El matí, de 8 a 9 h (Els bàsics) - 30/09/2026

Senyores i senyors, bon dia.

L'habitatge és un dia més la principal preocupació al carrer i al centre de l'agenda política. Ahir mateix el president de la Generalitat, Salvador Illa, va moure fitxa durant el debat de política general aquí al Parlament de Catalunya, des d'on avui us saludem, amb un paquet de mesures enfocades a l'emergència habitacional. Des d'un fons d'emergència contra els desnonaments, de 25 milions d'euros, fins a noves vies de finançament i també prèstecs per als joves que després detallarem. Tot plegat són anuncis que evidentment s'han de concretar, però que per tirar endavant depenen única i exclusivament de la voluntat del govern. No com Madrid, perquè ahir el Consell de Ministres va aprovar l'esborrany del conegut com a decret Mari Carmen. Però el futur d'aquestes mesures dependrà també de la voluntat de Podem, del PNB i de Junts. Avui al matí de Catalunya Ràdio entrarem en detall d'aquestes mesures anunciades pels dos governs, però també val la pena que ens aturem i que anem més enllà, perquè ja fa dies que diem que l'habitatge es menja més de la meitat del sou. Que ofega l'emancipació i la salut mental dels joves. Però també cal recordar que la política no existeix per lamentar-se en veu alta, ni per fer d'observadors de la realitat. Es va inventar la política per arreglar-la, per agafar les frustracions d'un país i convertir-les també en solucions reals, publicades al diari oficial. I això és important, perquè potser el pitjor enemic del dret de l'habitatge

no és només l'especulació, sinó el fatalisme, la idea que no hi ha res a fer. Que el món és com és, com si el mercat immobiliari fos indomable. Com si fos una mena de tempesta que només podem aguantar de braços plegats. I això no és així. Només cal mirar altres ciutats, altres països amb problemes similars, com per exemple Viena. L'estandard d'or, per molts europeus, fa un segle que ho tenen clar. 6 de cada 10 vienesos viuen en pisos públics o regulats per l'Ajuntament. Són habitatges d'alta qualitat, pensats per tota la ciutadania, com per exemple també París, on l'administració està comprant edificis sencers al bell mig de la capital. Precisament perquè els veïns de tota la vida no siguin expulsats del centre d'una capital europea com París. Hi ha mil exemples, Helsinki, Singapur, per exemple, i és cert que cap d'aquests exemples seria perfecte del tot, però es tracta de recuperar la confiança. Una confiança en què el canvi és possible. Parlem de lleis, de voluntat política, això és el que realment se li demana a un Parlament, un Parlament com el Parlament del nostre país, el Parlament de Catalunya, on avui ens trobem. No pas prodigis, el que demanem és feina ben feta, que esforgin pactes efectius, acords que vagin a 20 anys vista, i podríem seguir discutint amb un llarg etcètera. Una actitud que això sí és inacceptable, és la d'enconjir-nos. Perquè en matèria d'habitatge i drets socials encara

hi ha moltíssima feina a fer. Millor regulació, major protecció, més habitatge i en una paraula, com dèiem, política. La que ens dona eines per confiar en un món més just i també esperançador. Són les 8 i 3 i avui és un dia important també al Parlament de Catalunya perquè s'hi viu un debat de política general. Saludem aquesta hora el president del Parlament, Josep Rull. President, bon dia i gràcies per acompanyar-nos. Hola, bon dia i benvinguts al Parlament. Com viu el president un dia com avui? Doncs és un dia de màxima intensitat perquè som el gran aparador. Per generar esperança en el conjunt de la ciutadania.

No m'agradaria que el debat de política general fos un debat banal, sinó que és el debat de l'estat de la nació, i per tant la nostra obligació és poder fer

un intercanvi de posicions, d'opinions, i sobretot allò més rellevant són les votacions del dijous. Quan hem acabat de debatre, aleshores s'han d'articular els consensos, i allò que s'aprova s'ha de complir. Perquè ens està passant en massa ocasions que allò que aprova el Parlament no es compleix. I la meva funció com a president del Parlament i la funció de la Mesa és garantir que allò que s'aprova en el Parlament es compleixi. Vostè com a president del Parlament té una responsabilitat molt gran. Vostè parlava d'esperança, però també potser podem parlar de confiança, no? Durant molts anys la sensació de molta gent és que ha anat perdent la confiança en aquest poder legislatiu i executiu a la vegada, no? Sí, aquest és el i per tant tenim uns reptes que són gegantins. N'hi ha un que per mi és una prioritat essencial que és garantir la qualitat legislativa, fer bones lleis.

I que les lleis que aproven el Parlament de Catalunya puguin ser avaluades amb posterioritat. Aquest és el gran repte que tinc per aquesta legislatura, que un cop hem aprovat una llei, al cap de dos o tres anys, puguem avaluar si aquella llei ha servit pel seu propòsit,

si han hagut efectes no desitjats que l'han neutralitzat. Tot va molt ràpid, tot canvia molt ràpid. I tenim un altre problema

a Catalunya. Que és la, deixem dir-ho amb uns termes, i ara m'explicaré, l'obsolescència normativa. Tenim lleis antigues que no ens serveixen per les noves realitats i, per tant, hauríem de buscar mecanismes per anar actualitzant de manera periòdica les lleis. I, per altra banda, l'Estat legisla molt i Catalunya ha quedat molt endarrerida a l'hora de legislar en allò sobre

el qual tenim competències exclusives. En tema d'habitatge, Catalunya té competències exclusives, però tot el focus el tenim en la legislació que evacua Madrid, i això crec que és simplement inaudit. De fet, vostè com a president de la cambra no participa directament en els debats, no negocia, no depèn de vostè el contingut dels textos que s'aproven. No sé si això també li permet tenir una mirada més global del nivell actual de la política, i si està preocupat també en segons quins discursos o segons quins usos es que es fa d'una cambra com la cambra catalana. La meva obligació és que hi hagi respecte. Hi ha un concepte que el reivindico sempre, que és el d'acord amb el d'acord, més actuar d'acord amb la responsabilitat que tens assignada. I els diputats del Parlament de Catalunya tenim una altíssima responsabilitat de representar el poble català. Hi ha d'haver respecte a l'educació i, per tant, discursos que sobretot

siguin extraordinàriament

respectuosos amb la dignitat humana. Jo crec que aquest és l'element bàsic, fonamental, i la meva prioritat és justament garantir això, i no és fàcil. Gens fàcil, perquè en aquests moments tenim discursos severament

deshumanitzadors. I per tant, si tu qüestiones els drets fonamentals i la dignitat humana, després tota la resta acaba sent irrelevant. El nucli és servir la gent.

I, insisteixo, la dignitat infinita de la persona humana. M'està dient si cap tothom en un Parlament, també a l'extrema dreta, però no quan deshumanitza. Efectivament, i aquest és la qüestió de fons. Nosaltres hem aconseguit una conquesta a Europa, sobretot després de la Guerra Mundial i de l'aclaració dels drets humans, que tothom és responsable per allò que fa concretament. Per tant, jo jutjaré a tu. Per allò que fas efectivament o que no fas. Jo no puc jutjar algú pel col·lectiu al qual pertany,

per si és immigrant, per si professa una altra religió,

per si té un color de la pell diferent, per si té una procedència o una altra. Jutges en funció de l'actuació concreta i l'actitud de cada persona. Si no és impossible construir un projecte de futur, i Catalunya s'ha fet justament amb això, compartint valors, compartint un espai de convivència i garantint una altra cosa tornant a l'habitatge, que és l'ascensa social, que vol dir que l'esforç. Tingui recorregut i que,

diguem-ne, hi hagi aquesta aspiració legítima a esdevenir classe mitjana com a concepte.

Aquest, president, és un discurs molt del catalanisme fins ara, històric, no?

És això. És aquest el discurs del catalanisme. És aquesta la idea bàsica.

Quan hi ha, diguem-ne, els tres vèrtexs del catalanisme són agenda modernitzadora, cohesió social, que vol dir ascensor social, capacitat de progressar, igualtat d'oportunitat, justícia social i equilibri territorial.

Aquests són els tres vèrtexs d'aquest moviment extraordinari que és el catalanisme.

A l'entorn d'una cultura i d'una llengua que es pot aprendre. Que és fonamental, és a dir, és impossible entendre Catalunya, la integració, la nació sense aquesta llengua comuna i compartida que s'hi pot abraçar a tothom. Mira, el 70% de catalans ha nascut fora de Catalunya o té el pare o la mare

nascuda fora de Catalunya. Aquesta mateixa dada era similar, ara ha canviat, ara és el 72-73, però l'any 17. L'any 17. I va passar el que va passar, i va haver un moviment extraordinari des d'aquesta perspectiva. Tu planteges de dir, no, no, escolta,

tu et jutjaré per la teva procedència, i per tant, tu sempre seràs de fora. Sempre seràs de fora, és impossible construir la nació. Recomano a la gent que es mirin a la pelicula del 47, és això. Abans i ara, és exactament això. Vostè ha de governar un Parlament, és una cambra de debat, diguéssim, en el qual hi ha anomalies, per exemple, hi ha una cadira que està buida. És la cadira que hauria d'ocupar, en aquest cas, l'expresident Carles Puigdemont. Ja ha dit que serà rebut al Parlament amb solemnitat quan toqui. Per això, vostè en quin calendari treballa? Creu que podria ser ja aquest proper mes d'octubre? Dues cadires, eh? Carlos Puigdemont i Lluís Puig. Com a Terraseny. Tot i que estic davant d'un sabadellany,

doncs les dues cadires no m'atreveixo a fixar un calendari.

Amb això vull ser molt, diguem-ne, cauta. Però creu vostè que hauria de tornar a seure a la seva cadira que li correspon, com a cap de l'oposició? Ell és diputat al Parlament de Catalunya i decidirà què vol fer. Ell decidirà legítimament què vol fer. Però, avui per avui, Carles Puigdemont té una doble dimensió. És diputat del Parlament de Catalunya i va ser president de la Generalitat,

foragitat de manera absolutament. Anava a dir, i legítima per part d'uns poders que van actuar de manera arbitrària, legítima. I el president Carles Puigdemont va preservar la presidència de la Generalitat i la dignitat de la presidència de la Generalitat. Sempre ho explico. Jo vaig anar a la presó, vam decidir bifurcar-nos, uns anàvem a la presó, els altres a l'exili. Tenia molt clar que la presidència de la Generalitat havia d'anar a l'exili tant sí com no, perquè era una institució que s'havia de respectar.

Quan vaig entrar a la presó, a mi em van escarnir, em van insultar, em van dir traïdor. Va ser un maltractament brutal. La presidència de la Generalitat havia de quedar alliberada d'aquesta infàmia. I el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va preservar la institució. No es va preservar amb ell com a Carles Puigdemont. Vol dir que l'estratègia de l'exili era més encertada per l'independentisme? No. Jo crec que la presó ha fet molt més fort l'exili. La resolució de Lluís Puig per part del Tribunal de Apel·lacions de Brussel·les. Diu, no alliurarem Lluís Puig a la justícia espanyola perquè Espanya no es garanteix la presumpció d'innocència, perquè Espanya no hi tindrà un judici just. Per què la justícia belga

i europea s'expressa amb aquesta rotunditat? Perquè hi ha hagut presó. I perquè la presó ha acreditat,

diguem-ne, que la justícia espanyola ha estat una justícia venjativa i una justícia arbitrària. És Josep Rull, president del Parlament. Gràcies per acompanyar-nos i que vagi bé el debat, que començarà a partir de les 9 del matí i seguirem a l'antena de la Ràdio Nacional de Catalunya. Moltíssimes gràcies. Molt bon dia. Mamma Mia! Mamma Mia! el musical arriba al Teatre Tívoli amb una nova producció per convertir Barcelona en la gran festa d'abans. Música i emoció s'uneixen en un espectacle únic on no podràs deixar de cantar i ballar. Compra ja les teves entrades a Mamma Mia! el musical Punes i uneix-te a la festa de l'any. El Matí de Catalunya Ràdio. Ara són les 8 i 12. Quines són les 5 coses que cal saber del dia d'avui? Francesc Soler, bon dia. Bon dia. La primera. En marxa el debat de política general. El president Salvador Illa va anunciar ahir el compromís de comprar els pisos de les persones vulnerables que estiguin a punt de ser desnonades, així com la possibilitat d'adquirir habitatges a mitges per a persones de més de 40 anys. Avui al Matí de Catalunya, a Radios Fades del Parlament, on serà el torn dels grups. La segona. El govern negocia el suport dels dos decrets sobre habitatge aprovats ahir pel govern espanyol, que en principi divendres hauria de validar el Congrés. Veurem què passa, perquè, segons veig ara, el BOE publica els detalls del primer dels decrets, el que aniria a aturar els desnonaments de persones vulnerables, però no el que es refereix a prorrogar dos anys els contractes de lloguer. La tercera. La crisi migratòria a Ceuta continua irresolta quan avui fa dos mesos justos de l'entrada massiva a la ciutat autònoma. Això mentre Brussel·les planteja ara donar poder a Frontex per vigilar les xarxes socials i aturar futures crisis migratòries i esdevat la possibilitat de suspendre el dret d'asil polític quan migrants siguin usats per llançar un atac híbrid contra Europa. Donald Trump ordena anomenar superintel·ligència a la intel·ligència artificial per millorar-ne la imatge i defensa la seva autorregulació juntament amb magnats de la intel·ligència artificial amb qui s'ha reunit a la Casa Blanca. Les altes temperatures d'aquest estiu han fet augmentar l'usor a Europa fins a nivells perjudicials per la salut. Segons el Servei de Vigilància Atmosfèrica Copernicus, la meitat de la població del continent, entre els quals la catalana, ha estat exposada a nivells excessius d'aquest contaminant. I pel que fa als esports, Robert Prat? La Minsk s'exhibeix amb dos gols i una assistència en l'Espanya 4, Croàcia 1. La Porta diu al Tot Costa de Catalunya Ràdio que esperen els resultats de la ressonància per valorar l'estat de Rafinha. Torna a Barcelona. El Brasil acaba de alliberar. El president del Barça manté el pols amb el Madrid pel cas Negreira i diu que les relacions amb l'Atlètic de Madrid s'han normalitzat. A tres quarts de set, Roma-Barça, Champions femenina, transmissió a la TDG de Catalunya Ràdio. Avui tenim també força calma, però hi ha previsió de noves tempestes, Eloi. Bon dia, sí, que arribaran a partir de demà. Avui sí que s'han obert clarianes, estan arribant més núvols

propers a l'oest de Catalunya que aniran tapant el cel a mesura que vagi passant el dia. Hi ha, doncs, força variable amb aquests petits ruixats que ja acaben a les Terres de l'Ebre i a la tarda en podem tenir més a l'interior de Tarragona, en punts del Pirineu i del Prepirineu,

a l'espera de les tempestes més fortes demà, que sobretot afectaran a l'extrem sud de Catalunya. I augmenta també la cua a l'A2 ara mateix per un accident de fa estona a Brera.

Sí, ara ja hi ha 5 km de cua d'Esparreguera a Abrera en direcció a Barcelona. Problemes també per entrar a Barcelona per la B23, la C58, la Pota Nord i l'AP7, de Mollet a Santa Perpètua en sentit sud. A més, cua a les dues rondes de Barcelona, sobretot a la de dalt en sentit llobregat.

En Manu, el Minimans, manis pels amics,

no ha contractat la llum a Factor Energia i no s'estalvia un 12,5%. Manu! Contracteu tots la llum.

A factorenergia.cat i no farem més anuncis. Per fi hi ha una altra llum. Factor Energia.

Empresa col·laboradora amb la Barcelona Equestrian Challenge. Creus que tens problemes amb el consum de drogues? Potser et podem ajudar. Narcotics Anonymous és una associació sense afany de lucre, formada per addictes en recuperació que t'ajudaran,

amb l'únic propòsit que paris de consumir i trobis una nova forma de vida. Busca un grup a prop teu a narcoticosanonymous.es.

Gratuit, anònim i lliure. Dóna't una oportunitat.

La vitamina C ajuda a disminuir el cansament i la fatiga.

La proteïna contribueix al desenvolupament de la massa muscular. Nou Don Simón Pro.

Passa un minut i mig d'un quart de nou del matí, us saludem des dels passadissos de la sala de comissions davant de la sala Tàpies del Parlament de Catalunya. Marta Corbalán, bon dia. Hola, bon dia. Tot a punt perquè comenci aquest debat de política general?

Sí, aquesta segona jornada del debat arrencarà a les 9 amb un dels plats forts del dia, que és l'acarament entre Junts i el president Illa, que ha arribat, per cert, ben d'hora al Parlament a dos quarts de vuit del matí. El principal partit de l'oposició aprofitarà el seu torn per presentar el seu projecte propi de país i per reforçar el seu paper d'alternativa al govern del PSC. Després aniran intervenint entre el matí i la tarda la resta de grups per ordre de major o menor representació. Aquest debat de política general també és un bon moment per posar el termòmetre i mesurar la solidesa del govern. Veurem si als seus principals aliats, Esquerra i els Comuns, li segueixen estenent la mà o apujant el toc contra el president Illa de cara a la segona part de la legislatura i amb l'horitzó electoral del 2027. Les polítiques d'habitatge i l'educació tornaran a centrar el debat d'avui. Els grups posaran sobre la taula les seves receptes per solucionar aquestes dues crisis.

Com deia la Marta, l'habitatge és un tema importantíssim que estem abordant des de primera hora del matí, de fet, des de fa setmanes aquí al matí de Catalunya Ràdio, també amb els informatius de Catalunya Ràdio, i avui al Parlament serà un tema central. Ho seguirem amb Marta Corbalán. Fins ara, Marta. Fins ara, bon dia. Un debat que ha girat i girarà al voltant també de l'habitatge després d'aquest triple anunci del president Salvador Illa. El més nou és que el govern comprarà pisos a mitges, amb persones amb ingressos estables, però que no puguin fer front a l'entrada d'aquest pis.

I dedicarà d'entrada 100 milions d'euros. L'executiu també ampliarà els préstecs per afavorir l'emancipació dels joves. Fins ara se n'han beneficiat 200.000, 2.600 persones. I crearà un fons amb 25 milions d'euros perquè el govern pugui comprar pisos de persones vulnerables que visquin sota amenaça de desnonament.

Ho ampliem amb Albert Prat.

Salvador Illa vol evitar que Catalunya repeteixi un cas com el de Madrid i per això ha anunciat que la Generalitat intervindrà en situacions límit.

Quan s'han esgotat ja tots els tràmits, totes les possibilitats, ja no queda cap altre remei.

Podem comprar un pis on hi viu una persona amenaçada desnonament per la seva vulnerabilitat per tal que no vagi a deixar. El govern també ha tirat d'imaginació jurídica per ajudar aquelles persones de més de 40 anys que tenen ingressos estables però que no arriben a fer tota l'entrada d'un pis. Doncs bé, la Generalitat està disposada a pagar-ne la meitat i el particular en serà el propietari com a mínim durant 40 anys. Després, ell o els seus fills hauran de decidir si volen comprar l'altra meitat o se'l queda a l'administració. Albert Prat,

pel Matí de Catalunya Ràdio. Avui sentirem els grups de l'oposició, però d'entrada es mostren escèptics amb el fet que aquestes mesures serveixin per revertir la crisi de l'habitatge. Sentim Salvador Vergés, de Junts, i Ester Capella, d'Esquerra Republicana.

Tenim la trista notícia que aquest govern pensa seguir fent el mateix. El president Illa seguirà amb la mala gestió i el president Illa seguirà amb la submissió al govern de Madrid.

Ens hem trobat amb un discurs avorrit en la forma, però el que ens preocupa més és aquesta manca d'ambició de país en el fons.

I a tot això hem de dir que, per cert, a aquesta hora us podem avançar algunes de les propostes també que presentarà

Junts en aquest debat. Davant dels incidents relacionats amb tinences o ús il·lícit d'armes blanques a les últimes setmanes, Junts demanarà al govern un nou marc legislatiu perquè la Generalitat pugui tenir competències en el control d'aquestes armes o perquè els Mossos d'Esquadra assumeixin les funcions de la Guàrdia Civil. També es demanarà al president Salvador Villa, de nou, la destitució de la consellera d'Interior, Núria Perón.

L'habitatge centrarà el debat de política general al Parlament de Catalunya i centra també l'actualitat política a Madrid. I ho explicava el Francesc Soler, és notícia d'ara mateix. El BOE acaba de publicar un dels dos decrets d'habitatge aprovats ahir al Consell de Ministres. Un divendres, recordem que s'ha de votar al Congrés dels Diputats. Anem cap a Madrid, Tania Tapia, bon dia. Què tal, bon dia. El govern espanyol va dividir les propostes en aquests dos decrets per intentar obtenir tots els suports, però avui el BOE publica només les mesures del primer decret.

Sí, hi ha una contradicció entre tots dos, perquè el primer, on hi ha el gruix de les mesures, es preveu una pròrroga de dos anys dels contractes que acaben abans del 2029. I el segon decret, el que no es publica, hi havia un punt únic que fixava per llei una pròrroga indefinida. I per evitar problemes jurídics, aquest segon decret es publicarà demà. Tot i que el PSOE i Suma han anat cadascú a la seva, han lluït mesures i han xocat en la negociació, ara demanen a tothom que remi Pedro Sánchez i Pablo Agustín Duey.

Hemos escuchado, hemos actuado y ahora pido a los grupos parlamentarios que han mostrado su voluntad de llegar a un acuerdo que también seamos empáticos con la ciudadanía.

Todos nuestros esfuerzos van a ir a que salgan convalidados los dos.

Les mesures del primer decret, que inclou entre d'altres la prohibició de desnonar persones vulnerables fins al 2030 i que els fons voltor no puguin comprar de manera especulativa, estan ja en vigor des d'avui, però que es mantinguin o quedin en no res dependrà del que passi divendres al Congrés, on els partits les han de votar.

La pregunta també que ens farem avui també a l'Agora és, Tània, què passarà si Pedro Sánchez no aconsegueix convalidar aquests decrets? Clar,

el govern espanyol sap que el primer, el que més ha negociat, el té encarrilat, el segon, que s'ha provat forçat per sumar, el té pràcticament perdut. Per això el govern treballa amb la idea de defensar que ha escoltat el post del carrer després del cas de Mari Carmen i de reaccionar i posar d'acord grups de signe contrari. I el que farà és assenyalar la dreta per no remar en cap cas en aquest tema ja que PP i Vox han anunciat un no rotund. Si perd els dos en aquest escenari seria un cop fort per a la Moncloa i aquí sí que queda tot molt incert.

Gràcies, Tània, i part de les opcions de Sánchez passen, doncs, per Junts per Catalunya.

Sí, una formació que ha estat molt crítica amb la política d'habitatge del govern de Somai Soi, que té dubtes sobre si ha d'avalar els decrets. Entre altres qüestions, hi troba a faltar la protecció del petit propietari. Míriam Nogueras es va queixar ahir dels vaivents del govern espanyol en una entrevista al matí de Catalunya Ràdio.

Fins ahir al matí semblava que hi havia una voluntat real de poder trobar aquest reial decret de consens, però a la tarda alguna cosa va passar. Entenc que les rodes de premsa que es van fer al migdia per part d'alguns dels seus socis, i a la tarda el reial decret que ens arriba torna a posar la càrrega de la vulnerabilitat en comptes de l'administració pública, es torna a posar la càrrega el petit propietari.

En canvi, des d'Esquerra volen esperar a conèixer la lletra petita, però no es desmarcan del govern. També els comuns veuen amb bons ulls els textos Gabriel Rufián i Gerardo Pizarrello.

¿Es suficiente? No, no es suficiente. ¿Es útil? Sí, es útil. Y ya está. Pero bueno, aquí lo que tenemos es que se escapa, un peso que va arrastrando los pies y una derecha salvaje.

I l'oposició frontal de la dreta. Ester Muñoz és la portaveu del PP.

Y ahora se marcan este bodevil de dos decretos en el que unos socios niegan el decreto y los otros están en contra del otro.

I mentre arriba també la votació definitiva al Congrés, que recordem serà divendres a partir de les 11 del matí, segueix la pressió al carrer.

I és que la campada de

Madrid, que continua, ahir s'hi va afegir també un centenar d'activistes que han fet nit a Plaça Catalunya de Barcelona. Hem estat allà fa una estona, a les 7 del matí hem saludat des de Plaça Catalunya de Barcelona i hem parlat amb el Marec, que ja ha fet nit, i destacava que el problema de l'habitatge és transversal de tota Espanya. I volem fer reivindicacions que siguin també a nivell de Catalunya perquè creiem que el problema de vivenda va més enllà del decret medicament. És que estem vivint situacions molt greus. Des de la gent que ja directament no té accés a una vivenda que viu al càrrec, tenim unes exigències que les estem treballant i avui segurament serà el dia en què sortiran a l'assemblea. D'aquí una estona preguntarem a la consellera i també a portaveu del govern, Sílvia Paneque, com actuarà el govern i també als Mossos en aquesta mobilització, ara que a Madrid Ayuso i Almeida ja han demanat que es desallotgi.

L'única pista que tenim fins ara ens la va donar el nou director general dels Mossos, Ferran López, dilluns aquí al Matí de Catalunya Ràdio. No volia anticipar escenaris, però sí que va admetre que vol evitar les imatges

de càrregues del 15M.

No em puc avançar a situacions que encara no s'han produït. Hi ha gent que ja està pensant en simetries amb altres acampades a Barcelona. Jo hi era a aquelles acampades, sé el que va passar, sé el que es va fer i es va fer malament. Intentarem, si passa això, no repetir errors, però insisteixo, a partir d'aquí haurem d'anar dia a dia.

A l'àgora del matí analitzarem les opcions de Pedro Sánchez i copsarem també l'opinió de sumar amb el seu portaveu el ministre de Cultura Ernest Hurtasun. Serà a partir de dos quarts de deu. Ara un primer comentari que afegim de la delegada de l'Ara Madrid, Núria Uriols. El govern espanyol ha aprovat un paquet de mesures d'habitatge que en part són una novetat, com la limitació de les compres als fons d'autor i en part són velles conegudes sense suport al Congrés, com la prohibició dels desnonaments a famílies vulnerables o la pròrroga extraordinària de dos anys als lloguers. Per tant, ha fet una nova Macedònia per intentar el que fins ara ha sigut impossible, posar Junts i Podem en una mateixa majoria. Només hi ha una novetat, la mobilització social. Per a la Moncloa, ara hi ha una finestra d'oportunitat i per això fa una votació express divendres, per aprofitar la pressió al carrer que, a més, anirà increixent en les properes hores. Junts i Podem, per motius diferents, serà en l'ull de l'huracà com mai.

Bonpreu Esclat Online, el supermercat de proximitat, us ofereix el temps.

I a aquesta hora fem un cop d'ull al temps abans d'ampliar els bàsics del matí. Ho fem amb Eloi Cordomí i també un cop d'ull a les carreteres amb Mireia Sala. Pel que fa al temps, comencem el dia amb petits ruixats que ja arriben per el sud de Catalunya i amb núvols que també van arribant per l'oest, a l'espera que aquestes precipitacions avui siguin molt més irregulars a

l'interior de Tarragona i potser en alguns llocs del Pirineu, preferentment a la tarda. De cara a demà, noves precipitacions, noves tempestes, que afectaran sobretot a partir de la tarda, migdia i tarda, a moltes comarques del centre, del nord de Catalunya.

Ara bé, les més fortes les tindrem de cara al vespre i la nit de dijous a divendres a l'extrem sud de Catalunya. Es podrien tornar a acumular més de 100 litres per metre quadrat.

Retencions a la 2 de Collbotó a Brera per un accident en direcció a Barcelona, aturades també a la B23 a Molins, a la C58 a Sant Quirze i a Moncada i a la P7 de Mollet a Santa Perpètua, a la Ronda de Dàlia a Cua del Nus de la Trinitat a Pedralbes en sentit Llobregat i a Cornellà en sentit Besòs.

Fer la compra online per primera vegada sempre genera dubtes. Arribarà bé? Serà fresc?

Amb Bonpreu Esclat Online la resposta és sí.

Et portem a casa els productes amb la màxima garantia de frescor i qualitat. I perquè t'estrenis, et regalem 50 euros. Utilitza el codi benvinguda en la teva primera compra.

La Generalitat us ofereix a les persones que vulguin a la Generalitat i que no puguin fer front a la integritat del cos comprar-lo conjuntament.

Tenim la trista notícia que aquest govern pensa seguir fent el mateix.

Ens hem trobat amb un discurs d'avorrit però el que ens preocupa més és aquesta manca d'ambició de país. Conservar les polítiques del separatismo, añadir más intervencionismo socialista.

És com voler aturar un tsunami a Galleres. Hemos actuado y ahora pido a los grupos parlamentarios que también seamos empáticos con la ciudadanía cuando vayan a votar. El ple d'urgència demà

ha passat per votar els decrets.

Finalment s'ha optat per dividir els decrets en dos. No acceptem la situació actual, creiem que s'ha de seguir lluitant,

mínim fins divendres.

El Matí de Catalunya Ràdio. Dos minuts serà dos quarts de nou.

El Matí de Catalunya Ràdio. Dos minuts serà dos quarts de nou. Recordem que a partir de les nou començarà aquest debat de política general al Parlament de Catalunya, des d'on us saludem i des d'on farem avui un àgora especial. Abans repassem els bàsics del dia amb la redacció del matí als serveis informatius de Catalunya Ràdio. Francesc Soler, Sílvia Solana, Zara Garcia, Marc Jurado i Marta Viana. Bon dia. Bon dia. És a dir, mierda, ja és un nou. Nou paquet de mesures del govern espanyol contra la crisi després de confirmar que, atenció, la inflació es dispara al 4,9%. Rafael de Ribot. Es fixa un increment

màxim de la tarifa regulada del gas del 35% el mes que ve i d'un 15% els següents. I a partir de l'octubre, el preu de la bombona de votar no podrà superar els 19 euros amb 55 cèntims. Tant per la gasolina com pel gasoil, la rebaixa serà de 20 cèntims a l'octubre, de 13 al novembre i de 6 al desembre. Dos dels sectors més afectats, els pagesos i els transportistes, n'esperaven més. Eduard Ayac és el president de la Confederació Empresarial de Transportistes per Carretera i Miquel Pinyol, responsable d'estructures d'Unió de Pagesos.

Veiem amb bons ulls que el govern mantingui aquesta ajuda, tot i que seria inferior al que nosaltres consideràvem. Ha fet 20 cèntims, per tant, és una ajuda pràcticament ridícula.

Rafael, d'arribar pel matí de Catalunya Ràdio.

El preu de l'energia està pels núvols i encara pot pujar més. La Comissió Europea avisa que les reserves de gas a Europa estan sota mínims. I preveu un hivern complicat, per això demanen als països que estalvint gas i també electricitat. Brussel·les descarta que hi arribi a haver problemes de subministrament, però sí que avisa que els preus es continuaran enfilant. Per això demana als governs que limitin la calefacció dels edificis públics, que paguin a la nit l'enllumenat dels carrers, que ja estiguin prou il·luminats, i sobretot que estalvina electricitat a les hores punta del dia. I un altre debat que té la comissió és com frenar els atacs híbrids. Els atacs híbrids són totes aquelles accions que busquen desestabilitzar un estat i que no entren dins el concepte de guerra tradicional. Per exemple, les incursions amb drons atribuïdes a Rússia que s'han incrementat els últims mesos, la manipulació de les eleccions a través de les xarxes o l'arribada orquestrada d'emigrants. Doncs bé, tot i que Europa no considera oficialment l'entrada massiva de migrants a Ceuta com a atac híbrid, sí que vol frenar accions similars amb una mesura contundent, que és suspendre el dret a asil polític en alguns casos. Brussel·les, Bruno Fortea. La crisi de Ceuta marca un punt d'inflexió que obliga Europa a actuar, segons el comissari de l'Interior, Magnus Brunner. Tot el que va passar a Ceuta durant aquelles 48 hores i el que ha vingut després ha estat una prova d'estrès per la Unió Europea. Crec que hem superat aquesta prova. Però no podem tornar a la normalitat com si no hagués passat res. Vol que els funcionaris europeus de Frontex participin d'una forma més directa en l'expulsió de migrants i pretén agilitzar al màxim la deportació de les persones que entrin a Europa gràcies, diu, a un atac híbrid. El més curiós, però, és que la Comissió Europea mai ha considerat que els fets de Ceuta fossin un atac híbrid i tampoc n'ha comentat el paper del Marroc. Des de Brussel·les, Bruno Forte a Miras pel matí de Catalunya Ràdio. I avui el Mundo publica que Rússia hauria plantejat matar Garry Kasparov i altres dissidents. Aquest estiu les autoritats nord-americanes haurien comunicat a l'ex-campió del Mundo d'escacs i opositor a Vladimir Putin que era objectiu d'un pla del Kremlin per matar-lo. Per primer cop, des que es va exiliar de Rússia i instal·lar Nova York, també se li va posar protecció espacial. 8 i 31, l'audiència de Barcelona ha amnistiat l'exsecretari general d'Esquerra Republicana, Marta Rovira.

Estava acusada de desobediència per l'organització del referèndum de l'1 d'octubre, però no va anar mai a

judici perquè es va exiliar a Suïssa. Pablo Llarena la va processar primer per rebel·lió i després per sedició. I va ser quan es va derogar aquest delicte que se la va acabar acusant de desobediència. La portaveu d'Esquerra, Esther Capella, ho celebra com la fi d'una etapa injusta. No restaure ni repare el dolor causat, però en tot cas repare la injustícia. L'Audiència Provincial no fa una altra cosa que aplicar una llei aprovada per les Corts Generals. D'aquí una estona li

preguntarem també i parlem d'això amb Oriol Junqueras. I atenció perquè demanen també la dimissió d'un regidor de Vox que va fer el gest de disparar un tret al clatell a una regidora dels Comuns, a Sabadell.

Sí, els fets van passar al ple de l'Ajuntament de Dilluns durant la intervenció dels grups. El regidor César Gil, que va assenyalar una regidora, va simular tenir una pistola a la mà i se la va endur al clatell. PSC i Comuns han demanat la dimissió i estudien mesures legals contra aquest regidor.

I sobre l'extrema dreta, una altra notícia que arriba a Alemanya. Prospera una moció municipal d'alternativa per a Alemanya per prohibir la instal·lació de les llambordes que recorden les víctimes del nazisme.

Les conegudes com a Stoppelsteine, les llambordes que recorden a tot Europa els llocs on han viscut víctimes del nazisme. La moció de l'extrema dreta al municipi de Heidenau, avalada també per la CDU, obligarà a traslladar aquest homenatge als cementiris.

I als Estats Units Donald Trump es reuneix amb els grans líders de les tecnològiques per defensar que l'autoregulació és suficient per controlar la intel·ligència artificial. Washington Oriol Serra. Aquesta vegada hi eren tots.

Amodei, Zuckerberg, Huang, Brockman, Musk, Sander i Bezos. I tots s'han fet la foto rient les gràcies a Donald Trump. Els líders de les grans empreses tecnològiques han advertit reiteradament que cal regulació perquè la situació s'està sortint de mara i algun ha arribat a reconèixer que representa un perill real per a la humanitat. Però a l'hora de la veritat no s'han distanciat d'un tram que veu la intel·ligència artificial com un negoci més i s'ha limitat a parlar d'autoregulació, que és una manera de dir que cadascú faci el que li sembli.

Tenim la convicció que hi hauria d'haver una gran autorregulació. Ja tenim regulació automàtica a través del Departament de Justícia, l'FBI i tot això, però l'autoregulació és molt important. Des de Washington, Oriol Serra, pel Matí de Catalunya Ràdio.

I tenim atenció a un nou informe de Copernicus que alerta sobre l'ozó. Les onades de calor han fet superar els valors establerts per protegir la salut.

Toni Fortesa. Un informe publicat per Copernicus, el programa d'observació de la terra de la Unió Europea, calcula que gairebé el 40% de la població mundial ha estat exposada aquest any a nivells elevats d'ozó a Europa, és la meitat de la població. Xavier Carol és professor d'investigació del CSIC.

Les onades de calor que tenim són períodes de sequera, on l'atmosfera no es neteja, i amb molta calor i molta radiació solar. I aquest és l'ambient on es genera més ozono. Quan el tenim a baix, l'ozon agreuja enfermedats cardiovasculars i respiratòries.

L'informe també alerta que els grans incendis de França, Espanya i Bèlgica han fet viatjar el fum a milers de quilòmetres i han afectat la qualitat de l'aire lluny dels focs. Toni Fortesa, pel Matí de Catalunya Ràdio.

Un senyal més del canvi climàtic que ens està deixant pluges torrencials aquesta tardor. I on va ploure més va ser al Penedès, a l'àrea de Barcelona i al Baix Empordà. Sí, el 112 va rebre més de 1.700 trucades i els bombers 858 avisos.

Els serveis d'emergència van atendre 14 persones cap de greu. L'Agència Catalana de

l'Aigua manté avisos actius perquè alguns rius encara poden baixar amb més aigua del que és habitual. I atenció perquè demà també entren en vigor les noves normes per conduir motos. Serà obligatori portar guants i casc homologat. El calçat haurà de ser tancat i al final sí que es permetran els intercomunicadors, malgrat que es permet a la resta de l'Estat el servei català de trànsit mantenir la negativa que va avançar aquesta emissora de no deixar els motoristes circular pel voral. El Servei Català de Trànsit considera que el voral és un espai indispensable, per exemple, pels vehicles d'emergència o per aturar-se en cas d'averia. Ramon Lamiel n'és el director. És un espai importantíssim de seguretat. En autovies circundants o del perímetre de Barcelona, Al voral també hi circulen els ciclistes, per tant, aquesta barreja de trànsit ciclistes amb motoristes no ens sembla adequada. Pel que fa a la prohibició de calçar sandàlies, xancletes o sabates obertes, la Miel considera que la restricció donarà més seguretat. Miquel Jarque, Palmatí, de Catalunya Ràdio. I el jutge assenyala que l'arquitecte Josep Juan Pere i la seva parella tenien una relació certament tensa.

La dona està investigada per la mort de l'arquitecte que va morir a Baqueira el dia de Sant Esteve de l'any passat. La interlocutòria del jutge, avançada pel diari El País, parla d'una relació de parella difícil. El jutge sospita que la dona de la dona, perquè durant 24 anys va estar amb Juan Pere inconscient, sense avisar els serveis

d'emergència i per les

ferides que tenia l'arquitecte al coll. I les reserves d'atenció de colònies i també activitats escolars han caigut un 80%?

És un dels efectes psicolaterals del conflicte encara

obert entre els professors i el Departament d'Educació que continua en punt mort. A hores d'ara hi ha uns 1.360 centres que s'han adherit a la iniciativa de no fer colònies ni sortides escolars. A la caiguda de reserva s'hi apalleixen els acomiadaments. La Sallec, l'Associació Catalana d'Empreses del Lleure, l'Educació i la Cultura, assegura que si el conflicte no es resol n'hi haurà uns 3.000. El gerent Pep Montes denuncia a Catalunya Ràdio que la situació és ja desesperant per moltes petites i mitjanes empreses i demana esforços al govern i als docents. Ens han convertit en espectadors impotents d'aquesta situació. Nosaltres no entenem que reclamar millores al sistema educatiu, que efectivament compartim que són necessàries, s'estigui afectant d'una manera tan greu. Per tant, una acció de pressió com aquesta tan radical el que fa és abocar a les empreses en risc de fallida. Maria Costa, pel Matí, de Catalunya Ràdio. I atenció ara a aquestes dades. Els casos de Covid s'han. La setmana passada se'n van diagnosticar una mica més de 2.500 casos, mentre que la setmana anterior va ser prop de 1.100. El subdirector general de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública, Jacobo Mendioroz, ha tret ferro aquest augment.

S'ha retrasat una mica la pujada de la Covid. Hem arribat a principis de setembre amb una incidència ja una mica més elevada. I pensem que és perquè amb la finalització del període de vacances, l'inici del curs escolar, veiem un increment baix del nombre de contagis.

I Foment del Treball reclama que es pugui acomiadar un treballador per baixes mèdiques reiterades. El president de Foment, Josep Sánchez Llibre, denuncia que les xifres d'absentisme laboral no paren de créixer i representen un problema molt greu per a les petites i mitjanes empreses.

L'absentisme és un problema global i que comença a ser inassoluble per a l'economia i també per a la nostra societat. I és per aquest motiu que des de Foment del Treball reclamem que la reducció de l'absentisme ocupi un lloc prioritari amb l'agenda política.

Espanya té la taxa d'absentisme més alta d'Europa. Cada dia falten a la feina 1,4 milions de persones i un 80% ho fan per una baixa mèdica. I en crònica cultural, 8 i 38, hem de parlar de gossos perquè arrencaran la seva nova gira a Girona.

Fins demà!

Una gira que ja vam avançar

que farien fa uns mesos al matí de Catalunya Ràdio i amb què volen celebrar els 20 anys d'aquesta cançó que sentim, Corren, començarà el 30 d'abril i passaran per 12 ciutats més. Terrés i Oriol Ferrer ja ens explicaven en

aquest programa què significa per a ells aquesta cançó.

És una d'aquelles cançons que segurament ens supera a nosaltres. De fet, molt sovint jo soc el del corre, no el del osso. No hi vam donar la importància que ens imaginàvem que tindria aquesta cançó.

Les entrades es posaran a la venda demà a les 7 de la tarda.

I fins a l'11 d'octubre ja podeu veure el monòleg de Mario Gas a la sala Becket de Barcelona, després de 20 anys d'haver-lo estrenat a Madrid. Marta Vives. Henry Rurda, l'autor i protagonista del pessimismo alegre Mi suicidio, va ser un pedagog, professor de matemàtiques i un hedonista. I tot així un home que va suïcidar-se.

Él dijo, por ejemplo, a veces me olvido de que voy a suicidarme, entonces sonrío y tarareo las melodías que me gustan porque todavía hay en mí grandes provisiones de alegría. O dice, yo seguiría viviendo, pero soy un jugador que no quiere aceptar las reglas del juego.

Marioga s'estrena a la Bequet posant-li cos, veu, experiència i profunditat. En un text escrit a principis del segle XX, però que ens parla en present, gasompla de vida la Bequet en aquest monòleg d'un suïcida que ens serveix una classe magistral. Marta Vives, pel Matí de Catalunya Ràdio. I el podcast en català s'estabilitza després d'una dècada del creixement exponencial. S'ha passat dels 26 podcasts als 479 l'any 2024, un any rècord, segons dades, del primer anuari del podcast en català. El 2025 la tendència es va frenar i tot i aquest descens, ara es consoliden els projectes que publiquen menys, però dins d'un ecosistema molt més estable i amb una durada mitjana de

50 minuts per episodi. Els que més triomfen són els que parlen de societat i cultura,

seguits de la música i l'humor. I pel que fa a les carreteres, al trànsit, Mireia Sala? Doncs retencions a la 2 de Collbató a Brera per un accident en direcció a Barcelona, aturades també a la B23 a Molins, a la C58 a Sant Quirze i a la P7 de Mollet a Santa Perpètua. Cues també a les dues rondes de Barcelona, a la de dalt del Nus de la Trinitat a Pedralbes i a la del litoral de Bac de Roda al Nus de la Trinitat.

Aquesta és l'actualitat d'aquest 30 de setembre del 2026 que ens deixa tres preguntes. Primera. Els partits catalans aprofitaran el debat de política general avui al Parlament per pactar millores reals per al país o acabaran important, en aquest cas, el soroll i el pim-pam-pum de Madrid? Segona. Que el govern espanyol acabi partint l'habitatge en dos decrets diferents és per assegurar l'acord o és una maniobra per diluir la protecció dels lloguers i mantenir, això sí, l'efecte Mari Carmen? Amb la gasolina disparant els preus al 4,9%, de què serveix sentir a dir que l'economia va tan bé si a la gent cada dia li costa més omplir el dipòsit i mirar el futur amb una mínima tranquil·litat?

De seguida obrirem l'àgora avui a Montserrat Ebrera, David Madí, Mohamed El Amrani i Apomanes des del Parlament de Catalunya. Per abans, en esports, Rafinha torna a Barcelona per avaluar les seves molèsties a la cuixa i el primer diagnòstic, Robert, apunta a un fort endem a la cuixa. Això mateix, el club del Barça va notar aquestes molèsties quan va al Brasil, va ser substituït. La selecció del Brasil ha anunciat fa pocs minuts que queda alliberat de manera immediata. Per tant, torna a Barcelona per valorar aquest edema muscular, tot i que els serveis mèdics del Barça revisaran aquests problemes i li faran. Noves proves mèdiques. Joan Laporta va parlar-ne al tot coste de Catalunya Ràdio, que va complir 10 anys en antena.

Estem esperant la ressonància i en aquest sentit ja sabem que aquestes aturades per seleccions, i més si són tan llargues, es produeix això.

El club mantindrà la demanda contra el Madrid

per les acusacions del cas Negreira. El que no podem acceptar és segons quines afirmacions que són falses. Responem-hi i plantem cara. El Barça manté bones relacions amb l'Atlètic de Madrid, tot i el cas Julián Álvarez.

Amb l'Atlètic de Madrid aquí ens hem vist, amb el Miguel Ángel Gil ens hem fet una abraçada, perquè la bona relació que tenim des de fa molt temps pensàvem que no es podia trencar i que tenim a vegades desacords puntuals, però.

Marc Povill i Nico Williams van completar la golejada. Lamin també va parlar de les seves opcions de guanyar la pilota d'or.

Bueno, no depende de mí. Yo jugo, disfruto y depende de vosotros.

També a la Copa de les Nacions, República Checa 0, Anglaterra 2, amb gols de Gordon i Harry Kane.

El Barça juga també a Roma la segona jornada de la Champions femenina, moltes novetats a l'equip, tornen Van Asten, Catacoll, també totes les jugadores que estaven amb la selecció espanyola sub-20, Pere Romeu, tècnic del Barça.

Un rival contra Roma, que són un gran equip, ja serien 6 punts de Champions, que ja és una passada endavant, evidentment, important, i si després afrontem amb garanties i energia el clàssic del diumenge, si pot fer cap nou o menys tragent, segur que serà una bona manera de tancar aquest primer període.

Roma-Barça 3 quarts de 7. Transmissió a la TDG de Catalunya Ràdio des de les 6. Derrota del Barça a l'Eurolliga de bàsquet a la pista del Dubai, 94-87. A l'Eurolliga femenina, l'Uni Girona rep el cònot de Turquia un quart de nou. El Manresa viatja avui mateix a Salónica per jugar a quarts de 7 contra el Pau, que és la primera jornada de l'Eurocap de bàsquet. El Granollers debut a la Lliga Europea d'Embol a 3 quarts de 7. I avui també Barceloneta-Marsella, quarts de 8, final de la Supercopa Europea de Vatorpolo.

El Matí de Catalunya Ràdio. Ricard Tostrell. La Sofia va dissenyar el logo de la seva start-up.

I on altres veuen una A, ella hi ve un coet en l'airança. Per la Sofia, veure-hi més enllà del seu logo és molt personal. I la nostra manera de veure la seva start-up també ho és. Per això, a CaixaBank Day One l'ajudem a portar l'empresa al nivell següent. Perquè si una cosa és important per tu, també ho és per nosaltres. Informa-te'n a caixaban.cat per a Day One.

Descobreix un carrer, un jardí, un concert i un museu amb una sola passejada. Vine al Viu Montjuïc el 3 i 4 d'octubre i trobaràs natura i cultura a un pam de distància. Consulta en totes les activitats a barcelona.cat barra Viu Montjuïc. Fem la Barcelona de la teva vida. Ajuntament de Barcelona. A Cotet, tornem a connectar-te amb la vida. Ara, descobreix l'únic audiòfon del món amb tecnologia auditiva invisible. Intel·ligent, invisible i connectat. Vine a Cotet i prova'l. Cotet, una nova forma de sentir.

Viena, anys 60. Els supervivents de l'Holocaust volen justícia. Kurt Kogel, antic comandament del camp de concentració de Mauthausen. Ell va matar la mestra nena. Però els nazis encara tenen poder.

El jurat ha emès el seu veredicte.

Ara el fill d'un supervivent vol venjança. És un assassí. Em vols matar o què? La Sentència és la gran pel·lícula de divendres a la nit a TV3 i a la plataforma 3CAT.

100 concursants demostraran aquesta setmana si coneixen bé els nostres municipis. Viladrau. Guisona. Salou. I si ens poden arribar al cor amb una venera.

Només en quedaran 50. Torna a Sóc i Saré.

Nova temporada de Sóc i Saré. Aquesta nit a TV3 i a la plataforma 3CAT. La selva, la marca del bon pernil, t'ofereix l'Enigmarius.

L'Enigmarius, amb Màrius Serra.

Ahir, fertilitzaria a la Terra Santa era famaria. Amb molta fe per una Maria. Avui, dimecres, un enigmàrius de bona entesa. Inserció que millora si hi ha diners en efectiu. De sis lletres. Inserció que millora si hi ha diners en efectiu. Sis lletres.

Per participar, registreu-vos al web catradio.cat barra animarius

abans de les 10 ben tocades.

Passen dos minuts de tres quarts de nou del matí. Som en directe al Parlament de Catalunya i ara ens acompanya Montserrat Nebrera. Què tal, Montserrat? Bon dia. Bon dia. També David Madí. Bon dia, David. Molt bon dia. Mohammed Alamrani, bon dia. Molt bon dia. Pau Mares, bon dia. Bon dia. Quan t'he vist, David, pel Parlament, he tingut un xoc, perquè, clar, t'havia vist en altres èpoques pretèrites. En èpoques pretèrites havíem fet bastantes dolenteries per aquí. Dolenteries, sí, és la paraula. Ja sabeu que el mal no descansa. Perquè això de la negociació política a l'últim minut, David, era una cosa també habitual o és una cosa moderna d'ara?

No, no n'hi ha hagut.

Mira, aquí on estem, al voltant de l'escalinata central,

recordo perfectament el final de la negociació, el dia de la negociació del nou estatut, en aquell moment, que va ser una votació

tremenda durant el dia. Inclús en l'últim minut es va solucionar allò, les últimes dues hores es va solucionar i a punt d'anar pel precipici diverses vegades. I m'ho ha recordat ara aquell dia, per exemple, això. Sí, passa, passa, passa. Passa sovint.

Li vas manar el carrer, però, al final, eh? Sí, sí. Li vas manar el carrer. Que vol dir que no sempre.

Vull dir que no sempre el que surt d'aquesta casa.

Sí, és veritat, però ho dic perquè a Madrid estem veient aquesta sensació de fer política fins a l'últim minut, i per això a veure si era una cosa més puntual de les circumstàncies és habitual. Aquest Parlament ha tingut molts últims minuts, també, sí, sí. Avui ens acompanya també amb nosaltres la portadora del Govern i consellera d'Habitatge i Territori, Sílvia Pánica. Consellera, què tal? Bon dia. Hola, molt bon dia. És un dia important avui al Parlament perquè es debatrà, en aquest cas, en el debat de política general, una de les mesures estrella que ahir va anunciar el president de la Generalitat, unes quantes mesures que ara en parlarem, però en tot cas sí que és un tema urgent, que veiem com el carrer en fa un clam, que veiem com a Madrid també s'estan posant les piles i tenen clar que és un tema prioritari, i aquest Govern, de fet, ja fa mesos que ho té sobre la taula, n'hem parlat amb vostè a diverses ocasions, però en tot cas ara sembla ser que cal accelerar-ho. Cal accelerar-ho i cal més mesures. És una mica el missatge que ens donava el president. Sí, exacte. Recordarem que en el primer debat d'orientació política general ja les polítiques d'habitatge formaven part de l'estructura de les mesures que presentàvem. En aquella ocasió i en la següent vàrem incidir molt en la construcció d'aquest parc d'habitatge públic protegit de manera permanent, el Pla 50.000, del qual dos anys després

ja podem començar a donar xifres de consecució, també per donar compte a la ciutadania i als usos parlamentaris de la feina que s'ha fet. Posteriorment aprovàvem el Pla 214.000, que finalment és activar més sol per arribar a l'objectiu final que el Pla Territorial-Sectorial ens marca d'aquí 20 anys, que és aquest dèficit que tenim en aquests moments de 300.000 habitatges, aproximadament. I aquesta vegada hem volgut fer polítiques d'insistència en allò construït, és a dir, hem de construir el parc de lloguer assequible, però també tenim un parc construït, hem activat algunes polítiques, com vostès saben, d'intervenció del mercat, el topall de lloguer, diferents mesures, regular els usos temporals, i aquestes mesures venen a incidir també en allò construït, i per tant, en aquest cas en l'estructura de propietat. Hem vist que part del problema que teníem. És l'entrada de fons, de grans tenidors, que veuen l'habitatge com un bé especulatiu. I nosaltres des del primer moment vam dir que l'habitatge havia de servir de manera permanent perquè hi visquessin les famílies. Llavors, modificar també aquesta estructura de propietat i donar la possibilitat a la ciutadania que adquireixi aquest habitatge, que en aquests moments hi viu de lloguer, Pensem que és una mesura no només novedosa, com va dir el president, ningú ha activat una política d'aquestes característiques de la compra compartida, sinó que ve a insistir en aquesta idea que els pisos són per viure i la gent,

i si podem donar les possibilitats a persones que l'adquireixin i tinguin la tranquil·litat permanent d'aquell habitatge, doncs ens sembla una política novedosa i molt útil. Ha parlat d'aquesta política concreta, que segurament és la més curiosa també, perquè molta gent hi ha posat molt accent en com es detallarà tot plegat. Però deixi'm preguntar-li primer pels desnonaments. Han calculat quants desnonaments podran evitar amb el fons anunciat de 25 milions d'euros? Doncs aproximadament, amb aquest fons inicial, 300-400, aproximadament. En funció, aquí, cas a cas, s'ha de veure el preu de l'habitatge. És un fons inicial. Esperem que els ajuntaments, sobretot grans ajuntaments, puguin sumar. També quantitats econòmiques d'aquest fons i fins i tot entitats financeres asseguradores també que sentin aquesta responsabilitat social, puguin aportar recursos econòmics perquè quan totes les polítiques i mesures que tenim activades a Catalunya no donen fruit, no donen èxit, sigui mediació, sigui activació d'un lloguer social, ajuts a lloguer, quan s'arriba al punt que hi ha el llançament i no hi ha cap altra possibilitat, puguem adquirir aquest habitatge i regularitzar aquella família amb un lloguer social. Parlava de 300-400, estem parlant. Amb aquest fons inicial. Des del gener del 2025 n'hi ha hagut 7.700 a Catalunya. Sí, també deixem-los dir, estem parlant de famílies vulnerables. És evident que quan hi ha un llançament d'ocupacions amb fets delinqüencials, amb problemes de convivència, aquí és que els ajuntaments ja no fan informes favorables de vulnerabilitat.

Per tant, estem parlant de la part d'aquests desnonaments que tenen un informe positiu per part de l'Ajuntament de vulnerabilitat. I com dic que és un fons inicial, també pensem que els decrets que s'estan treballant per part del Govern d'Espanya poden ajudar a reduir aquestes xifres de llançaments i que, per tant, aquests. Aquests allargaments de lloguers, aquesta pròrroga de lloguers, en casos de vulnerabilitat de llançaments, pugui ajudar a rebaixar també aquesta xifra. Però en qualsevol cas, insisteixo que és un fons inicial. Quan vostè parla també d'aquesta mesura de compartir propietat d'habitatge amb l'administració, quan es podrà posar en marxa això? Estem parlant de principis del 27? Esperem que sí. Com el fons d'emancipació, des que varen poder treballar la mesura fins que va activar-se, varen passar a l'entorn d'uns 3 o 4 mesos. Per tant, pensem que aquesta vegada, també amb aquest termini de temps, ho podrem tenir en marxa. Estem parlant d'un fons inicial que són uns 100 milions d'euros? Sí, igual que el fons d'emancipació també van ser 100 milions d'euros que van destinats a compartir aquest 20% d'entrada igual que el fons d'emancipació i també fem bonificació del tipus d'interès. En el cas del fons d'emancipació cada any hi destinem 100 milions d'euros i l'Agència d'Habitatge hi afegeix 40 milions d'euros per la bonificació del tipus d'interès. I a partir d'aquí és una compra compartida, per tant es paga l'hipoteca cada mes.

En fi, és una compra habitual, és una compra normal. L'únic que el soci que compra de manera compartida és la Generalitat. Per què? Primer per l'entrada, però també perquè a partir dels 40, 45, 50 anys és molt difícil que una entitat financiera et doni una hipoteca. Llavors ens trobem moltes famílies que viuen de lloguer, que voldrien comprar, que poden comprar, que poden pagar la hipoteca, però tenen aquestes dificultats. Llavors anem a incidir en aquestes dues dificultats, l'entrada i l'edat, per tal de poder ajudar a augmentar aquesta estructura de propietat que ha estat la clàssica Catalunya durant molts anys i no havia donat problemes. Els problemes han arribat derivats de la crisi immobiliària del 2008 i de la modificació d'aquesta estructura de propietat. És intentar també desplaçar el lloguer cap a la propietat, que això és interessant. Per posar un exemple, estem parlant de pisos de límit de 200.000 euros? Sí, aproximadament. Per tant, si hi ha un pis que veiem de 200.000 euros, que també costarà trobar, consellera, també l'hi dic, però en tot cas n'hi ha, i en podríem trobar algun, 200.000 euros. Jo posaria 100.000 euros, que ho seríem al banc, per exemple, una hipoteca per acabar de resoldre això si no tingués aquests diners, i la Generalitat posaria 100.000 euros. No, del 20% d'entrada posaríem cadascú la seva part. Del 20% d'entrada? Exacte.

I llavors, que és l'habitual que demanen les entitats financeres. I després s'aniria pagant la hipoteca. Per tant, no és de la quantitat d'aquell pis pagar la meitat cadascú. No, és compartir amb el 20% d'entrada, es va pagant la hipoteca igual que es pagaria un lloguer, i quan arriba el límit de temps, aquella família, aquella persona, pot decidir comprar la part de la Generalitat. O vendre-la perquè no té necessitat del que sigui. I durant aquest temps pot vendre. La seva part o el que consideri. Exacte, i pot deixar-la emerent. És una propietat habitual. Això estarem parlant d'uns 1.000-2.000 pisos, com a molt podrem finançar. Amb el Fons d'Emancipació n'hem fet 2.000. Podem anar incrementant? És a dir, també dir-los que amb el Fons d'Emancipació vam començar i també ens dèiem, potser no funcionarà. Ha funcionat i hem anat incrementant fins a la demanda que hi ha pogut haver. Pel que fa al que està passant a Espanya, com s'ho mira vostè? Perquè és veritat que nosaltres tenim una capacitat legislativa pròpia, i per això vostès també tenen aquesta iniciativa, però també afecta el marc general d'Espanya. No sé com està vivint aquesta negociació a última hora, si creu que també estem en un canvi polític en què es veu també que hi ha una voluntat d'altres forces per arribar a un acord. Jo el veig amb esperances

i aquest decret, com vostès saben, en diferents formes s'havia intentat ja aprovar a Madrid, no va ser possible. Crec que, en part, la pressió de la ciutadania i que ens trasllada aquest neguit pot ajudar a que ens movem tots, tots els grups parlamentaris, de la nostra situació de trinxera i siguem capaços de buscar un mínim comú denominador que ens ajudi a resoldre aquesta situació. Jo ho veig amb esperança i amb confiança i ens aniria molt bé també a Catalunya perquè algunes. De les polítiques que hem activat, saben que a vegades ens recorden que ratllen el marc competencial propi i, per tant, ens aniria molt bé també un marc general que ens ajudés a desenvolupar amb més tranquil·litat i seguretat jurídica les nostres propostes. Vaig deixar, perquè he d'entrar a l'hemicicle. Veig el president, per tant, deixo que vagi cap allà. Gràcies per acompanyar-nos. Ara ho comentarem també a l'àgora i sentirem també les rèpliques d'avui dels urs parlamentaris en aquest debat de política general en directe al Parlament. D'aquí a dos minuts començarà. Però abans, una petita anàlisi del que hem viscut, tant a Espanya com a Catalunya, i de l'emergència que estem vivint també al carrer, si creieu que això també pot condicionar les decisions polítiques.

Sí, bé, la consellera Paneque li ha tocat gestionar, o és consellera, de les principals transformacions o crisis que viu el país. La consellera Marrón, diguéssim. Sí, exacte. Llavors. Exacte, correcte. Tenim rodalies, tenim habitatge. Li ha tocat, exacte, tot. Només li falta Girona. Tot allò amb el que el país està enfadat ara mateix, doncs ella en té competència. Però sí que és veritat que demostra una crisi bastant important de la ciutadania i la percepció que té aquesta ciutadania cap a les administracions de la incapacitat del propi sistema per resoldre problemàtiques que són estructurals. S'està provocant en definitiva com una erosió de la confiança de les coses funcionals, del propi sistema. Llavors, clar, sobre la taula, a part de l'habitatge, hi ha tot el que té a veure amb el traspàs de rodalies, amb aquesta preparació del país per una resiliència climàtica, clar, evidentment té sobre la taula reptes molt importants. Però pel que fa a l'habitatge, Aquestes mesures són mesures que fan front, de forma, jo la definiria com a innovadora, perquè són propostes que segurament no hem escoltat anteriorment, però sí que presenten alguns dubtes, i dubtes que poden ser similars als debats que ara mateix s'estan presentant en aquests dos decrets que s'estan debatent, que és en relació als fons voltor, Què són els fons voltor quan parlem de fons voltor? Perquè al final el fons voltor és un concepte periodístic, és un concepte polític, però de la mateixa manera que tothom sap que és un gran tenidor, el gran què de saber o interpretar que és un fons voltor, doncs no hi ha un consens i de fet els propis decrets no hi acaben d'arribar en aquesta interpretació jurídica. Però bé, a nivell global jo crec que aquests grans reptes s'enfronten a un altre element que és el temps polític i el temps de vida, perquè tant l'habitatge com Rodalies impliquen molt de temps.