El matí, de 8 a 9 h (Els bàsics) - 20/10/2026

Señoras i senyors, bon dia. Sol a les 8.

El Matí de Catalunya Ràdio. Ricard Tostrell.

El líder del Partit Popular va presentar ahir públicament el seu document de precampanya. L'avançada del programa electoral dels populars es diu Contrato con España. I si el llegim, hi trobem males notícies per a tots aquells que pensaven que el Partit Popular no tornaria a fer del català una arma política. Perquè sí, hi ha tornat. Sota l'eufemisme del bilingüisme cordial, Feijó es compromet a garantir el castellà a les escoles. Encara no sabem com serà aquesta promesa, però ja sabem que busca, que és tornar a situar la immersió lingüística al centre de la batalla política espanyola. La reacció a Catalunya ha estat de rebuig, des del president Salvador Illa fins a les forces sobiranistes. I és comprensible, perquè no estem davant d'un debat pedagògic innocent. Estem davant d'un atac a un dels pilars del nostre sistema educatiu. I també un atac a una proposta que parteix d'una premissa falsa, que el castellà estigui en perill a Catalunya. Hi ha una contradicció encara més profunda en el que diu el Partit Popular. Parla de bilingüisme. Quan considera que el català té massa pes. Però aquesta preocupació per la igualtat entre llengües s'esvaeix quan mirem, per exemple, àmbits com la justícia, o la sanitat, o les sales de cinema, on el català continua lluny de tenir una presència equiparable a la del castellà. És aquí on el discurs de Feijó perd credibilitat. Perquè si realment es tractés de garantir la igualtat, la preocupació hauria de ser la mateixa quan el català queda enrere. Però no. El problema sembla que apareix justament quan el català guanya espai. La immersió lingüística no va néixer per excloure el castellà. Va néixer per evitar que la llengua d'origen de cada família determinés les oportunitats educatives dels nostres fills. Va néixer per garantir l'equació social en un país que és plural. I que és complex. Per entendre la proposta de Feijó, doncs potser cal deixar de banda la pedagogia, perquè aquí no hi ha una qüestió, com dèiem, educativa, sinó que hi ha una qüestió ideològica. Ni tan sols sembla que el Partit Popular vulgui convèncer la societat catalana. El seu objectiu és evident que és un altre. És utilitzar la identitat catalana com a munició electoral fora de Catalunya. És una estratègia antiga. La vam veure, per exemple, amb la recollida de firmes contra l'Estatut, l'hem tornat a veure una vegada i una altra en els cicles electorals posteriors i sempre amb el mateix argument, que el castellà és una llengua perseguida a les aules catalanes. El Partit Popular, per tant, torna a mirar a Catalunya des de la calculadora electoral en una mateixa lògica que va permetre que José María Aznar, per exemple, digués que parlava català en la intimitat.

El catalán, la lengua catalana, es una de las expresiones más completas, más perfectas, que yo conozco desde el punto de vista de lo que puede ser el lenguaje y desde luego quiero decir que no solamente la leo desde hace muchos años la entiendo y además. Cuando estoy en círculos reducidos, no muy amplios, la hablo también.

Un català que podia ser útil en privat quan calien suports parlamentaris, però en canvi en públic la realitat lingüística catalana tornava a convertir-se en un problema. És on és Feijó en aquesta batalla identitària, en aquest camí de la confrontació, renunciant al consens, renunciant a la diversitat i renunciant una vegada més a Catalunya. Ara passen 4 minuts de les 8 del matí.

I què cal saber del dia d'avui? Francesc Soler, bon dia. Bon dia. La primera cosa.

Les comarques valencianes de la Marina Alta i la Safó fan avui balanç dels estralls provocats pel pas de l'última dana que deixa tres víctimes mortals al país valencià. Avui està previst que Pedro Sánchez i Juan Fran Pérez Llorca visitin la zona més afectada. A Catalunya, inundat, desactivat. Per la pluja, els bombers han fet un centenar de sortides, sobretot per caigudes d'arbres o passos inundats. La segona. D'aquí 20 minuts escassos, Salvador Illa serà el matí de Catalunya Ràdio, una entrevista que arriba en plena precampanya del 29N amb el PP insistint que cal més castellà a les aules catalanes, en plena crisi de l'habitatge, en França i de retoc d'Itàlia, amb milers de persones al carrer per les desigualtats socials, i el dia que l'amnistia pot ser ferma ja per Junqueras, Turull, Bassa i Romeva. La tercera. 3 de cada 10 treballadors a Catalunya cauen en la pobresa després de pagar el lloguer, segons un informe d'Oxfam Intermont. D'altra banda, promotors immobiliaris de Catalunya avisen que s'estan retirant pisos del mercat de lloguer per la suposada inseguretat jurídica que generen els decrets d'habitatge aprovats pel govern espanyol. El primer ministre francès, Sébastien Lecornu, assegura que el toc de queda imposat a les principals ciutats franceses aquesta nit passada ha ajudat a mantenir la pau després d'un cap de setmana del Darulls. La Fiscalia estudia investigar com a terrorisme l'incendi de l'edifici històric de l'Ajuntament de Llamotges, a Itàlia. Giorgia Meloni envia 500 militars a Milà també per frenar incidents i saquejos. La cinquena. Salud investiga tres casos més de maltractament de nadons per part de pares que no van ser detectats pels protocols contra la violència infantil. S'assumen al cas del nadó ingressat al Vall d'Hebron d'aquesta primavera que va tenir una gran repercussió. Ho explica avui el periòdico.

I pel que fa als esports, Robert Prats? El Barça comprova el seu nivell a la Champions a les 9 al camp del PSG. Gerard Martínez recupera, mentre que Flick compta amb el central del filial, Alex Campos. Luis Enrique diu que és un luxe jugar contra un equip com el Barça, a qui segueix i admira com a soci del club. I el pròxim de cara es disputarà al Marroc i tindrà només 12 etapes.

Pel que fa al temps, avui serà destacable el vent en algunes comarques. Eloi Cordomí, bon dia.

Bon dia. Sí, avui entra el vent de l'oest i del nord-oest, que ho farà amb cops de 40-50 per hora al centre i sud de Catalunya, també en llocs com la ciutat de Barcelona. Aquest vent s'endurà els núvols i la boira que encara tenim a moltes zones, però també queda una certa inestabilitat, i aquesta tarda i vespre farà que tinguem alguns ruixats molt aïllats al Pirineu, a les comarques de Girona, com a molt el Vallès Oriental i Maresme. I també estarem pendents

de les carreteres, com les tenim ara mateix, Clàudia Serra?

Doncs pendents d'aquest accident a la Ronda Litoral, és un accident que manté un carril tallat i provoca aturades des de l'Hospitalet fins a Montjuïc en sentit Besòs. Un altre punt complicat és a la P7 de Castellbisban, el Papiol, en sentit nord per un vehicle avariat que talla un carril i de retruc afecta també la B23, el Papiol, cap a l'enllaç amb la P7. I més enllà d'aquestes incidències, encara molta congestió a aquesta hora a les principals vies d'accés a Barcelona i a les rondes.

Tot això al dia, com dèiem, que ens acompanyarà d'aquí a un quart d'hora el president de la Generalitat i després també ho comentarem en un àguara especial. Avui amb Mohamed El Amrani, Jordi Amat, Vicent Sánchez, Ester Vera i Oriol Marc. El dia en què farem aquesta entrevista i estarem molt pendents també de les conseqüències del temporal d'ahir al País Valencià.

I és que avui el País Valencià intenta superar aquest sotrac de les tempestes d'ahir. Tres persones van morir, més d'un miler van haver de ser rescatades i algunes de les quals, com dèiem ara fa uns minuts, en helicòpter. Aquest és el so d'algunes de les imatges que ens arriben. Recordem que, com ja explicàvem ahir, desenes de persones es van enfilar a les taulades esperant que les rescatessin. Avui la situació ja és millor. Ahir a última hora es van aixecar els confinaments, però diversos municipis segueixen incomunicats. Avui també serà el moment de fer valoració d'aquests danys materials. Tornem en directe al País Valencià. A Oliva i a la Marta Viana. Marta, bon dia. Hola, molt bon dia. Com has despertat aquest matí al municipi?

Doncs una mica més tranquils, després dels nervis que van passar ahir, ja no hi ha aigua en la majoria dels carrers del poble, els carrers estan més secs, però encara sí que es veuen algunes destrosses de la força de l'aigua. Al centre Polivalent d'Oliva hi han dormit 111 persones, ara mica en mica el que veiem és que es van llevant alguns dels afectats, s'estan sortint del pavelló per prendre un cafè calent, per passejar el gos, perquè per exemple n'hi ha moltíssims, i esperar instruccions pel dia d'avui. La Raquel és una de les afectades amb qui fa pocs minuts parlàvem, ens ha descrit la situació d'ahir d'horror, y que va a haber, diu, de ser rescatada en helicóptero.

Dentro de la caravana, autocaravana, nos llegaba a esa altura, pero bajando de las caravanas el agua nos llegaba hasta el pecho, más o menos casi un metro y medio de agua. Y claro, no podíamos salir de allí, vamos, ni de broma, solos.

Ara aquí ja es va fent de dia, els camions de bombes ja es posen també en marxa, ja no tant per fer rescats, que també, sinó pel que ens diuen, portar aigua i menjar a la gent que es va quedar atrapada a casa i que

hores d'ara encara no poden sortir. Això a Oliva, al País Valencià. Anem ara també cap a Pego. Marta García, què tal? Bon dia. Bon dia. És la nostra corresponsal al País Valencià. Pego ha estat un dels municipis més impactats per la tempesta i la bona notícia és que ahir s'hi va aixecar aquest confinament. Marta.

Sí, això fa que el poble vagi tornant a la normalitat, la gent comença a incorporar-se a les faenes, a voltes amb dificultat. Gemma és veïna de Pego, però treballa a Pedreguer.

Sí, treballa a Pedreguer i unes companyes en el grup de WhatsApp ens han indicat que les carreteres cap a Pedreguer, cap a Denia, la carretera a Denia està tallada i també la que podríem accedir per la del mar. Que dient nosaltres, també està tallada, així que hauré d'anar fins a Oliva, agafar l'autopista i anar cap al meu lloc de treball, clar. Bueno, tenint en compte el que ha passat, és un retard minúscul.

L'estat de les infraestructures serà un altre dels temes importants de hui. A Pego, per exemple, l'Ajuntament es planteja demanar que el decreten una zona catastròfica.

Gràcies, Marta García. De seguida ho ampliarem també avui a l'Agora. Anirem en directe al País Valencià per sentir de primera mà el que està passant amb la Marta Viana i la Marta García. A Catalunya han dedicat el temporal a la baixa, com dèiem, de fet, fa uns minuts que s'han desactivat ja les alertes per inundacions i aquesta matinada encara hi ha hagut alguns ruixats, sobretot a les comarques de Girona, però amb precipitacions que aniran en principi desapareixent. La pluja ha deixat un centenar de serveis per part dels bombers i no en consta cap de greu. Són les 8 i 10, avui és 20 d'octubre del 2026 i el dia sona així.

Toc de queda a París, Lyon, Issa, l'Illa i altres ciutats de França. He demanat als prefectes que implementin una sèrie de tocs de queda parcials.

Centenars de llamotgins s'apropen al que queda d'Ajuntament per veure l'estat en què ha quedat.

Llaren ha confirmat aquest dilluns la retirada de les ordres de detenció, cosa que tomba al recurs que havia presentat Vox.

Quan una cosa és molt clara, n'hi ha prou amb saber llegir i fer-ho.

El meu exili s'acaba el dia 25, que és el dia que jo torno al meu país.

El matí de Catalunya Ràdio. Aquests són els sons del dia d'avui.

Repassem ara els bàsics del dia amb la redacció del matí i els serveis informatius de Catalunya Ràdio. Amb Pol Forada, amb Francesc Soler, amb Síbria Solana, Clara Garcia i Marc Jurado. Bon dia. Bon dia. Alerta amb el que explica El Periódico. La Conselleria de Salut investiga maltractaments no detectats a tres nadons.

Són casos que s'assumen al del nadó que va estar

ingressat a la Vall d'Hebron.

I que va fer que la Conselleria sancionés els centres que el van atendre per no actuar a temps. El periòdico diu que el nen, que està en una família d'acollida, millora, tot i que l'abast de les seqüeles no es podrà

saber fins que sigui més gran. I encara parlant dels tribunals, falta una setmana perquè comencin a declarar els testimonis del cas en dic. Dilluns que ve la jutja

del cas farà els primers interrogatoris i els primers testimonis seran de la terapeuta. Dies després han de declarar els assessors dels fundadors de Mango.

I encara en aquest àmbit, avui al matí de Catalunya Ràdio, també ens fixarem en el cas de dos joves de Catalunya acusats falsament d'assassinar a una persona en comptes, per cert, publicats a través de X, comptes directament vinculats a l'extrema dreta. Les seves fotografies

van començar a circular per les xarxes, juntament amb noms i edats que no eren els seus. De fet, els dos afectats ni es coneixien. Un és l'Ahmet, de 20 anys, que estudia a Barcelona, i l'altre, el Josep, de 29, que viu a Manresa.

Avui en parlarem, com dèiem, a l'àgora del matí, a partir de quarts d'onze. De fet, parlarem amb ell, amb el Josep, que ha explicat que tot plegat li ha destrossat, diu, la vida. I d'aquí a uns minuts, al Matí de Catalunya Ràdio, entrevistarem el president Salvador Illa i un dels temes que hi haurà sobre la taula també serà la llei d'amnistia, que, per cert, avança, però a poc a poc.

I a partir d'avui el Suprem pot aplicar-la ja definitivament a Junqueras, Turull, Bassa i Romeva. El cas de Puigdemont encara haurà d'esperar uns dies perquè el jutge Llerena ha lentit el camí. Toni Comín, de fet, ja ha anunciat que demà passat anirà a Madrid, citat per la Junta Electoral per recollir l'acta d'eurodiputat.

Y todo eso mientras la pre-campaña de las elecciones generales ya se acelera y amb el catalán como tema central.

La escuela tiene que volver a premiar el esfuerzo, con exigencia y con autoridad para el profesor, con contenidos académicos y no ideológicos, con el castellano garantizado en toda España y las lenguas cooficiales garantizadas en sus respectivos territorios.

Així ho feia aquest dilluns Feijó, el president Illa, Esquerra i ha encarregat, també Junts o la CUP, que ha exigit al PSC més contundència per blindar la immersió lingüística. Això d'una banda, de l'altra,

i encara en precampanya, el govern de Pedro Sánchez té la intenció d'aprovar decrets socials cada dimarts, des d'ara i fins al dia de les eleccions. Avui, per cert, serà el primer dia. Anem cap a Madrid. Tània Tapia, bon dia.

Sí, bon dia. És el que la Moncloa anomena els dimarts socials per aprovar mesures cada reunió d'aquí fins al 29 de novembre. Avui diverses millores en prestacions i pensions. Les parelles amb fills tindran dret a una pensió de viudat. Si un dels dos mor, ja no caldrà ni estar casats ni ser parella. De fet, només demostrar dos anys de convivència. S'amplia la incapacitat temporal per dones amb malalties associades a la menopausa i pugen diverses prestacions i ajudes, per exemple, per als fills orfes, per violència de gènere i pels pares que tenen fills malalts de càncer. I avui també la UGT i

comissions registraran al Departament de Treball la que és la convocatòria oficial de la vaga general per l'habitatge. Coincideix amb un nou informe sobre les conseqüències de l'alt preu dels lloguers.

És un estudi d'Oxfam Intermont que alerta que 3 de cada 10 treballadors a Catalunya cauen en la pobresa després de pagar el lloguer. L'informe avisa que el cost de l'habitatge ha disparat el nombre de persones que malgrat tenir feina no arriben

a final de mes. Mentrestant, promotors immobiliaris avisen que estan retirant pisos del mercat de lloguers per la suposada inseguretat jurídica que generen els decrets d'habitatge aprovats per al govern espanyol.

Xavier Vilajoana, president de l'Associació de Promotors de Catalunya, en declaracions al Matí de Catalunya Ràdio.

Per tant, aquesta inseguretat el que fa és que retirin aquestes opcions del mercat. És que, a més a més, els que més afectació acaben tenint són els no professionals, que són la majoria de propietaris d'aquest país. Són gent que tenen un, dos, tres, quatre habitatges, i aquests, quan hi ha molt soroll, quan hi ha molta inseguretat, són els primers que retiren els seus habitatges del mercat de lloguer.

Tot i que els promotors argumenten que la legislatura redueix l'oferta, no hi ha dades oficials que ho demostrin. Portals com a idealista publiquen xifres de descens de l'oferta, però es basen només en els seus anuncis. El darrer recompte de l'Incasol mostra que sí, s'assignen menys contractes de lloguer, però també se n'extingeixen menys.

Per cert, que Lluís Gabaldà, el nostre col·laborador, fa una crida a la mobilització arran del desnonament de la seva germana. Segons ha publicat a les xarxes, diu que l'empresa que els va llogar la casa no va pagar la hipoteca al banc. Està previst a les 10 del matí aquest desnonament.

I França, després de les protestes i dels aldarulls, ha viscut la primera amb un toc de queda per als joves. Enviat especial a París, Ignasi Abad. Pel primer ministre Sebastián Lecornu es tracta de protegir les persones i els béns. He demanat als prefectes que implementin una sèrie de tocs de queda per aquesta nit, tocs de queda parcials. L'objectiu és la protecció de les persones, però també dels béns, i particularment dels comerços. Aquí a París, poc abans de l'inici del toc de queda, a la plaça de la República, opinions diverses sobre

si la mesura és adequada. No està justificat el toc de queda. Crec que només afegirà més llenya al foc.

És difícil de dir que el toc de queda no està justificat. Des de París, Ignasi Abad, pel Matí de Catalunya Ràdio. I per cert que tot i els aldarulls, el ministre de l'Interior francès va dir ahir que no està en qüestió suspendre el partit que hi ha avui entre el PSG i el Barça a París. En tot cas, aquests dies no només són dies de protesta, en aquest cas a França, també hi ha protestes a Portugal, a Bèlgica i a Itàlia. Quan el govern ha desplegat l'exèrcit a ciutats com, per exemple, Milà. I aquí. Vito Quiles, ¿dónde estás? ¿Dónde estás, Vito Quiles? La cidadó ultra Vito Quiles no va poder accedir a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Els Mossos li van impedir ahir l'entrada. Quiles va convocar els seus seguidors a l'Ikea de Sabadell, qui va ser apedregat per joves antifeixistes.

I qui va parlar també de joves ahir va ser Jordi Pujol. En un acte d'homenatge a Lluís Pranafeta, l'expresident de la Generalitat els va animar a no desentendre's de la política.

La política té coses bones, coses dolentes. Tots els joves són bons i alguns de vegades arriben a ser dolents. Però de fet, sense política, política feta per gent, com empresa feta, no es tira endavant.

I un altre nom més de les últimes hores, Patrick Radenkief.

L'autor, entre d'altres, de No diguis res, ha presentat el seu últim llibre, El fill de l'oligarca, on explica la història d'un noi de Londres que es feia passar pel fill d'un traficant d'armes, ahir va passar pel catalunyaní.

Recorda com era jo quan era adolescent i tots els secrets que ocultava els meus pares. A mi em sembla. Que això t'ho fa plantejar, no? Aquesta idea que creus que la família, la gent que més estimes, són els que més coneixes, en realitat. Quan poden acabar sent desconeguts?

És una conversa que podeu recuperar també a l'App de Catalunya Ràdio. I avui comença també la 080 Barcelona Fashion i també a la capital catalana actuen els Stroke.

El Palau Sant Jordi amb les entrades exaurides. I pel que fa al trànsit, com tenim les carreteres, Clàudia Serra?

A les carreteres encara retencions a la ronda litoral de l'Hospitalet a Montjuïc per un accident que hi ha hagut a primera hora. La novetat és que ja s'han obert tots els carrils i s'espera que a poc a poc pugui millorar la circulació. També ha retirat el vehicle variat a la P7, el Papiol, en sentit nord. Tot i així, encara hi ha retencions des de Castellbisbal i a les principals vies d'accés a Barcelona i a les dues rondes.

Aquesta és l'actualitat d'avui, que entrevistem, per cert, el president de la Generalitat d'aquí a pocs minuts, una actualitat que ens deixa tres preguntes. Primera. En el seu intent de guanyar les eleccions, Alberto Núñez Feijó pretén millorar els seus resultats a Catalunya arraconant el català a les aules? Segona. Que després d'aquest cap de setmana de tensió a França la resposta sigui imposar el toc de queda en algunes ciutats és per por als manifestants violents o és una sobreactuació de per frenar, en aquest cas, Marine Le Pen? Els governs han de canviar la seva estratègia amb la gestió d'emergències o bé la població hauria de ser més prudent quan hi ha alertes. De seguida, els esports. El 45% de les persones

no li agrada ser al centre d'atenció, però que ens atenguin quan vulguem i on vulguem, ens agrada al 100%. Per això a CaixaBank tenim més de 25.000 gestos per ajudar-te a les nostres oficines. El telèfon d'atenció 24 hores o mitjançant l'app. Perquè si a tu t'importa, a nosaltres també. CaixaBank. Tu i jo. Nosaltres.

El Barça afronta el primer test de la temporada de la Champions al Camp del París Sant Germen a partir de les 9 amb transmissió de la TDT de Catalunya Ràdio des d'una hora abans. Hansi Flick creu que és una bona oportunitat per veure el nivell real d'aquest equip. Crec que serà un bon

test per nosaltres per saber on som. M'agradaria que el nou equip jugui amb confiança i valentia, jugui unit, com un equip, com hem fet fins ara. Juguem contra un dels millors equips, si no el millor.

Gerard Martín sembla que estarà a punt per jugar, mentre que Flick compta amb el central del filial, Alex Campos.

Luis Enrique, que tornarà a enfrontar-se al Barça, de qui diu que és l'equip de la seva vida.

Soy socio del Barça, fui jugador, entrenador del Barcelona seis años, tres en el primer equipo, tres en el segundo. Tengo una relación increíble con Cataluña y mi mujer y mis hijos son catalanes. O sea, estoy hiper unido al Barça, pero soy entrenador del Paris Saint-Germain.

Luis Enrique diu també que en el futbol actual és un luxe jugar contra els blaugranes.

Aprovechar al máximo lo que es jugar un partido contra un equipo muy diferente, único, un equipo que juega fútbol de la misma manera que nosotros, que utiliza jugadores de mucha calidad, que es un equipo deportivo, que no pega patadas, que es un equipo que tiene unos valores muy claros, que yo amo esos valores, y que para mí es el equipo más parecido a este Paris Saint-Germain actual.

També avui Liverpool-Villarreal, Estudiar Atlètic de Madrid, a la Lliga Getafe un rai a un, multa simbòlica per Cristiano Ronaldo per haver deixat plantada la selecció de Portugal, 255 euros i 30 dies de suspensió, mentre que el pròxim de cara es podria disputar el Marroc i es descarta l'Aràbia Saudita pels problemes al pròxim Orient. La prova d'aquest any només tindrà 12 etapes.

El matí de Catalunya Ràdio. Ricard Tostrell. No podem continuar dormint al costat de la porta. El Feng Shui diu que l'energia no flueix igual.

Fa mesos que canviem els mobles del lloc pel Feng Shui. Pots parar. A Peugeot Service,

si toca canviar, toca guanyar. Renova els pneumàtics del teu vehicle, sigui de la marca que sigui i de la mà dels millors professionals. I si els trobes més barats, et tornem la diferència. Condicions a Peugeot.es. Peugeot. Just quan obres la porta

de casa i t'han preparat una festa sorpresa, just en aquell moment, ve a presentar-se el veí nou, que és un cantant famós. Què fas? Entres a la festa i li dius al famós que ja parlareu un altre dia? Et poses a parlar amb el famós i li dius als amics que repetiu l'entrada d'aquí una estona? Dues emocions són difícils de gestionar alhora. Per això, el nou doble de l'11 la separem. Primer tries un número de l'1 al 15 i descobreixes el premi. I després, si t'ha tocat, doble, dos moments d'emoció per alegrar-te més el dia.

Juga responsablement i només si ets major d'edat.

Plutó! Ganímedes!

Para d'esperar que trobem un altre planeta. Instal·lem i financem i fins i tot paguem l'instal·lació fotovoltaica de la teva comunitat, unifamiliar o empresa. Suma't a l'autoconsum. Per fi hi ha un altre llum. Factor Energia. Empresa col·laboradora amb l'Esdeveniment Barcelona Equestrian Challenge. Tens un cotxe al cap?

Del 22 al 25 d'octubre, troba-la al Saló Ocasió a Fira Gran Via i pots guanyar un nou iPhone 18. Més de 2.500 cotxes de totes les marques, amb la garantia dels professionals del Gremi del Motor i descomptes de fins al 40%. Compra la teva entrada a salonocasion.com. Troba el cotxe que tens al cap.

La vitamina C ajuda a disminuir el cansament i la fatiga. La proteïna contribueix al desenvolupament de la massa muscular.

El Pirineu i les Terres de Lleida. Vivim la tardor d'una manera diferent. Ens agrada córrer, pedalar o volar, però també aturar-nos a connectar amb el paisatge i el patrimoni. Tot i saber d'on venim, cada any els sabors i els colors de la terra ens tornen a sorprendre. Una terra cuidada és una terra que et cuida. Ara Lleida. Patronat de Turisme. Diputació de Lleida.

5 minuts seran dos quarts de nou del matí. Vivim un temps en què sembla que el món s'hagi tornat més inestable, més imprevisible, també més difícil d'entendre. Un temporal que hem viscut aquestes últimes hores també a Catalunya ho ha afectat també el País Valencià. N'és una mostra, però també les guerres, la polarització, l'ascens de l'extrema dreta, el malestar, les protestes que estem veient a França, també exteses, per exemple, a Itàlia, amb una crisi de confiança en les institucions i, mentrestant, la gent que continua intentant pagar el lloguer, arribar a final de mes, imaginar-se un futur millor. En aquest context i amb l'escenari també incert d'eleccions a Espanya, ens acompanya avui al Matí de Catalunya Ràdio el president Salvador Illa. President, bon dia i gràcies per acompanyar-nos. Què tal, molt bon dia, un plaer. Quina és la recepta política que fa vostè i que dona a vostè aquesta incertesa global que ara explicàvem?

Doncs treballar des de les institucions democràtiques per transformar la barreritat. Els països són forts, els països forts no són els que no tenen problemes, sinó els que afronten els problemes. I els afronten des de les institucions democràtiques, donant la veu quan toca als ciutadans perquè escollin el rumb que es vol seguir. Insisteixo, treballant des de les institucions per transformar la barreritat. El meu model vostè sap quin és. És el de generar prosperitat i compartir aquesta prosperitat socialment i territorialment i crec que és aquí un raó a la resposta.

Anem entrant al fons de diferents incerteses que tenim sobre la taula, per exemple, les incerteses del temps. Ens hem d'acostumar, president, a gestionar unes previsions que són cada vegada més difícils de fer? Hem de traslladar a la ciutadania de que hi haurà decisions com, per exemple, restringir la mobilitat o tancar escoles que a vegades no seran encertades?

El primer que hem de fer és acceptar la realitat. La realitat és que hi ha un canvi climàtic que encara alguns neguen i que alguns no han fet befa. Escoltar la ciència i actuar en polítiques de mitigació, és a dir, d'intentar retardar el màxim possible i mitigar aquest canvi climàtic i d'adaptació, és a dir, d'adaptar-nos a aquesta nova realitat. Per tant, sí, això ha vingut per quedar-se. I afortunadament tenim uns serveis de protecció civil i tenim uns mitjans tècnics i tenim una ciència que ens permet, no 100%, però anticipar en bona part el que pot passar, per exemple, les prediccions que hem tingut aquest cap de setmana pel que fa a Catalunya han sigut encertades, ja ho podem donar per concavós a aquest episodi, i hem pogut avisar la ciutadania i també hem d'anar generant tota una cultura de protecció i d'autoprotecció. Per evitar que en aquests episodis tinguem pèrdues de vides humanes, com hem de lamentar cada vegada que en tenim algun.

Vostè està satisfet de l'ús que se'n fa del sistema d'alertes, de com funciona també aquest sistema pel que fa a protecció civil i per la reacció de la ciutadania?

Jo estic content en el sentit que crec que hem posat en marxa una eina que és útil i ho hem d'anar perfeccionant i ho estem perfeccionant. Estem estudiant com funcionen països que tenen també una cultura de protecció molt avançada, per exemple, el Japó, i ben aviat posarem en marxa una nova modalitat de saber que serà, diguem-ne. Un saber de precaució, d'avís, no com els que fem ara, que són ja per comunicar restriccions o estats d'aberta, sinó de previs. Per tant, hi ha un camí de perfeccionament, d'avituar-nos també el conjunt de la ciutadania a utilitzar aquestes eines, a prendre-les seriosament, però jo estic satisfet si crec que. Que és molt útil i ajuda molt que puguem enviar avisos a la ciutadania i crec que la ciutadania cada vegada va sent més conscient d'aquesta cultura d'autoprotecció que hem de posar en marxa.

Tots així hem de lamentar morts. No sé si en aquest sentit per gent li sorprèn que encara hi hagi gent que no entengui que quan plou, quan hi ha un dit d'aigua, no hem de travessar aquell riu.

La condició humana és la condició humana a vegades tenim una sensació de seguretat perquè és aquell torrent pel qual hi passo cada dia un parell de vegades que jo el conec bé o aquella platja que jo m'he banyat tota la vida i que m'han d'explicar a mi o aquell bosc que jo conec perfectament perquè des de menut. M'hi he passejat i conec tots els racons i a mi no m'ha de passar res si aquest bosc quema o no m'ha de passar res si em banyo en aquesta patxa o no m'ha de passar res si travesso aquest torrent que conec. Aquest sentiment, a vegades, de seguretat ens porta a cometre errors. Crec que cada vegada, si ho teníem, va sent més conscient. També estem fent molta pedagogia, molta formació i ens

hem d'aprendre seriosament aquestes realitats. Parlem del temps com la principal incertesa que hem viscut aquestes últimes hores a Catalunya. Si ampliem una mica més la mirada, mirem a Europa, hem de focalitzar-nos en les protestes a França. Vostè com interpreta, president, aquestes mobilitzacions a França? Hi ha diferents analistes que hi veuen més motius que els principals de la demanda, que veuen un malestar d'una generació en què veu que en termes de feina, en termes d'habitatge o en termes d'oportunitats de prosperar hi ha un fracàs social.

Bueno, és un senyal, no? Aquestes protestes són un senyal d'una part de la població que mostra, i té dret a fer-ho, el seu neguit en com van les coses, no? A França hi ha una cultura de protesta molt aberta, i llavors també hi ha grups radicals de tot signe, que aprofiten aquestes protestes per generar violència, que jo condeno rotundament. Jo crec que hem de separar, en aquest sentit, el gra de la palla i tot un senyal que enviava la ciutadania, l'envia fent ús d'un dret que tenen, que és el dret de manifestació, i mentre això sigui, diguem-ne, una manifestació correcta, pacífica, de demostrar on malestar, doncs em sembla respectuós i a tenir molt en consideració i insisteixo, condemno, tots els episodis de violència i de pillatge que s'hi barregen lamentablement. Hi ha una instrumentalització que alguns en volen fer, que ja ho veiem també sempre, d'intentar, jo crec que correspon en aquest sentit a la societat francesa i a les autoritats franceses analitzar què significa això i donar-hi sortida des de les institucions. Per mi, l'important és que escanavitzi. Aquest neguit, aquesta manifestació de descontent, amb propostes i amb canvis des de les pròpies institucions democràtiques.

Però amb quines propostes? Si vol, ho comparem també amb Catalunya, perquè Catalunya tampoc és l'excepció. L'última enquesta del CEU mostrava com, per exemple, Vox pot ser el segon partit a Catalunya a les eleccions generals. Alianza podria ser la segona o tercera força a les enquestes, diuen a les eleccions al Parlament. Per tant, hi ha un malestar del qual se n'aprofita l'extrema dreta i el capitalitza. Quina responsabilitat tenen vostès, que estan al govern, de donar aquestes respostes prou àgils perquè la societat segueixi confiant en la institució?

La primera resposta que tenim és d'explicar les coses com són i d'explicar la veritat. Hi ha coses que no se solucionen en un dia ni en una setmana, però se solucionen. I només cal mirar enrere per veure com els últims anys, les últimes dècades, si mirem un període de temps més ampli, s'han anat solucionant coses i ha avançat la nostra societat. Queden coses per resoldre, i tant que sí, moltes. El primer dia, la veritat, a la gent. Mirar que no n'hi ha. I segon, tenim clar que la resposta no ve mai des de l'autoritarisme. Hi ha gent que aprofita això per desvegitimar les institucions democràtiques i intentar, diguem-ne, defensar posicions o defensar posicions autoritàries que no són mai la solució. Mira, mentre estem fent aquesta entrevista, o d'aquí poques hores aterrarà a Madrid mi vell, no? De qui ens ve la solució? Viuen millor els 113 avui? Amb jornades de 12 hores? Amb un sistema de protecció social que s'ha desmantellat? Per què ha augmentat el cost de la vida? Ha augmentat el cost de la vida? Ha augmentat, ha augmentat, ha augmentat. No, ha augmentat perquè hi ha guerres. Un senyor que es diu Putin ha envaït Ucraïna i ha trasversat completament tot el mercat energètic i el subministrament de gas. I un altre senyor que es diu Trump ha bombardejat Irán dient-nos que havia acabat amb tot el risc militar i llavors tornant-hi al cap d'un any, no?, I veiem un genocidi a Gaza, no? Això és el que està provocant una disrupció i unes polítiques arancabàries que han trencat tot l'esquema d'economia i de comerç interregional que teníem, no? I qui són aquests senyors que fan això? Són plantejaments competents autoritaris. I són els referents, doncs, que aquí a casa nostra ens diuen que les institucions no funcionen. No, no funcionen, no. Seus referents, Netanyahu, Trump, Mivell, són els que han provocat tot aquest desordre. I això és el que s'ha de combatre, no? I tenen armes molt poderoses, no? Per exemple, empreses tecnològiques molt potents, ho estem veient també a Brasil, no? Lula ha hagut de denunciar. Que personal, persones que treballen per meta, han reconegut que està esbiaixat. És un intent sistemàtic de desvegitimitzar les institucions democràtiques, que són, o que donen veu, justament, a aquestes persones que diuen, escolti'm, vull, doncs no sé, que l'habitatge no sigui un negoci, sigui un dret, no? Vull que prosperitat arribi a tothom, no només es quedi concentrada en unes poques butxagues, no? Per tant, aquest és el discriminant i és el veritable eix. Que tenim, des del meu punt de vista almenys, en aquest cicle electoral que tenim a Europa. Europa és el marc de referència per mi i que comença a Espanya el 29 de novembre.

Però quina és l'alternativa a Meta, president? Perquè Europa, per exemple, no té un model alternatiu a Meta. Si no hi som, no formem part d'aquest món.

L'alternativa és explicar a la ciutadania que les xarxes s'han d'utilitzar amb cap, que hem d'estar aberts en test de manipulació. N'hi ha hagut un de molt recent que posa la pell de gallina, no? A les xarxes socials, s'ha acusat a dues persones, a dos catalans, per cert, d'haver comès un crim a Burgos, i un estava fent de taxista, em sembla que és a Manresa, i l'altre estava aquí a Barcelona fent un curs, no? I la seva foto ha aparegut, i aquí, això, vostè imagini's que vostè en el seu programa digués que aquestes dues persones han comès un assassinat. Vostè és responsable del que diu en el seu programa. Sabem que hi ha darrere, sabem que és el senyor Ustrell sabem que té una responsabilitat, sabem que hi ha una corporació i hagués tingut vostè problemes judicials jo espero que això passi amb qui ha divulgat això que ha destrossat però no tenen les eines, president aquí hi ha hagut plantejaments ho ha defensat el govern d'Espanya, nosaltres també ho hem defensat de dir, escolti, no pot ser que està anonimat i s'ha de regular, per descomptat que sí. S'ha d'educar la ciutadania respecte a aquestes eines i s'ha de recobar i s'ha de posar el límit a aquesta gent i crec que Europa ha estat pionera en això i ho ha de seguir fent i per això és important que això no sigui un canvi que hi pugui sinó que hi hagi normes, regles i que la ciutadania en última instància tingui la darrera paraula.

De fet, també lligat al que estava parlant de França i al que està dient vostè d'aquests joves que s'ha confós, diguéssim, que hi ha hagut una voluntat per confondre, diguéssim, a les xarxes i acusar-los d'un assassinat que no havien comès, per exemple, en aquesta guerra per la desinformació, Estats Units, Donald Trump o els mateixos primers ministres de Polònia i Hongria han vinculat els aldarulls de París directament a la immigració.

Sempre hi ha gent que intenta criminalitzar certs colectius. Jo crec que no és el camí. Ja havia dit que quan hi ha aquestes qüestions apareixen de seguida grups de plantejaments autoritaris que intenten portar a l'aigua el seu movi. Jo penso que s'ha de distingir una cosa d'una altra. Si això és una expressió de neguit i de descontent d'una part de la societat francesa, les autoritats franceses sabran com han d'atendre. Abert amb això, les institucions democràtiques són el camí per resoldre les qüestions, els països forts no són els que no tenen problemes, tothom en té problemes, són els que els afronten de fit a fit, de cara, explicant la veritat als ciutadans i dient que hi ha un camí per resoldre's, que no és a vegades ni curt ni fàcil, però que existeix un camí. El que segur que no és un camí, perquè ho estem veient, Existeixo, m'hi veia aterrant aquest matí a Madrid i veient-se amb dirigents de popovari de Vox, o Trump als Estats Units, o Netanyahu a Israel, o Putin a Rússia. Això no és el camí, això és el camí de la negació de la transformació de la societat i de que vivis per uns pocs i de malestar i pitjors condicions materials i de drets per a la majoria de ciutadans d'aquests països.

Entenem la responsabilitat de qui pren aquestes decisions, per exemple, qui provoca la guerra, i això té un efecte directe, per exemple, en l'augment de preu de la gasolina, que està afectant, per cert, directament al sector primari a Catalunya, a altres sectors també importants, o a la vida mateixa de la gent. Però, davant d'això, quines són les solucions? És a dir, vostè, què és el que pot fer? Quin marge té?

Doncs nosaltres el primer que hem de fer és explicar a la ciutadania què està passant, tenir una postura de decència i de coherència en l'escena internacional, que és el que intentem fer i que també fa el govern d'Espanya, i llavors activar els nostres procediments per ajudar. Com ho fem? Intervenir al mercat. A mi em fa gràcia que he sentit ahir institucions empresarials dient, escolti'm, això s'apuja el preu d'energia. No s'apuja, no. S'apuja, pel que he dit, perquè hi ha guerres. Que han provocat certes persones, i demanen que intervingui un mercat. La llei d'oferta i demanda no funciona aquí. Però quan ho fem també, amb el mercat d'habitatges, escandalitzen. I treballen perquè no s'aprovin uns decrets, que finalment sortiran endavant, no? Jo el que demano és el metro de 100 centímetres per tot. Si el mercat no funciona, en el cas de l'energia, i vostè em demana que intervingui, i que ajudi empreses, i passa per A.O. que els beneficis de les empreses energètiques han augmentat molt aquests mesos, i que hi ha una transferència de recursos de petites i mitjanes empreses, d'empreses que consumeixen energia, a empreses que proveixen energia, i això ho passa per A.O. i diu que aquí el mercat, perquè és l'oferta i demanda, no, no, aquí no, ajudin. El mateix amb el tema de l'habitatge, que és el que hem fet nosaltres. Intervenir tant quan es tracta de protegir el teixit productiu, Covid, la crisi energètica del 22, els nivells d'alcohol encara no hem arribat, quan es va envair Ucraïna per part de Putin, o ara, com també s'han pres algunes mesures a nivell de fiscalitat, i n'hi ha d'altres que estan en estudi, i nosaltres estarem al costat del teixit productiu. Com estem al costat de les persones que es veuen afectades per desnonaments d'un mercat immobiliari que no funciona i que s'ha de ser intervingut i regulat.

Vostè diria que els empresaris s'allunyen de la gent quan diuen que no volen intervenir al mercat? Alguns sí. No tots.

Jo crec que la majoria d'empresaris són gent que fa la seva feina, que genera prosperitat. Un país sense empresaris no és un país viable, però alguns jo crec que s'han reuniat ja fa temps de la realitat dels propis empresaris, que també pateixen, per exemple, el problema de l'habitatge, perquè els seus treballadors necessiten sostre per viure, per poder treballar, i tenen un plantejament que jo respecto, però que no comparteixo, però que a mi, sobretot, no m'agrada és aquesta incoherència. O intervenim tot el mercat o no l'intervenim. Intervenir quan a mi em va bé, això no ho sé. I això sí que és descoratjador per part d'una ciutadania

que ho sent. Troba a faltar empatia? Troba a faltar més gestos dels empresaris?

Troba a faltar que tinguem cap a quin model de societat movem. I que el model de societat no és aquell que a mi em vagi bé només i em pugui abstraure de la resta de la ciutadania. Quin model de societat volem? Quina economia per quina societat? Una societat en què efectivament es generi prosperitat, en què hi hagi empreses, en què es trobin els productes, en què la ciència pugui avançar, però que aquesta prosperitat no quedi reduïda a uns pocs. Amb unes poques capes de la societat i amb uns pocs territoris, sinó que sigui una prosperitat compartida, per tant, amb un mínim de polítiques públiques que assegurin una cohesió mínima de la societat. I això sí que és important que es vegi. Moltes vegades només veiem el meu benefici. No és que jo demà guanyaré més, no és que jo demà I al mig i a llarg termini, la majoria insisteixo. D'empresaris amb els que jo parlo tenen aquesta consciència i reconeixen que també han pogut tirar endavant un projecte empresarial perquè hi ha una societat que s'hi proporciona unes infraestructures, que forma talent, que proveeix un entorn de seguretat i que això s'hi ha permès i també tenen una voluntat de retornar a aquesta societat. Això que veuen i veuen aquest model de societat. Per això viuen aquí, no viuen en altres entorns on no hi ha per començar llibertats. Però alguns a vegades queden. Però posi noms, està parlant de foment del treball. I posa noms. Jo parlo de qui sigui, qui se senti jo dic, no és el primer vegada que ho dic ho vaig dir en el cercle d'economia fa dos anys. El metro ha de fer 100 centímetros per tothom. El metro ha de fer 100 centímetros per tothom. Jo vaig defensar intervenir. I vaig formar part d'un consell de mitjans que va prendre mesures molt dures per intervenir un mercat per evitar, en el moment en què estava l'activitat econòmica aturada, el Covid, prendre mesures per ajudar les empreses. Ho vaig defensar i crec que vam fer el que havíem de fer. També faig el mateix quan es tracta d'un mercat que acabar amorosament no funciona, que és el de l'habitatge, prendre mesures en aquest sentit. I alguns estiren els cabells quan fem això. Bueno, doncs jo no. I els hi dic. El metro fa 100 centímetres per a tothom, i en tots els casos.

Avui també explicàvem al Matí de Catalunya Ràdio que els promotors immobiliaris estan retirant pisos del lloguer del mercat perquè consideren que hi ha inseguretat jurídica amb els decrets.

No és el que jo estic veient, ni això és el que diuen les dades. Aquí tornarem una altra vegada al mateix, que si no funciona l'aplicació d'habitatge a Catalunya, que si. Doncs les dades, tossudament, manifesten el contrari. Les dades, vinguin d'on vinguin, des d'instituts independents, les dades que jo he vist del colegi de registradors, les dades indiquen que els preus s'han contingut i han baixat, indiquen que no ha disminuït l'oferta d'habitatges que hi ha. Ara, torno a insistir, ningú nega que una persona que hagi estalviat la seva vida i tingui un habitatge pugui treure una rentabilitat. El que estem dient és no als apartaments turístics a Barcelona, per exemple. Que vostè hi permet multiplicar la rentabilitat per molt, però en canvi genera un perjudici a la societat perquè moltes persones que podrien ocupar aquest habitatge, 10.000 a Barcelona, no ho poden fer. Això és el que estem dient i crec que, a més a més, jo com parlo amb la gent, molt majoritàriament comparteix aquest punt de vista, molt majoritàriament. Vostè, si mira tots els estudis demoscòpics, és molt transversal aquesta petició que s'afronti aquesta qüestió com l'estem afrontant des de Catalunya, posant al mercat més habitatges, fomentant que se'n construeixin més, però també regobant un mercat que s'ha embogit,

s'ha embogit. Catalunya amb això segueix sent líder d'entesonaments. I darrere de les xifres hi ha els casos. Avui, per exemple, també explicàvem el cas previst per la germana de Lluís Gabaldal, cantant dels Pets. És una família que ha pagat religiosament el lloguer cada mes, que segueix pagant, però que ara la treuran de casa seva, segons expliquen, perquè l'empresa propietària del pis no havia pagat la hipoteca. Què es pot fer, president, davant de casos com aquest? L'informació que tinc és que aquest desnonament

s'ha aturat. I s'ha aturat gràcies al decret. Cada dia comparteixo informació amb la consellera sobre els desnonaments que hi ha i si són casos que estan parats perquè hi hagi una activitat que trenqui la convivència. En aquest cas, la informació que tinc. Amb el contacte que vaig tenir ahir darreror i aquest matí primera hora amb el conseller és que aquest desnonament, gràcies al decret que alguns no voten, i és una ocasió que tinc per tornar a demanar-los que ajudin en suport, s'ha pogut aturar.

Tot això arriba també en uns últims dies que han sigut moguts també dins del seu partit amb la dimissió de Montse Minguez, fins ara portaveu del PSOE, i que havia de ser cap de llista per Lleida, després de forçar aquest avançament electoral per la crisi de l'habitatge. I haver posat la Diana als fons voltes, era ni que sigui estèticament correcte, president, que la parella de la seva portaveu gestioni desenes de pisos de lloguer i hagi ordenat diversos desnonaments.

Jo vaig demanar a Montse Minguez que continués. I ella es va trencar. Es va trencar. I em va dir que no aguantava. Que no estava en política per això. I m'ho va dir molt emocionada. I vaig veure una persona trencada. Trencada, divendres, poc abans que nosaltres ja vam dir no puc, no puc, no puc, no puc. I no podia pràcticament ni reune, va trencada, va dir jo no m'he posat per això, llavors tinc família, tinc fills, no va poder. Bé, és el que passa en aquests casos. Ella, jo crec que com per, en el meu punt de vista, bé, les encomanes que va tenir, ha defensat les polítiques d'habitatge i. Va ser la parella, doncs a mi no em consta que hagi fet res i vegao, i ella ha de resoldre això, però ella va fer la seva feina i s'ha trencat. I la política té vímits. Ho hem vist ara en el cas de Montse Míguez, ho hem vist en anteriors persones d'altres formacions polítiques, però aquest intent d'anar a la caçaria d'una persona i dir coses que no són certes, ella en tot cas ha pres una decisió que jo respecto. Em sap greu perquè era una persona que. En fi, feia una aportació, però entenc perfectament les circumstàncies en què s'ha trobat i la decisió que ha pres, perquè quan el preu no el pagues tu, quan el preu el paguen o el fan pagar en el teu entorn, doncs passen aquest tipus de coses. Però què s'ha publicat que no era cert, president? S'ha publicat que va tenir un tracte de favor de l'Ajuntament de Lleida, quan hi ha hagut una municipació que va aprovar per unanimitat el plenari, i ell encara no era ni parella d'aquesta persona, però és un senyor que té pisos, sí. Mentre tingui pisos i es llogui conforme a la llei, respecti la llei, que s'aplica a Catalunya, no a altres parts. Això és el que volem. El que volem és que la gent que tingui habitatges i pisos es llogui conforme a la llei que marca. En el cas de Lleida, aplicant-se els topalls perquè era una zona de mercat tensionat. No tinc cap notícia que aquest senyor, segur que ha sortit, hagi fet res mal fent. M'ha sigut greu, i crec que ens interpel·la també a tots a fer una reflexió. Això que dèiem, que aquí tots hi van, jo crec que no.

Respecto a la seva decisió, no ho puc dir més. Forma part del soroll polític que hi ha ara mateix a Madrid, també en un clima de campanya?

Una cosa, senyor Ustrell, és soroll. I vehemència, i contundència, i una altra cosa és falsedats, mentides i atacs de deshumanització. Jo amb això no hi estic d'acord, intento no fer-ho, jo intento, a vegades soc vehement, a vegades soc contundent, però intento no traspassar, ho estem veient també en altres casos que són ben notoris, com es va. Alguns diuen, ens hem cobrat una peça, fixi's vostè quin llenguatge, no? De què va això? Ara, també vi dic, nosaltres som un projecte colectiu i i afortunadament tenim altres companys i companyes que poden representar el nostre projecte polític amb subvenció, en aquest cas, des de Lleida. Què diria que hi ha en joc, president, el 29 de novembre? Democració o autoritarisme. Aquí, a França quan votin, a Itàlia quan votin, a Polònia quan votin, als Estats Units el 3 de novembre, el 25 d'octubre a Brasil, democració o autoritarisme. Creiem que la democràcia que dona veu als ciutadans. I les institucions democràtiques són el camí per transformar la realitat, com ha anat passant a casa nostra, vostè compari com estava Catalunya o Espanya fa 50 anys i com ha anat evolucionant, o diem això no serveix per res, no val la pena, aquí es convé algú que mani i que faci el que hagi de fer, i vinga, és el que ens estan demanant alguns, amb un plantejament no conservador, involucionista, regressiu, vam veure ahir amb el català, Vostè què té a dir del català?

Vostè que ve d'una comunitat autònoma on es parla, què té a dir del català? Si ja sabem que està trucant perquè no pugui ser oficial a Europa. Però per què torna a fer? Si aquí la gent conviu. Si és una riquesa. Pels catalans per descomptat, però per la resta d'espanyols també. I tornem amb això és una regressió, és una involució per tant està en joc això està en joc això tenim un camí de roses no, hi ha problemes i tant que sí i alguns de rellevants però com els podem resoldre amb quin mètode els podem resoldre. Amb el mètode d'unes institucions en què hi tenim veu tots i que representa l'interès general i quan la ciutadania veu que no van ben encaminades opta per un canvi o amb sistemes autoritaris que, insisteixo, mirem què ha passat on governen. Mirem Israel, Netanyahu, mirem Trump, Estats Units, mirem Milley, mirem Putin, mirem què ha passat en aquests llocs, mirem quines conseqüències té per a la gent d'aquests països i pel conjunt del sistema geopolític internacional. Per tant, això és el que està en joc. Hi ha dues opcions, hi ha un. Una opció de progrés i de seguir avançant amb dificultats, i una opció regressiva i involucionista, i dues úniques persones que poden, dos àmbits, àmbit progressista, que et sap el Pedro Sánchez, i l'àmbit involucionista, on tenim aquí a Feijo i a Bascau,

i llavors els que diuen que estan al mig. Què vol dir, estar al mig? Què vau dir, està al mig? Vostè està amb la democràcia o amb l'autoritarisme? I què farà? És un plebiscit, per tant, president. No diria això, és un plebiscit, però és una evacuació molt transcendental. És l'única cosa amb la qual estic d'acord amb Boznar. Que ha dit que és una evacuació molt transcendental, sí. Jo estic en sentit contrari a ell. Aleshores, aquí, jo en aquests casos dic, quan això va tan en sèrio, el penalti que el tiri el veterano. No de votant. Aquest penalti que ens hi va morir va de tirar el jugador bregat, el que hi ha portatemps, el que hi ha. El capità segurament. Per tant, vostè apela al vot útil, diguéssim, a aquestes eleccions. Jo apego a que la gent s'ho rumiï molt. Primer demano que votin. Demano que exerceixin el dret al vot, perquè és important que hi hagi la màxima participació possible i que la gent s'ho pensi molt. Jo, òbviament, vostè ja sap que defenso, crec que és el camí que van i crec que l'altre ens portaria a una situació que no seria bona per ningú. I dic, mirin què passa on governen. I també dic que no és moment d'estar al mig, que és moment d'estar en un costat o en un altre costat.

Aquest és el president que trobarem? Aquest president Salvador Illa que busca el cos a cos amb Feijó si Feijó acaba guanyant les eleccions?

A mi no m'agrada buscar el cos a cos amb ningú. Jo intento comportar-me, complir les meves obligacions, defensar els interessos de Catalunya, sigui qui sigui el president del govern, i quan entenc que hi ha plantejaments polítics que ho posen en risc, surto amb educació però amb contundència a dir-ho. Per tant, en fi. Esperem per les properes hores, per exemple, una notícia que serà positiva per Catalunya i per Espanya, en matèria de finalment aplicar la llei d'amnistia. Amb aquest senyor no s'hauria produït. El senyor Feijo i el senyor Bascao, això no s'hauria produït. És que és una opció de futur per Catalunya, de assentament de la convivència. Però vostè tampoc la veia, la llei d'amnistia, al principi. Però la ve defensada i ha explicat per què. I he treballat perquè sigui així i els diputats del meu partit han sigut claus en aquesta qüestió. I he explicat que ho faig no perquè estigui d'acord amb el que van fer algunes persones, però també dic que és una opció de futur i de convivència i crec que els resultats d'aquests darrers anys avalen, que és una opció bona. Amb aquest senyor això no hauria passat, perquè fins a l'últim moment han estat intentant boicotejar això. Fins a l'últim moment. I ho han dit, a més a més. I s'han manifestat en contra, no? En fi, doncs, per posar un exemple pràctic de què estem dient, no? Què n'espera vostè de Junts quan torni el president Puigdemont? Jo no. En fi, jo vull ser respectuós amb totes les formacions polítiques i amb Junts. Ells han de prendre les seves decisions. El que espero és que el senyor Puigdemont pugui tornar el més aviat possible.

Però què desitja, com a president de la Generalitat, que sigui el cap de l'oposició,

el partit de l'oposició, el principal de l'oposició? No m'ho responde si diré a mi. Tant decisions que han de prendre ell i qualsevol cosa que jo pugui dir al respecte pot ser mal interpretada i no ho vull. A més, hi soc sincer, tinc molt respecte. Tant pel senyor Puigdemont com per aquesta formació política, i ells han de prendre les seves decisions, i ells han de decidir què puguin fer. Ara tenien una restricció, que és que Carles Puigdemont no podia estar aquí, ara ja no va a té ni atindrà. Si això va com tot sembla que anirà, jo me n'alegro que sigui així, i que ells puguin prendre les decisions que hagin de prendre, jo faré el mateix, no?

Deixem per anar acabant aquesta entrevista plantejar-li tres temes importants, tres potes centrals també de l'estat del benestar. Un d'ells són les pensions. Sobre això al Partit Popular també l'hem sentit acostar-se directament a Vox o a calcar el que diu Vox qüestionant el sistema de pensions. Vostè com a president de la Generalitat, a qualsevol pensionista que ens estigui escoltant o futur pensionista que d'aquí 10 o 20 anys pugui ser-ho, pot garantir que les pensions les cobraran els catalans i catalanes? Sí, però dic també a la gent

que no badin. És el gran diner. És el gran diner i els seus portaveus. És el gran diner i els seus portaveus. La persona que jo he trobat que sap més de pensions és el governador del Banc d'Espanya, José Luis Escrivá. Ell va ser el pare d'aquesta reforma. Tots deien que això faria fallida, que no aniria bé, feia enbefa, que Europa no l'autoritzaria. Els números surten. Tenim un pic fins a l'any 2050, perquè les persones nascudes al que s'anomenen el baby boom s'ajudaran, però, miri, això comportarà una despesa adicional d'uns dos o tres punts de PIB de Producte Interior Brut per part dels postvotos generals de l'Estat. I ens situarem al nivell que avui ja hi són, en el pic màxim, al nivell que avui ja són i estan en despesa de PIB altres països europeus. Per tant, és perfectament assumible. Passa que aquí alguns volen fer negoci. El gran diner vau fer negoci. Com el bo habitatge? Vau fer negoci. I aleshores, sistemes privats, de capitalització, amb. Persones que decidiran on s'inverteixen aquests fons i que cobraran la corresponent comissió. És això, és això, és el gran diner.

I és fer por a la gent. Però per què és un èxit el sistema de pensions? És a dir, ara anem més enrere. Un jove que ens estigui escoltant de 18 anys, que veu la pensió encara molt enllà. Perquè és l'expressió

màxima de la solidaritat intergeneracional. Sento algú que diu que és una estafa piramidal. Vostè és una estafa quan diu això. Vostè és una estafa quan diu això. Pues sí, efectivament, una part de la meva retribució i de la seva serveix per pagar la pensió del meu pare, de la meva mare, de la meva sogra, dels seus pares. Això és una expressió del seu dret intergeneracional. I diu, no, no, el meu m'ho quedi jo. I què faré? Posar-ho sota el rejou de casa? Posar-ho en un banc? En un fons d'inversió? Com ha anat això? Mirin com ha anat als països. Ha fet fallida. Fons de pensions de professors, de policies, que han fet fallida. No ha fet mai fallida el que cobrava comissió. A mi m'indigna això. I estem parlant de moltes persones. És el gran diner, és sempre el mateix. És el gran diner i els seus portaveus, que a més a més neguen que són portaveus. Una estafa piramidal, l'estafa és vostè, quan diu això. I llavors jo cada vegada és que digui la veritat. Que digui la veritat, perquè diu, no, no, les pensions no es toquen com no es toquen. Si esteu fent papers que sí, si està dient Vox que sí, que tal Figueredo dient que sí, enganyant a la gent, perquè funciona aquest sistema. I intenten, a més, diguem de dir que la gent jove treu recursos a la gent jove, però què estan dient? Però què estan dient? La pensió mitja a Espanya no és una pensió de 5.000 euros, és una pensió mitja bastant baixa que dona justet, justet per viure. I estem parlant de gent que ha treballat molt durant tota la seva vida, que s'ho mereix, i les pensions no contributives són de gent que en el seu moment no veia reconeguts els seus drets. Per tant, estan garantides per descomptat que sí, és un sistema d'èxit per descomptat que sí, com ho és la sanitat pública, i no vedem. No veiem per què n'hi ha que volen amb això fer negoci.

És una peça clau de l'estat del benestar. Deixi'm parlar també d'escoles, perquè el model de l'escola catalana està en un moment de revisió. Per cert, que el conflicte de les aules el tenim encara sense resoldre. No sé si ens pot explicar si s'han reunit, si hi ha hagut avenços en aquest diàleg amb el que és el sindicat i els representants de mestres. I més enllà d'això, aquests canvis que s'estan estudiant per millorar els resultats acadèmics, m'agradaria saber on creu vostè que cal posar més el focus ara mateix, on hi ha l'urgència per revisar l'educació.

Bueno, jo crec que hem de fer una no tant un diagnòstic com posar-nos d'acord en per on comencem i hem de participar-hi tots, per descomptat els docents, per descomptat els sindicats docents amb els que has preso tot el meu respecte. Però també les famílies, també l'àmbit acadèmic, també les administracions, per veure cap on encaminem això. Perquè, efectivament, hem de fer un replantejament del sistema educatiu. I m'agradaria que fos un pacte àmpli, el més àmpli possible. Jo agraeixo també les formulacions polítiques que han mestrat la seva disponibilitat a fer-ho. Hem encarregat el Maneu del Pozo del Consell d'Educació de Catalunya que articuli aquest debat, però sobretot per recomanar accions. El que em preocupa més. És que encertem ben bé cap on anem. Penso que els últims anys s'han pres decisions, jo no assenyavo ningú ni molt menys, me'n corresponsabilitzo fins i tot si vostè vol, però que hem de veure molt bé què fem, les pantalles? Que fem amb la digitalització, l'educació inclusiva, que és un èxit també i un pas endavant, però com, quins recursos dotem i si reorientem o, en fi, com repaventegem, per dir-ho així, l'autonomia de centre fins on la portem. Hi ha una qüestió també referent a l'autoritat del docent, no? Les famílies, tampoc podem abocar tota l'educació a les escoles, hi ha una part de rebanc que han de fer les famílies, en fi, és el que una mica aquí, i el que estic veient també en moltes altres parts d'Europa, s'està debatent, no? Penso que també s'ha de recuperar la cultura de l'esforç, si vostè em diu, escolti'm, jo penso que lápiz i llibreta i llibre de text. Va bé. Crec que també s'ha de tornar a plantejar si apauem o no apauem. Jo soc partidari. La meva opinió personal és que sí. No, jo havia dit apauar a la bona idea, però també t'ajudaran. Tant bé educar la gent en que les coses són com són i que a vegades has de fer un esforç suplementari, jo penso. Però el debat ha de ser obert, hem de participar-hi tots i el Govern que s'ha compromès és a posar-hi els recursos necessaris. I avancen les converses amb els sindicats? Amb els sindicats i amb tothom. Jo no nego ni molt menys el paper rellevant que tenen els sindicats, però no només. I avancen? S'estan produint i s'estan produint, perquè hem trobat un mètode de treball que és el correcte i el govern està compromès en fer-ho. Jo el que sí que he deixat acabar és que no resoldrem aquesta qüestió sense afrontar-la. Jo estic decidit d'afrontar-la. I no trec el covedor electoral aquí. O sigui que, per tant, el camí que seguirem és el que havia expressat.