El matí, de 8 a 9 h (Els bàsics) - 22/10/2026

Senyors i senyors, bon dia. Són les 8.

Javier Vilei va marxar ahir de Madrid després d'una visita a Llanpec, la tercera d'aquest 2026, i, fidel al seu concepte de diplomàcia, va venir amb l'artilleria habitual. Y que ustedes padecen regularmente con el impresentable dictador de Pedro Sánchez. Però la visita no ha servit només per insultar personalment el president espanyol. El viatge de Javier Milei en plena precampanya ha tingut un clar component polític i s'ha centrat en l'ala més dura de la dreta, allà on Javier Milei se sent més còmode. Reunions i abraçades amb Isabel Díaz Ayuso, trobades amb la cúpula de Vox i trucades des del cotxe amb Santiago Pascal.

Javier, ¿cómo estás? ¿Cómo andas? Pues vivo.

Por eso estás en mi despacho. Milley ha convertit el seu pas per la capital en un gran plató de la polarització, un intent d'alimentar també el miratge del seu suposat miracle econòmic perquè serveixi d'exemple arreu del món. I és cert que la situació argentina abans de l'arribada de Milley era desastrosa, però que el model anterior fos un desastre no converteix automàticament en bo el que ha vingut després. Perquè quan mirem la realitat del país argentí, en ple 2026, el relat de l'èxit de Milley no s'aguanta. Les xifres oficials demostren com infla els seus mèrits i amaga la lletra petita. És cert que els comptes de l'Estat ara quadren més que fa tres anys, però Milei no explica com s'ha aconseguit aquests equilibris als fulls de càlcul. S'ha fet. A cop de destral. De retallades. I la factura l'està pagant l'Argentina Real. L'economia s'ha frenat en sec. Des de la seva arribada ha tancat més de 30.000 empreses. L'atur creix i hi ha sectors sencers de la indústria que continuen en agonia. Fins i tot amb la inflació, que és el principal orgull del president argentí, doncs no diu tota la veritat. Perquè sí, l'augment dels preus s'ha moderat. Moderat no vol dir que s'hagi frenat. Però la pujada desorbitada de les tarifes de la llum, del gas, de l'aigua i el transport devoren uns salaris i unes pensions molt rebaixats. I això ha provocat una escalada dramàtica del que és la desigualtat. Amb un rècord històric de famílies endeutades, simplement per arribar a final de mes. Aquest és el buit que deixa la motoserra, un estat que presumeix de números verds perquè ha abdicat de les seves funcions bàsiques. És normal que baixi el dèficit si es redueix les pensions, o si, per exemple, s'atura per complet l'obra pública. Però els danys col·laterals són molt elevats i causen dificultats. Un dolor que és molt real i material a gran part de la societat. A llarg termini, l'experiment econòmic de Milei no crea riquesa. És un model fràgil. I per això aplaudir el xou de Milei a Madrid és una estratègia enverinada per Vox i també per Ayuso. Riure-li els insults a la sortida dels fòrums econòmics pot donar un rèdit en campanya, però uneix el seu propi programa al d'un líder que és inestable i que ha abonat l'estridència. A la llarga això té un preu, que és crear un país més pobre i fracturat per un dogma que només funciona en un tuit o en una performance. Ara passen 4 minuts de les 8 del matí.

I del número 4 al número 5, quines són les 5 coses que cal saber del dia d'avui? Francesc Soler, bon dia. Bon dia. La primera. L'exconseller Toni Comín ja és a Madrid, on avui recollirà la seva acta com a eurodiputat, tot i que Catalunya no hi tornarà fins diumenge, travessant la frontera peu. Qui sí que ja és aquí després de 9 anys és el també exconseller de l'1 d'octubre, Lluís Puig, que aquesta tarda ocuparà l'escó al Parlament. La segona. Una associació de descendants d'Espanyols reclamarà avui al Tribunal Suprem que es pronunciï urgentment sobre la llei de nets després que ahir el Constitucional confirmés que 160.000 nacionalitzats no podran votar el 29-N. La tercera. El president Salvador Illa i el ministre de Transfors, Òscar Puente, es reuneixen avui al Palau de la Generalitat per accelerar el traspàs de Rodalies i abordar la situació a la xarxa. La trobada es completarà amb una visita a les obres de l'estació de la Sagrera. La quarta. Meta haurà de pagar una multa rècord de 25.000 milions de dòlars als Estats Units per haver enganyat els usuaris de Facebook sobre la privacitat de les seves dades. És una condemna rècord, però que cal posar en context perquè el gegant tecnològic ha anunciat que en el que portem d'any ja ha obtingut uns beneficis de més de 52.000 milions, més del doble. I com dèiem abans, després de la quarta ve la cinquena, eh? França prohibeix manifestacions durant el dia a llocs sensibles de la ciutat després d'una nova crida dels estudiants a sortir avui al carrer. El sindicat CGT ha decidit sumar-se a la protesta de dissabte dels armilles grogues i estudiants i, de moment, Macron descarta l'estat d'emergència. I els esports, Robert Prat? El Madrid, que guanya 4-1 al Leipzig abans del Clàssic. Vinicius, molt afectat per haver estat substituït per Mourinho. Dani Olmo, un mes de baixa per una lesió muscular. A l'Eurodia de bàsquet, Mila Barça, quarts de nou. Transmissió pel canal exclusiu digital de Catalunya Ràdio. Avui tindrem més núvols i tensió perquè farà una mica més de fresca l'oi. Bon dia. Sí, ara mateix tenim bancs de boira i núvols baixos en algunes comarques de l'interior i també capes de núvols prims que van arribant i que es faran més abundants a mesura que avanci el dia. No s'esperen pluges, però sí un ambient de tardor amb temperatures que avui a molts llocs de l'interior no passaran dels 17-18 graus. I dos accidents ara mateix compliquen la circulació. A aquesta hora, Clàudia Serra.

Sí, una és a la P7, en aquest cas els vehicles s'acaben de retirar, ja hi ha tots els carrils oberts, tot i això encara hi ha molta lentitud, de més de 6 quilòmetres, des de Cerdanyola fins a Barberà, direcció nord. L'altre accident és a la Ronda Litoral, talla un carril i provoca uns 5 quilòmetres de cua, des de Santa Coloma fins a Poblenou, en sentit Llobregat. I més enllà d'aquests accidents, molta congestió, encara que a aquesta hora, a les principals vies d'accés a Barcelona hi ha les dues rondes.

El Matí de Catalunya Ràdio. Ricard Tostrell.

¿Recordes el teu primer Corsa? ¿O el Corsa del teu amic Pep amb el que sortíeu al Finlay? Avui, l'Opel Corsa segueix més viu que mai, amb tota l'enginyeria alemanya d'Opel. I aquest mes, amb una oferta a la que només podràs dir yes. Opel Corsa, una icona que continua conquerint generacions. Més a Opel.es.

A Maserati cada detall importa. Viu amb Grecale la innovació, l'elegància italiana i el caràcter únic del SUV Maserati. Reserva la teva prova de conducció personalitzada al concessionari oficial Maserati Barcelona del grup Quadris. Fes de cada dia una cosa extraordinària. Maserati Barcelona, al carrer Motor 144.

La vitamina C ajuda a disminuir el cansament i la fatiga. La proteïna contribueix al desenvolupament de la massa muscular. Nou Don Simón Pro. Avui a l'Agora ens acompanyaran Jofre Llumbart, Oriol Marc, Alicia Puig i Pere Rossinyol. El dia en què entrevistarem a partir de dos quarts de deu la ministra d'Habitatge, Isabel Rodríguez.

I un dia en què l'agenda política del dia continua passant pels nous passos en l'aplicació de la llei d'amnistia. Recordem que encara no està tot resolt. Falta, evidentment, la carpeta del president Puigdemont. Aquí se li ha retirat l'ordre d'atenció, però aquí el Suprem encara no ha amnistiat formalment perquè el tribunal està allargant els terminis. També hi ha el cas dels CDRs, o de Joan Maria Jové i Lluís Salvador, que continuen encallats. Avui la part de l'amnistia que sí que s'ha aplicat es veurà en el cas dels dos exiliats. D'una banda Toni Comín i de l'altra Lluís Puig. Comencem per Comín. Madrid, Tania Tapia, bon dia. Què tal, bon dia. L'exconseller de Salut que ja és a la capital espanyola. Sí, i va arribar ahir al vespre,

ve a fer un pas obligatori que fins ara no havia pogut fer perquè és presencial, és el de jurar la Constitució davant de la Junta Electoral Central, que és a unes dependències del Congrés, i així poder agafar l'acta d'eurodiputat. Serà aquest migdia. L'acompanyarà el seu advocat Gonzalo Bollé i no està previst que Comín faci declaracions. Sobretot perquè el seu retorn solemne no és avui, sinó diumenge, quan travessarà peu des de la Catalunya Nord per tornar definitivament després de 9 anys d'exili. Ho fa tot i que encara Llarena no ha arxivat el seu cas, tampoc la sala penal del Suprem, però ho fa amb la certesa que no serà detingut perquè té retirada de totes totes l'ordre de detenció.

I a més de Toni Comín, com dèiem l'altre nom propi del dia és el de Lluís Puig, l'exconseller de Cultura tornarà aquesta tarda al Parlament, on és diputat, i seurà també el seu escó, fins ara ocupat per un llaç groc. Abans el rebrà el president de la Cambra, Josep Rull, en un retorn simbòlic que arriba després que aquesta nit Puig participés ja en un acte a Terrassa, que és la seva ciutat natal. Jordi Corbalán. Amb crits de conseller, centenars de persones van rebre un Lluís Puig emocionat amb llàgrimes als ulls davant de l'atri de l'Ajuntament a Garenc. Avui ha perdut l'adjudicatura espanyola que volen fer política sense presentar-se a les urnes. 1 a 0. Segona derrota. Estat espanyol ha perdut 9 anys en començar a fer el que havia d'haver fet el 27 d'octubre del 2017. L'exconseller deixa clar que no defalliran. Seguim volent la llibertat que el poble català vol. L'exconseller i diputat de Junts tornarà aquesta tarda al Parlament on s'asseurà el seu escó per seguir el ple. Durant aquests anys hi ha hagut un llaç groc. Jordi Corbalán per el Matí de Catalunya Ràdio. I aquests dies es va acumulant els homenatges als amnistiats. Frederic Vincent, bon dia. Hola, bon dia. Ahir se'n va fer a Sant Vicenç dels Horts per Oriol Junqueras i a la resta de dirigents afectats per la decisió del Suprem. Sí, líder dels republicans ha fet una crida a continuar amb el pols democràtic contra l'Estat, amb el suport, diu, d'àmplies majories. També va qualificar de psicòpates tant l'Estat com la justícia espanyola pel tracte que, diu, han rebut tots aquest any els presos del procés. Abans, Junqueras, aquí, al Matí de Catalunya Ràdio, celebrava que els tribunals ja no condicionin les eleccions.

Escolti, està bé que les condicions de joc s'igualin, però sobretot és el fet de portar les decisions polítiques en el terreny de la política i posar-les en mans de la ciutadania, en mans del poble de Catalunya.

Pel matèria de Catalunya Ràdio també passava el secretari general de Junts, Artur Turull, que assumia que sí, que s'ha de fer autocrítica del 2017, però que continuen havent-hi motius per la independència, deia.

És el que deia Jordi Turull ahir en aquest programa. Aquest és un dels temes del dia. L'altre, com apuntàvem ara fa uns minuts, és Javier Milei.

No voy a ir a ver a un delincuente ladrón como Pedro Sánchez porque no estoy dispuesto a tener que coserme los bolsillos para no salir espoliado.

Aquesta va a ser una de les perles de Javier Vilaidaí en la seva visita a Madrid. El Ministerio Español d'Exterior s'ha condemnat els insults de Pedro Sánchez per part del president argentí que es va trobar i abraçar amb Isabel Díaz Ayuso. En canvi, no es va reunir amb Alberto Núñez Feijó ni amb Santiago Bascal, que no era a Madrid. Sí que hi va parlar per videotrucada. Tornem a la capital espanyola. Tania.

Sí, Miley va venir carregat d'insults i d'argumentari contra l'estat del benestar en favor de passar la motoserra, és a dir, de retallades a dojo, un argumentari d'ultra que, a tocar de la campanya, no és còmode per al PP i del que Vox tampoc n'ha tret el suc d'altres visites. Només a Jussó el va rebre, a Bascal i a la Galícia de campanya, i en Fejó mai s'han vist, tot i que ahir Miley deia que en tenia ganes. La Moncloa demana respecte al president, però el PSOE també vol treure'n profit electoral de la visita a Pedro Sánchez d'ahir a un míting a Burgos.

Porque como les han dicho, no hablad de recortes hasta el 29 de noviembre, luego hacéis lo que queráis. Pero claro, no saben dónde meterse ni dónde meterlo. Y ahí les tenéis, a Feijóo hablando de pizzas y de pisos, y a Pascal diciendo, uy, me habéis pillado fuera, hacemos un zoom porque estoy fuera de Madrid.

Un mític que Sánchez va fer amb una samarreta on es llegia Orgullo Zurdo, com despectivament s'hi dirigeix a Milei Escalzó. Des de bon matí va desplegar una olona a la seva seu donant la benvinguda, irònicament, al president argentí. I Sánchez i tots els ministres van omplir les xarxes de vídeos presumint de les seves polítiques socials.

I avui a la premsa argentina també destaca la visita de Javier Milei a Madrid. Clarín, per exemple, diu que es va barallar amb periodistes espanyols i la nació es limita a parlar d'una sèrie de polèmiques. En el seu discurs, el president argentí es va atribuir al mèrit de la recuperació de l'economia argentina, però, com dèiem abans, també les dades apunten a una altra realitat. La inflació està disparada per sobre del 30%, l'activitat industrial i la construcció van a la baixa i el Fons Monetari Internacional ja ha dit que retallarà les previsions de creixement del país. Buenos Aires, Joan Biosca. El president de l'Argentina, Javier Milei, contesta en entrevistes i en xarxes socials de

manera molt radical quan es posen en dubte els èxits que defensa haver aconseguit per una Argentina que no es cansa de repetir el tret de la foscor

i d'una hiperinflació que era inevitable.

Segons quins economistes es consultin, Milei està fent miracles,

com per exemple invertir la matriu energètica per convertir l'Argentina en un país amb superhàbit de gas per exportar i excedents de dòlars en les seves reserves, a banda d'haver baixat radicalment el dèficit fiscal i la inflació. Els economistes amb mirada opositora, en canvi, denuncien la caiguda del consum, els acomiadaments, el tancament massiu d'empreses i una butxaca argentina que no arriba a final

de mes amb un elevat endeutament familiar. Des de Buenos Aires, Joan Biosca, Palmatí de Catalunya Ràdio. I sobre aquesta visita, comentari que afegim ara de la periodista del diari El País, Milagros Pérez Oliva.

El PP té molt clar que a les eleccions del 23 li va anar malament per alguns errors de campanya

que van mobilitzar l'esquerra. Tot i que ara va amb peus de plom, ja ha comès algunes pífies, com posar en dubte la viabilitat de les pensions. La visita de l'exèntric Javier Milei era un perill i per això Núñez Eijó no va trobar ítems per rebre'l.

La presidenta Isabel Díaz Ayuso, que altres vegades ha corregut a buscar-lo,

ha fet el ronso i fins al darrer moment no ha confirmat la trobada. Però en Milei res no pot tenir mai perfil baix. La seva fugacitat ha propiciat una abraçada

que a hores d'ara ja és el millor regal a la campanya de

Pedro Sánchez. Cal comentar, ara la milagrosa Milei no es va reunir amb Alberto Núñez Feijó en la línia del que ha passat en altres visites del president argentí. El líder del Partit Popular tenia un acta a Sevilla on va prometre una llei antiocupes en els seus primers 100 dies a la Moncloa si aconsegueix governar. I ho va il·lustrar així.

Hay propietarios con miedo, porque si un ocupa entra en tu casa con un papel de haber pedido una pizza, ya nadie le puede sacar hasta dentro de varios años.

No és el primer cop que es posa aquest exemple del rebut de la pizza. La pregunta és si això és veritat. Què hi diu la llei, Freddy? La llei diu que qualsevol ocupació pot ser denunciada com a violació de domicili, és a dir, que si tu demostres que vius allà, amb un rebut de la llum, per exemple, o el contracte de lloguer, la policia pot desallotjar els ocupes de seguida. Això afecta, i és important dir-ho, l'habitatge habitual i la segona residència, perquè així ho va dir el Tribunal Constitucional. Ara bé, d'on ve aquesta teoria de la pizza? Ve sobretot de casos de pisos buits, on no hi viu ningú i on no hi ha res. Aquí sí que s'han registrat casos d'ocupes que han posat un moble, per exemple, o han presentat un rebut, com el de la pizza, per dir que viuen allà. Hi ha vegades que, quan ha passat això, els policies s'hi han trobat i llavors ho envien directament al jutjat. I és per això que llavors el desallotjament s'allarga. Ara bé, el diari Ara Vull, per exemple, parla de dues resolucions judicials on la presentació d'un tiquet de compra no ha impedit una condemna per usurpació d'immobles. D'això en parlarem al matí de Catalunya Ràdio, avui també amb la ministra d'Habitatge, que respondrà a Alberto Núñez Feijó aquí al matí de Catalunya Ràdio. Abans també connectarem amb França, perquè falten poques hores, pocs dies, perquè hi hagi una nova protesta important al centre de París. Bon preu i esclat, el supermercat de proximitat us ofereix el temps. Comencem el dia amb fresca, amb fred, fins i tot. Hi ha un grau a Barruera, un grau a Llívia, 6 a Tona, 6 a Cervera i 14 graus a la ciutat de Barcelona. Avui van arribant capes de núvols, que en general són prims, però sí que deixen el cel més tapat a partir de migdia i durant la tarda, i això provocarà més sensació de fresca al migdia en temperatures que a la costa no passaran dels 20-22 graus, però hi haurà molts llocs de l'interior que no passaran dels 16-17 graus. De cara a demà. La temperatura serà variable, començarà a baixar al final del dia i la baixada més notable la tindrem durant el cap de setmana dissabte, més núvols i més fresca.

A les carreteres, un accident a la Ronda Litoral talla un carril i provoca uns 6 km de cua des del Nus a la Trinitat fins a l'alçada de Poblenou, Sentit Llobregat. A l'AP7 a Barberà, on també hi ha hagut un accident, ja hi ha tots els carrils oberts, però es manté l'antitud de més de 5 km de Cerdanyola a Barberà, direcció nord, i més enllà d'aquests dos accidents, encara molta congestió, amb algunes aturades a les principals vies d'accés a Barcelona i a les rondes.

A bon preu i esclat, el quilòmetre zero ens fa únics. Per això el reivindiquem. I ho fem apostant pels productes de proximitat, respectant els ritmes de la natura i treballant al costat de qui els produeix. Perquè, a bon preu i esclat, el quilòmetre zero és nostre i ens fa únics.

Soy Carlos Arguiñano. Yo elijo el súper número uno en calidad-precio porque tiene ofertas como estas.

Soc Anabel Casés Lechuga i fa 59 anys que soc d'Atlantida, des que vaig néixer. Han passat els meus avis, els meus pares, nosaltres i els nostres fills. Quatre generacions d'Atlantida.

El millor d'aquests 100 anys ets tu. Atlantida. Un segle fent salut.

I aquest cap de setmana arriba una forta baixada de les temperatures. La previsió. No vols saber quan baixaran? Aquest any prefereixo comprovar-ho.

Comprovar què? Comprovar que bé que s'està a casa.

Prepara casa teva per gaudir del fred. Fes teu l'hivern amb Bauhaus, el lloc on els millors productes costen menys. Bauhaus. Ben fet.

Ara, Premi Extraordinari d'EuroDreams. 50.000 euros al mes durant 30 anys.

Loterías et recorda que juguis amb responsabilitat i només si ets major d'edat.

Tu no decideixes quant costa el carburant, però sí que pots triar la tecnologia híbrida de Dacia i estalviar fins a un 40% en combustible,

ara disponible a tota la gama. Vine als dies únics Dacia amb ofertes especials fins al 28 d'octubre. Demana cita a Dacia Ponés.

Descobreix-lo a la xarxa Dacia de Catalunya. Catalunya Ràdio. Amb crits de conseller, centenars de persones van rebre un Lluís Puig emocionat amb llàgrimes als ulls davant de l'atri de l'Ajuntament a Garenc.

Avui ha perdut l'adjudicatura espanyola que volen fer

política sense presentar-se a les urnes. I em van tornar a portar el Suprem el dia de l'aniversari de la meva filla, perquè són uns psicòpates. No voy a ir a ver a un

delincuente ladrón como Pedro Sánchez. Els economistes amb mirada opositora, en canvi, denuncien la caiguda del consum, els acomiadaments, el tancament massiu d'empreses i una butxaca argentina que no arriba a final de mes.

Tot i l'ambient de tensió social, el president Macron ha descartat declarar l'estat d'emergència.

El matí de Catalunya Ràdio.

Aquests són els sons del dia d'avui, 22 d'octubre del 2026. Repassem ara els bàsics del dia amb la redacció del matí als serveis informatius de Catalunya Ràdio amb Pol Forada, Francesc Soler, Sílvia Solana, Eslana Garcia, Marc Jurado i Marta Viana. Bon dia. Bon dia. Com dèiem, comencem en França. És el ministre de l'Interior planteja suspendre les xarxes socials per impedir que els saquejadors s'organitzin.

Això després que abans els aprofitessin les manifestacions per saquejar comerços. El ministre diu que és una possibilitat, tot i que va admetre que només es podria fer en condicions molt específiques.

Això a les portes d'una gran manifestació aquest dissabte i abans també que avui tornin les protestes d'estudiants. Diverses ciutats ja les han prohibides. París, Isabel Galí. Tercera nit amb tocs

de queda parcials a França i sense incidents, però el país es prepara ja per una nova manifestació dissabte dels armilles grogues i els estudiants. S'hi ha afegit la CGT després de sortir amb les mans buides de la reunió amb el primer ministre sobre els pressupostos. Tot i l'ambient d'atenció social, el president Macron ha descartat declarar l'estat d'emergència.

No cal l'estat d'emergència, tenim mecanismes a la nostra legislació que permeten als nostres prefectes, en funció de la situació local, imposar tocs de queda i prohibir les reunions. En paral·lel, és clar, les investigacions estan en curs, s'han dictat decisions judicials preliminars i les aplicarem amb la màxima fermesa.

I avui també hi haurà protestes a altres llocs. Per exemple, protestes de joves a Àustria.

I no és l'única protesta que

hi ha en aquest cas a Itàlia. Hi ha una de camioners que està provant que escassegi la mozzarella de búfala. Sí, hi ha bloquejos de carreteres que fa una setmana que durant el consorci que representa 100 productors de mozzarella han avisat que fa 3 dies que han hagut de parar la producció a causa de la manca de llet de búfala. I aquí a Catalunya lidera també la conflictivitat laboral de tota Espanya. Amb rècord de treballadors en vaga i jornades de feina perdudes. Bona part d'aquest augment s'explica per la dimensió de les protestes que protagonitzen Educació i Sanitat, dos sectors amb milers de treballadors públics. 7 minuts seran dos quarts de nou.

I es va acabant el termini que va donar el Suprem perquè els afectats per la llei de nets presentin alegacions a la suspensió del seu dret de vot. Hi ha de temps fins a finals de setmana i això després que el Constitucional hagi rebutjat el recurs contra el defensor del poble i mantingui també la suspensió.

163.000 persones que no podran votar en les eleccions del 29 de novembre si no són capaços de acreditar a les oficines consulars que són descendents d'exiliats pel franquisme. I això és pràcticament impossible de complir, com denuncia

Florencia Basallo Basneta, d'exiliats i membre del Centre de Descendents Units de Buenos Aires. Normalmente, cuando huyes, no llevas una valija con documentación. Y tampoco hay tiempo para presentarlo en el consulado. El consulado tiene todas las citas, el consulado de Buenos Aires en particular, tiene todas las citas tomadas por el momento hasta septiembre del año que viene.

A més, denuncia que el consulat tampoc sap aclarir si els espanyols, que són fills de nacionalitzats per la llei de nets, podran votar o no, i lamenta que els hagin involucrat en una batalla partidista que creu que no té cap lògica. Txell Vallespip, al matí de Catalunya Radio.

Sobre això us explica també el Matí de Catalunya Ràdio que una associació de descendants d'espanyols reclamarà avui al Tribunal Suprem que es pronunciï urgentment. L'entitat amb seu Argentina C10 presentarà un escrit al Suprem sol·licitant que determini de manera ja definitiva si podran votar o no el 29 de novembre. Són declaracions de l'advocat Eduardo Ranz al Matí de Catalunya Ràdio. Vamos a presentar un escrito solicitando que el Tribunal Supremo se pronuncie de manera urgente sobre el derecho al voto de estos españoles, puesto que su interés general prevalece sobre cualquier otra cuestión política que nos ha generado indefensión y discriminación. També hem parlat amb Pedro Díaz, que és advocat d'un altre dels afectats per la suspensió del Suprem i que no veu marxa perquè es pugui votar el 29 de novembre. La situación es preocupante porque jurídicamente poco se puede hacer para revertir la situación

de suspensión del derecho de sufragio activo que, dicho sea de paso, está detado, no está previsto que sea suspendido por ninguna decisión judicial ni tan siquiera por sentencia penal firme.

A l'àgora, a partir de les 9, parlarem amb l'Ariel Mulqui Aguilera, que és un altre dels nacionalitzats espanyols que no podrà votar per la decisió del Suprem. I quan falten tres setmanes perquè comenci la campanya de les eleccions generals, avui David Broncano entrevista Pedro Sánchez a la revuelta. Ahir va ser el ministre Òscar Puente que passava pel late show de Marc Giró. I li van preguntar per la successió de Pedro Sánchez. El ministre deia que el president espanyol té corda per estona, però quan li demanen que es mulli sobre un possible successor, diu això sobre Salvador Illa. Me gusta mucho Salvador Illa. Me parece un político especial. Y además yo creo que un hombre que para un país como el nuestro tan tensionado, pues no vendría mal. Y un presidente catalán, España tragaría con eso. Ya eso sería la cuadratura del círculo, por fin un catalán al frente del gobierno. Doncs justament avui es reunir en tots dos, Òscar Puente i Salvador Illa serà al Palau de la Generalitat per parlar de Rodalies. Per cert, que Òscar Puente sembla que tendrà preguntes de periodistes. Doncs ja era hora. Joan Garcia. L'execució del pla d'emergències, les inversions del pla de Rodalies, els nous trens endarrerits ara ja fins a la primavera i el traspàs de l'R1, que el govern esperava per aquest octubre, són els temes que estaran sobre la taula. Acompanyaran el president i el ministre, el secretari d'Estat i la consellera de Territori. També seran els presidents de Renfe, de DIF i el conseller delegat de Rodalies de Catalunya. Una cimera que arriba 15 dies després de l'aturada de maquinistes que el CMAF va atribuir a la falta de mesures de seguretat després del temporal. Després de la reunió visitaran les obres de la Sagrera. Joan Garcia, pel Matí de Catalunya Ràdio. I això mentre a segons ha pogut saber Catalunya Ràdio, el govern rebaixa l'ambició de la llei per limitar la compra especulativa d'habitatges i blindar-la també davant de la justícia. Pallila va pactar el PSC amb els comuns a canvi del seu suport als pressupostos. A la Barbosa.

En la nova proposta de llei, el govern no limita el nombre d'habitatges que es poden comprar, però demana que els nous que s'adquireixin es lloguin per a residència habitual. Jessica Albiach dels Comuns avisa que presentaran el seu propi text si no s'arriba a un acord amb el PSC. Salvador Illa li demana rigorositat per treballar la llei.

Ens estan proposant una espècie d'apanyo que no acaba amb un dels principals problemes que tenim amb l'habitatge, que és l'acaparament de pisos.

El Consell de Garanties Estatutàries ha qüestionat la constitucionalitat de la llei i el govern i els comuns no es posen d'acord per adaptar-la al dictamen. Alba Barbosa, pel Matí de Catalunya Ràdio.

I torna el neguit pels ciberatacs. Ahir molts governs europeus van desactivar les seves pàgines web per precaució després que s'hi descobrís un error de ciberseguretat molt greu. Procela es bruna fortea. Per això ahir els serveis de ciberseguretat de la Unió Europea van fer sonar totes les alarmes des de ben aviat. Per evitar atacs informàtics van demanar el bloqueig preventiu de webs si no se'n podia garantir la seva protecció. Diversos governs van seguir aquest consell. Es van tancar portals de l'administració pública a Alemanya, França, Finlàndia, Bèlgica o els Països Baixos. I les agències de ciberseguretat del Japó i els Estats Units també van emetre alertes. En l'origen del problema hi ha dos escletxes molt greus en la seguretat del programari PHP. És el llenguatge que utilitzen la majoria dels webs del món. Els defectes s'han pogut resoldre gràcies a les noves actualitzacions que es van crear ahir d'urgència per reforçar la seguretat d'aquest programari PHP. Des de Brussel·les, Bruno Forte Amires, pel Matí de Catalunya Ràdio. I això després que Meta hagi rebut la multa més gran de la seva història. Més de 20.000 milions d'euros per haver vulnerat més de 43 milions de vegades la privacitat i la protecció dels usuaris. Corresponsal als Estats Units, Oriol Serra.

Meta ha anunciat que recorrerà la sentència perquè considera que vulnera el dret a la llibertat d'expressió i condiciona el que els usuaris diuen a internet. La matriu de Facebook considera que d'aquesta manera els resulta impossible desenvolupar el negoci a l'estat de Nou Mèxic. Precisament, aquest estat nord-americà no va signar l'acord de 18.000 milions de dòlars en indemnitzacions al qual Meta va arribar amb diversos estats on es considerava que les seves plataformes havien provocat addicció i damnificat usuaris joves. La multa de 25.000 milions de dòlars anunciada ahir contra Meta és la més gran de la història rebuda per la companyia dirigida per Mark Zuckerberg. Des de Washington, Oriol Serra, pel Matí de Catalunya Ràdio.

I per cert que Meta ha arribat a un acord que permet al seu president Mark Zuckerberg vendre accions sense perdre el control de la companyia. A canvi, es compromet a seguir a Califòrnia encara que tiri endavant l'impost sobre la riquesa. Un impost que es vota

en referèndum el mateix dia de les eleccions de mig mandat. Zuckerberg primer va dir que sí, que si s'aprovava la proposta d'un impost als que tenen més de 1.000 milions de dòlars, marxaria de Califòrnia. El pacte li permetrà vendre accions i, per tant, reduir el seu patrimoni sense perdre poder.

I aquí, 120 comerços de Lleida han avançat aquest dimecres a les 7 de la tarda l'horari de tancament per afegir-se a la diada per a la reforma horària. Reivindiquen uns horaris laborals més conciliadors.

La presidenta de l'associació Slow Shop Lleida, Merche París, impulsora de la iniciativa, ha dit al Catalunya Nit que cal fer pedagogia per explicar que les persones que treballen al comerç han de guanyar qualitat de vida, no només al petit comerç.

Però avui s'han adherit cadenes i franquícies, no sé fins a quin punt estarien disposats. Fer-ho un dia potser sí, però hauríem de canviar una mica el plantejament de l'empresa, que no dic que no sigui possible, perquè si s'adhereixen un dia és que també les treballadores segurament també ho voldrien així.

París proposa avançar l'hora d'entrar a treballar o reduir el descans al migdia per poder plegar a les 7 de la tarda. I encara, Lleida,

es quadrupliquen els patinets requisats per part de la Guàrdia Urbana. En 9 de cada 10 casos es fa per manca de documentació arran del canvi legislatiu que va entrar en vigor el mes de gener.

Ho explica el sergent Nicolás Morales, cap de la Unitat de Barris i proximitat de la Guàrdia Urbana.

A l'estat per manca de documentació. La resta de vehicles per conduir sota l'efecte de substàncies estupefaents, alcohol i per circular de manera negligent.

Un cop són al dipòsit, els patinets es poden recuperar si s'acredita haver-los inscrit i matriculat i tenir assegurança, però també cal pagar l'import de la grua i el pupilatge. Durant la primera meitat de l'any, a Lleida hi va haver 79 accidents amb patinets elèctrics implicats. Un va ser mortal. De seguida explicarem

novetats sobre el niño que pot afectar directament a Catalunya, després de la publicitat.

Informar. Cada notícia és una finestra per connectar amb el que passa. Però avui no n'hi ha prou amb saber-ho. Cal explicar-ho. Explicar. Només explicant-nos bé, adaptant-nos als nous temps, podem ajudar-te a entendre millor el món. Entendre. Entendre és obrir els ulls. Obrir la ment. Descobreix un nou univers informatiu.

3Cat Info. Informar. Explicar. Entendre.

Ens estaves esperant. Torna a Cracòvia. Cracòvia? Por què?

Adri, què és Cracòvia? No sé, mullà, llumíster. Pregunta a l'Abraham Hansen. Cracòvia és un programació en què mires televisivament de partició nojenta, sí? Torna al Cracòvia.

Estou a ser el bomba. És gravíssim. Cada dilluns a la plataforma 3CAT. És un programa que a mi me daria vergüenza de ver. L'episodi de pluges de principis d'aquest mes podria repetir-se. El motiu és l'escalfament del Mediterrani. Segons l'Agència Estatal de Meteorologia, diverses tempestes aïllades van convergir i van crear-ne una d'entre 200 i 250 quilòmetres de diàmetre. L'estudi diu que és un fenomen propi del Carib i causat per la elevada temperatura del Mediterrani.

Sumant els episodis ja propis al Mediterrani que ja comporten riscos, doncs que aquests s'incrementin i augmentin la seva perillositat en quant la gran quantitat d'aigua que pot caure en poc temps i que conseqüentment pot produir aiguats molt sobtats a les nostres conques i a més de gran extensió. Era el que deia el matí de

Catalunya Ràdio la doctora en Física de l'Atmosfera de la Universitat de Barcelona, Carme Llaça. A les 10 parlarem sobre aquesta qüestió avui ampliament. Volem saber què és el que passarà, com afectarà exactament a Catalunya. Ho farem amb Jordi Soler, que és investigador del Sísic, i també amb el nostre meteoròleg Eloi Cordomí. I la mare del nadó maltractat demana que s'arxivi la causa. Ho explica el periòdico. La defensa de la mare considera que no hi ha proves que l'incriminin i que la seva parella, el pare del nen, la va exculpar a l'última declaració policial. El petit, de 6 setmanes de vida, va ingressar al Mars amb greus lesions. El pare segueix a la presó, la mare està en llibertat condicional. I en cultura. Atenció a això, perquè Juan Antonio Bayona i Javier Bardem s'alineen per un documental sobre el director de fotografia barceloní, Néstor Almendros. Va ser el primer català

a guanyar un Òscar l'any 78. El fotògraf va néixer a Barcelona el 1930, però per la guerra de seguida se'n van exiliar amb la seva família a Cuba, on va ser perseguit per ser homosexual. Més tard se'n van a París, on va trobar ja la llibertat artística i es va acabar convertint en un dels grans directors de fotografia de la Nouvelle Vague. El projecte es dirà Néstor i comença aquesta setmana en la producció. El rodatge es farà a Barcelona, París, Londres, Nova York i Cuba, localitzacions clau en la vida del fotògraf.

I si us agraden els taurons, atents perquè avui obre el Cosmo Caixa de Barcelona l'exposició Taurons, els guardians de l'oceà. S'estarà a la ciutat gairebé un any, Montse Poblet.

Un dels atractius de l'exposició és veure

les 10 rèpliques a mida real de diferents espècies de taurons i entrar a un espai que simula el mar obert on neden centenars d'exemplars d'aquests animals. Els taurons han sobreviscut a 5 extincions globals massives i ara,

com explica la directora de l'Australia Museum, veuen amenaçada la seva supervivència. Els motius?

Els seus sentits poden

percebre vibracions de les seves preses, tenen un olfacte altament desenvolupat, poden olorar la sang a l'aigua. Crec que la seva capacitat d'adaptar-se a l'entorn durant mil·lennis és el que explica la seva supervivència.

Des de Barcelona, Montse Poblet, pel Matí de Catalunya Ràdio. I avui al Palau de la Música. Homenatge

al Luis Armstrong.

A les 9 del vespre anirà a càrrec del trompetista Leroy Jones, coincidint que fa 71 anys ara del primer concert que va fer Armstrong a Barcelona.

I pel que fa al trànsit, Clàudia Serra, quin és l'estat ara mateix de les carreteres? Doncs mira,

pendents encara de la ronda litoral, que segueix sent un dels punts més complicats aquest matí per un accident. Ara ja s'han obert tots els carrils, però encara s'arrosseguen retencions des de Sant Adrià fins a l'alçada de Poblenou, en sentit Llobregat. Encara l'àrea de Barcelona, molta congestió a les dues rondes i els accessos a la ciutat per la B23 a Esplugues, la C58 a Moncada i la B20 a Santa Coloma. I fora de Barcelona encara cua també molta lentitud a l'AP7, a Sant Cugat, en sentit nord, derivat d'aquest accident que hi ha hagut a Barberà i que també ja ha estat retirat fa una estona.

De seguida ampliarem també els esports en aquest 22 d'octubre del 2026, que ens deixa tres preguntes. Primera. Quan Milai ataca Sánchez amb desqualificacions de barra de bar, busca algun debat o només és un xou lamentable per esgarrapar magrades a les xarxes de Segonski? Segona. Lluís Puig torna a Terrassa després de nou anys d'exili i Junqueras i Romeva ja s'apunten a les llistes. Però l'amnistia serà un dels grans actius de la campanya electoral? Tercera. Els enviats de Trump i Putin juguen a qui la diu més grossa amb Ucraïna. Són ganes de pau o una simple partida de pòquer on la Unió Europea ni tan sols té cartes per jugar-hi?

El 45% de les persones no li agrada ser el centre d'atenció. Però que ens atenguin quan vulguem i on vulguem, ens agrada al 100%. Per això a CaixaBank tenim més de 25.000 gestos per ajudar-te a les nostres oficines. El telèfon d'atenció 24 hores o mitjançant l'app. Perquè si a tu t'importa, a nosaltres també. CaixaBank. Tu i jo. Nosaltres.

I wanna lay down, but I just can't sleep.

Derrota del Barça aquesta temporada. Mourinho lamenta el poc descans que té l'equip

de cara al clàssic de diumenge.

Ahí vamos. Todos estamos perdiendo 24 horas de reposo, pero ahí vamos.

El porter del Madrid, Courtois, parla de las diferencias actuales entre el Barça y el Madrid.

Yo creo que ellos son un equipo muy ofensivo, por eso se les llega también mucho, pero es verdad que lo están resolviendo bien. Hacen muchos goles a favor también y ahí estará el partido. Si podemos frenar su ataque y hacer goles cuando tenemos ocasiones, pues ahí estará el partido.

Benicius torna a ser xiulat al Bernabéu. El jugador molt afectat, quan el van canviar, haurà d'estar ara un mes sense jugar. Ha de complir aquests partits de sanció. El Bernabéu és molt crític amb Benicius, que passa un mal moment, que no millora en el seu joc. Mourinho el va canviar al minut 70 contra l'Epsic,

però li va treure transcendència. Vini ha hecho un buen partido. Para su entrenador ha hecho un buen partido. No quiero decir triste porque es un feeling que solo él puede explicar si lo siente o no, pero su entrenador está contento. Mbappé va a voler animar

al seu compañero. Es bien, es bien. Yo pienso que es muy bien que él está triste porque significa que él quiere dar mucho al equipo, a la gente. Yo pienso que. Tiene que ser tranquilo, orgulloso de quién es, porque un gran jugador siempre tiene que ser orgulloso de lo que es y que guarda la confianza, porque la calidad la tiene.

Un mes de baixa per al jugador del Barça, Dani Olmo, per una lesió muscular. I és una nova lesió del jugador del Terrassa. Ara l'adductor de la cama esquerra, en canvi, Condé podria tornar pel Clàssic de diumenge. El Barça juga a Milà avui a l'Eurolliga de bàsquet amb la baixa de Brizuela. Molèsties a l'adductor, no podrà jugar aquest Milà-Barça, quarts de nou, transmissió al canal exclusiu digital de Catalunya Ràdio. Victòria de la Penya davant el Bon, 76-74 a la Liga de Campions FIBA. Debut en derrota aquesta matinada dels Brooklyn Nets, de Jordi Fernández, de l'NBA, davant els Hornets, 103-110, i a les Champions d'en Vol, Barça-Montpellier, a tres quarts de nou.

El matí de Catalunya Ràdio.

Ricard Tostrell. No podem continuar dormint

al costat de la porta. El Feng Shui diu que l'energia no flueix igual.

Fa mesos que canviem els mobles del lloc pel Feng Shui. Pots parar. A Peugeot Service,

si toca canviar, toca guanyar. Renove els pneumàtics del teu vehicle, sigui de la marca que sigui i de la mà dels millors professionals. I si els trobes més barats, et tornem la diferència. Condicions a Peugeot.es. Peugeot. Just quan et trobes el teu millor amic de fa anys, en el moment en què estàs a punt de fer-li una abraçada, comença un eclipsi. I esclar, què fas? Perquè fa molt de temps que no el veus, però un eclipsi no l'has vist mai. Et fas el boig i mires l'eclipsi, però ja t'ha vist. L'abraça es mira en el cel, però esclar, no sé si el coll et dona per tant. Dues emocions són difícils de gestionar alhora, per això el nou doble de l'11 les separem. Primer tries un número de l'1 al 15 i descobreixes el premi, i després si t'ha tocat. Doble, dos moments d'emoció per alegrar-te més el dia. 11, ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat.

En Manu, el Minimans, manis pels amics, no ha contractat la llum a Factor Energia i no s'estalvia en 12,5%. Manu!

Contracteu tots la llum a factorenergia.cat i no farem més anuncis. Per fi hi ha un altre llum. Factor Energia. Empresa colaboradora amb la Barcelona Equestrian Challenge.

La meva paraula preferida en català és xiu-xiuejar,

però si vols que et facin cas, només has de saber dir prou. Descobreix el cas sencer a 3cat.cat Equip 012. El cos sap el que necessita, i quan et demana caldo, no en vol un de qualsevol, sinó aquell caldo tan bo, amb aquell sabor natural de veritat, que ens alimenta, ens reconforta i ens fa gaudir. Per això, quan el cos et demana caldo, dóna-li el que es mereix. Aneto, el caldo que et mereixes.

Jo em vaig adonar que a Andalusia no hi havia futur. La terra que em doni la possibilitat, aquesta serà la terra meva. Vaig tenir la gran idea de montar una ràdio per als Mundials de Futbol.

Justo Molinero era l'influencer

més important d'aquells anys. Nits sense ficció. Justo Molinero. El poder d'una veu. A TV3 i a la plataforma 3CAT, dimarts a la nit.

El Matí de Catalunya Ràdio. Ricard Tostrén.

Un minut i tres quarts de nou del matí comença a l'Agora el matí de Catalunya Ràdio. Avui amb la consultora i expert en polítiques urbanes Alicia Puig, amb el periodista Jofre Llombart, el subdirector del Nació Oriol Marc i el periodista i soci de la revista Alternatives Econòmiques Pere Rossinyol. De què hem parlat fins ara abans d'entrar a l'Agora? Sense ànims de prejudicar ningú, el Pere i el Jofre, discussions sobre criteris editorials dels programes i l'Oriol i l'Alicia Puig de l'Isla de les Estimaciones. Som els intel·lectuals. Però que ho mires. I tant. Els dos ho mirem,

ho compartim, aquesta afició. I aquesta temporada està bastant bé, la veritat. Per què? Bueno, perquè ja sóc. És que és un mestre en antropologia, veure-ho. Però tampoc els he publicitat ara des d'aquí, però la veritat és que sí, està bé. Fora d'antena us diré

després una cosa. No, fora no. Home, Xofre, hi ha confiança? No, no, és una qüestió íntima, familiar, fins i tot diria.

Llavors ja ens ho diràs després a la publicitat. Ets algun familiar concursant, Xofre? Com, com? Algun familiar concursant. Quasi. Ufa! Bueno, qui podria ser un bon concursant és Javier Milei, no sé si estaríeu. Com a què? Com a temptador o com a temptat? O com a presentador, eh, també, jo crec que també. Bueno, avui pràcticament totes les portades, i trobareu la fotografia de la abraçada entre Milei i Ayuso, una abraçada entre factuosa i també exagerada, que va ser un dels punts clau també d'aquesta visita del president argentí a Espanya. D'una banda, amb insults a Pedro Sánchez y que ustedes padecen regularmente con el impresentable dictador de Pedro Sánchez.

No voy a ir a ver a un delincuente ladrón como Pedro Sánchez, porque no estoy dispuesto a tener que coserme los bolsillos para no salir espoliado.

Pero también insulta a periodistas. No sé, eso me parece una visión muy propia de gente corta intelectualmente y miserables políticos. Quizás, digamos, vale para tu caso.

Digo claramente, soy amigo de Santiago Abascal y soy amigo de Isabel Díaz Ayuso

y creo que tienen ideas sanas y positivas para sacar a España de la decadencia. Amb Ayuso, que dèiem que va haver-hi una reunió, una abraçada també, i amb Feijo no, no va poder, perquè estava a Sevilla. Però amb Abascal, per exemple, que tampoc era en aquest cas a Madrid, van poder fer una videotrucada i la van penjar a les xarxes.

Javier, ¿cómo estás? ¿Cómo andas? Pues vivo.

Por eso estás en mi despacho.

Oye, yo ahora vivo en una furgoneta. Estoy en el norte de España, viajando por todos lados, y lo que querían es que no viaje. Lo que quieren es tenerme encerrado en Madrid. Doncs aquesta és la precampanya, també, de Javier Milei a Espanya. Què us ha semblat, Alicia?

No, a veure, jo crec que és evident que ja no cotitza l'alça, Milei, i per tant se n'ha aprofitat

molt més d'aquesta visita al Partit Socialista, amb aquesta mega campanya de tots els ministres canviant-se la foto de perfil, zurdos i orgullosos, i per tant una reivindicació del que representa Milei. Milei és una absoluta barbaritat. I aquest allunyament de Pascal i Feijó, que evidentment veuen que acostar-se a aquesta radicalitat neoliberal autoritària és una absoluta bogeria i és una cagada en campanya que els pot fer mobilitzar el vot socialista. Per tant, molt evident que aquestes figures com Trump, com Milley, ja no cotitzen a l'alça com fa tres anys. I per tant, això, honestament, em sembla una bona notícia.

Xofra? A mi dues lectures la primera la que ha fet l'Alicia és a dir, hi ha alguna cosa que fa que abans sumés i ara no sumi però després també un cop fet aquesta anàlisi política no oblidem ni passem per alt ni normalitzem. Que la falta de respecte i l'insult i tot s'ha convertit en una cosa que s'ha establert com a cosa vàlida, no dic que sigui vàlida, però que s'ha assimilat com a cosa vàlida en el llenguatge públic. Ja no dic el debat polític, la conversa pública. I a més a més un president d'un govern, no? Aquesta pèrdua, no dic ja d'institucionalitat, perquè fa temps que l'ha perdut, sinó pèrdua de respecte cap a l'ésser humà directament. És a dir, tu pots estar en contra de la pregunta d'una periodista. Les preguntes dels periodistes no les fem perquè estiguis a favor o en contra, sinó perquè les contestis. Però et pot agradar més o menys. Doncs no la contestes, dius que no t'agrada, però directament insultar a la periodista perquè li ha fet aquella pregunta és d'una falta, i no és corporativisme, també em puc posar en què un president d'un govern insulti a un altre president d'un govern dient-li tot el que li diu. I jo no vull normalitzar, no m'agrada que es normalitzi, és una pèrdua de qualitat democràtica i humana. Sí, però és on som, eh, Jofre? Bueno, és igual, doncs ho denunciarem cada cop que passi.

I colar fruta també és això. Sí, sí, sí, ho denunciarem cada. És que fins i tot, com serà que m'agrada la fruta queda dissimulat i queda atemperat. Davant d'això. Queda suau, no? Queda suau. Abascal queda com un gentleman lundinenc al costat de Milei quan parla amb ell per telèfon. Imagina't. I jo, francament, no vull normalitzar. Oriol. Vosaltres recordeu segur un debat d'investidura al Congrés dels Diputats en què Albert Rivera va pronunciar aquella frase de la banda de Sánchez i a tothom li va semblar molt malament en aquell moment. No m'estranya perquè era una frase que era desafortunada, però és que ara hem passat unes 50 pantalles després d'això. També m'agradaria preguntar-li al senyor Milei si considera, si Sánchez és tan dictador, com és que la justícia s'ha dedicat a emporar la seva dona i bona part del seu entorn, com és que han condemnat el seu germà, un dictador segurament tindria més controlada la justícia. Com és que el Tribunal Suprem, per exemple, li ha tret el dret a vot a 160.000 persones. Això segurament, si Sánchez fos un dictador, seria un molt mal dictador, perquè no té tan controlada la situació com normalment tenen els dictadors. I comparteixo amb el Jofre la preocupació per les formes, perquè al final, en política, jo crec que moltes vegades el fons i la forma estan estretament vinculats. Com millor són les formes, tendeix a ser millor el debat públic i, per tant, també la democràcia.

Com més s'insulta pitjor és la democràcia i això és una mala notícia perquè quan s'enfanga el terreny de joc només hi tenen a guanyar els jugadors que són més bruts i en aquest cas sabem perfectament que el que Déu Milei ho compra, bona part de l'electorat que ja ha decidit, perquè així ho ha decidit. Votar extrema dreta i també crec que comença a arribar el dia en què es pugui dir que tota la gent que vota extrema dreta no tenen per què ser franquistes d'origen, no tenen per què ser persones que tinguin un concepte autoritari de la vida, però sí que estan avalant expressions com aquestes i estan avonant que el debat públic podríem dir que vagi per la cadena del vàter. Sí, estan totalment d'acord, òbviament, amb el que s'ha comentat fins ara i amb sobrellar aquest especial histrionisme d'un personatge que, a més a més, les coses no li van bé a Argentina. Ha hagut de dimitir gent molt important del seu govern per corrupció, la seva pròpia germana està en el foco, l'economia en contra de la propaganda no va bé, fins i tot des de la perspectiva de la inflació, que que al principi anava bé continua en xifres i ha passat ja bastant temps des que hi és molt altes i alhora la gent literalment no arriba a final de mes perquè la vida és més cara que Espanya i per tant hi ha un balanç econòmic

que ja no és aquell milei del començament que com a mínim podia enredar sinó que ara ja hi ha una realitat molt més complicada a part d'això. Penso que Pedro Sánchez té una flor, té un regal increïble, no se li pot fer millor regal en aquest context perquè, a més a més, recordem que en la seqüència, ara hi ha Milei, molt aviat hi ha unes eleccions a Israel en què Netanyahu, una altra de les figures, d'aquestes admirades per aquesta ultradreta, doncs possiblement perdrà, o en tot cas serà una gran oportunitat, diguem, per Pedro Sánchez d'antagonitzar-lo. I després ve les eleccions dels Estats Units en què a Trump li passarà el mateix. Per tant, és evidentíssim, a pare meu com a mínim, que és un regal pel relat i per la precampanya dels socialistes, un regal que és tan evident que fins i tot, com heu subratllat, el Feijó i el Labascal han mirat d'escaquejar-se i aquesta abraçada amb la Isabel Díaz Ayuso tan significativa amplifica encara més aquest regal inesperat per en Pedro Sánchez. Però quina diferència hi ha entre aquests insults que ara estem sentint i un tuit de Gabriel Rufián posant una rata, per exemple, a un diputat de Junts? Òbviament, posar una rata al diputat de Junts és una equivocació. I des d'un punt de vista tècnic no hi ha una diferència en aquesta acció concreta. O si voleu una cosa més contundent, per exemple, dir psicòpata a l'expresident Mazón.

Això ho ha dit Rufián, no? A comissió. Estem d'acord, diguem, que s'estan anant a la política amb unes claus que són noves. I que són molt desagradables i molt contraproduents i molt negatives i que hauríem de procurar no continuar per aquesta línia però penso que hi ha una diferència abismal encara amb l'actuació de Milei que permanentment utilitza l'insult, l'agressivitat fins i tot quan visita un país estranger i davant d'un cap d'estat o davant d'un president del govern estranger i que fa permanentment la política al voltant d'això i després hi ha. A Espanya, en un moment en què aquest clima també està empitjorant, que cada vegada hi ha més sortides de to. Però penso que encara estem en una diferència abismal amb el que és l'actitud d'Emilei respecte a totes les altres. Amb la comparativa que has fet de Rufián, Ricard, veig una semblança i una que no es pot comparar. El que no es pot comparar és que. Miley representa un país i Rufián representa un partit. Ja sé que són proporcions diferents, però. Tens els ciutadans de Catalunya que n'hi han fet confiança votant-lo, eh? Sí, sí, sí. No et dic que la responsabilitat de Rufián sigui zero. Dic que no és comparable quan tu estàs representant un país. I, a més a més, quan representes un país, teòricament, teòricament, representes els que t'han votat i els que no t'han votat. Representes tot. Per tant, quan li dius dictador al president d'un altre país,

jo crec que és bastant més greu des del punt de vista de representativitat, això. Ara bé, en el tema de les semblances, Rufián va descobrir un dia, o va descobrir, no, o va imaginar un dia que a l'ultradreta se la guanyava amb els mateixos. Amb les mateixes armes que l'altra dreta. És allò que diu, per exemple, que se'ls ha de plantar cara digitalment. I aleshores ell està fent una estratègia digital, d'aparició digital, molt semblant. De TikTok, d'Instagram, etcètera, a la que fan els líders de l'extrema dreta. Però també amb el to, també amb la xuleria i també amb la falta de respecte. El que passa és que jo crec que prové d'un partit i d'una manera de fer, que és la cultura política catalana, que això grinyola moltíssim, moltíssim. I després hi ha una altra cosa. És a dir, a mi em sembla molt més significatiu. Que l'altre dia Gabriel Rufián no estigués a l'acte de celebració de l'aixecament de les penes i de l'arribada de l'amnistia a la seu d'Esquerra Republicana amb Raúl Romeva i Oriol Junqueras, em sembla molt més significatiu que qualsevol exabrupte que pugui tenir el Congrés dels Diputats.

Jo en això per Mateu m'estan molt d'acord de poder comparar les formes d'Emile i de Rufián, honestament. Una cosa és O sigui, jo entenc el que dieu, i això és cert, eh?

Hi ha una voluntat de

certs partits polítics i figures polítiques d'en aquesta voluntat de parlar com el poble,

fer servir aquestes expressions, a vegades, pujades de to campechanes, això ho hem vist molt a Trump, per exemple, aquesta voluntat de parlar com el poble per ser entès com algú de classe

treballadora, malgrat ser un megamagnat, ara. Que Rufián pugui dir-li psicòpat Amazon no és comparable als exabruptes que ha fet Mileika. Aquí no seguim regularment contra persones de la

societat civil constantment

des de cantants, actors, escriptors i cap agent de partits polítics d'allà. Per tant. Jo no ho trobo comparable en cap cas. El que sí que veig és això, que hi ha una voluntat de parlar més com el poble, que això a vegades implica una baixada de nivell.

La psicopatia té un diagnòstic clínic. Vull dir que hi ha molta gent que potser té un diagnòstic clínic de psicopatia. Llavors dir psicòpata forma part de és un insult, és molt evident. L'altra cosa és que vulgui denunciar, ja entenc què vol dir quan diu això, perquè ha sigut una irresponsable, si voleu, hi ha moltes maneres de dir-ho. Però crec que psicòpata sí que té un element més d'insult, per això ho poso sobre la taula, és a dir, si la política ja ha arribat en aquest punt del fang absolut, i que per tant tot s'hi val, o no. I si ho acceptem d'un, ho hem d'acceptar d'un altre, perquè estem acceptant que la política ha d'anar cap aquí. És bàsicament el debat que poso sobre la taula, eh?

Jo crec que, o sigui, crec que tot això forma part del que ja hem parlat aquí moltes vegades, que és un moment, primer de tot, on el set gates, com diguéssim, el sentit general, és certament antipolític, i per tant hi ha aquesta cosa de no voler semblar polític si no voler semblar una altra cosa, i l'altra, aquesta polarització que vivim en què el centre polític està mort, i per tant, has de dir coses grosses per un costat o per altre. És veritat que estem en aquesta situació. No crec que tornem en els propers temps a una situació de polítics que semblaven tecnòcrates, que parlaven d'una manera que no se'ls entenia. I honestament,

sense voler patologitzar la psicopatia, crec que connecta molt més dir el que molts pensàvem en el seu moment, que és que Mazón. I és una persona problemàtica, psicòpata, no sé com dir-ho, que no dir va ser un error el que va passar.

Pots dir que és manipulador, pots dir que és cruel, pots dir que és agressiu, pots dir que té conductes abusives. I treurà un bitllet de 50 euros.

Sí, bueno, això jo ho trobo una cosa bastant lògica. Els estàs dient corruptes, eh? No, no, els estàs dient. No, no, et mous per la pela,

no els estàs dient corruptes, els estàs dient. Tu et mous per un moviment que es diu Diners,

que després s'ha demostrat que així ha estat, també us diré.

Però, bueno, vull dir que jo entenc

el que vull dir. Ara, en seriu, Milei diàriament tuiteja zurdos de mierda, ha posat el centre de mira a cantants com la Lali, Pedro Sánchez O sigui,

atacant a membres de la societat civil de manera molt radical i molt persistent. I per tant, això a dir-li a un responsable polític que davant d'una cagada històrica ha fet una cosa molt greu, em sembla molt diferent que l'atac de Milei cap

a la societat civil. Jo crec que això té premi. És a dir, Javier Milei arriba a la presidència de l'Argentina perquè ell, com a comunicador i economista, es dedica a dir-les de l'alçada d'un campanar a televisions, a canals de YouTube, on sigui, es construeix una popularitat envejable. S'arriba a aquell punt de construcció de personatge que la ciutadania entén, aquest sí que diu les coses com són, aquest sí que no estalla, aquest sí que no sembla polític i, per tant, guanya unes eleccions amb aquest caràcter. Crec que en el cas, per exemple, de Sílvia Uriol, d'Aliança Catalana, un dels principals elogis que se li fa en moltes sobretables d'aquest país és aquesta senyora sí que diu el.