El matí, de 8 a 9 h (Els bàsics) - 23/09/2026

Senyores i senyors, bon dia. Són les 8.

Hi ha persones que ens obliguen a mirar, i a mirar des d'un altre lloc. I avui entre aquestes altres persones hi ha la Mai Schabel Lassa. La Mai Schabel va perdre el seu marit, Juan Mari Jauregui, assassinat pareta. I anys després va fer una cosa que probablement molta gent no entén. Va acceptar seure davant d'un dels homes que havia participat en aquell assassinat. S'hi va seure durant tres hores. I el va mirar als ulls. No per oblidar, no per justificar, no perquè el dolor hagués desaparegut, sinó per mirar-lo. I potser aquí hi ha una de les preguntes més difícils que ens podem fer com a societat. Podem mirar una persona sense deixar de mirar el mal que ha fet? Podem escoltar sense justificar? Podem entendre una història sense convertir-la en una excusa? I podem parlar de segones oportunitats sense oblidar les víctimes? Avui al matí entrarem en un llibre que es diu Míram, de la Núria Ortín, en què reuneix precisament la Mai Chabel amb l'assassí del seu marit. És un llibre que ens demana precisament això, que no mirem una persona només pel delicte, només per la condemna o només per l'error, sinó que intentem veure què hi ha al darrere i que acceptem que mirar de veritat és molt més incòmode que jutjar des de lluny. Per què és fàcil parlar de presos sense convertir-los en una categoria? El més difícil és quan tenen nom, quan tenen fills, quan tenen una història i quan els tenim davant. I encara és més difícil quan el dolor també té nom i té rostre. Per això avui, a partir de les 10, la Mai Xabel ens acompanyarà aquí, a l'estudi de Catalunya Ràdio, perquè la seva història introdueix una pregunta que va molt més enllà de la presó i del perdó. Què ens passa a nosaltres quan decidim mirar l'altre? Fins i tot quan costa mirar-lo. Hi ha gent com la Mai Xabel que no li cal perdonar. No vol perdonar. No li cal fer-ho per ells. Ho fa perquè el món sigui una mica més humà, malgrat tot. Com fan també molts i molts voluntaris a les presons. O fundacions com l'Obre Mercadària. O també algunes víctimes. Avui, escoltarem. Mai Xabel a les 10, al matí de Catalunya Ràdio. Ara són les 8 i 3.

I quines són les 5 coses que cal saber el dia d'avui? Francesc Soler, bon dia. Bon dia. La primera. Fa uns minuts acabem de saber que s'ha produït l'explosió d'un dipòsit de gas en un hotel de Paralada, això és a l'Alt Empordà. Hi ha dos ferits, un en estat crític i un altre lleu. L'edifici ha quedat molt malmès i s'acaba de confirmar també la mort d'una de les desenes de persones ferides a l'incendi que hi ha hagut aquesta nit en una residència de gent gran a la Metlla del Vallès, al Vallès Oriental. La segona. Avui al Matí de Catalunya Ràdio tindrem el magistrat José María Macías l'endemà que el Tribunal Constitucional faranés l'últim intent per boicotejar l'amnistia i d'aquí 15 dies dicti la primera sentència que obligarà el Suprem a aixecar l'ordre de detenció de Puigdemont, la inhabilitació dels exconsellers i acostarà el retorn de l'expresident a Catalunya. José María Macías a partir de les 9 al Matí de Catalunya Ràdio. La tercera. La quarta. Salvador Illa compareix avui al Parlament per abordar el fiasco de les proves PISA a Catalunya. Els aliats parlamentaris del president li demanen que ho aprofiti per donar un cop de timó al Departament d'Educació. I la cinquena? Aliança Catalana diu que ahir es va equivocar al votar en contra d'una sanció a Vox per haver qualificat d'assassí el president Lluís Companys, encara que prèviament ja havia defensat el partit de Joan Garriga per aquesta mateixa qüestió, segons ha pogut saber el Matí de Catalunya Ràdio. I els esports, Robert Prats? El Barça ha debutat a la Champions femenina a les 9 davant el París. Transmissió a la TDG de Catalunya Ràdio. El Madrid exigeix que el president de la Lliga, Javier Tegas, sigui neutral i estigui al servei de tots els clubs. I avui a quarts de 9 a Reus, final femenina de la Lliga Catalana de l'Àsquet entre l'Esparon i Girona i el Cadilaseu. Això avui un dia en què també continuarem amb molta estabilitat meteorològica. Eloi Cordomí, bon dia. Bon dia. Avui, demà, divendres, dissabte, diumenge potser ja arribaran alguns núvols. Avui amb una temperatura que ha refrescat una mica les comarques de Girona, sobretot a l'Empordà. Al migdia, però, tornarem a tenir 30 graus a gairebé tot arreu i 33 graus a les zones més càlides del soti de Ponent. I pel que fa al trànsit, la C-58 és la via més complicada a aquesta hora. Mireia Sala, bon dia.

Bon dia, doncs sí, encara hi ha cua de Terrassa Sant Quirze i de Montcà del Nus de la Trinitat. Retencions també a la C55 a Abrera, a la B23 de Molins Esplugues i la Ronda de Dalt, des del Nus de la Trinitat fins a Sant Gervasi. A més, hi ha cua per un accident a la P7 a Bàsquera, a l'Alt Empordà, en sentit Girona.

Avui a l'Àguara ens acompanyarà Montserrat Nebrera, David Madí, Nacho Corredor, Eva Pobares, el dia en què parlarem, com dèiem, amb el magistrat del Constitucional encarregat de redactar aquesta sentència de l'amnistia, José María Macías. I també ens acompanyarà avui Rosa Maria Soberana, diputada d'Aliança Catalana.

Seria genial arrencar el curs amb cotxe nou, oi? Deixa de somiar i estrena un Opel amb tot el disseny i la tecnologia alemanya. Arriben els Opel Days. Amb condicions úniques en tota la gamma de turismes i vehicles comercials. Només fins a final de mes. Informa't al teu concessionari. Més a Opel.es.

La cultura és allò que tu vius, el que tu llegeixes, el que tu veus, balles, toques. Cada generació fa la seva cultura. I si ets 08, ha arribat el teu moment. Amb el bo cultural jove, si fas 18 anys el 2026, tens 400 euros per a gaudir de la cultura. I ara també per a crear-ne. Perquè la cultura la fas tu. Ministeri de Cultura. Govern d'Espanya.

Arriben els Opel Days. Corre a buscar el teu nou Opel Grandland. Empleos irresistibles i aquest estil sub que necessites. Informa't al teu concessionari Opel. Més a Opel.es.

Després d'intenses jornades davant l'ordinador o d'accés de visió forçada, Ocupharm et dona una agradable sensació de frescor i descans per al contorn dels ulls. Agafa't 10 minuts de relaxació. Tovalloletes Ocupharm. Testades oftalmològicament i dermatològicament. De Saltor Pharma. Venda en farmàcies i parafarmàcies.

El Matí de Catalunya Radio.

8 i 7, a partir de les 9, com dèiem, al matí de Catalunya Ràdio, el gran protagonista del dia, el magistrat del Tribunal Constitucional, José María Macías, passarà a la història per ser probablement l'últim jutge a rebutjar l'aplicació de l'amnistia. De fet, els seus companys del ple del TC van tombar ahir la seva proposta de negar el perdó a Jordi Turull i ara haurà de reescriure aquest text, aquesta ponència. A la vista no queda, doncs, cap obstacle perquè el Tribunal Constitucional avali definitivament l'amnistia en el pròxim ple i deixi el Suprem ja sense marge de maniobra. Madrid, Tania Tapia, bon dia. Què tal, bon dia. I, per tant, la data fixada ara al calendari és el 6 d'octubre.

Sí, és la data del proper ple, on Macías haurà de portar resquita per obligació el seu esborrany de sentència, canviant la tesi, recollint ja els arguments dels dos companys que estan a favor de l'amnistia. Però en aquell ple no es veurà només la seva, sinó també la que portarà el president pel cas de Dolors Massa i que serà favorable sense embuts a l'amnistia i aquesta més contundent es podria votar abans. Per tant, d'aquí a pocs dies el Constitucional dirà clar que a l'amnistia també es pot aplicar el delicte de malversació. No deixarà dubtes i els arguments es podran aplicar a tots els recursos pendents, marcant, per tant, el criteri a seguir pels magistrats del Suprem. Fons d'aquest tribunal sobren aixecar l'ordre d'atenció a Carles Puigdemont un cop es conegui aquesta primera sentència.

I com va anar aquesta reunió d'ahir del TC, en què la majoria progressista va deixar clar que acabarà imposant el seu criteri favorable a l'amnistia? En té detalls l'Otserra.

Macías va fer una exposició inicial i la resta de membres del ple, 10, van intervenir. Qui més es va estendre va ser la també catalana Laura Díez, del bloc progressista, que va subratllar que la interpretació del Suprem i de Macías sobre la malversació no és raonable ni lògica. Això és clau perquè la pota fonamental del debat jurídic és pot o no pot el Constitucional corregir una interpretació del Suprem. Si condueix a conclusions no raonables i il·lògiques, sí que pot. I la majoria progressista del TC creu que la tesi que els líders del procés van tenir un guany patrimonial al no pagar de la seva butxaca el referèndum és totalment incoherent amb el que persegueix la llei d'amnistia. Candido Conde Pompido, president del Tribunal, també va prendre la paraula en la mateixa línia. Macías no va replicar els seus col·legues i va acceptar que el 6 d'octubre Conde Pompido també porti la seva sentència sobre l'amnistia, que és la que es votarà i aprovarà. Otserra pel Matí de Catalunya Ràdio.

I el que s'està debatent en el T7 aquests dies són els recursos dels set líders a qui no se l'ha concedit l'amnistia. Són Puigdemont, Junqueras, Turull, Romeva, Bassa, Comín i Puig, tots ells acusats o condemnats per malversació. La llei aprovada fa dos anys i mig al Congrés contemplava que l'amnistia no s'apliqués a aquells que s'haguessin enriquit. Amb el procés, el Supremas va a Ferreixó i en una interpretació rocambolesca deia que si havien pagat lo d'octubre amb diner públic i no de la seva butxaca,

indirectament n'havien tret un benefici econòmic. Entramos en la fase final, y la fase final es que, como dijo Ana Ferrer, la magistrada que discrepó del Soviet Supremo, de lo que yo llamo el Soviet Supremo, no el Tribunal Supremo, dijo, ustedes están construyendo una ficción jurídica, una entelequia para colocarse por encima de la ley.

Això ens deia el matí de Catalunya Ràdio el periodista especialitzat en informació de tribunals, Ernesto Icaicer. Això si no s'atrevia a fixar una data per al retorn de Puigdemont. Deia que el Suprem encara podria trigar unes setmanes després del pronunciament del Constitucional. Des de Junts apressen al Suprem que aixequi l'ordre d'atenció contra Carles Puigdemont, cosa que permetrà a l'expresident tornar a Catalunya sense cap mena de risc. Jordi Turull. Per primera vegada hi

ha una desautorització absoluta del Tribunal Constitucional cap a tots aquells jutges que han preferit fer política en comptes de complir el seu deure d'aplicar la llei.

De tot plegat en parlarem a partir de les 9, com dèiem, amb el magistrat del Constitucional, José María Macías. Abans, l'advocat i professor de SADE, Ignacio Rigau. El meu professor de Dret Constitucional, l'eminent José María Castellà, deia que el dret havia de ser desapassionat. La seva creació i el seu desenvolupament a la doctrina i a la jurisprudència havien de salviar-se les pressions de la pressa. El procés d'encaix de la Llei d'Amnistia és un bon recordatori d'aquest principi. Ens hem d'alegrar d'haver pogut seguir en directe la resolució de les tensions generades per a un norma nascuda a cop de pressa i conveniència política. Des del cas Roger Espanyol, és a la ja resolta contradicció amb la prohibició dels indults generals. No treix la nostra cultura democràtica que el rodet parlamentari estopi amb el dubte judicial. Del diàleg entaulat entre els poders de l'Estat, hem d'aprendre que, quan la llei és maldestra, la jurisdicció és qui s'encarrega de recusir. L'amnistia és el principal tema del dia. L'altre és l'embolic en què s'ha ficat Aliança Catalana amb Lluís Companys. Embolic amb Aliança Catalana i la seva defensa de Vox per haver dit això. Lluís Companys va ser un assassí. Va crear el Comitè Central de Milícies de Catalunya que va assassinar a més de 8.000 catalans innocents. Aquest és Joan Garriga, portaveu de Vox en un ple al Parlament, i després el Partit Ultra va penjar uns cartells de Companys a unes finestres de la cambra on també s'hi llegia Lluís Companys, assassí, durant, per cert, una ofrena. Bueno, esos carteles no aparecieron por arte de magia. Los puso el grupo parlamentario de Vox en Cataluña y los volveremos a poner el año que viene. Doncs bé, ahir Alianza va votar en contra, de fet, no es votava, però va expressar que estava en contra de sancionar Vox per haver titllat Lluís Companys d'Assassí. I el mateix Garriga els va agrair. Agraïm el suport que hem rebut del Partit Popular i d'Alianza Catalana. La resta, no. Agraïm el suport que hem rebut d'Alianza Catalana. Alianza assegura que ho va fer per error. Però ja ens explicaran com ho van fer per error en una discussió, no una votació, una discussió. Al matí de Catalunya Ràdio es pot explicar que el que fins ara havia defensat Vox, Sílvia Solanes.

Sí, el procediment sancionador preveu que abans de la votació a la Junta de Portaveus, que va ser ahir, hi hagi un debat a la Comissió de l'Estatut dels Diputats, que això es va celebrar fa un any. En aquella sessió, fa un any, segons les fonts coneixedores del debat, Sílvia Oriols va defensar el dret de Vox a dir que Lluís Companys era un assassí perquè no es podia sancionar, deia, els diputats per un "odi subjectiu". En la comissió també s'analitzaven, per exemple, aquestes paraules d'Uriols contra la diputada d'Esquerra, Nejat Riueix.

Vostè sí que se n'hauria de dar vergonya, senyora Nejat, de normalitzar la misogínia i el fonamentalisme islàmic dins aquesta cambra. D'això sí que se n'hauria de dar vergonya.

En les últimes hores, Silvio Riols ha defensat la figura de Companys, però, atenció, també es pot explicar al Matí de Catalunya Ràdio que la líder d'Aliança va avalar en aquella comissió la relació de Companys amb l'assassinat dels germans Badia. Oriol Riols va subratllar a X, a I, que dia assassí. A Lluís Companys és una calúmnia i que mai avalarien una afirmació així, però, segons fonts coneixedores d'aquest debat en la comissió portotancada, sí que va representar passa a la figura del president de la Generalitat assassinat pel nazisme i el va relacionar amb l'assassinat dels germans Badia. Els germans Badia, recordem, eren dos militants d'estat català, referents de l'independentisme radical dels anys 30, que van ser assassinats per anarquistes l'any 36. Tot i que en aquell moment els partidaris de Badia van acusar companys de tenir relació amb l'assassinat, no hi ha cap prova ni cap evidència estirogràfica solvent que avali el que va dir Oriolsa a Porta Tancada.

Aquest programa ha consultat el partit sobre aquests fets concrets i fonts d'aliança es limiten a reiterar el seu rebuig, a dir que Lluís Companys era un assassí. A partir de dos quarts d'eve o tot cas, ho aclarirem tot plegat perquè entrevistarem a Rosa Maria Soberana, que és la diputada que teòricament es va equivocar en aquesta votació i discussió. Abans, comentari de la periodista del País, Milagros Pérez Oliva.

A Catalunya la política es complica sovint per l'existència de dos eixos que obliguen a fer curioses contorsions. Si atenem a l'eix ideològic no hauria de sorprendre que la portaveu d'Aliança Catalana votés a favor

d'aixecar la sanció al diputat Ignacio Garriga, de Vox, per haver-se extralimitat en la seva expressivitat. De fet, Oriols també les diu d'aquí lo molt sovint. Però en aquest cas la sanció no era per haver criminalitzat la immigració, cosa en la que coincidirien, sinó per dir que el president Companys era un assassí. I aquí entrava en joc l'eix identitari.

Oriols es va afanyar ahir a aclarir que la portaveu s'havia equivocat, però en l'ambient va romandre un dubte.

Sota quin eix havia votat realment?

Aquests són els principals temes del dia. Repassem de seguida els bàsics del matí.

Coincidint amb el 85è aniversari de l'afusellament de Lluís Companys, gràcies a un material sonor excepcional, amb la veu de Ramon de Colubí, el militar i advocat d'ofici que va defensar el president de la Generalitat, en defensa de Companys, narra els fets d'un dels capítols més foscos de la història de Catalunya. Estreu les sabates. No ha volgut que li envenin els ulls. Amb les veus de Pere Arquilluer, Carles Martínez. La terra no és dolenta, no ho crieis? I el periodista Albert Mercader, amb l'assessorament històric de l'historiador Albert Botran, en defensa de Companys, a l'API web de Catalunya Ràdio.

I també disponible a la plataforma 3Cat. Bon preu Esclat Online. El supermercat de proximitat us ofereix el temps.

Fem un cop d'ull al temps amb Eloi Cordomí a les carreteres amb Mireia Sala. Pel que fa al temps, ara mateix hi ha 4 núvols del Pirineu Oriental. Ha refrescat a les comarques de Girona, sobretot a l'Empordà, on ja no bufa la tramuntana, però avui serà un dia assolellat i càlid, amb temperatures de fins a 30 graus a bona part del país, 33 a les zones més càlides del sud i de Ponent. Encara podrà pujar una mica més la temperatura de cara a divendres, a l'espera que la setmana que ve comenci a canviar una mica el temps i a refrescar.

A les 6.58 encara hi ha cua de Terrassa Sant Quirze i de Montcada al Nus de la Trinitat. Retencions també a l'AP7 a Santa Perpetua en sentit sud, a la B23 de Molins Esplugues i a la Ronda de Dalt des del Nus de la Trinitat fins a Sant Gervasi. A més, a l'Alt Empordà hi ha cua a l'AP7 per un accident a Bàsquera en sentit Girona.

Fer la compra online per primera vegada sempre

genera dubtes. Arribarà bé? Serà fresc? Amb Bonpreu Esclat Online la resposta és sí. Et portem a casa els productes amb la màxima

garantia de frescor i qualitat. I perquè t'estrenis, et regalem 50 euros. Utilitza el codi benvinguda en la teva primera compra. Consulta les condicions a bonpreuesclat.com La

ciència diu que hi ha sons que ens recarreguen. I ara també hi ha sons que recarreguen el teu cotxe. Doncs jo només sento la carretera. Exacte, el conduir es recarrega sol. Nou T-Roc, ara també híbrid autorecarregable. Gamma T-Roc des de 28.600 euros. Pbp recomanat a Península i Balears, finançant-lo amb Volkswagen Bank fins al 30 de setembre. Consulta en condicions a volkswagen.es. Vols impulsar el futur de la teva empresa? El 20 d'octubre, vine al Segit Business Connections al World Trade Center Barcelona. Intel·ligència artificial, innovació i casos reals per impulsar el teu negoci. Amb Marc Janem i Juan Manope de Iturriaga. Inscriu-t'hi gratis a segit.com. Places limitades. 8 i 18, a aquesta hora estem pendents de l'explosió d'un dipòsit de gas en un hotel de Paralada. Hi ha dos ferits i un d'ells ha estat crític. I aquesta nit també un altre incendi. Hi ha una persona morta, 13 ferides, en un foc, en una residència de gent gran a la Mella del Vallès. Saludem a aquesta hora l'alcalde del municipi, Jan Santeló. Alcalde, bon dia. Hola, molt benvingut a tothom, Ricard. Com dèiem, hem de lamentar una persona morta, 13 de ferides. Què sabem de l'estat dels ferits, alcalde? Bé, com podeu comprendre, és una situació per nosaltres molt catastròfica. Es fa difícil explicar qualsevol detall. En tot cas, explicar-vos que és un centre on les persones que hi resideixen tenen una important vulnerabilitat i això ha fet que la gestió d'un incendi que pot passar,

que tota la sectorització de l'edifici ha funcionat, ha fet encara més complicades les tasques de resgat i han estat una nit molt llarga. Perquè què és el que ha passat? Com ha començat aquest incendi, alcalde? Bé, pel que ens consta, dos quarts d'onze de la nit, aproximadament, s'ha originat foc a una de les habitacions. He estat en contacte directe amb la consellera Perlón i el conseller Moreno, que és un edifici que és titularitat de la Generalitat i gestiona la Fundació Vallparadís. I bé, tots han coincidit que sembla que els aïllaments, la sectorització, els tallafocs han funcionat bé, però malgrat tot hi ha hagut una propagació de fum que ha fet que persones amb una especial sensibilitat i vulnerabilitat hagin inhalat una quantitat desproporcionada. Això ha fet que l'evacuació hagi estat molt complexa. Des d'aquí m'agradaria reconèixer una intervenció excel·lent, és a dir, crec que s'ha evitat una catàstrofe encara més gran per part del Servei d'Emergències Mèdiques, pels bombers. Policia local de l'Ameya, Protecció Civil de l'Ameya, tothom ha fet el que ha pogut perquè en pocs minuts aquest foc ha quedat extingit i el que hem hagut és de recol·locar aquestes persones perquè poguessin passar la nit. I aquestes persones han pogut tornar a la residència o s'han hagut de reubicar? Bé, tal com ens ha dit la gestora del Centre de la Generalitat i la Fundació, sembla que hem pogut trobar altres espais. L'afectació principal

ha sigut a la primera i a la segona planta i això indica que la resta dels espais s'han pogut habilitar amb totes les garanties, no hi ha danys estructurals i, per tant, sembla que més enllà de la inevitabilitat per descomptat de la primera i segona planta, aquestes persones han pogut passar la nit correctament amb totes les situacions corresponents i estem pendents d'aquests. Afectats menys greus o més llius que estan a l'hospital i que a poc a poc sembla que van arribant menys males notícies atès a aquesta persona que sí que ha perdut la vida. Jan Santeló, gràcies per acompanyar-nos, una abraçada i també un missatge de tranquil·litat, en aquest cas als familiars que no saben com estaven reubicats, aquestes persones que estaven pendents de reubicar-se, que sàpiguen que ja hi ha solució per elles.

Efectivament, així és, i tothom que ha vingut i s'ha dirigit es pot

abraçar a nosaltres, al centre, a la Conselleria d'Afers Socials, i la veritat és que tothom que necessiti qualsevol cosa, l'atenció ha sigut immediata, o si cal jo personalment, és a dir, en principi, tothom pot estar tranquil, que sembla que el pitjor ja ha passat. Alcalde, ho lamentem, gràcies. Gràcies per vosaltres i ànims a tothom. Bon dia.

Una vez que esté la sentencia del juez Llarena la analizaremos y a partir de ahí el presidente tomará la decisión personal y política que corresponda.

El president dels Estats Units ha amenaçat l'Iran amb l'aniquilació si no accepta un acord que, segons assegura, seria molt beneficiós per a aquell país.

Els trens passen, no s'aturen a l'estació, s'aturen a la següent estació. El Matí de Catalunya Ràdio. Aquests són els sons del dia d'avui, 23 de setembre del 2026. Repassem ara els bàsics del dia amb la redacció del matí als serveis informatius de Catalunya Ràdio. Francesc Soler, Lara Garcia, Marc Jurado, bon dia. Bon dia. I comencem per aquest altre punt d'atenció. És l'estació de Fabra i Puig, tancada després que ahir es desprengués part del sostre i haguessin tres ferits. Allà hi ha el Joan Garcia. Joan, bon dia. Hola, bon dia. Com està la situació ara mateix? L'estació encara està tancada, està acordonada, a dins encara hi ha el falsostre que va caure sobre els torns de validació i que va fer tres ferits lleus. Renfa haurà de determinar com és que va caure i a la porta personal de Renfa que informa els viatgers.

Puedes ir a Sagrera, puedes coger el metro, cinco minutos caminando y desde ahí puedes entrar en orden.

Si es vol venir aquí, on paren autocars que van cap als dos Vallèsos i Osona, s'ha de baixar a Sagrera i arribar amb la L1 del metro, la vermella. Atenció també als usuaris de la R3, cap al tall del desdoblament, arriben a Barcelona amb autocars, precisament aquí a Fabra i Puig. No podran agafar el tren de la R4 aquí durant els pròxims dies. Si han d'anar cap al centre de Barcelona, ho han de fer en metro. I si necessiten el tren, el tindran a Sagrera. A Fabri Puig Renfe havia començat obres aquesta setmana. Entre les millores hi havia netejar i pintar el sostre. Gràcies, Joan. I aquesta nit. Tot el tram ha iniciat l'Assemblea General de la ONU amb una nova amenaça a l'Iran. Des de Nova York, Oriol Serra.

El president dels Estats Units ha amenaçat l'Iran amb l'aniquilació si no accepta un acord que, segons assegura,

seria molt beneficiós per a aquell país.

S'arribarà un acord amb l'Iran que li permeti reconstruir-se i convertir-se en un país molt més gran del que ha estat mai? O bé aniquilo la República Islàmica ràpidament, però crec que arribarem a un acord just després de les eleccions. Les últimes hores,

mediadors nord-americans i iranians han mantingut converses a Nova York. Segons mitjans iranians, s'haurien concretat les condicions de reobertura de l'estret d'Hormuz. Avui, precisament, està prevista la intervenció

iraniana al plenari de l'ONU. Des de Nova York, Oriol Serra, pel Matí de Catalunya Ràdio. I abans de les amenaces de Donald Trump, l'arrencada de l'assemblea ens va deixar una imatge. La salutació de la presidenta venezolana, Delcy Rodríguez, a Pedro Sánchez. Rodríguez va aixecar-se del seu lloc per saludar Sánchez. Segons fons de la Moncloa, la líder venezolana va demanar-li seguir dialogant sobre la situació del país i el president espanyol hi va accedir. Un Sánchez que intervindrà a l'assemblea de la propera matinada i parlarà de Ceuta i el Marroc, en canvis respecte al que havia dit fins ara. Sí, el president espanyol va oferir ahir una entrevista a la CNN on per primer cop va admetre deficiències en el control de les fronteres per part del Marroc. Sánchez també ha assegurat que ja existen explicacions i mesures al país nord-africà.

Estem investigant què va passar aquells dies de juliol, però alhora hem demanat accions al Marroc i també respostes, perquè és evident que el seu control fronterer va fallar.

Caldrà estar molt atents avui a aquests moviments a la frontera entre el Marroc i Ceuta per tres motius. Primer, perquè hi ha la possibilitat d'un nou salt massiu alimentat també a les últimes hores pels moviments de subsaharians a la frontera. Dilluns, de fet, en parlàvem aquí en aquest programa amb el ministre d'Exteriors, José Manuel Álvarez, i ens deia que estava alerta. No hay una información de que esos mensajes estén calando. Estamos hablando también con la prensa marroquí, que se está haciendo eco de la propia campaña del Ministerio, y estoy en contacto con el Ministerio de Centros Exteriores a todos los niveles por las autoridades marroquíes, para que también haya un dispositivo disuasorio. El ministre deia, no hi ha alarma, però sí que hi ha alerta. El segon motiu és la presència de 12 jihadistes entre els migrants que van creuar a Ceuta el passat juliol. Sí, el periódico explica que la policia ha buscat 12 persones relacionades amb el jihadisme. De fet, 3 d'elles fins i tot havien lluitat a la guerra de l'Iraq. Fa una setmana la policia ja va detenir un terrorista que havia creuat la frontera. I la tercera raó per estar atents a la frontera són les eleccions d'avui, on es pot disparar l'abstenció. Enviat especial al Marroc, Nandu Zanoguera. El magnat de centre-dreta Aziz Ahanush aspira a repetir mandats i és la llista més votada, però el sistema marroquí l'obligarà a buscar socis de govern. Fins ara han estat els nacionalistes d'Istiklal i els liberals del PAM,

una formació apadrinada pel ministre i també president de la Federació Marroquina de Futbol, Fusilekja. El guanyador, de fet, haurà de gestionar el Mundial 2030 i la pugna amb Espanya per la final,

en un escenari on el futbol s'ha convertit en eina geopolítica. Unes eleccions les d'avui on s'espera una baixa participació, en especial dels joves, el col·lectiu més desmotivat per la política. Avui també hi ha reforços de seguretat a les fronteres de Ceuta i Melilla davant les crides a una nova entrada massiva fetes a les xarxes, en uns comissis on la migració ha estat absent de la campanya electoral. Des de Rabat, Nando Senaguera, pel Matí de Catalunya Ràdio. I a banda d'això, de seguida explicarem que hi ha hagut un nou revés pel català a Europa i també totes les novetats de les dues estrenes d'avui a TV3. Atenció perquè torna a Sóc i Seré, segona temporada amb Àngel Llàcer, i TV3 després estrena País d'Altura. Ara ho expliquem.

El Matí de Catalunya Ràdio.

Ricard Tostrell. La cultura és allò que tu vius, el que tu llegeixes, el que tu veus, balles, toques. Cada generació fa la seva cultura. I si ets 08, ha arribat el teu moment. Amb el Bo Cultural Jove, si fas 18 anys el 2026, tens 400 euros per a gaudir de la cultura. I ara també per a crear-ne. Perquè la cultura la fas tu. Ministeri de Cultura. Govern d'Espanya.

Aquest Citroën C3 és increïble. És tan espallós que sembla un dúplex. Gairebé m'hi podria posar dret sense tocar el sostre. I des de 16.400 euros. Què? Demana ja el teu C3 des de 16.400 euros amb fins a 8 anys de garantia. Citroën. Setembre és increïble en tota la gamma Citroën.

La vitamina C ajuda a disminuir el cansament i la fatiga. La proteína contribueix al desenvolupament de la massa muscular. Nou Don Simón Pro.

Un minut i mig serà a dos quarts de nou del matí. L'oficialitat de la llengua catalana a Europa torna a topar amb els socis comunitaris. Ahir el debat de set minuts. Va acabar sense que ni tan sols hi hagués votació i amb retrets al govern espanyol. Anem cap a Brussel·les, Bruno Fortea. A l'hora de la veritat, el govern espanyol evita aclarir si està disposat a bloquejar l'entrada de Montenegro o Albanya a la Unió Europea per forçar el reconeixement del català. Espanya confia que esto va a ocurrir y estoy convencido de que esto va a ocurrir antes de que se incorporen otros estados miembros a la Unión Europea. Però sigui com sigui, aquesta nova estratègia de Madrid ha irritat alguns països. Suècia creu que Espanya barreja coses diferents.

L'ampliació de la Unió Europea és una cosa i el debat sobre les llengües n'és una altra. No s'haurien de barrejar els dos temes.

Lituània ho troba inacceptable. Alemanya ho critica. I l'opinió de Berlín importa, perquè sempre ha estat un dels grans obstacles per aconseguir l'oficialitat del català. Des de Brussel·les, Bruno Forte Amires, pel Matí de Catalunya Ràdio. I aquest matí al Parlament, Salvador Illa compareix per explicar el fiasco de les proves PISA marcat per tres notícies d'ahir. La primera, la reunió del Consell d'Educació de Catalunya que prepara ja el debat de País sobre Educació.

Una trobada marcada pels dubtes per part dels sindicats.

Una trobada marcada pels dubtes per part dels sindicats. Ustec va demanar que la reforma de l'educació no tapi les reivindicacions dels mestres. Andreu Mumbrú és portaveu del sindicat.

Aquest derivar el debat cap aquí el que pretén és, d'una banda, dilatar els terminis,

desactivar el conflicte i diluir la veu dels treballadors i de les treballadores, i especialment d'aquest com a sindicat majoritari que hem estat encapçalant els últims dos anys les mobilitzacions. La segona notícia també té relació amb vostè. Els Mossos d'Esquadra defensen la infiltració d'agents en una assemblea de professors.

Carles Hernández, cap de la Comissaria d'Informació dels Mossos, va contradir la consellera d'Interior i va defensar la presència de dues agents del cos.

En cap cas es tractava ni d'una acció encoberta ni d'una acció d'infiltració. Es tractava d'una acció relacionada amb les funcions per poder garantir el manteniment de l'ordre públic i la seguretat ciutadana. És una acció policial mal planificada i mal executada, però no s'ha fet amb la intenció de vulnerar can drets. Jo he dit que les agents van entrar sense mentir. Quan van ser descobertes, van intentar sortir d'allà garantint la seva seguretat i van mentir.

I la tercera notícia que marca la compareixença al Parlament és l'anunci que ahir va fer el govern. Vol frenar l'accés a la intel·ligència artificial als menors de 14 anys, Maria Costa.

El Departament d'Educació ja va obrir el meló de regular la intel·ligència artificial i ara el govern ha fet un pas més, que es passi d'una recomanació a una prohibició plasmada en una llei, un avantprojecte de llei que hauria d'estar enllestit el març de l'any que ve. Ho deia ahir el president de la Generalitat, Salvador Illa.

Podem ser la primera comunitat autònoma d'Espanya que disposi d'un model propi de benestar digital de la infància i de l'adolescència. Prohibir els mòbils a l'educació obligatòria i l'ús de la intel·ligència artificial a les escoles fins als 14 anys. Volem dotar-nos d'un marc legal sòlid, fiable i permanent i, per tant, convertir les recomanacions que estiguin dins de l'àmbit de les nostres competències en llei.

També vol reforçar la lectura i fer que els

llibres de text tornin a ser una referència a les escoles. Maria Costa, pel Matí de Catalunya Ràdio.

Ahir al Matí de Catalunya Ràdio vam parlar amb pares molt preocupats per l'ús que els seus fills en fan de les pantalles.

Estic superpreocupada. Tant que a casa no hi ha dispositius.

I vam escoltar també el testimoni del Marc Planes. És un noi de 16 anys que havia estat addict al mòbil.

Va ser un testimoni d'ahir de l'Agora a partir de les 9. I avui en tindrem un altre també d'impactant, un altre testimoni colpidor.

Yo siempre pienso y creo que todos nos merecemos una segunda oportunidad.

Catalans i catalanes, torna Soqui Seré. Busquem 100 persones amb ganes de demostrar que ho saben tot del nostre país. Si et va agradar la primera edició, no et quedis amb ganes de formar part de la segona. Llengua, història, gastronomia i molta cultura popular. Si vols participar-hi, envia'ns un vídeo explicant qui és. Aquesta nit TV3 estrena la segona temporada de Soqui Seré. El programa torna amb una nova tanda de 100 concursants, més proves i un gran premi que passa, atenció, La colònia rossinyol de Matlleu a Osona es converteix en l'escenari principal on els aspirants

s'enfrontaran per demostrar qui és la persona que més coneix Catalunya. En declaracions als matiners de Catalunya Ràdio, Angel Llàcer ha avançat la incorporació de la cantant Diana Roig com a copresentadora

entre les principals novetats de Sóc i Saré. Balls tradicionals, llengua, literatura, història, hi ha de tot, hi ha de tot. I després hi ha una novetat preciosíssima que és la

Diana Roig. La Diana Roig aquest any m'acompanya i presentem junts el programa.

I tot seguit TV3 hi haurà una altra estrena, que és País d'Altura, una sèrie de 10 capítols que retrata Catalunya des del cel. L'actor David Verdaguer és qui guia aquest viatge aèri amb un relat àgil i amb un punt d'humor, un recorregut que també ens permet conèixer testimonis arrelats al territori per descobrir les seves peculiaritats. I coincidint amb les festes de la Mercè, Barcelona es torna a convertir en un gran escenari obert per les arts al carrer amb companyies catalanes, estatals i internacionals. Marta Vives.

Un dels plats forts és l'espectacle Emergency Exit amb la Fura dels Baus aquest dijous al Moll de la Fusta. És una aliança de creadors de Barcelona, els Països Baixos, Sèrbia, Croàcia i Portugal que combina teatre, música i recursos multimèdia amb un missatge ambiental clar, com ha dit Anna Lleó de l'ICUPA.

Per tant, per nosaltres és una alta veu de la creació artística com a valor en aquest sentit mediambiental. Xangai com a ciutat convidada serà molt present en la programació. El fòrum, per exemple, la Xangai Acrobatic Troupe, combinarà equilibrismes i malabars amb música tradicional i tambors xinesos.

Marta Vives, pel Matí de Catalunya. I avui també notícia, oques grasses.

La banda d'Osona ha alliberat un últim paquet d'entrades pels quatre concerts de comiat a l'Estadi Olímpic Lluís Companys aquest mes d'octubre, previstos, recordem-ho, pels dies 5, 7, 9 i 10 d'octubre. Les localitats s'han pogut posar a la venda un cop s'ha ajustat la configuració definitiva de l'escenari i ja es poden comprar els canals oficials.

I pel que fa al trànsit, com estan les carreteres, Mireia Salà?

Doncs un accident a la 2 provoca cua de Pallejar a Cornellà perquè només hi ha un carril obert en direcció a Barcelona. A més, encara hi ha problemes a la B23 a Sant Feliu i Esplugues, la P7 a Santa Perpètua, la C58 a Moncada i la Ronda de Dalt, del Nus de la Trinitat a Sant Gervasi, en sentit Llobregat, i de Camp Vidalet a Pedralbes, en sentit Besòs. Aquesta és l'actualitat

d'aquest dimecres 23 de setembre, que ens deixa tres preguntes. Primera. Quan Aliança Catalana rectifica i diu que ara no defensa que en Vox anomeni assassí al president Companys, és la prova que la seva prioritat és la batalla cultural de l'extrema dreta o només que no estan gaire preparats? Segona. Si Donald Trump promet retallar fons a l'ONU mentre el món es crema, amenaça destruir l'Iran i el que calgui, estem davant d'una provocació electoralista o de la confirmació que la diplomàcia global ha quedat sense esperança? Tercera. Amb les urnes marroquines buides, milers de nois buscant una sortida desesperada a la frontera sense control, podem dir que el Marroc fracassa a l'hora d'oferir un futur a la seva pròpia joventut o és que la patia ha vençut? El Matí de Catalunya Ràdio.

Escoltes Ricard Tostrell.

La Nati fa anys que es prepara la jubilació i avui que comença el camí de Sant Jaume també ha preparat els mitjons de la sort en puntets. Per la Nati, començar la jubilació en bon peu és molt personal i la nostra manera d'entendre la banca també ho és. Per això, gràcies al programa Generació Més, hem construït amb ella un pla de jubilació. Perquè si una cosa és important per tu, també ho és per nosaltres. Informa-te'n a caixabanc.cat.

El Matí de Catalunya Ràdio.

De seguida obrim l'àguara del matí, avui amb Montserrat Nebrera, David Madí, Nacho Corredor i Eva Pomares, amb protagonistes importants també del dia. Però abans, en esports, el Barça debuta la Champions femenina davant del París a partir de les 9. També debuta la transmissió de la TDG de Catalunya Ràdio amb la Sònia Gelmà, tot i la renovació de l'equip, la portera del Barça, Catacolla, entén que el públic confia a veure un equip campió. Són declaracions al tot costa. Sí, per què no?

Això vol dir que confien en nosaltres. Crec que és molt important que l'afició confiï en nosaltres. Nosaltres confiem en nosaltres mateixes, crec que també és molt important. Sabem on volem jugar aquella final i això

és la missió d'aquesta guia. No sé si hem sigut favorites o no,

però el que hem fet és preparar-nos per guanyar i aquesta temporada ho tornem a fer. Així que aquest és el missatge que jo crec que s'hauria de traslladar.

Podría tornar Irene Paredes, on deuta Kika Nazaret, Vicky López, no es para veu que jugué a Aitano Bonmatí. El Madrid acusa el president de la Lliga, Javier Tebas, de no ser el president de tots. Guerra total. La postura de Tebas de no fer costat a les queixes del Madrid va provocar la reacció del Club Blanc, que va emetre un comunicat en què afirmava que els clubs es mereixen un dirigent neutral i al servei de tothom, i no un que utilitzi la seva posició per atacar precisament el Madrid. Tebas va replicar novament, dient que no s'ha de confondre neutralitat amb independència.

La nova campionada del món de motocross, Daniela Guillén, podria marxar als Estats Units. Afirma el Dot Costa que en aquell país valoren les dones esportistes que fan motocross de manera molt diferent a com ho fan al nostre país.

Aquest any he fet una cursa als Estats Units, i la veritat que ahir al campionat m'ha impressionat molt de com valoren a les noies. Com és tot allò. Jo crec que si tinc l'oportunitat, no ho sé, però possiblement ja és l'opció de poder marxar cap allà.

I la miña mal diu que la pilotadora ha de ser per jugadors diferencials, no només pels que marquen gols. Són declaracions al diari l'equip.

Bueno, yo creo que al final el Balón de Oro, como dice, es el premio al mejor jugador del año, al jugador diferente, al que disfruta viéndole jugar. Ver un partido solo por él, yo creo que es el jugador ese diferente. No tiene que ver con. Con los goles que marquen y con nada más. Solo, no sé, yo pienso en Madondo, lo pienso en Messi, en Ronaldinho, en jugadores así que son diferentes, tal vez son reviviendolos.

El Matí de Catalunya Ràdio. Ricard Tostrell. Molt honorable!

Prou! Salteu-vos el meu càrrec i parleu directament amb l'administrador. Admin! Admin! Parla amb l'administrador de la teva comunitat de veïns per fer una instal·lació d'autoconsum. Ningú en sap més que ell. Per fi hi ha una altra llum. Factor Energia. Empresa colaboradora amb l'esdeveniment Barcelona Equestrian Challenge. Hi ha desitjos que no tens per què deixar aparcats. Del 23 al 30 de setembre, vine els dies amb estrella

de Mercedes-Benz. Descobreix la nostra gamma i marxa conduint el teu Mercedes-Benz

amb dos anys de manteniment i assegurança de regal. Més informació a mercedesbenz.es Vine a Quadris Autolica, concessionari Mercedes-Benz o entra a mercedes-benz-quadrisautolica.es

Amb Lidl, la dolça vida val la pena. Ara, pesto de festuc i alfàbrega a 1,99. T'estalvies un 20%. I amb Lidl Plus, salses per a pasta en diferents varietats al 50% en la segona unitat. Gaudeix dels sabors d'Italiamo. Lidl. Val la pena. Passem la setmana envoltats de notícies, de titulars, d'imatges, d'informació que no s'atura. Però per entendre bé l'actualitat, de vegades, el que cal és parar. Amb els protagonistes i els millors experts, cada diumenge analitzarem l'actualitat de la setmana que deixem enrere i de la que tot just comença. Farem un espectacle que ens hem inventat.

El Mic i els seus amics tornen amb Mac Mac Mic, un espectacle de titelles. Amb una gira que passa per Barcelona, Terrassa, Tarragona, Badalona i Manresa. Serà molt xulo. I aquestes festes de Nadal t'esperen al Sant Andreu Teatre de Barcelona. Que hi voldràs anar? Sí. Entrades ja disponibles. Consulta la informació al web del Super3.

100 concursants demostraran aquesta setmana si coneixen bé els nostres municipis. Viladrau. Guisona. Salou. I si ens poden arribar al cor amb una venera.

Només en quedaran 50.

Torna a Sóc i Saré.

Nova temporada de Sóc i Saré. Aquesta nit a TV3 i a la plataforma 3CAT.

El Matí de Catalunya Ràdio.

El Matí de Catalunya Ràdio. Ricard Tostré.

Falten dos minuts per tres quarts de nou. Comença l'Agora del Matí de Catalunya Ràdio amb l'empresari David Madí, el politòleg Nacho Corredor, la periodista Eva Pomares

i la degana de la Facultat de Dret a la Universitat Internacional de Catalunya Montserrat Nebrera. I de què parlar fins ara abans d'entrar a l'Agora? Pol, quin és el límit de cafès que et pots prendre en un dia? Depèn. Depèn de l'edat, també, no?

I a quina hora. I a quina hora.

Algunes dèiem que després de dinar ja pocs, eh? Sí, o sigui, vosaltres a partir de després d'edinar ja pareu. No, si no, no dormiria. I si podem fer-me la migdiada, també. Descafeinats, no?

Jo em prenc al matí, només. Jo al matí, però al matí necessito més d'un. Necessitant. Quants, quants, quants? Dos o tres. Dos o tres. Amb llet. Caram. Però esmorzes, esmorzes o no? Esmorzo lleuger. Lleuger. Ja veus, Nacho, quina conversa més interessant. Nacho, pronúnciate. Ja veus, Nacho. Jo faig una cosa que els italians odien, que és beure molt de cafè americano o cafè a longe. Però em vaig fer fa temps unes proves i a mi la cafeïna no m'afecta. Jo puc beure un cafè americano després de sopar, diguem-ne, i dormir perfectament. Això és que vas cansat. Descansa, home. Bé, avui tenim molts temes sobre la taula. D'entrada, ahir era previsible. El que va passar, el que veurem és com continua això, perquè José María Macías, que de fet el tindrem d'aquí pocs minuts en aquest programa, magistrat del Constitucional, que és qui va redactar aquesta ponència, doncs sembla ser que defensava que no s'havia d'aplicar l'amnistia a la malversació, i el ple li va dir que no, que sí que s'ha d'aplicar, i que per tant torni a redactar la ponència en favor d'aplicar aquesta amnistia. Això ho sabíem. El que no sabíem. És que ell mateix redactaria aquesta segona apurència, perquè el que es fa habitualment és que es canvia de magistrat, Montserrat, que és lo normal. Si tu tens una tesi, si et diuen canviar de tesi, lo normal és que diguis,

doncs jo no el puc defensar. No sempre, eh? O sigui, un podria pensar que des del punt de vista de la comoditat a l'hora de redactar aquesta. Sentència fora, més adient, canviar de ponent. Però no necessàriament. No necessàriament és la persona que s'enquista i diu que jo la vull fer encara que no estigui d'acord amb el contingut. I de fet això ja es fa en altres. Jo, a l'Audiència Provincial, en algun cas la sala, que està formada per tres. Magistrats de cada secció, de vegades la persona que ha de redactar no hi està d'acord i els altres, per majoria, imposen un criteri i aleshores es redacta. Una altra cosa és que després mirin a veure si. Raonament majoritari està contingut de manera correcta al text de la sentència. Però no necessàriament. De fet, jo diria que en algunes persones podria significar més enllà del meu criteri, jo soc lleià a la institució i soc capaç de fer aquella sentència en la que no comparteixo però que la majoria ha dit que es faci. És a dir, que pot ser un exercici en molts casos, fins i tot d'una estada des del punt de vista institucional. Eva. A veure, estem en un escenari

de judicificació, jo diria. El seu va començar, en el cas de la llei d'amnistia, com recordaran molta gent, suposo, amb una manifestació de centenars de magistrats amb les seves togues contra la proposició de la llei d'amnistia, que a més a més aquesta manifestació va ser avalada pel Consell General del Poder Judicial. L'escenari que ens han situat els jutges en aquesta clara rebel·lió i intent de sabotatge d'una llei aprovada per una majoria parlamentària ha estat el que tenim ara. És a dir, un delicte que pressuposa enriquiment personal

i que manté els drets de tant la gent que està exiliada, incluent-hi el president Puigdemont,

com també d'Oriol Junqueras, Romeva i molta altra gent, els manté sense poder exercir els seus drets com a ciutadans. Com evolucionarà això a partir d'ara? Bé, jo crec que fins que no tinguem la sentència, és a dir, la sentència en ferm, encara queden capítols, tot i que, efectivament, el que va passar ahir és un pas endavant molt important. Però caldrà veure també els vots particulars quan es publicaran, quan es faran públics aquests escrits, perquè fins aleshores la sentència no es pot traslladar, diguéssim, al Suprem. I crec que si el Suprem rectifica, la setmana passada Llerena es va mantenir la seva posició, més per la derrota que els ha suposat en el seu moment el pronunciament del Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea.

Sí, però aquí hi ha un element que no s'escapa, que és que el Tribunal Constitucional al final té dues ales, i això fa temps que ho diem als mitjans per entendre-ho, per simplificar, i a ser Montserrat potser que a tu no t'agrada que ho definim així.

Bueno, és que al final no és la millor cosa, és a dir, si ara en comptes de 7-5 a favor de l'amnistia hagués estat 7-5 en contra de l'amnistia, què estaríem dient?

D'acord, però a ningú se li escapa que, és a dir, si Macías escriu una sentència, que finalment és la primera sentència que surt, on avala l'amnistia però deixa els seus dubtes plasmats, hi ha tribunals que poden fer temptació de fer-ne una interpretació que vulgui. I aquí apareix un president, el president candidat de Pompidou, que diu, jo també presentaré ja el que és la sentència de Dolors Bassa. Per tant, la primera que entri és la que marcarà una mica el relat de les següents.

La sentència que faci pot durar més, però com que hi ha la de Dolors Bassa també per poder enllestir, qui diu que no seria la primera que es publiqués i per tant la que marqués d'alguna manera la resta. I a més, és que si hi ha dubtes, els dubtes els pot plenar en el vot particular, però el vot particular pels jutges que han d'aplicar el que digui la sentència des d'aquest punt de vista, si és clar i contundent com esperem o com s'espera que sigui, no hi ha cap O sigui,

no es pot anar a agafar el vot particular.

¿Pots retardar simplement? No, no, no pots retardar. Una altra cosa és que tu creguis que els tempos de la justícia, que són uns tempos sempre molt dilatats, en aquest cas tinguessin una voluntat espúria o intenció que no hagués estat la convenient, que és dilatar de manera intencional, mal intencionada, l'aplicació de l'amnistia. Però jo crec que tenint en compte el que ha passat fins ara, que és que la major part, excepte aquestes persones, la major part de les persones que estaven en situació que poguessin ser aplicades a l'amnistia ja s'ha aplicat. És a dir, el 99,3%, és a dir, aquestes són les 7 persones, o 6, no sé exactament quines són les que queden. La resta ja està. Si m'ho permets. Hi ha molta gent imputada, Lluís Salvador, Juvé,

CDR O sigui, causa general contra l'independentisme.

Però hi ha coses que no entren en això.

Jo entenc que els juristes estimeu la llei i creieu en la llei. Ho entenc perfectament. Però no estem en aquest terreny. No estem en aquest terreny, estem en un terreny de xocs de poder. Jo ja fa molt de temps, en aquesta tertúlia, quan hi havia el com es deia l'estimat director de la red, el Paco Maruenda, ens les teníem cada matí perquè jo li explicava que tot això desemboca en un xoc de poder descomunal. I estem en un xoc de poders descomunal, que és el taló de fons de tota aquesta història, i on hi ha una juristocràcia que se li van donar les claus de fer política i les ha agafat i no les vol tornar. I això s'arrossega a tants i tantes coses. Comença pel tema dels catalans, però això en aquests moments, aquest xoc de poders, impregna tot això perquè s'ha trencat la separació i els jutges volen fer política això rebenta el sistema i estem en aquesta situació et vull felicitar per aconseguir aquesta entrevista amb el magistrat perquè és realment inaudit el que

passarà d'aquí una estona és a dir, enmig del follón que un magistrat del Constitucional sortia a donar opinió bé, és molt interessant i em sembla que ens ho passarem bé però cal recordar. Que aquest és un magistrat que s'ha manifestat públicament contra l'amnistia que en el seu moment va signar el manifest dels jutges absolutament impropi contra l'amnistia i que per tant amb lògica. Natural sabent que tot això no es tracte de llei sinó que es tracte de política doncs ell

s'hauria d'haver abstingut perquè és un home manifestament contrari a l'amnistia i per tant crec que el normal és que s'hagués abstingut però ja saps

que el tribunal per unanimitat va rebutjar la recusació d'aquest magistrat.

El problema de la justícia

espanyola és que està atrapada entre un corporativisme absolutament repugnant i una politització encara més repugnant. Quan diu el que us agrada, ho ha fet per veritat. Quan no us agrada, aleshores és corporatiu.

Jo crec que el sistema judicial espanyol està en un problemón de desprestigi, en un problemón de falta de credibilitat en un llamal i que aquest és el subproducte de tota aquesta batalla que dura anys i durarà anys i tal.

Això que deies, hi ha un cas que sí que es va apartar d'aquesta votació, no sé si el recordareu. Juan Carlos Campo.

Bueno, pero Juan Carlos Campo. Però no era la mateixa circumstància. Si tu manifestes públicament.

Ella va manifestar i va treballar en una llei. Clar, és que treballar en una llei no és el mateix que I va dir, jo m'aparto perquè soc.

No, treballar en una llei no és el mateix que formar part del Consell General del Poder Judicial, que de manera unànime fa un comunicat respecte de la llei d'amnistia, del qual aquest magistrat, com tants altres, no va dir res. Simplement es va afegir, perquè l'únic òrgan que té capacitat. Es va afegir, per tant, va dir que estava en contra. No. Perquè l'únic òrgan que té alguna capacitat per dir alguna cosa en nom del Poder Judicial, per això és tan sorprenent l'entrevista d'avui, l'únic òrgan que té aquesta capacitat és el Consell General del Poder Judicial, que és el que vetlla

per la independència del Poder Judicial.

L'altre dia la Isabel Paredó, la presidenta, encara va tenir. És a dir, encara va tenir els nassos, deixeu-m'ho dir així, de dir que no, que no, que ells no estaven fent política i que aquí no passava res.

Aquesta situació, i congeixo amb el David, el que fa és erosionar l'estat de dret, erosionar la democràcia i vulnerar els drets de molts i molts ciutadans. No només independentistes,

no només independentistes són catalans, això tampoc és nou. Recordem, totes les causes que es van obrir contra l'independentisme a Basque, a les diferents altes instàncies judicials, això ve de lluny. I a més, no és només un atac contra l'independentisme, en aquest cas,

és un atac també contra el govern de Sánchez, és a dir, en la guerra civilista, que mantenen, en el xoc que deia el David, efectivament, que mantenen els dos poders a l'estat espanyol.

Ara deixo parlar David, deixem sentir el Nacho, que no l'he sentit encara. Nacho, Sí, aviam, el David sí que assenyalava un element que és la pròpia justícia i els defensors de l'estat de dret, que crec que ho som tots, que cada vegada és més evident, que és que està creixent la desconfiança d'una part substancial de la població en moltes institucions, i una d'elles és la justícia. Sortien fa un parell de mesos dades de 40DB sobre si confiaves més en la justícia o menys que fa 5 anys, i la meitat de la població confia menys que fa 5 anys, i més, només un 7%. Home, Nacho,

amb la càrrega constant del ministre de Justícia contra la Justícia, és complicadíssim, és a dir, és el bombero pirómano. Primer dius tota l'estona que aquesta justícia és una desgraciada perquè està anant contra la família del president i una vegada que ja has fet aquesta escombrada radical de la credibilitat, aleshores fas una enquesta com la que fa Tezanos i pregunta a la justícia, estan entredit per la població i la gent diu sí. Però això no comença aquí. Això comença amb el procés. No, comença amb el Zere.

Comença amb el Zere quan 237 milions d'euros desapareixen i no sabem per què. Quan se li diu a la justícia aquest problema polític que no sabem resoldre políticament, el resoleu judicialment. Sí, però això és culpa dels jutges?

És culpa dels jutges o de la gent que fa política

amb els jutges? De tots dos. Del govern del PP en el seu moment que va dir que el passem a la justícia. I els jutges que agafen les claus i diuen, efectivament, ens erigim amb els defensors de la Unitat d'Espanya i amb martell d'heretges de tots els que vagin contra això. No, no, no, això és el que ha passat i tot això són conseqüències del que ha passat i té molt mala solució perquè és un país on està en un xoc de poders molt

difícil de resoldre perquè que ningú es pensi que això s'acaba aquí, perquè aquest és un component que en les properes eleccions espanyoles tindrà un pes molt important. I en el govern posterior tindrà un pes molt important.

Mentre els polítics escolleixin el Consell General del Poder Judicial, el Tribunal Constitucional i el Tribunal de Compte, els polítics, i mentre la Fiscalia depengui, afinada, afinada, del president del govern. Això no tindrà solució.

Ja vam veure com el PP volia canviar la

composició del Consell, bàsicament perquè la majoria de jutges són de la seva corda ideològica. Les associacions professionals, la majoria, són de clau conservadora.

Per això, en el seu moment, el PP va proposar aquest canvi presumptament democràtic de la renovació del Consell General

de la Policia Oficial. Europa, això d'escollir gent als polítics, li fa.

La clau de l'endogàmia de la justícia no és que sigui conservadora o progressista. És que som posseïdors de l'Estat.

Que és una cosa que va més enllà. És una consciència de ser posseïdors, no servidors de l'Estat.

Això és una tendència de l'Estat.

Mira el president del govern, si no té tendència. Però en aquest cas és extrema. I això s'ha apoderat absolutament de tot. Només una cosa sobre el Consell del Poder Judicial, que em sembla un òrgan. Sí, però.

Tenia la paraula del Nacho, però acaba ràpid, David. Acaba ràpid, sisplau. Hi ha 15.000 queixes, 15.000 queixes anuals

de sobre jutges, que hi ha algú que està imprès en un judici i considera que li ha fet un abús o té una queixa o tal. 15.000, d'acord? Com pot passar amb tantes professions. Amb els manobres o quan fas la reforma a casa.

Només ha actuat en el 0,15% dels casos. O sigui, en el 99,85% de les queixes que es fan sobre el mal comportament de la justícia,

el Consell del Poder Judicial gira pàgina perquè diu que aquesta és una professió on som impuners. I fins que no es trenqui això, no tornarem a tenir una justícia en aquest país decent de cap de les maneres. Les dades que compartia no eren del CIS ni de Tejanos. I en tot cas, Montse, crec que justament les persones més, diguem-ne, concernides per la importància que té la justícia, també hem, o heu, hem, en diria jo, de ser conscients del que està passant, perquè. De la mateixa manera que quan veiem un polític criticant la justícia i assenyalant la justícia, segurament hi hagi una gent que s'adhereixi, fins i tot alguns, a criticament aquesta visió, home, instruccions que estem veient en els darrers mesos, com la del jutge Peinado, manifestacions que estem veient que van veure com jutges manifestant-se en contra d'una llei d'amnistia que encara no havia estat ni tan sols presentada, tampoc contribueixen de forma determinant a confiar en el funcionament del sistema. Però jo el que volia dir és que la llei d'amnistia al final serà una llei aprovada pel Parlament, pel Congrés dels Diputats, avalada pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea, avalada pel Tribunal Constitucional, amb una oponència, amb algunes ponències que avalaran la llei redactades fins i tot per magistrat, que en són contraris, aplicada pel Tribunal Suprem i, com també ha recordat la Montse, aplicada per decenes de jutjats ordinaris. És a dir, que si hi ha una llei que té legitimitat,

ha tingut control i ha de tenir, diguem-ne, tot el suport de l'Estat, segurament és aquesta, perquè el número de recursos

que hi ha hagut en tot tipus d'instàncies, el número de jutges implicats en la seva aplicació, el procés que ha tingut,

li dona una legitimitat, per cert, necessària,

donada la transcendència, que el que hauria de fer, i segurament això ho veureu.