El matí, de 8 a 9 h (Els bàsics) - 21/10/2026

Senyores i senyors, bon dia. Són les 8. La llei d'amnistia s'ha obert pas, finalment, al Tribunal Suprem. Ahir la sala penal va acabar aplicant-la, ho va fer arrossegant els peus i acompanyant també la decisió d'una bona col·lecció de retrets al Tribunal Constitucional. Però el resultat és clar. Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa ja estan formalment amnistiats. Les inhabilitacions que passaven sobre ells han quedat extingides, recuperen, per tant, plenament els drets polítics i poden tornar a presentar-se a unes eleccions. Es fa realitat, per fi, el que preveia la llei aprovada al Congrés fa més de dos anys. Ara només queden pendents Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig. Per cert, acabem de saber que Lluís Puig ha creuat ja la frontera i ja és a Catalunya després de nou anys d'exili.

Ho ha confirmat l'Agència Catalana de Notícies. I avui també és un dia de celebració. Per ells i per les seves famílies, que deixen enrere anys d'incertesa i de malsons judicials, ens alegrem que la voluntat de la llei s'acabi imposant el bloqueig dels tribunals. I ens alegrem que Catalunya pugui deixar enrere definitivament una anomalia que ha condicionat la seva vida política gairebé durant una dècada. Però aquesta decisió arriba, a més, en un moment clau. La legislatura espanyola s'ha acabat i l'amnistia ha estat un dels grans temes d'aquest mandat. Per això és una bona notícia que aquest capítol es tanqui just ara a les portes d'unes noves eleccions. Per als independentistes, l'amnistia no capgira l'escenari polític, però sí que consolida un canvi de cicle. La política comença a desprendre's del llaç judicial que l'ha condicionada durant tots aquests anys. Els partits ja feia temps que havien començat a girar full. Ara, amb l'amnistia, també es normalitza una situació personal i política d'alguns dels seus principals dirigents. Ho demostra el moviment que vam saber ahir. Oriol Junqueras tancarà la llista d'esquerra al Congrés. Una possibilitat que, fins fa poc, Tenia batada. I avui tindrem, per cert, els micròfons, els dos protagonistes del dia, Oriol Junqueras i també Jordi Turull, aquí al Matí de Catalunya Ràdio. Tots dos amnistiats, tots dos encara en primera línia política, i és de justícia celebrar que recuperin plenament els seus drets polítics que s'acabi també aquesta anomalia judicial. Però, sobretot,

avui els volem escoltar, tant Oriol Junqueras com Jordi Turull, per saber què pensen fer a partir d'ara. Com encaren aquesta nova etapa? Què ha canviat? Quins objectius es marquen? I com pensen exercir aquesta llibertat recuperada per fer política i donar resposta als problemes del país? Perquè l'amnistia tanca una etapa, però i ara què? Quin és el projecte polític? Avui celebrem que la llei s'hagi acabat imposant i que la democràcia hagi trobat la manera de superar un bloqueig que no s'hauria d'haver allargat tant, en un escenari que ara sí ens porta a mirar endavant. Ricard Tostrell, el Matí de Catalunya Ràdio. Ara són les 8 i 3.

I quines són les 5 coses que cal saber el dia d'avui? Francesc Soler, bon dia. Bon dia. La primera. L'exconseller Lluís Puig ja és a Catalunya 9 anys després del referèndum de l'1 d'octubre. Segons ha explicat ell mateix a Catalunya Ràdio, aquest vespre participarà en un acte a la seva ciutat, a Terrassa, i demà ja té prevista assistir al ple del Parlament per ocupar el seu escó com a diputat. Avui al Matí de Catalunya, a Ràdio Oriol Junqueras i Jordi Turull, primera entrevista després que la seva amnistia ja és ferma. La segona. El Tribunal Constitucional decideix avui si els 163.000 nacionalitzats amb la llei de nets podran votar finalment el 29N. El país avança que el TC es decanta per no acceptar el recurs del defensor del poble i, per tant, per mantenir la suspensió d'aquest dret a una postura que defensen PP i Vox. La tercera. La quarta. Uns 700 científics i divulgadors signen una carta oberta dirigida als governs català i valencià per demanar mesures abans que arribi el niño. El d'aquest any podria ser el més potent de la història i provocar grans aiguats. Els signants urgeixen a preparar el país per al pitjor abans que textualment es converteixi en una catàstrofe. La cinquena. El Departament d'Educació no retirarà les pissarres digitals de les aules d'infantil, tot i haver-s'hi compromès l'any passat. Aquests recursos es van pagar en fons europeus i resulta que per contracte no es poden moure de les aules perquè Brussel·les en fa un seguiment. Per tant, es mantindran a classe, però no tindran accés a internet. I els esports, Robert Prat. El PSG trenca la ratxa de victòries del Barça. 4-2, Flick treu conclusions positives del partit. Luis Enrique assegura que han de ser humils. Dani Olmo, lesionat, va ser substituït. El Belarreal perd a Liverpool 4-3. L'estudgar i l'Atlètic de Madrid empaten a un, mentre que el Madrid rep el Leipzig a partir de les 9, abans del Clàssic de diumenge. Avui tindrem també un matí de sol i una tarda amb alguns ruixats. Eloi Cordomí, bon dia. Bon dia. Els ruixats apareixeran a la vall d'Aran i a les comarques de Girona, potser a Osona i al Vallès Oriental. A la nit, algun d'aquests ruixats podria ser una mica més intens a la costa de Barcelona. Tot plegat amb mestral i tramuntant als dos extrems de Catalunya i temperatures clarament més baixes. Ara al matí, els llocs arrasarats del vent. I l'altitud també amb algunes aturades en punts habituals a aquesta hora. Sí, seguim amb aquestes retencions d'hora punta, les principals vies d'accés a Barcelona i a les rondes en tots dos sentits de la marxa. I fora de Barcelona el que destaquem són les retencions a la C58, a Ripollet, en sentit Sabadell, a Sant Quirze, també direcció Sabadell, a la C17, de Canovelles a Granollers, direcció Barcelona, i en un punt de la C32, a Sant Pere de Ribes, en sentit Barcelona, aquí per una possible incidència. Precaució.

El Matí de Catalunya Ràdio. Ricard Tostrell.

¿Recordes el teu primer Corsa? ¿O el Corsa del teu amic Pep amb el que sortíeu al Finlay? Avui, l'Òpel Corsa segueix més viu que mai, amb tota l'enginyeria alemanya d'Òpel. I aquest mes, amb una oferta a la que només podràs dir yes. Òpel Corsa. Una icona que continua conquerint generacions. Més a Òpel.es.

La vitamina C ajuda a disminuir el cansament i la fatiga. La proteïna contribueix al desenvolupament de la massa muscular. Nou Don Simón Pro. Tens un cotxe al cap? Del 22 al 25 d'octubre, troba-la al Saló Ocasió a Fira Gran Via i pots guanyar un nou iPhone 18. Més de 2.500 cotxes de totes les marques amb la garantia dels professionals del gremi del motor i descomptes de fins al 40%. Compra la teva entrada a salonocasion.com.

Troba el cotxe que tens al cap.

Avui al matí de Catalunya Ràdio analitzarem els efectes d'aquest nou pas de la llei d'amnistia. El president d'Esquerra Republicana Oriol Junqueras i el secretari general de Junts també, Jordi Turull, seran en aquest programa després de saber que finalment el Suprem sí que els aplicarà la llei que es va aprovar al Congrés ja fa més de dos anys. I l'última hora sobre l'amnistia és que l'exconseller Lluís Puig ja és a Catalunya. Ja ha creuat la frontera, segons acaba de publicar l'agència catalana de notícies, i ara explicàvem, ho ha fet després de 9 anys d'exili i després que el jutge Pablo Llarena hagi confirmat que retira les ordres de detenció contra ell, el president Puigdemont i l'exconseller Comín. Puig participarà aquest vespre en un acte també a la seva ciutat, que és Terrassa, i demà té previst assistir també al ple del Parlament per ocupar el seu escó. Això ho ha explicat ell mateix a Catalunya Ràdio. Perpinyà, Laura Bertran. Després de nou anys d'exili,

el que va ser tres mesos conseller de Cultura, Lluís Puig, torna. Ha pres la decisió després de la retirada de l'ordre de detenció en aplicació de la llei d'amnistia. Des del 2021 viu a la Catalunya del Nord i ens ha avançat en exclusiva que la seva primera aparició serà a Terrassa, on cada vespre dediquen cans a la llibertat als exiliats. I demà Puig serà al Parlament de Catalunya.

Fa molta il·lusió ser de l'Escor, que democràticament vaig guanyar-me,

i retirar un llaç groc que ja fa massa anys que estan allà.

Des de Perpinyà, Laura Bertran, pel Matxí de Catalunya Ràdio.

Puig acaba de fer un tuit on diu textualment que ha arribat el moment. Diu, avui vaig als camps de la llibertat de Terrassa, la terreta on vaig néixer i viure fins fa nou anys, i demà cap al Parlament d'on vaig marxar el 27 d'octubre del 2017. En tot cas, l'amnistia també plenarà aquest matí al Parlament de Catalunya, on avui hi ha ple, hi ha associació també de control, i serà després que, com dèiem, el Tribunal Suprem l'hagi aplicada a Oriol Junqueras, Jordi Turull i també a Raül Romeva i també a Dolors Bassa. Tots, per tant, podrien optar ja, en aquests moments, a càrrecs públics. Àlex Giralt-Roberts. Pel líder dels republicans, el d'ahir. És un dia de victòria. Oriol Junqueras s'ha felicitat per la decisió del Suprem i afirma que fets com que no hagi pogut exercir de professor universitari durant gairebé una dècada.

Demostra com de brutal i innecessària és la repressió que han exercit sobre nosaltres.

Això mentre Jordi Turull, número 2 de Junts,

ha definit així l'aplicació de l'amnistia. Un esment a la totalitat, a tots aquells que van voler fer més de justícia

que no pas de jutges. I ha exigit fer-la extensiva als exiliats. I per base, Romeva torna a la política al que mai no hauria d'haver sortit. Podem dir que canvia l'etapa. Deixar la via repressiva al calaix. Romeva, per cert, acompanyarà Junqueras a la part baixa de les llistes d'Esquerra per al Congrés. Àlex Giral, Robert, pel Matí de Catalunya Ràdio. I el president de la Generalitat, Salvador Illa, va ser ahir al Matí de Catalunya Ràdio, poc abans de la decisió del Tribunal Suprem, amb Junqueras, Turull, Romeva i Bassa. Però bé defensada, i ha explicat per què. Dic, és una opció de futur i de conversa,

i crec que els resultats d'aquests darrers anys avaven, que és una opció bona.

Amb aquest senyor això no hauria passat, perquè fins a l'últim moment han estat intentant boicotejar això. Defensant la posició també del Partit Socialista pel que fa a la llei d'amnistia. I en això hi ha un altre punt important, i és que el Suprem ha volgut deixar molt clar que està en contra de l'amnistia i en la seva decisió ha inclòs retrets que són molt durs al Constitucional. Frederic Vincenç, bon dia. Els magistrats que van jutjar el procés han volgut deixar per escrit que sí, que apliquen la llei, però que ho fan a contracord i diuen que el Tribunal Constitucional va fer textualment consideracions manifestament prescindibles. Recordem que el Constitucional, quan va avalar l'amnistia, va acusar el Suprem de caure, també textualment, en una dràstica contradicció. Doncs bé, el Suprem, si torna, parla d'innecessària gran diluqüència o de desig de maquillar un raonament invasiu per referir-se al que deia el Tribunal Constitucional. Después de saber això, el president del Constitucional, Cándido Conde Pompidoc, aprofitaba un acta del Consell de Procuradors per respondre.

El respeto a la justicia y a las decisiones judiciales, tanto de la jurisdicción ordinaria como de la jurisdicción constitucional, es fundamental para su correcto funcionamiento, pues de lo contrario no se podría garantizar su necesaria independencia. Avui parlarem de l'amnistia

a l'àgora del Matí de Catalunya Ràdio. Però abans, un comentari que afegim ara de la jurista i analista política Gemma Calvet.

El Suprem aplica finalment l'amnistia, però Marchena ho fa amb un escrit carregat de retrets al constitucional. A cata la sentència sí,

però sembla incapaç d'acceptar que l'hagin corregit. Aquesta decisió hauria de marcar el final d'una etapa de repressió duríssima contra l'independentisme,

empresó, exili i inhabilitacions. Nou anys de persecució judicial que han deixat ferides profundes.

L'amnistia posa fi a condemnes, però no es borra el patiment ni el dany causat. I Marchena, fins i tot quan ha de catar, sembla voler tenir l'última paraula,

encara que aquesta sigui inconstitucional.

encara que aquesta sigui inconstitucional. En tot cas, l'amnistia va avançant, però encara no s'ha completat. No, hi ha carpetes pendents encara. La més important o la més rellevant és aquesta que dèiem abans, la de Puigdemont com Inipuig, que depèn del jutge Pablo Llarena, que encara ha de tancar la instrucció. Però també està encallat el Tribunal Superior de Justícia, els casos de Josep Maria Jovell i Lluís Salvador, el Tribunal aquí va demanar un pronunciament de la Justícia Europea, i s'ensolida els comitès de defensa de la República processats per terrorisme, que també estan pendents de ser del tot amnistiats. La justícia europea, recordem-ho, aquí sí que va donar meridianament clar llum verda. La Fiscalia i la Defensa han demanat al jutge de l'Audiència Nacional que arran d'això faci el favor de moure fitxa. Aquest és un dels temes del dia. Una altra són les pantalles a l'escola. Les associacions de famílies d'alumnes critiquen que ara el govern hagi anunciat que mantindrà les pissarres digitals a les aules infantil, tot i que l'any passat va anunciar que les retiraria. De fet, ho fa perquè està obligat a fer-ho, perquè es van pagar amb fons europeus. Oriol Pujador. Educació ha actualitzat el pla de digitalització amb una nova guia i a partir d'ara les pissarres a infantil perdran l'accés a internet i els usos lliures. Els centres educatius i les famílies critiquen que en quatre anys s'hagi passat d'un pla per digitalitzar les aules a un altre per retirar-les i finalment haver-les de mantenir. Lidon Casull, directora de les associacions federades de famílies en declaracions del Catalunya Nit.

Si fa dos anys, quan es va prendre aquesta decisió i es va fer amb un grup d'experts on es va decidir que s'havien de retirar aquestes pantalles, clar, estem dos anys després. Estem intentant blanquejar la seva permanència per tema clarament burocràtic. El nou document del Departament

assegura que la pissarra digital no ha de ser una pantalla d'ús permanent i que només s'ha d'utilitzar quan porti valor a l'activitat educativa. Oriol Pujadó, pel Matí de Catalunya Ràdio. Sobre aquest canvi, afegim-hi també el comentari de la periodista del periòdico Sara González. Fa només un mes, el govern va anunciar a bombo i plateret que impulsaria una llei per allunyar els infants de l'aia i les pantalles. L'argument era que l'accés a la tecnologia a edats cada cop més primerenques suposa un risc per la seva salut. Però a l'hora de la veritat, les pantalles continuaran a l'educació infantil, incomprensible i incoherent. Per molt que se'n limiti l'ús, la seva presència a l'aula els dóna rellevància dins l'espai d'aprenentatge. Però el més alarmant és que es mantinguin perquè es van pagar en fons europeus i la llei obliga a mantenir-les, no pas per criteris educatius. És a dir, el model pedagògic s'ho ha editat a una despesa poc reflexionada. Hi ha responsables que també haurien de passar examen a final de curs. Aquests són els principals temes del dia. De seguida us expliquem l'avís de Navegant que han fet també els 700 científics sobre els efectes del niño.

Bon preu i esclat, el supermercat de proximitat

us ofereix el temps. Però abans farem un cop d'ull al temps amb Eloi Cordomí i a les carreteres amb Clàudia Serra. Bon dia, pel que fa al temps. Ara mateix tenim temperatures baixes als llocs arresarats del vent, a la meitat nord de Catalunya, sobretot, han baixat 3, 4, fins a 7 graus en alguns punts de la costa Brava. En canvi, al sud del país, bufa vent, vent de mestral, que manté les temperatures més suaus. Avui bufarà tot el dia, també la tramuntana, s'anirà en fortina a l'Empordà, i a la resta tindrem sol, però amb algunes nublades que poden créixer a la tarda a la Vall d'Aran, també a les comarques de Girona, sobretot a l'interior. Després, a la nit, podrien desplaçar-se a la costa, entre el litoral de Barcelona i de. I no descartem que arribin a deixar algun ruixat. Potser aquests de la costa serien localment una mica més intensos. I aquests pròxims dies pujarà una mica la temperatura de cara a divendres. Entre divendres i sabte arriben alguns ruixats una altra vegada al nord del país i al nord-est i sobretot del cap de setmana destacarem una nova baixada de la temperatura a partir de dissabte.

A bon preu i esclat, el quilòmetre zero ens fa únics.

Per això el reivindiquem. I ho fem apostant pels productes de proximitat, respectant els ritmes de la natura i treballant al costat de qui els produeix. Perquè, a bon preu i esclat, el quilòmetre zero és nostre i ens fa únics.

Prou! Salteu-vos el meu càrrec i parleu directament amb l'administrador.

Parla amb l'administrador de la teva comunitat de veïns per fer una instal·lació d'autoconsum. Ningú en sap més que ell. Per fi hi ha un altre llum. Factor Energia. Empresa col·laboradora amb l'Esdeveniment Barcelona Question Challenge.

Per tu, que sempre vols menjar més verd. I per tu, que de tota la vida el dolç et perd. Gaudeix a Capravo del salmó fumat Eroski bàsic de 120 grams per 3,75 euros. Vols estar al dia amb mi? Capravo.

A les carreteres segueix la congestió, amb algunes aturades en punts habituals a aquesta hora. Les principals vies d'accés a Barcelona i a les rondes en tots dos sentits. A la marxa, fora de Barcelona, destaquem les retencions a la C58 a Ripollet, sentit Sabadell, a Sant Quirze,

direcció Sabadell, a la C17 de Canovelles a Granollers,

direcció Barcelona, i a la C32 a Sant Pere de Ribes, en sentit Barcelona, aquí per un vehicle avariat que talla un carril.

Avui és el dia del iogurt i Danone et vol explicar que han creat un iogurt amb tot el que és important

per les famílies d'avui. La textura i la cremositat d'un grec,

que tingui més proteïna, menys greix, que sigui ric en calci i tingui zero sucres afegits. I el millor de tot és que Danone vol que més i més gent el tasti. Per això n'han produït moltíssims més per regalar i necessiten la teva ajuda per saber qui els han d'enviar a una família. A l'equip del teu fill? A tot un poble? Explica el Zoom enviant un missatge directe a Instagram a Que passis un bon dia del iogurt!

Si ho han fet és perquè ens han tingut i ens tenen molta por.

Votar sobre la independència de Catalunya no és cap delicte ni pot ser mai cap delicte. Podem dir que canvia l'etapa. Deixar la via repressiva, el calaix.

Respecto a las decisiones judiciales es fundamental para su correcto funcionamiento.

El govern francés reforçarà la seguretat davant la manifestació del pròxim dissabte amb unitats de l'exèrcit.

Van entrar, m'ho van robar i destrossar tot. Urge un gran acuerdo

de país frente a la emergencia climática. El PSG trenca la ratxa de victòries del Barça, 4-2, Hansi Flick. El matí de Catalunya Ràdio. Aquests són els sons del dia d'avui, 21 d'octubre del 2026. Repassem ara els bàsics del dia amb la redacció del matí, els serveis informatius de Catalunya Ràdio, amb Pol Forada, Francesc Soler, Sílvia Solanes, Lara García, Marc Jurado i Marta Viana. Bon dia. Bon dia. Novetat d'aquesta nit, atenció, perquè la ONU alerta que el planeta s'encamina cap a un escalfament de 2,8 graus a finals de segle.

És una de les conclusions de l'últim informe del programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient. L'organisme considera que ja no és possible mantenir l'escalfament per sota del llindar del grau i mig o superar-lo només de manera mínima i temporal. A partir d'aquí, alerta, que cada grau adicional agreujarà el canvi climàtic.

I aquí uns 700 científics i divulgadors han firmat una carta oberta dirigida als governs català i valencià per demanar mesures abans que arribi el niño.

És un fenomen meteorològic gestat a l'oceà Pacífic i que condiciona el clima de bona part del planeta. El d'aquest any podria ser el més potent de la història i les conseqüències a casa nostra poden ser grans aiguats. Els investigadors demanen a les administracions que preparin el país per al pitjor mentre encara hi som a temps.

Això mentre el País Valencià va tornant a aquesta normalitat després dels aiguats. Almenys ja tenen el compromís que obtindran la declaració catastròfica i un paquet d'ajudes de la Generalitat. Corresponsal al País Valencià, Marta García. Ho va anunciar ahir el

president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i la pròxima setmana ho aprovarà el Consell de Ministres.

Però més enllà d'estes ajudes, Sánchez també reclama un acord per lluitar

contra el canvi climàtic.

Urge un gran acuerdo de país frente a la emergencia climática. Lo tenemos que hacer

todas las instituciones públicas, lo tenemos que hacer todos los representantes políticos, lo tiene que hacer toda la comunidad en su conjunto, toda la sociedad civil en su conjunto.

El president de la Generalitat,

Juan Fran Pere de Llorca, va anunciar també un primer paquet d'ajudes de 23,5 milions d'euros que inclou les destinades a famílies afectades i a les segones residències. En els pròxims dies anunciaran les relacionades amb cotxes o negocis. Marta García, pel Matí de Catalunya Ràdio. Ara són les 8 i 20, mentre estan a França, Emmanuel Macron acaba la seva gira pel golf i avui el primer ministre es reuneix amb els principals sindicats del país per preparar la propera gran protesta, que està prevista per dissabte vinent. Es parla ja d'un desplegament de seguretat massiu que inclouria la policia i també l'exèrcit. Amb mi atre especial a París, Ignasi Abad, què tal? Bon dia. Bon dia. Segona nit de tranquil·litat a França, amb nous tocs de queda a Marsella i Bordeus, a més dels activats a París, Lió, Nice, Lille i altres ciutats del nord, a tres dies d'una nova manifestació. El primer ministre Sebastián Lecarnu rep avui els sindicats, però no les organitzacions d'estudiants per abordar la seguretat de les marxes previstes arreu del país. El dispositiu reforçat per dissabte inclourà patrulles de l'exèrcit a més de la policia i la gendarmeria. Si avui són els sindicats, demà el primer ministre reurà al Palau de Matinyó en els partits polítics, ni Marín Le Pen ni Jordán Bardelà del Regrupament Nacional hi aniran, a diferència dels líders de l'extrema dreta. El cap de l'esquerra radical, Jean-Luc Mélenchon, de la França Insubmisa, sí que té prevista anar a la trobada per carregar diu contra el govern. I avui les protestes podrien tornar també a esclatar a Grècia. Estudiants i professors es manifesten a Atenas i a les principals ciutats del país en el mar d'una vaga de 24 hores convocada pel principal sindicat de docents d'educació primària per exigir augments salarials. I a Itàlia, per exemple, s'estrena també el nou decret de seguretat. Sí, Jorge Meloni assegura que així busca frenar la violència a les protestes socials. La primera ministra ha aprovat per decret l'arrés preventiu de menors i que siguin imputables des dels 14 anys. Això mentre es mantenen les convocatòries de manifestacions per al cap de setmana. I això també després que Donald Trump, el president dels Estats Units, hagi insistit a vincular sense cap base aquestes protestes a Europa amb la immigració. Per cert, sobre Trump, qui s'ha mostrat molt crítica amb ell és Patti Smith.

L'artista ha qualificat Trump de líder deplorable i ha assegurat que són temps difícils i perillosos. Ho ha fet des d'Oviedo, on divendres recollirà el Premi Princesa d'Asturies de les Arts. La roda de premsa d'ahir, per cert, va coincidir que va fer 50 anys el primer concert que ella va fer a Espanya pocs mesos després de la mort de Franco.

Va ser un 20 d'octubre del 76 a Badalona, gràcies al promotor Guy Mercader.

I sobre la campanya a les eleccions generals, avui comença el termini per presentar les candidatures davant les juntes electorals. Un dels temes que centrarà també l'atenció a Madrid són les negociacions entre el Partit Popular i Vox per assegurar-se aquesta majoria al Senat. Anem cap a Madrid. Tania Tàpia, bon dia.

Bon dia, sí, tenen temps per entendre'ls fins dilluns. El líder del PPR ha conegut negociacions amb Vox per maximitzar els seus vots al Senat. La fórmula podria ser integrar senadors de Vox a les seves llistes i que els de Bascal a canvi no es presentin en algunes províncies, perquè, recordem-ho, ja no poden anar en coalició. Núñez y Ho reconeix que volen un pacte per frenar les esquerres.

Vamos a seguir trabajando y vamos a seguir hablando con Vox con ese entendimiento. Oiga, ¿de verdad que tenemos el compromiso de no entregar el Senado al sanchismo?

És la resposta de PP i Vox per contrarrestar la unió de PSOE i Front Amplica. Aniran junts al Senat des de la Moncloa. Creuen que és la constatació que PP i Vox són el mateix. Cap dels dos blocs vol que l'altre pugui aconseguir tres cinquenes parts. Amb aquesta majoria reforçada, entre d'altres, es poden fer nomenaments al Tribunal Constitucional.

Tot això mentre Miley també arriba a Madrid, ara en parlarem. I encara sobre les eleccions, avui és un dia també clau per als 163.000 espanyols de la llei de nets que s'han quedat sense dret a vot. El Tribunal Constitucional decidirà avui si els permet votar a les eleccions en contra del criteri del Suprem. Tornem a Madrid, Paula Brujats. El Constitucional decidirà sobre la butzina. Dissabte es tanca el cens electoral i sota la pressió dels partits. Per un costat, el PP visa que serà incomprensible si el Constitucional dona la raó a Pedro Sánchez i, per l'altre, el govern espanyol reclama que els 163.000 afectats recuperin el seu vot.

Estos senyors nunca han recibido en el país. Esto es un fraude y el Tribunal Constitucional no se va a atrever a hacer un disparate de esta naturaleza.

No se entiende muy bien cómo hay españoles que ya han utilizado esa ley y que han podido ejercer su derecho al voto y que ahora no lo vayan a tener. El defensor del poble ha portat el cas al Constitucional. Alega que és inseparable tenir la nacionalitat espanyola i poder votar. Des de Madrid, Paula Brujats, pel Matí de Catalunya Ràdio. I a Madrid, justament, estan corrent molt unes declaracions d'Arnaldo Otegi sobre un possible retorn d'ETA. L'Artsanja va comunicar dissabte la detenció de dos joves que estan acusats de terrorisme i que, segons la investigació, estarien vinculats a l'esquerra a Berzale. Otegi en parlava així en una entrevista a Ràdio Popular.

Pero desde nuestro punto de vista, la vuelta hoy de formas de violencia armada en el país es una hipótesis que nosotros no contemplamos ni en el 0,1% de posibilidades. Pero vamos a ser prudentes en la medida en que no conocemos bien los datos y hasta que conozcamos los datos, no va a ser una evaluación política.

OTI que demanaba prudencia fins a tenir més dades d'aquests detinguts que ja han ingressat a presó. I alerta amb això també perquè un dels dos joves catalans acusats falsament a través de les xarxes d'assassinar una dona a Burgos sospita que qui va difondre la seva fotografia és el candidat de Vox a Castellví de Rosanes. Té previst denunciar-lo a ell, al partit i als mitjans que van fer-se ressò d'aquesta informació falsa. Ahir van parlar al matí de Catalunya Ràdio.

Espero que es pugui arribar fins al final i que la gent sàpiga qui som, perquè pot ser gent que les tinguem calent entre nosaltres o ajuntaments o. I que els hi posi cara i que sàpiga el que es dediquen a fer.

I en plena precampanya avui arriba Javier Milei a Madrid. Sí, de fet va arribar ahir i avui entra en plena cursa pel 29N. A l'agenda no hi consta cap trobada amb líder polític espanyol, però segons diversos mitjans sí que hi haurà una reunió amb Isabel Díaz Ayuso. No amb Alberto Núñez Feijó. També participarà en un acte amb una fundació vinculada a Vox, tot i que no es veurà amb Abascal perquè no és a la capital madrileña. Fareu un minut per la publicitat i de seguida us explicarem, atenció, el que diu el president de Ryanair. Que l'any vinent podríem patir la pujada de preu dels bitllets d'avió més gran de la història.

El matí de Catalunya Ràdio. Ricard Tostrell. No podem continuar dormint al costat de la porta. El Feng Shui

diu que l'energia no flueix igual.

Fa mesos que canviem els mobles del lloc pel Feng Shui. Pots parar. A Peugeot Service,

si toca canviar, toca guanyar. Renove els pneumàtics del teu vehicle, sigui de la marca que sigui i de la mà dels millors professionals. I si els trobes més barats, et tornem la diferència. Condicions a Peugeot.es.

Soc Anabel Casés Lechuga i fa 59 anys que soc d'Atlantida, des que vaig néixer. Han passat els meus avis, els meus pares, nosaltres i els nostres fills. Quatre generacions d'Atlantida.

El millor d'aquests 100 anys ets tu. Atlantida. Un segle fent salut.

Al matí de Catalunya Ràdio.

8 i 28, avís per navegants del president de Ryanair. L'any que ve diu que els bitllets d'avió patiran a Europa la pujada més forta de la història.

Això és el que diu Michael O'Leary.

És el president de

Ryanair que calcula un augment dels bitllets de totes les aerolínies europees d'un 20% per l'augment del cost de combustible arran de la guerra de l'Iran. Michael O'Leary fins i tot el recomana comprar els bitllets de l'estiu que ve com abans millor. Diu haver estat discriminada per l'edat a l'hora d'accedir a un habitatge. En declaracions al matí de Catalunya Ràdio explica que no li van voler llogar un pis perquè tenia més de 70 anys. La situació va canviar quan van saber qui era.

Pero si va una persona anónima de 72, 73, a partir de los 70, pues ya no se lo alquilan. Y esto me pareció muy tremendo y le dije, pues a tomar por culo, me voy. Y los dejé plantados. No son solo los jóvenes los que tienen el problema de la vivienda, las personas de mediana y mayores como yo también.

Es una situación que ha volgut també denunciar avui Loles León al matí de Catalunya Ràdio. I avui torna el papa.

Sí, Lleó XIV presideix la seva primera audiència general dels dimecres després de l'operació i la convalescència per un tumor cancerós al pulmón.

I també avui, important, l'enviat especial dels Estats Units, Steve Whitcock, viatjarà a Sant Petersburg amb una nova proposta del Pla de Pau a Ucraïna.

Ho farà després de reunir-se ahir a Oslo amb Zelensky. El president ucranès ha confirmat que els sistemes d'intel·ligència nord-americans ja funcionen plenament. Precisament el Wall Street Journal publica avui que hauria sigut el mateix Elon Musk qui va ordenar la setmana passada limitar el servei dels satèl·lits Starlink de la seva empresa SpaceX a Ucraïna. Ara són dos quarts de nou.

I atenció a això perquè l'univers de Pere Caldés arriba a la sala petita del TNC. Un bondatge que reivindica l'estada de l'escriptor a Mèxic. Marta Vives. Hi ha moltes coses que uneixen la companyia indigesta en Pere Caldés. El poder de la paraula, el deliri de la imaginació, la ironia afilada, el punt d'absurditat i la creació de mons on la llengua ocupa un lloc central. Jordi Oriol. Era un match perfecte. Així l'envolcut reivindica a Calderada una lectura escenificada inclosa dins el Festival Clàssics. El Festival Clàssics d'aquest any que va sobre la mentida. I amb la premissa de la mentida, Jordi Oriol, Carles Pedragosa i Laura Obert exposen si és cert que durant els anys d'exili de Caldés a Mèxic el que va escriure l'autor era veritat. També agafem aquesta

idea de com va marxar d'aquí, que va viure allà.

Una delícia aquest joc d'indigés que ens entabana i de bon gust. El TNC, Marta Vives, pel Matí de Catalunya Ràdio.

I ara, música amb els Strokes.

Perquè ahir van actuar al Palau Sant Jordi en un concert que va entusiasmar el públic durant dues hores amb totes les entrades venudes.

I encara un apunt més musical.

El Festival Petits Cavaleons ja té nova data. Es farà el 6 i el 7 de febrer a Sant Cugat. El festival es va haver, recordem, d'ajornar pels forts aiguats de principis de mes i actuaran artistes com

Miki Núñez, també els Pets, la Ludwig Band, l'Osa, el Petit de Calerí. Les entrades que ja s'havien comprat seran vàlides pels concerts de febrer.

Bona nit.

I pel que fa al trànsit, Clàudia Serra. Doncs mira, a aquesta hora destaquem congestió a la C32 a Sant Pere de Ribes en sentit Barcelona per un autocar que ha quedat avariat i que talla un carril, a la C17 de Canovelles a Granollers direcció Barcelona i a la C58 de Montcada a Ripollet en sentit Sabadell. I a l'àrea de Barcelona, encara molta lentitud, amb aturades els principals accessos a la ciutat, la B23, els plugues cap a la Diagonal, la C58 a Moncada i la B20 a Santa Coloma cap al Nus a la Trinitat,

i a les rondes, sobretot en sentit llobregat.

Aquesta és l'actualitat d'aquest dimecres 21 d'octubre del 2026, que ens deixa tres preguntes. Primera. Un cop s'ha aplicat l'amnistia, l'independentisme sap on va? Segona. Tenint en compte les mesures socials que s'aprovaran el pròxim dimarts al Consell de Ministres, hem d'esperar que es posin dates d'eleccions perquè hi hagi acció política? Tercera. Educació, finalment, manté les pantalles a l'etapa infantil. Són realment una eina per aprendre o només s'han d'aprofitar perquè ja estan comprades i perquè les va pagar la Unió Europea?

El Matí de Catalunya Ràdio. Escoltes Ricard Tostrell.

El 45% de les persones no li agrada ser el centre d'atenció. Però que ens atenguin quan vulguem i on vulguem, ens agrada al 100%. Per això a CaixaBank tenim més de 25.000 gestos per ajudar-te a les nostres oficines. El telèfon d'atenció 24 hores o mitjançant l'app. Perquè si a tu t'importa, a nosaltres també. CaixaBank. Tu i jo. Nosaltres.

Estem parlant dels meus diners. Necessito una solució i us estan passant la pilota els uns als altres.

Un de cada tres clients considera que el seu banc no entén les seves necessitats. Escoltar per entendre't. Entendre per ajudar-te a avançar. Descobreix què fem per veure el món tal com tu el veus a BBVA.com. BBVA, el millor banc del món en experiència de clients segons iuromani. Avancem BBVA.

Parlem de quin operador de fibra i mòbil hauria de contractar? D'acord. Quin és l'autèntic operador 100% català? Vera. I el més ben valorat pels usuaris? Vera.

Escolta, no seràs una intel·ligència artificial? Peyu, a Vera sempre parles amb persones de veritat. Doncs no en parlem més. Passa't a Vera. Vera. Fibra i mòbil de veritat. Truca al 1543 o entra a somvera.cat. De seguida obrim l'àgora del matí, avui amb Montserrat Nebrera, David Madí, Nacho Corredor i Apomares. Però abans. Moment de repassar els esports. Amb un PSG superior al Barça que guanya 4-2.

Un PSG més aplicat de ser millor que el Barça en un partit amb alternatives de jocs. 0-1 a la mitja per gol de Doué. Espar va empatar a la segona, però el PSG, amb rematada a Lucas Hernández, va fer el 2-1. Ja ni alitat de la mint,

una més, va posar l'empat a dos, però a la següent jugada Vitinha va fer el 3-2 per Francesos. Fabián va marcar el 4-2, ja definitiu.

Hans i Flick, tècnic blaugrana. Evidentment, tenim marge de millora. No soc negatiu. Sempre intento pensar en positiu. Ha estat una gran experiència per a nosaltres. També ens servirà per veure i analitzar què hem de fer millor. Aquest és el camí que hem de seguir.

Rotación. Rodri va ser suplent. Dani Olmo va sortir lesionat abans del clàssic de diumenge contra el Madrid. Rafinha, Joel, Blaugrana.

La verdad que sabíamos que podría pasar, al final estamos enfrentando al bicampeón de Europa, jugando delante de su afición, obviamente son muy fuertes. Pasa en un momento que tiene que pasar, al final perdimos solamente tres puntos.

Y desde el PSG, Luis Enric assegura que el seu equip no està per sobre de cap altre.

Humilitat del tècnic asturiat a l'equip francès. Esa sería la primera trampa si en algún momento pensamos que somos los mejores o especiales. Hoy hemos conseguido que solo hicieran dos goles, fíjate lo que significa eso, y nosotros hemos estado en nuestros números ofensivos. Jugats ahir Liverpool 4, Villarreal 3, gol d'Aragujo,

Manchester City 5, ECA 1 i Estudgar 1, Atlètic de Madrid 1. Es va estrenar Julián Álvarez amb un gol. D'aquí a poc més d'una hora farem àgora esportiva amb Carles Planxar a partir de les del matí, també amb Laia Tudel, Carme Lloberas i Carme Barceló. Y el Madrid de Mourinho rep al Bernabéu el X-Pig abans del Clàssic. A partir de les 9, amb un tècnic del Madrid prudent. Es muy pronto.

Madrid en este momento no tiene objetivo de ganar la Champions, el objetivo ahora es de cualificar.

El Matí de Catalunya Ràdio. Ricard Tostrell. Un periodista en hores

baixes i un assassí en sèrie. Sé que aviat anirà a judici, però no sé si potser voldria que ens veiéssim. Em pot dir que ells. De debò que vol ser l'home que el deixi en llibertat? Mai no negocies amb un criminal. En realitat em va triar ell a mi. Ell no l'ha triat, l'ha fet servir. Una història verídica. A TV3 i a la plataforma 3CAT, divendres a la nit, és La Gran Película. Avui, a Sóc i Saré, 20 persones demostraran si controlen els pronoms febles i trauran l'actor o l'actriu que porten dins. Només 5 concursants passaran a l'últim capítol de Sóc i Saré.

Descobreix-lo a la xarxa Renault de Catalunya.

Quan arriba el moment de pensar en regals d'empresa, la resposta és tan clara que gairebé es canta sola.

Per agrair el meu aquí, lotsdenedal.cat Per sorprendre els meus clients, lotsdenedal.cat Aquest Nadal la solució és lotsdenedal.cat Entra al nostre web i descobreix l'ampli catàleg d'Arco Gourmet farcit de productes de proximitat

que us hem preparat. lotsdenedal.cat. És l'ocasió perfecta per comprar-te el cotxe que tens al cap. Del 22 al 25 d'octubre, els concessionaris del grup Quadis estaran al Saló de Vehicles d'Ocasió. Emporta't el teu cotxe d'ocasió amb un descompte irrepetible. Recull la teva entrada als concessionaris Quadis. T'esperem del 22 al 25 d'octubre a la Fira Gran Via L'Hospitalet.

Ens estaves esperant. Torna a Cracòvia. Cracòvia? Por què? Adri, què és Cracòvia? No sé, Mollario. Mister, pregunta-la a Graham Hansen. Cracòvia és un programació en què mires televisivament de partitiu nojeta, sí? Torna al Cracòvia. Estou a ser el bomba. És gravíssim. Cada dilluns a la plataforma Trescat. És un programa que a mi me daría vergüenza de ver.

Al matí de Catalunya Ràdio, Ricard Ostrell. I de què parlar fins ara abans d'entrar a l'Agora, Pol? Hem començat amb l'amnistia, amb el tema del dia i amb els efectes que ha tingut aquesta persecució judicial durant aquests nou últims anys i ara en cesc debat, que hi havia sobretot entre el David i la Eva, també s'hi ha sumat ara la Montserrat al final, sobre aquest informe

d'experts sobre el Super Niño, aquest fenomen meteorològic que arribarà als propers mesos a casa nostra i que ara.

Uns centenars de científics han alertat de les conseqüències en forma de pluges torrencials que pot tenir el Mediterrani. I, a més a més, fan una apel·lació directa a l'administració que preparin, en aquest cas, el país, que preparin Catalunya pel pitjor.

Sí, sí, és clar. Però una part del que estàvem discutint és que això, bueno, com a mínim, jo crec que el David i jo coincidíem, que hi ha una part molt morbosa en tot això que fa que l'efecte es multipliqui,

es parli, més enllà de la realitat en si, no? Doncs no sé, a banda que pugui ser noticiable, que és evident que és noticiable, quan cauen 700 litres i t'has de passar 12 hores, demanen una teulada i t'arruinen la vida i el negoci, a banda d'això, Em sembla que els científics fa molt de temps que estan apuntant a aquesta crisi climàtica i les implicacions que tindrà i no han errat fins ara. Perquè recordo que fa 10-15 anys hi havia tot un corrent negacionista que els ha superat la realitat. Per tant, jo em prenc molt seriosament la carta que ha sortit, les reclamacions. És a dir, no és fàcil canviar, perquè aquí estem parlant d'un canvi de model, de model econòmic de societat. No és fàcil, no es pot fer en dues setmanes, però fins ara hi ha polítiques reactives, no és exclusiu de Catalunya, això ho fa. Estan fets tots els governs, però sí que és molt alarmant, perquè les conseqüències poden ser molt.

Sí, sí, però darrere de tot això hi ha una superbia humana, antropològica, que nosaltres som capaços d'aconseguir que els canvis que es produeixen al planeta els podem controlar.

Però podem posar-hi mesures. Podem posar-hi mesures que probablement, si li donen a la Terra per quebrar-se, incendiar-se o glaçar-se, ja m'encontraràs tu el que seran.

Res. El que passa és que, clar, nosaltres hem de fer alguna cosa.

Si ens quedem de braços plegats encara serà millor, no? No, no, és que probablement serà com treure l'aigua del mar amb un dit.

Jo crec que aquí els científics tenen molt a dir. Hi ha coses que són clares, com el canvi climàtic, hi ha discrepàncies, hi ha altres discussions que estan més obertes, però també és veritat que al voltant de la crisi climàtica ja s'està constituint una mena de mil·lenarisme, una versió de mil·lenarisme

apocalíptic, moltes vegades exagerat.

I abans de començar la tertúlia, estava comentant que jo fa 15 anys, més o menys, vaig participar en una cosa que creava, que es deia la

Càtedra de Lideratges de SADE, que feia unes jornades molt interessants, amb grans panelistes, etc. I a mi em va tocar en aquell moment un panel sobre creixement i tema immobiliari. I recordo un dels experts més importants que hi havia a Catalunya en aquell moment, que diagnosticava amb un grau de certesa absolut que ja s'havien de començar a vendre tots els actius davant del mar, de primera línia de mar, s'havien de vendre ja tots els actius perquè

15 o 20 anys vista estarien inundats. Bueno, aquí estem. Jo crec que aquí darrere hi ha coses científiques i després hi ha un mil·lenarisme i després hi ha indústria,

hi ha lobby i hi ha moltes coses. Absolutament, però també és veritat que hem patit una onada de calor bestial amb registres que no s'havien conegut mai. Mai no. Mai que hàgim nosaltres mesurat. Portem a la Terra. Un quart d'hora. Sí, bueno, clar, mira, i els dinosaures es van extingir també. A veure, Montse. Montse, què? No sé, clar, que haguessin mesurat. Sí, que haguessin mesurat en escala humana. És l'escala que al final ens atany. I és sobre la qual. Home, sobre la qual. És a dir, en escala humana i és la que, diguéssim, ara és mesurable, és evident per qualsevol persona el que hem viscut la primera onada de calor aquest any al mes de juny ja, condicions insuportables perquè tenim un sistema que no està previst per això, un sistema, vull dir uns habitatges, un transport, una cadena alimentària. A la carta d'avui, una de les coses que deia és que, escolta'm, si aquí ens cau el supermenú damunt i ara parlem de seguretat alimentària. Això s'ha fet també al llarg de les últimes dècades. És a dir, la sobirania alimentària, que mira, la setmana passada en vam parlar, no tenim pràcticament productes de proximitat perquè l'agricultura d'aquest país està com està, és a dir, menys d'un percent. Això ja ho vam parlar la setmana passada. Això vol dir que en situacions com va passar amb la Covid, l'agricultura es va posar en primer terme la d'aquí i va salvar moltes coses. I ara, per exemple, està atacada per la crisi climàtica. Avui mateix hi ha Unió de Pagesos denunciant que allà no tenim taronges. Per què? Pels acords de la Unió Europea amb tercers països. Què vol dir que si tenim una situació de desastre. Tu mateixa ho has dit, eh? Pels acords dels seus països, no pel canvi climàtic. No, no, i el canvi climàtic impacta directament. Les pluges que han caigut aquests dies han anat estupendament en els sembrats d'hivern, que a tot Ponent i a bona part de l'interior del camp de Tarragona estàvem amb sequera, perquè aquí a vegades només es veu que ha plogut molt i ha plogut molt, bueno, ha plogut molt a la zona més poblada del país. Sí. Però els sembrats d'hivern estaven a punt de morir de set.

Nacho, Nacho, un moment, Nacho. Hola, bon dia. Aviam, al voltant del canvi climàtic hi ha un negoci igual que al voltant de la negació del canvi climàtic també hi ha un negoci, no? És una de les virtuts del capitalisme, que pots acabar fent samarretes del Che Guevara, diguem-ne, i no hi ha cap problema, no? De fet, és una gran indústria. Tota l'economia verda és una enorme indústria. Segurament el lobby més exitós de l'últim segle i mig. No ho sé, jo crec que ara mateix està una mica en disputa i, de fet, que estiguem tenint aquest debat segurament també és un símptoma que hi ha idees que fa 10 anys no estaven en circulació que ho tornen a estar. Home, a mi em fa l'efecte que el que no hi ha discussió o com a mínim, en fi, hi ha suficients evidències com per veure que algo està passant en el clima en aquest moment del món i que el nostre sistema no està preparat des de moltes perspectives que heu comentat, com les infraestructures, per aquests canvis de clima tan repentins. El que jo sí que compro, que forma part diguem-ne, del pretext que agafen els negacionistes per articular després la seva negació, és que, escolta'm, el canvi climàtic no es fa front anant amb bicicleta. El canvi climàtic segurament es fa front podent legislar, podent competir en igualtat de condicions entre la Xina, la Índia i Europa.

Perquè si jo em passo tot el dia reciclant, si jo faig l'esforç de tenir un cotxe elèctric, si jo vaig amb bicicleta perquè m'han dit que tenir un cotxe de fa 15 anys doncs és molt contaminant, però veig com hi ha indústries que fan el que li surten dels nassos i sobretot veig que hi ha una part del món que ara diu, ara tinc dret jo a contaminar perquè no ho havia fet abans i no m'aturaràs el meu creixement mentre a Europa estem posant-nos límits, doncs és normal que hi hagi gent que es cabregi. Si, a més a més, segurament qui més capacitat té per adaptar-se a les noves circumstàncies són les persones amb més renda, perquè és la que pot comprar un cotxe elèctric, perquè és la que pot deixar de tenir un cotxe de benzina, etcètera, etcètera, doncs és normal que al voltant d'això s'articulin moviments reaccionaris, perquè segurament no s'ha tingut en compte, doncs, que un procés de transició d'aquestes característiques, que crec que és evident que s'ha de fer i ho veiem, diguem-ne, cada vegada amb més intensitat, doncs hi ha alguns que diuen que sempre perden els mateixos. L'han alerta que el planeta s'encamina cap a un escalfament de 2,8 graus a final de segle. David Bromitz, sisplau, sí. Només sobre la carta aquesta, com que és molt concreta, i a més ho situo en el mes de gener,

l'únic que puc dir és que si l'apel·lació és que les administracions se preparin per l'apocalipsi, morirem tots ofegats. Perquè és precisament. Impossible fer res aquí. Tenim un sistema que fa impossible l'agilitat de qualsevol administració davant de qualsevol cosa. I després la ideologització de tot això del clima que a vegades em sembla abusiu. És a dir, els trens d'aquí no funcionen perquè hi ha una merda d'inversió i una merda de gestió,

no pel canvi climàtic.

I també perquè cauen murs i també perquè les vies queden ondades. El problema dels trens d'aquí no és el canvi climàtic. Amb això estaríem d'acord, però el canvi climàtic també és.

Hi ha una dilogització de tot i jo crec que hi ha un debat científic seriós i després hi ha coses que són negoci. 10 minuts seran les 9 del matí. Aquest és un dels temes del dia. L'altre és la llei d'amnistia. De seguida també amb nosaltres el president d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, però abans volem saludar el secretari general de Junts, Jordi Turull. Bon dia i felicitats. Molt bon dia, gràcies. Ara sí, no, Jordi?

Ara sí que sí, ara sí que sí, pel que ens afecta a nosaltres, però encara hi ha gent, vull recordar que encara hi ha gent que està pendent de l'amnistia, eh? Ho dic perquè els mateixos exiliats, el president, el conseller Puig, el conseller Comín, però també hi ha en Joel, hi ha en Salvador, hi ha la gent dels CDRs, vull dir que encara no hi ha que resisteixen allò a acabar-lo d'aplicar i fins que no ho tingui tothom, tothom, tothom, no només els més coneguts, doncs, ja veuré que no serà allò l'alegria completa, no? Ahir vas celebrar, per això, Jordi, amb la família o no? Bé, ahir vaig tenir uns horaris una mica peculiars i aquests dies hem de volit i encara no hem celebrat, però insisteixo que la celebració és quan tothom pugui dir, tota la gent que es va mobilitzar i que va ser perseguida per la presidència de l'Estat per l'1 d'octubre, i les mobilitzacions de després i de la sentència, tot l'àmbit que agafa la llei d'amnistia no s'ha de comprar. Perquè celebrar mentre altres encara pateixen aquesta persecució no ho trobo lògic.

Que al final hauran estat nou anys, Jordi, en el qual no has pogut exercir els teus drets polítics, i també el de molta gent, com ara deies. No sé si quan mires enrere t'adones de l'esforç que ha calgut fer també per continuar en aquesta primera línia política, com és el teu cas.

Bé, a mi m'agrada sempre mirar endavant, t'haig de dir la veritat, perquè justament tota aquesta persecució, totes aquestes injustícies que són més, diguem-ne, profundes les conviccions, doncs el que feien és que encara et donaven més motius per allà i seguir lluitant. Per tant, era més aviat com veies tots aquests jutges que feien les justiciers i totes les clavegueres de l'Estat i tot el que hi ha hagut que hem anat veient, doncs això encara et carregava més de raons i de força per seguir lluitant. No sé si el que preteníem és que es desanimessin, però justament no ho van fer. Jo vaig dir quan vaig sortir de la presó, disculpi, a mi em diu que tinc un indult, no sé com ho deien, allò provisional, revisable i condicionat. És a dir, el meu compromís amb la independència de Catalunya ni és provisional, ni és condicionat, ni serà mai revocable per part de ningú. No cal ser un càrrec públic per treballar per la independència de Catalunya. I això és el que m'he dedicat a fer tot aquest temps.

Quan dius mirar endavant, mirar endavant, és a dir, a partir d'ara, què? És a dir, cap on ha d'anar, diguéssim, el país i cap on ha d'anar l'estratègia també de l'independentisme?

Bé, jo crec que és una prova més. L'amnistia és una gran victòria de l'independentisme. Hi ha gent que inclús negava la repressió. I s'aconsegueix una amnistia, segurament per interès, no per convicció dels que van aprovar la llei, o una part dels que van aprovar la llei, eh? Però és una gran victòria de l'independentisme, perquè es conegaven tot, i a més a més s'ha fet capitular en aquells que eren els jutges. Es una gran victoria. Això ens ha de carregar de forces. Hem sentit molts episodis que l'Estat no ha tingut prou poder a la presó per acabar amb tant de desig de democràcia, de ganes que aquest país sigui lliure d'una vegada. Per tant, jo crec que això ens ha d'ajudar a carregar forces i a dir, escolta, El que ha estat el desig dels catalans i dels catalans.

És veritat, Jordi, per això que quan mirem la fotografia, per exemple, de fa dos anys, que hi havia partits i entitats encara que feien actes conjunts reclamant aquesta amnistia, ahir, per exemple, la celebració va ser per separat.

No sé si en aquest sentit també l'independentisme. Va ser per separat perquè, entre altres coses, quan fixis l'anècdota de com funciona l'escola d'aquest país, vaig ser jo que vaig avisar el meu advocat de canviar de moral a l'amnistia. Perquè ens vam entrar per vostès. És a dir, aquí funciona així. El dia del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Tothom estava pendent a les 10 del matí, a veure què deia, perquè no hi havia cap filtració enlloc. Va aparèixer un magistrat i va llegir la resolució. I per tant ens ho hem assabentat tots iguals. Això és allò que no t'ho esperes, que arribarà tal dia i surt a través dels mitjans de comunicació. I per tant, per escoltar les entitats, rebre la disposició de les entitats. Jo crec que avui, per exemple, l'acte de la benvinguda, que avui sí que és un motiu d'alegria poder abraçar-los a Terrassa, estic segur que hi seran, hi seran totes les entitats. Jo crec que també la mateixa Diada Nacional d'aquest any, jo crec que va ser un punt d'inflexió. L'Assemblea també va dir, solta, a partir d'aquí recarguem forces, comencem, recomencem, o posem-li el vet que vulguem, però jo crec que això ens ha de servir per això, per tenir uns aprenentatges i arribem allò amb més coneixement, amb més fortalesa i amb més raons per tirar endavant. I a partir d'aquí hem de posar més ulleres generacionals que no pas ulleres electorals.

I ara que ja pot formar part de llistes electorals, et veurem aviat en alguna, Jordi?

No ho sé, no hi he pensat. A la General segur que no, perquè a més a més hi ha una molt bona llista cancelada per Miriam Nogueras i tothom sap que mira això de la pell en aquesta campanya, però no mira aquesta llista. No hi he pensat en tot això, la veritat. I tampoc tancar la llista, per exemple, Jordi, una cosa més simbòlica. No, no, perquè nosaltres la llista ja la vam aprovar dissabte i per tant és una molt bona llista. I tothom sap, no cal que jo em posi en una llista per saber que m'hi deixaré la pell perquè traiem un molt bon resultat, perquè és que m'hi estic dedicant també cada dia. No hi veig el què, ho respecto molt, que d'altres ho puguin fer, ho respecto absolutament. Però en el meu cas, escoltem, hem tancat la vista. Aquest dissabte es va aprovar la proclamació i, per tant, escoltem endavant i a treballar.

Jordi Turull, secretari general de Junts. Gràcies i, com deia, enhorabona. Moltes gràcies a vosaltres. Que vagi bé. Són les 8.55. De seguida amb nosaltres també Oriol Junqueras. Però abans, com tenim les carreteres? Clàudia Serra. Doncs mira, segueixen a aquesta hora les retencions dels principals accessos a Barcelona. Destaquem la B23 esplugues cap a la Diagonal, la C58 a Moncada i la B20 a Santa Coloma cap al Nus de la Trinitat. També les dues rondes, sobretot en sentit llobregat. I fora de Barcelona. Precaució a la C32 a Sant Pere de Ribes, en sentit Barcelona, i a l'Antitud per una autocara variat que talla un carril, a la C17 de Canovelles a Granollers,

direcció Barcelona, i a la C58 de Montcada-Ripollet, sentit Sabadell. I pel que fa,

en aquest cas, a la mobilitat, Maria Fernández Noguera, hi ha un accident a la Diagonal que talla el tram baix.

Exactament, hi ha un accident de trànsit que no té a veure amb el tramvia, però sí que fa que no hi hagi servei entre les parades de Francesc Macià i Maria Cristina. D'altra banda, hi ha retards a l'ER1, perquè hi ha hagut una incidència a la infraestructura a l'estació de l'Hospitalet del Llobregat, i també hi ha menys trens a la línia Llobregat a Noia a causa d'una avaria a les instal·lacions. Avui a l'àgora parlarem

de l'amnistia, de seguida amb Emma Pomares, Montserrat Nebrera, David Medina, Nacho Corredor, també amb Oriol Junqueras, president d'Esquerra Republicana, i també parlarem a partir de les 10, en una àgora esportiva especial, del partit d'ahir del Barça a la Champions. Però de què més estarem pendents? Redacció, Sílvia Solanes.

Doncs del ple del Parlament i la sessió de control serà un ple marcat per la tornada de Lluís Puig. Anem al Parlament, Marta Corbalán, bon dia. Llei Diputat de Junts per Catalunya tornarà demà a la tarda al Parlament. Després de nou anys a l'exili, Lluís Puig es podrà asseure al seu escó, que durant aquest temps ha estat ocupat per un llaç groc. El president del Parlament, Josep Rull, i els membres de la Mesa el rebran al despatx d'audiències abans que

comenci la sessió plenària de la tarda. A l'hemicicle, però, encara quedarà un altre llaç groc, el de l'escó de Carles Puigdemont,

que en principi té previst tornar després de les eleccions generals del 29 de novembre.

I encara en clau precampanya. Avui fa parada a Madrid el president argentí Javier Milei.

A hores d'ara és una incògnita si es reunirà amb la presidenta madrilenya. De moment, el que està clar és que d'aquí menys d'una hora,

Milei és el protagonista d'un esmorzar informatiu. Madrid, Tania Tapia, bon dia. Bon dia.

A l'agenda d'ell apareix la trobada Mayusa. La comunitat de Madrid no la confirma. Diu que si es produeix ho comunicarà i no hi haurà trobada segur en Feijó, tampoc en Abascal. Però sí que Milei visitarà Dicenso, que és la fundació vinculada a Vox. Una visita en plena precampanya on PP i Vox calculen els acostaments a Milei, sinònim de retallades a l'Argentina. El PSOE el posa també de ple en campanya.

Avui a Ferraz penja una pancarta o li donen la benvinguda. Hola, Milei. Los zurdos i les zurdes copien el llenguatge del president argentí. Et donem la benvinguda.

I Sánchez acaba de penjar aquest vídeo a les xarxes on presumeix de ser un zurdó.

Si subir las pensiones es ser zurdo, yo soy zurdo.

Si subir las pensiones es ser zurdo, yo soy zurdo. Si subir el salario mínimo interprofesional todos los años es de zurdos, pues soy zurdo. Si defender el no a la guerra y el sí a la paz es ser zurdo, soy zurdo. Así que sí, soy zurdo y a mucha honra.

A banda d'això, acaba d'arribar a Sant Petersburg l'avió amb l'emissari dels Estats Units, Steve Whitcote, procedent d'Oslo. Redacció, Paul Foradada.

Reunim el president rus Vladimir Putin després d'haver-se vist ahir amb l'ucraïnès Vladimir Zelensky. La trobada amb Putin serà un mes i mig després de l'última que van tenir al Kremlin i a l'ordre del dia ja exposar una proposta de pla de pau a la guerra d'Ucraïna. La reunió que arriba també després que els Estats Units hagi obert la veda al petroli rus i d'un refredament de les relacions entre Trump i Zelensky. I cada dia a aquesta hora també analitzem la lletra petita de l'actualitat amb l'analista i divulgador Marc Vidal. Bon dia, Marc. Bon dia, Ricard. Tres de cada deu empreses catalanes ja fan servir la intel·ligència artificial. Doncs sí, i el curiós és el contrast. Catalunya té un dels ecosistemes d'intel·ligència artificial més potents del sud d'Europa, gairebé 500 empreses especialitzades i el 87% dels 140 hubs tecnològics internacionals. Estan instalats aquí, treballen amb intel·ligència artificial, tenim el taller ple de mecànics, el que ens falta ara mateix són cotxes que hi entrin. Però la lletra petita ens diu que el problema no és tecnològic, és de mida i de coneixement. Entre les empreses de més de 50 treballadors, la intel·ligència artificial arriba al 17%, entre les de menys de 10, al 6%. I el nostre teixit és, sobretot, de pymes. A més, gairebé 9 de cada 10 empreses que voldrien incorporar-la no ho han fet per falta de coneixements, no pel cost.