El matí, de 8 a 9 h (Els bàsics) - 24/09/2026

Senyores i senyors, bon dia. Són les 8.

Coneixeu la història del Capità Aranya? És un personatge astut que s'encarregava d'embarcar tothom en un vaixell cap a la guerra i que un cop els tenia tots al vaixell, ell es quedava a terra. És una imatge popular, molt nostrada, una imatge perfecta de qui exigeix a la resta alguna cosa que ell mateix no està disposat a assumir. Com, per exemple, qui aprova un codi ètic en política per després saltar-se'l. És el que vam veure ahir amb l'expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero. Zapatero va remetre ahir un escrit. Un escrit explicatiu després de mesos de silenci. De fet, estava forçat a fer-ho per un ultimàtum del jutge Calama de l'Audiència Nacional. Havia de justificar d'on sortien les joies que es van trobar al seu despatx el mes de juny. Eren 19 peces, recordem-ho, 19 peces de luxes taxades de moment en 1,3 milions d'euros. Peces que ni Hisenda ni la ciutadania sabien que existien. Segons Zapatero, es tracta d'un obsequi personal del monarca de l'Aràbia Saudita. L'expresident les va rebre a la Moncloa l'any 2007 i diu que les va acceptar per deferència i que les va guardar gairebé 20 anys sense ser conscient del que valien. El problema és que no pots aportar cap document que ho acrediti. I mentrestant el magistrat ja ha ordenat nous paritatges. Però una cosa és el judici penal i l'altra és l'ètic. I aquesta explicació tan tardana és difícil d'entendre. No només per l'origen fos de les joies,

o per la lentitud de les explicacions, ni tan sols per la sospita que es tracti d'una retribució encoberta. A tot això s'hi suma una paradoxa més, i és que va ser el mateix Zapatero qui va aprovar l'any 2005 el Codi de Bon Govern. Una norma que obligava expressament els alts càrrecs a rebutjar qualsevol regal de rellevància i que fixava que aquests obsequis havien de passar obligatoriament al patrimoni de l'Estat. Passa com el capità aranya que abans us deia. Aquesta distància entre la norma escrita i la pràctica real, el que veiem, degrada aquesta imatge de la política i de les institucions. Una distància que, a més a més, les converteix en un escenari opac, allunyat dels problemes reals de la ciutadania. Un altre exemple el vam veure ahir també amb un espectacle grotesc d'una diputada del Partit Popular al Congrés, brandejant aquest gas pebre en plena sessió. Una broma que va acabar amb la diputada expulsada i amb 12 intoxicats, per cert, quan un assessor buidava el gas als lavabos del Congrés. Surrealista i vergonyós. Però no tant com el ja famós cas de la Mari Carmen, una veïna madrilenya de 87 anys, desnonada de casa seva després de 7 dècades i 20, 70 anys. A ella sí que s'havia aplicat la norma. Sense clemència ni miraments. A una ciutadana que ha complert la seva part del tracte tota la vida.

I això són contrastos que fan mal, que trenquen la confiança. Perquè la política en democràcia té una triple obligació. Ser exemple, ser decent i ser ètic. Sense que sembli que qui escriu les lleis o qui les aplica n'està per sobre. I sense que sembli que la idea de justícia, de ser justos, sigui només una qüestió legal, sinó també una qüestió ètica i humana. Que acompanyi i que protegeixi els més vulnerables, com la Mari Carmen, que volen viure en dignitat i en pau. Ricard Tostrell, el Matí de Catalunya Ràdio. Ara són les 8 i 4.

I quines són les 5 coses que cal saber del dia d'avui? Francesc Soler, bon dia. Bon dia. La primera. Pedro Sánchez ha defensat aquesta matinada davant de l'Assemblea General de les Nacions Unides la gestió que ha fet el govern espanyol de la crisi de Ceuta i es mostra convençut que la ciutadania sabrà afrontar-ho sense deixar-se portar per l'extrema dreta. La. La tercera. La quarta. José Luis Rodríguez Zapatero assegura al jutge que les joies que tenia al seu despatx són un regal del rei de l'Aràbia Saudita de l'any 2007 i ha demanat al magistrat que investiga el cas com a contraband i frau fiscal que sol·liciti al País Saudita els documents que ho acrediten. I la cinquena. Els Mossos d'Esquadra han trobat el cadàver d'un home que feia dos anys que era mort a l'interior d'un habitatge al municipi de Cabrera de Noia. Estava tapat amb una manta en una habitació de la casa on vivien la mare i la filla de la víctima. I pel que fa als esports, Robert Prat.

El Barça, que ha debutat en victòria a les Champions Femenines 5-2 davant el París, també comença avui la seva aventura europea a l'equip laurana a l'Eurolliga de bàsquet, Barça-EFES, a quarts de nou. Transmissió a l'API al web de Catalunya Ràdio. Mentre que Xavi s'estrena com a seleccionador dels Països Baixos davant Alemanya a tres quarts de nou. El que vi la seu, campió de la Lliga Catalana Femenina de bàsquet. I sembla que el temps

continuarà sent tranquil els propers dies. Eloi Cordomí, bon dia. Bona tarda. Bon dia, sí, avui, demà, dissabte i diumenge, continuarà fent sol i calor.

Avui de calor en farà més que ahir, al migdia bufarà un vent de Garbí, que farà pujar un o dos graus la temperatura, demà pot pujar encara més, i el cap de setmana recula lleugerament a l'espera d'una baixada una mica més apreciable de cara

a la setmana que ve. Pel que fa al trànsit, pocs problemes a aquesta hora. Mireia Sala, bon dia. Bon dia.

Doncs sí, només hi ha retencions a la C65 a Llagostera per un accident en sentit Girona i intensitat a l'eix transversal per un vehicle avariat a Sant Hilari. Se calma i una altra aguilada s'agarra en els dos casos en sentit Lleida. Pel que fa als accessos a Barcelona, es nota que avui és festa perquè no hi ha cap problema.

D'aquí a mitja hora a la hora del matí de Catalunya Ràdio ens acompanyaran Jofre Llombart, Oriol Marc, Alicia Puig i Claudi Pérez el dia en què parlarem del principal problema de la població, l'habitatge.

La cultura és allò que tu vius, el que tu llegeixes, el que tu veus, balles, toques. Cada generació fa la seva cultura. I si ets 08, ha arribat el teu moment. Amb el Bo Cultural Jove, si fas 18 anys el 2026, tens 400 euros per a gaudir de la cultura. I ara també per a crear-ne. Perquè la cultura la fas tu. Ministeri de Cultura. Govern d'Espanya.

Seria genial arrencar el curs amb cotxe nou, oi? Deixa de somiar i estrena un Opel amb tot el disseny i la tecnologia alemanya. Arriben els Opel Days. Amb condicions úniques en tota la gamma de turismes i vehicles comercials. Només fins a final de mes. Informa't al teu concessionari. Més a Opel.es.

Toca, oca, i tiro perquè em toca. Les cantarelles als jocs te les saps de memòria. Però saps també que si has finançat un servei, com un tractament dental o un curs, i te'l deixen de prestar, tens dret a recuperar les quantitats pagades? A l'Agència Catalana del Consum t'ajudem a conèixer els teus drets perquè te'ls sàpigues tan bé com les dites que recordes des de sempre. Troba més informació a consum.gencat.cat Els teus drets de memòria. Generalitat de Catalunya.

El govern de tothom. Arriben els Opel Days. Corre a buscar el teu nou Opel Combo amb preus irresistibles i una gran versatilitat per a la teva família. Informa't al teu concessionari Opel. Més a Opel.es.

Deiem que l'habitatge

és un dels principals problemes de la gent i avui hem de començar parlant d'habitatge aquest informatiu i també d'una notícia que us avança al matí de Catalunya Ràdio. La pressió de l'Ajuntament de Barcelona contra els pisos turístics i legals està tenint per ara efectes bastant discrets. De fet, en els últims mesos hi ha hagut un repunt notable dels anuncis que es poden trobar a les principals plataformes. El mes de maig n'hi havia detectats 358 i des d'aleshores han tornat a augmentar un 47% fins als 525. Si agafem una mica més de perspectiva i mirem què ha passat en l'últim any, aquí sí que hi ha un lleuger descens, però és petitou, d'un 10%. Airbnb segueix sent la plataforma que concentra més anuncis de pisos sense llicència. I de fet fa un any es va firmar amb l'Ajuntament i la pròpia Airbnb un nou conveni de col·laboració per combatre aquesta pràctica. La voluntat de l'alcalde Jaume Collboni era controlar-ho de manera més efectiva. Ningú està de sobre de les lleis i ningú està per sobre de la voluntat democràtica d'un Ajuntament i d'una ciutat de decidir quin model i quines polítiques d'habitatge fa. L'Ajuntament, què hi diu? Doncs recorda que des del 2018 han aconseguit desactivar més de 16.000 anuncis i és que sovint els tècnics recorden que no és tant que costi retirar un anunci legal, sinó que el que costa és evitar que se'n publiquin més. Airbnb assegura, per la seva banda, que disposa d'una clàusula segons la qual, si els propietaris no acrediten que tenen una llicència en vigor, l'anunci no surt publicat al web. Una clàusula que, per tant, no acaba de funcionar i els principals afectats, com és habitual, són els veïns. A la bústia de queixes i denúncies del matí de Catalunya Ràdio hem rebut el missatge, per exemple, de la Núria, que és veïna de la Barceloneta.

És un mal de cap que tenim. Primer, perquè no tenim vivendes per la gent del barri. I, aleshores, això és un continuo passe de gent. Això comporta que poden trencar els panys a les portes dels portals del carrer, malmetre les escales. Si et voleu fer arribar

les vostres queixes i denúncies, ho podeu fer enviant un missatge al 636 36 0609. I més enllà de la lluita contra els pisos il·legals, l'Ajuntament de Barcelona s'ha compromès a revocar totes les llicències de pisos turístics el 2028. Una mesura amb un ampli suport ciutadà. En una enquesta que avui publica el periòdico, 3 de cada 4 barcelonins estan a favor de prohibir els pisos turístics i prop d'un 70% dels ciutadans també estan a favor de limitar la compra de pisos si no és per a ús residencial. I parlant d'habitatges, calcula que a Espanya hi ha uns 44 desnonaments cada dia, però en les últimes hores n'hi ha hagut un que sembla que ha remogut alguna cosa. D'una banda, el carrer.

Avui veureu la fotografia a la majoria de portades. La Mari Carmen és una dona de 87 anys de Madrid que ahir traien de casa seva en llitera. Té mobilitat reduïda, té una discapacitat reconeguda del 50%, portava 70 anys vivint al seu pis, ha pagat sempre el lloguer, ara era de 500 euros al mes, però el Fons Vultor Urba Gestión, Desarrollo e Inversión, que va comprar la finca on viu la Mari Carmen ara fa uns anys, Ara demanava pujar-li el lloguer fins a 1.600 euros. La Mari Carmen cobra una pensió de 1.300. El seu cas ha provocat una forta mobilització ciutadana amb diferents manifestacions en les últimes hores. Ni ha hagut a Barcelona, però sobretot la més multitudinària a Madrid. 10.000 persones davant l'àtic de Jusso. I si es parla tant del desonament de Mari Carmen, no és tant per la gravetat del cas, perquè hi ha molts casos greus i no sempre s'aconsegueixen amb aquesta tensió. Aquí també hauríem de reflexionar perquè alguns hi posem l'atenció i d'altres no. I el cas de la Mari Carmen també ha arribat al debat polític. Pedro Sánchez, des de Nova York, n'ha culpat els governs de Ayuso i d'Almeida i ha anunciat un nou intent perquè el Congrés aprovi un decret sobre l'habitatge.

El gobierno, por supuesto, que va a dar una respuesta a esta tragedia social. Pero yo lo que pido es altura de miras y responsabilidad por parte de los grupos parlamentarios para sacar adelante un real decreto ley de vivienda que es necesario. I també ha reparegut Ada Colau.

Després d'obrir la porta al seu retorn a la política, l'exalcaldessa de Barcelona demana assumar que trenqui amb el PSOE si no hi ha avenços clars en aquesta matèria.

Que hoy sea un punto de inflexión, que sea un punto de inflexión para hacer políticas valientes. Y si el PSOE no está dispuesto, que quede claro que se queda solo.

La notícia ha arribat

quan la família portava estona recollint les seves pertinences i els Mossos d'Esquadra desmuntant

el dispositiu de seguretat. Es tracta d'una de les 11 famílies en situació irregular que estan als antics pisos de l'Obre Social La Caixa, que des del 2024 són de titularitat pública. La demanda de l'Assemblea d'Habitatge d'Osona i Lluçanès per aquestes famílies la resumeix la Clara Cussó. Com a famílies que estan en situació de sense allarisme, hi ha persones menors, hi ha persones vulnerables i, per tant, aquestes famílies no es poden quedar al carrer. El consistori diu que no es poden normalitzar situacions que generen disfuncions. L'alcalde, Albert Castells, ha dit que el problema s'ha d'atacar d'arrel.

O tallem això del seu carrer o ens anem a l'abisme real.

Des de Vic, Nati Adell, pel Matí de Catalunya Ràdio.

I recordem que dilluns a Barcelona sí que es va desnonar una veïna a qui s'havia activat el protocol per risc imminent de suïcidi. El que fa dues setmanes, per exemple, l'Olga, veïna de l'Hospitalet de Llobregat, es va treure la vida cinc mesos després de ser expulsada de casa seva. I a banda de l'habitatge, que avui en parlarem a l'àgua, a partir de tres quarts de nou, aquesta nit Pedro Sánchez ha defensat davant de l'Assemblea General de l'ONU la gestió de Ceuta i ha confrontat la seva política migratòria amb la política de l'extrema dreta. Des de Nova York, Oriol Serra. La idea general molt buida, com acostuma a passar als discursos que tenen lloc a última hora de la jornada, el president espanyol

ha atacat els governs i moviments polítics que segueixen les doctrines de l'extrema dreta arreu del món. Pedro Sánchez ha dit que no calia anomenar-los perquè tothom sap qui són. També s'ha referit concretament a la crisi migratòria de Ceuta, com la pitjor dels últims anys a Espanya, i ha fet una crida a la ciutadania perquè no es deixi portar per l'odi que promou l'extrema dreta.

Sé que en momentos así la tentación es elegir el atajo, ceder al miedo, convertir al migrante en enemigo y vulnerar la legalidad. Pero mi país España no va a hacerlo y tampoco, lógicamente, una ciudad española como Ceuta.

Des de Nova York, Oriol Serra, pel Matí de Catalunya Ràdio. I tot això mentre la jornada electoral al Marroc, marcada per l'abstenció, ha acabat sense incidents a la frontera, tot i els rumors d'un nou creuament massiu. El gran dia de Sánchez a l'ONU ha estat marcat per les polèmiques internes, com el processament, per exemple, de la seva dona, Begoña Gómez. El president espanyol ha fet malabarismes quan li han demanat una valoració.

I sobre Begoña Gómez, no mi mujer, sino Begoña Gómez. Pues yo creo que está todo dicho.

Es Begoña Gómez. Quan fins ara teníem clar que era la dona del president i que per això se l'atacava. Ha estat una mica més concret Pedro Sánchez amb José Luis Rodríguez Zapatero en qui assegura que encara confia.

Y luego sobre el presidente Zapatero pues lógicamente no tengo nada más que añadir a que sigue contando con mi confianza lógicamente y el respeto a la presunción de inocencia. La defensa de Sánchez

arriba després que Zapatero hagi donat explicacions al jutge sobre l'origen de les joies que van trobar a la seva caixa forta. Anem cap a Madrid. Tanya Tapia, bon dia. Bon dia. I ha trigat tres mesos Zapatero a dir al jutge el mateix que va dir a la televisió, que les joies eren un regal de l'Aràbia Saudita.

Si ara, amb algun detall més, la patera demana disculpes al jutge per haver trigat tant, a l'escrit explica que va ser el rei de l'Aràbia

Saudita qui li va donar les joies a la Moncloa, a Madrid, el 2017.

Era un regal personal que va acceptar per cortesia, descriu la mateixa versió que el Julio els va donar, però llavors sense dir qui l'havia fet, a Televisió Espanyola.

Es un regalo de cortesía personal de hace muchos años. Desde luego tengo que ser muy prudente porque quiero que sea ante la justicia cuando se especifique todo el origen y lo que ha sucedido.

L'escrit diu que mai en va fer cap ús i que no era conscient del seu valor. Ho ha intentat justificar amb papers per demostrar que no hi ha delicte fiscal, estaria prescrit, ni contravant.

Fins a dues cartes ha enviat a través de l'ambaixada protocol de la Casa Reial Saudita perquè aportin documentació del regal.

No li han respost i ara demana ajuda al jutge de l'Audiència Nacional per aconseguir aquests papers.

I per cert, Tanya, que el mateix Zapatero va aprovar un codi ètic per frenar aquest tipus de regals als càrrecs públics.

Sí, un codi de bon govern del 2005, per tant, dos anys abans de rebre aquestes joies, una norma interna que diu que els membres del seu govern rebutjaran directament qualsevol regal que superi el que es considera la pura cortesia i que els regals de més significació, usa aquesta paraula, s'hauran de donar a patrimoni nacional. Ell no ho va fer, se les va guardar, tot i que la taxació encarregada pel jutge

parla d'un valor de 1,3 milions d'euros que la seva defensa no comparteix. Recordem, són 12 peces d'or amb marac de sabirs i diamants.

Ho analitzarem també a l'àguara amb Jofra Llumbar, amb Oriol Marc, Alicia Puig i Claudi Pérez, i afegirem també el filòsof Oriol Ferrés per parlar precisament d'ètica i política. Què porta a un polític?

Zapatero no s'hauria d'haver quedat les joies del rei d'Aràbia Saudita. No és només una qüestió de sentit comú, és que ho deia el codi de bon govern que va aprovar el seu propi

Consell de Ministres. L'exemplaritat, esmicolada.

Això s'hi suma que fa quatre mesos el seu portaveu

va negar que l'origen fos un regal d'aquest règim autoritari. Al marge de si acaba o no derivant en una responsabilitat penal, l'expresident ha caigut

del pedestal de l'ètica i la moralitat. Ha donat munició a aquells que li tenien ganes. Però és inevitable preguntar-se si el problema no són només les joies de Zapatero,

sinó totes les que mai no sabrem que guarden les caixes fortes d'alguns que avui es freguen les mans.

Aquests són els principals temes del dia. Repassem de seguida els bàsics del matí.

Bonpreu Esclat Online. El supermercat de proximitat us ofereix el temps.

Fem un cop d'ull al temps amb Eloi Cordomí a les carreteres de Mireia Sala. Pel que fa al temps, avui pujarà una mica més la temperatura.

Al migdia bufarà un vent de garbí que farà pujar el termó entre els 30 i 35 graus a bona part del país. A la tarda amb algunes capes de núvols prins poc importants. Demà encara es pot enfilar una miqueta més i al cap de setmana sembla que recula molt lleugerament. Sí que la setmana que ve s'espera unes temperatures una mica més normals per l'època.

Situació tranquil·la pel que fa al trànsit. Com que avui és festa a Barcelona, el trànsit als accessos és totalment fluid. De la resta de Catalunya encara hi ha retencions a la C65 per un accident a Llagostera en direcció a Girona i intensitat a la P7 a Santa Perpèrdua en sentit sud.

Cataluña Radio.

Un de cada tres infants a casa nostra porta la motxilla al pes de la pobresa. A la Fundació La Caixa treballem perquè cap infant o adolescent no es quedi enrere per una càrrega que no ha triat.

Coneix-ne més al pesdelapobresa.org Avui sembla de bojos portar un fill al món. Per mi és de bojos renunciar al que sempre has desitjat. Per això el tindrem. Perquè sé que podem.

Perquè ara a FIAC Assegurances t'oferim la nostra assegurança de salut amb els millors centres i professionals i tots els serveis que necessites amb dos mesos gratis. FIAC, cinc lletres que donen tranquil·litat. Aquest Citroën C3 és increïble. És tan espallós que sembla un dúplex. Gairebé m'hi podria posar dret sense tocar el sostre. I des de 16.400 euros. Què? Demana ja el teu C3 des de 16.400 euros amb fins a 8 anys de garantia. Setembre és increïble en tota la gamma Citroën.

Dolor? Aquesta vegada no t'impedirà continuar fent el que et ve de gust, perquè estem al teu costat per alleujar el dolor ràpidament. Neix el nou FisioCrem Gel Forte, perquè res t'impedeixi gaudir del que realment vols. Amb FisioCrem Gel Forte, tu ets més fort que el dolor. Per a dolors aguts musculars i articulars. A partir de 12 anys. Compleix amb la normativa vigera en matèria de productes sanitaris. Vegeu un efecte secundari de contraindicacions al web de FisioCrem.

El gobierno, por supuesto, que va a dar una respuesta a esta tragedia social. Fa mesos que tenen en

un calaix un decret que evita desnonaments.

Sé que en momentos así la tentación es elegir el atajo, convertir al migrante en enemigo. Zapatero intenta desmontar

l'acusació per contraband i per delicte fiscal. La joia són un regal personal que li va fer

l'anterior rei de l'Aràbia Saudita el 2007.

Aquesta campanya es nodrer de tota classe de sospites i especulacions, algunes de base inclús xenòfoba.

Aquests són els sons del dia d'avui, 24 de setembre del 2026. Repassem els bàsics del dia amb la redacció del matí i els serveis informatius de Catalunya Ràdio. Pau Foradada, Francesc Soler, Lara Garcia, Marc Jurada i Marta Viana, bon dia. Bon dia. La CIA alerta d'un atac rus amb drons contra Espanya, França o Itàlia. El Mundo Público avui que el Kremlin ha posat en el punt de mira els països mediterranis segons informacions que els serveis d'intel·ligència dels Estats Units haurien fet arribar a diversos països europeus. El diari cita una font propera al Ministeri de Defensa lituà que assegura que els russos textualment faran servir drons i els llançaran des del mar ocults al contenidor d'un vaixell. Seria una resposta al subministrament d'armament, dades d'intel·ligència i assessors militars a Ucraïna. Aquest ambient, Peri, que està marcat també, i està marcant l'Assemblea General de l'ONU, on, a part de Pedro Sánchez, ahir va ser el tort d'Ucraïna i de l'Iran, que va respondre a les amenaces de Donald Trump. Nova York, Oriol Serra. La sessió d'ahir de l'Assemblea

General de l'ONU va tenir dos noms destacats, Massoud Peseshkian i Volodymyr Zelensky. El primer és el president de l'Iran. I s'ha mostrat molt combatiu contra els Estats Units assegurant que cap atac es quedarà sense resposta. Ho fes perquè el dia abans el president nord-americà Donald Trump havia titllat l'Iran d'estat terrorista ha enviat una resposta curta i directa cap a Washington.

Ahir el president dels Estats Units va dir que som terroristes. Nosaltres som víctimes del terrorisme.

El segon nom de la jornada, Volodymyr Zelensky, ha assegurat que la Rússia de Putin no té límits i que el president rus sempre troba alguna raó per allunyar-se de la pau. Zelensky ha advertit que Rússia és una amenaça imminent per a Europa i ha dit que és urgent aturar la guerra abans que la intel·ligència artificial no hi entri de ple. Des de Nova York, Oriol Serra, pel Matí de Catalunya Ràdio.

I mentre l'Iran l'amenaçava, Donald Trump rebia el president xinès a peu d'avió.

El president nord-americà Xi Jinping el reuniran avui en la tercera cimera conjunta que se celebrarà en aquest any. La trobada estarà marcada per les disputes comercials, la tensió amb Taiwán i la pugna per la intel·ligència artificial. La treva comercial entre les dues potències s'ha prorrogat fins al 10 de gener. I al Matí de Catalunya Ràdio. Estarem molt atents als moviments de Donald Trump les properes setmanes marcades per aquestes eleccions de mig mandat dels Estats Units. Sí, farem un desplegament especial per seguir l'esmit term, que serà d'aquí a 40 dies. El comentari diari de les eleccions de Bernat Adeu i sumem les anàlisis dels experts en política nord-americana, Gustau Alegret, Núria Ferragut Casas i Carme Colomina, i dels excorresponsals de Catalunya Ràdio, Francesc Garriga, i de TV3, Raquel Sanz. És un ampli desplegament del Matí de Catalunya Ràdio per posar el focus també a aquestes eleccions que el món mira amb molta lupa. Entre altres coses també perquè hi ha molts catalans que viuen als Estats Units i ens fan també saber i ens fan conèixer inquietuds que tenen pel seu dia a dia amb les polítiques de Donald Trump, pels catalans que viuen allà i també perquè és una mirada global que ens afecta també a Catalunya, especial desplegament del Matí de Catalunya Ràdio per la cobertura de l'Smidterm. I atenció al que va passar ahir al Congrés. 12 persones afectades per la manipulació d'un esprai de gas pebre que una diputada del Partit Popular va voler ensenyar a l'hemicicle. Madrid, Dani Senteaja.

Tot comença quan la diputada Navázquez li mostra un esprai de gas pebre al ministre de l'Interior i la presidenta del Congrés l'expulsa.

Este es el material escolar básico, señor Marlaska, un spray de gas pimienta. La botella de gas pimienta que ha enseñado la señora Vázquez es un arma. Le ruego, señora Vázquez, que salga del hemiciclo. Esto no es un arma. Obviamente, y hasta lo cerré por si olía algo de cuando lo vacié en la calle.

Això deia ella, però minuts després s'han desallotjat diversos despatxos, una cafeteria i una cuina i s'han atès 12 persones amb picor i vòmits. El PP ha admès que un treballador seu ha accionat l'espray quan estava netejant per indicació de la diputada. La Mesa està esperant l'informe policial per decidir si emprar accions. Una treballadora afectada ja ha posat una denúncia i una altra s'ha agafat la baixa. Des de Madrid, Dani Sáenz de Aja, Primatí de Catalunya Ràdio.

I surrealisme a Madrid i al Parlament de Catalunya continua la polèmica també pel suposat error d'Alianza en defensa del dret de Vox a dir assassí a Lluís Companys. Ahir va defensar aquesta tesi en aquest programa la protagonista de l'incident, la diputada d'Alianza Rosa Maria Soberana.

La votació va ser no molt concreta, sinó que va ser com efímera i la interpretació de l'explicació va ser el

que em va confondre. Sobirana parlava d'un debat efímer, però també en declaracions en aquest programa el diputat David Zit va dir que el debat previ a la votació i la forma de votar demostraven que Alianza no va votar per error en Vox. En el qual els hem de posicionar públicament, de viva veu, i moltes vegades motivant i expressant els arguments dels quals ens porten a posicionar-nos en un sentit o en un altre. Per tant, ens hem de posicionar públicament, i a més a més és un debat llarg, és un debat que dura 15 minuts, I encara un detall més sobre això. Ahir us avançàvem que fa un any Cíblia Oriols havia defensat el dret de Vox a dir-li assassí a Lluís Companys. Va ser a la Comissió de l'Estatut dels Diputats, a porta tancada, quan es debatia si s'havia de sancionar Vox per aquests fets, el diputat de la CUP, Dani Cornellà, que era present en aquella sessió, ho corrobara així al matí de Catalunya Ràdio. El que va dir és que

era normal que Vox entengués que el president Companys era un assassí, com ella entenia que el franquisme també eren uns assassins. És a dir, comparant un president democràtic amb un dictador, el que va passar no va ser un error, va ser la realitat amb el mateix discurs que han sostingut defensant que dir assassí al president Companys és llibertat d'expressió.

Tot això mentre la política catalana està pendent de la redacció de la sentència de l'amnistia. Una sentència que serà clara, segons va explicar l'encarregat de redactar-la ahir en una entrevista al Matí de Catalunya Ràdio, en què també va dir que el Suprem activarà aleshores l'amnistia ràpidament. Som paraules del magistrat Macías que va redactar, recordem, un primer text contra l'amnistia, en aquest cas a Jordi Turull, que a la majoria del ple del Constitucional, majoria progressista, li va tombar i aleshores ell va defensar que els jutges tenen ideologia. Pretendre que un membre del Tribunal Constitucional no tingui idees pròpies, home, això és massa pretendre. I el que comentàvem sobre Aliança va protagonitzar també les converses ahir al Parlament de Catalunya. I mentre estan a l'hemicicle. Ha estat un error inacceptable i és responsabilitat del meu govern. Les explicacions de Salvador Illa sobre el fiasco a les proves PISA no van convèncer l'oposició que continua demanant la dimissió de la consellera Niubó. Àlex Giralt-Robert.

Després d'haver escoltat Illa, cap grup fora del PSC va suavitzar les crítiques contra Niubó ni els aliats d'Esquerra i els Comuns. Marxar i assumir responsabilitats.

No es pot limitar a assenyalar a tres persones.

Ni la resta de l'oposició.

La prova definitiva que li importa poc l'educació és que vostè encara mantinga la consellera Niubó.

Se hemos pillado con el carrito de los helados y ahora no sabe muy bien a quién encolomarle el muerto.

I és que el president, tot i l'autocrítica,

va tornar a tancar files amb la responsable d'educació.

La consellera té la meva confiança i m'ha posat al càrrec.

Amb el cessament de la número 2 del departament i els expedients i investigacions internes, va demanar girar full de l'afer PISA i centrar-se en el pacte de paisana-educació.

Àlex Giralt-Roberts, pel Matí de Catalunya Ràdio. I un últim apunt de política. Els joves militen menys en partits i sindicats. Fa 10 anys, prop del 13% dels joves entre 16 i 29 anys formaven part d'algun partit o sindicat, mentre que en l'última dada disponible del 2023, la xifra havia caigut al 3,4%. Són dades d'un article acadèmic publicat recentment que conclou que els joves s'estan allunyant de les organitzacions polítiques, però que segueixen, això sí, mobilitzant-se per causes concretes. Avui en parlarem a partir de dos quarts de deu amb Roger Soleil Martí, que és professor de Ciències Polítiques de la Universitat Pompeu Fabra i és autor. D'aquest article molt interessant, que és aquest article que explicava el Pol, i que detallarem també a partir de dos quarts de deu. I atenció, perquè tenim novetats del cas Endic. I avui parlarà en aquest programa l'advocat de la defensa de la terapeuta de Jonathan Endic. Aquest Citroën C3 és increïble. És tan espallós que sembla un dúplex. Gairebé m'hi podria posar dret sense tocar el sostre. I des de 16.400 euros. Què? Demana ja el teu C3 des de 16.400 euros amb fins a 8 anys de garantia. Setembre és increïble en tota la Gamma Citroën. Ah, quina meravella d'escoll. Però, una cosa, quant de temps més podem bussejar? Doncs tant com vulgui bussejar. Genial. I quant d'oxigen queda?

El que vulgui, també. Ai, que bé. I quants de peixos en queden? Els que vulgui beure, per peixos no quedarem. I quants de cetacis? Vostè és el guanyador de l'Eurojackpot de l'11,

o sigui que té tot el temps i els cetacis que vulgui.

Amb pots de fins a 120 milions d'euros, les coses bones duren forever. No et quedis sense euro,

Jacques Pot de l'11. Aquest divendres, per només dos euros pot de 80 milions. Millionari forever. 11. Ben jugat.

Juga responsablement i només si ets major d'edat. Són les 8 i 31. La defensa de la terapeuta de Jonathan, Isaac Andik, denuncia que està patint

l'inxament mediàtic. Aquesta campanya es nodre de tota classe de sospites i especulacions, algunes de base inclús xenòfoba. Ens preguntem per què aquest encarnissament amb Julián Lloberval que ni siquiera tenia coneixement de la fatídica excursió.

És l'advocat Francesc Jofrés amb qui parlarem a partir de les 10 del matí a Catalunya Ràdio.

Jofrés assegura que la terapeuta no feia de psiquiatra ni de psicòloga de la família Endic i que ni tan sols sabia que pare i fill anirien a l'excursió a Montserrat que va acabar amb la mort del fundador de Mango.

A l'àgora del matí també parlarem d'un altre succés que està tenint molt ressò mediàtic. Ahir van detenir a Madrid la parella de Josep Joan Pera per la seva relació amb la mort de l'arquitecte a Baqueira el dia de Sant Esteve de l'any passat. Viella, Sofia Cabanas. Bon dia, sí. Els Mossos investiguen si l'haurien enverinat. El jutjat de Viella en va obrir la investigació poc després de la mort de l'arquitecte. El titular de la sala va ordenar una autòpsia ampliatòria en detectar algunes contradiccions en les declaracions prestades per la dona de 65 anys.

Josep Joan Pere va morir a Baqueira dos dies després d'haver acudit a l'Hospital de Viella per una indisposició. El reputat arquitecte es trobava passant les

vacances de Nadal amb la dona. El cas es troba sota secret de sumari. Des de Viella, Sofia Cabanes, per el Matí de Catalunya Ràdio.

I atenció a això perquè els Mossos d'Esquadra han trobat el cadàver d'un home que feia dos anys que era mort a l'interior d'un habitatge al municipi de

Cabrera de Noia. Segons van avançar els diaris del país i el periòdic, el cadàver de la víctima estava tapat amb una manta en una habitació d'aquesta casa on vivien dues dones que s'han

identificat com la mare i la filla de l'home mort. Totes dues han explicat als Mossos que l'home va morir fa dos anys assegut al sofà i que el van deixar en una habitació. La família no sortia de casa des de la pandèmia. Els Mossos han traslladat les dues dones a un hospital perquè rebin un reconeixement mèdic i investiguen si l'home va morir per causes naturals o bé si hi ha

indicis de criminalitat. I dues notícies més de successos. La primera, investiguen un nou tiroteig amb un ferit al barri de la Mina Sant Adrià de Besòs.

Els fets van tenir lloc ahir a la tarda. El ferit és un home que ha estat atès pels serveis sanitaris i segons apunten els Mossos d'Esquadra, la seva vida no corre perill. Arran dels fets s'han reforçat el patrullatge a la zona i la Divisió d'Investigació Criminal ha obert una investigació per aclarir què va passar.

I la segona, preocupació per l'onada de robatoris en escoles i instituts de Mataró. En només 10 dies s'han robat amb força en 5 centres educatius. Entre altres coses,

els lladres haurien buscat les targetes SIM dels telèfons fixos dels centres, segons informa Televisió de Mataró. Com que el servei al porta-boda font, en aquest cas els fixos també estan associats a una targeta SIM. El peri judicial informàtic Bruno Pérez Juncà explica al Matí de Catalunya Ràdio quin interès poden tenir els lladres en aquestes targetes.

El valor de la SIM no és la informació que pot contenir, sinó per qui et pots fer passar. Perquè, justament, si tu tens aquesta target SIM, vol dir que domines aquest número de telèfon. I tu podries fer trucades amb aquest número. Clar, és un número de confiança, és un número de l'institut. I arribes de fraser, gairebé la meitat de veïns estan sense aigua corrent des de fa, atenció, una setmana.

Sí, l'Ajuntament subministra aigua corrent en camions cisterna després que es detectés excés d'arsènic en un dels dos dipòsits del municipi. Reparar els filtres que l'eliminen trigarà un mes i mig, segons va explicar l'alcaldessa Mònica Sant Jaume en declaracions del Catalunya Nic.

De 4 a 6 setmanes ens arribaran. Hem fet una contractació d'emergència per no haver de fer licitacions. L'Ajuntament ja tenia aquests diners. No són filtres ni fàcils de fabricar ni econòmics. Per tant, estem parlant d'uns filtres d'uns 80.000 euros.

Tot això quan avui a Barcelona és festiu perquè és la Mercè.

Guardo en els meus llavis el gust del teu entrecuix. Oh, Mercè, com tornar a saber de tu?

Avui a Jornada Castellera i a la nit hi ha dos grans espectacles, una més de 750 drons i l'espectacle de la Fura dels Baus, que es podrà veure al Moll de la Fusta.

Ahir es va donar el tret de sortida amb el pregó, que el van fer, per cert, l'Antoni Falgueras i la Meritxell Falgueras, del celler de Gelida de Sants, que té més de 130 anys d'història.

Aneu a comprar a les merceries, als caviures, perquè no t'emplorar quan tanquen i més fer que no tanquin.

Perquè un dia entra un pare. Amb el seu fill. Anys després torna aquell fill quan comença a celebrar. Avui a dos quarts d'onze

del matí parlarem amb l'Antoni Falgueres i la Maritzell Falgueres, pare i filla, per saber com ho van viure. I bones notícies també a casa nostra, perquè Oriol Pla ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Teatre.

El jurat ha reconegut la seva interpretació en l'espectacle Gola. La notícia l'ha agafat per sorpresa mentre era al Festival de Cinema de Sant Sebastià promovent la seva última pel·lícula.

He caigut a terra dient no, però no, per favor. I dic, no, no, no pot ser. Dic, sí, ella anava rient, anava rient. Dic, hosti, tio, tinc massa sorpresa, com que hi ha hagut una confusió, no? Però, hòstia, però vols dir? Casi com intentar-lo convèncer. Dic, vols dir? Voleu pensar? Dic, no, si ara ho farem públic. Bueno, dic, hòstia, tio, tio, i he col·lapsat una mica.

Bola, per cert, es podrà tornar a veure a Barcelona el proper 21 d'octubre a la Sala Becket.

I ahir a Sant Sebastià.

El que sentiu són aclamacions a Brad Pitt. L'actor nord-americà

va presentar envoltat de centenes de persones la pel·lícula En el corazón de la bestia.

Crits, empentes, aglomeracions, una catifa vermella d'estrella de Hollywood. Brad Pitt ha revolucionat el festival i ha defensat la seva pel·lícula a un film de supervivència que coprotagonitza amb un gos. Diu que és una pel·lícula oportuna perquè els valors que promulga la lleialtat i la solidaritat són indispensables en el món actual.

Els dos personatges de la pel·lícula, el meu i el meu, I el del gos serien capaços de tot, però, sobretot, de lluitar més l'un per l'altre que per un mateix. Aquest tipus d'estima els ajuda a tirar endavant. I això també és aplicable al nostre dia a dia. En els moments foscos de la meva vida, la llibertat que et dona envoltar-te de la gent que t'estimes i que et cuida ho és tot. En el corazón de la bestia

s'estrena demà. Marc Garriga, per el Matí de Catalunya Ràdio. I encara un apunt més, perquè a partir d'avui Salvador Dalí té una exposició única i innovadora al Palau Reial de Milà. Girona, Leia Claret.

S'hi poden veure més de 200 peces a l'exposició Dalí i moda, entre vestits, joies. Són de la Fundació Gala Salvador Dalí de Figueres, al Museu de Florida i al Reina Sofia. Montse Aguer, directora dels Museus Dalí.

Moda en tota la seva complexitat. Tothom remet als bigotis de Dalí, als seus bastons. Com Dalí i Gala vestien diferent quan eren a Port Lligat, d'una manera molt més casual, o quan eren a París. També s'hi exposen col·laboracions amb grans dissenyadors. A part de Dior, hi ha la representació de Coco Chanel, Delsa Escaparilla i Paco Rabanne, amb els quals va a col·laborar des del disseny de vestuari fins publicitat. Es pot visitar fins al 31 de gener.

Des de Girona, la Ia Claret, pel matí de Catalunya Ràdio.

Avui, per cert, a dos quarts de dotze del matí, farem també la nostra particular entrevista. Festa Major al Matí de Catalunya Ràdio. Visitarem el restaurant Cinco Hermanos, a Nou Barris. Allà avui farem una secció especial de la taverna amb el director del restaurant i també amb Marc Casanovas i Pau Aranós. I pel que fa al trànsit, Mireia Sala?

Doncs 4 km de cua, la carretera T11 a Reus, en direcció a Tarragona. Aquestes retencions també afecten la C14 a Vilaseca, en direcció a Reus. I els gironers aturades a la C65 a Llagostera per un accident en sentit Girona. Els accessos a Barcelona avui la circulació és fluïda.

I ara anem també a les tres preguntes del dia. Primera. A què espera Zapatero per retornar les joies a patrimoni nacional? Segona. Per què només va lliurar a patrimoni les joies que li van regalar el 2007 i no aquestes? Tercera. I per què se les va quedar si el codi ètic, que regia des de feia dos anys abans, aprovat pel seu propi govern, prohibia expressament quedar-se regals de luxe com aquell?

La Nati fa anys que es prepara la jubilació i avui que comença el camí de Sant Jaume també ha preparat els mitjons de la sort amb puntets. Per la Nati, començar la jubilació amb bon peu és molt personal i la nostra manera d'entendre la banca també ho és. Per això, gràcies al programa Generació Més, hem construït amb ella un pla de jubilació. Perquè si una cosa és important per tu, també ho és per nosaltres. Informa-te'n a caixabanc.cat.

De fet, abrirem l'àgora del matí avui amb Jofre Llumbar, amb Oriol Marc, Claudi Pérez i Alicia Puig. Però en els esports abans, el Barça debuta amb victòria a la Champions femenina, 5-2 davant del París.

Dos gols de Payot, un de Kerolyn, Sarrajord i Graham, tot i que el París va fer el 0-1 als cinc minuts, 4-1 pel Barça a la mitja part. El tècnic blaugrana Pere Romeu reconeix que necessiten l'ajuda de jugadores del filial.

Ara mateix nosaltres no podríem tirar sense jugadores del filial. D'algunes, com la Carolina y la Lua, ja porten moltes setmanes d'entrenament amb nosaltres, porten més partits, però la Laia Cabetas va venir a entrenar ahir per primera vegada amb nosaltres i avui ja ha debutat. És part fonamental i és una realitat actual de l'equip.

El Barça ha debutat a l'Eurolliga de bàsquet a dos quarts de nou davant de l'Efes Istanbul.

Darío Brizuela, jugador blaugrana, reconeix que necessiten una mica de temps per assentar un projecte amb 11 jugadors nous.

Todo es muy nuevo, pero. Nosotros partimos, como todos los equipos, de empezar de cero. Igual sí que nosotros necesitamos un proceso de construcción un pelín más largo y un poco más intenso.

A Catalunya Ràdio també estrenem la temporada de transmissions de l'Eurolliga amb aquest Barça-Efes, a l'App de Catalunya Ràdio i al Trescat, amb Ernest Macià, Carme Lloberas. Transmetrem tots els partits de l'Eurolliga a l'antena digital de Catalunya Ràdio.

Xavi Hernández debuta aquest vespre com a seleccionador

dels Països Baixos. En un partidà jugarà contra l'Alemanya, l'Alemanya de Jürgen Klopp, a partir de tres quarts de nou.

Jürgen Klopp és un dels millors entrenadors del món els últims anys. Ho ha fet molt bé i el respecto molt. És un gran desafiament personal per mi, per l'equip i per tot el país jugar contra aquest tipus d'entrenadors i seleccions.

El Cadí la seu guanya a la final de la Lliga Catalana Femarina de Bàsquet, 67-72, davant l'Esparo Nijinora. A primera ref, el Sant Andreu empata un amb el Madrid-Castella. Javier Aguirre, nou entrenador del València. El jugador del Depor, Aubameyang, s'haurà d'operar del genoll, estarà de baixa dos mesos. I el jugador del PSG, Akraf Hakimi, anirà a judici acusat de violació l'any 2023. El PSG li dona suport.

El Matí de Catalunya Ràdio. Ricard Tostrell.

Fer la compra online per primera vegada sempre genera dubtes. Arribarà bé?

Serà fresc? Amb Bonpreu Esclat Online la resposta és sí. Et portem a casa els productes amb la màxima garantia de frescor i qualitat. I perquè t'estrenis, et regalem 50 euros. Utilitza el codi benvinguda en la teva primera compra. Consulta les condicions a bonpreuesclat.com Compartir. Descobrir. Viatjar. Riure. 130 milions. Amics, llocs, moments, somnis. 130 milions. En 130 milions hi caben moltes coses. El divendres 25 de setembre amb Euromillones. Pot especial mínim garantit de 130 milions. I a més del pot, el millón que tant sí com no toca a Espanya. Euromillones. No hi ha res més gran. Loterías et recorda que jugues amb responsabilitat i només si ets major d'edat.

Hi ha desitjos que no tens per què deixar aparcats.

Del 23 al 30 de setembre, vine els dies amb estrella de Mercedes-Benz. Descobreix la nostra

gamma i marxa conduint el teu Mercedes-Benz amb dos anys de manteniment i assegurança de regal. Més informació a mercedesbenz.es Vine a Quadris Autolica, concessionari Mercedes-Benz o entra a mercedes-benz-quadrisautolica.es.

La increïble història real de Bert Trautmann. El rosset de la porteria no ho fa malament. Us presento el Bert de Bradford. El provarem a la porteria. És un alemany de merda.

És un malait nosi. El futbol és una tança preciosa.

Els hi presento el nou porter del Manchester City. El soldat nazi que va conquerir el cor d'Anglaterra. El porter. A TV3 i a la plataforma Trescat. Divendres a la nit. És la gran pel·lícula.

Quan em pregunten com ens ho fem per mantenir quatre fills, sempre responc, acceptem efectiu i visum. Vol que li passi el número? Descobreix el cas sencer a 3cat.cat, equip 012.

S'acaba l'estiu i ja trobo a faltar la nostra cita dels dissabtes a la nit. Tant de temps dient-li costum i ara m'adono que en realitat és una relació estable. Ja m'ha escampat prou la boira, ens veiem a Col·lapse ben aviat. Anem per feina. Col·lapse, amb Jordi González.

Dissabte a la nit, estrena de la nova temporada a TV3 i a la plataforma 3CAT.

Tres quarts de nou del matí comença l'Agora del Matí de Catalunya Ràdio. Avui amb el periodista Jofre Llombart, amb la consultora experta en polítiques urbanes Alicia Puig, amb el subdirector del Nació Oriol Marc i amb el corresponsal d'Internacional del País Claudi Pérez. I de què hem parlat fins ara abans d'entrar a l'Agora? Doncs ara ho tractarem, un dels protagonistes de la setmana amb el Jofre, de tot el que l'envolta i ara tractarem per començar aquesta Agora. Doncs sí, no sé si t'ho esperaves, Jofre. Tota la llau de comentaris. No, no, no. Tampoc ho fas buscant una reacció, o buscant molts comentaris, o buscant l'abraçada. Ho vaig fer, tot el podcast dura una hora, va sortir a la meitat, i ho vaig fer com a exemple del que no s'ha de fer la feina. Vas explicar que vas patir assajament laboral pel pare de Manel Fuentes. Quan estaves treballant, precisament en aquest programa, ara farà 15 anys. Sí. Més, més, ja. Vaig entrar-hi el 2009, em vaig sortir fulminantment el 2010, per tant, això, 16-17 anys. I per què has volgut posar nom i cognom? Una mica va sortir en plena conversa, perquè la persona que em va entrevistar, la Vanessa, la conec des de la facultat i em mereix molta confiança, però també vaig pensar el fet de dir-ho sense noms. Posa una pàtina de sospita a la resta de caps que he tingut que no entenen cap culpa.

Aleshores, doncs volia focalitzar en aquesta persona. I t'has sentit alliberat? Aviam, jo crec, o sigui, la sensació d'alliberament no l'he tingut. De fet, ja fa temps que estaves. Exacte. En un procés en què havies explicat que havies patit això, no? Exacte. És a dir, em sembla que no és que m'hagi tret un pes de sobre i m'he sentit alliberat, sinó que com que ja estava alliberat, com que ja m'havia tret el pes de sobre, ho he pogut dir. Crec que el procés ha sigut aquest. Que quan parlem d'assetjament, de què parlem? Pots posar-nos un exemple del que vas patir? Un exemple? Mira, aquesta és la pregunta del milió. Perquè si jo ara et poso un exemple, un concret, que te'l puc posar tranquil·lament, home, qui més qui menys crida. Qui més, qui menys té una mala paraula. Qui més, qui menys. Aleshores, l'assetjament és el conjunt de comportament que s'estén durant molt de temps. A més a més, a moda muntanya russa. És a dir, el que explico al podcast. Avui et critico molt. I com que veig que et noto expressbé, demà et felicito molt, també exageradament. Avui et determino que ets una peça clau de l'equip sense la qual l'equip no va i l'endemà et dic que ets un inútil. L'assetjament és tot, és la muntanya russa. Clar que et puc posar exemples, clar que et puc posar que un guió que no li

va agradar me'l va estripar davant de la cara, davant de tot l'equip. I això t'humilia molt. Però la gent pot dir, home, per una vegada que et trenquen un guió, doncs no. El maltractament o l'assetjament és tot el conjunt, com una pluja fina, que saps que acabes xop, però no saps en quin moment precís t'has començat a mullar. Perquè hi ha un moment en què tu t'adones, li dones nom a tot això. Però passen molts anys. No, li donen nom a la meva psicòloga, perquè jo el que sé és que no estava bé. Jo el que sé és que tenia plos espontani, no dormia, no menjava, estava de molt mal humor, etcètera, etcètera, i no era jo, bàsicament. Sí que podia intuir que el focus era la feina,

però amb aquestes paraules que et diguin "ets víctima",

d'assetjament laboral i el maltractador es diu així i aixà m'ho va fer dir a la consulta al cap d'un temps la psicòloga i aleshores les peces encaixen i aleshores és quan dius ah, allò que em va fer aquell dia era allò allò que em va fer aquell dia era allò i és quan veus la visió de conjunt i allò li dius que és assetjament. És a dir, una mica l'exigència d'un programa com aquest justificava que tu estiguessis malament en aquell moment. És a dir, tu entenies que era un programa de molta exigència, que et llevaves molt d'hora, que per tant aquell malestar formava part d'un estil de vida que anava millor. Exacte, sí, sí. És a dir, l'exigència ho justificava tot. I després s'ha vist que no és així. Perquè passa una cosa, clar, el matí de Catalunya Ràdio, programa líder. Però és que saps què passa? Que aquest maltractament o aquest assetjament també passa en una oficina de tres persones. És a dir, l'assetjament és una actitud, és un comportament. Que, evidentment, quan el vaixell és molt gran és com més fàcil de justificar. Però res ho justifica, clar. I vas marxar a RAC1 per això? Sí, vaig marxar a RAC1 per això. En aquell moment, el 2011, no tant per despid professional. Sinó, bàsicament, també per necessitat terapèutica. És a dir, encara que sigui injust, el primer que et recomanen els psicòlegs és posar fi a la situació que

t'està generant aquell malestar. Per més injust que sigui, que aquí també hauríem de parlar de per què sempre l'assetjador es manté al seu lloc i l'assetjat és qui ha de marxar. És veritat, és injust. Tan injust com útil. A mi em va anar molt bé. I el fet de marxar físicament de l'espai que compartia amb aquesta persona em va anar molt bé. Hi va anar molt bé RAC1, perquè érem líders i, d'alguna manera, el lideratge se'n va anar cap a l'altra banda. Sí, bueno, tampoc m'ho pots imputar a mi. Evidentment, hi havia altres circumstàncies, però és així. És a dir, quan tu marxes, el lideratge d'aquest programa es perd. Per tant, marxar era una manera també de protegir-te. Sí, sí, sí. De fer foc nou i de trencar. Sí, sí, exactament així. I també una mica. De revaloritzar-me personalment, perquè arriba un punt que l'assetjament arriba a qüestionar-te la teva pròpia autoestima personal i professional. I home, va caure del cel la possibilitat de dir aviam si soc capaç de fer el que feia, i sí, vaig ser-ho capaç durant vuit anys. I tornar al lloc dels fets, perquè ara ets a la cadira on tu. No, a la cadira ets tu. Sí, però d'acord. Però tu sigues aquí. Sí, sí, tal qual. Al mateix lloc. Ah. I has vingut aquí durant. Aquests últims 3 anys allò que et deia d'alliberat

i superat va costar tornar aquí? no, perquè ja havia passat molt de temps i evidentment aquestes paraules que es posen de zona de seguretat, zona de confort i tot això jo ja havia superat el pànic escènic a venir aquí entre altres coses perquè al pis de dalt hi treballa la meva parella i tinc una relació molt estreta amb Catalunya Ràdio. Però sí, efectivament, imposa, però ja vas veure que ho vaig portar bé el primer dia. I arran de l'entrevista i del que vas dir en el podcast, hi ha gent que t'ha escrit i t'ha dit, jo també ho ajuro així, que no s'havia atrevit a dir-t'ho? Moltíssima gent, moltíssima gent. També vull aclarir, eh? Moltíssima gent que l'ha patit amb ell, moltíssima, Però moltíssima gent, encara més evidentment per qüestions estadístiques, que diu que ell o algun parent seu o algun amic seu a la feina també ha patit assetjament laboral. I que precisament aquella entrevista l'ha ajudat, al marge del nom, a veure que aquells comportaments que rebia per part del cap no eren normals. I això no ho compartíeu aleshores? No. No us ho dèieu? És que no hi havia. És que et té captiu. És a dir, una de les virtuts, en el mal sentit de la paraula, o un dels factors que té el maltractador, és que et sap tenir captiu. Si arribes a tenir, fins i tot,

t'arribes a posar en dubte a tu mateix, és que aprens que qui ha fet malament la cosa ets tu. O sigui, tu estaves sol. Et senties sol. No, hi havia més gent a l'equip maltractada, també. Sí, sí, clar. En què sí que compartíeu, diguéssim, aquell dolor. Sí, clar. Sí, sí, sí. És així. És així. T'ha sorprès qui t'ha escrit, per exemple? Sí, clar. És que, ja et dic, jo quan vaig fer això no m'esperava. Vaig a fer això perquè m'escriguin. No. Fas això i t'escriuen. I, ostres, estic content d'alguns missatges que he rebut, evidentment. Molts noms, que evidentment per la privacitat del WhatsApp no podré dir, de l'Star System català i espanyol audiovisual. Estic molt content, meravellat, sorprès i sobretot agraït que m'hagin escrit. I moltíssima, moltíssima, moltíssima gent. Mira, aquí també vull fer una autocrítica o una crítica de gènere. Dels missatges de suport que he rebut diria que el 80% són de dones i el 20% d'homes vull dir que aquí també tenim molt treball a fer sobre la gestió de les emocions i les expressions masculines i aquí t'esperaves que t'escrivís i no ho ha fet? Sí, sí, sí. Insisteixo, tampoc ho vaig fer perquè m'escrivís, però no he escrit, ja està. I aviam, un moment, els motius pels quals escriu la gent els pots dir? Mira, es vol posar en contacte amb mi, em vol felicitar, els motius pels quals

no escrius no els puc saber. I Manuel Fuentes no t'ha tornat a dir mai més res? No, no, no. Ni ho espero. Ni ho busco, i el més important de tot, ja no ho necessito. Perquè també t'has de fer responsable de tu mateix. És a dir, si estàs pendent encara de si es posa en contacte amb tu, o es disculpa, o tot això, és que tu encara no ho tens. En el moment que et fas responsable de tu mateix, ja et dic, no ho esperes, no ho busques. Aquesta és la part més bèstia, no? Després de 16 anys, o 17. Has trobat la certa normalitat per poder expressar això. O sigui, ha hagut de passar molt de temps. Sí, sí, sí, és el que explico al podcast. És un 20% de la teva vida. Ostres, dit així, impressiona, sí. No, és allò que dic al podcast, que la ferida està curada. Però la cicatriu és, la cicatriu t'assenyala que vas patir allò, ja està. Com tota cicatriu, és una cosa visible, però que ja no t'afecta en el teu dia a dia, ni tan sols quan passes per damunt el cou. Ara no, però segur que t'ha afectat a l'hora d'afrontar-te a una nova feina, no? Per exemple, tu ara com et relaciones amb els caps? Bueno, ara no tens cap perquè tu ets el cap de tu mateix, però quan has treballat durant molts anys en altres caps.

Has tingut també una sensació de dir no sé relacionar-me amb un cap pel que he viscut o al contrari, ho sé perquè sé que no vull tornar a viure. Sí, aquí és on hi ha les habilitats socials i psicològiques de cada equip i tot això i tal, de les persones, però. Evidentment, jo vaig sortir dient tot això que he patit no vull reproduir-ho jo com a cap. I m'he, no diré obsessionat, però sí que m'he centrat en fer sentir benestar al meu equip. Perquè fer sentir bé el teu equip no cal posar una taula de billar perquè en moments d'estrès juguin. Que si la posen, que la posin. Sí, però hi ha una cosa molt més bàsica. No cal posar una taula de billar a les oficines perquè en moments d'estrès es desestressin i juguin i. Oh, que bé que estic a la feina. Amb que no l'humilis ja n'hi ha prou, eh? Amb que no li trenquis un guió a la cara ja n'hi ha prou. Amb que. No el facis plorar i el facis entrar en tremolos després d'una bronca, ja n'hi ha prou. Hi ha moltes maneres de esbroncar. Es pot ser exigent perfectament sense ser un assetjador, no? I que pots tenir una discussió i pot haver existit una discussió. Tot un dia pots exigir el to perquè estàs nerviós, però d'aquí a que hi hagi un degoteig constant de fer-te sentir una persona inútil sense ell,

doncs això és on hi ha la diferència. És on hi ha el. És que tot canvia del focus i de l'accent que li vols posar. És a dir, l'exigència busca uns objectius en gran i l'assetjament culpabilitza. L'exigència és somiar i l'assetjament és un malson i el to negatiu o positiu canvia. Però això no vol dir que no hi hagi moments que no surten les coses, moments que els objectius no es compleixen, però és que la gran diferència és que l'exigència busca subsanar l'error i l'assetjament busca assenyalar el culpable. Igual cosa que no ha sortit bé, on focalitzes tu la teva atenció determina moltíssim. A més a més que l'exigència acostuma a ser una cosa compartida, inclús pel cap, que es fa seva la responsabilitat, i en canvi l'assetjament el que fa és just el contrari, individualitza i centrifuga responsabilitats. No, això és culpa d'aquell. Home, doncs no. No, i segurament durant molt de temps també et sents culpable, tu, no? Penses alguna cosa, jo no devia fer bé, no devia estar a l'alçada, fins que no fas un canvi de clic, dius, no, no, escolta, jo no soc culpable de res. És el principal mal de l'assetjament. Sí, sí. El principal daño psicològic és. Que et fa responsable a tu de tot el que surt malament, inclosa la teva feina. I clar, és quan et sents inútil, incapacitat, etcètera, etcètera.

Què li diries tu a avui al Jofre que vivi aquella situació? Que sigui fort, que tota la vida val la pena, malgrat això, que en traurà un aprenentatge increïble i que tiri endavant i que se'n vagi a teràpia psicològica. Oriol. Primer, m'agradaria començar elogiant la valentia del Jofre i també, perquè no elogiar la seva capacitat com a persona, per una qüestió molt senzilla, ell segur que no se'n recordarà. Jo era molt jove l'any 2011, a una campanya municipal de Convergència i Unió, jo tot just començava en aquesta professió. I tu quan comences una professió et trobes que hi ha veterans que t'ajuden i veterans que no t'ajuden. I en el cas del Jofre era dels veterans que ajuda. Això diu molt en el nostre ofici. Jo crec que diu molt. Ho tinc claríssim. Hi ha gent que es porten més anys que tu fent la feina, veu un xaval jove i pensa quin pal haver d'interactuar amb un tio tan jove. I pensa en qui es pensa que és. I en canvi hi ha gent que t'ajuda. Jo tinc un record molt vívid de com el Jofre. Era d'aquelles persones que acollia. I després m'agradaria fer-te una pregunta, perquè això passa moltes vegades en ruptures amistoses, en ruptures de parella, que tenen una altra dimensió si la persona de qui tu et separes o de qui

et distancies és pública o no és pública. Hi ha una capacitat si tu treballes o no.