El matí, de 9 a 10 h (L'àgora) - 02/11/2026

A nosaltres, sinó canvieu vosaltres les coses, que és qui teniu ara el poder i el món per canviar les normes perquè nosaltres tinguem un futur millor. I després feia aquesta reflexió de dir doncs potser no ens cal més policies, ens cal més professors.

Seria un error reduir el fenomen que estem vivint aquests dies només a un problema policial, no? Cal veure, també, perquè hi ha joves que són capaços de respondre a aquestes crides al vandalisme, insisteixo, sense ser prou conscients, com ens deia l'advocada, de què s'hi estan jugant. Pel que deia abans, perquè probablement el que s'ha imposat és jo ja no hi tinc res a guanyar. I això també té molt a veure amb quina és la situació que s'està vivint a casa moltes vegades. I que potser de vegades aquest malestar, com deia també l'advocada, que deia que no detectava que hi hagués una ideologia darrere, però és que moltes vegades aquest malestar que ja ens costa verbalitzar als adults moltes vegades d'on prové, no li podem exigir a un nen, a un menor, que pugui posar paraules allò que fa que se senti malament. Perquè moltes vegades és que, per exemple, mirant la situació a les aules, cada vegada ens diuen els professors que es troben amb més alumnes que, per exemple, les seves famílies estan vivint compartint pis o que estan vivint en una habitació. Tu com li demanes a aquell jove que exceleixi en anglès i en matemàtiques quan la seva família té uns problemes evidents per pagar l'habitatge i per poder garantir tres cops al dia un plat a taula? Vull dir que al final, sé que sona molt dramàtic, però és que fem veure que tot això no existeix. I si ens n'anem a les dades, estem parlant que en 10 anys el preu de l'habitatge s'ha multiplicat, ha crescut un 114%, els salaris només un 30%, i hi ha un informe, diguem, Un 25. Doncs un 25. I hi ha un informe de l'IDESCAT sobre la situació social que diu que hi ha un 47,8% de les famílies catalanes que manifesten tenir problemes per arribar a finals de mes. Ja no estem parlant només del 25% de pobresa estructural, sinó que estem parlant que les classes mitjanes tenen autèntiques dificultats per arribar a finals de mes. I estem parlant de pràcticament. La meitat de la població de Catalunya. I això acaba tenint un impacte també en l'educació d'aquests joves. I moltes vegades també ens diran, no, és que és una família

O la no educació, perquè vull recordar, perdona que talli, que el 25% abandona prematurament els estudis. El 25% d'aquest perfil, és a dir, home, noi i pobre ja sé que la taxa és del 15%, molt per sobre del 9% a Europa, però entre els perfils que els Mossos buscaven a Plaça Catalunya, aquest perfil, noi, jove, segurament i majoritàriament pobre, el 25% abandona prematurament els estudis. Per tant, és que no es pot responsabilitzar ni tan sols a l'educació.

Per tot això deia que, al final, reduir el fenomen a un problema només policial és quedar-nos només a la superfície.

Això em queixo quan dic que Collboni surt com si fos el xèrif del condado, quan no el veiem amb aquesta vehemència, parlar d'aquests problemes, ni acusar les persones que realment causen aquestes desigualtats, i això sí, és que de veritat és tot abolir. Mireu-vos aquesta compareixença amb una mirada una mica crítica. Mai l'hem vist tan emprenyat aquest alcalde en moltes de les problemàtiques que es pateix aquesta ciutat. En tot cas, el més difícil políticament. Odiar els nens, odiar els joves, tio, per l'amor de Déu.

En tot cas, el més difícil políticament és anar a l'arrel d'aquest malestar, és anar a l'arrel d'aquesta qüestió. Al final, encara que podem reconèixer la complexitat d'un macrodispositiu policial com el de dissabte, perquè al final la responsabilitat dels governs és garantir l'ordre públic, però al mateix temps

garantir I la seguretat, o sigui, no es pot posar l'alcalde de petó.

I al mateix temps has de preservar els drets fonamentals, no? I és un difícil equilibri quan tu tens un risc d'aquestes característiques, que llavors podríem entrar a parlar de que és un risc, i és un fenomen nou, que tu no pots valorar la dimensió real d'aquell risc que s'està plantejant, perquè tu tens unes convocatòries. A través de les xarxes socials, que no saps exactament qui l'està promovent i que tampoc saps, ni pots valorar en funció del número de vegades que s'ha replicat aquest missatge, no pots valorar si te'n vindran 100 o si te'n vindran 10.000. I jo entenc la complexitat policial per gestionar això. Ara bé, no hem de renunciar a reivindicar que la seguretat i la preservació de l'ordre públic no pot anar de la mà d'estigmatitzar col·lectius i de la desproporció.

Home, clar, és que, a més a més, i deixaré parlar a l'Hitor, que el tenim aquí contra les cordes, però, a veure, o sigui, quina reivindicació hi ha darrere d'aquesta gent? Assaltar comerços? Tirar pedrades? No hi ha cap d'explicitat. A veure, perdoneu-me, però el desplegament de dissabte era el que calia, perquè no sabies el que passava darrere. I no.

Però la qüestió és que també ens hem de preguntar, a la vegada que hi ha això, per què tenim uns joves que són car de canó per ser instruments de desestabilització?

I perquè hi ha famílies que passen dels fills i que s'han trobat dient, no, és que jo no sabia on estava el meu fill. Però els joves també són. De 14 a 15 anys potser sí que tenies que estar

al lloro on estava el teu fill. Però els joves també són el d'EREC. És a dir, el d'EREC també va participar en la ràdio pública, es va expressar en sentit crític, i va fer una aportació i ho va fer sense necessitat de cremar res. És veritat que a la nostra societat i cada cop més tenim molt de malestar, tenim moltes desigualtats. De fet, hi ha una cosa que jo crec que empipa més que mai a tothom, que és el fet de dir. Des del Congreso de los Diputados o des del Parlament de Catalunya que s'està creant molta riquesa però que la gent no ho nota, aquesta riquesa. Jo crec que això també empipa bastant a tothom, encara que t'estiguis guanyant més o menys la vida, d'acord? Per tant, jo estic d'acord amb vosaltres que sí, que hi ha molt de malestar, etc. El que passa és que jo soc dels que penso, i segueixo amb la línia del que deia l'altre dia des de la Universitat Autònoma, que tot i que no hi hagués malestar ni desigualtats, és possible que ens poguéssim trobar en una situació similar. Hi ha coses que no s'expliquen només per això. Perquè el que ens ha dit ara, per exemple, l'advocada, que parlava d'aquest tema de consciència delictiva. Efectivament, dels que hi havia als carrers fent tot el que van fer, n'hi ha que tenen més consciència delictiva i n'hi haurà que no en tenen, de consciència delictiva.

El que sí que és veritat, i deixeu-me que us ho digui, i lligo amb dues cosetes que ara deia la Sara. Jo, per exemple, he donat classes a batxillerat i a l'ESO. No fa gaires anys, eh? És a dir, fa quatre dies. A mi, al mes de gener, em va venir un nano, perquè hi ha matrícula oberta, i em van dir, escolta'm, has de saber que aquest nano està dormint en un cotxe. Clar, jo el primer que em vaig preguntar és, i tots els impostos que paguem, on nassos estan? Perquè paguem més que mai, i paguem precisament perquè això no passi. Llavors, jo com a professor, i tot el clostre de professors, evidentment no podíem aspirar a l'excel·lència, però a la vegada també et diré, Sara, que l'excel·lència no ho podem aspirar ni tan sols amb els alumnes que ho tenen tot, perquè ha desaparegut del currículum. Tenim problemes gravíssims en aquesta societat. I te'n diré un altre, o us diré un altre. Estem mentint en els nostres joves, perquè els estem fent descobrir el que és la consciència delictiva quan surten de les aules i quan són majors d'edat. Quan tu, a les aules, la mirada d'acompanyar, la mirada humana, la mirada de la segona, tercera, quarta i cinquena oportunitat, perquè tots l'hem tingut, jo també l'he tingut, perquè jo he fallat moltíssim, i segur que vosaltres també,

i hem tingut un professor i un docent que ens ha estat acompanyant i que ens ha fet veure que no havíem fet bé, etcètera. Però quan tu desapareix, fins i tot, no el càstig, no, no, la paraula càstig, en tota l'ESO, estem fotuts. Perquè aquests nanos hi haurà un dia que tindran 18 anys i s'adonaran que penalment són punibles. I això no ho poden descobrir amb 18 anys. Se'ls ha d'anar preparant també per a la ciutadania responsable. Hem fet desaparèixer la responsabilitat. I per tant, quan a mi l'advocada em diu es van presentar al lloc dels fets i es van trobar el que es van trobar, podrien haver pres una decisió, que és, a mi això no m'agrada i jo me'n torno, perquè això està mal fet. I en canvi van participar.

Les oportunitats, Aitor, estan molt mal distribuïdes. El problema, precisament, és aquest. El problema és que hi ha gent que es pot equivocar dues, tres, quatre, cinc vegades. Mira, saps qui es pot equivocar dos, tres, quatre, cinc vegades? Me'n recordo que jo estava en aquest estudi, ja que a tu t'agrada explicar anècdotes personals, doncs te n'explicaré una. Jo estava aquí el 2017, quan tots els nanos, que no són precisament de famílies de classe treballadora, van baixar aquí a la ràdio, he intentat trinxar els vidres quan estàvem aquí fent una tertúlia, perquè érem catalufos i anàvem tots amb l'estanquera, que són nanos que són de família amb bastants diners. Per cert, no vaig veure mai una condemna i un to tan beligerant contra aquests nanos que, insisteixo, eren molt violents i van fer passar-ho molt malament a gent que estàvem aquí a la ràdio. Aquests nanos, aquest perfil de nanos té, com tu dius, dos, tres, quatre, cinc, sis oportunitats. Molts d'aquests nanos que abandonen prematurament els estudis, que són una quarta part de la gent que està als instituts, perquè tu ja has fet classe alguna vegada, però jo hi vaig des de fa una quinzena d'anys, el problema és que tenen una oportunitat, tio. A la que s'equivoquen, s'ha acabat el bròquil. Estàs en un PFI escalfant la cadira, després estàs en un espai de formació professional que et dona les oportunitats de I això contrasta molt, que és el que estava dient, amb una societat que construeix imaginaris i potència de desitjabilitat, diguéssim, i basada en això, en la riquesa, en gent que t'explica els restaurants que va i els diners que es gasta, i aquests són els nostres referents. I torno a dir, aquí l'autocrítica no l'ha de fer només l'algoritme, perquè la tele pública està petada de penya d'aquesta. Avui en dia els referents són rics, tio. Abans els referents, en moltes societats, per cert, que pagaven més impostos que ara, perquè dius, mai s'ha pagat més que ara. Mentida. En alguna època és que s'ha pagat molt més que ara. I sobretot que els rics han pagat molt més que ara. Els referents eren gent que aportaven a la societat. Científics, escriptors, poetes. Ara són, torno a dir-ho, és que no tinc res personal amb ella, és un símbol. I si no, que em disculpi. Són la Laura Escanes. Les que presenten els programes, la gent que els ha anat molt bé i la gent que poden vacilar dels viatges que es fan i tal. En aquesta societat on els nanos creixen així, que els seus referents són inassolibles, de tant en tant hi ha aquests pets i resulta que llavors el que fem és que regales tota la nostra ira contra aquests nanos. Em revolto contra això. No aconseguirem que jo

odiï un nano de 17 anys. Deixa que hi hagi una mica de debat. Jo, més enllà que sempre condemno la violència, més igual si porta corbata o no porta corbata, No sé del que m'estàs. Jo no t'estic dient res. Jo t'estic dient que tu parles que la gent ha de tenir oportunitats i jo dic que les oportunitats estan molt mal repartides. Si parlem a l'hora no s'entén. Exacte. Quan parlem d'oportunitats, jo parlava de les oportunitats que pot donar el sistema educatiu amb els recursos que té. I efectivament estic d'acord amb tu. Jo mateix t'ho he dit. Jo donava classes en una escola concertada i en una escola que està molt a prop d'aquests estudis, és a dir, en un barri molt benestant. Molt benestant en comparació amb la resta. D'acord? Què vol dir que ja t'ho imagines? Que ja m'ho imagino, coi. Senzillament, que m'imagino que devia ser aquesta la. Escolta'm, podria haver donat classes a qualsevol barri, m'és igual. Jo el que et diré és que les oportunitats, si a les escoles, en els barris menys no els estan donant, la culpa no és de la societat com si la societat fos una cosa etèria, no, no. La culpa és d'uns representants públics que no estan fent amb els nostres diners allò que haurien de fer. Això podem estar d'acord. No només, però podríem estar d'acord.

De totes maneres, jo volia introduir un element més, i ara l'apuntava el Pau, que és la influència de les xarxes socials. En el sentit que hem vist que en aquestes protestes no només és que hi hagi joves que són carda que no de respondre sense fer-se preguntes sobre les conseqüències que pugui tenir acrides al vandalisme, sinó que a més de participar en aquests pillatges, tenen la necessitat d'enregistrar-se, de gravar-se, de difondre vídeos per demostrar que ells han estat allà i per tant obtenir una mena de validació de grup. I aquí ens hem de preguntar també quin és el paper que estan jugant les xarxes socials, i ho deia abans, que han descobert. Grans agents que tenen grans interessos en desestabilitzar, doncs que a través de les xarxes socials, i gràcies a aquest també, en part, malestar social, que això no vol dir que no hi hagi joves que responguin a altres paràmetres, no són homogènies, però que han descobert que és una forma barata. De desestabilitzar, per exemple, un procés electoral. I aquí ens hem de preguntar també quan en el temps s'allargarà aquesta situació. Perquè què passarà amb la vaga general? Què passarà el dia de reflexió? No és el mateix gestionar.

En aquest ambient que s'està generant d'odi a qualsevol tipus de conflicte i manifestació, això serà utilitzat perquè qualsevol manifestació, en aquest cas sí polititzada i orientada políticament, sigui estigmatitzada. Si no, en parlem d'aquí uns dies.

Perquè això és un caldo de cultiu que s'està generant és el caldo de cultiu que necessiten els partits per exemple d'extrema dreta que volen que el context polític es mogui en el discurs de l'ordre i de la seguretat versus el caos.

Deixeu-me incorporar en aquesta conversa Eduard Sallent, que és excap dels Mossos i consultor. Què tal, Eduard? Com estàs? Bon dia. Bon dia. No sé com estàs vivint ara ja en segona línia, diguéssim, o en tercera, aquests aldarulls que estem vivint a Europa i que fa dues setmanes van afectar també a Barcelona.

Doncs obvi és que amb molt d'interès, la veritat crec que té aspectes molt rellevants, estem amb fenòmens similars i diferents alhora, jo crec que el cas espanyol és un cas atípic, el model francès de protesta era el clàssic, va començar en el que és una protesta física atípica, en un centre educatiu a Creix a finals de setembre, van evolucionant i creixent acompanyat d'un ampli moviment social i legitimat en aquest sentit per institucions de tot tipus. És la protesta més clàssica, ha pogut utilitzar la xarxa com a medi de difusió, però és un model molt clàssic. Jo crec que hi ha una altra protesta que és interessant, que és la que està passant a Alemanya, que és la Genset. Reguelt és especialment interessant perquè combina dos mons, combina el món del que és aquesta protesta estructurada amb el que és les noves maneres de fer. A mi el que més m'ha cridat l'atenció d'aquest moviment, igual que el de França, ha estat la preocupació d'una generació, com hem afrontat totes, per participar del seu futur. I crec que aquest és l'aspecte positiu. Després tenim aspectes en el que són la violència i l'expressió i l'utilització d'aquesta voluntat, que és la que pertoca matisar. En el cas d'Espanya, i concretament en l'expressió que va tenir a casa nostra aquí a Barcelona, crec que és un cas totalment diferent de la resta.

Però diries, ara parlarem, per exemple, d'habitatge, no? Diries que aquesta precarietat econòmica que estem cada vegada veient més, aquesta desigualtat creixent, és un factor de risc clau per entendre l'equació social a Catalunya?

Sens dubte, el tema de l'accés a l'habitatge és d'un dels vectors que en aquest moment té capacitat de mobilització en el que és la protesta a Catalunya, i m'atreviria a dir a la resta d'Espanya. Ho hem pogut veure amb les acampades, però també en la capacitat de mobilització. I si veiem les organitzacions socials tradicionals on estan estructurant més les seves capacitats i el seu missatge, és precisament en aquest àmbit. És un àmbit en què, objectivament i amb persones, ciutadans nostres, que detecten una necessitat. ¿I creus que aquesta desigualtat pot acabar sent un problema de seguretat nacional? Aquesta no és una qüestió de seguretat nacional. Hi ha diferents nivells. Un és el nivell polític, un altre és el nivell de manifestació, de protesta, de mobilització legítima. Per tant, jo no ho visualitzo com una qüestió de seguretat nacional.

Clar, tot això, no sé quin país estem construint, no? Si al final hi ha una part de la ciutadania que no té garantides les condicions mínimes per viure amb tranquil·litat, no? És a dir, potser hauríem de posar més l'accent aquí per parlar de seguretat, ara mateix, en el país?

La seguretat que et refereixes és una seguretat en sentit ampli, no? Sí. És a dir, la seguretat. Els europeus vam construir un estat del benestar, que és el que a nosaltres ens diferencia com a societat, no? I, a més a més, amb un cert contracte social, ara parlàveu d'impostos, etcètera, en el qual, doncs, diguem, l'Estat té una cura dels seus ciutadans. En major o menor mesura hi haurà unes ideologies. Que basculen més cap a un model més intervencionista i altres menys, però tots estem d'acord en els països europeus fins ara en que hi havia una part del que és l'estar, la construcció de lo comú. Que corresponia al que és de tots, que és aquesta administració pública. La sanitat és l'exemple més clar. L'educació és un altre també dels elements essencials. I aquest és el contracte que els europeus han mantingut segurament des del principi del segle XX, amb les dificultats de les guerres i les confrontacions ideològiques, però que ha garantit aquesta cohesió mínima dins la nostra societat. I efectivament, com dius, la qüestió és si en aquests moments tenim les eines per garantir-ho. Però veiem com hi ha

un desgast de la confiança cap a la institució, també cap segurament a la policia, però també a tota la institució. No sé si aquest desgast d'aquesta confiança o aquesta polarització que veiem també en la política, tot això acaba generant una factura molt més gran entre ciutadans i per tant ens hem d'anar acostumant a veure aquests tipus d'actes que estem veient a Europa.

Hi ha diferents elements que han sortit en la teva pregunta. La primera és el concepte d'autoritat. És un concepte que està en crisi des de fa temps. És una crisi filosòfica, en bona mesura, però que després ha tingut una disseminació en el que és la nostra societat. Totes les institucions que han tingut autoritat o que en seu principi d'autoritat han estat qüestionades, la seva capacitat d'una autoritat, aquest és un fet que també afecta la policia. No és necessàriament ni bo ni dolent, però és un fet amb el que convivim. Per tant, aquest és un element per mi important. Les institucions en aquest sentit tenen un context més difícil, perquè apuntaves una altra idea que és molt interessant, que és la de la fragmentació. Abans vivíem en unes societats que buscaven més el que eren els consensos. Des de la diferència es buscava el mínim comú, que tenien les diferents posicions i a partir d'aquí es construïa ara estem en un moment en què l'element definitori és la diferenciació i la diferenciació construeix aquesta fragmentació i discursos molt histriònics precisament perquè t'has de diferenciar i això fa que sigui un cercle virtuós en el qual el consens cada vegada és més difícil.

Com podem dir a un jove que compleixi les normes quan veu com hi ha altra gent, segurament amb molts més recursos, que fa el possible per saltar-se-les?

Bé, joves n'hi ha de moltes menes i per tant hi haurà joves que tenen més accés altres que en tenen menys el que és important és que per mi el primer element que és important és que tinguin consciència que volen governar les seves vides i el seu futur com a ciutadans i com a persones espero que trobin la manera i entre tots trobem la manera de canalitzar d'alguna manera constructiva aquesta voluntat. La lluita fent ús d'una expressió marxista per l'accés a la riquesa i el repartiment és una tradició històrica antiga. Sempre ha existit aquesta pugna entre els diferents actors d'una societat pel que són els béns i pel que és la capacitat de decisió. Això no és nou.

Per exemple, la consellera anterior hauria parlat, deia ahir al suplement de Catalunya Ràdio, que l'objectiu d'aquest gran desplegament policial que va haver-hi dissabte era generar confiança entre els comerciants i la ciutadania. Vostè creu, com a excap dels Mossos també, li pregunto, i com a consultor en seguretat, que això genera confiança, el que vam veure aquest cap de setmana?

El dispositiu del dissabte és conseqüència de l'anterior, els demaniments a Barcelona, i per tant estan directament connectats. La situació que es va produir va ser una situació en la qual hi va haver una violència evident, 23 botigues que van estar assaltades, 128 detinguts fins a 133, Mossos ferits, i per tant una certa alarma social. En aquest context es produeix la necessitat, es fa una nova convocatòria. El primer objectiu que sempre té la policia i els responsables de seguretat és garantir el dret de manifestació. El dret de manifestació és un dret constitucional, és important en la nostra societat i especialment important en una societat democràtica. Per tant, el primer era garantir que es podia produir la manifestació. Fins i tot no està convocada, no comunicada, convocada sí, no comunicada, I a més a més en un context en el que algunes de les persones en els xats parlaven directament de fer assalts. Fixi-s'hi que no es considera una manifestació il·lícita, malgrat que algunes d'aquestes parts estiguin parlant obertament de cometre delictes. Per tant, primer és aquest, garantir el dret. I el segon, a ningú se li escapa que tenia dos objectius. Un simbòlic i un més operatiu. L'operatiu és de neutralització, dissuasió i prevenció. Neutralitzar la possibilitat que hi hagi aquests aldarulls, dissuadir que es produeixin i prevenir a cara al futur. I un simbòlic clar que és un missatge a la ciutadania que la policia té les capacitats i les institucions tenen les capacitats per garantir el lliure exercici dels drets i les llibertats de les persones.

Però la policia té prou eines també per controlar això? Vull dir, perquè s'estan fent crides, per exemple, als responsables de canals com WhatsApp, Telegram o TikTok que alertin i bloquegin aquests xats. Però, clar, això la policia ho demana, però no tenen per què fer-ho, aquests canals, no?

De moment està funcionant molt bé. Jo crec que s'ha enfocat bé el que és la gestió d'aquesta situació. El que són les detencions de determinats administradors ha enviat un missatge de dissuasió en el que és dinàmiques orientades a cometre el delicte. A més a més, hi ha hagut fins a tres xats o quatre que han estat tancats i, per tant, s'ha tallat la capacitat de comunicació quan aquestes finalitats eren clarament orientades a cometre delicte i la prova és que, en general, no hi ha hagut més presència pràcticament a cap de les convocatòries i l'activitat a les xarxes ha caigut de manera exponencial.

Tenim un noi de 18 anys a presó acusat d'instigar aquests aldarulls de blocos a Barcelona, però el jove detingut pel mateix motiu de la setmana passada a Bellmunt d'Urgell era menor. Aquí la justícia diria que té prou eines quan els instigadors són menors?

Jo crec que és important que les institucions actuïn d'acord amb el que tenen i si necessiten que hi hagi modificacions es facin pels canals. No hi hauria debats continuats sobre aquestes qüestions. És veritat que la llei del menor és una llei que està pensada en un context que ha evolucionat, però també és veritat que aquí hem de ser molt ponderats en el que és determinades crides punitives, no? És a dir. Al final és un menor de 17 anys, com ha dit, ha de tenir responsabilitat i se li ha d'exigir aquesta responsabilitat. Abans ho deia aquest mestre, no? Hem d'aprendre que tots som responsables dels nostres actes i en aquest sentit les institucions han d'aplicar amb templança la correcció que li correspongui d'acord amb les seves circumstàncies personals. Sara. Sí, jo li voldria preguntar.

Sí, espera, et demanaré si pots posar-te a la meva cadira, Eduard, perquè és que sona malament aquest micròfon, veig que ningú t'ho ha dit. Si pogués posar-te a la meva cadira, t'ho hauria dit, perquè si no serà una mica difícil de seguir aquesta conversa. Almenys, li demano disculpes a l'audiència per aquests 20 minuts de so de fregidora.

Endavant, Sara. Sí, jo sobre el dispositiu policial. Clar, al final, l'eficàcia policial no es mesura a pes, no es mesura per quantes identificacions tu fas, sinó per la capacitat d'evitar incidents. Però és evident que hi havia una dificultat dissabte, i és com garanteixes la proporcionalitat quan tu has de distingir entre joves. Que responen a unes crides a les xarxes socials que a priori inclouen un patró, per exemple, de vestimenta d'un jove que simplement va vestit de negre sense cap intenció de cometre un delicte. Com es garanteix que un dispositiu així. No hi ha criteris d'arbitrarietat o no hi ha un component d'arbitrarietat, perquè és la gran dificultat de la proporcionalitat, garantir, com deia vostè, els drets fonamentals i a la vegada evitar que es produeixin desordres públics com el del dia 24.

Sí, estem en un dispositiu que actua davant d'un precedent greu, no estem en una situació, diguem-ne, amb vacuos, amb buit, no és una situació en la que no s'ha produït res, sinó venint d'una situació que ha generat una alarma social important i que, a més a més, hi ha uns elements objectius de la gravetat. De fet, hi ha una amenaça també concreta i perillosa susceptible sobre vents i persones. I, per tant, s'idea un dispositiu. De saturació per als eixos comercials i també el que et refereixes uns filtres que el que intenten és garantir que la gent que accedeix ho fa en unes circumstàncies que no genera perill pels demés. I per tant van molt orientats a la localització del que són estris que poden ser perillosos o armes. I en aquest context, com dius, hi ha un punt de dificultat, que és com discernir quines persones sí i quines no. El patró, d'acord amb el que ens ha traslladat la consellera d'Interior, és que respongués a les crides estètiques que havíem fet als diferents canals sobre quina utilització podíem fer. Després hi ha altres elements més objectius que pot utilitzar la policia, com una habitació del que és l'activitat policial, o altres circumstàncies anàlogues que s'hagin produït en el fet.

Però és inevitable un component d'arbitrarietat

en un macrodispositiu així? Jo no parlaria d'arbitrarietat com a tal, perquè l'arbitrarietat és un element en el que tu fas una cosa de manera no fonamentada. I la llei de protecció de la ciutat ciutadana el que et demana és que quan tu identifiques una persona té una finalitat. La primera finalitat l'hem deixat molt clara, que és aquesta prevenció davant d'un risc concret. No succeeix en un lloc perquè sí sinó està succeint en un lloc perquè allà pot passar el que passarà i a més a més sobre unes persones que són susceptibles de complir amb el que és els antecedents que tu tens i els elements objectius que en el propi canal s'han donat evidentment identifiques persones que no anaven a fer res allà i la prova és que de les persones identificades doncs moltes d'elles van. Van dir en volar, sense que s'exigís cap acta, ni hagués cap retret ni administratiu ni penal.

Senyor Sallent, bon dia. A veure, parlem molt dels saldarulls. Però dissabte hi havia una sensació de pànic a la ciutat, per als volors. O sigui, ha vingut la policia a casa meva per dir-nos que tanquem les portes perquè pot haver-hi saldarulls. Fins i tot, un altre tipus de bullo va ser han vingut al carrer a dir que retirin les terrasses perquè pot ser. Com es pot combatre això? Perquè el dissabte a la nit, o sigui, tenies que veure, dia de Halloween, molta gent tancada a casa seva pels aldarulls, que estaven molt concentrats en una zona de Barcelona, però anaves per alguns barris i era un desert. Quines eines tenim per poder afrontar-nos això? Que ja sé que no és fàcil.

Jo crec que la comunicació, sobretot. La comunicació verà. És a dir, sé que és cert que tenim reptes, que tenim uns reptes que són aquesta capacitat de viralitat de la informació no certa i a vegades directament falsa. Però és veritat que això també reclama que el ciutadà s'informi a través dels canals verassos d'informació. I també un exercici, en aquest sentit, de molta més transferència i un esforç de comunicació. Però és el boca-orella, eh? Sí, és el boca-orella.

Sortia algun tuit o alguna cosa, llavors la gent trucava A mi em van trucar, amics meus, escolta, avui no surtis perquè en el carrer però què m'estàs dient? però què m'estàs dient? si estem fora del focus de concentració i això la sensació per molta informació que donis també el que busquen és generar aquesta sensació d'ansietat, de por. I que ajuda, que la policia al carrer no dona tranquil·litat, però també t'adona i ha de dir, ai, ai, ai, què pot passar? És una situació complexa.

Jo crec que aquest és també el que dèiem d'objectiu simbòlic del dispositiu, no? Que era restituir aquesta confiança ciutadana, de dir, no es preocupi, les institucions tenen eines que, en aquest sentit, la policia i el que és tot l'aparell judicial, que si hi ha un esdeveniment que ho requereix, donarem una resposta efectiva. Pau. Sí, bueno, jo,

sorprès, perquè el senyor Eduard Sallent sembla que en certa manera avança per l'esquerra a l'alcalde Collboni i a la consellera interior, perquè, per exemple, ha fet una reflexió sobre no prendre decisions en calent i demanar que els menors se'ls tracti com delinqüents, no ho ha dit en aquestes paraules, però suposo que si no les matisarà ara, però vaja, venia a dir això, no? Quan li preguntava si la societat té prou eines. Per afrontar aquests delictes quan vénen de menors, no? I vostè, senyor Sallent, ha dit que sí. Bueno, jo, subratllant el que deia abans, que el problema segurament, a part de l'actuació policial, és tot el relat que embolcallat l'operació policial, tot el que s'està explicant a la societat, que són els nostres joves, i a què contribueix això. Per tant, la pregunta seria si li preocupa aquesta ofensiva cultural i mediàtica d'aquests dies que ha vingut a dir. Sang, la gent que fa la paga en el cas concret de que l'objectiu d'aquestes operacions són, insisteixo, menors d'edat. I la segona pregunta molt breu és que vostè ha dit literalment que la policia té les capacitats per garantir que es garanteixin els drets de les persones, no? I que el dispositiu obeia aquesta voluntat de restaurar aquesta confiança. També té capacitats per garantir que es garanteixin drets com el dret a l'habitatge, els drets dels nanos a no emmalaltir per trastorns alimentaris, per conductes addictives a les xarxes, és a dir, el dret a. Lliurar una batalla per unes xarxes que no siguin lliures d'algoritmes d'odi, etc. I els Mossos d'Esquadra també tenen la voluntat de poder dir a la societat que poden garantir aquests drets perquè sovint el que veiem sobretot és que hi ha una insistència en presentar-se com algú que vol sobretot garantir el dret a la propietat privada i d'una propietat privada molt concreta, però a vegades segurament hi ha un viatge de classe en les seves intervencions o almenys això ens sembla a alguns.

Sobre aquesta qüestió, la funció de la policia dins de les institucions és garantir la llibertat i la seguretat en el que és l'espai públic i el compliment de la llei. Els drets socials, com vostè sap, estan recollits de manera diferent en el cas de la Constitució espanyola i tenen un tractament moltes vegades més aspiracional que real i, per tant, el cos de Mossos d'Esquadra no el té com un objectiu propi. Nosaltres ens trobem com a final o es troba el cos de Mossos d'Esquadra. Com a element final i moltes vegades en l'auxili de l'autoritat judicial en el que és una problemàtica aliena el que és la funció del cos de Mossos de l'Esquadra. I sobre la primera pregunta?

Sobre si li preocupa aquest discurs una mica punitiu i generalitzador i dur i diria que autoritari d'aquestes últims dies?

Nosaltres anem amb un delay respecte als Estats Units en moltes coses. Aquest és un debat que ja arrenca als anys 90, al segle passat, als Estats Units sobre l'eficàcia punitiva. Hi ha la voluntat de pujar el que és la pena i hi ha una certa crisi del que és la reinserció de les persones. Això construeix un tipus de societat, una societat més inclusiva o menys inclusiva, cadascú en aquest sentit té la seva mirada la meva particular i com que jo no soc ara ja funcionari en actiu puc dir que jo sempre pensaré prefereixo una segona oportunitat una tercera i una quarta que deien abans.

Aitor. Sí, senyor Senyent, bon dia. M'ha agradat molt quan ha fet una breu, però molt encertada, crec jo, aproximació sobre el que és els efectes de la polarització. De fet, la generació dels meus pares també vivia en una societat polaritzada. El que passa és que la vivència que es feia d'aquesta societat polaritzada era molt diferent. Aleshores s'entenia com calcom natural a les nostres societats i que valia la pena consensuar i arribar a acords, en canvi avui dia el propi consens és vist com que estàs traicionant els teus principis i per tant fins i tot la ciutadania en general premia més. A qui és més pur que a qui és més útil. És a dir, qui no traïciona els seus principis i els porta fins a les darreres conseqüències, però al final no estem construint res. I segurament això explica molts dels nostres mals. El que passa és que jo avui li volia fer una pregunta. Vostè deia que a part de l'operatiu que hem vist, perquè sobretot s'ha vist a tot arreu i s'han ocupat molt del que ho veiéssim, tenia, entre altres coses, generar aquesta confiança. Clar, a mi m'agradaria que la confiança s'hagués construït sobretot amb una part dels Mossos que no hauríem de veure, que és la de la intel·ligència. És a dir, hi ha indrets de l'Estat on no va acabar petant aquests aldarulls que es van produir i a Barcelona sí que es van produir. A mi m'hauria agradat que no anéssim darrere, com va passar amb la Covid. Els experts científics deien que no podem anar darrere del virus, hem d'anar per davant del virus. I aquí Mossos d'Esquadra i l'administració catalana van anar per darrere del virus. Després ens han fotut la vacuna, l'han trobat molt ràpid, però a mi m'hauria agradat que ho haguéssim trobat abans.

Sí, és una pregunta i una reflexió molt interessant, perquè certament en el fenomen de blocos hi ha moltes coses a estudiar. El nucli central, que és com sorgeix, que està diferenciat del que està en la difusió, és una pulsió inicial, no mimètica, malgrat que hi hagi persones que defensin el model mimètic, jo crec que el que és mimètic és. És el lema i, en certa manera, com es distribueix, però la pulsió primera no em sembla mimètica. Mimètica em sembla que un institut o que el Sindicat d'Estudis Progressistes de Catalunya hagués dit no, escolta, el que passa a França ho hem de repetir aquí. Això seria mimètic. Allò no és mimètic. Allò és una cèl·lula en el sentit de diferents perfils que llencen en un moment una crida. I la llencen a diferents llocs. I només funciona a Barcelona. Aquest és l'element, per mi, des d'un punt de vista d'anàlisi interessant, no? Per què no funciona a Bilbao? Per què no funciona a Madrid? Fins i tot hi ha una crida anterior a la del 24 a Madrid que no coalla.

I per què? No, Bilbao sí que va coallar l'endemà, es valia un pollastre increïble. No, sí, però això va ser per Vito Quiles. Sí, però A València i a Madrid és cert. Sí, però molts elements comuns, no?, de gent cremant cotxes i de tipus de.

Jo crec que, i ho hem vist, si entrem en la protesta, en el cicle nou de protesta en el que estem, hi ha de nou una represa de la virulència. Si mirem de l'11 de setembre cap aquí, les manifestacions que hem tingut, hem anat tenint un nivell elevat d'intensitat i d'aparició d'incidents cap al final. Per tant, és una característica d'aquest moment, en el que és la protesta, que hi ha una certa volatilitat que ens porta a situacions de disturbi. I en el cas de Bilbao hi ha una hegemonia més clara d'altres espais que operen allà. Hi havia un element provocador

que no s'havia adonat tant a la resta, però vostè, abans que l'interrompíssim, quin és el fet que diferencia, o no hi ha conclusió encara?

Jo crec que no hi ha conclusió encara, però és realment interessant i crec que de les detencions i les identificacions el que seria més interessant de tot seria identificar el patró de difusió. Per què van? Com arriba amb ells? Quin és l'element dinamitzador? I quina és la xarxa de proximitat que ho fa? Per què uns sí i uns no? Per mi seria l'element que m'agradaria que reconstruísem.

¿Pot haver-hi algun element de falta de comunicació entre cossos policials o falta de transmissió d'informació d'uns cossos policials a altres? Perquè a Madrid i a València no passés i a Barcelona sí.

Jo crec que té a veure més amb elements de context, de que hagi coajat o no hagi coajat. Elements de dinamitzadors, persones que hagin dinamitzat de bona fe el que era Blocus i després d'un. De com això ha enganxat a les persones que decideixen anar on anar. Però Mossos sabia que això podia passar? Mossos va fer un nivell 2 en el que és la manifestació del dia 24 i va preveure una mobilització d'unes 600 persones. Era un dos i mig, que es diu en el gargot policial. És a dir, no hi havia un antecedent i enlloc havia funcionat. Excepte Barcelona no ha funcionat i era la primera vegada que passava Barcelona a part. Es va prendre una decisió amb els antecedents que es tenia.

Eduard Sallent, ho hem de deixar aquí, Toni, ho hem de deixar aquí. És cap dels Mossos i Consultor. Gràcies per acompanyar-nos. Ara farem un cop d'ull també cap a París. Isabel Galí, bon dia. I també cap a Berlín. Jordi Regàs, bon dia. D'entrada, Isabel, en el cas de París, ¿com va ser el dispositiu policial per evitar aquests incidents de la primera jornada?

Bé, de fet, la primera jornada, si et refereixes, la del 17 d'octubre, va fallar, va fallar el dispositiu judicial, va fallar la intel·ligència, és un fet reconegut pel mateix govern. El cap de setmana passat es va reforçar amb 10.000 policies i gendarmes més, que s'han repetit aquesta xifra aquest dissabte passat, el dia 31, i això ha fet, efectivament, que tot baixi una mica, que aquest suflé de violència, sobretot post-manifestacions, hagi baixat, efectivament. Però continuen les protestes a instituts i escoles. Sí, sí, avui s'ha reprès l'educació, el curs escolar, els instituts. N'hi ha alguns que estan bloquejats aquest matí, però els mateixos sindicats d'estudiants el que diuen és que ara és un moment, almenys avui, de consulta interna, un moment democràtic, per parlar una mica de com continuar amb aquestes protestes. Aquestes setmanes anteriors han tingut diverses reunions. Amb el primer ministre, amb el ministre d'Educació, fins i tot amb el ministre de l'Interior per parlar una mica de la repressió i estan decidint una mica quins són els nous passos. Sí que hi ha una crida demà a bloquejar, sobretot dijous que hi ha convocada una vaga nacional, s'afegiran a la vaga de professors i funcionaris i han convocat també a una altra manifestació dissabte 17.

I en el cas de Berlín, Jordi, en aquest cas per què protesten?

Doncs bé, bàsicament, clar, ens trobem per una banda, doncs, totes les protestes de la generació Z, que es queixen de les retallades aquestes en educació, l'estat de les infraestructures als instituts, a les universitats, nombres alts d'alumnes per classe, mancances de professorat, però certament s'hi afegeix el tema de la preocupació pel futur. El jovent, doncs, doncia sobretot que no se'ls escolta, i, evidentment, en els que tenen menys de 18 anys, doncs, s'hi afegeix el fet, doncs, que, evidentment, no poden votar. I els joves aquí a Alemanya estan molt preocupats pel sistema de pensions, per si podran pagar-se el lloguer, ja no parlem de comprar un habitatge, i certament és un panorama que amb les retallades importants que hi ha en temes com sanitat, dependència, pensions, evidentment no ajuda a calmar l'ambient. S'hi afegeix, òbviament, tot el tema militar, amb aquesta amenaça del reclutament obligatori, que en aquests moments encara no ho és, però clar, el govern ha mobilitzat uns pressupostos extraordinaris que estan destinats al rearmament, a formar l'exèrcit més gran d'Europa, que diu el propi canseller. I certament, per part del jovent, es considera que aquests diners haurien d'anar a una altra banda i haurien d'anar dedicats a ells. I se sap qui hi ha darrere, en aquest cas? A veure, si escoltem els ministres de l'interior de la CSU, Alexander Dobrin, que és un partit ultraconservador, ell ahir ja parlava que eren alborotadors de l'entorn migrant i, a més a més, extremistes d'esquerra. El que passa és que la gran majoria de detinguts en aquestes manifestacions són tots alemanys, tenen nacionalitat alemanya, I llavors ja, d'alguna forma, estan assenyalant aquestes segones o terceres generacions de la migració, que són alemanys, però que tenen això, que venen d'un rerefons migrant, i que serien ells, junt amb extremistes d'esquerra, els que haurien protagonitzat aquests alderulls. Certament en el cas de Frankfurt, per exemple, el ministre de l'Interior de Hessen, que és a Lanz, on Frankfurt és la capital, ell deia que eren uns 1.000-1.500 joves els que haurien protagonitzat aquests aldarulls, i ell també insisteix que és jovent disposat a aprendre de. A la violència, i tots, evidentment, amb un rerefons migrant. Bé, assenyalen clarament a un grup que molta gent certament posa en dubte.

Doncs aquesta és la fotografia des de França, des de París i des de Berlín, també amb Jordi Regàs. Isabel Galí, Jordi Regàs, gràcies per acompanyar-nos. A tu. I tot això el president Salvador Illa ha reaccionat a la notícia que ha avançat en aquest programa. Lara García, què ha passat?

Doncs el president ha parlat sobre l'expedient que ha obert la Generalitat a Uber Eats, a Globo i a Amazon pels repartidors que van treballar durant les alertes meteorològiques. En aquest programa hem avançat que la Generalitat ha fet un requeriment a aquestes empreses perquè presentin els protocols que han de tenir obligatoriament en aquests casos, quan hi ha aquestes alertes meteorològiques. Illa ha dit això.

Una investigación de oficio y por tanto vamos a ver la documentación, la información que aportan, pero apunta en una dirección que creo que va a ser importante estos próximos meses. Todos tenemos que adaptarnos a un cambio climático, también en el ámbito laboral, en cuanto a horarios, en cuanto a formas de trabajar.

Aquestes són les declaracions de Salvador Illa a la cadena SER. Un president que t'havia parlat sobre habitatge, ha revelat algunes dades del mercat de l'habitatge interessants, en què ha tingut accés el matí de Catalunya Ràdio, i ho comentarem d'aquí a tres minuts amb Jaime Palomera.

La selva, la marca del bon pernil.

Divendres, esclop identitari era soc, que ara ja no porta dia crític, ni soc, ni soc. Avui dilluns comencem la setmana dient glups. Engoleixo saliva perquè m'accedeixo de set lletres. Engoleixo saliva perquè m'accedeixo set lletres.

Per participar, registreu-vos al web catradio.cat barra en Màrius abans de les 10 ben tocades.

El matí de Catalunya Ràdio.

Connectem ara amb el Corte Inglés per saber totes les novetats.

Bon dia. Hola, bon dia, com va? Saps que tenim una tardor molt super? Amb el Super 3x2 de Supercor, Hipercor i Supermercat al Corte Inglés. Mira, del 28 d'octubre al 10 de novembre tens un 3x2 en milers de productes d'alimentació, drogueria i perfumeria. I a més, un 25% de regal en una gran selecció d'articles. Tan fàcil com això, tan super com això. Consulta les condicions. Ah, i pensa que tens temps de bascanviar els superxecs fins al 8 de novembre. Supercort, Hipercort i Supermercat del Corte Inglés. Quan compres bé. Ho trobes més bo? Ah, i visita la nova planta d'esports del Corte Inglés de Cornellà, a la primera planta. Mira, hi trobaràs running, pàdel, futbol, muntanya, entrenament i moda esportiva, amb uns nous espais de calçat i electrònica esportiva. Vine a descobrir-la. I això és tot per avui. Que passis un molt bon dia. Fins demà.

Aquest any fes les maletes una sola vegada i descobreix una destinació nova cada dia. Amb els creuers de Rack Travel pots fer la reserva per només 100 euros, estalviar-te fins a un 50% i gaudir d'ofertes com ara nens gratis o grans descomptes. A més a més, amb facilitats de finançament perquè comencis a planificar les vacances avui mateix. Rack Travel, viatges que surten rodons.

Soc en Joseba de Carles. Tens un impacte al parabrisa? Ja fa dies que l'hi tens, no? Va, és petit, no passa res. Doncs es pot trencar si no les regles. Demana cita a Carles Ponés i en 30 minuts et repararem el parabrisa.

Cargles canvia, Cargles repara.

La senyora Garrapetes diu improperis i barbarismes

La senyora Garrapetes diu improperis i barbarismes cada vegada que rep la factura de la llum. No ha contractat la llum a factor energia i no pot dir un 12,5% menys

d'improperis i barbarismes. Fàcil i ràpid. Contracteu tots la llum a factorenergia.cat i no farem més anuncis. Per fi hi ha una altra llum. Factor energia. Ui, ui! Empresa col·laboradora amb la Barcelona Equestrian Challenge. Són valentes.

Porto des dels 15 anys amb la incertesa de si el Massari viu o no. Poderoses. Vull el teu equip d'aquí una hora a la sala de reunions. Científiques. Icòniques. Però també són irracionals. Tu què et passa? T'he dit dos cops que no vol. Tenen impulsos. Crec que m'estic pillant. Són humanament imperfectes.

L'IA, dimarts, estrena a la plataforma 3CAT.

Si ets temporalment a l'estranger, pots votar a les eleccions generals del 29 de novembre. Has de figurar el registre de matrícula consular com a no resident. Recull la sol·licitud a l'oficina consular o descarrega-te-la a www.exteriores.gob.es. Entrega-la amb el DNI o passaport a l'oficina consular fins al 31 d'octubre. Rebràs la documentació al teu domicili de l'estranger i podràs enviar el teu vot per correu certificat fins al 25 de novembre. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. Com et dius?

Riu. Sí, un nen perdut.

Diuen que no vindrà ningú fins que passi la tempesta.

No estem segurs aquí, Dani.

Vols jugar a un joc? De cap. Vull tornar a casa. És un nen i està patint. Que t'està manipulant. El mal no té edat. No pateixis, són nens. No faran res d'un nen.

11. Estrèn als cinemes el 6 de novembre.

Compartir. Descobrir. Viatjar. Riure. 130 milions. Amics. Llocs. Moments. Somnis. 130 milions. En el pot especial d'Euromillones de 130 milions hi caben moltes coses. El divendres 6 de novembre amb Euromillones, pot especial de 130 milions. I a més del pot, el millor que tant sí com no toca a Espanya. Euromillones. No hi ha res més gran. Loterías et recorda que juguis amb responsabilitat i només si ets major d'edat.

Escolta, t'apuntaràs com a voluntariat al Gran.

El Gran Recapte dels Bancs dels Aliments és tan gran que reuneix 17.000 persones per ajudar-ne a prop de 170.000. Recapte. Tan gran que només si faltes tu. El 13 i 14 de novembre, fes voluntariat al Gran Recapte dels Bancs dels Aliments. Apunta-t'hi a granrecapte.org.

Sota el sol del Mediterrani neix el cava Jaume Serra, elaborat mitjançant el mètode tradicional, el mateix amb què s'elabora el xampany. Cava Jaume Serra, qualitat amb caràcter mediterrani. Jaume Serra. Soc francesa i fa sis

anys que visc a Catalunya. Tinc un fill petit, però quan el renyo en francès no em fa ni cas. Un dia li dic en català, prou, no toquis això. I es va quedar parat, com dient, això ha de ser important. Aleshores, ho vaig entendre. El català és un poder. I em vaig apuntar a un curs per adults. Ahir em van posar una multa i crido al policia, prou, no faci això. I em diu, el català molt bé. La zona hablava, no tant.

Si vols aprendre català o certificar-te un nivell, t'informem sobre les opcions disponibles. Truca al 012. Davant del dubte, la millor resposta. Generalitat de Catalunya.

Amb l'arribada de l'hivern, és clau no abaixar la guàrdia i preparar-se pel fred. Per això activa el mode hivern amb un Actimel al dia. Perquè conté vitamines que ajuden el sistema immunitari. Hi ha més milions de probiòtics LKCI que arriben vius a l'intestí, on es troba el 70% de les nostres defenses. Cuida el teu sistema immunitari quan més ho necessita amb Actimel.

Farem un espectacle que ens hem inventat. Serà molt xulo.

Després del gran èxit de Mac Mac Mic, un espectacle de titelles, aquestes festes de Nadal, en Mic i els seus amics us esperen al Sant Andreu Teatre. Que hi voldràs anar? Entrades ja disponibles. Consulta en la informació al web del Super3. Menja ràpid, menja fàcil. El trinxat de les Cerdanyes diu Carli.

Trinxat Carlit, cuinat cada dia a Puigcerdà.

Avui a l'aura del Matí de Catalunya Ràdio, la periodista del periódico Sara González, el politòleg i director de comunicació Aitor Arriaga, el periodista Toni Bolaño i l'economista Pau Llong.

A 8 minuts per les 10 del matí, i amb unes dades que ha tingut accés al matí de Catalunya Ràdio i que ha anunciat també el govern de la Generalitat, són dades sobre el mercat de l'habitatge. Lara.

Sí, el president Salvador Illa ha dit en una entrevista a la cadena cerca que demostren que la llei de l'habitatge funciona i que els preus s'han contingut. Les dades mostren que des de l'aplicació del topall de preus en zones tensionades els lloguers han pujat un 0,7%, mentre que les zones que no són tensionades i per tant no hi ha regulació s'han disparat un 11%. La conclusió de tot això és que s'estabilitzen els preus, es mantenen, encara no baixen, però a les zones on hi ha intervenció els preus pugen molt menys del que oferien si no hi hagués aquesta regulació. Només baixa en una ciutat, a Barcelona, en aquest període, els preus del lloguer s'han reduït un 4,4%. Pel que fa a dades interanuals, és a dir, respecte a l'any passat, als municipis que són zona tensionada, el preu del lloguer ha pujat un 2,6% pel repunt de la inflació, això el segon trimestre del 2026. Però, tot i així, pugen per sota de la inflació, que és del 3,2%. Respecte al mateix trimestre del 2025, els que no són zona tensionada han pujat un 4,1%, per tant, per damunt de la inflació. Són dades que també ens poden indicar com està l'oferta. Per exemple, diuen que en el segon trimestre d'aquest any s'han signat 2.500 contractes nous. Això és un 10% més de contractes en el mateix trimestre de l'any passat. A Barcelona s'han firmat un 6% més de contractes.

Gràcies, Lara. Ho analitzarem a aquesta hora també amb Jaime Palomé, la directora de l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona. Jaime, bon dia. Hola, bon dia. D'entrada, males notícies per a aquells que preveien que el topall provocaria una reducció dràstica de l'assignatura de contractes de lloguer perquè sembla que no s'ha complert i tampoc s'ha complert el vaticini d'una retirada de pisos del mercat de lloguer al de compra-venda.

Sí, efectivament. Les dades són bastant contundents. Fins i tot poden arribar a sorprendre. Però són bastant incontestables perquè són dades que provenen de l'Institut Català del Sol, on es registra el 80% dels lloguers del país. I el que tenim és que des de l'any 2024 fins ara hi ha hagut un saldo positiu de contractes de lloguers, 23.500 contractes nous. Si tu mires. És a dir, el saldo positiu mira els nous i els que s'acaben, no? I el que veiem és que, sí, alguns es tanquen, però també se'n generen més de nous. Per tant, això ens dona aquest saldo positiu de 23.000 contractes de lloguer nous. I respecte als efectes de la contenció de preus, és el que estava explicant. A nivell Catalunya, compte perquè hi ha un augment de preus en els nous contractes, el que és important veure és que és un augment del 5%, mentre que als municipis de Catalunya on no hi ha regulació de preus, l'augment del preu és de 17,8%. Repeteixo, allà on no hi ha regulació és pràcticament un 18%, I allà on sí hi ha regulació, l'augment ha estat del 5%. Per tant, això què vol dir? Des del punt de vista de la gent que viu de lloguer i que se li fa un nou contracte, poden haver-hi pujades, però són molt més contingudes del que haguessin patit sense la regulació de preus. Però el que és més interessant de les dades que tenim

ara és que no només hi ha contenció en el lloguer, sinó que també està tenint un efecte important en els preus de compra-venda, que si voleu en parlem. Endavant. Doncs mira, el que està passant és que Catalunya, quan comparem amb altres comunitats autònomes, com Balears, Madrid, València, el que veiem és que els preus de compra-venda han anat augmentant, han augmentat un 17% en els darrers dos anys, però en aquestes altres comunitats, és a dir, a Catalunya augmenten un 17% el preu de l'habitatge en general, si vas a comprar un pis. Però si mirem el que ha passat, per exemple, com us deia, a Madrid, País Valencià o Balears, allà augmenta un 30%. És a dir, en aquestes altres comunitats autònomes que han apostat per no regular i per la fórmula de només construir, el preu puja el doble del que ho fa a Catalunya. I si comparem la ciutat de Barcelona amb la ciutat de Madrid, la diferència és especialment gràfica. Mireu, a Barcelona Ciutat, els preus de compra-venda des del tercer trimestre de 2023 han augmentat un 16,8%. Si mirem Madrid-Ciutat, des d'aquell trimestre, des del tercer trimestre de 2023, els preus de l'habitatge han augmentat un 37,8%. És a dir, Barcelona, el preu de compra-venta augmenta, per tant la situació no és bona perquè augmenta. Però no al ritme que augmenta Madrid, per exemple, no? A Madrid Ciutat és un 37,8 i a més el que hem vist és que allà

l'esforç per pagar la hipoteca s'ha disparat. Les famílies destinen un 40% dels seus ingressos, dels seus salaris. A pagar la hipoteca, mentre que a Catalunya s'ha contingut l'esforç hipotecari amb una mica més d'un 30%.

Aquest informe d'aquest segon trimestre demostra que hi ha més oferta, que és el que al final necessita la gent, és a dir, que hi hagi més oferta, que hi hagi més pisos per llogar o per comprar?

No, o sigui, sí que és cert que el volum de compravendes ha augmentat, per tant, hi ha habitatges que van sortint al mercat, però el que és més interessant és que Catalunya no està construint més que altres comunitats autònomes, és a dir, que els nivells de construcció són similars, i això què vol dir? La conclusió d'això, la conclusió científica, és que el que veiem és que el que determina ara mateix. La reducció o la contenció, no la reducció, sinó la contenció del preu, a l'evitar que pugin, com ho estan fent en altres comunitats autònomes, no és la creació de més ofertes, sinó que són les regulacions. Fixeu-vos que Catalunya ha fet tres coses diferents en els últims anys. Una és la regulació de preus del lloguer, però l'altra és l'anunci l'any 2023 que en molts municipis. En cinc anys els pisos d'habitatges turístics hauran de tancar. Sabeu que el 2028 hi ha una llei catalana que obligarà en molts municipis de Catalunya a tancar els allotjaments turístics. És a dir, que són habitatges que no es podran destinar a aquest ús. I la tercera cosa que s'ha fet fa una mica més d'un any és el recàrrec fiscal als grans tenidors. Als grans tenidors que vulguin acaparar, acumular habitatges en zones tensionades, si volen comprar un nou pis han de pagar un 20% d'impost de transmissions patrimonials. Aquestes tres mesures juntes, la contenció de lloguers, el tancament dels pisos turístics i el recàrrec fiscal a l'acaparament d'habitatges, Estan fent una cosa que és enviar un missatge als inversors, perquè li diu a l'inversor que si vostè compra un pis per destinar-lo a un ús molt lucratiu, doncs vostè no podrà treure les rendibilitats que esperava treure. Això què fa? Fa que els inversors estiguin disposats a pagar menys per aquell habitatge i redueix, baixa el preu dels. Perdó, m'automatizo aquí. No és que baixi el preu, sinó que evita que pugi. És dir, escolta'm, la situació és bona perquè els preus baixen. No. El que passa és que els preus no pugen com estarien pujant si no s'haguessin aprovat aquestes mesures de regulació. I només cal mirar comunitats autònomes amb unes característiques similars, insisteixo, Balears, País Valencià, la Comunitat de Madrid, on hi ha pressió demogràfica i on hi ha molta inversió, per veure què hagués passat sense aquestes regulacions. Per tant, és important també arribar a una conclusió.