El matí, de 8 a 9 h (Els bàsics) - 28/10/2026

Senyores i senyors, bon dia. Són les 8. Els darrers dies, la política internacional ens ha deixat tres senyals importants a les urnes. El primer al Brasil, amb la victòria de Lula da Silva, que ha frenat l'ofensiva de la família Bolsonaro. El segon, per exemple, a Sèrbia, on un moviment opositor, impulsat i liderat per joves estudiants, ha provocat una sacsejada política històrica i ha fet caure el president aliat de Vladimir Putin. I el tercer, el més recent, és Israel. Veig a Binetanyahu aconseguir situar-se com la força més votada, però hi ha un matís important. La suma dels escons de l'oposició supera els del bloc també del primer ministre. Una participació rècord de les últimes dècades i una mobilització històrica de la població àrabe d'Israel que han dibuixat un escenari ara mateix de bloqueig. Cap dels dos blocs té garantida la possibilitat de governar en solitari. Estem parlant de tres països, de tres realitats molt diferents i de tres avisos que cal llegir en el seu context. Però hi ha una idea que els connecta. El pèndol polític potser no es mou en una sola direcció. Fins fa poc la sensació era que el món avançava inexorablement cap al nacionalpopulisme, cap a aquests discursos més identitaris i cap a posicions més extremes. Ara veiem com apareixen alguns senyals que apunten en una altra direcció. Caldrà veure si es confirmen, si aquest possible canvi de tendència també es trasllada, per exemple, als Estats Units, amb unes eleccions de mig mandat la setmana vinent. Però compta també amb els optimistes prematurs, perquè a Europa. L'extrema dreta continua tenint una presència molt important. A França, les pròximes eleccions presidencials poden marcar un nou punt d'inflexió i a Espanya, el Partit Popular ja ha normalitzat els pactes amb Vox. Per tant. No hi ha cap gir global confirmat. Hi ha senyals, hi ha indicis diferents, contradiccions i també hi ha una disputa clarament oberta. I mentrestant, l'autoritarisme continua disposant d'un poder absolutament immens. Un poder que no sempre s'exerceix a través de les urnes o de les institucions. De vegades, per exemple, s'exerceix a través dels diners. Ho hem vist aquest cap de setmana en el món del futbol. A les xarxes ha circulat un vídeo de Kylian Mbappé, un fragment breu en què se veu rient d'un mem.

Igualment que m'ha fet

riure més és el que se'n veu la cara com un dictador xinès. La broma forma part d'un fenomen que circula des de fa temps per internet, són imatges d'Mbappé amb la cara de Mao Zedong, en al·lusió, en aquest cas, suposadament, al control que exerceix sobre el vestidor. És una anècdota digital, una broma que en principi hauria pogut quedar aquí. Però la reacció de la Xina anunciant que deixa d'emetre els partits de la Lliga ha fet que el cas anés molt més enllà. El Real Madrid, el mateix Mbappé, Javier Tebas, tots s'han apanyat a desmarcar-se d'aquesta polèmica i a demanar disculpes. Per què? Doncs perquè hi ha massa diners en joc. Per la por de perdre el mercat xinès, d'incomodar les autoritats, de veure com un gest, com un mem, com una broma, es converteixen en un problema comercial de milions d'euros. I aquí és on l'anècdota deixa de ser anècdota, perquè ens mostra a la pràctica fins a quin punt el poder econòmic pot condicionar la llibertat d'expressió. Un règim no necessita controlar directament tots els seus discursos si té prou capacitat per fer que els altres siguin els que censuren. N'hi ha prou que el cost de discrepar sigui massa alt. I aleshores passa una cosa inquietant. No és només que es demanin disculpes. És que empreses, és que clubs, és que figures públiques acabin mesurant què poden dir. De qui poden riures, i fins i tot poden arribar en funció dels interessos econòmics i que hi ha en joc. No cal prohibir una broma, si pots aconseguir que tothom tingui por de fer-la, i aquesta és la lliçó que va més enllà del futbol i de la Xina. Podem analitzar les eleccions, podem analitzar els resultats d'Israel, els moviments dels partits, podem identificar qui guanya i qui perd a les urnes, però no podem perdre de vista els altres centres de poder, els que no necessiten presentar-se a unes eleccions. Avui, per exemple, expliquem que al Santander. Ha aconseguit beneficis històrics, mentre veiem com hi ha formacions polítiques que criminalitzen directament a col·lectius. Els que poden condicionar les decisions dels altres simplement perquè tenen diners tenen molt poder, perquè al final la democràcia no consisteix només a poder votar lliurement, també consisteix a poder parlar, a poder discrepar i riure, sense que el preu sigui gaire alt. I potser aquesta és una de les grans preguntes que ens deixen aquests dies. Qui té realment el poder? Qui guanya les urnes? O qui aconsegueix que els altres abaixin el cap sense necessitat de votar? I en aquestes preguntes la sensació és que sempre hi ha la mateixa resposta. Qui guanya són els diners. Ara són les vuit i cinc.

5 coses que cal saber del dia d'avui. Francesc Soler, bon dia. Bon dia. La primera. Avui comença una vaga indefinida de metges. Els facultatius demanen un conveni propi, negociar millores laborals amb la consellera Pené. Els serveis mínims cobriran urgències i serveis essencials, però l'atenció primària es funcionarà amb un 25% de la plantilla. La segona. A Israel, al Likud, la formació de Netanyahu lidera l'escrutini, tot i que els partits àrabs podrien tenir la clau de govern. I un altre aliat de Trump, Flavio Bolsonaro, ha arribat de matinada als Estats Units on ha fugit després de perdre les presidencials al Brasil, perseguit per corrupció. A Berta Núñez Feijó serà avui a Barcelona per visitar els comerços del centre de les ciutats saquejats durant els aldarulls de dissabte. Per evitar que es repeteixin al govern, ha demanat ajuda al Ministeri per tancar els comptes i perfils que fan crides per mobilitzar-se. La quarta. Us ho avança el Matí de Catalunya Ràdio. Cada mes moren 5 persones sense allar a Barcelona. És la principal conclusió d'un informe que Arrel Fundació presentarà avui i que indica que les persones que no tenen casa tenen menys esperança de vida. La cinquena. Els experts de Lancet Countdown demanen que es declari una emergència sanitària mundial per frenar les malalties i morts derivades de sequeres, calor, inundacions i altres fenòmens meteorològics extrems. Constaten que alguns efectes en la salut atribuïbles al canvi climàtic s'han accelerat els darrers 10 anys. I pel que fa als esports, Robert Prats? L'Espanyol que destitueix Manolo González després de l'eliminació a la Copa al Camp del Sestao, 4-3, classificacions de l'Europa al Sant Andreu i al Girona, avui Utebo Sabadell a les 7, Reus Baracaldo a quarts de 9, transmissió a l'antena digital de Catalunya Ràdio. La Lliga de Futbol es reuneix amb l'ambaixador de la Xina per resoldre el conflicte que ha generat, però diu que no n'hi ha prou amb les disculpes tant d'Envapé com de Javier Tebas. Pel que fa al temps, sembla que baixarà la temperatura els propers dies. Eloi Cordomí, bon dia. Bon dia. Fins i tot de cara a la castanyada i tots sants tindrem temperatures un parell de graus per sota de l'habitual en aquesta època. De moment, a aquesta hora, l'ambient és molt suau, això sí. Avui farà tramuntana tot el dia, però amb menys intensitat a la tarda, i la temperatura serà dos o tres graus més baixa que ahir, com a mínim a les comarques de l'interior. I a les carreteres, ara mateix, un accident talla un carril a la Ronda de Dalt de Barcelona. Clàudia Serra.

Sí, està complicant més del que ja és habitual la circulació a la Ronda de Dalt. Desplugues a Cornellà han sentit nus del Llobregat. En paral·lel, segueixen les retencions d'hora punta d'accés a Barcelona i a les rondes. I fora de Barcelona, un altre accident afecta, en aquest cas, la C14, a la Selva del Camp, cap a Tarragona. Hi ha un carril tallat, precaució en aquest punt. I segueixen també les retencions a l'A2 a Pallejar, a Sentit Lleida per un vehicle avariat que talla un carril i a la C58 a Ripollet i a Sant Quirze en Sentit Sabadell.

Tot això avui, que és dimecres 28 d'octubre, per cert, divendres, al matí de Catalunya Ràdio, a partir de dos quarts de nou, farem programa especial des del Centre Cultural La Mercè de Girona. Us hi esperem a tots els que ens vulgueu veure, amb diferents actuacions, amb diferents convidats sorpresa, i amb un enigmàrius molt especial pels nens i nenes, amb premis també molt especials, a partir de dos quarts de nou, divendres, al Centre Cultural La Mercè. No podem continuar dormint al costat de la porta. El Feng Shui diu que l'energia no flueix igual.

Fa mesos que canviem els mobles del lloc pel Feng Shui.

Pots parar. A Peugeot Service,

si toca canviar, toca guanyar. Renove els pneumàtics del teu vehicle, sigui de la marca que sigui i de la mà dels millors professionals. I si els trobes més barats, et tornem la diferència. Condicions a Peugeot.es.

Passen 9 minuts a les 8 del matí i aquesta hora comença una nova vaga de metges a Catalunya. L'alerta perquè això pot afectar també el trànsit al centre de Barcelona. D'aquí a una hora els facultatius començaran a manifestar-se a la diagonal que pretén arribar fins al Departament de Salut. Això és a la travessera de les Corts. La vaga la convoca el Sindicat de Metges de Catalunya que manté les queixes que s'arrosseguen des de fa temps. De fet, el motiu principal de la protesta és que la consellera de Salut accepti negociar les millores laborals que reclamen des de fa mesos. Mònica Mas.

Doncs sí, els motius concrets són els mateixos que fa pràcticament un any quan van iniciar les protestes. La sobrecàrrega de feina, les guàrdies de 24 hores, la falta de metges i les millores de sou. La presidenta del sindicat Metges de Catalunya, Anna Roca, ha explicat a Catalunya Ràdio que la vaga indefinida és l'última mesura de força que els queda i que està convençuda que es notarà.

Els serveis mínims són altíssims. Ja ho són amb les vagues que hem anat fent interrompudes, no diguem-ne. Ara. Que l'ha tingut, ja l'ha tingut prèviament. El deixar de fer activitat extraordinària, allò del concepte de tenir un minut més, ha tingut també repercussió.

El sindicat vol tallar la Diagonal de Barcelona en algun moment d'aquest matí. Mònica Mas, pel Matí de Catalunya Ràdio.

Avui, doncs, tenim aquesta vaga. De tota manera, és important també destacar que hi ha serveis mínims i que, a més, són bastant elevats. Frederic Vincenç, bon dia. Bon dia. Bon dia, sí, es fa així, com en vagues anteriors, per garantir l'assistència essencial. Els hospitals avui han de garantir el funcionament normal de les operacions no ajornables, les urgències, les UCIs i els tractaments de radioteràpia o quimioteràpia que es consideren vitals. Els centres d'atenció primària també s'ha de garantir l'assistència urgent. De la resta, han de treballar avui entre un 25 i un 33% dels professionals. Seguirem en directe els efectes d'aquesta vaga el matí de Catalunya a ràdio. De moment, per això, sentim el comentari de la directora de BTV, Georgina Ferri.

La vaga de metges posa sobre la taula un problema que va molt més enllà de les condicions laborals dels professionals i és la capacitat de finançar els serveis públics que necessitem. Catalunya ha superat els 8 milions d'habitants però el sistema de finançament no ha evolucionat al mateix ritme. Un model caducat de fa anys i una economia de baixa productivitat on els nous llocs de feina no generen prou contribucions per pagar l'estat del benestar. I quan els recursos no creixen al ritme de la població, la pressió acaba repercutint en els serveis essencials, en els professionals que els sostenen i, sobretot, en els ciutadans que en depenen.

I això provoca protestes. Parlàvem de la protesta d'avui, dels metges, però hem de parlar també de dues protestes més. D'entrada. Tractorades de pagesos, avui n'hi haurà atenció a Madrid. Cinq columnes d'uns 5-6 tractors entraran a la capital espanyola per participar-hi, de la qual no en forma part, per cert, Unió de Pagesos. Ahir Unió de Pagesos deia a les xarxes que han de portar la reivindicació davant de l'Estat perquè calen solucions urgents. Insisteixen que amb l'augment de costos i la baixada de preus directament no arriben. I l'altra protesta serà demà. Tindrem vaga a Rodalies. En hora punta passaran dos de cada tres trens, en teoria. La resta del dia, un de cada tres. La Vagat, una abasta espanyola, i la convoca el sindicat de maquinistes CEMAF, reclamen, entre d'altres coses, millores en la seguretat i també que s'actualitzin els protocols davant de situacions de risc, com les alertes meteorològiques. Afrontem, doncs, una nova tongada de protestes que comencen amb la de metges d'avui. I ja que parlem d'assistència, atenció també a la notícia que us avança al matí de Catalunya Ràdio. Cada mes. Moren 5 persones sense allar a Barcelona. És la principal conclusió d'un informe que Arrels Fundació presentarà avui. Sílvia Solanas, bon dia. Bon dia, sí. Entre el 2015 i el 2025 han mort 682 persones sense sostre a la ciutat, de les quals 204 vivien al carrer en el moment de morir.

Les altres ho feien amb diferents equipaments i recursos públics o privats habilitats per a persones sense allar.

Arrels insisteix que són morts precoces i que l'esperança de vida d'aquestes persones és inferior a la de la població general. Bea Fernández és la directora

de l'entitat. La part desaguda és la duresa de la vida al carrer. El carrer és un espai on hi ha molta violència, on, a més a més, ho estem veient en els darrers mesos o últimament, aquestes inclemencies climàtiques que també afecten la vida al carrer. En molts casos no hi ha un seguiment mèdic que permeti detectar i tractar determinades malalties.

Fernández insisteix a més en la necessitat de desenvolupar polítiques de sense llarisme que prioritzin oferir un lloc on viure les persones que viuen al carrer. Totes aquelles mesures

encaminades a oferir allotjament o solucions d'allotjament estable per les persones que viuen o han viscut al carrer, també és una forma d'evitar o de prevenir aquestes defuncions a edats tan joves. Arrel donarà avui més

detalls sobre l'informe i a les 6 de la tarda ha convocat un acte davant de la catedral en record a les persones sense llarga mort a Barcelona.

Aquest és un dels temes del dia, l'altre són les eleccions a Arrel.

Que hem de establecer una gobierno leonista, leonista, fuerte. Eso es lo que tenemos que hacer.

Es Benjamín Netanyahu aquesta mateixa nit prometent davant dels seus seguidores un govern de dretes fort. Tot i això, els primers escrutinis no indiquen que això sigui possible. El primer ministre sí que ha guanyat les eleccions, però el seu bloc, amb els partits que li donen suport, queda lluny de la majoria absoluta.

Bessotafot la derech, assinu historia.

I a l'oposició li passa el mateix, si fa o no fa. Ara sentíem el general Gadi Eisenhot, el principal adversari de Netanyahu, dient que hem fet història. El bloc opositor té un lleuger avantatge sobre els partits que fins ara han governat el país, però tampoc no arriba a una majoria suficient per governar. Tot apunta que entrarem en setmanes també de negociacions molt complexes i es dona el cas que la clau de la governabilitat la poden tenir els partits àrabs. Però el bloc opositor ha fet campanya dient que no hi pactarien. Netanyahu, per la seva banda, encara s'ho planteja menys. De fet, el seu eleva electoral ha estat dreta o palestina. Anem ara en directe cap a Jerusalem. Jordi Brasco, què tal? Bon dia. Hola, Ricard, bon dia. Comencem pels resultats que tenim a aquesta hora, Jordi, perquè es va confirmant que ningú té majoria. Així és, ara mateix s'han escrutat el 57% dels vots i el bloc de Netanyahu és qui suma més escons, amb 55. El bloc de l'oposició, el de Gadia, és en cot en suma 49. Per tant, tots dos lluny d'aquests 61 escons que marquen la majoria a la Crescent. I l'altre punt clau és que el vot àrab s'ha disparat fins al punt que els partits àrabs israelians podrien tenir la clau per governar si no fos perquè cap dels dos blocs hi vol pactar. Sí, de fet, la tenen, la clau. O un dels altres dos blocs s'hi posa d'acord o anem a repetició electoral, a no ser que hi hagués un gran pacte Netanyahu-Eisencot, cosa que ara mateix sembla bastant improbable. L'altíssima participació que es va viure en la jornada d'ahir del 77%, es va reflectir sobretot entre la comunitat àrabe a Israel. Recordem, un de cada cinc ciutadans del país no solen votar en massa, però ahir ho van fer, i com que la seva gran majoria voten partits àrabs, això explica aquest creixement de 10 a 16 escons. I què farà Aysen Kot? Doncs ja ho veurem. En campanya, quan Netanyahu el va posar en un compromís, va dir que no contemplava pactar amb els àrabs, però ahir deia que no volia repetir eleccions. Aquesta és la fotografia des de Jerusalem, gràcies Jordi Brascó, fins ara. Fins ara. I la premsa israeliana que ja comença a abordar avui també aquests escenaris que s'obren a partida, Freddy. Sí, el diari Israel Hayom, un dels que tenen més lectors, diu que el bloc opositor té ara mateix tres opcions i que són les que contempla, que contempla tres escenaris. Un govern minoritari amb el suport dels partits àrabs, per tant no formarien part de l'executiu però et farien costat des de fora, aquesta seria una opció. L'altra seria un govern d'unitat i l'altra, com deia el Jordi, repetir eleccions. El Jerusalem Post demana justament un govern d'unitat i el Haaretz, un dels diaris més crítics en Netanyahu, diu que la campanya de la por del primer ministre contra els votants àrabs ha estat, al final, contraproduent. En declaracions al Catalunya Nit, l'escriptor i activista israelià Mir Margalit admetia tenir por que Netanyahu reactivi la guerra amb l'Iran per mantenir-se en el poder.

Él hará lo imposible para quedarse, para no perder el poder. Lo único que le resta por hacer ahora es una guerra más con Irán. Yo tengo mucho miedo que a partir de la próxima semana Israel empiece a atacar y entremos en una guerra larga.

I avui diversos observadors també recullen que la situació dels palestins amb prou feines ha aparegut en campanya. De fet, recordem que els 3 milions de palestins de Cisjordània no poden votar a Israel. Al matí de Catalunya Ràdio ha pogut parlar amb algun d'ells. Mostafa Sheta, director del Freedom Theater, una entitat cultural de referència a Janina, Cisjordània, diu que el principal problema és justament això que deies, que la realitat palestina passa desapercebuda quan a Israel hi ha campanya.

El debat està ampliament centrat en la societat israeliana, en la seguretat i també en el lideratge i la figura de Netanyahu. Els drets dels palestins i la fi de l'ocupació no estan al centre de les eleccions. Nosaltres no estem a l'agenda.

Abans de les eleccions Netanyahu havia anunciat una operació militar a gran escala a Cisjordània. Des de Jenin, Sheta insisteix que la vida dels palestins als territoris ocupats ja està absolutament condicionada per Israel.

L'exèrcit israelià pot entrar a la ciutat o rodejar-la quan vulgui. Això vol dir que la nostra vida normal està constantment interrompuda. Tu pots planificar la teva vida, l'escola dels teus nens, una actuació de teatre o un desplaçament a una altra ciutat. Però la realitat és que mai saps si la carretera estarà oberta o què passarà demà.

Això és Jordània. A Gaza, els palestins denuncien que el teòric alto al foc de fa un any a la pràctica no s'ha notat. Israel està posant moltes restriccions perquè entri en vents bàsics per a la nostra gent. Més del 90% dels palestins de Gaza depenen ara mateix de l'ajuda humanitària. És Mohamed Salha, director de la xarxa d'ONGs palestines a Gaza, alerta de fet que el panorama pot ser pitjor encara.

La situació de la gent que viu en tendes és desastrosa. Ara ja estem entrant a l'hivern i el 30% de les tendes estan a la platja. Aviat començarà a haver-hi moltes pluges i, per tant, hauran d'anar cap a l'interior, on no hi ha gaire espai.

El director de la xarxa d'ONGs palestines a la Franja de Gaza no confia que la situació canviï ara després de les eleccions. Avui en parlarem a partir de les 10 del matí amb el professor emèrit de Relacions Internacionals de la Universitat Autònoma, Rafael Grassa. Serà a l'aura del matí, però abans, de moment, ara sí el comentari de la professora de Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals de Blanquerna, Montserrat Arbós.

Els resultats són un cul de sac que tradueix la polarització de la societat israeliana. El bloc del canvi s'ha passat tota la campanya ignorant l'ocupació i la violència a Gaza i a Cisjordània. Però si Eisencott vol arribar al govern, haurà d'acostar-se als 18 diputats de la minoria palestina d'Israel, els grans triomfadors de les eleccions, Una idea que havia rebutjat de ple fins ara. Si continua negant-s'hi, no seria estrany que calgués convocar noves eleccions. Potser encara no podem donar Netanyahu per acabat.

Aquests són els principals temes del dia. De seguida expliquem també que tenim novetats en el conflicte entre la Xina i Kilian Mbappé. Bon preu i esclat, el supermercat de proximitat us ofereix el temps. Pel que fa al temps, la temperatura ara mateix és molt suau encara. Tenim 21 graus a Llançà, 19 al Masnou, 11 a Vinebre i 4 graus una mica més fresca a Barruera, a l'alta Ribagorça. Avui en Tramuntana i Mestral, que faran que durant el dia sí que la temperatura quedi una mica més frenada que ahir. En general a l'interior baixarà 2 o 3 graus. Amb restes de núvols a aquesta hora que s'aniran aixecant, avui s'imposarà el sol, a la tarda hi haurà alguns núvols a les comarques del nord-est i continuarà baixant la temperatura de cara a aquests pròxims dies, lenta però progressivament.

A les carreteres el punt més complicat a aquesta hora és a la Ronda de Dalt. Un accident talla un carril i provoca cua de diagonal a Cornellà sentint nus del Llobregat. També hi ha cua en aquest mateix punt direcció nus de la Trinitat. Fora de Barcelona, destaquem que un altre accident afecta la C14 a la Selva del Camp, cap a Tarragona. Hi ha un carril tallat i retencions en aquest punt.

I atenció si teníeu previst agafar la línia 1 del metro, la vermella, perquè no funciona entre Universitat i Glòries a causa d'una assistència sanitària que s'ha hagut

de fer a l'estació d'Urquinaona. D'altra banda, retards de fins a mitja hora a l'R1 després d'una avaria en un tren a Blanes que ja se resol.

A bon preu i esclat, el quilòmetre zero ens fa únics. Per això el reivindiquem. I ho fem apostant pels productes de proximitat, respectant els ritmes de la natura i treballant al costat de qui els produeix. Perquè a bon preu i esclat, el quilòmetre zero és nostre i ens fa únics. Bon preu i esclat.

Sorteig extraordinari de la cultura de loteria nacional amb 105 milions en premis Aquest 7 de novembre és un gran dia per complir els teus somnis Loteries et recorda que juguis amb responsabilitat i només si ets major d'edat.

Limonada natural Don Simón amb suc expremut i vitamina C. Una dieta sana amb limonada Don Simón. I ara, tarongada natural Don Simón amb suc expremut.

La gran diferència. Soc Anabel Casés Lechuga i fa 59 anys que soc d'Atlantida, des que vaig néixer. Han passat els meus avis, els meus pares, nosaltres i els nostres fills. Quatre generacions d'Atlantida.

El millor d'aquests 100 anys ets tu. Atlantida. Un segle fent salut.

D'aquí és el T-Roc que hi ha aparcat aquí fora.

Eh, meu. És meu. És meu. És meu.

Ara tothom vol tenir un T-Roc. Volkswagen T-Roc des de 28.600 euros. TVP recomanat a Península i Balears finançant amb Volkswagen Bank. No t'ho perdis, només fins a fi de mes. Consulta en les condicions a volkswagen.es. S'acosta la gran final de Sóc i Saré. Cinc concursants hauran de demostrar que són uns set ciències. Penses, puc arribar a la final? Tant de bo. I enfrontar-se al repte secret. Qui serà la persona que més en sap de Catalunya? Sóc i Saré, últim capítol de la temporada. Aquesta nit a TV3 i a la plataforma 3CAT. Catalunya Ràdio. O el bloc de Netanyahu o el bloc d'Eisenkot es posen d'acord o a cap dels dos blocs no arribarien aquests 61 escons necessaris. Malauradament així és la família Bolsonaro. La seva primera pàtria són els Estats Units.

Podria tractar-se d'un mecanisme de blanqueig de capitals d'origen desconegut.

La situació assistencial i laboral és insostenible.

El carrer és un espai on hi ha molta violència, les inclemencies climàtiques afecten la vida del carrer.

Molt fotut pel partit, molt fotut, és un dia dels pitjors de la meva vida, i ara mateix no estic ni pensant en això. 6 minuts seran dos quarts de nou, aquests són els sons del dia d'avui, 28 d'octubre del 2026. Repassem ara els bàsics del dia amb la redacció del Matí de Catalunya Ràdio i els serveis informatius d'aquesta casa, amb Pol Forada, Francesc Soler, amb Sílvia Solanes, Lara García, Marc Corado i Marta Aviana. Bon dia! Bon dia! I comencem amb una notícia que acabem de conèixer sobre Junts per Catalunya. Pol, la Comissió Europea admet la denúncia de Junts i obre expedient a Pedro Sánchez per la regularització massiva. Sí, sobre aquesta regularització extraordinària dels últims mesos, regularització d'immigrants, hi va haver una primera reclamació, en aquest cas de PP i Vox, que Europa va descartar estudiar en dir, recordareu que es tractava d'un tema que era competència de cada estat, però Junts, abans de l'estiu, el juny d'aquest any, va enviar una altra reclamació a la Comissió Europea i divendres a la setmana passada la Comissió va respondre amb una carta al partit presidit per Carles Puigdemont dient. Que s'accepta estudiar aquesta reclamació. I també tenim dades d'audiències d'ahir. Atenció perquè la revuelta, ara en parlarem també, on hi va anar Irene Montero i Gabriel Rufián, va arrasar tant a Espanya com a Catalunya. Marta.

Sí, a Espanya va fer un 21,7% de xert, això vol dir que ho van seguir 2.650.000 espectadors, i a Catalunya va ser líder, va fer un 24,2% de xert, i ho van seguir en aquest cas 379.000 espectadors.

Són algunes de les coses que enseguida ampliarem en aquest informatiu. I és notícia també de fa pocs minuts. La televisió estatal de la Xina veu insuficients les disculpes d'Ed Vapé.

Per l'entrevista en el Juego del Francés va referir-se a Mao Zedong com a dictador xinès. Ed Vapé ha demanat disculpes en un comunicat en francès, anglès i xinès, però la ràdio televisió estatal xinesa acaba de confirmar la suspensió de les retransmissions de la Lliga i ha rebutjat les explicacions del Real Madrid.

D'aquesta manera, el portaveu del Ministeri d'Afers Exteriors de la Xina deia que Mbappé ha ferit l'opinió pública. No hi ha dades oficials, però ara fa cinc anys es calculaven 100 milions d'euros anuals, el que suposaven per la Xina els drets audiovisuals del mercat xinès. La Lliga també s'ha disculpat.

I un altre dels noms propis de l'actualitat internacional de les últimes hores és Flavio Bolsonaro. Poc després de perdre les eleccions, ha sortit del Brasil i ha arribat aquesta matinada als Estats Units. Ho feia el dia que el Tribunal Suprem li havia ordenat que entregués el passaport per respondre a les causes judicials que té pendents. La justícia brasilera ha ordenat una investigació sobre el finançament extern de la seva campanya, així com sobre la manipulació dels algoritmes a les xarxes socials per afavorir els seus continguts en detriment dels d'altres candidats. I segons explica aquest programa el corresponsal del diari Ara al Brasil, Joaquim Piera, la decisió de Bolsonaro no ha agradat gens als seus companys de partit. Són dos casos de suposada corrupció els que esquitxen el candidat derrotat a les eleccions. Un és un macrocas en el qual s'investiguen unes gravacions en què Flavio Bolsonaro demanava 24 milions d'euros al propietari d'una entitat bancària ja liquidada. El segon va esclatar durant la campanya de la segona volta i és més preocupant. El Suprem investiga quina

és la relació de Flavio Bolsonaro amb el seu amic, l'advocat Wilmer Tomàs, que també podria ser el seu soci cult en una empresa. Dies abans de la segona volta, el Suprem ordena el bloqueig de 900 milions d'euros en actius d'un conglomerat especial d'aquest llatrat, perquè hi ha la sospita que en aquest conglomerat podria tractar-se en realitat d'un mecanisme de blanqueig de capitals d'origen desconegut.

El govern dels Estats Units ha anunciat que concedirà l'asil a Bolsonaro. I això el mateix dia que Donald Trump té un acte de campanya a Ohio de cara a les eleccions de mig mandat de la setmana vinent. Washington, Oriol Serra. Respectarà vostè el resultat, passi el que passi? Ho faré, si són eleccions netes. Gràcies. D'aquesta manera, el president dels Estats Units es guarda un as a la màniga pel cas que les coses li surtin malament a les urnes. Per exemple, atacant el sistema electoral. Un dels objectius de Trump és acabar amb el control electoral que tenen els estats nord-americans per davant del govern federal. Des de Washington, Oriol Serra, pel Matí de Catalunya Ràdio.

El govern serà a dos quarts de nou del matí. La consellera d'Interior, Núria Parlón, compareix aquesta tarda al Parlament per informar sobre els aldarulls de dissabte a Barcelona. Oriol Pujadó. Ho farà acompanyada de la comissària en cap dels Mossos, Sílvia Catà. De moment, el govern ja ha anunciat que es personarà com a acusació particular en la causa. Sílvia Pané, que porta veu de l'executiu.

La investigació ens portarà a saber qui, quins organismes, qui hi hagi al darrere de tot això. No pararem fins a saber-ho i tingui per ben clar que no només ho sabrem, sinó que actuarem amb tota la contundència contra aquells que han produït aquesta situació i els que hi han participat. Pel que fa a la investigació,

els Mossos han demanat la col·laboració del Ministeri de l'Interior per tancar els perfils de xarxes que alimenten aquesta violència. És la primera vegada que la Policia Catalana fa servir aquest recurs. La plataforma Telegram ja ha tancat de moment dos perfils amb milers d'usuaris. Oriol Pujadó, pel Matí de Catalunya Ràdio. I avui el diari El País recull testimonis de pares i dels menors detinguts, també pels aldarulls, on admeten que no sabien que els seus fills hi haguessin participat. La jutgessa de Guàrdia, que va prendre declaració als detinguts majors d'edat, considera que la protesta va ser només una excusa per assequejar botigues. Ho argumenta en una interlocutòria per justificar per què els ha prohibit anar a diverses manifestacions. I avui Alberto Núñez Feijo passarà també amb el cap de llista Xavier García Albiol per la zona dels aldarulls i es reuniran amb comerciants. Madrid, Laura Estrada.

El líder del PP, Alberto Núñez Feijo, acusa Pedro Sánchez no només de tolerar els incidents, sinó també de promoure'ls. La número dos per Madrid, Cayetana Álvarez de Toledo, va més enllà.

Saben que están perdiendo y cuanto más pierden, más tensión general crean. Ya tiene Sánchez su cale borroca.

Los neoetarras son hijos de Bildu y Sánchez. La factura.

Des de la Moncloa a la Portaveu, el Massai fa una crida a la responsabilitat.

El PP aprofita els aldarulls

per proposar un enduriment penal i castigar els que causen disturbis i van amb la cara tapada, així com perseguir les convocatòries per xarxes. Des de Madrid, Laura Estrada, pel Matí de Catalunya Ràdio.

Sí, bon dia. Moltes preguntes sobre per què no s'han posat d'acord a l'esquerra. Rufián alega falta de temps. Montero, que els partits d'esquerra són cada vegada més similars al PSOE. Un argument que també fa seu Rufián, tot i que espera que Sánchez pugui seguir governant.

Creo que si nos descuidamos en estas elecciones solo se presenta el PSOE. Van a ser contra la extrema derecha y al final lo que hace es descargarte la izquierda.

Pues nos hubiera gustado que fuera diferente, que hubiera sido mucho más simple, pero es que no hemos sido capaces. Yo quiero repetir el actual gobierno, es decir, que gobierne el PSOE, eso sí, controlado y sometido. Quiero que le vaya bien al PSOE, pero yo no trabajo para el PSOE.

Van parlar de seguretat, d'immigración, de Lula, y no es van escapar de les preguntes clàssiques. Quants diners té Rufián al banc?

Yo tengo un poco más que antes, que hace un año, tengo unos 40.000 pavos, porque he escrito un libro, eh?

I Montero va proposar que el sexe oral puntui més en el particular qüestionari del programa perquè diu que és difícil trobar homes que ho facin bé.

I no va criticar la presència de poques dones que hi

ha en aquest programa? Mira, vols que t'ho digui? Em vaig a dormir. Ah, molt bé.

Així m'agrada. L'honesta edat és important. Gràcies, Tània. Mentrestant, crítiques a Pascal per estendre la mà a Aliança Catalana. En matèries com, per exemple, la immigració, l'última en alçar la veu ha estat ni més ni menys que l'exsecretari general del Partit d'Extrema Dreta Espanyola, Javier Ortega Smith. Ha perdido el norte.

Yo les recuerdo que cuando redactamos, y yo fui uno de los redactores de los estatutos del partido, pusimos algo que probablemente ningún partido de España tiene, y es que dentro de sus fines ponía que nunca pactaría con partidos separatistas.

I encara sobre les eleccions, els comuns que renuncien a presentar-se al Senat, a Tarragona, Girona i Lleida, per concentrar el vot de l'Esquerra del Sol. De seguida explicarem també que les autoescoles, atenció, seran més cares. Ara ho expliquem.

El Matí de Catalunya Ràdio.

Ricard Tostrell. Menja ràpid, menja fàcil. El Trinxat de les Cerdanyes Tio Carlit.

Trinxat Carlit. Cuinat cada dia a Puigcerdà.

Para d'esperar que trobem un altre planeta. Instal·lem i financem i fins i tot paguem l'instal·lació fotovoltaica de la teva comunitat, unifamiliar o empresa. Suma't a l'autoconsum. Per fi hi ha un altre llum. Factor Energia. Empresa col·laboradora amb l'esdeveniment Barcelona Equestrian Challenge.

Quan el que més estimes està en perill, resistir no és una opció, és una necessitat. He conegut 5 dones que lluiten per fer d'aquest món un lloc millor, encara que els capgiri la vida. 5 històries, 5 veus, una lluita que traspassa fronteres.

Dones en lluita, nova temporada, ja disponible a la plataforma 3CAT. El Matí de Catalunya Ràdio. Les autoescoles apugen entre dos i quatre euros les classes pràctiques del carret de conduir a cotxe. Jordi Canel. Bon dia. L'encariment dels combustibles per la guerra de l'Orient Mitjà ha fet que hi hagi centres que han hagut de revisar les tarifes perquè els surtin els números. Treballen, diuen, amb uns marges molt ajustats i la pujada dels carburants els ha disparat els costos. Raúl Viladric, president de la Federació d'Autoescoles de Catalunya. Hi ha hagut empreses que han mantingut una línia de política de preus estable, per tant vol dir que han assumit aquests costos amb els marges que tenien, altres han fet aquest augment, i segurament sí. A principis d'any, entre la inflació que es preveu alta aquest any, més els costos de combustibles, segurament que la gran majoria del sector hi haurà una actualització d'aquests preus. Jordi Canal, pel Matí de Catalunya Ràdio. I ho acabem de saber, el Banc Santander ha guanyat 12.400 milions d'euros de gener a setembre. És un augment de beneficis del 20%. La clau d'aquest increment

de guanys és que el banc va vendre al gener la seva filial de Polònia. També hi ha contribuït el rendiment de TSB, que és la filial britànica del Sabadell que el Santander va comprar al maig. Sense aquestes operacions, el benefici ordinari del banc és d'11.176 milions, un 16% més.

I avui es reuneix també la Reserva Federal dels Estats Units.

I previsiblement mantindrà els tipus d'interès, tot i el repunt de la inflació, al mes de setembre. Actualment els tipus del país es mouen entre el 3,75% i el 4%.

I això després que aquest dimarts l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, fes aquest anunci al Matí de Catalunya Ràdio. Serà l'estació Esqual Maragall. Aquesta és la proposta que li he fet al govern d'Espanya. El Ministeri de Transport confirma al Matí de Catalunya Ràdio que ha acceptat la proposta i que ha iniciat ja el tràmit per fer-la realitat. Tot plegat mentre el govern estudia limitar la velocitat dels autobusos interurbans que circulen per carreteres perilloses.

Arran de l'accident de fugaz de Monclús al Vallès Oriental, el govern va plantejar prohibir que es pugui anar dret en aquests vehicles, però com que una norma internacional ho permet, ha admès que no ho pot implantar. Com a alternativa, proposa limitar encara més la velocitat d'aquests vehicles. En el cas de l'estació de

Pasqual Margalla, ens referim a l'estació de la Sagrera. I alerta amb això, perquè més de la meitat dels pilots europeus han volat, tot i mostrar símptomes de fatiga. Segons un informe de l'Associació

Europea de Pilots que llegim a La Vanguardia, el 76% dels pilots havien tingut un microson a cabina durant les quatre setmanes prèvies a l'enquesta. Les companyies low cost són les que surten més assenyalades en aquest estudi. I a la crònica cultural,

avui atenció perquè hi ha un nom propi. Enrique Vilabates, que ha guanyat el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles.

El jurat l'ha escollit per la seva influència narrativa contemporània i ha volgut destacar

la seva gran originalitat formal. Etern candidat al Premi Nobel, Vilamates ha avançat en què està treballant.

Estic escrivint sobre una experiència de l'any passat important per la meva vida, i a pesar que vull reflexar la intensitat i el terror viscut, m'és impossible traslladar-la a l'escriptura, perquè canvia, no la puc comunicar d'aquesta manera. És la reflexió sobre la impossibilitat de comunicar-se literàriament, que és el que sempre he fet i sempre he estat pendent d'això.

I un altre nom propi del dia és el nom de l'escriptor Sebastià Alzamora.

Que ha rebut el Premi Lletra d'Or pel Poemari Sal Augusta, seguit de Llengua Materna, un llibre que l'autodefineix com a antifeixista i un homenatge a les víctimes de la

Guerra Civil i a la seva mare. Aquest és el cinquè premi que guanya el Poemari.

En cada un d'aquests premis que ha rebut el llibre hi ha un punt, evidentment, d'alegria, però també d'estrenyesa, de com si li estigués passant d'alguna manera o una altra. I en certa manera és així, perquè el llibre no sotja. El llibre és, evidentment, una vida pròpia i té també tota la vida que li dona cadascun dels lectors.

I atenció a això, perquè el Museu Egipci de Barcelona està d'estrena.

Sí, perquè ha inaugurat la seva primera sala immersiva per l'exposició Iñi, l'explorador del faraó. L'explorador del faraó, sí, perdoneu, sobre la. Sí. Iñi. Iñi. Iñi. L'explorador del faraó sobre la vida d'un alfuncionari de l'antic Egipte de fa més de 4.000 anys. Jordi Clos és el fundador del museu.

Ha arribat el moment de fer un salt qualitatiu en la modernitat, que és la immersió. Tenint en compte que nosaltres tenim una base importantíssima de nens, més de 35.000 que venen cada any i de visitants, clar, hem de fer que la seva visió sobre la peça no la vegin solament en una vitrina, sinó fer-los viure una realitat. L'exposició es podrà visitar com a mínim durant un any. I també parlem avui de música de la banda, concretament d'un papa, d'Adrià Puntí.

Per que aquesta setmana, divendres, he reedit per primera vegada en vinil l'àlbum Bordell de la banda de Gironina, coincidint amb els 30 anys de la dissolució del grup. Després d'uns 7 anys junts, la banda mítica liderada per Puntí va anunciar que ho deixaven.

I acabem amb dos concerts per avui mateix. El primer és Els Pets.

Perquè avui actuen al Palau de la Música a les 9 del vespre un concert que s'amarca dins el cicle de tardor del Festival Cruilla i ja no queden entrades.

I per al que queden encara algunes entrades és per aquesta nit a Jungle.

En aquest cas, ho fan al Palau Sant Jordi, on presentaran el seu cinquè àlbum, Sunshine.

Sunshine.

I pel que fa a les carreteres, al trànsit, Clàudia Serra, com estan ara mateix?

Doncs seguim amb moltes complicacions a la ronda de dalt, degut a aquest accident que talla un carril a Cornellà, sentint-nos del Llobregat i a l'antitud, amb aturades a pràcticament tota la ronda des de Canyelles. En paral·lel, segueixen les retencions d'hora punta, d'accés a la capital i de sortida. Destaquem molta densitat també a la C58, des de Montcada fins a Ripollet, en sentit Sabadell. I pel que fa a la mobilitat, Maria Fernández Noguera?

Doncs ja s'ha restablert la circulació a la línia 1 del metro de Barcelona, que ha estat tallada durant més de mitja hora entre Universitat i Glòries per una assistència sanitària. Això sí, la freqüència de trens està encara afectada, com també ho està a la línia 2 per la incidència tècnica que hi ha entre les estacions d'Artigas, Sant Roc i Sant Adrià.

Avui és 28 d'octubre del 2026, un dia que ens deixa aquestes tres preguntes. Com s'explica que el mateix Donald Trump, que va sostreure del país Nicolás Maduro per ser jutjat als Estats Units, aculli ara Flavio Bolsonaro per evitar que reti comptes amb la justícia del Brasil? És un acte de justícia democràtica que l'empat a les eleccions israelianes el desfacin els vots dels diputats àrabs? Tercera. Per què alguns assenyalen la immigració per la pujada de preus, per l'augment dels lloguers i per totes les crisis, mentre passa desapercebut que els bancs, com el Santander, guanyen 12.400 milions en sis mesos? El Matí de Catalunya Ràdio. Escoltes Ricard Tostrell.

El 45% de les persones no li agrada ser el centre d'atenció. Però que ens atenguin quan vulguem i on vulguem, ens agrada al 100%. Per això a CaixaBank tenim més de 25.000 gestos per ajudar-te a les nostres oficines. El telèfon d'atenció 24 hores o mitjançant l'app. Perquè si a tu t'importa, a nosaltres també. CaixaBank. Tu i jo. Nosaltres.

Ja seguida obrim l'àgora del matí avui amb Montserrat Nebrera, David Madí, Nacho Corredor i Apomares. Però abans en esports, el Sestao River elimina l'Espanyol de la Copa i el club blanquiblau destitueix Manolo González com a entrenador. Derrota 4-3 dels blanquiblaus a l'últim minut de la pròrroga en un terreny de joc complicat en mal estat. Manolo González. Por eso te estoy diciendo que estoy responsabilizado y que me siento fatal por ellos y por mi gente que es la que lo está sufriendo también. Me sabe muy mal, eso te digo. No soy la persona que se tome las cosas ligeras ni se las pase por el forro, al contrario. La persona se responsabiliza mucho con lo que hace y vuelvo a repetir, lo he dicho hace un momento, que es de los peores días de vida, con lo cual con eso creo que te digo todo. L'Espanyol porta un punt dels últims 15 a la Lliga, es en zona de descens i només ha guanyat 4 partits en tot l'any 2026. I classificacions del Girona, l'Europa i el Sant Andreu. Quartes 0, Girona 2, Calamotxa 0, Europa 3, Manresa 2, Sant Andreu 2, amb els andreuencs classificats als penals. Avui, amb transmissió a l'antena digital de Catalunya Ràdio, Utebo Saladella, a les 7, Reus Baracaldo, a quarts de 9. Mentrestant, el govern xinès diu que no n'hi ha prou amb les disculpes d'Mbappé per menys tenir la figura de Mao Zedong. Declaracions d'Mbappé en què qualificava Mao Zedong de dictador per un dels memes que es fan dels jugadors i que han provocat que la televisió estatal de la Xina canceli les emissions dels partits de la Lliga Espanyola. Diverses marques comercials xineses trenquen acords amb Mbappé radicalment. El portaveu del govern xinès creu que és una ofensa.

Hem vist la notícia. Els actes i les declaracions que afereixen els sentiments del poble xinès trobaran naturalment la resistència de tota la societat xinesa.

El president de la Lliga, Javier Teba, ràpidament demana disculpes, es reuneix amb l'ambaixador de la Xina a Espanya per buscar solucions. En va per disculpar també, però. Des de la Xina, l'última hora, és que consideren que totes aquestes disculpes són insuficients. Victòria del Barça a l'Europa de bàsquet, 84-88, a la pista del Bayern de Múnich, del Manresa a l'Eurocup a Bulgària, 65-76. Avui, Joan Girona, a la 6, a la FIBA Europe Cup, a la pista del Sol Gnocchi. A la Champions a la Tarpolo, Jadra en Barceloneta, quarts de nou. El Sabadell va guanyar ahir al Hannover, 12-9. I també Minerva-Barça, a les 4, en la prèvia de la Champions de Futbol Sala.

El Matí de Catalunya Ràdio.

Ricard Tostrell. Quan el cos et demana caldo,

Ricard Tostrell. Quan el cos et demana caldo, no te'n demana un de qualsevol, sinó aquell caldo tan bo,

amb aquell sabor natural de veritat. Aneto, el caldo que et mereixes.

Hola a tots, sóc Carles Sanz de Tricicle. Voleu riure i riure sense parar? Doncs veniu a veure el meu nou espectacle, Me'n vaig. Al Teatre Poliorama a partir del 4 de novembre. Última oportunitat de veure'm a un escenari. T'ho perdràs.

La fruita i verdura d'Aldi és fresquíssima i té un preu inconfessable. Incomparable, Al. Som el súper que més abaixa els preus dels frescos. No calia corregir-me en públic.

Aquesta setmana, els navíos a 3,35 els 300 grams.

I les coixetes de pollastre a 2,45 els 750 grams. Aldi. Cap a què costa comprar bé?

Al Far West, una esclava alliberada assumia amb la terra promesa.

Jo et demano, senyor, que em protegeixis durant el viatge.

Però serà ella qui es defensarà amb el seu revòlver. Una noia. No sabeu què és capaç de fer? Jo sí! Assetjament. A TV3 i a la plataforma 3K, divendres a la nit, és la gran pel·lícula.

Passa un minut de tres quarts de nou del matí, comença l'Agora al Matí de Catalunya Ràdio amb la periodista Eva Pomares, amb la degana de la Facultat de Dret a la Universitat Internacional de Catalunya, Montserrat Nebrera, amb l'empresari David Madí i el politòleg Nacho Corredor. I de què hem parlat fins ara abans d'entrar a l'Agora? Fem una crida als metges que es manifesten aquest matí a la Diagonal de Barcelona. David Madí, que per quarts d'onze, per un tema personal, ha de passar per la Diagonal i vol saber quan i on estarà tallada. Si algú ens està escoltant, que truqui, i així informació de servei pel nostre agorista d'avui. Per evitar els talls, David. Sí, sí, ja veurem com ho fem. Si no, es pot agafar alguna cosa subterrània, no? O aèria. O aèria, clar, en el teu cas potser. Improvitzarem, a veure A veure com anem. De fet, no seràs l'únic que passejarà pel centre de Barcelona o que anirà pel centre de Barcelona perquè avui, per cert, hi ha excursió d'Albertolònia Feijó al centre de la capital catalana per donar suport als comerços saquejats dissabte passat. Tània Tapia, bon dia.

Sí, el PP que ha posat de ple tot el tema de la seguretat a la precampanya electoral diu que els incidents els provoca i els ampara el govern espanyol per escalfar els carrers i atiar la violència. Sentim que deien en aquestes hores Feijó i també la seva número dos, que hi ha tant l'Albert de Toledo.

Saben que están perdiendo y cuanto más pierden, más tensión general crean. Ya tiene Sánchez su cale borroca.

Los neoetarras son hijos de Bildu y Sánchez. La factura a Ferraz.

La Moncloa demana responsabilitat al PP. També n'acaba de parlar ara en un podcast Pedro Sánchez. Diu que darrere d'aquests aldarulls hi ha contes anònims que volen captar joves i diu que al final qui s'acaba lucrant són els tecnoligarques.

Son cuentas que se crean hace semanas donde lo que se empieza a circular es información sobre conciertos y súbitamente se cambian para concentraciones que convierten efectivamente en delincuencia y acaban engañando y atrapando a chavales de 14 años que de una manera activa o a lo mejor engañados acaban enredados en altercados que ahora han sido detenidos han puesto a disposición

de la justicia. No sé com veieu aquesta estratègia de la dreta, del Partit Popular i també de Vox amb tot això. Nacho. Home, aviam, jo crec que si la pròpia policia, a més a més, està investigant, doncs que hi ha una possibilitat que tot això estigui alimentat artificialment i, a més a més, que no només estigui alimentat artificialment des de dins, sinó també des de fora del nostre país, no? I res gaire diferent probablement al que. El que va passar amb Feutai, que entra dins del que ja es coneix com a Taxi Brits. I que ha passat en molts països de la Unió Europea, i que jo recordo fa uns dies, per anar amb un dirigent polític i preguntant per les impressions de la campanya electoral, i més enllà del safareig habitual, aquesta persona, amb el que m'expressaves la seva preocupació per la. Per les ingerències que hi pogués haver durant la campanya electoral per part de tercers països. I això jo crec que en el context del que estem veient a Barcelona és una hipòtesi, és la hipòtesi principal. Qui menys interessat està, per cert, en que hi hagi aldarulls a Catalunya i a Barcelona en aquests moments és el govern Sánchez. Entre altres coses, hem vist ràpidament també quina ha estat la reacció tant del president de la Generalitat com de l'alcalde de Barcelona amb aquests aldarullos. Jo crec que no hi ha hagut cap mena de condescendència ni de comprensió, perquè la naturalesa de les protestes de Barcelona no tenen res a veure amb la naturalesa de les protestes, per exemple, que hi ha hagut a Barcelona. A Madrid. I per tant aquest intent de barrejar el que passa a la Puerta del Sol amb el que ha passat a Barcelona crec que és simplificador de la realitat. Aquests dies estem mirant molt les batalles que hi ha al bloc de l'esquerra, però realment la dreta tampoc acaba d'estar tranquil. No sé si heu sentit les últimes declaracions de Javier Ortega Smith, que ara destacàvem. És el secretari general del Partit Ultra que critica Pascal per haver dit que Vox pot col·laborar amb Aliança Catalana. Ho ha dit així.

Ha perdido el norte. Yo les recuerdo que cuando redactamos, y yo fui uno de los redactores de los estatutos del partido, pusimos algo que probablemente ningún partido de España tiene, y es que dentro de sus fines ponía que nunca pactaría con partidos separatistas. O també avui al País,

per exemple, llegim i explica que les inquietuds que hi ha a Vox per la deriva del Partit Popular són importants. Abascal veuria ara mateix a Feijó més preocupat per recuperar-li terreny que per guanyar vots indecisos de centre. Diu que això és preocupant per perdre la majoria. Sí, Ricard, és la famosa teoria de la manta en política. Bàsicament, si el PP radicalitza el seu discurs per recuperar votants que estarien pensant en votar Vox, el PP abandona l'espai del centre. Sempre s'ha dit, és una tradició política, que les eleccions es guanyen pel centre, bàsicament en aquells votants que poden triar entre PSOE i PP. En aquestes eleccions, la majoria d'experts diuen que no passarà, però és veritat que hi ha molts votants del PSOE en les anteriors eleccions que aniran al PP, i que ara, mica en mica, algunes enquestes ja comencen a detectar que uns poquets comencen a abandonar el PP. Què pot passar? Doncs el que ve avisant Ivan Redondo, que Vox creixi molt perquè arrossega molts votants del Partit Popular, però que, en canvi, el PP es quedi curt. Aquest és el temor de Santiago Abascal. És a dir, creieu que, com diu Santiago Abascal, o diu també Ivan Redondo, això va de Osoe o Vox, David? Bé, els moviments que es veuen en les enquestes apunten en aquesta direcció. Els números que he vist és en els últims 15 dies hi ha hagut una retallada de distàncies entre el PSOE i el PP. Tot i que els blocs segueixen donant les dades que segueixen donant. Jo crec que hi ha una estratègia volguda pel Partit Socialista que és acabar guanyant en el PP encara que el bloc acabi sumant. I preparar una oposició forta. Jo crec que en aquests moments és això. Ara, en una campanya, deixeu-me dir, poden passar moltes coses. Hem vist el que ha passat a Brasil, les coses no són extrapolables, evidentment, però poden passar sorpreses. I aquí queden molts de dies per davant, no? Eva?

A veure, respecte a l'Ortega Armitz, crec que és que cobra factures polítiques, vull dir que això ja ve de lluny, no?, contra la direcció de Vox. I és que més enllà de les enquestes, l'apropament de la dreta, en aquest cas del PP, a Vox discursivament, ja ha tingut grans peatges polítics. És a dir, Castellalló, Aragó, Extremadura i Andalusia, sobretot Andalusia. Per tant, aquesta estratègia, al final, és una estratègia guanyadora de Vox. I si anem més enllà, veiem França, amb l'augment de l'EPN a costa de les dretes tradicionals, Itàlia, Alemanya. És a dir, aquí van caient tots en bloc. I van caient tots en bloc perquè compren els discursos de l'extrema dreta per acostar-se, bueno, hi ha Catalunya amb certs temes com seguretat i immigració, Junts també compra discursos d'aliança. Per tant, aquesta estratègia de la dreta centrista particularment no l'entenc, perquè ja acaba tenint un peatge. Per tant, estic. Molt d'acord que aquí va de Vox o PSOE, i després, evidentment, de les esquerres, del que puguin sumar la resta de les esquerres i posibilitin governar, que al final és la clau de tot, guanyi qui guanyi a les eleccions, perquè aquí tothom va a veure si aquest cop, diguéssim, el PSOE aconsegueix guanyar les eleccions, però al final és qui guanya i qui se sent a la mancloa, en el cas del 29-N. I per tant aquesta estratègia del PP jo crec que si no la modifiquen, i ara mateix no hi ha cap indici que la vulgui modificar, és una estratègia com a mínim a curt termini perdedora i a mitjà termini segur que és perdedora.

Deixem afegir una cosa. Quan ara agafen el tema de la seguretat, perquè és posar sobre la palestra el tema de la seguretat després dels assalts de Barcelona, segueixen un manual de campanya una mica ridícul, perquè això no és que l'extrema esquerra hagi organitzat els assalts, com volen fer creure alguns, ni és un problema dels oligarques tecnològics, com diuen els altres. Hi ha un problema de seguretat pública, on els que han fallat clamorosament són els Mossos, en preveure aquest tipus d'actes, i bàsicament es tracta de fets delinqüencials, on el xorixament ha sortit al carrer a saquejar i a robar, i és un problema de seguretat pública, que jo ja sé que el manual de campanya. Dona per buscar tot. Tot és possible de ser utilitzat com a arma llençívola, però que en aquest cas crec que el que espera la gent és sobretot que els expliquin que això no tornarà a passar de cap de les maneres perquè hi haurà una pressió policial sobre aquest entorn directe.

Sí, la justificació respecte de qui és el que està al darrere, si estan de fora, de dins, si són de dretes o d'esquerres, tots dos partits es van estomacant mútuament dient que és l'altre el que. Van de manual en piloto automàtic. Efectivament, no? Però tornant al tàndem. PSOE-VOX. Jo no crec que això sigui fonamentalment el que vol el propi Feijó, sinó el que vol Pedro Sánchez. El somni humit de Pedro Sánchez és poder tenir aquest tipus d'enfrontament dialèctic que deixa fora el segon partit i, per tant, amb dos partits. Però no creus que el Partit Popular li està posant fàcil, també, a això? Li està posant fàcil per reacció. Recordem que a França, qui s'inventa i qui enalteix i qui fa gran el partit que primer era de Jean-Marie Le Pen i després de la seva filla que mata el pare? Qui és el que fa tot això? És el partit socialista i tothom ho sap. Que aquestes maniobres són més velles que anar a peu i que el partit socialista recresa, exigeix. I a més ho van repetint els seus gurús, el propi Ivan Redondo. Ho repeteixen no perquè sigui veritat,

sinó perquè és performatiu. El Partit Socialista va optar per inflar l'extrema dreta en el seu moment i això va acabar amb el Partit Socialista. Efectivament. No és comparable potser el marc amb l'actual.

Efectivament, perquè probablement des del punt de vista sociològic França i Espanya són molt diferents. I aquí les arrels molt profundes del socialisme i una part de l'anarquisme, sobretot al sud d'Espanya, és molt gran. Això és veritat. Però l'estratègia de Pedro Sánchez és aquesta. I des de fa molt de temps, abans que el Partit Popular comencés a reaccionar d'aquesta manera que ara es posa en tàndem amb Ayuso i Cayetana, abans d'això ja deia que tot el que feia era fer de dreta. I això no era cert. I tothom sabia que eren coses diferents i que matitzava els discursos. Però des del propi Partit Socialista i de tota la bateria mediàtica que tenia anava dient, està raconat, tot el que diu és el mateix. Això ja ho he viscut jo fa 20 anys. Sí, però més enllà de les estratègies electorals polítiques, que en algunes coses podria estar d'acord amb tu, Montse, hi ha realitats incontestables. És a dir, realitats incontestables que estan polaritzant els electorats, perquè clar, quan aquí tens, l'altre dia sortia aquesta setmana, un estudi d'Hydra que diu que el 65% de la població ben just arriba a final de mes, quan tens gairebé un 38% de pobresa infantil, Quan tens un sistema de transport que no funciona, ja no parlem de l'habitatge, quan tens raons de fons que no han solucionat ni en aquest cas el PSOE, ni tampoc els governs del PP, ni tampoc els governs del PP, molt menys encara. No, molt menys no. Sí, molt menys en el cas de Catalunya, diguéssim, encara ha estat pitjor. Per tant, més enllà de les estratègies que cada partit fa per arraconar i per menjar-se al seu voltant tot l'aire que hi ha, hi ha una realitat social incontestable. I aquesta realitat és la que està alimentant l'extrema dreta. I és la que les esquerres haurien de poder. L'altre dia Gabriel Rufino. Perdoneu un moment, l'altre dia que l'havíeu trofé deia que com aquestes aldarulles al carrer estan afavorint l'extrema dreta, doncs que estan fets per l'extrema dreta. Toma argument, perquè aleshores resulta que la immigració l'ha portada a box aquí. Els arguments són tan simples, de tan poc nivell. Que tothom entén que en realitat aquesta és una batalla, entre altres coses, no solament i tan sols de política. Això no va d'ideologia, ja va solament de màrqueting.

A veure qui diu que la diu més grossa. No sé com interpreteu, Nacho, t'ho vull preguntar a tu directament i després també et dono la paraula també a David. Però aquesta renúncia dels populars a presentar candidats a Tarragona i Girona al Senat, el Partit Popular de Catalunya, és a dir, renuncia a presentar.