El matí, de 8 a 9 h (Els bàsics) - 25/09/2026

Senyores i senyors, bon dia. Són les 8.

El desonament de la Mari Carmen de dimecres a Madrid ha canviat de ple la conversa pública a Espanya. La dramàtica crisi de l'habitatge ha retornat a totes les portades dels diaris, i amb raó, perquè la Mari Carmen té 87 anys i en feia 70 que vivia de lloguer a l'acomodat barri del Retiro de la capital espanyola. Tota una vida que ara s'ha vist troncada de manera radical. Aquesta imatge que hem vist aquests dies d'una dona de gairebé 90 anys forçada a sortir de casa, de casa seva, simbolitza un naufragi social en tota regla. És un fracàs colossal que ens parla a tots directament. I això no és el pitjor, perquè el cas dramàtic de la Mari Carmen és un entre molts. És un exemple d'un problema estructural. A Espanya, aquest mateix 2026, s'executen de mitjana 45 desnonaments diaris. La majoria per no pagar el lloguer. D'altres, menys d'un 20% per la hipoteca. En el cas de Catalunya, els desnonaments també apunten a un mateix diagnòstic. La situació és de màxima gravetat. Cada desnonament ens recorda que la crisi de l'habitatge és sistèmica, que hi ha milers de famílies al nostre país que no poden afrontar el cos de tenir un sostre i que, per tant, aquesta crisi exigeix polítiques ambicioses, acords transversals per fer-hi front. En aquest sentit, l'espectacle de les últimes hores ha estat lamentable. Acusacions entre administracions, partits que intenten treure'n profit. Això dona una imatge pèssima.

I la crisi de l'habitatge no ha fet més que accentuar-se. De poc no han servit els discursos suposadament més ambiciosos. Avui recorda, per exemple, Manuel Delgado, a través d'un tuit, que hi ha hagut molta hipocresia en el govern de De Colau. Diu que es van executar a Barcelona 443 desnonaments. Diu, a les ciutats no manen els governs, mana el mercat. En tot cas, no es tracta tampoc de sallalar ningú, però sí que cal deixar clar que l'habitatge pertany al terreny de les responsabilitats compartides, on hauria de primar la voluntat d'entesa per part dels governants a tots els nivells de l'administració. La Mari Carmen ha remogut les aigües de la política, fins al punt que el govern d'Espanya portarà de nou el decret d'habitatge al Congrés. Recordem, després de dues derrotes, Junts hi posa propostes com la suspensió dels desnonaments en habitatges de propietat de fons voltors o també la prohibició que aquests fons comprin més habitatges entre d'altres. Fins ara no hi havia acord. Veurem si la tercera és la bona. No és fàcil, però és urgent, molt urgent, retrobar els equilibris. Aquest desnonament d'una dona de 87 anys en cadira de rodes és simplement inhumà. I l'especulació que ho causa no sembla conèixer de moment ni el límit ni la moral. Marga, bon dia. Hola, bon dia. Com estàs? Bé, molt bé, gràcies. Tu on vius? A Barcelona, al carrer Llançà, número 20. Això és el barri de Sant Antoni? No, Eixample, encara.

Eixample Esquerra. I quants anys fa que hi vius, aquí? Des del 92, soc olímpica. Ets olímpica. I fa molts anys.

Tot una vida? Bueno, 33, 34, potser. Sí, per ahí va. I ara vius amb risc de perdre'l. Sí, bueno, des de fa dos anys i mig que estic en aquesta lluita. L'any 24 ho va comprar un fons d'inversió al nostre edifici, que era propietat de la família Fagiol, no tenien fills, llavors els hereus no van poder fer front, diguéssim, a les taxes aquestes que han de pagar. I van decidir vendre-ho a un fons d'inversió que volava per aquí feia anys i ja havia comprat altres edificis. I aquest fons d'inversió va decidir que ens faria fora per fer negoci, diguéssim. Quants pisos hi ha aquí? 14. 14, i estan tots plens? No, a veure, de fet, dels 14, diguéssim, 12 són d'ús residencial i d'aquests ja han fet fora 6 veïnes. És a dir, quedem 6 veïnes.

Tu estàs pendent, tens un desnonament, una ordre de ser desnonada?

Sí, a veure, nosaltres vam rebre una ordre a l'abril del 25, una demanda per part de Nat. A veure, jo quan vaig rebre la carta que havia de deixar el pis, que em donaven 30 dies per deixar el pis, ja vaig buscar, diguéssim, recurs d'assessorament tant a nivell de sindicats com d'Ajuntament, etcètera. Llavors, vull dir, l'avogada va presentar un recurs dient que aquesta demanda no tenia camí, perquè jo visc amb el meu pare, que té 93 anys, Tinc una dependència, tinc informes de vulnerabilitat, tant econòmica com social, però tot això no va servir de res. El judici es va portar a terme i aquest judici em va donar primer una data de desnonament del dia 2 de febrer, estem parlant de l'any passat. Vam presentar un recurs, també es va acceptar. Per qüestions sobretot de salut, de que estem en una zona tensionada, de que jo tenia dret a una pròrroga de tres anys. Tot això ho vam presentar dintre de tot el que marca, diguéssim, el marc legal. Però tot això també ens ho van tirar enrere, vam posar una altra data de desnonament que era pel dia 29 d'abril, estem parlant ja d'aquest any, sí, clar, d'acord? I també ho ven recórrer. Llavors, ara estic pendent que em cridin des de l'audiència.

I aquest és el panorama. Perquè puc preguntar-te quant pagueu de lloguer i si heu pagat sempre? Una mica més de 600 euros. Pensa que jo vaig entrar aquí.

Que pagava 45.000 pesetes. Clar, l'any 92 se m'ha fet una pujada del IPC i tot el que ha tingut que aplicar-me la llei. Però penseu també que jo quan parlo del que jo pago de lloguer, com que jo això ho considerava casa per tota la vida, perquè sí que és veritat que ara, bueno, que hi ha una recondució tàcita d'aquest tipus de contracte, i que aquí en un principi vivia una família, la família Fagiol, que el seu pare va ser el que va dissenyar la papallona que tenim a dalt, i aquí vivia una comunitat, i aquí la intenció dels propietaris era que la gent, les famílies, viurien. A l'ús seria residencial. En el moment que aquest escenari ha canviat, segur que tots ens hem donat una.

Sí, en el moment que arriba aquesta gran empresa. Aquest fons, i compra l'edifici, li dona una funció totalment desviaixada del propòsit inicial d'aquesta família

que havia construït l'edifici. I amb una falta de sensibilitat o d'humanitat increïble, perquè nosaltres hem intentat negociar amb ells. Quan al cap de sis mesos, des del primer moment que ho vam demanar, vam seure amb dos dels seus abogats, pensa que jo em vaig tirar un farol i vaig dir a veure, quan us he de pagar per quedar-me aquí? I la resposta d'ells va ser en plan molt prepotent. Vostè no dona el perfil. Què és lo que volen? Gent de pas. Turistes, espacs, fer col·líbings, fer. Un ús totalment especulatiu del nostre edifici. I no és el primer que compren. Aquest és el DC, me'n sembla, edifici que compren a Barcelona i que fan el mateix que ens estan fent a nosaltres. Marga, tu no vius sola, oi? No, el meu pare, des de fa uns anys que viu amb mi, el meu pare té 93 anys, el meu pare té una dependència reconeguda, tinc informe de vulnerabilitat social, econòmica, però tot això és igual. La llei, els magistrats, emparen amb un fons d'inversió. Ells poden fer el que vulguin actualment. Jo, de fet, és que no sé com quedar-me aquí. I jo he recorregut a l'Ajuntament, he recorregut a la Generalitat, he recorregut a mitjans de comunicació. És a dir, què podem fer? Res. En principi, res. Vull dir, bueno, lluitar, que és el que estic fent jo fa dos anys i mig. Però penseu, per exemple, que d'aquí ja han marxat sis famílies i moltes d'elles ha sigut perquè, per exemple, no han tingut reconeguda una justícia gratuïta. Jo puc fer front treballant en un sou de teleoperadora. Amb un fons d'inversió que té un sèquit d'advocats que saben gestionar-ho bé de manera que. Jo no tinc aquests recursos. Jo pagaré a la meva abogada, pagaré al meu procurador i hauré de pagar els costos si la justícia no em dona la raó. És un afegit, però sí, sí, el meu pare viu aquí amb mi.

I Marga, què vas pensar quan vas veure la Mari Carmen sortint de casa seva a Madrid? Em vaig sentir molt, molt, molt identificada. Empatitzo molt amb ella i amb totes les Mari Carmens que hi ha a Catalunya i a Espanya. Realment penso que s'ha sensibilitzat molt la societat, que ja tocava, perquè jo, per exemple, quan vaig vindre l'any 92, a l'edifici del costat, que ara és un hotel, estaven traient les famílies i. No vaig pensar i no penses que això t'hi pot tocar.

És a dir, que no vull posar la por a tothom, però és que això li passarà a tothom. Estan buidant Barcelona i les grans ciutats. I ja no es tracta d'un problema de Barcelona, de Madrid. És un problema que està a Londres, que està a Roma, que està a Berlín, que està a tot arreu. Hi ha països que estan

aplicant ja lleis. Per exemple, Anglaterra s'està aplicant ja per part de la dreta.

O extrema dreta, que tornin els contractes indefinits. A Berlín s'estan treient els edificis, els fons d'inversions. Vull dir, s'estan aplicant lleis que arriben una miqueta tard, però que arriben. I aquí haurien de fer-ho ja. És a dir, anem tard, però encara hi ha famílies vivint a Barcelona. Per tant, ja no es tracta que siguis propietari o llogater, perquè el propietari es quedarà envoltat d'espacs, de gent de fora, i el barri perdrà la personalitat i la entitat que té per descomptat. Marga, moltes gràcies per acompanyar-nos avui. A vosaltres per fer la

cobertura i som-hi, lluitem. Aconseguirem quedar-nos amb la nostra ciutat. Moltes gràcies a vosaltres. És la Marga Aguilar. Gràcies per acompanyar-nos. Una abraçada. A vostè. Adéu, adéu. Aquest Citroën C3 és increïble. És tan espallós que sembla un dúplex. Gairebé m'hi podria posar dret sense tocar el sostre. I des de 16.400 euros. Què? Demana ja el teu C3 des de 16.400 euros amb fins a 8 anys de garantia. Setembre és increïble en tota la Gamma Citroën. Ah, quina meravella d'escull. Però, una cosa, quant de temps més podem bussejar? Doncs tant com vulgui bussejar. Genial. I quant d'oxigen queda? El que vulgui, també. Ai, que bé. I quants de peixos en queden? Els que vulgui beure, per peixos no quedarem. I quants de cetacis? Vostè és el guanyador de l'Eurojackpot de l'11, o sigui que té tot el temps i els cetacis que vulgui. Amb pots de fins a 120 milions d'euros, les coses bones duren forever. No et quedis sense euroxac pot de l'11. Aquest divendres, per només dos euros pot de 80 milions. Millionari forever. 11. Ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat.

Repassem ara quines són les 5 coses que cal saber del dia d'avui. Francesc Soler, bon dia. Bon dia. La primera. El govern espanyol i Junts estan més a prop de tancar un acord per desencallar el decret d'habitatge segons us pot avançar aquest programa. En aquest context, el Matí de Catalunya Ràdio també ha sabut que el fons d'inversió Blackstone no renovarà 400 contractes de lloguer social que té Catalunya i posarà els pisos a la venda. La tercera. La tercera. La quarta. La quarta. Avui a Lleida, si no hi ha sorpreses, tirarà endavant la nova ordenança de civisme que inclou la prohibició de portar burca on hi cap en espais públics. Això l'endemà que Itàlia ho hagi prohibit a les escoles, amb multes que poden arribar als 1.000 euros en cas d'incompliment. La cinquena. Després del seu pas triomfal per diversos festivals de cinema, avui s'estrena La bola negra, la pel·lícula dels Javis, amb prebendes d'entrada de rècord i amb sessions ampliades davant l'alta demanda. La pel·lícula té a Federico García Lorca com a fil conductor de tres històries, cadascuna situada en una època diferent. I els esports, Berprat. Debut del Barça a l'Euroliga de bàsquet amb victòria davant l'EFES, 89-82. Fermín, en declaracions al Tot Costa, defineix com un xou les crítiques de Mourinho als àrbitres. I Xavi, debutant com a seleccionador dels Països Baixos, empata un contra Alemanya. Zidane s'estrena avui com a seleccionador francès. Avui tornarà a ser un dia de sol i de calor, però aviat començarà a baixar la temperatura. Eloi Cordomí. Bon dia. Si avui toca patir calor, a l'interior serà el dia més càlid de la setmana i podríem arribar als 36 o 37 graus a l'interior de l'Ebre. Demà dissabte baixarà 2 o 3 graus a moltes comarques i també podrien començar a formar-se alguns núvols baixos a la Costa Dourada. Diumenge aquestes nubolades arribaran a més comarques. Matí també d'accidents en diverses carreteres que compliquen ara mateix el trànsit, Mireia Sala. Sí, retencions a la

P7 entre Sant Sadurní de Noia i la Granada del Penedès perquè se circula per un sol carril per l'incendi d'un vehicle. El tram nord de la P7 a Bàsquera, un altre accident, talla un carril en direcció a França i el mateix passa a la C25 a Santa Maria d'Oló, en direcció a Girona. Finalment, a la Cerdanya, la Nacional 154 està tallada a Puigcerdà, en direcció a Girona, per un accident.

El matí de Catalunya Ràdio. Ricard Tostrell.

Una illa i vuit parelles de gent coneguda. De veritat Mallorca era platja, tio. Torna la travessa 3K. Prepareu-vos per descobrir la Mallorca més salvatge. Va, que aquest és el nostre terreny, rei. Vaig al límit amb tu. Aquí la fama no serveix de res. La travessa.

Expedició tramuntana. Dimarts estrena en exclusiva a la plataforma 3K. Es un quart de nou avui a l'àguara d'aquí a mitja hora. Ens acompanyarà Mohamed El Amrani, Jordi Cominal, Arturo Puente, Laura Aznar, també Irene Montero. Parlarem de la crisi de l'habitatge i del que està passant també a casa nostra.

Fons coneixedores de les converses expliquen que ara els socialistes estan estudiant les propostes que han posat els de Puigdemont sobre la taula. Desgravació de l'IRPF en el lloguer, desgravació de les hipoteques o possiblement el punt que més debat pugui aixecar prohibir els desnonaments, però. En cas que la propietat sigui un fons voltor. Junts també proposa, per exemple, que els més grans de 65 anys que viuen en una residència puguin vendre l'antic habitatge habitual sense pagar IRPF pel guany obtingut. Madrid, Tania Tapia, bon dia. Bon dia. El PSOE ha de fer equilibris perquè l'acord ha de ser compatible amb Junts, però també amb Esquerra i Podem. Sí, té pressions per totes bandes.

A més, en l'ambient preelectoral que s'ha instal·lat ja a Madrid, Somali reclama l'expropiació del pis de la Mari Carmen i que les mesures s'aprovin com a molt tard dimarts al Consell de Ministres. La part socialista no ho assegura, però reconeix que s'està avançant després del cas de la Mari Carmen. Isabel Rodríguez,

ministra d'Habitatge. El hecho de ayer creo que ha removido la conciencia también de los grupos políticos y se han aproximado algunas posiciones que hasta ahora veníamos o veíamos más distanciadas.

I a banda de Junts també hi ha la resta de partits, alguns amb interessos contraposats. Per Podem, la línia vermella és no tocar la llei del sol. Per Esquerra, la clau és frenar l'especulació. Gabriel Rufián en declaracions aquesta misora.

Si vostè vol fer-se ric, ho fa amb una altra cosa, no amb la vivenda. I això es pot legislar per poder frenar-ho. Rufián, que ha qualificat d'error que el govern espanyol negociï de nou amb Junts, perquè diu que igualiran les mesures, però els vots de Junts són vitals si es vol

aprovar un nou paquet per pal·liar el principal problema dels ciutadans.

Gràcies, Tanya. A partir de quarts de deu parlarem amb la líder de poder, Irene Montero, per saber si les seves propostes són compatibles també amb les de Junts. Abans parlarem també amb ciutadans que viuen sota el risc d'un desnonament, també amb experts i també amb membres de moviments sobre l'habitatge. Això el dia en què aquest programa us avança també que el fons d'inversió Blackstone no renovarà els 400 contractes de lloguer social que té a Catalunya i posarà els pisos a la venda. El fons diu que prioritza que els compradors siguin els actuals llogaters. En un centenar de casos les famílies ho haurien acceptat, però hi ha molts d'altres que no s'ho poden permetre. És el cas de la Vilma de l'Hospitalet de Llobregat. Va comprar el pis abans de la crisi, el 2008, Aleshores no va poder assumir-ne la hipoteca, va cedir el pis a un banc. Aquest pis va acabar a mans de Blackstone, amb qui va firmar un lloguer social.

En todo momento yo he dicho que sí que quiero comprar, pero no un precio de mercado, porque me han puesto un precio de mercado. 227.000 es algo injusto porque nosotros ya hemos pagado muchos años de hipoteca, de alquiler e incluso nos hemos gastado nuestros ahorros.

Renovar lloguers socials era una obligació a Catalunya fins al 2024, quan una sentència del Tribunal Constitucional ho va tombar. La plataforma de afectats per la hipoteca avisa que les no renovacions de pisos de Blackstone poden acabar amb nous desnonaments. Juanjo Ramon és el portaveu de les PAS catalanes.

La situació és que es deuen abocar a un mercat immobiliari que ara mateix és salvatge inaccessible.

Mentre el preu del lloguer i de compra no para de créixer, les entitats en defensa del dret a l'habitatge denuncien les dificultats per trobar pis o pocs recursos per atendre qui el perd. Mentrestant, segons el sector immobiliari, el problema és la falta d'oferta i el que cal és construir més. Comentari que facim ara pel matí de Catalunya Ràdio de l'advocada Gemma Calvet.

L'escena del desnonament de Mari Carmen provoca comprensiblement indignació social, però també torna a mostrar una temptació més habitual quan venen eleccions i és convertir l'habitatge en arma electoral, quan esclata un cas dramàtic. I després, ser incapaços d'aplicar polítiques eficaces i sostingudes en termes generals. Cal protegir els llogaters garanties d'estabilitat, contractes duradors i preus assumibles. I això és compatible amb la seguretat jurídica als petits propietaris. Menys pesos turístics, menys lloguers temporals, menys gesticulació política i més polítiques d'habitatge que funcionin de debò com passa a altres països.

I després tenim també la picabaralla política amb el ball de xifres entre governs català i madrileny. Ayuso ha aprofitat el desnonament de la Mari Carmen per atacar Catalunya. Responia al Matí de Catalunya Ràdio la consellera Sílvia Pareque.

El número mayor se está ejecutando en Cataluña, en Andalucía, en Comunidad Valenciana y a larga distancia en Madrid. Fíjense qué incoherencia.

Es fals que s'estigui desnonant més, com diu ella, a Catalunya respecte a Madrid. Catalunya en un trimestre ha aturat 43 desnonaments per esperar que hi hagi un recurs habitacional alternatiu i Madrid només 7.

I què diuen les dades? Doncs que a Catalunya sí que hi ha més desnonaments, però les dades d'Ayuso no són certes i s'han de posar en context. Segons el Consell General del Poder Judicial, a Catalunya l'any passat hi va haver 6.800 desnonaments, a Madrid prop de 2.300, per tant, 3 vegades més a Catalunya, no 5, tal com va dir ahir Ayuso, però això són dades absolutes. S'ha de tenir en compte que a Catalunya hi ha més població i també més gent que viu en lloguer. Per tant, segons alguns experts, en termes relatius, el nombre de desnonaments es pot considerar força similar entre Catalunya i Madrid. I enmig d'aquesta crisi de l'habitatge, sorprèn també la notícia que llegim avui al Confidencial. El gendre de Raúl Castro va comprar pisos turístics a Barcelona. Està casat amb Maria la Castro, és diputada, és al càrrec a Cuba i filla de l'expresident del país. De fet, quan el seu pare encara era president de l'illa caribenya i primer secretari del Partit Comunista cubà, el 2015, va invertir en tres pisos que estan en zones turístiques a la capital catalana. L'habitatge és el gran tema del dia amb què hem començat avui al matí de Catalunya Ràdio. També recorda al país que en l'època de la Colau va haver-hi entre el 14 de setembre i el 23 d'octubre d'un any en què ella era alcaldessa 443 desallotjaments a Barcelona.

Avui li preguntarem per les solucions que pot tenir l'esquerra davant d'aquesta crisi de l'habitatge Irene Montero d'aquí a una hora al matí de Catalunya Ràdio. Mentrestant creix el temor a atacs híbrids. Atacs híbrids de Rússia contra països europeus i de l'OTAN. Els serveis secrets de Dinamarca van alertar ahir d'un augment del risc d'agressions per part de Vladimir Putin. L'informe dels serveis secrets danesos afirma que Rússia tindria com a objectiu els seus veïns, els països nòrdics, els bàltics o Polònia, amb l'objectiu de desviar l'atenció i frenar l'ajuda d'Europa a Ucraïna. Un diagnòstic en què coincideixen diversos països europeus. Ahir fins i tot es va filtrar que un informe de la CIA, que està en poder de diverses cancelleries europees, alertava de possibles atacs amb drons a Espanya, Itàlia o França. El president francès, Emmanuel Macron, va negar l'existència d'aquest informe, però va confirmar que les amenaces existeixen i que són creixents. París, Isabel Galí. Emmanuel Macron desmenteix

que França hagi rebut cap alerta de la CIA sobre la preparació d'atacs russos amb drons contra el sud de França, Espanya i Itàlia des de patrullers fantasma al Mediterrani, però també creu que les amenaces russes s'han de prendre seriosament perquè la capacitat militar la té.

Avui no hi ha hagut cap atac a França com el

Avui no hi ha hagut cap atac a França com el que va passar a Leipzig, però quan em pregunten si podria passar, la meva resposta és sí.

França reforçarà, doncs, la seguretat a infraestructures sensibles, com la xarxa elèctrica, ferroviària, de telecomunicacions i de distribució d'aigua potable. Des de París, Isabel Galí, pel Matí de Catalunya Ràdio.

I tots aquests avisos coincideixen amb una realitat, que és que els països d'Europa es reforcen mentre augmenten les incursions de drons a l'espai aèrit dels veïns de Rússia. A part de França, Polònia, Lituània o Finlàndia ja estan construït o han anunciat que reforçaran les seves infraestructures de seguretat. Tot després de diverses intercepcions de drons russos. La més greu va ser a l'agost a Leipzig, un atac amb drons contra l'aeroport que Alemanya va atribuir oficialment a Rússia. Mentrestant, Rússia segueix amb la seva estratègia, negar qualsevol atac i afirmar que són ells les víctimes d'atacs híbrids. Corresponsal a Moscou, Cristina Solías.

El Kremlin creu que són missatges alarmistes que els dirigents europeus fan servir per treure enrèdit electoral i per justificar més despesa en defensa. De fet, Rússia considera que és Europa qui els està amenaçant rearmant-se i també qui està duent

a terme una guerra híbrida contra ells. Putin ja ha advertit com hi podria respondre, per exemple, pagant-los amb la mateixa

moneda si continuen interceptant els seus vaixells o atacant els països bàltics si continuen permetent que els drons ograinesos passin pel seu cel. El que ja ha començat a fer Rússia és atacar passos fronterers entre Ucraïna i països de l'OTAN, a Romania o Polònia, tot plegat amb l'objectiu de dissuadir Europa de donar suport a Kiev, una estratègia que corre el perill de provocar una escalada real. Des de Moscou, Cristina Solías, pel matí de Catalunya Ràdio.

I mentre la tensió creix entre Europa i Rússia, la Xina i els Estats Units s'acosten.

Així entraven Donald Trump i Xi Jinping al sopar de gala ofert per la Casa Blanca, on van compartir taula amb alguns dels màxims responsables de la intel·ligència artificial. Washington, Oriol Serra.

Al sopar de la Casa Blanca hi han assistit els multimilionaris del sector tecnològic, CEOs com Jensen Huang de Nvidia, Lisa Su de AMD, Elon Musk de SpaceX i Tesla o Tim Cook d'Apple, tots ells asseguts a la taula presidencial. Amb ells, el president xinès Xi Jinping i el nord-americà Donald Trump. Han discutit sobre la intel·ligència artificial un tema central per a les dues potències mundials. Trump ha apostat pel treball conjunt amb la Xina en nom de la seguretat i la prosperitat.

Plegats podem continuar construint una relació que promou prosperitat i seguretat per a les generacions futures.

El president xinès, per la seva part, ha comparat el Make America Great Again de Trump amb el seu pla per a la revitalització nacional a la Xina. Des de Washington, Oriol Serra, pel Matí de Catalunya Ràdio.

I a pocs quilòmetres a la seu central de l'ONU a Nova York, l'Assemblea General va estar marcada per la plantada a Netanyahu. Part de l'auditori va abandonar la sala just quan hi entrava el primer ministre israelià. Poc abans, el president de l'autoritat nacional palestina, Mahmoud Abbas, havia acusat Israel d'estat genocida en una intervenció que s'havia hagut de fer per videoconferència pel veto dels Estats Units. Netanyahu responia així. Us faré una pregunta. Quin règim genocida subministra milions de vacunes a la població en Amiga? Quin règim genocida facilita la distribució de milions de tones d'aliments a Gaza? Això és una tona per persona. Acusar Israel de genocidi és la mentida més grossa del segle. Un Netanyahu que va rebre crits dins l'assemblea de l'ONU i també fora. Miles de persones van manifestar-se a Nova York contra Netanyahu, entre elles l'actriu Susan Sarandon, que va acabar detinguda per la policia per participar en el bloqueig d'un carrer proper a la seu de les Nacions Unides. Aquests són els principals temes del dia. Repassem de seguida els bàsics del matí. El Matí de Catalunya Ràdio.

Ricard Tostrell. La cultura és allò que tu vius, el que tu llegeixes, el que tu veus, balles, toques. Cada generació fa la seva cultura. I si ets 08, ha arribat el teu moment. Amb el Bo Cultural Jove, si fas 18 anys el 2026, tens 400 euros per a gaudir de la cultura. I ara també per a crear-ne. Perquè la cultura la fas tu. Ministeri de Cultura. Govern d'Espanya.

Seria genial arrencar el curs amb cotxe nou, oi? Deixa de somiar i estrena en Opel amb tot el disseny i la tecnologia alemanya. Arriben els Opel Days. Amb condicions uniques en tota la gamma de turismes i vehicles comercials. Només fins a final de mes. Informa't al teu concessionari. Més a Opel.es. Un escapada a la tardor pot ser només un pont o en viatges al Corte Inglés pot ser perdre's pels carrers de París, allargar la sobretaula a Roma o descobrir aquest lloc que fa tot un any que hi vols anar. Aprofita els ponts de tardor en viatges al Corte Inglés. Reserva ara des de només 15 euros i gaudeix de fins a un 25% de descompte. Consulta les condicions a viatges al Corte Inglés. Arriben els Opel Days. Corre a buscar el teu nou Opel Astra amb preus irresistibles i tota la tecnologia alemanya. Informa't al teu concessionari Opel. Més a Opel.es. Bonpreu Esclat Online.

El supermercat de proximitat us ofereix el temps.

Fem un capdolla al temps amb l'Aloi Cordomí i a les carreteres amb Mireia Sala. El que fa el temps. El dia comença amb fresca al Pirineu i al centre de Catalunya. Tenim 5 graus a G a la Cerdanya, 11 a Roda de Ter i en canvi ja arriben els 18 al Gerri a la Noguera o 23 graus a l'Ella, al Maresme. Avui dia de sol, dia de calor, perquè al migdia s'arribaran entre els 30 i 35 graus a bona part de l'interior i podríem fregar els 36 o 37 a l'interior de l'Ebre i a partir de demà comença a baixar una mica la temperatura, segur? Segurament a l'interior baixarà dos o tres graus, a la costa es formaran alguns núvols, sobretot a la zona de la costa daurada. Diumenge aquestes nubulades podrien arribar a més comarques, a la tarda el cel quedarà una mica més tapat, la baixada de la temperatura seguirà notant, la setmana que ve sí que serà una mica més variable i podríem tenir

alguns ruixats. Cua a la P7 de Sant Sadurní de Noi a la Granada del Penedès perquè se circula per un sol carril per un accident que talla un carril. Al tram nord de la P7 a Bàsquera, un altre accident talla un carril en direcció a França. I el mateix passa a la C25 a Santa Maria d'Oloa en direcció a Girona. Finalment, a la Cerdanya, la Nacional 154 continua tallada a Puigcerdà en direcció a Girona per un accident.

El matí de Catalunya Ràdio. Són dos quarts de nou. Per posar fil a l'agulla el pacte de país per capgirar els mals resultats dels alumnes catalans. Les coses importants no es canvien ni en un dia.

Ni en un curs. Un back to basics.

Estem parlant de llibres que han anat perdent pes en els últims anys. El hecho de ayer creo que ha removido la conciencia también de los grupos políticos y se han aproximado algunas posiciones. Esta nova ordenança preveu sancions en cas de portar la cara tapada amb alguna peça de roba a l'espai públic.

Accusing Israel of genocide is the greatest lie of the century.

El matí de Catalunya Ràdio.

Aquests són els sons del dia d'avui, 25 de setembre del 2026. Repassem els bàsics del dia amb la redacció del matí i els serveis informatius de Catalunya Ràdio. Francesc Soler, bon dia. Bon dia. Lara Garcia, bon dia. Bon dia. Marc Corrado, bon dia. Molt bon dia. I Marta Viana, bon dia. Molt bon dia. Catalunya Ràdio ha tingut accés, atenció, al text del Constitucional que avalarà l'amnistia. El Tribunal retreu al Suprem que estigui fent una interpretació esbiaixada de l'amnistia i li reclama que l'apliqui. Madrid, Paula Brujats.

Macías esmenta la plana marchena i llarena, diu que s'han excedit interpretant l'amnistia, s'han desviat de l'objectiu de la llei i és insostenible defensar que el referèndum va suposar un benefici personal si no hi ha un increment econòmic real, és a dir, la malversació s'ha d'amnistiar. Són els arguments de la proposta de la sentència de Macías que ara sí dona la raó Jordi Turull. Un text que ha reformulat recollint el criteri de la majoria progressista del Constitucional i que marca un clar camí al Suprem per amnistiar Puigdemont i els exconsellers a partir del 6 d'octubre. El Constitucional avisa que ara mateix s'estan vulnerant els seus drets polítics. Des de Madrid, Paula Brujats, pel Matí de Catalunya Ràdio.

És el que diu l'esborrany del jutge José María Macías, que dimecres al matí de Catalunya Ràdio subratllava que la sentència seria clara. El 6 d'octubre hi ha el proper ple, on es debatran la ponència de Macías, que encara no sabem què serà, perquè pot tenir canvis. Sí, segons fons del Constitucional, la resta de magistrats podran fer aportacions al text. De fet, la majoria progressista vol afinar encara alguns dels arguments del ponent, que en l'últim ple va presentar un esborrany contrari a la sentència i s'ha vist forçat a canviar-lo. I mentrestant, aquest matí Salvador Illa ha convocat tots els partits a una cimera amb tots els grups per buscar un pacte de país sobre educació. Albert Prats. El president es tornarà a veure les cares amb l'oposició, però avui ho farà a porta tancada i per posar fil a l'agulla el pacte de país per capgirar els mals resultats dels alumnes catalans.

Les coses importants no es canvien ni en un dia. Ni en un curs, però entre tots podem situar el nivell educatiu avançat del que Catalunya

és capaç i així ho hem demostrat històricament. Tal com va apuntar el Parlament, ella explicarà que ha encarregat una radiografia sobre com està l'educació, les mesures que ha proposat per eliminar les pantalles i espera que els partits comencin a plantejar les seves idees. De fet, hi aniran tots menys bocs i es retrobaran amb la consellera Esther Niubó després que dimecres li tornessin a demanar que plegui. Albert Prat, pel Matí de Catalunya Ràdio. La cimera arriba després del ple de dimecres per analitzar el fiasco de PISA i de l'anúncia ahir que tornen les lectures obligatòries a batxillerat. El govern ha fet marxa enrere després que les eliminés fa tres cursos i ara serà el Departament d'Educació qui les triarà. És una de les mesures per reforçar l'escriptura, l'expressió oral i la comprensió lectora. Més detalls, Maria Costa.

La consellera Cernobó vol tornar als bàsics

La consellera Cernobó vol tornar als bàsics perquè les coses diuen que han vint. Un back to basics. I aquells bàsics no són altres que recuperar la importància i la centralitat de l'escriptura, de l'ensenyament sistemàtic de l'ortografia, l'oralitat, materials escrits de referència estables. Estem parlant de llibres que han anat perdent pes en els últims anys.

I tornar als bàsics, segons el govern, vol dir llegir en veu alta, fer treballs escrits a mà, dictats per millorar l'ortografia i reforçar el càlcul mental. Una pràctica, però, que la directora de recerca de Equitat.org, Mònica Nadal, diu que ja s'està fent. Totes les escoles de primària fan dictats, totes fan redaccions.

El que passa és que tenen una realitat a l'aula que és molt més complexa i molt més difícil i no tenen potser les eines.

La clau està en com garantirem que això passa sense posar més estrès sobre el professorat, sinó al contrari, donar-los més seguretat.

El president espanyol ha visitat la prestigiosa universitat, on s'ha sotmés a preguntes d'estudiants i ha hagut de respondre sobre corrupció.

Aquests atacs personals costen d'assumir, diu Sánchez, perquè fan que un estudiant com tu digui que la meva dona o el meu germà són culpables i no ho són. I a partir de dos quarts d'euro parlarem també del futur de la legislatura amb l'eurodiputada Irene Montero, que s'ha postulat per liderar una candidatura d'esquerres. Després també analitzarem el fenomen de la bola negra, que per fi, per cert, avui, arriba als cinemes.

El corazón de un maricón es un océano lleno de secretos.

La pelicula dels Javis candidata d'Espanya als Oscars i arriba amb prebendes d'entrada de rècord i amb sessions ampliades davant l'alta demanda. La pelicula té Federico García Lorca com a fil conductor de tres històries, cada una situada en una època diferent, el 1932, el 1937 i el 2017. Alguna por aquí de Madrid?

Avui en parlarem amb el cuiganista i dramaturg també de La Piedra Oscura, Alberto Conejero. És l'obra amb què els Javis es van inspirar en part per escriure La Bola Negra. I parlant d'estrenes.

Demà torna a col·lapse amb Jordi González de TV3, s'estrena demà a la nit amb algunes novetats i alguns nous fitxatges.

Us confirmo que hem fitxat Àngel Llàcer i Carles Latre. Us confirmo que tenim de primer convidat estelar el gran geni Ferran Adrià, l'autèntic,

l'inimitable Ferran Adrià, I també vindrà una de les parelles més carismàtiques

de la gran travessa que comença ben aviat a Trescat. Parlo de la Raquel Sanz i el Miki Núñez. I no us dic més coses, perquè la resta vull que aneu trobant-la durant l'emissió del programa.

Serà a partir de demà a les 10 de la nit a TV3. I atenció al que va passar aquest cap de setmana al municipi de Tabernes de la Valldigna, al País Valencià. Aquest és el vídeo d'una agressió racista que s'ha fet viral a les xarxes i que ja investiga la Guàrdia Civil. Els agents miren d'identificar i localitzar un grup de joves que persegueixen un home d'origen magrebí durant molta estona mentre l'insulten i li claven cops. Els fets haurien passat el cap de setmana durant les festes del municipi. De moment no hi ha cap persona detinguda en relació amb el cas ni consta cap denúncia formal. I avui a Lleida, si no hi ha sorpreses, tirarà endavant la nova ordenança de civisme que inclou la prohibició de portar burca o ni cap en espais públics. Lleida, Julià Albacar.

A banda, dels 9 regidors del PSC hi votaran a favor, si no hi ha cap canvi, 5 regidors de Junts i 2 de Vox. Una majoria suficient per aprovar la nova ordenança de civisme, mentre que Esquerra, el PP i el Comú ja han

confirmat que hi votaran en contra. Esta nova ordenança preveu sancions en cas de portar la cara tapada amb alguna peça de roba a l'espai públic. Una regulació que no és nova aquí, a Lleida, perquè el 2010 ja es va intentar prohibir

el bel integral a l'ordenança de civisme, però la justícia llavors ho va acabar tombant perquè considerava que un ajuntament no pot regular sobre aspectes que vulnerin la llibertat religiosa. Des de Lleida, Julio Albacar, per El Matí, de Catalunya Ràdio.

És un debat que tampoc sabem si a Lleida realment és un problema ara mateix al carrer, però en tot cas ja li preguntarem un dia a l'alcalde i també als diferents polítics que hi ha representats a l'Ajuntament. Un debat per això que coincideix també, per cert, amb la decisió d'Itàlia, que prohibeix l'ús del burque i el ni-cap a les escoles.

El nou decret llei de l'executiu de Giorgia Meloni preveu multes de fins a 1.000 euros per incompliment. El text també estipula que a les classes de primària i secundària només hi podrà haver un 30% d'alumnes que no coneguin adequadament l'italià. El president de l'Associació Nacional de Directors d'Escola Itàlia, Antonello Genelli, considera que algunes mesures són difícils d'aplicar. Són declaracions a Catalunya Ràdio.

Si són nens i nenes, no poden anar a una escola que estigui molt lluny de casa seva. La principal pregunta és, què passa si només hi ha una escola a la seva àrea més propera? I atenció perquè tenim novetats importants del cas de l'arquitecte Josep Juan Pera. Novetats en un cas, en un testimoni clau de la seva mort, que ara mateix estaria en coma induït. Ara ho expliquem.

El Matí de Catalunya Ràdio. Ricard Ostrell.

La vitamina C ajuda a disminuir el cansament i la fatiga. La proteïna contribueix al desenvolupament de la massa muscular. Nou Don Simón Pro. Aquest Citroën C3 és increïble. És tan espallós que sembla un dúplex. Gairebé m'hi podria posar dret sense tocar el sostre. I des de 16.400 euros. Què? Demana ja el teu C3 des de 16.400 euros amb fins a 8 anys de garantia. Setembre és increïble en tota la Gamma Citroën. En Manu, el Minimans, manis pels amics, no ha contractat la llum a Factor Energia i no s'estalvia un 12,5%. Manu! Contracteu tots la llum a factorenergia.cat i no farem més anuncis. Per fi hi ha una altra llum. Factor Energia. Empresa col·laboradora amb la Barcelona Equestrian Challenge. El Matí de Catalunya Ràdio. 8 i 40, novetats importants en el cas de l'arquitecte Josep Juan Pere, un dels testimonis clau de la seva mort. Atenció perquè està, com dèiem, en coma induït. Sí, ho avança el confidencial. Es tracta del nebot de Juan Pere, que fa una setmana que està en coma per una afecció respiratòria. La seva versió és una de les dues que té la policia per reconstruir els fets que van passar fa 9 mesos. Avui declararà davant del jutge de Viella la parella de l'arquitecte detinguda com a presumpta responsable de la mort de Juan Pere. La dona es va aïllar amb ell les seves últimes 24 hores de vida i no va trucar cap ambulància. També tenim detalls pel que fa al cas de l'home de Cabrera de Noia, que ha estat dos anys mort a casa seva, acompanyat de la seva dona i la seva filla, que gairebé no sortien mai de casa. La policia no ho investiga com un crim. L'una i l'altra van declarar ja la tarda davant dels Mossos. A l'espera de l'autòpsia no s'aprecien signes de criminalitat, però se'ls podria imputar un possible delicte de profanació de cadàver o d'omissió del deure de suport. I una última hora també de la crònica judicial. El Tribunal de Tailàndia manté la cadena perpètua a Daniel Sancho. Sí, el Tribunal de Poquet ha rebutjat el recurs presentat per la defensa de Sancho, acusat de matar i esquartarà el colombià Edwin Arrieta a Tailàndia. El jutge no s'ha pronunciat de moment sobre la petició de pena de mort que recau sobre Sancho. I un últim apunt abans de la cultura. Sabadell recupera l'antiga caserna de la Guàrdia Civil, l'ara després d'anys de litigis. Sí, construiran les noves consultes externes a l'Hospital Parc d'Aulí. L'anunci coincideix amb l'inici de les obres del campus de Ciències de la Vida i la Salut en una antiga fàbrica tèxtil de la ciutat. Sempre ens sorprèn la Lara. I parlem d'algunes novetats musicals. La primera, la de Guillem Gisbert.

De nit no brillaven més els astres.

Així es diu el nou tema de Guillem Gisbert, Les coses anaven bé, que coincideix amb l'anunci de presentació del seu nou disc. Serà el 4 de març a la Sala Paral·lel 62 de Barcelona. També actuarà a l'Auditori de Girona el 3 d'abril, coincidint amb el Festival Estrenes i a Reus el 9 d'abril.

I atenció a això, perquè U2 anuncia el llançament de Carnaval de Luz. És el seu primer disc amb títol en castellà i que tindrà col·laboracions de Rosalía i Dolly Parto.

Es publicarà el 13 de novembre i serà el primer disc després de 9 anys. El disc arriba també quan es compleixen 50 anys de la formació del grup i a l'espera també d'un anunci d'una possible gira per al 2027.

I encara una cosa més. El raper Mag Limón, apartat de la gira d'Ed Sheeran, per haver-se posicionat a favor de Palestina, farà una gira benèfica per Gaza.

Farà concerts a Dublín, París i Londres al mes d'octubre i destinarà els guanys a organitzacions pro-palestines. El músic assegurat en un missatge a les xarxes que ser apolític ja no funciona, diu.

I pel que fa al trànsit, Mireia Sala, com estan les carreteres?

Doncs continuen els problemes a l'AP7 per accidents que tallen un carril. Al tram sud d'aquesta autopista hi ha cua de Sant Sadurní de Noia a la Granada del Penedès, en direcció a Tarragona. Al tram nord de l'AP7, retencions a Bàsquera, en direcció a França. I a la C25, un altre accident provoca cua a Santa Maria d'Oló, en direcció a Girona.

Aquesta és l'actualitat d'aquest 25 de setembre del 2026, que ens deixa tres preguntes. Primera. Quantes Mari Carmens, Olgas, Margues i tantes històries dramàtiques de desnonaments calen perquè per fi hi hagi un decret d'habitatge amb consens? Segona. Tornar al paper, al càlcul mental i a les lectures obligatòries al batxillerat, com proposa la Generalitat, és una esmena a la totalitat dels últims experiments pedagògics? Tercera. Quin llegat deixarà la bola negra? El d'un fenomen de públic, el d'una bona pel·lícula amb premis o el de la confirmació definitiva que la memòria històrica és més necessària que mai? La Nati fa anys que es prepara la jubilació i avui que comença el camí de Sant Jaume també ha preparat els mitjons de la sort amb puntets. Per la Nati, començar la jubilació amb bon peu és molt personal i la nostra manera d'entendre la banca també ho és. Per això, gràcies al programa

Generació Més, hem construït amb ella un pla de jubilació. Perquè si una cosa és important per tu,

també ho és per nosaltres. Informa-te'n a caixabanc.cat. Són les 8 i 45.

Abans per això, els esports. Debut al Barça a l'Eurolliga de bàsquet amb victòria davant de l'EFES.

89-82, amb un Barça que va remuntar 15 punts de desavantatge del primer quart.

Sekulic, tècnic blaugrana.

Vull felicitar els jugadors. Per alguns d'ells era la primera vegada que jugaven un partit d'Eurolliga i han pogut sentir la intensitat i la qualitat. Que ens trobarem durant la temporada han estat capaços de remuntar un desavantatge de dobles dígits. S'han mantingut units fins i tot en els moments difícils.

I el duel del Barça-Fermín treu transcendència a les crítiques de Mourinho

als àrbitres. En una entrevista al Tot Costa de Catalunya Radio. Al final crec que és el seu xou, i ho fa des del 2011, també, i és la manera que ell té d'expressar-se en roda de premsa, que és totalment també respectable, i és el que dic. Nosaltres intentem no mirar molt el que passa a Madrid o a altre equip, i és que estem centrats en el nostre lloc, en fer bons partits, i en seguir en aquesta dinàmica.

Xavi Hernández s'estrena com a seleccionador dels Països Baixos. Amb l'empat a un contra Alemanya. Hem recuperat moltes pilotes a camp contrari, les hem jugat bé, hem entès la superioritat a dins, moltes coses, moltes. Estic especialment content per la segona part, evidentment pel gol al final, i crec que podíem haver fins i tot guanyat.

Crec que si algú havia de guanyar avui érem nosaltres.

A la Lliga de les Nacions, Zinedine Zidane ha debutat avui com a seleccionador francès a Turquia. Rafinha juga aquest migdia a les 12 amb el Brasil contra Austràlia. A segona divisió, el Girona rep l'Albacete a quarts de nou. I el Barça, amb vol, juga contra el Piñeiros del Brasil aquest migdia a un quart d'una en la primera jornada del Mundial de Clubs que es fa a Egipte.

Compartir. Descobrir.

Viatjar. Riure. 130 milions. Amics. Llocs. Moments. Somnis. 130 milions. En 130 milions hi caben moltes coses. El divendres 25 de setembre amb Euromillones. Pot especial mínim garantit de 130 milions. I a més del pot, el millón que tant sí com no toca a Espanya.

Euromillones. No hi ha res més gran. Loterías et recorda que jugues amb responsabilitat i només si ets major d'edat.

Hi ha desitjos que no tens per què deixar aparcats. Del 23 al 30 de setembre, vine els dies amb estrella de Mercedes-Benz. Descobreix la nostra gamma i marxa conduint el teu Mercedes-Benz amb dos anys de manteniment i assegurança de regal. Més informació a mercedes-benz.es Vine a Quadris Autolica,

concessionari Mercedes-Benz o entra a mercedes-benz-quadrisautolica.es.

Vols impulsar el futur de la teva empresa? El 20 d'octubre, vine al Segit Business Connections al World Trade Center Barcelona. Intel·ligència artificial, innovació i casos reals per impulsar el teu negoci. Amb Marc Janem i Juan Manope de Iturriaga. Inscriu-t'hi gratis a segit.com. Places limitades.

La Fundació Metalquímia i la Fundació Lluita contra les Infeccions presenten Mare Mundi,

un concert solidari en favor de la recerca contra l'Alzheimer i l'envelliment.

Amb la Sinfònica de Copla i Corda de Catalunya, Bet, Joan Garrido, Mariona Escoda, Samantha, Arjau i la Polifònica de Porreig.

Dimarts 13 d'octubre a l'Auditori de Barcelona.

S'acaba l'estiu i ja trobo a faltar la nostra cita dels dissabtes a la nit. Tant de temps dient-li costum i ara m'adono que en realitat és una relació estable. Ja hem escampat prou la boira, ens veiem a Col·lapse ben aviat. Anem per feina. Col·lapse, amb Jordi González. Dissabte a la nit, estrena de la nova temporada a TV3 i a la plataforma 3CAT. La increïble història real de Bert Trautmann. El rosset de la porteria no ho fa malament. Us presento el Bert de Bradford. El provarem a la porteria. És un alemany de merda. És un mala hipnosi. El futbol és una tança preciosa. Els hi presento un nou porter del Manchester City. El soldat nazi que va conquerir el cor d'Anglaterra. El porter. A TV3 i a la plataforma 3CAT. Aquesta nit és la gran pel·lícula.

El Matí de Catalunya Ràdio. Ricard Tostré.

Falten 10 minuts per les 9 del matí. Comença l'àgora del matí de Catalunya Ràdio. Avui amb l'empresari i exdiputat del Parlament Jordi Cominal, la periodista de crític Laura Aznar, el periodista del diari oponés Arturo Puente i el comunicador i activista social Mohamed El Amrani. I a què hem parlat fins ara, fora l'antena? Doncs del tema del dia, de les hipoteques, del lloguer i felicitacions per l'entrevista que hem fet a la Marga. A les 8 del matí, bastant generalitzades, crec que aviat podrem recuperar-ne algun fragment. Molt bé. Doncs benvinguts a l'Agora. Gràcies. La Marga i tantes altres persones. Realment estem en un moment complicat. Complicat perquè la crisi de l'habitatge fa molt temps que s'arrossega, però ara veiem com això ja es deshumanitza d'una manera molt directa. I, per tant, imatges com la que estem veient aquests últims dies, doncs realment toquen ja la pell o l'ànima de la societat. Laura. Totalment.

A mi m'ha semblat increïble i boníssima l'entrevista a la Marga, perquè crec que ha sigut molt gràfica del que està passant a la nostra societat i al nostre país, a Catalunya. I celebro molt que molts mitjans de comunicació hagin centrat molt la mirada aquests últims dies en la situació de la Mari Carmen, bàsicament perquè, com diu el moviment per l'habitatge, hi ha moltíssimes Mari Carmens. Aquesta mateixa setmana hem sabut del suïcidi d'una dona setmanes després que la desnonessin, i el mateix dia que vam saber això a una altra dona també a la ciutat de Barcelona l'havien desnonat, a la Sílvia, hem tingut el cas de la Olga, de la Sílvia, de la Mari Carmen. Vull dir que això, està molt bé que els mitjans de comunicació fem pressió, bàsicament perquè no és un cas anecdòtic, no? Jo crec que el que és interessant és veure com això es multiplica en ciutats com Barcelona, en països com Catalunya, l'estat espanyol, i crec que és important posar-ho sobre la taula, bàsicament, perquè crec que és l'única forma de forçar i pressionar perquè hi hagi algun canvi, que protegeixi la vida de les persones. No pot ser que el negoci passi per sobre de la vida.

Mira, si hi ha algú que no ha escoltat el testimoni de la Marga, és una dona de 63 anys que porta més de mitja vida vivint en un pis a l'Eixample de Barcelona i ara viu sota l'amenaça del desonament.

Com que jo això ho considerava casa per tota la vida, perquè sí que és veritat que ara, bueno, que hi ha una recondució tàcita d'aquest tipus de contracte, i que aquí en un principi vivia una família, la família Fagiol, que el seu pare va ser el que va dissenyar la papallona que tenim a dalt, I aquí vivia una comunitat, i aquí la intenció dels propietaris era que la gent, les famílies, viurien. A l'ús seria residencial.

Però els fills dels propietaris no van poder mantenir aquesta finca, la van vendre a un fons, i aquí està el problema, perquè de 14 pisos, 12 d'ús residencial, d'aquests ja s'han expulsat 6 veïns, i això es troba l'amarga quan intenta parlar-hi.

Vam seure amb dos dels seus abogats i la resposta d'ells va ser en plan molt prepotent. Vostè no dona el perfil. Què és el que volen? Gent de pas, turistes, espacs, fer col·líbings, fer un ús totalment especulatiu del nostre edifici. La Marga, a més a més, té a càrrec el seu pare, que té més de 90 anys. El meu pare, des de fa uns anys que viu amb mi, el meu pare té 93 anys, el meu pare té una dependència reconeguda, tinc informe de vulnerabilitat social, econòmica, però tot això és igual. La llei, els magistrats, emparen amb un fons d'inversió. Ells poden fer el que vulguin, actualment. Jo, de fet, és que no sé com quedar-me aquí.

I per últim també avisa que tothom pot acabar sent una Mari Carmen. Empatitzo molt amb ella i amb totes les Mari Carmens que hi ha a Catalunya i a Espanya. Realment penso que s'ha sensibilitzat molt la societat, que ja tocava, perquè jo, per exemple, quan vaig vindre l'any 92, a l'edifici del costat, que ara és un hotel, estaven traient les famílies i no vaig pensar i no penses que això t'hi pot tocar. Bet, jo em pregunto quan escolto ara mateix la Marga o aquestes últimes hores tot el que ha passat amb l'Americarment, on estan els de la pulsereta de la prioritat nacional? Si ara entrem al Twitter, per exemple, la de Santiago Abascal, o busquem alguna declaració d'aquestes figures que s'aixequen o s'aregeixen com els defensors de la classe treballadora, de la gent gran espanyola. On és? Jo crec que si realment defensen el país, si realment defensen la seva pàtria, haurien d'estar ara mateix al costat d'aquestes persones. I aquí el que es posa de manifest és que problemes i emergències socials com el de l'habitatge és un problema profundament estructural i que quan a vegades intenten posar-nos en l'agenda mediàtica altres aspectes o que ens intenten enfrontar entre nosaltres és perquè volen desviar l'atenció. I, evidentment, ho fan amb aquest objectiu. I la Mari Carmen, jo sí que m'agradaria dir que, clar, escoltem aquests dies la Mari Carmen i crec que és important tenir en compte que la Mari Carmen té agència pròpia.

És a dir, sí, és cert, és una persona que té 87 anys, però és una persona amb una consciència social i un discurs propi i que, precisament, el que ens diu és que des de la seva experiència no caiguem en la trampa d'individualitzar el seu cas, sinó que estem davant d'un problema que és col·lectiu, per tant, hem de col·lectivitzar. I quan veus propostes polítiques a les últimes hores, si no m'equivoco de Podemos o Sumar, que proposen expropiar el pis de l'Americarmen, entre d'altres, doncs és un error i la solució és entendre que estem davant d'un problema que cal col·lectivitzar-lo i que és un problema transversal, que no és ni de dretes ni d'esquerres, sí, evidentment hi ha sensibilitats, però que és una emergència de país. Jordi. De moment estem bastant d'acord i jo crec que sí que és un tema estructural i en el cas que explicaves de la Marga, des d'aquí tota la solidaritat i a més a més ha dit que no pensa fluixar i per tant en aquest sentit també tot el suport que. Crec que expliquem l'avançament personal i aquí, opinis el que opinis políticament, crec que no es pot entendre que ningú estigui d'acord en que algú li prengui en la casa i no tingui alternativa. Crec que això és un fracàs de l'estat del benestar i, per tant, en aquest punt jo crec que no hi ha cap discrepància. Si no ho he entès malament

en l'entrevista que li feies a la Marga, començava per una cosa que jo crec que és important. Ho diré perquè, per exemple, l'Ajuntament de Barcelona ha governat durant vuit anys ja de Colau. L'Estat espanyol ha estat governant durant vuit anys els socialistes i Podemos. I ara ens dedicarem a assenyalar determinades coses puntuals que són certes, però no són les úniques. Com comença la història de la Marga? Ha dit, els hereus de la família Fajol, ha dit que es deien?

Sí, sí. No poden fer. Tu, Ricard, deies no van poder mantenir l'edifici.

No, no, no van poder pagar l'impost de successions. No ho sabem, això. Ho ha dit ella. Al principi de l'entrevista ha dit que no van poder fer front als impostos de l'herència. Per tant, això és un problema d'habitatge? És un greu problema d'habitatge. Això depèn de les administracions? Absolutament. Absolutament. Absolutament. I més enllà d'aquest cas, un amic meu li va tocar una herència d'un pis. Se'l volia quedar. El que havia de pagar d'herència, va dir, escolta, aquí ve un expat i me'l paga per un quilo. Té cas a Sitges. I aquí a Barcelona, al mig de l'Eixample, viurà un tio que no parlarà mai en català, que no baixarà al súper, que no portarà els fills a l'escola, etc. És una part del problema. D'acord. Què més ens diu la Marta? Els fons voltor en 8 anys o més no hem tingut nassos de poder anar pels fons voltor aquí està tothom d'acord per tant, per què no s'han canviat les coses? una altra cosa que diu la Marga aquests senyors dels fons voltors tenen uns advocats en els quals jo no hi puc competir molt bé, les administracions públiques no poden preparar mecanismes de garantia legal perquè la gent es pugui defensar. Jo crec que sí. Per tant, en aquesta foto, que quan la personalitzes és dramàtica, i evidentment, com deia, és un tema estructural i, per tant, no com casos puntuals, hi ha moltes coses a fer. Ja sabem que els canvis són lents, però portem uns quants anys. Hi ha coses que sí que millorarien molt, d'entrada, la defensa dels drets més immediats, que és no perdre la casa, però continuant per altres mesures que depenen absolutament de les administracions.

Sí, jo crec que hi ha com dues qüestions, per no repetir gaire, estic molt d'acord amb el que s'ha dit. Jo crec que hi ha com dues qüestions, que evidentment formen part del mateix problema, però que són poder tenen detalls diferents. Una cosa és si com a societat ens podem permetre, trobem acceptable, desnonar una octogenària amb problemes de mobilitat de la que s'haurà viscut tota la seva vida. Això és com la primera qüestió. És a dir, podem portar les persones més vulnerables de la

nostra societat, nens, persones que es troben en un moment vital sense rendes o en un moment vital en un sotrac,

gent molt gran, no sé. Situacions molt concretes que crec que com a societat, en general, simplement no haurien de permetre-ho. Més enllà de com estigui l'habitatge, més enllà del problema estructural, més enllà de tota la resta. És a dir, aquestes persones no haurien de marxar de casa seva d'aquesta forma i no haurien de permetre. I aquí hauria d'haver-hi una cobertura, diguem-ne, per casos que podrien considerar d'extrema vulnerabilitat o com li vulguem dir. Bé, després hi ha una segona qüestió, que és com intervenir en el tema de l'habitatge. I jo, en aquesta qüestió, sempre soc molt pessimista per una raó. Tinc la sensació que no és bo. És a dir, tinc la sensació que, més o menys, tots podríem posar-nos d'acord en unes mesures que ajudarien molt a resoldre el problema de l'habitatge. És a dir.

A fer que els immobles

tinguessin menys rendibilitat. He posat, per exemple, el mercat del lloguer, però els governs no volen perquè és el vehicle

d'estalvi d'una part important de les famílies espanyoles. Això ha estat així històricament i, per tant, quan ara has de tocar la rendibilitat, bé,

els partits que formen part del govern, de tots els governs, vull dir, diuen no, perquè a ver si d'aquí se m'emprenyarà la classe mitjana. I per tant, el rendista.