del Marca, que va dir, per ara més si por lo civil o por lo criminal. Per tant I respecte al tema de les pensions, Feijó ja ho deia, ho deia en la portada avui aquest matí, Ricard, que ja es va enredar, i molt, l'any 23, en la precampanya electoral, o millor dit, en la campanya electoral, en una entrevista magnífica que va fer amb la Silvia Enxarondo, ell va negar, va dir, sempre hem pujat les pensions, sempre les hem revaloritzat. Bé, Marc, així ho escoltem. D'acord. Espera't, no el trobem. Davant. No, no el tenim. Bàsicament, ell negava, diguéssim, no? Ell deia que sempre el Partit Popular havia pujat les pensions amb l'IPC, i ella deia que no és veritat, i ell deia que sí, i ella deia que no. Amb dades, deia, dos anys que no havia passat. Dades 2012, 2013 i 17. Nuestro partido nunca dejó de revalorizar las

pensiones conforme al IPC. El único partido que congeló las pensiones fue el Partido Socialista Obrero Español. Por cierto, el señor Sánchez era diputado en la Cámara. Por tanto, siempre lo hemos hecho, y yo en el Senado. No es correcto, señor Feijo. Es absolutamente correcto.

No lo hicieron ni en 2012, ni en 2013, ni en el año 2017.

Yo no sé de dónde saca usted eso. Dels fets. Perquè era el govern de Mariano Rajoy que en aquell moment no va revaloritzar les pensions segons l'IPC. I després aquesta famosa mantra que anem dient que les pensions perillen, que les pensions perillen, aquest matí també ho explicàveu que recordem que les pensions depenen dels treballadors i que en aquests moments hi ha 2,5 treballadors per pensionistes. I feia un apunt, el company Freddy també bona part d'aquests treballadors per la regularització de la immigració. I després si em permets un tema. Potser anecdòtic, però de comunicació política, si em permets, Ester Muñoz fa aquestes declaracions en un podcast que corre com la pólvora. Per tant, tota declaració de polític han de vigilar perquè a vegades es pensen que només serveixen aquelles declaracions que fan davant de micros, però avui en dia segurament aquesta senyora ho va dir potser sense pensar o reben ho pensava, però no es pensava que tingués aquestes conseqüències. Mohamed. Bé, bon dia. Per cert, jo segueixo pensant que el Partit Popular en campanya electoral se saboteja a si mateix. Té aquesta habilitat que quan s'acosta a la

campanya treu aquests monstres, aquests fantasmes que sempre té al voltant. Potser per això Horizontes és un bon lloc per treure aquests monstres, perquè jo recordava aquest programa que era un programa de fantasmes i coses

paranormals i ara s'ha convertit, ara que comentàveu el programa de l'Arus, aquest programa, faig una mica d'ironia, però fa por, és a dir, fa molta por moltes de

les tesis que s'hi plantegen. Però bé, en relació al sistema de les pensions, jo crec que és un sistema

que no està quebrat, sinó que necessita adaptar-se a una societat que cada vegada és més envellida i longeva. De fet, aquest mantra que sempre es va repetint,

però això no ha de ser un pretext ni per privatitzar, que al final és el que a molts els agradaria, és aconseguir que els plans de pensions i tota aquesta mirada més de la privatització de les pensions sigui el futur de les pensions, amb aquest pretexte, i tampoc ha de ser una manera per debilitar

un sistema que al final representa un sistema on tu protegeixes a un dels esglaons més dèbils de la pròpia societat. Una cosa és plantejar de dir, escolta, el sistema necessitarà reformes, que això evidentment, perquè qualsevol sistema necessita reformes, perquè si no això la situació, la ciutadania avança, la demografia avança, tot això va canviant. I per tant s'haurà de reformar, segur, com s'ha fet durant tots aquests anys. L'altra és posar en qüestió el model. I si hi ha una formació política que posa en qüestió el model, el que ha de fer és dir-ho clarament. Però no dir que el sistema no funciona ara, perquè ara el sistema funciona. D'aquí uns anys, tal com està ara, s'haurà de reformar, segur. Però que parlin clar, perquè si no la gent no se'l pot. En relació a aquest canvi demogràfic, perquè s'anirà repetint molt aquests dies, a mi sí que m'agradaria dir una cosa, perquè s'està parlant que la població s'està envellint i que, com ara explicàvem als companys, 2,5 treballadors per cada pensionista. I es parla i es posa aquí la immigració i es posarà la immigració com en el centre. Però aquí s'ha d'anar en compte, perquè quan parlem que la immigració promou o afavoreix o ajuda a garantir el sistema de pensions, Inicialment pot semblar un argument positiu, però no deixa de ser un argument instrumental i utilitarista de la pròpia immigració. Aquí hi ha un perill, la immigració és un fànom social. Si només veiem els immigrants com a productors d'una riquesa que ens ha de

beneficiar els autòctons o persones que venen de fora a mantenir un sistema, té un risc també en el

propi argumentari i no hi ha més racista que afrontar la immigració com una cosa utilitarista. No diries per això que va més enllà també d'aquest fenomen social? Perquè, per exemple, parlava amb uns pescadors fa poc, la setmana passada, que m'explicaven que sense la immigració no hi hauria peix als mercats ara mateix, perquè no hi ha pescadors que no siguin persones immigrants que venen a buscar feina i que treballen i que es lleven a les 4 del matí per portar peix als mercats. Totalment, i aquesta és una realitat. O, per exemple, les persones que cuiden O la gent que està en veïna, és a dir, són pràcticament gent migrada. Però, clar, aquí no perdre'ns en els matisos i veure les persones migrades únicament com a productors de riquesa, sinó que són persones.

Laura. Sí, no, molt d'acord. És que jo crec que, i això és una cosa que crec que ha fet molt malament l'esquerra, és intentar confrontar el relat de l'extrema

dreta en contra d'immigració dient que ens són útils i necessaris per sostenir, ja sigui el sistema de pensions, ja sigui el que sigui, perquè ens van bé per la nostra economia. I em sembla que no és un relat guanyador aquest. És a dir, al final, les persones que venen aquí, igual que tots els que ja hi som, som subjecte de drets. I, evidentment, la regularització és una qüestió que està vinculada amb els drets i està vinculada també amb les millores en termes d'economia perquè hi hagi molta menys informalitat. Però no es pot vendre com una qüestió utilitària, que això és el que crec que fa l'esquerra per intentar confrontar l'extrema dreta i això em sembla un marc totalment perdedor.

Però jo discrepo puntualment del que dieu. Estan d'acord en el fons? És que no puc no estar-hi d'acord, diguéssim. Quan tu analitzes el concepte d'immigració

i l'auge de l'extrema dreta i sobretot els discursos d'odi i sobretot la deshumanització de les persones, jo veig que nosaltres estem obligats a fer un dafo.

Un dafo, és a dir, debilitats, fortaleses, oportunitats, amenaces, no? I que la gent que ve aquí a treballar, o en tot cas, la gent que s'incorpora al mercat laboral, és un actiu per, ara ho dèiem, en el cas de l'estat espanyol, per 10 milions de persones que depenen d'una pensió, no pot ser l'únic argument. Però està clar que és un argument que ajuda a combatre determinats debats d'odi. Llavors, entenent el que voleu dir,

també us diria que intentem, tot allò que sumi,

que ens ajudi a contrastar discursos d'ali. Evidentment suma, però jo només per afegir, penso que hauríem de trobar altres arguments per defensar el sistema de les pensions. Sí, sí, no només la immigració.

Exacte. Igual que tenim feines que són absolutament precaritzades, en les quals hi ha treballadors absolutament explotats, però no passa res perquè tindrem migrants que assumiran aquestes feines. Això no pot ser, no pot ser que el marc de les esquerres sigui aquest.

Clar, però per exemple el que deia en Ricard dels pescadors. Que no, que només hi havia gent que feia immigració. Si mirem les càrniques de la C-17, allà on hi ha les senyores de Riols, passa exactament el mateix.

Clar, però, o sigui, quan jo plantejava canviar una mica l'enfocament, és si hi ha un problema

en què hi ha feines molt precaritzades, hi ha feines en situacions en què els treballadors estan en situació de molta vulnerabilitat, no pot ser que el relat sigui. No passa res perquè hi ha migrants que les assumiran, perquè les persones.

No, no, no, no ho faria això, eh? En una situació que exposava que a vegades ho fem, això.

Jo crec que el que s'hauria de confrontar és per què realment assumim en un estat del benestar tenir feines que comporten aquest grau d'explotació.

Això és el que s'hauria de confrontar. Bueno, és a dir, aquí hi ha un problema de sous baixos en molts sectors. En molts sectors. Són totes les cuidadores, mateix. I amb immigració. I hostaleria, i no sé què. No parlem d'immigrants. Un jove que s'incorpora i, mentre combina amb els estudis,

no sé què, es troba amb feines que són intenses amb salaris baixos. Bastant baixos. I llavors, en el cas de la immigració, jo crec que ja no s'ha dit. Les càrniques, molt bé, les càrniques. La pesca, la pesca. Els horts de la fruita, molt bé. Ara comencem. Escolta, cuidadors, cuidadors. Cuidadores. Cuidadores.

Femenins. Restauració, restauració. És a dir, tu comences a mirar tots els sectors i dius, ja no hi ha un sector que diguis aquest només és de la immigració. La immigració està present a tots els sectors. I jo crec que aquest és un element. Per dir, escolteu, vigileu els discursos que es fan perquè si tu mires el quadro econòmic del país, és que ja no se'n pot prescindir de cap manera. Per tant, això ja sé que ha de ser una part utilitarista, però això forma part dels actius.

Però tu t'has fixat, Jordi, que hi ha certs relats

que acusen la immigració de no ser útils o funcionals en el sistema en certa forma perquè assumeixen molts dels treballs que

tenen menys valor afegit o que comporten menys salaris.

I en realitat, a mi això em sembla que és una forma més de criminalització. Perquè a la vegada que estem dient que els necessitem perquè algú ha de cobrir aquestes feines, a la vegada estem dient que són ciutadans deficitaris. I això és molt preocupant, perquè en realitat apunta molt poc a l'estructura. És a dir, no ens hauríem de poder permetre feines que aportin el valor que a tu et sembli o el valor que a mi em sembli feines que comportin aquestes condicions d'explotació salarial i laboral.

El que és deficitari no és el ciutadà, són determinats llocs de treball. És a dir.

Al final això. Perdona que cau, eh? Sí, perdona. Quan parlem del camp del turisme,

per exemple, no són les persones, són les places, no? És a dir, que tu tens I ara em poso en un jardinet que tampoc cal, eh? Com sempre, Jordi. Tu tens mig any que determinats hotels s'omplen a través de places subvencionades pels governs, per exemple de l'Inserso, per intentar mantenir el sistema, i tu dius, no, perquè el turisme aporta no sé quanta riquesa. Compte, perquè són unes places altament subvencionades. No són les persones. Estem basats en una economia que perquè la roda giri, el propi estat la subvenciona perquè si para 100% d'acord, però s'apunta a les persones, no s'apunta a l'estructura.