El matí, de 9 a 10 h (L'àgora) - 04/11/2026

El PSOE, Felipe González, però l'ha expandit d'una manera ideològica i radial al PP, i ara ens deixa sense alternatives fins i tot en alta publicitat, per exemple, amb la tossuderia de Madrid, tant del PP com del PSOE, de no executar el corredor del Mediterrani de la connexió amb València. Que ara ens vindria de luxe. Ara hi hauria una alternativa, però també hi hauria una alternativa de transport més eficient per a la gent que cada dia agafa el tren, que no són els que van amb l'alta velocitat normalment, si aquí s'hagués apostat per manteniment com tenen altres països, per exemple França. D'un model molt més distribuït i radial amb zones molt més properes i regionals, és a dir, per potenciar les rodalies i la mitjana distància. Per tant, les explicacions de Puente tot molt bé, i ara què? Perquè el PSOE no ha plantejat un canvi de model, el PP i Vox menys, i crec que si arriben al Moncloa tampoc no hi aniran per aquí. Des de la liberalització que va cometre el PP de l'alta velocitat. Això ens ho diuen els experts, però si vas seguint les inversions que s'han fet en els últims anys i les decisions polítiques és evident. El tràfic de l'alta velocitat s'ha duplicat només en 5 anys, hi ha hagut nous operadors, operadors privats que si recordeu, crec que va ser l'any passat, van optar per pujar bitllets perquè no els sortia a compte. Ahir Puente va dir que aquestes línies podien assumir la Barcelona, concretament la Barcelona-Madrid, podien assumir molt més viatgers quan tothom diu que això està rebentat. És a dir, hi ha més operadors, hi ha més viatge, hi ha més desgast d'infraestructures i no hi ha una compensació d'inversions. Preus més alts i ara què? És a dir, l'ara què és, crec, des del punt de vista oferir un canvi de model que passés per reconfigurar a DIF perquè no sigui el que és, és a dir, una paradeta per a polítics que surten i amb contractes amb empreses privades, sinó que els serveis essencials, i ja no parlaria només del tren, també de l'aigua, haurien d'estar en mans públiques, perquè són sectors clau. Les rodalies han estat abandonades des del punt de vista d'inversió durant 30 anys en prou d'aquest model ideològic i en prou de l'alta velocitat. Una alta velocitat que, com les rodalies, ha acabat col·lapsant i trencant-se. Per tant, jo crec que. Si no es posen aquestes coses sobre la taula, i sobretot si el PSC o el PSOE les posa sobre la taula, difícilment hi haurà aquest cop d'efecte que ha fet el PSOE, arribarà en alguna banda respecte a les seves expectatives electorals.

Sí, ahir vam viure un exercici de política molt intel·ligent. En paral·lel a tot el drama de l'accident, a tota la discussió de com s'ha produït, el dramatisme que tenia tots aquests tipus d'accidents, en paral·lel s'obre sota la taula totes les llums vermelles d'un comitè electoral. I aquesta crisi passa a gestionar-se des del comitè electoral amb una única obsessió, ens ha passat un signe negre un fet imprevist, un fet catastròfic que no era previsible i en el qual no estava en el mapa i que ens tira la campanya a terra. I això, que és el pitjor que et pot passar en un comitè electoral, en una campanya, que a més a més crec que podrem coincidir molts que abans de l'accident del tren semblava que la campanya del Partit Socialista enfront la del Partit Popular. Doncs anava millor, això es trenca i genera un abisme electoral a la vista. I llavors es posen en marxa tot un recursos per intentar reconduir la situació. He de reconèixer que si jo hagués estat en el headquarter aquest, doncs hagués pensat exactament en aquesta solució que s'ha produït, és a dir, condensar. Tot el desgast i condensar tota l'ànima adversió i condensar tota la virulència d'aquest moment amb un personatge que és Oscar Puente i treure el del mig ràpidament, treure el del mig i d'una manera elegant. I jo crec que és això el que s'ha viscut crec que això és en termes polítics intel·ligents veurem si això resitua la campanya o no però en tot cas ha estat un exercici de política intel·ligent i després dir alhora. De terrible duresa, de terrible duresa per la gent, de terrible duresa per els que han partit l'accident i, per què no dir-ho, també per terrible duresa per la persona Óscar Puente, que acaba segurament la seva vida política, una persona que tenia ambició i ganes de jugar-la, l'acaba segurament sense tenir cap relació directa, sense haver pres cap decisió que hagi provocat aquest accident.

Passen-se minuts de les 9 del matí, de seguida amb nosaltres també Miriam Nogueras. Avui comença la ronda d'entrevistes als candidats per a les properes eleccions generals a Catalunya Ràdio i ens acompanyarà Miriam Nogueras. Demà ho farà Gabriel Rufián, també Jordi Areu. Divendres, Xavier García Albiol i la setmana vinent la resta de candidats. Però abans, com tenim les carreteres? Clàudia Serra. Doncs mira,

a les carreteres un nou accident a la C58 a Ripollet, és el segon en aquest punt aquest matí, provoca ara uns 6 quilòmetres de retencions des de Montcada en sentit Sabadell. Mentre segueixen les retencions d'hora punta a l'àrea de Barcelona, els accessos a la ciutat, sobretot per la B23, esplugues cap a la Diagonal, la B20 a Santa Coloma i a les dues rondes. Altres punts complicats són la B30 a Barberà en sentit sud i la P7 a Santa Perpètua, I de què estarem pendents? Redacció, Sílvia Solanes.

¿Qué tal? Bon dia, sí,

perquè l'activitat parlamentària s'atura mentre hi hagi campanya. El d'avui és l'última sessió de control abans de les eleccions. Veurem com impacta l'hemicicle la dimissió de Puente. Amic personal de Salvador Illa, com deies, el mateix president, ho destacava ahir al vespre en una piulada i acaba de defensar la gestió del suel capdavant del Ministeri de Transport amb més inversió que mai. Per cert, abans que comencés aquesta sessió de control, hem vist el president vacunar-se, tant de la grip com el Covid, aquí en un punt sanitari que s'ha instalat aquest matí al Parlament.

I a Madrid, d'aquí dues hores. La família de Guillem Agulló, el jove antifeixista assassinat fa 33 anys, explica que ha demanat al govern espanyol que se'l consideri víctima del terrorisme. A Madrid, Tania Tapia, bon dia.

Bon dia. Si acta la treu de Madrid amb els pares i la germana del jove assassinat el 93 d'una ganivetada al cor per l'extrema dreta, ho fan per explicar la petició formal per carta que han enviat al president espanyol i al ministre de l'Interior per demanar per a Guillem Agulló l'estatus de víctima del terrorisme. La carta a la família alerta també del perill de la violència ultra que continua, diuen, amenaçant la convivència. A l'acta es farà publicar la llista de més de 200 despersonalitats jurídiques i polítiques que donen suport a aquesta petició. I acabem de saber ara

mateix les dades de l'atur del mes d'octubre. Redacció, Laura Garcia. L'atur ha augmentat en 8.174 persones a l'octubre a Catalunya fins a arribar als 338.200 desocupats. És un increment del 2,48%. És la comunitat autònoma on més ha augmentat l'atur respecte al setembre. I respecte a l'octubre del 2025, és a dir, un balanç interanual, l'atur ha augmentat en 13.750 persones. Això és un increment del 4%. El conjunt d'Espanya, el nombre de persones inscrites a les oficines dels serveis públics d'ocupació ha augmentat un 1,81% respecte al mes anterior.

La lletra petita.

Analitzem la lletra petita de l'actualitat amb l'analista i divulgador Marc Vidal. Bon dia, Marc. Bon dia, Ricard. El partit de Donald Trump perd el Congrés i tot apunta a la butxaca dels americans. Doncs sí, la macro diu que els

Estats Units creixen al 3,4%, però el votant no viu a la macro. La inflació és del 3,7%, omplir el dipòsit costa un 40% més que fa un any i les hipoteques s'han enfilat a prop del 7,5%. La lletra petita ens diu que aquest creixement surt en bona part d'una sola partida. Un terç és inversió en intel·ligència artificial. Set empreses pesen el 35% de la borsa i s'endeuten a un ritme rècord, competint pel mateix estalvi que necessita un tresor amb un dèficit de dos bilions. Aquesta competència empenya els tipus i els tipus acaben a la hipoteca de casa. El creixement el posen les factories de dades, que no generen ocupació massiva. Els Estats Units tenen una economia que creix per les màquines i se'n creix per les persones. I ahir van votar les persones.

Pernil cuit, pernil dolç, pernil de llorc, en dient de diferents maneres. Però si està fet sense presses i amb matèria primera de la millor qualitat, es diu La Selva. La Selva, la marca del bon pernil.

Ahir, llengua ameríndia a l'olla petita era el topí, sense topinades. Avui dimecres, un altre enigmàrius lingüístic, llengua africana que funciona en segona persona, de cinc lletres. Llengua africana que funciona en segona persona, cinc lletres.

Per participar, registreu-vos al web catradio.cat barra enigmàrius abans de les 10 ben tocades.

El matí de Catalunya Radio. El millor de ser un pro és que no hi ha dos dies iguals. Diversos clients, projectes I el pitjor de ser un pro és que no hi ha dos dies iguals. Diverses rutes, necessitats. Quan tot depèn de l'inesperat, has de tenir un vehicle que t'ho posi fàcil. Ara, els dies plou joc professional, condicions especials en tota la gamba només fins al 15 de novembre. L'inesperat, fet fàcil.

Escolta, ¿per què et tapes amb un cupó de l'11, de l'11 o de l'11?

Perquè si em toca el premi d'11 milions o un dels 11 premis d'un milió, no vull que em reconeguin pel carrer. Ah, i per això parles baixet? Esclar. Però hi ha un micròfon enorme aquí, que t'agafa la veu igual. Tu mateix, però després venen els paparazzis i venen els plors.

Si no vols que et reconeguin perquè ets milionari, compte que arriba un premi d'11 milions i 11 premis d'un milió. Sorteig 11 de l'11 de l'11. El sorteig de l'11 que reparteix més premis milionaris. 11. Ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat.

Menja ràpid, menja fàcil, el trinxat de les Cerdanyes Tio Carlit.

Trinxat Carlit, cuinat cada dia a Puigcerdà. Si ets temporalment a l'estranger, pots votar a les eleccions generals del 29 de novembre. Has de figurar el registre de matrícula consular com a no resident. Recull la sol·licitud a l'oficina consular o descarrega-te-la a www.exteriores.gob.es. Entrega-la amb el DNI o passaport a l'oficina consular fins al 31 d'octubre. Rebràs la documentació al teu domicili de l'estranger i podràs enviar el teu vot per correu certificat fins al 25 de novembre. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. Compartir. Descobrir. Viatjar. Riure. 130 milions. Amics. Llocs. Moments. Somnis. 130 milions. En el pot especial d'Euromillones de 130 milions hi caben moltes coses. El divendres 6 de novembre amb Euromillones, pot especial de 130 milions. I a més del pot, el millón que tant sí com no toca a Espanya. Euromillones. No hi ha res més gran. Loterías et recorda que jugues amb responsabilitat i només si ets major d'edat.

El Matí de Catalunya Ràdio. Ricard Tostrell. Entrevista als candidats. Avui, Míriam Nogueras.

Gràcies. Les infraestructures, la responsabilitat, en aquest cas política davant de la crisi ferroviària, entre d'altres, i altres qüestions que ara abordarem també amb la candidata de Junts a les eleccions generals. Miriam Nogueras, bon dia i gràcies per acompanyar-nos. Molt bon dia, gràcies a vosaltres. D'entrada, deixi'm començar per una pregunta una mica més genèrica. De què creu que vostè ha d'anar a aquestes eleccions que ens afrontem de cara al 29 de novembre?

Mira, nosaltres, no sé si som els únics, crec que sí, que seguirem fent el mateix que hem fet fins ara. Jo estic absolutament centrada en seguir fent feina, seguir treballant. Els catalans necessiten certeses i jo crec que no serveix de res que entrem en guerres brutes, en joc brut, tampoc en fer servilisme a ningú. Perquè això al final no serveix de res a la gent. Per tant, jo crec que d'aquí al 29 la gent ha de veure quins servidors públics treballen i quins no treballen. I ahir ho dèiem també a la compareixença, nosaltres no som influencers, nosaltres estem aquí per fer lleis, per fer lleis ben fetes, som aquí per poder gestionar, per gestionar el millor que podem, per prendre decisions, entomar responsabilitats, Al final som aquí perquè el nostre país i les persones o el seu dia a dia sigui una miqueta millor cada dia i no pitjor.

Té un repte per davant també complex i apassionant. Vostè va dir de fet que Junts si presenta com a alternativa aquests dos blocs, però el que veiem, per exemple, aquesta nit a Estats Units o a altres llocs del món, la sensació és que va una mica cap aquí al món, cap a un món cada vegada més polaritzat i més de blocs. Per què és important que hi hagi veus com la de Junts en aquest món?

Sí, però aquest resultat al final ha demostrat que quan el populisme governa no funciona, sigui l'extrema dreta o sigui l'extrema esquerra. I quan està governant el populisme les persones pateixen. Per tant, el que cal és acabar amb aquesta incertesa i per mi la fórmula és. És senzilla i alhora complicada, que és pencar i treballar molt. I sembla que ara el més revolucionari s'ha convertit en això, en quedar molt apartat de tot aquest soroll i treballar i treballar i retre comptes i explicar els resultats de la feina que estàs fent. Jo ho entenc així, i crec que el resultat d'aquests Estats Units també demostra això, que la gent està molt cansada de tot aquest soroll, molt cansats que hi hagi tant soroll però que no hi hagi resultats, i per tant que estiguem immersos en aquesta incertesa de manera permanent en gairebé tots els àmbits. Els problemes d'avui tenen solucions, és cert, però són solucions que són complexes i aquestes solucions no es poden explicar ni fer en un tuit o en un missatge que donis de tres segons als mitjans quan et trobes una càmera. Les persones les hem de tractar d'adultes i els hem d'explicar les coses com són. Insisteixo, les solucions no són fàcils, però és que la nostra feina és treballar aquestes solucions, treballar-les amb molt rigor, amb molt d'esforç i aquest permís al secret que dic és senzill però alhora molt complicat en aquests temps.

Ho diu en aquest sentit per Junts. Creu que hi ha hagut molta feina, molt treball en aquesta legislatura que ha quedat tapada per aquest soroll, per aquesta polarització?

Sí, mira, nosaltres hem centrat tota la nostra feina en les persones, en la classe mitjana i treballadora catalana, en Catalunya, i som l'únic partit que no estava a govern que pot dir que ha aprovat lleis pròpies i mesures pròpies. Hem aprovat la llei L, per tant. La feina que hem fet nosaltres ha donat uns resultats i ha fet que la vida d'algunes persones sigui una miqueta millor. Avui tenim la llei L, les persones que pateixen aquesta malaltia i les seves famílies feien molts anys que demanaven aquesta llei. Hem aconseguit aprovar la llei contra la multa de reincidència, que fins i tot alcaldes d'altres partits venien a nosaltres a demanar-nos que fóssim nosaltres qui apretéssim la llei. Amb el Partit Socialista i a sumar perquè aquesta llei es posés a sobre la taula, finalment s'ha aprovat. Hem aconseguit abaixar l'impost de societats per petites, mitjanes empreses i també cooperatives. Això vol dir que 10.000 milions d'euros que són dels catalans es quedaran a Catalunya i no aniran. Hem aconseguit, per primer cop, que per llei el 50% de la dependència vagi a càrrec de l'estat espanyol. Tenim més de 80.000 persones esperant. Hem aconseguit que els regants del nostre país, de Catalunya, paguin una miqueta menys. Hem blindat també la maternitat de les dones esportistes. Hem fet feina. És que el que et puc dir que hem fet nosaltres és feina. I a més som l'únic partit que pot desplegar aquesta llista de feina feta i nosaltres seguirem. Aquesta és la nostra missió. Tant de bo no haguéssim de tornar a Madrid, però resulta que a Madrid es prenen decisions polítiques que afecten els ciutadans de Catalunya. I per tant, l'objectiu és que continuï la agenda catalana al centre. La legislatura anterior no hi era, i es va notar. Perquè van perdre competències, perquè van perdre recursos. Aquesta legislatura on Junts per Catalunya era determinant i hem posat l'agenda catalana un altre cop a sobre la taula, han passat coses. I això és impossible, a nosaltres no ens val. Hem pencat moltíssim, els resultats estan a sobre la taula. Insisteixo, tant de bo, tots els partits catalans poguessin avui fer una entrevista on expliquessin totes les coses que han aconseguit, no que han anunciat que s'havien acordat que és molt diferent, sinó que està publicat i que ja són certeses, que és el que crec que avui està demanant la gent.

Anem a entrar en alguns dels temes en profunditat per saber, per conèixer la seva proposta política. Pel que fa, per exemple, a la xarxa ferroviària. Un dels temes que tenim sobre la taula és l'estat d'aquesta xarxa ferroviària. A les últimes hores, Òscar Puente ha anunciat la seva dimissió com a ministre de Transport, després d'aquest accident ferroviari d'urda i també de la pressió política acumulada. Junts, de fet, ja n'havia reclamat la sortida. Ara entrarem en el fons del tema, però abans, vostè considera que aquesta dimissió arriba a temps?

Mira, nosaltres el divendres passat ja vam dir que aquesta dimissió era inajornable i no entrarem si havia de ser el cap d'un dia, de dos, de tres o de sis, que és el que fa ara ja fa la setmana. Però nosaltres teníem claríssim que era inajornable i així ha estat. Ahir el ministre a la seva compareixença va reconèixer i va admetre que durant molts anys no hi ha hagut planificació, que durant molts anys hi ha hagut desinversió terrible i sobretot a Catalunya, i també va admetre que des de la proximitat és des d'on es governa millor. I per tant ens acaba donant la raó en tot el que demanem des de Junts per Catalunya. Fa molt de temps. Nosaltres no volem empreses mixtes gestionades per als mateixos que porten anys sense planificar, sense invertir i sense tenir en compte la realitat que hi ha a Catalunya. Nosaltres el que creiem que és imprescindible és aquest traspàs integral de tot, de les vies, dels trens, de les estacions i, sobretot, dels recursos, dels diners, perquè no pot ser que s'inverteixin avui 162 euros per habitant a Catalunya i 452 euros per habitant a Madrid. Això és inacceptable. I a més a més aquí a Catalunya tenim un clar exemple que sí que aquí podem gestionar, que podem fer una bona gestió i donar un bon servei públic a. Als ciutadans i a les persones que estan aguantant molt, que els ciutadans de Catalunya estan aguantant moltíssim, que estan pagant impostos, que estan fent el que se'ls demana que facin i no hi ha una resposta adequada a tot això. També, apel·lant a això que dèiem abans de tractar les persones d'adultes, Això no es solució en un dia. És a dir, el nivell de desplanificació, de desinversió i de mala gestió que hi ha hagut durant tants anys ha donat com a resultat que el sistema ferroviari espanyol ha col·lapsat i, per tant, de retruc, a Catalunya ens veiem molt afectats.

Però com ho farien això? Per garantir que aquest manteniment sigui suficient, per mantenir que hi hagi una inversió necessària? Durant molts anys s'han anunciat inversions que després no s'han executat. No sé com Junts pot garantir que aquesta vegada els compromisos es trobaran també en obres, en terminis i resultats. No sé si acceptarien, per exemple, un calendari públic amb mecanismes de control. Mira, una de les coses que

sí que s'ha demostrat que funcionen és la professionalització, que és una de les coses que marca la diferència entre Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i Renfe, la professionalització. Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, et poso un exemple, ahir mateix abans d'agafar l'AVE per venir a Madrid a la compareixença del ministre Puente, Van mirar l'estat dels trens a Catalunya. Mirem Renfe i a Renfe de les 19 línies, 15 marcaven incidències. D'aquestes 15 incidències, 6 eren greus. Hi havia un retard a moltes estacions, hi havia moltes persones esperant el seu tren i moltes d'elles esperaven fins i tot més de 20 minuts. Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, zero incidències. I aquesta és la tònica, perquè em diràs, bueno, ahir no. La setmana passada, la mitjana és de Renfe una puntualitat de només el 30% i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya un 98%.

Per tant, ahir a la compareixença, alguns deien. Hem de mirar i pensar quin model es vol, a bones hores també aquesta gent, però nosaltres vam dir és que el model ja el sabem que és que els serveis públics funcionen i tenim uns ferrocarrils de la Generalitat gestionats de manera diferent de com s'ha gestionat Renfe i funcionen i per tant per nosaltres una de les principals accions que s'hauria de fer és professionalitzar en aquest traspàs vull dir, insisteixo, no es fa d'un dia per l'altre s'ha fet. Molt mal fet durant molt temps, per tant, tampoc es pot pretendre dir, perquè si no seria enganyar, que en quatre dies tot això ho solucionarem. No, hi ha moltíssima feina a fer, però escolta, s'ha de començar, i en algun moment s'ha de començar. I una altra cosa que també per nosaltres és molt important és el tema de la inversió en el manteniment. Ho veiem a Europa, hi ha països com França que està invertint de tot el que inverteix, i ara em centro en alta velocitat, en tota la inversió d'alta velocitat, en dedica un 34% al manteniment. Alemanya, un 36%. Itàlia, un 40%. En canvi, Espanya només hi ha dedicat un 16%. Sent un dels països que té una xarxa ferroviària d'alta velocitat més extensa. Per tant, s'ha primat més fer quilòmetres, inaugurar vies i estacions, inclús en llocs on no hi passa gent, hi ha vies que utilitza molt poqueta gent,

que no pas en invertir diners en mantenir les que ja tenien. Per tant, sí que són models diferents, són maneres de fer diferents, i nosaltres apostem per la nostra. Però insisteixo, hi ha moltíssima feina a fer, i. També et diré una cosa, nosaltres una de les coses que hem aconseguit aquesta legislatura és amb aquesta metodologia que et pot agradar més o menys, que és com hem fet nosaltres i com hem aconseguit les coses, que és pressionar moltíssim els que estan governant i utilitzar aquests vots que ells necessiten, no per dir sí a canvi de res, que és el que han fet molts durant molts anys, sinó per dir, no, els vots que posem a sobre la taula no poden ser a canvi de res, i per tant, si no hi ha això, això i això, no hi haurà vots. I per tant, aquí nosaltres també apel·lem aquesta força i a poder tenir aquesta força a Madrid, que al final, si nosaltres tenim força, qui la té és Catalunya i les demandes dels catalans, es podrien aconseguir moltes més coses de les que s'han pogut aconseguir fins ara. Per cert, creu que Puente ha estat

un gran ministre, com li va dir Gabriel Rufián després de la dimissió?

Mire, nosaltres ahir li vam dir també a ell mateix que estar en política vol dir prendre decisions, i prendre decisions no fàcils, perquè si fos fàcil tot aniria estupendo, però les decisions que hem de prendre quan governem són moltes d'elles complicades. Quan en nou mesos, en una mateixa línia, hi ha dos accidents mortals i hi ha el mateix ministre, aquest ministre ha de plegar. I perquè està en política també vol dir això. Prendre responsabilitats. I algunes coses no s'han fet bé si això ha passat. I, per tant, jo no entraré a dir si és un bon o un mal ministre, però les coses no han funcionat, el servei no ha funcionat, per tant, el que ha fet el senyor Puente és, crec jo, el que havia de fer i el que hauria d'haver fet qualsevol persona en el seu lloc, plegar.

Anem a parlar d'habitatge. Com saps, el principal problema que té ara mateix la ciutadania, una de les principals causes també de desigualtat de la societat. Per molts joves, emancipar-se és gairebé impossible. Hi ha moltes famílies que destinen una part desproporcionada del sou al lloguer. Què és el que farà Junts des de Madrid per canviar aquesta situació?

Mira, nosaltres, com deia abans, et diré el que farem, però és que també el que hem fet. És a dir, nosaltres el 3 de setembre vam presentar un reial decret amb mesures que creiem que poden ajudar moltíssim a sortir del forat on som. Per nosaltres una de les més importants està molt relacionada amb els impostos i ja ho estan fent a molts altres països. Una bona part del que es paga quan tu vols comprar un pis, per exemple, parlant dels joves que es volen emancipar, són impostos. Per tant, aquí és imprescindible que després de vuit anys on s'ha recaptat un 60% més d'impostos aquest govern, és imprescindible que aquí hi hagi un retorn i, per tant, s'han de baixar els impostos per fer molt més accessible l'habitatge, sobretot a. Els joves. Una cosa per nosaltres imprescindible també és protegir, protegir a les famílies. Les protegim donant-los aire, per tant, sí, abaixant impostos, però també les protegim utilitzant les eines que tenen els estats. I aquí poso sobre la taula el que nosaltres vam posar en el Reial Decret. Que també ho fan a Alemanya, per exemple, que és poder protegir a la persona que no pot pagar un lloguer i no el pot pagar perquè ha tingut una situació econòmica sobrevinguda, perquè ha perdut la feina, pel que sigui, perquè tots tenim la nostra vida i cadascú se sap els problemes que tenim i totes les persones han de poder fer front a les situacions

en les que la vida els posa. Per tant, nosaltres hem de poder cuidar aquestes persones i això ho ha de fer l'Estat. I l'Estat ha de poder assumir el cost que una persona vulnerable no pot assumir i per tant aquí protegim la família vulnerable i també protegim el petit propietari, que a Catalunya és el 95% dels propietaris són petits propietaris a Catalunya i tothom està patint el cost de la vida, tothom. Per tant, que l'Estat assumeixi aquest deute i que s'ocupi per poder trobar una alternativa habitacional a aquesta família vulnerable. Perquè hi ha alternatives. El problema és que fa molts anys que escoltem anuncis, anuncis, es faran pisos, rehabilitarem aquests pisos, posarem aquests pisos a disposició, però resulta que després de vuit anys sembla que no, que tot això que s'ha anunciat no ha acabat materialitzant-se com s'hauria d'haver materialitzat. I ens dona la sensació que s'han preocupat més per coses més estètiques que no tant per allò que segurament no és tan comunicativament bonic d'explicar o agradable o no genera titulars, però sí que soluciona una mica la vida de les persones. I en això estem nosaltres, en poder fer-ho bé, fer aquesta feina ben feta, oblidar molt els anuncis i dedicar-nos més a. A treballar i al final és poder donar un horitzó a les persones. Un horitzó amb esperances, un horitzó que no sigui que els nostres joves

estan condemnats a viure en una habitació de lloguer en precari tota la vida. No pot ser que aquest sigui l'horitzó. No hi ha. L'única alternativa que hi ha no és la del lloguer. Hem de poder també explicar als nostres joves que hi ha una alternativa, que és poder comprar. Per tant, hem de posar totes les facilitats i tots els esforços, perquè un estat s'ha d'esforçar moltíssim perquè la vida de la gent sigui una mica millor, perquè també hi hagi opció que els nostres joves puguin tenir la seva pròpia casa, el seu propi habitatge.

Perquè fa el petit propietari, si algú té algun pis llogat. Si vota Junts, el protegiran perquè no deixi de cobrar aquest lloguer, entenc.

És que això hauria de ser la normalitat. A mi el que em sorprèn és que siguem els únics que posem això sobre la taula com ha estat sempre, és que la responsabilitat dels governs és protegir a totes les persones. A totes. I acabar confrontant a persones per guanyar eleccions, per tenir titulars meravellosos, ens sembla absolutament. Per això quan al principi deia que nosaltres estem lluny de tot aquest soroll i d'aquests extrems, ens referim també a això, que ara el més revolucionari sigui dir que protegirem a tothom i que protegirem el dret a la que és el que se suposa que hauríem de fer tots, és que encara queda molta feina a fer. I sí, òbviament, Junts per Catalunya, protegim a totes les famílies, protegim el llogater perquè l'ha de protegir qui governa, com s'està fent en altres països d'Europa, i protegim el petit propietari. No concebim una proposta política que el que faci sigui enfrontar a les dues famílies, no pot ser.

Una altra de les carpetes importants d'aquesta temporada també per Junts ha estat la reclamació per Catalunya que tingués més capacitat per gestionar la immigració. Amb quina proposta exacta es presentarà també Junts en aquestes eleccions que han acabat de quallar en les últimes setmanes i en l'última legislatura?

Doncs mira, ens presentem amb la mateixa, que és la nostra llei de competències. És imprescindible que Catalunya pugui gestionar la immigració, imprescindible. Explicàvem fa uns dies que al mes de juliol al final la Unió Europea, nosaltres el que volem és fer el que fa la majoria de països de la Unió Europea i el que s'ha acordat a la Unió Europea. Que al final s'està restringint el control, sí, s'ha de poder controlar més, s'està potenciant aquest control, s'ha de poder garantir la integració, i tot això no ho dic jo, aquest ordre i aquest control s'ha decidit a Europa i a Espanya, és l'únic país que va a contracorrent d'aquestes decisions i d'aquestes instruccions que s'estan gestionant. Que s'estan acordant a Europa. I fixa't, nosaltres, aquest any el govern de Sánchez va fer una regularització massiva. Ho va fer sense control, sense criteri, i nosaltres ho vam denunciar a la Comissió Europea. Que ha obert un expedient a Espanya per aquesta regularització. Correcte, cert, el PP i Vox també ho van fer, però aquí està també la diferència entre fer la feina ben feta i no fer-la ben feta. La denúncia que va fer PP i Vox, la Comissió Europea li va fer, li va tancar la carpeta de seguida i li va dir que se'n tornés d'on venia perquè no havia fet la feina ben feta. Nosaltres sí, a nosaltres Europa ens ha pres seriosament. Perquè fem la feina de manera seriosa, i la fem bé, i la fem amb rigor. I la Comissió Europea ha obert un expedient al govern de Pedro Sánchez, sí, perquè no és la regularització massiva, és com fas aquesta regularització. El problema d'Espanya és que no té política migratòria, perquè un país que sí que té política migratòria no ha de fer regularitzacions massives cada X anys. I a Espanya cada X anys es ve obligada a fer una regularització massiva. Perquè hi ha tanta gent desregularitzada que això és símptoma que no hi ha una política migratòria. I si ells no la tenen ni no l'han sabut trobar, no ho han de pagar els ciutadans de Catalunya. Per tant, nosaltres sí, volem poder tenir aquestes competències i és el que podem fer des de Madrid. Des de Madrid el que podem fer és pressionar perquè Podemos. Del bloc PP-Vox i que deixi de posar pals a les rodes perquè els catalans puguem fer la feina que ells han estat incapaços de fer, perquè quan Podemos estava a govern tampoc va fer aquesta feina, tampoc va treballar per tenir una política migratòria i ens poden insultar i fer tot el que. El que vulguin, però nosaltres ens hem dedicat a treballar. Nosaltres sí que volem fer allò que estan fent altres països de la Unió Europea. Sí que hem denunciat quan les coses no s'han fet bé i per això avui el govern espanyol té un expedient obert. Per tant, aquí Europa ha dit ull, que aquí sí cal mirar amb atenció això que ha fet el govern espanyol i per tant alguna cosa no s'haurà fet bé.

Clar, per tot això caldrà ser útil també en els pactes. M'agradaria parlar també de pactes i preguntar-li, vostès han dit que no faran ni Sánchez ni Feijóo presidents, si els seus vots per això són claus per investir un president, vostès no entraran a cap negociació?

Jo crec que nosaltres si una cosa hem demostrat és que sabem negociar i que hem negociat. De fet, jo crec que els catalans hem de decidir si volem ser al menú o volem estar asseguts a la taula i nosaltres fa temps que hem decidit que volem estar asseguts a la taula i no pas ser al menú. PSC i Esquerra sí, han decidit que són al menú, nosaltres hem decidit ser a la taula. Ara bé, negociar bé per mi requereix d'una cosa importantíssima i és saber fer el cop de punya sobre la taula quan toca i dir si a tot no és saber negociar i llavors jo crec que és imprescindible que, i ho hem demostrat al final, No hem aconseguit la llei L, la llei contra la multirreincidència, baixar impostos, no hem impedit donar per bones les ocupacions, perquè sí, ho hem aconseguit, perquè hem treballat molt, perquè hem aguantat molt la posició en moments de moltíssima pressió i de molt xantatge. Com dèiem, estem en aquests temps de molt, de molt, de molt soroll. De molta propaganda, de molt populisme, i aguantar la posició quan al final el que estàs defensant és fer la feina ben feta, que hauria de ser fàcil, no ho ha estat gens, però ho hem fet i hem demostrat, per tant, que si la gent de Catalana està sobre la taula i és Junts per Catalunya qui negocia, les coses passen. I també hem aconseguit portar al centre a tots aquests que s'han deixat arrossegar pels extrems.

I per tant, a partir del 29. Em parla d'això pel que fa a la llei concreta, o a una mesura concreta, però jo li parlo d'una investidura.

Sí, però fixa't que abans de la investidura també ve la Constitució del Congrés. Tothom s'enveja a la investidura, però. A partir del 29N veurem quines són aquestes com està composat el Congrés i el primer de tot, el primer que s'haurà de negociar és la presidència del Congrés dels Diputats i no la investidura. I recordo que el 2023. Nosaltres vam ser claus, òbviament, per aquesta presidència, la presidenta Armengol, i la nostra primera negociació vam posar sobre la taula, com sabeu, tant el català com les comissions d'investigació, i això no va voler dir que després hi hauria investidura. I, malgrat, ens van dir que era impossible poder fer efectives les dues coses que nosaltres havíem demanat, Al final va ser possible i va ser una realitat. Per tant, veurem què passa, quines són aquestes majories i veurem quina és aquesta primera negociació. Però nosaltres el que tenim claríssim és que el bloc PPVox no tindrà els nostres vots i això no és nou, perquè això ja ho vam decidir el 2023. Va guanyar el PP i no va tenir els vots de Junts per Catalunya, i per tant aquesta decisió nosaltres ja la tenim presa. A mi el que em preocupa també, i vista la situació en la que està, aquí els únics que han fet el PP president es diuen socialistes, el 2018, El Partit Socialista d'avui va donar la presidència a Rajoy. Veurem com queda composada el Congrés, però nosaltres tenim claríssim que el que volem és fer feina. I avui, malauradament, els dos partits espanyols estan absolutament arrossegats per aquelles tendències que els tira més el populisme i els eslògans que no pas pencar, fer la feina, treballar.

Però per tant, sí que em diu clarament que si hi ha un bloc amb Vox, allà no votaran, em diu que si hi ha l'opció de negociar i prioritzar Catalunya, poden parlar amb els socialistes. Entenc que m'està dient això, eh?

Nosaltres si hi ha. Crec, eh? Que la gent el que vol és canvi. És a dir, les coses com estan ara no poden continuar. Per tant, nosaltres ni amb nosaltres hi haurà un ministre que es diu Abascal ni hi haurà una ministre que es diu Ada Colau no, perquè aquests no són ni els nostres models i a més s'allunyen de tot això que jo t'he explicat que necessitem

posar sobre la taula però si veu una possibilitat de pacte real que això transforma la vida dels catalans vostès no descarten donar suport a Pedro Sánchez. No és que descartem donar suport, és que aquesta resposta. Que nosaltres, si hi ha una opció. Entenc que faci la pregunta més directa.

Però jo crec que aquesta pregunta l'haurien de contestar els qui poden acabar sent A canvi, nosaltres disposats a negociar un canvi. Clar que sí, cal un canvi. Ara, també crec que cap dels dos partits està en disposició ara mateix de poder oferir el que necessita Catalunya. També té una cosa, abans de les eleccions del 23, tots els que deien que no a tot, quan van necessitar els vots de Junts van acabar dient sí a tot per tant, malauradament en campanya alguns diuen coses que després quan necessiten els vots fan la contrària i de fet tota aquesta legislatura. Ha vingut marcada no perquè el Partit Socialista volgués ajudar els catalans i tingués l'agenda catalana sobre la taula de manera voluntària. Els socialistes han fet el que han fet perquè Junts per Catalunya els ha arrossegat a fer-ho. Per necessitat. Necessitaven els vots i per això han complert amb l'agenda catalana. Si no haguessin necessitat els vots, Catalunya queda fora de l'agenda un altre cop. Per tant, és imprescindible que el dia 29 la veu de Catalunya sigui el més forta possible. Per cert, què és el que li fa més il·lusió d'aquesta campanya? Home, il·lusió. Mira, una de les coses que més. Dibuixa perquè és cansada, ja ho entenc. Sí, però no passa res. Una de les coses que més m'agrada a mi és que, com que estem en campanya, tenim molts més micros i, per tant, molt més altaveu per poder explicar tota la feina que hem fet. Per poder explicar tota la feina que hem fet. A la revolta hi anirà, explicar-la, la feina que ha fet, per cert? Ah! Doncs mira, jo em pensava que estàvem convidats tots els candidats, però quan em vaig posar en contacte amb el president de RTVE per dir-li que estàvem encantats d'anar i passar una bona estona, em va dir que no, que jo no hi anava a la revuelta. I ja està. Per tant, no hi vaig perquè no m'hi han volgut. Jo crec que ens ho haguéssim passat bé, però en qualsevol cas. O sigui, no l'han convidat? Sembla que no, no, no, perquè m'han dit que jo no hi vaig. O sigui, és clar que van dir que havien convidat a tots els candidats. Sí, però no, jo quan vaig confirmar que. Clar, òbviament em vaig sentir aludida quan van dir que convidaven a tots els candidats. Vostè va dir confirmo i li vaig dir que van dir no, no està convidada. No, pues no, a tu no t'hi volem.

No sé si és el preu per avançar a Catalunya. Com? Dic, vol que li faci jo les preguntes de sexi de diners. No cal, no cal. En tot cas, molta sort. Míriam Noguera és candidata de Junts a aquestes eleccions generals i gràcies també per acompanyar-nos. En seguirem parlant perquè l'actualitat no pararà, però en tot cas avui hem fet aquesta entrevista més ja com a candidata a aquestes eleccions. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies a vosaltres. Molt bon dia. Una pausa, ara ho comentem i de seguida també compareix Pedro Sánchez.

El matí de Catalunya Ràdio. Tot seguit sentim les novetats que ens porten els amics del Corte Inglés. Bon dia. Hola, bon dia.

Estic segura que aquesta escena ja repeteix a moltíssimes cases. Tornen d'escola els nens i nenes i després d'una jornada de classes el que més els ve de gust és passar-s'ho bé mirant una vegada i una altra les pàgines del catàleg de joguines del Corte Inglés per triar què demanaran per Nadal. N'hi ha molts que ho tenen claríssim. Ja saben què demanaran a la carta al Pare Noel o als Reis. Per això, és el moment perfecte per avançar els regals, perquè fins al 25 de novembre, a Hipercor i al Corte Inglés, les joguines, fins i tot les més buscades de les grans marques, tenen ara un 25% de regal per descomptar en noves compres de joguines, del 17 de desembre al 5 de gener. Joguines com les nines Barbie, la casa de muñecas de Gabi, els jocs de construcció Lego, els superherois Marvel. És el moment de fer realitat els somnis. Ara les joguines tenen un 25% de regal a Hipercor i al Corte Inglés, a la botiga web i app. Ah, i també has de visitar la nova planta d'esports del Corte Inglés de Cornellà, a la primera planta. Hi trobaràs running, pàdel, futbol, muntanya, entrenament i moda esportiva, amb nous espais de calçat i electrònica esportiva. Vine a descobrir-la! I això és tot per avui. Adéu-siau!

La fruita i verdura d'Aldi és fresquíssima i té un preu inconfessable. Incomparable, Al. Som el súper que més abaixa els preus dels frescos. No calia corregir-me en públic.

Aquesta setmana el broc i la 0,89 al mig quilo.

I la burger meat picada de vedella i porca 5,99 al quilo. Aldi. Que poc que costa comprar bé.

Palau Sant Jordi. Sí, home. I què més? Doncs molts bons records, retrobaments. M'ha costat conèixer't, tio. Sí, he canviat una mica. I moments perillosament divertits. Lari, t'estic odiant tant! En un forester especial. Sou bo! Bona gent! El Forester al Palau Sant Jordi, dilluns a la nit a TV3 i a la plataforma 3CAT. I molt aviat, la nova temporada.

Em dic Nil, tinc 25 anys i molts dubtes. Jo ho buscava tot per internet, fins que un dia vaig trucar al 012 i vaig flipar. M'ho van aclarir tot, en una conversa, amb un humà i gratis. Des d'aleshores no puc parar. Ho consulto tot. Fa poc els vaig preguntar si m'havia de fer un tatuatge al braç o a la cama. Em van informar sobre les condicions sanitàries dels centres, però la ubicació del tatuatge ja era cosa meva. Així que m'he decidit. El tatuatge va al braç.

Si tens dubtes sobre tràmits, ajuts o serveis de la Generalitat, el 012 t'informa i t'ofereix l'orientació que necessites. Truca al 012, davant del dubte, la millor resposta Generalitat de Catalunya.

Quan ets davant d'un expert, de seguida te n'adones. Per això, quan comptes amb la teva gestoria, saps que estàs en bones mans. Siguis empresa o particular, la nostra experiència és la teva tranquil·litat. Troba la teva gestoria a gestors.cat. Gestors administratius col·legiats. Mirem per tu.

Sota el sol del Mediterrani neix el cava Jaume Serra, elaborat mitjançant el mètode tradicional, el mateix amb què s'elabora el xampany. Cava Jaume Serra, qualitat amb caràcter mediterrani. Jaume Serra.

Compartir. Descobrir. Viatjar. Riure. 130 milions. Amics. Llocs. Moments. Somnis. 130 milions. En el pot especial d'Euromillones de 130 milions hi caben moltes coses. El divendres 6 de novembre amb Euromillones, pot especial de 130 milions. I a més del pot, el millon que tant sí com no toca a Espanya. Euromillones. No hi ha res més gran. Loterías et recorda que jugues amb responsabilitat i només si ets major d'edat. Amb l'arribada de l'hivern, és clau no abaixar la guàrdia i preparar-se pel fred. Per això activa el moda hivern amb un Actimel al dia. Perquè conté vitamines que ajuden el sistema immunitari. I a més, milions de probiòtics LKCI que arriben vius a l'intestí, on es troba el 70% de les nostres defenses. Cuida el teu sistema immunitari quan més ho necessita amb Actimel. Són valentes. Porto des dels 15 anys amb la incertesa de si el Massari viu o mor. Poderoses. Vull el teu equip d'aquí una hora a la sala de reunions. Científiques. Icòniques. Però també són irracionals. Tot el que et passa. T'he dit dos cops que no vol. Tenen impulsos. Crec que m'estic pillant. Són humanament imperfectes.

L'IA. Disponible a la plataforma 3CAT.

Avui a l'aura del Matí de Catalunya Ràdio, l'empresari David Madí, la periodista Eva Pomares, la periodista Anna Grau i el politòleg Nacho Corredor.

I pendents de la compareixença de Pedro Sánchez d'aquí a molt pocs minuts. De fet, és imminent aquesta compareixença. Què us ha semblat l'entrevista amb Nacho Corredor? Miriam Nogueras, Nacho.

Bé, escolta'm. No, aviam, el principal repte que té Junts en aquesta nova etapa que començarà després del 29N és veure si consolida el seu paper o no d'arbitrar de la política espanyola. I em fa l'efecte que com a àrbitre, doncs, només pot, diguem-ne, el partit només pot quedar configurat d'una manera, que és amb un govern liderat pel Pedro Sánchez o pel Partit Socialista. Perquè l'altre escenari, en un govern governat per Alberto Ruiz Feijó, podrien actuar d'àrbitre en les coordenades habituals de la política espanyola preprocessa, on la dreta estava fonamentalment no només liderada, sinó que hegemònicament ocupada i sense cap actor més pel Partit Popular. El fet que hi hagi Vox segurament condiciona la seva capacitat de ser àrbitre d'aquesta nova etapa. I jo crec que a Junts és evident que els últims vuit anys li ha anat molt bé com a àrbitre de la política espanyola. De fet, des d'aquesta perspectiva, s'opta o crida l'atenció o costa entendre, des d'una lògica purament racional, alguns dels moviments que durant tot aquest any han fet i que finalment van forçar o van acabar en una convocatòria electoral. A partir d'aquí hi ha un altre element que és una incògnita. Que és després de tota la pressió que ha tingut Junts pel fet que han aparegut nous partits com Aliança Catalana, quin impacte té en el seu resultat. Jo m'aventuro a dir que no en tindrà entre altres coses perquè Alianza Catalana no es presenta a les

eleccions al Congrés i per tant hi ha una part important de l'electorat que clarament seguirà tenint la seva referència a Junts com al partit per anar a Madrid. Però aquests són fonamentalment els dos elements que jo crec que estan entre interrogants, que no depenen exclusivament d'ells perquè és de la correlació de forces dels altres partits dels que dependrà l'èxit o no de Junts, i també el seu propi electorat s'ha de preguntar quin escenari és el que prefereix. Si un escenari en el que Junts sigui àrbitre requereix una aliança amb el Partit Socialista, l'escenari no sembla avui el principal. I si hi ha un altre tipus de majories, segurament Junts tingui una capacitat de consolidar-se com un partit de l'oposició rellevant, però en una lògica d'oposició i amb menys capacitat de transaccionar, de pactar, d'acordar, d'aconseguir coses de les que han tingut els últims vuit anys.

A veure, aconsello, evidentment, que els passats resultats van donar la clau, diguéssim, a aquests 7 diputats de Junts, però durant fa un any, fa ja gairebé 3 anys que Junts ha perdut, va negociar sobretot la llei d'amnistia juntament amb Esquerra Republicana, tot i que per camins diferents amb els socialistes, però aquest ha sigut el seu core i a partir d'aquí. Es va desmarcar totalment del suport en els socialistes, no? Difereixo del Nacho que diu que, bueno, no sols té joc, diguéssim, en Sánchez. Bueno, primer número 1 dependrà, evidentment, de les xifres, de si rebalida aquesta clau, més enllà de si són 4 diputats o en són 6, perquè les enquestes encara estan i encara falta molta campanya. Però la veritat és que aquests tres últims anys Junts ha consolidat com, un, el partit del no, és a dir, ha sigut el partit del no, el senyor no, no, o la senyora no, depèn de a qui li posis el barret, perquè ha votat en qüestions essencials i ha deixat sols no només a Sánchez, sinó també als altres socis d'investidura, com Esquerra, com Vild, com Venegar, és a dir, amb temes que tu a més, Ricard, t'hi has preguntat, amb temes absolutament claus, que estan en la taula electoral. Decret d'habitatge, que és el que ha precipitat eleccions. Però fa un any, l'escut social. L'escut social, que era. Míriam Nogueras avui ha repetit moltes vegades que són el centre de defensar les polítiques per les persones. El decret social, que era un megadecret amb moltíssimes mesures, pobresa energètica, desnonaments, d'això, també se'l van acarregar. Traspàs de rodalies. Traspàs de rodalies en vies, estacions, finançament, un traspàs històric, també el van vetar. I si mirem al final de la legislatura quantes vegades ha votat projectes de llei o decrets en contra o a favor, els ha acabat votant, bàsicament, en els tres últims anys, en PP i en Vox. Per tant, avui, com que tampoc s'ha mullat, sembla lògic, ja, que no s'hagi mullat, si votaria Abascal, un govern amb Abascal, o un govern amb. Ell ha dit que ni Abascal ni Ada Colau. Bueno, però això sortir una. Primer és una mica sortir de la realitat del panorama polític que probablement quedarà, però si m'he de I més a més, amb la desaparició d'aquest mapa de joc actual, amb la desaparició d'Aliança, si m'he de quedar amb algú, de moment el que he vist és que els tres últims anys, bàsicament, Junts ha jugat amb el PP i amb Vox.

Deixant de banda que jo considero que no era un escut social, sinó una estafa social, i que amb el tema de l'habitatge crec que Junts té raó, jo diria dues coses a favor i dues coses en contra. Ells ara s'han tret el mort de l'amnistia, jo crec que els ha condicionat molt, perquè tota la legislatura era l'amnistia, l'amnistia era això, aquesta carpeta ja està tancada. Em sembla una mica ridícul que es presentin com la veu de Catalunya al Congrés, tenint en compte que ni governen la Generalitat, ni són l'únic partit que representa Catalunya, ni s'hi han lluit gaire amb alguns temes, per exemple, ara criticar la gestió ferroviària, doncs quan ells tenen gent, diguem-ne, amb les empreses, però vaja. I quan han vetat un traspàs històric. Dit això, a veure, jo crec que ells sí que han tingut l'habilitat. Ells han estat en una situació semblant, o poden acabar estant en una situació semblant, els partits àrabs al Parlament israelià, que ningú hi vol pactar o ells no volen pactar amb ningú, però són al mig com el dijous. Llavors, home, Junts sí que ha aconseguit, diguem-ne, pactar la carta sense que es noti. Per exemple, en un moment donat li retiren el suport al Sánchez. Verbalment, però el que els interessa ho voten, i home, ja hem vist que per una recent entrevista a La Vanguardia sembla que en Fejo s'ha apuntat a un curs accelerat de sardanes i de crema catalana, vull dir, perquè allò era una raspallada junts, llavors sembla que el PP comença a interioritzar que pot no haver-hi un pacte d'investidura explícit. Però que poden comptar junts per treure endavant certes coses. Diguem-ne, com un aliat.

Bueno, ja ho han fet, a la contra, però ja ho han fet. Però que això els ha condit.

Perdó, condit, aprofito, condit no es diu en català. Això els ha aprovat, els ha anat bé. I amb això sí que tenen una habilitat que d'altres no han tingut. I ara, de totes maneres, jo penso que res no els llogarà de la castanya immensa. Quan arribin a les municipals i el BLAF exploti davant d'Aliança Catalana perquè jo penso que ells encara viuen una mica de rendes i que aquestes eleccions al Congrés la Míriam Nogueras pot intentar salvar els mobles però jo penso que Junts aquest paper hegemònic que s'autoatribueix amb la representació dels interessos de Catalunya. Té els dies comptats.

Bueno, i faltarà veure un segon què passa quan torni Puigdemont, no? És a dir, que això també serà un factor de la recompensa. Curiosament, no crec que els ajudi. L'arena va tancar, no? Des del punt de vista inter de Junts.

Com acabaràs aquest espai? Al final és un espai en reconstrucció. Falta tancar una etapa per començar una altra. David.

Doncs estic bastant d'acord, Junts ha estat a cavall d'una legislatura molt especial, molt estranya, on després del resultat del 23 s'havia de reparar tot el que havia passat amb el 155 i tota la repressió que hi havia hagut. Això era molt difícil, bé, aquesta legislatura podia haver donat de més o de menys, és una discussió, però bueno, ha estat com ha estat, i ara el que Junts ha de decidir és sense, amb aquesta etapa tancada. Quan el president Montorni torni després de les eleccions, quedarà definitivament tancada, com es resitua en la política.

David, espera, perdona que talli, que compareix el president del govern espanyol, el sentim, i ara et deixo parlar.

Como sabéis, en la tarde de ayer, el ministro de Transportes y Movilidad Sostenible, Óscar Puente, decidió renunciar a su cargo primero por empatía con las víctimas, en segundo lugar por coherencia y finalmente por dignidad política. Una decisión que como presidente del gobierno acepto con gratitud y con respeto. A lo largo de estos años, el ministro Puente ha trabajado sin descanso para mejorar la vida de nuestro país y particularmente la movilidad de nuestros ciudadanos. Y ha tenido que enfrentarse a grandes desafíos que ha sabido abordar con dedicación, con transparencia y con integridad. Esta semana lo ha vuelto a hacer. El ministro Puente ha dado la cara, ha dado explicaciones, también ha aportado soluciones a una sociedad que las exigía y que también las merecía. Y después ha dado un paso a un lado. Lo ha hecho para demostrar en primer lugar a las víctimas el enorme respeto que la sociedad y por supuesto su gobierno siente por ella. Y para demostrar que no todos los servidores públicos somos iguales. Con su renuncia, Óscar ayuda a que España recupere la confianza no solo en nuestro sistema ferroviario, sino también en la dignidad política. Ahora nuestro deber es honrar su gesto y seguir trabajando. Desde el gobierno vamos a continuar haciendo todo lo que esté en nuestras manos para asistir a las personas que se han visto golpeadas por este terrible accidente y para recuperar la normalidad en nuestra alta velocidad. Y con este objetivo, y teniendo en cuenta que queda menos de un mes para las elecciones generales, he informado al jefe del Estado que he decidido que el vicepresidente primero del gobierno, Carlos Cuerpo, asuma de forma transitoria la gestión del Ministerio de Transportes y de Movilidad Sostenible. Asunción que formalizaremos mediante real decreto en el Boletín Oficial del Estado extraordinario esta misma mañana. El vicepresidente Cuerpo ha demostrado en esta legislatura una enorme capacidad de gestión e integridad y un talante que nuestra política y nuestro país necesitan. Por eso estoy convencido de que hará un gran trabajo y dará continuidad a las reformas iniciadas por el ministro Puente. Sé que vivimos tiempos de mucha polarización, de ruido y de una extraordinaria deshumanización. A algunos les gustaría que todo se rompiera, porque viven del enfrentamiento y del miedo. Pero este gobierno, como este país, ha salido siempre más fuerte de cada crisis y esta vez lo vamos a volver a hacer, dando la cara y dando respuestas que defiendan los intereses de la mayoría social y sigan haciendo a España avanzar. Muchas gracias.

Aquesta és la compareixença del president del govern espanyol. Són les primeres paraules del president després de la dimissió d'Escarpuente i anunciant ja qui assumirà la carpeta de transports, que en aquest cas és el seu vicepresident Carlos Cuerpo. David.

Com diuen els italians, un bel en funerale.

Un bel morir e tuta una vita onora, vols dir tu?

No, però vull dir que sí, que enterra molt bé el Pedro Sánchez. Com deia al principi, crec que aquesta crisi s'ha gestionat amb una perspectiva clarament de comitè electoral, i que ha estat lo millor resolt que podria ser donades les circumstàncies d'un signe negre tan dramàtic com el que ha passat. Que el cuerpo sigui el designat ara per portar aquesta cartera. El puente, s'ha de recordar que el puente no només era una peça important.