El matí, de 8 a 9 h (Els bàsics) - 22/09/2026

Senyores i senyors, bon dia. Són les 8. El Matí de Catalunya Ràdio. Ricard Tostrell.

Els nens i els joves són el centre del debat públic a Catalunya, ja sigui pels resultats de les proves PISA, les vagues docents o les millores del sistema educatiu. Però és una conversa que sovint els deixa de banda. I és que quan parlem d'educació, gairebé sempre parlem de nosaltres mateixos, dels adults, de la pèrdua d'autoritat dels professors, de les ratios a les aules, de l'esgotament a les famílies o també dels límits a casa. Un debat públic que recau sobre els nostres deures com a pares i formadors. I és normal. Com a societat tenim encomanada la vida i la formació de generacions futures. Però, i si en comptes de deures posem el focus en els drets que tenen els nens i nenes del país? Drets que recull la Convenció de les Nacions Unides de 1989. Parlem de drets tan bàsics com el de créixer sense por. Dret fonamental de no haver de viure en un estat d'alerta constant. Perquè a casa nostra i arreu del món, massa nens pateixen violències quotidianes. L'assetjament escolar, que avui dia sabem que deixa ferides per tota la vida. O la violència masclista, que tants infants pateixen com a víctimes directes o col·lectorals. I d'altres que reprodueixen a l'escola amb actituds tòxiques. Aquesta mateixa indefensió es repeteix amb les pantalles i les xarxes. Un mal de cap per a moltíssimes famílies que genera ciberassetjament i també víctimes d'abús. Però el missatge és clar.

La gestió de la vida digital no és només un problema domèstic. L'hem d'afrontar tots plegats posant els nens al centre. Fa pocs dies, Ursula von der Leyen anunciava que Europa faria el pas de vetar les xarxes socials als menors de 13 anys i exigir a les tecnològiques que n'eliminin el disseny addictiu. Avui, per exemple, la Generalitat anunciarà un pla per fer front als riscos que tenen les pantalles per la salut dels menors. Tot per protegir la salut mental, però també física dels nens. No es tracta de donar medicaments a la infància ni de convertir qualsevol comportament en una mena de diagnòstic. Però sí que cal assenyalar tot allò que amenaça el món dels més petits. L'ansietat a què estan sotmesos avui no és normal, com tampoc ho és que tinguin tanta poca visibilitat. Invertim una quantitat enorme d'esforços a fabricar nens resilients, estoics. Els eduquem perquè puguin navegar en aquest món hiperaccelerat com si fos normal. Però potser l'objectiu hauria de ser un altre. En comptes d'ensenyar-los només a encaixar les violències del món, ens podríem atrevir a qüestionar-ne les regles, a canviar-les perquè el món sigui d'una vegada per totes un lloc digne, un lloc segur per ells. Protegir els infants de debò. I això amb un objectiu clar. Que el dia de demà no ens puguin retreure res. I que ningú pugui dir que no ho vam intentar.

Que protegir-los és el nostre deure, però sobretot és el seu dret. Ara són les 8 i 3.

I quines són les cinc coses que cal saber, Francesc Soler? Bon dia. Bon dia. La primera. La segona. Comença avui a debatres la transformació del sistema educatiu. La consellera Niubó demana que les propostes que es presentin siguin concretes. En paral·lel, el Matius avança avui que Barcelona, el PSC i Esquerra han arribat a un acord per garantir reforç escolar gratuït a infants i adolescents. La tercera. El Tribunal Constitucional debata a partir d'avui el recurs d'empara de Jordi Turull contra la decisió del Suprem de no amnistiar-lo per malversació. És el tret de sortida per a l'aplicació de l'amnistia a l'expresident Carles Puigdemont. La quarta. El jutge Peinado envia a judici Begoña Gómez per tràfic d'influències i malversació. La Moncloa ho considera un cas de persecució judicial i el jutge Calama dona tres dies a José Luis Rodríguez Zapatero perquè aclareixi l'origen de les joies. La cinquena. Polèmica per l'acord del Barça amb un grup empresarial d'origen iltralià. Es tracta de Babylon Park, companyia que instalarà al Camp Nou un espai de lleure familiar. L'eurodiputat dels Comuns Jaume Sens, amb qui ha parlat aquest programa, ja havia reclamat al Barça que fes una auditoria de l'empresa. I pel que fa als esports, Robert Prat.

Avui

tornarà a ser un dia estable i força càlid a l'Aicordomí. Bon dia. Bon dia. Si avui no tindrem rècords de calor al litoral, com vam tenir ahir, avui podríem baixar dos, tres o quatre graus les temperatures a la costa i al prelitoral.

Tot això farà un dia de sol, un dia de calor, pujarà encara més la temperatura de cara a dijous i divendres, amb un temps que es mantindrà

estable com a mínim fins aquest dissabte. I retencions ara mateix a l'AP7 per un accident a Montornès del Vallès. Mireia Sala.

Sí, els vehicles són al voral i es forma cua en sentit sud. A la mateixa AP7 hi ha retencions a Santa Perpètua en direcció a Barcelona i a Sant Cugat en sentit Girona. Problemes també per un accident a la C32 a Viladecans i cues a la B23 a Sant Feliu de Llobregat, a la C58 a Sant Quirze i Moncada, la C31 a Badalona i les dues rondes de Barcelona en sentit Llobregat.

Seria genial arrencar el curs amb cotxe nou, oi? Deixa de somiar i estrena un Opel amb tot el disseny i la tecnologia alemanya. Arriben els Opel Days. Amb condicions úniques en tota la gamma de turismes i vehicles comercials. Només fins a final de mes. Informa't al teu concessionari. Més a Opel.es. La cultura és allò que tu vius, el que tu llegeixes,

el que tu veus, balles, toques. Cada generació fa la seva cultura.

I si ets 08, ha arribat el teu moment. Amb el bo cultural jove, si fas 18 anys al 2026, tens 400 euros per a gaudir de la cultura. I ara també per a crear-ne. Perquè la cultura la fas tu.

Ministeri de Cultura.

Govern d'Espanya. Arriben els Opel Days. Corre a buscar el teu nou Opel Astra amb preus irresistibles i tota la tecnologia alemanya. Informa't al teu concessionari Opel. Més a Opel.es.

Ara són les 8 i 7.

I a aquesta hora, atenció, perquè us podem explicar que el govern de la Generalitat prepara mesures per frenar l'impacte de les pantalles en els infants i adolescents. El president Salvador Illa i les conselleres d'Educació i Salut presentaran aquesta tarda un nou pla després que la Generalitat hagi fet publicar una guia amb tots els riscos que tenen les pantalles. Què diuen els experts, Txell Garrigà? Alerten que entre els 0 i 6 anys ja apareixen problemes relacionats amb l'aprenentatge, miopia, augment de pes o fins

i tot càries pel menjar amb què acompanyen les estones de pantalles. I aquests símptomes s'amplien encara més durant l'adolescència. Un de cada quatre adolescents té addicció a internet. Lluïsa Conejo, subdirectora d'addiccions de la Secretaria de Salut Pública.

Té un impacte de veure amb la son, amb l'activitat física, amb la salut mental, amb l'autoimatge, amb les relacions socials.

De mitjana, els joves passen unes 5 hores diàries connectats i al cap de setmana encara en són més. A les xarxes socials, com a mínim, n'hi dediquen dues cada dia. El govern presentarà aquest dimarts una acció conjunta de diferents departaments amb mesures i recomanacions per a un ús més conscient i saludable de les pantalles. Txell Garriga, pel Matí de Catalunya Ràdio.

L'informe serveix per denunciar els riscos, però també per establir recomanacions d'ús. El text parla de retards en el desenvolupament del llenguatge i la dificultat d'atenció. I els pares i mares també en són responsables, com subratlla la subdirectora de Diccions de la Secretaria de Salut Pública, Lluïsa Conejos.

Enxufó la tele i que estigui entretingut. I em sembla que són situacions quasi quotidianes i que estem d'alguna manera normalitzant i volíem posar l'accent en que això no és normal.

A banda de les afectacions pel simple fet de mirar una pantalla, cal afegir també el contingut que es troba a les xarxes que poden exposar els menors a situacions en límit. Ho explica Roger Ballascà, que és coordinador del Comitè d'Infància i Adolescència del Col·legi de Psicologia de Catalunya en declaracions al matí de Catalunya Ràdio.

Continguts violents, continguts sexuals, pornografia, continguts comercials que no són adequats per a infants i que suposen un repte, perquè ens trobem situacions de reptes virals, de ciberassetjament, de sextorsió, de fraus digitals, on els nostres infants i adolescents poden caure amb certa facilitat. L'ofensiva de la Generalitat

arriba després que la Comissió Europea anuncies que restringirà l'ús de la xarxa als menors. El matí de Catalunya Ràdio n'hem parlat amb una de les eurodiputades que hi està treballant. És la socialista Laura Ballarín.

Es tracta no només de fer una restricció d'edat, sinó també d'abordar el model de negoci d'aquestes plataformes digitals que van ser creades fa més de 20 anys per captar la nostra atenció i les nostres dades, per vendre-la als anunciants i fer ingressos milionaris.

Tot plegat ho analitzarem a l'àgora del matí, avui amb casos reals d'addicció, de joves que han quedat tocats per l'addicció que tenien a les pantalles, i també amb les recomanacions del Marc Massip, que és un expert en addiccions digitals, també en joves i adolescents. També us volem escoltar a vosaltres, per tant, pares i mares preocupats per la influència que tingueu de les pantalles, o que puguin tenir les pantalles pels vostres fills, doncs ens podeu enviar notes de veu ja al 636-360609,

Durant anys hem omplert les aules de pantalles, tauletes, pissarres digitals, ordinadors, perquè vam pensar que digitalitzar era avançar. Ara el govern ens diu compte i presenta una guia de salut digital. No es tracta de demonitzar la tecnologia, es tracta de saber què provoca en un cervell que encara s'està formant. Científics com el David Bueno fa temps que ens alerten sobre l'atenció, la lectura i l'aprenentatge. I potser toca fer-nos una pregunta incòmoda. Vam digitalitzar les aules abans de saber-ne prou? Passa això amb més coses?

El pla per les pantalles va en paral·lel també dels plans del govern per millorar el sistema educatiu a Catalunya, que Salvador Illa va formalitzar en la conferència de mig mandat.

Per això, com a president de la Generalitat, convoco des d'ara mateix el conjunt del país a

un debat sobre l'educació que Catalunya necessita. Doncs ja tenim dues cites aquesta setmana. La primera, la reunió avui del Consell d'Educació de Catalunya. Haurà de definir quins temes formaran part d'aquest debat. Fins al novembre s'escoltarà el sector, al febrer es faran les deliberacions i les propostes haurien d'estar enllestides al mes d'abril. El president del Consell d'Educació de Catalunya, Joan Manuel del Pozo, vol que les famílies i els docents també s'impliquin.

Que no només educa l'escola, sinó que la família educa també en el primer lloc. O, en el cas dels docents, acceptar que la carrera docent ha de tenir uns criteris i pot tenir una avaluació, com tenen moltes feines.

Del Pozo s'ha reunit amb la consellera d'Educació, Esther Niubó, i de què aniran aquests debats. Més detalls, Montse Poblet. Els debats sobren a tota la societat catalana, famílies, docents, experts i forces polítiques, i giraran al voltant de cinc o sistemes, encara per concretar, però que amb tota seguretat inclouran el paper de les tecnologies a l'aula, el model de l'escola inclusiva o com reforçar i consolidar l'aprenentatge dels alumnes. La consellera Esther Niubó aclaria que no ha de ser un nou diagnòstic, sinó propostes per passar a l'acció. I superar.

Doncs un malestar fruit de necessitats desateses durant anys, d'una presa de consciència col·lectiva i d'una demanda legítima de reconeixement social de la funció educativa.

Montse Poblet, pel matí de Catalunya Ràdio. Aquest és el debat del sector i també hi haurà debat polític. Salvador Illa ha citat tots els partits divendres a una similar palau per abordar aquest Pacte Nacional d'Educació, una reunió on PP i Vox ja han dit que no assistiran. I l'últim apunt també d'educació que us avança al matí de Catalunya Ràdio. Acord entre el PSC i Esquerra, Barcelona, per garantir el reforç escolar gratuït a infants i adolescents. El govern municipal i el grup liderat per Elisenda Alemany han pactat destinar el cas Recapta amb el recàrrec turístic als creuers i destinar-ho a programes d'activitats de reforç escolar, de beques o ajudes extraescolars. L'objectiu és ingressar uns 20 milions d'euros en els pròxims anys. Elisenda Alemany, portaveu d'Esquerra a l'Ajuntament, amb declaracions d'aquest programa.

Serà un nou programa d'activitats de reforç escolar gratuïtes per a tots els alumnes, per fer deures o per fer repàs, que és una recomanació del fet que feia el darrer informe PISA i a partir de l'any vinent cap nen o adolescent a Barcelona es quedarà sense preguntar allò que no entés a classe perquè a casa seva no el poden ajudar o no li poden pagar classes particulars. Aquest és un dels temes del dia.

L'altre és l'acord del Barça amb una empresa d'Israel.

Polèmica per l'acord del Barça amb un grup empresarial d'origen israelià. Es tracta de Babylon Park, que és una companyia que instalarà al Camp Nou un espai de lleure familiar dirigit, en aquest cas, als més petits. El guany econòmic pel Barça serà, atenció, d'uns 100 milions d'euros en els propers 25 anys. Sílvia Solanes.

Com a exemple dels dubtes que ha despertat també entre els socis, l'acord el va aprovar dissabte l'Assemblea de Compromissaris, però només amb un 57% dels vots. La resta de votacions acostumen a superar el 90% dels vots. La Comunitat Palestina de Catalunya havia alertat ja contra els possibles vincles de Babylon Park amb el règim de Netanyahu. Fins i tot, l'eurodiputat dels Comuns, Jaume Sens, va reclamar una auditoria de l'empresa. N'ha parlat al matí de Catalunya Ràdio.

El Barça diu que és més que un club, La defensa de la pau, els drets humans i la infància, però la veritat es posa al costat d'Israel mentre s'està cometent un genocidi indirecte i embruta l'escut i els valors de su prestigi mundial. I crec que és una pregunta que molta gent s'està fent. Quin gest representa més els valors del Barça? La foto del president Laporta darrere d'una bandera israeliana o la bandera palestina de l'Emil Yamal?

Assensamenta que el Barça no aïlli una empresa israeliana, tal com recomana la relatora especial de l'ONU pels drets humans Francesc Albanese. Durant l'assemblea,

respondent a les preguntes d'un soci, el president Joan Laporta va explicar que el club havia de fet, en aquest cas, les comprovacions necessàries i va assegurar que no es va detectar cap irregularitat en l'estructura de la societat, ni tampoc dels accionistes ni de les operacions de negoci de la companyia.

La normativa no estableix una prohibició general pel fet de que sigui una empresa israeliana. El que sí que exigeix és una comprovació si aquestes empreses tenen vincles amb els territoris molestins o vincles amb els assentaments o vincles amb béns i serveis d'aquests territoris o són persones o entitats que estan sancionades internacionalment.

Consultat pel Matí de Catalunya Ràdio, el Barça no ha volgut traslladar aquest informe intern adjunt que forma part dels procediments interns d'avaluació de contraparts.

Fons del club subratllen que la nacionalitat israeliana d'un dels accionistes de Babylon Park no acredita cap vinculació amb la guerra a Gaza ni tampoc constitueix per si sola una motivació o motiu per exclaure-la. En declaracions al Matí de Catalunya Ràdio, Ali Samson, portaveu de la coalició Prou Complicitat, acusa el Barça de mentir.

Babylon Park Spain és filial de l'empresa israeliana Babylon Park, a més, una empresa que té vincles directes amb, per exemple, amb l'aeroport de Tel Aviv, per tant, amb organismes estatals de l'estat genocida d'Israel.

Babylon Park té més de 15 centres en diversos països, com el

Regne Unitó, amb èxit. Aquest any ha guanyat una licitació per instal·lar un espai de videojocs a la Terminal 3 de l'aeroport de

Tel Aviv. Fins al 2024, un dels accionistes de la companyia era Teddy Saki, que ha donat suport econòmic a programes destinats a soldats retirats o famílies de militars.

La petició de trencar l'acord entre el Barça i Babylon Park. Que reprodueix una dinàmica habitual també de cridar el boicot a empreses que tenen interessos relacionats amb l'ocupació israeliana palestina. L'origen es remunta segurament al 2005, quan una multitud d'entitats palestines van impulsar una campanya de boicot, de desinversions o de sancions cap a empreses israelianes. Una campanya que amb els atacs dels últims tres anys s'ha intensificat molt i ha provocat que algunes empreses trenquessin relacions, per exemple. L'asseguradora AXA, el fons sobirà de Noruega, el tercer conglomerat empresarial japonès o el fons de pensions més gran dels Països Baixos que va vendre les seves accions d'una empresa perquè la seva maquinària s'utilitzava per demolir cases de territoris palestins. Aquesta és una de les notícies que, per cert, preocupa ara mateix també el Barça. I ho hem explicat al matí. Aquí sí.

Bonpreu Esclat Online, el supermercat de proximitat, us ofereix el temps.

I ara fem un cop d'ull al temps a l'oicordomí i a les carreteres amb Mireia Sala.

Bon dia. Pel que fa al temps, avui tornarà a ser un dia de sol, però amb una calor una mica més moderada que ahir. En general, la temperatura quedarà al voltant dels 29-30 graus, si bé al sud del país encara podrien arribar als 34-35. Hi ha una lleugera tramuntana a aquesta hora a l'Empordà que afluixarà i sembla que els pròxims dies mantindrem encara temps estable. Divendres puja altra vegada la temperatura. L'única esperança de canvi de temps la tenim entre dilluns i dimarts de la setmana que ve.

Retencions a la P7 a Sant Cugat del Vallès per una avaria que talla un carril en sentit Girona i a la mateixa P7 però en sentit sud i a Cua a Montornès del Vallès per un accident i més endavant també a Santa Perpètua. Aturades també a la B23 a Sant Feliu de Llobregat, la C30 a Dots de Viladecans, la C58 a Sant Quirze i Moncada, la C31 a Badalona i a la Ronda de Dalt a Collserola en sentit Llobregat.

Fer la compra online per primera vegada sempre genera dubtes. Arribarà bé? Serà fresc? Amb Bonpreu Esclat Online la resposta és sí.

Et portem a casa els productes amb la màxima garantia de frescor i qualitat. I perquè t'estrenis, et regalem 50 euros. Utilitza el codi benvinguda en la teva primera compra.

Consulta les condicions a bonpreuesclat.com. Catalunya Ràdio. Per tu, que tens el supermercat ben apamat. I per tu, que perds el carret i no saps on l'has deixat. Gaudeix a Capravo del salmó fumat Eroski Bàsic, sobre de 120 grams, per 4 euros amb 45. Vols estar al dia amb mi? Capravo.

Aquella casa de camp per desconnectar un cap de setmana. Amb una gran cuina perquè algú faci menjars ben bons. Per estar-s'hi hores i hores parlant del que sigui.

Aquella casa de camp per allargar el cap de setmana fins dimarts o dimecres.

Amb el cupó diari de l'ONCE, de dilluns a dijous pots guanyar fins a 500.000

euros i dedicar-te a benviure cada dia. Cupó diari de l'ONCE. Et toca benviure. 11. Ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat.

Dolor? Aquesta vegada no t'impedirà continuar fent el que et ve de gust, perquè estem al teu costat per alleujar el dolor ràpidament. Neix el nou FisioCrem Gel Forte, perquè res t'impedeixi gaudir del que realment vols. Amb FisioCrem Gel Forte, tu ets més fort que el dolor. Per a dolors aguts musculars i articulars. A partir de 12 anys. Compleja amb la normativa vigera en matèria de productes sanitaris. Vegeu un efecte secundaris i contraindicacions al

web de FisioCrem. Tasses perfectament apilades. Mmm, cafè a punt i somriure d'orella a orella. Ja podem obrir.

Del 5 al 12 d'octubre arriba la Comerciada, la festa del comerç local de Catalunya. 32 ciutats i pobles del país, música, espectacles, festa i molts vals regal. Sortim a fer bategar els carrers. Tota la informació a la comerciada.cat. Catalunya Ràdio. Pedro Sánchez reactiva la carpeta del català a Europa per mira de seduir Junts. El ple del Tribunal debatrà

el recurs d'empara de Jordi Turull contra la decisió del Suprem de no amnistiar-lo pel delicte de malversació.

Si passés el 6, evidentment es resoldria la del Jordi Turull i la de la Dolors Bassa. Un juicio que responde

a la máxima del señor Aznar. Quien pueda hacer que haga. El señor Peinado ha hecho su aportación.

Hemos reforzado la frontera en Ceuta como en Medellín.

El matí de Catalunya Ràdio.

Són les 8.21, aquests són els sons del dia d'avui, 22 de setembre del 2026. Repassem ara els bàsics del dia amb la redacció del matí i els serveis informatius de Catalunya Ràdio. Francesc Soler, Sílvia Solanes, Lara García, Marc Jurado i Marta Viara, bon dia. Bon dia. Avui la carpeta judicial bé carregada, Tribunal Constitucional en marxa, que comença a planar ja el camí cap a l'aplicació definitiva de l'amnistia, tot i que el ple definitiu es preveu pel 6 d'octubre. El Constitucional estudiarà els recursos d'empara dels líders independentistes a qui no se'ls ha aplicat l'amnistia per malversació. Avui començaran per Jordi Turull, però la ponència ha caigut a mans d'un jutge conservador, un text contrari a l'amnistia, com va explicar ahir l'advocat de Jordi Turull, Jordi Pina, al Matí de Catalunya Ràdio. El magistrat Macías, amb una cosa inaudita que jo no he vist mai, amb quasi 40 anys de professió, ha filtrat als fitxans de comunicació el contingut d'una sentència del Tribunal Constitucional, que això és gravíssim. La resolució del recurs que rebutja l'amnistia. Sí, sí, el teniu tots, o el tinc jo. El Constitucional previsiblement rebutjarà aquest text i s'haurà de tornar a redactar. El proper ple serà el 6 d'octubre, on també hi haurà la ponència del recurs de Dolors Bassa redactada per un jutge progressista. Per tant, aquesta s'aprovarà segur i això ja marcarà doctrina per la resta. I un cop el Tribunal Constitucional digui que els líders del procés han de ser amnistiats del tot, tocarà que el Suprem ho apliqui. I aquí Jordi Pina, l'advocat de Jordi Turull, no creu que els jutges tinguin gaire marge per seguir enrocats. Si Llarena no volgués aplicar, si Marchena i els restos de magistrats no volguessin aplicar això, doncs, bueno, seria una barbaritat. Això el Suprem, perquè a l'Audiència Nacional el jutge Peinado, quatre dies abans de jubilar-se, ha decidit enviar la dona de Pedro Sánchez, Begoña Gómez, a judici, Paula Brujats.

El judici encara no té data, però pot coincidir amb les eleccions municipals o les espanyoles si Sánchez les avança abans de l'estiu. La Moncloa carrega sense embuts contra Peinado. És inqüestionable la intenció política, la persecució sense proves. Diuen en privat i ho condemnen. Creuen que és un judici arbitrari i injust només per ser la dona de Pedro Sánchez. En públic, la ministra Diana Morán denuncia que Peinado ha fet un últim servei al PP abans de penjar la toga. Begoña Gómez s'enfronta a 13 anys de presó i és un cop duríssim per a Pedro Sánchez que fa dos anys es plantejava dimitir quan la investigació tot just començava. Des de Madrid per la Brujats, pel Matí de Catalunya Ràdio.

I una altra carpeta judicial. El jutge que investiga el cas Plus Ultra ha donat tres dies a l'expresident Zapatero perquè aclareixi l'origen de les joies que es van trobar al seu despatx i que es van taxar, recordem, per 1,3 milions d'euros. Anem cap a Madrid. Dani Santeaja, bon dia. Bon dia. Fins ara Zapatero ho ha evitat, en aquest cas, donar-ne detalls. L'expresident espanyol va demanar al jutge 10 dies per acreditar l'origen de les joies el dia que va declarar com a investigat a l'Audiència Nacional.

Y ahora vamos a las dichosas joyas. ¿Sobre esto quiere prestar declaración o no quiere prestar declaración? No deseo prestar declaración por el recurso que se ha presentado.

Però d'això han passat tres mesos i ara el jutge li dona tres dies perquè li doni tota la documentació que tinga de les joies Zapatero Manté, que van ser un obsequi protocolari del qual no es va aprofitar mai.

Esta és una història sense intenció, sense afán patrimonial. És un regalo de cortesia personal d'anys. Això pel que fa a les joies, pel que fa al rescat de Brusulta, el jutge cita les filles de Zapatero.

El 30 de novembre, per esbrinar, se feien servir la seva

agència per canalitzar suposades comissions. I avui al Sense Ficció de TV3 s'estrena el documental Catalunya-Madrid, la veritat de dos models econòmics. El documental es pregunta com ha aconseguit Madrid prendre el lideratge econòmic a Catalunya i analitza les dues principals economies de l'Estat per entendre les claus de la seva evolució.

Ho fa amb dues veus clau, la del president català Salvador Illa i la presidenta de la

Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. Ara, al Matí de Catalunya Ràdio, ens podem avançar a aquests fragments on els dos presidents discrepen de cada model. A nadie se le escapa que económicamente y reputacionalmente ahora mismo Madrid y sus empresas y lo que estamos viviendo es algo nunca visto y va como nunca.

¿Por qué no se tiene la humildad de sentarse y decir a lo mejor lo que hay que hacer es dejar de subir impuestos?

Catalunya té un sistema impositiu que està 2,7 punts per sota de la mitjana europea. He sentit molt parlada infern fiscal a Catalunya. Doncs imagini't, estan ja cremats a la resta d'Europa.

El documental Illa es mostra també molt crític contra l'estratègia d'Ayuso de baixar impostos. I així anem baixant tots.

I ens posem tots a compartir per veure qui té els impostos més baixos. Si tots fem el mateix, ningú tindrà ingressos i no pagaran res. I com pagarem la sanitat? Que se la pagui qui pugui. I l'educació? Qui pugui.

Aquesta competencia a la baixa es perversa.

I sentirem també Isabel Díaz Ayuso defensant una vegada més les condicions de vida a Madrid. Si tu tienes personal doméstico,

tus hijos y ellos van a ir al mismo colegio en igualdad. Pero también es un lugar

donde el que tiene dinero no es perseguido, ni es castigado ni es sospechoso de nada. Evidentemente paga más impuestos, evidentemente.

Pero yo creo que quien viene aquí y viene con dinero, por ejemplo, viene mucho desde el otro lado del Atlántico, lo hacen buscando seguridad y libertad.

Avui, Catalunya-Madrid, la veritat de dos models econòmics al sense ficció a partir de les 10 de la nit a TV3. I encara hem de parlar d'una estrena més, Génesi, la sèrie sobre Ferran Adrià i el Bulli, que es va estrenar al Festival de Sant Sebastià. Va tenir una acollida excel·lent i va rebre també una gran ovació per part del públic. La sèrie es pot veure a la plataforma de 3Cat, els dos primers capítols, després d'estrenar-se ahir a la nit a TV3 amb molt bones audiències. Va fer un 20,1% de share el primer capítol. El van veure 360.000 persones i el segon 260.000. A partir del novembre es podrà veure a Netflix. A partir del novembre el veurem a partir de Netflix, però ja el podeu veure a 3Cat. I una altra cita important per aquest matí. El govern espanyol tornarà a reclamar l'oficialitat del català a la Unió Europea. Això un any després de l'últim cop que ho ha intentat Brussel·les Bruno Fortea. Amb l'aplicació de l'amnistia aplanada i a les portes de negociar uns nous pressupostos espanyols. Pedro Sánchez reactiva la carpeta del català a Europa per mira de seduir Junts. Aquest cop no s'espera que hi hagi cap votació sobre el tema. Només sabem que el govern espanyol intervindrà en la reunió per demana que el català sigui llengua oficial. I que això passi abans que entrin a la Unió Europea nous països, com Montenegro o Albània. Abans que el montenegrí o l'albanès siguin oficials, li tocaria el català, diu el ministre d'Afers Estrangers, José Manuel Álvarez. Desde luego es impensable para España que haya un solo idioma más dentro del régimen lingüístico oficial de la Unión Europea si no lo está también el catalán. Desde Bruselas, Bruno Fortea, pel Matí de Catalunya Ràdio. Eren declaracions del ministre Alvarez al Matí de Catalunya Ràdio en una entrevista en què també va parlar dels rumors, atenció, d'una possible nova entrada massiva a Ceuta per demà. No hay una información de que esos mensajes estén calando. Estamos hablando también con la prensa marroquí que se está haciendo eco de la propia campaña del ministerio y estoy en contacto con los ministerios interexteriores a todos los niveles por las autoridades marroquíes para que también haya un dispositivo disuasorio. Contradicció del govern espanyol, que diu que no hi ha alarma, però que parla amb Rabat i que parla amb els mitjans d'allà per rebaixar l'alerta. Aquesta possible entrada massiva seria demà, coincidint també amb les eleccions legislatives al Marroc, i avui és l'últim dia d'una campanya que ens explica des del Marroc Nandos Anoguera.

Els indicadors macroeconòmics del Marroc són bons. Creixement que s'acosta al 5%, una inflació continguda al 2% i un dèficit i deute raonablement moderat, però les taxes d'atures disparen, sobretot quan es tracta dels joves, que pot arribar al 40%. Més que el guanyador de les eleccions de demà, els analistes estaran atents a la participació. Les protestes, ja paivagades, dels joves i la tensió migratoria han protagonitzat l'últim any al país. Mentre el Marroc aspira a celebrar la final del Mundial del 2030 a l'estadi més gran del món, el Hassan II, encara en construcció, que costarà l'equivalent a una setena part dels pressupostos anuals en sanitat. Des de Fanidec, Nanda Sonaguera, Palmatí, de Catalunya Ràdio.

I el reforç de les fronteres al Marroc porta al límit les altres rutes migratòries. Les Balears assoleixen el rècord de persones migrants que arriben amb embarcacions irregulars.

En el que portem d'anys s'han superat els 5.600 immigrants que han desembarcat sobretot a Mallorca i Formentera.

Són 200 persones més que a les Canàries. La ruta entre Algèria i les Balears s'ha consolidat en els últims tres anys, mentre que el nombre de migrants a les Canàries s'ha reduït a la meitat en un any. Segons Alex González, de l'Observatori de Migracions de la Mediterrània, es tracta d'un desplaçament de rutes.

La cooperació per reduir la ruta canària no implica

La cooperació per reduir la ruta canària no implica que la migració desaparegui, implica que es trasllada. Tancar les fronteres en una banda implica traslladar-se a unes altres. En aquest cas, la ruta algeriana està incrementant degut a aquesta raó.

L'anomenada ruta algeriana és de les més perilloses. A principi d'agost van morir 19 persones en dos naufragis quan intentaven arribar a les Balears. I aquests són els que sabem, però segons els experts, hi ha centenes de persones que moren durant les travessies quan intenten accedir a una vida millor. Des de Mallorca, Caterina Kerman Jaume, pel Matí de Catalunya Ràdio.

Ara són dos quarts de nou, de seguida us expliquem que s'està investigant, atenció, un segon cas en 48 hores d'un home raptat a la força a Catalunya i que també hi ha hagut una dona de 54 anys a l'Hospitalet de Llobregat que s'ha suïcidat pocs mesos després que la desnonessin. Serà d'aquí a un minut. Aquest Citroën C3 és increïble. És tan espallós que sembla un dúplex. Gairebé m'hi podria posar dret sense tocar el sostre. I des de 16.400 euros. Què? Demana ja el teu C3 des de 16.400 euros amb fins a 8 anys de garantia. Setembre és increïble en tota la Gamma Citroën. Plutó! Ganímedes! Para d'esperar que trobem un altre planeta. Instal·lem i financem i fins i tot paguem l'instal·lació fotovoltaica de la teva comunitat, unifamiliar o empresa. Suma't a l'autoconsum. Per fi hi ha un altre llum. Factor Energia. Empresa col·laboradora amb l'esdeveniment Barcelona Equestrian Challenge. La cultura és allò que tu vius, el que tu llegeixes, el que tu veus, balles, toques. Cada generació fa la seva cultura.

I si ets 08, ha arribat el teu moment. Amb el Bo Cultural Jove, si fas 18 anys el 2026, tens 400 euros per a gaudir de la cultura.

I ara també per a crear-ne. Perquè la cultura la fas tu. Ministeri de Cultura. Govern d'Espanya. Un propòsit és allò que ens fa superar-nos. Fa més de 120 anys vam engegar el nostre. Impulsar la recerca per cuidar la salut de les persones. Però hi ha reptes que ens exigeixen una nova manera d'investigar. Neix el centre d'investigació

on la immunologia dona forma al futur.

Caixa Research Institute. Fundació La Caixa. Creure per transformar.

8 i 32, i atenció a això, investiguen un segon cas en 48 hores d'un home raptat a la Força Catalunya. Els Mossos han obert una investigació sobre una presumpta segona detenció il·legal en menys de dos dies després que dissabte a la tarda cinc persones disfressades de policies s'emportessin un home a la P7. Segons ha avançat l'ara, aquest segon incident va tenir lloc dilluns a la matinada a Barcelona, quan diversos encaputxats haurien introduït un home a l'interior d'un vehicle per la Força al carrer de Huelva. A primera hora d'ahir, l'home va ser trobat a les proximitats d'una benzinera de sal al Gironès, amb clars signes de violència. En aquest segon cas, la investigació està oberta i encara no estan clares les motivacions del segrest. Sobre aquest segon segrest en donarem més detalls avui al matí de Catalunya Ràdio, a partir de les 10 del matí. I una dona de 54 anys de l'Hospitalet de Llobregat s'ha suïcidat pocs mesos després que la desmoressin. Segons la família i el sindicat de l'habitatge, l'abandonament de les institucions va empènyer la dona, que tenia dues filles, a treure's la vida. S'havia separat, perdut la feina i no va poder pagar la hipoteca del pis on havia viscut 20 anys. Va negociar amb el banc Sabadell, però el banc es va vendre el pis a un fons i aquest no li va renovar el lloguer. Jordi Naya era el seu advocat. El dia abans del desnonament que va patir l'Olga, nosaltres vam demanar la suspensió perquè consideràvem que en aquestes condicions no podia afrontar el desnonament i que a més s'havia de tenir en compte una cosa que en tretes diu el principi d'interès superior del menor. En aquella casa hi havia menors. I ahir l'exalcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va reaparèixer com a activista per evitar un desnonament a la ciutat. L'exledor de Barcelona en Comú es va sumar a una quarantena de manifestants que van intentar frustrar el desallotjament d'una dona al districte de Gràcia. La llogatera, en situació de vulnerabilitat, té una discapacitat reconeguda del 36% i portava 13 anys a la finca. La policia va acabar apartant els concentrats, inclosa de Colau, i la comitiva judicial va tirar endavant el desnonament.

La justícia ha imposat a un lladre de coure la primera ordre d'allunyament de qualsevol infraestructura de DIF. Es tracta de l'home a qui els Mossos atribueixen els 6 robatoris en 10 dies a l'estació de França de Barcelona. Gairebé la meitat de les 66 persones detingudes per robatoris de coure en el que portem d'any s'han arrestat en l'últim mes i mig. El cap de la Divisió de Seguretat Ciutadana dels Mossos d'Esquadra, Joan Salamanya, descartava ahir al matí de Catalunya Ràdio que hi hagi màfies darrere dels robatoris. El que visualitzem són

aquestes persones que de forma individual, amb pocs mitjans i amb poca infraestructura, poden anar a un lloc en què hi ha un cable, un cablejat més exposat, i que puguin tallar el cable.

L'autor del llibre Safaris Humans afirma també a Catalunya Ràdio que alguns dels viatges de persones adinerades a Sarajevo per matar bosnians durant la guerra dels Balcans dels anys 90 es van organitzar, atenció, des de Barcelona.

El periodista italià Ezio Gavazzini ho ha explicat en una entrevista al Catalunya Nit de Catalunya Ràdio.

L'autor xifra en més de 200 els italians que haurien participat en aquestes caceres humanes, tot i que també hi hauria milionaris d'altres països europeus com Bèlgica, Àustria i l'estat espanyol.

I encara algun apunt més. Avui comença la 81ena reunió de l'Assemblea General de l'ONU a Nova York i ja tenim una primera polèmica. Atenció perquè Pedro Sánchez no anirà a la recepció de Donald Trump. El president del govern espanyol ha al·legat un programa d'agenda, tot i que oficialment avui no té cap acte a l'hora en què està convocada la cita. No és l'única crisi que té Donald Trump. Diversos mitjans deixaran de cobrir els actes de la Casa Blanca després del veto de Trump a televisions com la CNN.

Donald Trump centrarà avui l'atenció de l'Assemblea General de l'ONU amb el seu discurs d'obertura, però també amb d'altres qüestions de l'agenda internacional, com són el lideratge en l'àmbit de la intel·ligència artificial o la guerra de l'Iran. Serà l'última assemblea amb el portuguès Antonio Guterres com a secretari general de l'ONU. Segons el seu exassessor, Jeffrey Feldman, el llegat que deixa Guterres no és especialment positiu. Guterres és un interlocutor brillant,

Guterres és un interlocutor brillant, té un gran domini de la història, té anècdotes meravelloses per il·lustrar el que explica, però ha paralitzat l'ONU amb un clima de cautela pel que fa a la seva agenda política de pau i seguretat. Des de Nova York, Oriol Serra, pel Matí de Catalunya Ràdio. I de seguida ampliem també els esports, però abans hem de parlar de teatre.

Perquè el grup balenyà enviu aposta aquesta temporada pels musicals com Cabaret i Mamma Mia.

Durant aquesta temporada també hi podrem veure noms com Miquis Parvé,

Que conovell, Àngels Goñalons, Javier Cámara o Sílvia Abril. La temporada s'ha presentat amb una gran festa a la cúpula del Coliseum.

Des de musicals com Mamma Mia!, el Tivoli que arrenca

funcions el 26 de setembre, o Cabaret, el Coliseum, fins al teatre de text, el teatre Borràs, amb muntatges com Les coses excepcionals, amb Miki Esparver, Eureka, amb Vicent Andongó, o La síndrome Natalia, de Jordi Casanovas, protagonitzada per Àngels Bunyalots.

És la primera vegada que em poso el cap davant d'un monòleg que em fa molta il·lusió i amb un text que d'alguna manera és garantia de bones experiències.

És una paradoxa perquè es troben uns professors que és com el consell rector amb una mare.

Jo soc la mare. Es troba que li donen un diagnòstic, li diuen que té poc més de 15 dies de vida i ella considera que allò no pot ser d'aquella manera, que allò ha de ser una comèdia, no pot ser un drama, no pot ser una tragèdia.

Aquesta temporada passada, Balanyà ha aconseguit prop de 670.000 espectadors. Marta Vives, pel Matí de Catalunya Ràdio.

I encara un últim apunt per acabar. Avui, al Matí de Catalunya Ràdio, parlarem, atenció, de Divorç Planners.

Sí, s'acosta el mes d'octubre, el segon mes amb més divorcis, només superat pel juliol, unes dades que fan concloure als experts que les vacances trenquen matrimonis. En parlarem a les 11, Ricard,

amb la jurista especialitzada en violència masclista, Helena Martín, la primera Divorç Planner d'Espanya, també amb Laura Fà. En comptes de planificar un casament, ja pots planificar un divorci. I pel que fa al trànsit, Mireia Sala?

Doncs aquesta hora hi ha cua a la P7, al Papioli, a Sant Cugat, en sentit Girona, i a Santa Perpètua, en sentit Sud. Aturades també a l'entrada a Barcelona per la B23, de Sant Feliu a Esplugues, la 2 a Brera, la C58 a Sant Quirze i a Moncada, i a les dues rondes de Barcelona, sobretot a la de dalt i en sentit Llobregat.

Aquesta és l'actualitat d'aquest dimarts, 22 de setembre del 2026, que ens deixa tres preguntes. Si el barcelonisme s'ha manifestat reiteradament a favor de Palestina que la directiva mantingui els pactes comercials amb Israel, demostra que el més conclub i l'ètica institucional s'acaben exactament quan entren en joc els diners? Amb pantalles i algoritmes monopolitzant el temps dels infants. ¿Podem encara posar-hi límits abans que escombrin la salut mental i la comprensió lectora? ¿O anem tan tard i hem creat una generació connectada a la xarxa, però desconnectada de la família i de l'aula? Mentre el món es crema amb guerres i crisis migratòries, com la que veiem a Ceuta, que Pedro Sánchez porti aquests debats a l'ONU? És una estratègia valenta per cercar aliances globals? O la prova que l'Assemblea és només un plató de discursos on ningú escolta l'altre?

El Matí de Catalunya Ràdio. Escoltes Ricard Tostrell.

La Nati fa anys que es prepara la jubilació i avui que comença el camí de Sant Jaume també ha preparat els mitjons de la sort amb puntets. Per la Nati, començar la jubilació amb bon peu és molt personal i la nostra manera d'entendre la banca també ho és. Per això, gràcies al programa Generació Més, hem construït amb ella un pla de jubilació. Perquè si una cosa és important per tu, també ho és per nosaltres. Informa-te'n a caixabanc.cat.

La cataque!

De seguida obrim l'àgora del Matí de Catalunya Ràdio. Avui en Pere Rosselló, l'Anna Grau, Vicenç Sanchis i Ester Vera. Però abans, en esport, Robert Prat, bon dia. Bon dia. El president de la Lliga. M'agrada això d'anar pujant i deixant la música. Els ACDC, això sona molt fort. No ho podem frenar. Mentre la gent del cotxe no acceleri i freni l'hora. El president de la Lliga de Futbol Professional, Javier Tebas, entén les queixes del Madrid, però no les formes.

Té clar que la manera que té el Madrid per protestar dels àrbitres no és correcta. Segura que el Madrid no va a perdre per cap de les jugades que reclama. I des del Madrid, les declaracions sinceres de Kylian Mbappé fent autocrítica són declaracions al diari ASS.

Sí, sí, a trabajar y a hacer más. El resto es la gente, otra persona que pueda hablar de eso. Nosotros tenemos que hacer más y trabajar para, como lo ha dicho, que vuelve la ilusión en el Real Madrid y que vuelven los títulos.

L'Atlètic de Madrid demana acabar amb l'assetjament arbitral després de la llau de crítiques arran del derbi madrileny i avui hi ha cimera d'entrenadors a Madrid amb una absència. José Mourinho ja ha anunciat que no hi anirà.

Per cert, que el Barça perd 17 jugadors per l'aturada internacional de gairebé 3 setmanes.

Gairebé tota la plantilla, l'Espanyol perd 3 jugadors, el Girona 6, tot i que la Lliga de Segona no s'atura. Aturada llarguíssima. La selecció espanyola jugarà 4 partits de la Lliga de les Nacions de la UEFA. El primer dissabte acabé contra Anglaterra a Wembley. També jugarà contra Croàcia la República Checa. I, novament, contra Croàcia no hi haurà partits de Lliga fins al 10 d'octubre. L'aturada coincideix amb la renovació de Luis

de la Fuente com a seleccionador espanyol fins al 2032.

Nosotros no nos conformamos con lo que hemos conseguido hasta ahora. Es un sentimiento de todo el grupo. Lo mejor está por llegar.

La jugadora del Barça, ara del Deport Marc Casador, no jugarà fins l'any que ve.

Com a conseqüència d'una topada al partit contra el Betis, es va fracturar la clavícula, ha hagut de ser intervingut, el Sabadell també es queda sense el seu golejador, Joachimi, que es va trencar el lligament amb creuat anterior del genoll, i el Juventut, que va celebrar a la plaça de la Vila de Badalona el títol de la Supercopa de bàsquet amb els aficionats Riqui Rubio. Espero que molts nens i nenes en el futur us pugueu alimentar del que vam viure ahir a l'Olímpic, que va ser molt màgic. Crec que la penya és màgica, viure això és màgic, així que moltes gràcies. L'Europa destitueix el tècnic Josep Maria Jané després de quatre jornades. Luis Blanco, que va dirigir l'Atlètic Balears i també l'Espanyol en diferents categories, és ara qui es fa càrrec de l'equip europeista.

Compartir. Descobrir.

Viatjar.

Riure. 130 milions. Amics. Llocs. Moments. Somnis. 130 milions. En 130 milions hi caben moltes coses.

El divendres 25 de setembre amb Euromillones. Pot especial mínim garantit de 130 milions. I a més del pot,

el millón que tant sí com no toca a Espanya. Euromillones. No hi ha res més gran. Loterías et recorda que jugues amb responsabilitat i només si ets major d'edat.

Com et dius? Josep. On vius? Blanes. Dos més dos? Quatre. Capital de França? París. Qui soc? Em peio, no? Amb qui tens el mòbil? El mòbil. La fibra? I l'energia? Ah, ja t'he enganxat. Porta-ho tot a Vera. Fibra, mòbil i energia. Estalvia fins a 200 euros l'any i emporta't 50 euros de regal per gastar-los a abacus. Entra a somvera.cat, truca al 1543 o vine a les botigues Vera.

100 concursants demostraran aquesta setmana si coneixen bé els nostres municipis. Viladrau. Guissona. Salou. I si ens poden arribar al cor amb una banera.

Només en quedaran 50. Torna a Sóc i Saré.

Nova temporada de Sóc i Saré. Dimecres a la nit a TV3 i a la plataforma 3Cat. Aquest Citroën C3 és increïble. És tan espallós que sembla un dúplex. Gairebé m'hi podria posar dret sense tocar el sostre. I des de 16.400 euros. Què? Demana ja el teu C3 des de 16.400 euros amb fins a 8 anys de garantia. Setembre és increïble en tota la gamma Citroën.

Econòmicament, ara mateix, Madrid és una cosa que mai no he vist. Potser el que cal fer és deixar de subir impostos. Si tots estem el mateix,

ningú tindrà ingressos i no pagarán res.

Es el modelo de libertad lo que está funcionando y no hay más que eso.

És una fàbrica constant de desigualtat.

És evident que hi ha dos models aquí, no només de societat, sinó també de manera d'entendre quin país vols.

Catalunya-Madrid, la veritat de dos models econòmics. Nits sense ficció, aquesta nit a TV3 i a la plataforma 3Cat.

Un de cada tres infants a casa nostra porta la motxilla al pes de la pobresa. A la Fundació La Caixa treballem perquè cap infant o adolescent no es quedi enrere per una càrrega que no ha triat.

Passen dos minuts de tres quarts de nou, comença l'agora el matí de Catalunya Ràdio, avui amb la periodista Anna Grau, el periodista Vicent Sanchis, la directora del diari Ara Esther Vera i el periodista i soci de la revista Alternatives Econòmiques, Pere Rosinyol. I de què hem parlat fins ara abans d'entrar a l'agora? Quan ajuntes quatre periodistes en una taula és habitual que s'acabi parlant de la cosa, del sector, i avui un tema interessant sobre la viabilitat i el futur d'aquests mitjans que en part es financien a través de subscripcions i fins a quin punt el contingut i la línia editorial s'ha de basar en el que esperen els subscriptors o ha de pesar més el criteri periodístic, diguem-ho així, dels mitjans i dels professionals que hi treballen. I la conclusió, Esther Vera? La conclusió és que és

importantíssim basar-se en subscriptors perquè és la manera de mantenir la independència del mitjà i que has de pactar amb els teus subscriptors que hi haurà coses que els agradaran i coses que no els agradaran. I normalment els subscriptors segueixen, això sí, són exigents en la qualitat i en el rigor, però segueixen. Pere?

Sí, aquesta és la conclusió, com aconseguir això, això ja se donaria per un sement ari sencer i qui ho sàpiga que m'avisi. Hi ha una cosa també cultural aquí, no? Visant que és que no estem acostumats a pagar per consumir informació. Des de no fa tant, eh? Ara aquí passen quatre dies i han fet una cultura. Vull dir, la cultura de no pagar és nova, és bastant nova. Abans la gent sí que pagava. I el problema és que, en lloc d'aquesta cultura, combatre-la, vés a saber com, perquè no és fàcil, les suscripcions mateixes han convertit en una subhasta. I ara ho parlàvem també. És a dir, a veure qui ho fa més barat. I llavors, d'aquesta manera, aquesta sensació que si tot és gratis, o si no quasi, es manté i va augmentant. Bueno, aquest negoci és un. Veis que es mossega la cua i quan penses que has trobat la pedra filosofal, canvia l'algoritme i el discovery, no sé què, i t'ho tira tot per terra una altra volta perquè una part dels ingressos que tenies depenien d'uns senyors de Califòrnia que han canviat el criteri.

Bueno, però aquests són els que baixen el preu o rebenten el preu i van a volum. Però si tu vas a subscripció i no rebentes el preu, en el nostre cas, nosaltres tenim la nostra comunitat, no rebentem els preus. Nosaltres de tant en tant fem una petita reducció, però per algun tema concret, per aniversari, per Nadal, per coses d'aquestes. Però nosaltres paguem, els nostres subscriptors sí que paguen per la informació i són conscients que o la informació o la pagues tu o te la pagarà un altre.

Aquí també hi ha un punt de militància, de compromís també en el projecte. I això crec que ara sí que ho té molt consolidat.

Hem de creure que que aquest és el sistema de funcionar, que això garanteix també la teva llibertat.

Sí, sí, sí. Ara pot ser un diari modèlic amb això, però tot el món és pensar que és el més bonic del món. I som tots, i som tots.

No, perquè no som uns ingenus, Vicent. És una qüestió del model de negoci. I el model de negoci és un paywall i que la gent pagui per la informació.

Jo encara no conec cap mitjà que visca només les subscripcions.

Jo no t'he dit només per les subscripcions. Subscripcions i també comercial. Però bàsicament el 60% dels nostres ingressos

són subscripcions. El 60% no és res. Que no és res! Hòstia, Vicent, això sí que t'he equivocat. No, jo m'equivoco en tot. El 40%, sobretot quan parlem de gent que té tanta. No, home, és que jo em dedico a això, saps? Jo no. Tota la vida jo m'he dedicat a córrer pel carrer. No, però el Paypal sí que m'he dedicat a això. No, no, és que jo m'he dedicat a tot, a buscar subscriptors per els quals cobravem tots els que estem així i altres coses. I sé que és una combinació que és difícil trobar la fórmula i que, per desgràcia, qui creu que ja la té i no és el cas de l'ara, eh? De vegades el que té és una secta i això és una altra cosa i em fa l'efecte que quan pensem que ja tot està clar. Apareixen noves complicacions. Per exemple, nosaltres que estem ací no hem viscut gaire de la publicitat programàtica, que és la publicitat que dona en aquests moments el senyor Google. Però qui ha viscut de la publicitat programàtica, és a dir, d'aquella publicitat que es fa segons les visites, que Google t'atorca i que et reparteix ella, estan patint molt.

Clar, però per això tries un altre sistema i tries una altra manera de funcionar, que són les subscripcions, que et fan no dependre tant de la programàtica

i no dependre tant de l'algoritme de Google que te'l canvia en qualsevol moment. Perdoneu, per situar més a l'audiència, és a dir, un diari funciona, els ingressos són les subscripcions, la publicitat directa entenc d'empreses, que aquesta continua, els continguts que són més patrocinats, que són aquells més clarament separats del periodisme, per entendre'ns, La publicitat programàtica, que és la que dona Google, i la subvenció institucional. I esdeveniments que puguin fer, actes, exacte. I actes que puguin fer. Són les fonts d'ingressos d'un diari. I cada mitjà és de canta, o cada grup és de canta, per una fórmula que sempre, evidentment, considera la millor, perquè si no, no ho faria. És a dir, l'ara considera que aquesta fórmula és la que li serveix, el nacional considera, el món considera, l'avantguarda considera. I entre tots, el problema és que allò que compartim, bàsicament, és el patiment. El patiment de pensar-te que gairebé ho estàs tocant, que un any passa una cosa i no sé què, i el patiment, de vegades, s'agraeix per filigranes que depenen d'un senyor que viu a Califòrnia o d'un govern que tots diuen empresa subvencionada, cosa que no és veritat, perquè els percentatges solen ser bastant minços, però una subvenció, per exemple, atorgada a destemps, o que no arriba quan tu esperes, també et fa anar malament. I la veritat és que quan mires els responsables econòmics dels grups o dels diaris, tothom fa cara d'haver menjat una cosa que no li ha pegat bé, sobretot a final d'any. Per tant, alguna cosa falla, vull dir, ho estem trobant, estem fent-ho, cada un pot pensar-se que sí que ho té, però vaja, jo crec que allò que compartim tots és el patiment.

Home, jo crec que el que hi ha és un fort desprestigi. La gent li ha perdut el respecte a la informació. En part perquè es va acostumar a no pagar per ella. I en part perquè, bé, avui en dia, fins i tot quan es dona la batalla pels subscriptors, t'has dit una cosa molt important, Ester, vull dir que. Que tu dius, tu intentes tenir un pacte amb els teus subscriptors i els dius, alguna cosa que faré no us agradarà. Que diré, bueno, això no és, normalment no funciona així, perquè de fet la gent avui en dia tendeix a pagar no perquè la informin, sinó perquè la reafirmin amb allò que es pensa que ja sap. De fet, curiosament, els mitjans públics que històricament tenien fama d'estar controlats pels governs i tal avui en dia acostumen a ser més plurals que molts mitjans privats, perquè els mitjans públics, per la seva condició, estan controlats, estan controlats parlamentàriament, o sigui, tenen unes quotes, que als periodistes no ens agraden les quotes, però és veritat que a vegades eviten mals majors, en canvi els mitjans privats poden tenir una dependència extrema. D'ajudes institucionals o de tal, i això no ho controla ningú. I clar, la gent ho percep, ho percep, això.

Bueno, depèn, hi ha mitjans públics que en realitat amb aquestes quotes polítiques el que aconsegueixen és no parlar de res, saps? Sí, però vull dir que jo. Anestesiar el públic. En canvi, els mitjans privats han de donar alguna informació perquè si no la gent no paga per ells.

Però tu abans, per exemple, pagaves per llegir l'Avanguardia, el País, el que sigui, i l'Avanguardia i el País no eren complements. O sigui, totes les llegies i et podien agradar o no. Ara jo trobo que els diaris que a vegades són més tenen més por, tenen més por d'alienar el lector que el veuen com un client, no com un lector. I s'ha perdut aquella jerarquia d'informar de la baix. Gairebé sembla que hi hagi gent que aspiri a informar-se com en un bufet lliure,

no? El País era el diari del món que més guanyés dinava, que més diners guanyava. Fa un parell de dècades guanyava quasi 200 milions d'euros l'any, ara perd diners. Això canvia tot, no només pel País, per tothom. Si un mitjà de comunicació que perd diners, doncs mala peça al taler. Aquest és l'origen dels problemes. I llavors, de quina manera s'aconsegueix. Que no perdi diners i, per tant, reforci la independència, aquest és el gran repte que ningú té, òbviament, la recepta perquè ningú

se n'ha sortit. De tota manera, d'això del desprestigi de la premsa, jo afegiria que hi ha hagut una campanya de desmediació de la premsa i de desprestigi de la premsa. El primer, Donald Trump i companyia. I aleshores, quan tu dius que aquesta gent són mentiders, aquesta gent no sé què, aquesta gent estan comprats, etcètera, l'única cosa que estàs fent és alimentar el parafeixisme, per ser tan animal en aquest moment. Però és que és això, si tu vols dirigir-te directament al teu públic, ho pots fer a través de xarxes socials i no tens un periodista que t'estigui molestant fent-te les preguntes que tu no vols respondre, doncs la teva vida és molt més còmoda anant a través de Twitter, de X o del que hagis d'anar. I això també ha alimentat el desprestigi de la premsa.

I després el que apuntava el Vicent, que tenim una dependència de Google, de Meta, de TikTok, que és molt elevat, cada vegada més fràgil, perquè al final són plataformes que controlen la distribució, l'algoritme, les dades d'audiència, la publicitat, la descoberta o no de continguts, i això hi afegim la intel·ligència artificial. La intel·ligència artificial que et roba els continguts. I el valor dels continguts, perquè al final pot abaratar molt el periodisme, la intel·ligència artificial. Però és que la gent que ja havia pensat que tenia consolidat un sistema de finançament a través d'una certa publicitat o molta publicitat programàtica, de sobte es desperten i els diuen no, això ja no serà així. A partir d'ara nosaltres li pagarem menys per aquesta publicitat i ho decidim unilateralment i a partir d'ara ja no li projectarem tantos continguts perquè tenim una cosa que es diu IA i és una cosa que fa que nosaltres li puguem robar continguts a vostès sense que vostès se n'adonen i tinga dret a res. I això ha passat en l'últim any. I clar, sempre que tu consideres que has arribat a una fórmula que podia ser més o menys estable i que donava una certa tranquil·litat i que costa moltíssim, llavors apareix una nova història. I no ha parat, perquè jo me'n recordo que abans la publicitat programàtica i qui projectava els continguts dels diaris digitals era Facebook. I un dia es va apagar Facebook i va morir un grup aquí a Catalunya, un grup de premsa per la pagada. I va aparèixer Google. I ara Google, quan estava que més o menys pensaves que ja ho tenies controlat, implanta la intel·ligència artificial. I la pregunta és, i demà què passarà? Llavors, és un ofici aquest absolutament voluble i en mans del que puga passar la setmana que ve, com tots segurament, eh? Tampoc estem accedint, vés a saber tu quants oficis han mort pel camí. Però és un ofici de patiment.

Més segur que li demanis als teus lectors que confiïn en que et pots equivocar però que no vols enganyar-los i que posis les cartes al damunt de la taula, li expliquis quins són els teus ingressos, per on venen, i confiïs en que la major part dels teus ingressos vingui a través dels teus subscriptors. És la manera de ser més lliure i de prendre menys de tota aquesta agenda que tu estàs dient.

Hi havia un informe que vam publicar l'any passat, en aquest cas a l'Autònoma, a l'Institut de Comunicació de l'Autònoma, que deia que l'ús de les xarxes socials també com a fons d'informació debilita especialment el periodisme en català i que cada vegada fa més difícil establir fronteres entre mitjans i àmbits també contaminats per aquesta manera de fer política i de desacreditar els mitjans que assenyalava l'Esther. Bueno, hi ha una cosa que és veritat i és que en la joventut, l'adolescència, etcètera, etcètera, hi ha aquesta, jo no diria frivolitat, però aquesta lleugeresa és molt més accentuada. I és veritat també que la militància que ara Catalunya es torna a posar sobre la taula per salvar un idioma que està absolutament minoritzat. I que és una gota en un oceà d'informació en totes les altres llengües, sobretot les més potents, doncs això, en mans de gent jove que no valora aquesta militància perquè no l'ha viscuda, ho complica encara tot més. Això és veritat. És veritat que entre gent que ha reflexionat sobre el tema i en aquest sentit pot ser més adulta, pot ser més gran tu saps en cada moment per què no canvies d'idioma i què li està passant a la teua llengua i a la gent més jove això no ho té assumit de cap manera viu en un altre món en aquest sentit i efectivament entre unes coses, entre el món digital en el qual el teu idioma és una gota entre noves tendències, entre xarxes socials i entre una certa lleugeresa que ja veurem si s'acaba amb l'edat doncs el català cada vegada ho té més fotut, si no, no hi hauria tants crits d'alerta tampoc estem tan bojos. Ara parlarem a l'Agora també de joves i de pantalles, perquè ha sortit un informe de Salut Pública que és interessant, perquè certifica el que ja fa temps que anunciàvem, que és que l'ús abusiu de pantalles, l'ús, de fet, de pantalles a edats determinades, té seqüeles tant psíquiques com físiques. Però abans, com tenim les carreteres? Mireia Sala. Doncs a la P7 encara

hi ha aturades al Papiol en sentit Girona i a Santa Perpetua en sentit sud. Retencions també a l'entrada a Barcelona per la B23 de Sant Feliu Esplugues i cua a la B23 per enllaçar amb la P7 en sentit Girona. Destaquem també la cua encara a l'entrada per la C58 i a les dues rondes de Barcelona, sobretot a la de dalt en sentit Llobregat.

De seguida parlarem de pantalles, d'educació, també parlarem dels joves i de l'amnistia. Ho farem amb Ernesto i Kaiser avui aquí al matí de Catalunya Ràdio. Però de què més estarem pendents? Sílvia Solanes.

Doncs del Català Europa. D'aquí una hora comença la reunió del Consell d'Afers Generals de la Unió Europea, on el català tornarà a estar sobre la taula després d'un any. Anem a Brussel·les. Bruno Fortea, bon dia.

Hola, bon dia. Després d'un any sense incloure-ho a l'agenda, el govern espanyol reobre la campanya per l'oficialitat del català a Europa, però no hi ha cap opció que avui el tema tiri endavant. La presidència europea descarta que ni tan sols hi hagi una votació aquest matí a la reunió de ministres comunitaris. Els dubtes de països grans, com Alemanya o Itàlia, continuen frustrant el consens. Madrid reactiva aquesta carpeta just ara que s'apropen les negociacions dels pressupostos espanyols, on.