El matí, de 9 a 10 h (L'àgora) - 05/11/2026

Hi ha una qüestió, estic convençut que bona part de vosaltres heu llegit o coneixeu un llibre que es diu El mag del Kremlin, de Giuliano Daimpoli, que es descriu molt bé recens de Vladimir Putin a Rússia, i cap al final del llibre hi ha un moment en què aquest mag del Kremlin li recomana a Vladimir Putin fer una divisió de desinformació i desestabilització. La desinformació es fa a través d'informació falsa, difosa a través de canals no habituals, i la desestabilització també es basa en fer petits atacs informàtics per generar, no sé com dir-ho, un desassossec, una sensació que el món, tal com el coneixem, té unes mancances, i aquestes mancances són difícils de resoldre quan tu entres, per exemple, com va passar en els sistemes de navegació d'un avió de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i això surt als mitjans, el que t'està dient el món és si no està segura ni aquesta senyora, imagina't com ho estaré jo, i això condueix a la gent a patir i a passar-ho malament. I el que passa amb això de les neveres dels supermercats, si sembla una mica una altra escala, perquè afecta empreses privades i no persones tan conegudes, però sí que hi ha la sensació de no estar del tot segur en els àmbits més quotidians de la nostra vida. I a banda que per les empreses suposa una pèrdua importantíssima i no tothom té la infraestructura que té la Generalitat o que té l'Estat per combatre els atacs informàtics. Tu, si ets una botiga normal de barri, evidentment no hi pensaràs, grans estructures de supermercats sí que hi poden pensar, però fins ara no ho havien fet. És una inversió, però que comença a ser una despesa perquè no hi estàs del tot preparat, no hi estàs habituat, però t'has de preparar, perquè si no tens un problema.

Un gran banc d'aquí, d'aquest país, un directiu em deia que on inverteixen més diners, on gasten més diners, és en ciberseguretat, que és on hi posen més recursos, no? Alicia.

Sí, és que més enllà d'aquest cas concret, és veritat que els negocis es blinden de seguretat, no ho sé, no? Baixes la persiana, tanques amb clau, i per tant, en el món en què vivim, aquesta part de seguretat també implica una seguretat digital, assumint que a vegades pots tenir hackejos igual que, jo què sé, van robar el Louvre, vull dir que seguirà havent-hi. Atacs puntuals. És veritat per això que hi ha d'haver-hi una adaptació d'administracions, empreses privades cap a aquests sistemes de seguretat com a part de tots els seus sistemes de seguretat més amplis. I això sí, també, jo entenc la possibilitat d'investigació d'aquests casos i poder arribar al final de veure qui hi ha darrere de tot això, que això és en el que no està clar fins on i quines eines té la policia per poder arribar-hi.

Tot el que estigui en xarxa és susceptible de ser hackejat. És a dir, tot allò que et connecta amb alguna cosa que està connectada amb una altra cosa és que ja estàs en públic, per entendre'ns, i pots ser hackejat. I l'únic que pots dirimir tu és on poses la barrera, on poses el peatge, on poses la frontera per dir que no passis d'aquí. Però, per exemple, és que fins i tot et poden hackejar la Thermomix. La Thermomix està connectada a internet. Tècnicament és possible que te la hackegin. Per què? Perquè està connectada en una xarxa i aquesta xarxa se't pot connectar a tu en vector invers. Per tant, com va dir un informàtic, l'única manera de tenir assegurat un arxiu informàtic és tenir-lo en un disdú extern i enterrat 10 metres sota terra. I ni així. I ni així. Aleshores, ara bé, ja sabeu que jo soc optimista, això també és de tornada, és a dir, de la mateixa manera abans l'Alicia posava un exemple físic, abaixar la persiana i tal, abans les guerres. Físiques, era a veure qui té més tanks. I si jo tinc 8 tanks, tinc més possibilitats de guanyar algú que tingui 3 tanks. I era una guerra física pràcticament testosterònica. Aquí no. Aquí s'iguala tot. De la mateixa manera

que tu et poden entrar a la Thermomix. Pensa en el cotxe, no? La policia també pot entrar. Digue'm, digue'm. Sí. Entrar a un cotxe per a través de wifi és molt fàcil.

Abans necessitaves unes claus per encendre el motor i ara raro és el cotxe que te'l vas a comprar i és nou que funciona amb claus. El sistema de navegació.

Estem exposats en molts sentits. Tot allò que està en xarxa, per capilar que sigui. És a dir, si tu vas al cotxe i et connectes al GPS i el GPS sap on estàs, vol dir que tu has tingut un vector d'anar tu a la màquina i a la xarxa per saber quant temps hi ha d'aquí a Olot i per quina carretera. Aquesta direccionalitat és reversible. El sistema, algú que entri al sistema pot entrar en el teu cotxe, és així, és a dir, és entre cometes el preu que pagues. Ara bé, acabant el que volia dir, això també és perseguible, més fàcilment sense haver de comprar 8 tanks, que t'has de gastar molts diners. Però ja no és vuit tanks contra un tank. És a dir, aquesta mateixa reversibilitat fa que també sigui perseguible i també tu defensable. El que passa que és un altre paradigma de guerra i de batalla, no?

Sí, no sé, per mi és un exemple tot això d'una paradoxa que és fins a quin punt el progrés ens fa molt més vulnerables, no? O sigui, el progrés sembla fantàstic i moltes vegades ho és, però la vulnerabilitat a la qual ens porta és extrema, perquè les possibilitats de fer mal, diguem, es multipliquen, per molt que es democratitzi, com deia el Jofre, a mi em xoca molt, per exemple, que ara una de les grans potències mundials del hackeig informàtic és Corea del Nord, que és un país que viu en l'edat mitjana, pràcticament, i que és dels països més pobres del món, acaba de fer un cop. Amb un hackeig massiu, amb un banc d'aquests digitals, i s'han portat, ha robat, sembla ser ell, no ho ha confirmat, però tothom indica que és Corea del Nord, un terç, l'equivalent a un terç del seu PIB, no? I per tant, que el país més pobre, l'autocràcia més pobre del món, sigui la gran potència, perquè el Jofre diu, sí, hi ha possibilitats de protegir-se, Bé, o no. O sigui, això, a la mesura, diguem, en què hi ha gent molt especialitzada i permanentment hi haurà vulnerabilitats, perquè l'escenari, diguem, que ens marcava la directora de l'Agència Catalana és d'un estrès tremendo. És una carrera permanent i constant en què no se sap mai qui corre més el progrés és estupendo però moltes vegades ens porta a unes situacions de vulnerabilitat extrema que n'hem de ser conscients també malgrat que celebrem el progrés però on ens porta, no?

Són les 9 i 6 minuts de seguida parlarem també i ampliament d'aquests àudios de Coldo García des de la presó de seguida també amb nosaltres Gabriel Rufián però abans, com tenim les carreteres? Clàudia Serra.

Doncs mira, a aquesta hora, retencions d'entrada a Barcelona, encara derivades d'accidents que hi ha hagut aquest matí per la C32 des de Gabai, la C31 al Prat, també encara molt densa l'entrada a la ciutat per la B23, els plugues cap a la Diagonal, i a les dues rondes, sobretot, han sentit llobregat.

I de seguida també, com dèiem, entrevistarem Gabriel Rufián i també Jordi Reu a partir de les 10, candidat també socialista. Però de què més estarem pendents? Redacció, Sílvia Solanas.

Doncs mira, aquesta hora arrenca la segona i última jornada de la cimera iberoamericana que es fa a Madrid. Avui té previst assistir-hi el president argentí després que ahir plantés el rei en el sopar inaugural per reunir-se amb Santiago Pascal. Madrid, Tania Tapia, bon dia.

Bon dia, moment d'arribades de salutacions. S'ha produït ja molt freda entre Sánchez i Milei. Avui totes les mirades posades en ells. A partir de dos quarts de deu comença el plenari. Serà el moment de les intervencions dels líders dels 22 països. Acabarà també amb les paraules de Felip VI. Milei havia demanat reunir-se a banda amb el rei, no li van concedir. I això va provocar, diu en fons el govern argentí, que no anés ahir al sopar de gala d'inauguració i preferís beure's amb Santiago Abascal. És la segona vegada en dues setmanes que Mila i Trepitja Madrid, en la darrera, va insultar Pedro Sánchez i el batitllà de dictador.

I molt pendents també avui de la vaga nacional a França. Es preveuen més de 250 manifestacions a tot el país. La de Perpinyà comença aproximadament d'aquí una hora. Anem cap allà, Laura Bertran, bon dia.

Hola, bon dia. Efectivament, en general, Perpinyà són de les que es fan més d'hora. A les 10 des de Plaça Catalunya es tracta d'una convocatòria per part dels sindicats, a la qual s'han sumat els altres que darrerament també es mobilitzen els dissabtes. Les armies grogues, els estudiants, els instituts, amb sobretot unes mateixes regles de seguretat per part de les policies, que és impedir entrar als centres de les ciutats.

I avui acaba el termini per pagar la renda. Redacció, Lara García. És l'últim dia per abonar

el segon pagament per aquells ciutadans a qui la declaració els va sortir a pagar i van fragmentar la quota. De les 25,6 milions de declaracions que va rebre l'agència tributària, 7,5 van sortir que és el ciutadà qui ha de pagar diners a Isenda.

I d'aquí una hora i mitja amb el contada sabrem quin serà la novetat del caganer d'aquest any. El presenten a Girona. Anem cap allà, Félix Martí, bon dia.

Bon dia, l'any passat l'estrella va ser la figura de la Rosalia pel disc Lux i el Papa Allò, 14. Segur que aquest any no hi faltarà algun futbolista, polític o personatge del món de l'espectacle. Al seu catàleg ja hi ha més de 750 figures. L'empresa Caganer.com presentarà novetats aquest matí i insisteixen en la idea que no es tracta de fer burla, sinó, tot al contrari, un tribut.

De seguida, nosaltres, el candidat d'Esquerra Republicana, Gabriel Rufián. Però abans analitzem la lletra petita de l'actualitat amb l'analista i divulgador Marc Vidal. Bon dia, Marc. Hola, Ricard. Catalunya supera per primer cop els 4 milions d'afiliats a la Seguretat Social. Un rècord, sí.

En concret, 4.032.774 afiliats, gairebé 150.000 més que fa un any, inclús per sobre de Madrid. Però la lletra petita ens diu que tenir feina no vol dir sortir de la pobresa. Segons Oxfam Intermont, el 7,9% dels treballadors catalans viu en risc d'exclusió social. I quan descomptes el que costa l'habitatge, la xifra s'enfila fins a un 12,9. Un de cada vuit treballadors a Catalunya és pobre. I el problema no és tant el sou per hora com les hores treballades. Jornades parcials que ningú no ha triat i un model que crea llocs de feina però no productivitat. Compotem llocs de feina, però no el que en queda a final de mes. I un país no es mesura per quanta gent matina, es mesura per quanta gent pot encendre la calefacció a l'hivern.

Pernil cuit, pernil dolç, pernil de llorc, en dient de diferents maneres. Però si està fet sense presses i amb matèria primera de la millor qualitat, es diu La Selva. La Selva, la marca del bon pernil.

Ahir, la llengua africana que funciona en segona persona era el bantu. Bantu. Avui dijous, un enigmàrius econòmic. Estalvia per beure bon futbol. Donze lletres. Estalvia per beure bon futbol. Onze lletres.

Per participar, registreu-vos al web catradio.cat barra enigmàrius abans de les 10 ben tocades.

Escolta, ¿per què et tapes la cara amb un cupó de l'11 de l'11 de l'11?

Si no vols que et reconeguin perquè ets milionari, compta que arribar un premi d'11 milions i 11 premis d'un milió. Sorteig 11 de l'11 de l'11. El sorteig de l'11 que reparteix més premis milionaris. 11. Ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat.

Quan el cos et demana caldo, no te'n demana un de qualsevol, sinó aquell caldo tan bo, amb aquell sabor natural de veritat. Aneto, el caldo que et mereixes.

Si ets temporalment a l'estranger, pots votar a les eleccions generals del 29 de novembre. Has de figurar el registre de matrícula consular com a no resident. Recull la sol·licitud a l'oficina consular o descarrega-te-la a www.exteriores.gob.es. Entrega-la amb el DNI o passaport a l'oficina consular fins al 31 d'octubre. Rebràs la documentació al teu domicili de l'estranger i podràs enviar el teu vot per correu certificat fins al 25 de novembre. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya.

El Teatre Romea presenta La promesa de l'alba, de Romain Garry. Josep Maria Flotats encarna una vida fascinant. Una història extraordinària plena de reptes, somnis i esperança, marcada per la promesa d'un destí, un viatge irrepetible. La promesa de l'alba, amb Josep Maria Flotats, al Teatre Romea.

Compartir. Descobrir. Viatjar. Riure. 130 milions. Amics. Llocs. Moments. Somnis. 130 milions. En el pot especial d'Euromillones de 130 milions hi caben moltes coses. El divendres 6 de novembre amb Euromillones, pot especial de 130 milions. I a més del pot, el millón que tant sí com no toca a Espanya. Euromillones. No hi ha res més gran. Loterías et recorda que jugues amb responsabilitat i només si ets major d'edat.

Motley Crue per primera vegada a Barcelona. Dissabte 3 de juliol al Barcelona Rockfest. De l'1 al 4 de juliol al Parc de Can Sam de Santa Coloma de Gramenet. Entrades a barcelonarockfest.com.

Soc Anabel Casés Lechuga i fa 59 anys que soc d'Atlantida, des que vaig néixer. Han passat els meus avis, els meus pares, nosaltres i els nostres fills. Quatre generacions d'Atlantida.

El millor d'aquests 100 anys ets tu. Atlantida. Un segle fent salut.

Palau Sant Jordi. Sí, home. I què més? Doncs molts bons records, retrobaments. M'ha costat conèixer't, tio. Sí, he canviat una mica. I moments perillosament divertits. Lari, t'estic odiant tant!

En un forester especial. Sou bo, bona gent! El Forester al Palau Sant Jordi. Dilluns a la nit a TV3 i a la plataforma 3CAT. I molt aviat, la nova temporada.

Entrevista als candidats. Avui, Gabriel Rufián.

Continuem la ronda d'entrevistes als candidats catalans a les eleccions del 29 de novembre, ara amb el cap de llista d'Esquerra Republicana des de Madrid, Gabriel Rufián. Bon dia i gràcies per acompanyar-nos.

Molt bon dia, senyor Estrell. Què tal? Bé, i vostè? Bé, bé, bé, aquí, a Madrid. Sí, en fi. Què vol dir? Bueno, tia, m'agradaria estar a casa, sincerament.

Com interpreta Esquerra Republicana aquestes eleccions que venen? Bueno, jo crec que van de la por, van de la por, cal ser sincers,

jo sé que això és molt anticomple, comunicació política que es diu, d'experts, però jo crec que la gent té por, té por, la gent que té molta por a lo que pot venir i fa bé de tenir por i fins i tot la dreta, l'altra dreta té por. A no guanyar el sanchisme. I després una sensació de tristesa, d'inoperància, que les coses no van bé, més enllà dels resultats macroeconòmics. Jo crec que aquest és el marc i el resum. I la gent el que vol, crec, perquè també parla de la gent, jo no soc ningú, però crec que buscar representants públics que els defensin. Davant de tot el que ve. No sé. Aquesta és la sensació que jo tinc, però tampoc tinc gaire idea, eh? Jo de tot plegat. Clar,

ara entrarem en qüestions de fons. Vivir una situació, com diu vostè, molt complexa, no? Cada dia costa més als ciutadans, per exemple, arribar a final de mes, estalviar o pagar la gasolina.

Clar, amb la salvetat que, hòstia, Espanya genera més riquesa que mai. Espanya és més rica i els espanyols són més pobres. Exacte. Reparteix pitjor que mai. I a Catalunya també, eh? És un problema. Però això ha passat governant l'esquerra. I tant, sí, sí, hem decepcionat, i parlo en primera persona, intento tractar la gent d'adult. Aquí no explicaré històries, nosaltres hem format part d'aquest bloc que ha intentat millorar l'agenda legislativa del govern, un govern suposadament progressista, conjuntament amb Bildu, amb Venegar, amb Compromís, amb Podemos. M'adelanta Andalucía, no? En el cas d'Andalucía, etcètera, etcètera. I quan a vivenda, condicions de vida, doncs no hem tingut la força suficient per millorar les coses. Ara bé, l'alternativa, o sigui, el dilema no és, hòstia, doncs que vingui PP i Vox. O junts aquesta no és l'opció per exemple en el cas dels trens que ara està evidentment d'actualitat si fos per PP, Junts i Vox els trens serien de plàstics i les vies de trens serien de madera o de fusta és a dir, no, no. L'alternativa, per mi, l'opció bona és que les esquerres sobiranistes, que han demostrat moltes coses, sense estar cridades, potser a millorar la governabilitat d'Espanya, però que ens hem involucrat, perquè al final la gent menja i viu realisme, no màgia, que tinguem més força per obligar el PSOE a fer coses, principalment en quan vivim en condicions de vida. Però per què votar-lo a vostè?

Per exemple, ara mateix sí que garanteix que les coses canviaran quan l'última vegada hem vist que no han canviat, segons diu vostè.

Nosaltres som set de 350. Si fos per nosaltres, nosaltres, per exemple, hem presentat tres vegades una llei de vivenda que prohibia l'especulació. I PP, Vox i Junts sempre han votat en contra. Tenim la força que tenim. Ara, jo no. Repeteixo, jo és que intento tractar la gent O sigui, la gent que voti el que vulgui, jo l'únic que demano és que la gent voti amb memòria i progressisme. Ja està. Perquè la situació O sigui, si ve PP i Vox, la gent es lluga a les seves condicions de vida. La regressió social, la duresa social serà encara molt pitjor i hi ha partits i mitjans de comunicació com aquest que es juga a la seva existència, si governa Bepi i Vox, amb l'ajuda de Junts, d'alguna manera, com ha passat aquests últims dos anys. Així que la gent, que voti el que vulgui, ara jo crec que nosaltres hem demostrat, doncs, sobradament moltes coses que he de dir.

Què els diu vostè a aquells que diuen que la diferència entre votar-lo vostè o a Sánchez és nula? Bueno, que són convergents de los malos.

No sé, dels que jo. Jo reivindico una dreta catalana. Jo reivindico el puyorisme. Mira què li dic. Si una dreta catalana que no compraria el discurs absolutament tòxic i feixista d'Urriols, la màgia, la fantasia de la canvi de res, de que no som de cap bloc. Y que aquí, hostia, la vida es prendre a partit. ¿Qué significa que tú no farás ministra ni a no sé quién? O sea, que serás tú ministra. Al final, això va de PP o de PSOE. Yo no vull governar España. Però jo vull que Espanya es governi bé, perquè, en fi, la realitat és aquesta. Nosaltres encara foment part d'Espanya, i jo prefereixo a un PSOE exigit, sotmès a les forces sobiranistes, repeteixo, a Bildu, que és poc sospitós, a Bildu hi ha molta gent que el posa d'exemple, ha votat i ha dit exactament el mateix que Esquerra Republicana. Amb una altra propaganda, diguem-ne. I jo reivindico això. Ara, venir aquí a vendre la màgia, la fantasia, de que Catalunya és una mena de que no l'afectarà res, i que a partir de Fraga el feixisme no passarà, i que tu i que som. Això jo no ho faré, perquè em sembla que és tractar la gent d'idiota. I jo no ho faré. Però les diferències entre vostè, Sánchez, o si vol, entre vostè hi ha d'haver que vulgui sentir català i que estimi la llengua catalana i que estimi, en definitiva, Catalunya. I això significa que

pots votar a un arc parlamentari molt divers. Ara, home, les diferències d'Esquerra Republicana i el PSOE jo crec que són òbvies. Jo crec que tot això neix d'un eslògan que per mi és una vergonya nacional, vergonya nacional, política i mediàtica, que és el de canvi de res. Això és una vergonya. I això va ser una vergonya. I jo no em cansaré de dir-ho. És a dir, dir que Esquerra Republicana ha votat a canvi de res és una vergonya nacional. Per què? Per no parlar de les qüestions socials que podríem parlar. Però hi ha nou persones que van ser empresonades de forma injusta i miserable que estan a casa seva. I estan a casa seva gràcies a Esquerra Republicana. I jo sentir a la meitat d'aquestes persones que, perquè són d'un partit determinat, dir que van votar a canvi de res, a mi se me llevan los demonios. I em sembla molt injust i molt miserable que gent com el senyor Turull vagi dient pels mitjans de comunicació que l'Esquerra Republicana vota a canvi de res. O que la seva Nogueras, que no va estar a la trena, però vaja. Això què significa? Aleshores, la teva gent, per què està al carrer? Esquerra Republicana va autoritzar tota la seva força negociadora, que era molta, per treure la gent del carrer. Això només ja invalida l'eslògan miserable que encara avui es diu de la canvi de res. I a mi, home, que cap mitjà de comunicació

català li diga un convergent cada vegada que diga això, i la seva gent què fa a casa seva? A mi em sembla gravíssim. I això va afectar molt. Fa 3-4 anys va afectar molt a molta gent. Perquè es va comprar. Igual que el que te vote chapote. Però les enquestes no diuen això.

Les enquestes diuen que Esquerra Republicana aquest vot útil, diguéssim, de fer política útil ha funcionat, ha donat rèdit, no?

Nosaltres volem militar l'autoritat. Ara, a mi el que em sopta és que Junts faci una roda de premsa fa un any i mig dient que ja està, que no votem més i que no negociem més i que la senyora Noguera es vagi reivindicant que han aprovat lleis aquí. Sí. Una cosa o l'altra. Ara, dit això, benvinguts siguin. Al final, la màgia, la fantasia dura el que dura. I vendre toxicitat a la teva gent, al nostre poble, a mi i jo sempre en tindran davant. Ara, sí que és cert que jo el que demano a Junts és que deixi de fer mal al meu país, perquè votar en PP i en Vox contra, per exemple, qualsevol mesura que vulgui pal·liar el drama de la vivenda, que és absolutament transversal, que hi ha molta gent de dretes que té, evidentment, tot el dret a ser de dretes que ens està escoltant i que sap perfectament que la vivenda és un drama i que els seus fills no poden viure a un pis propi o que estan visquent en una habitació, a un preu de palau, doncs votar en contra d'això, en contra de 3 milions de persones i mig milió de persones concretament a Catalunya, em sembla una vergonya. En PP i en Vox, una vergonya. I que després diguis que tu estàs aquí per defensar Catalunya i que ets l'únic partit d'obvidència catalana, vinga, va. Vinga va, si jo el que els demano és que tornin al catalanisme, que tornin a l'utilitat, que tornin a la racionalitat, perquè a més és que és un vot autolesiu. Per què votes en contra d'això? Per què votes en contra de topar, de limitar els preus al mig d'una catàstrofe com la que ha passat amb els trens? Quan la gent està agafant un cotxe compartit d'un vol, un 400% més car, per culpa que no hi ha trens. Per què votes això? Per què ho fas? Per qui treballes? Quan votes en PP i en Vox en contra del teu poble, per què ho fas? Jo aquestes preguntes les faig. Me les faig a mi mateix. Perquè em sembla que es lesiu, les enquestes s'autolesionen. I jo necessito. Si és que la gent es pensa que jo li tinc mania. Jo. Jo vull, jo reivindico una dreta, si és que jo sé que el meu país serà independent algun dia amb la dreta catalana. Però jo necessito una dreta catalana útil per la gent, que no voti a favor de quatre que els paguen no sé què. No, no, que votin a favor, que siguin conservadors, és a dir, liberals, el que vulguin ser, però que siguin racionals, que tornin al pujolisme. O sigui, que no imitin Auriols i Ayuso perquè segons qui es pensa que això mola. Perdoni, que l'estic aquí.

Però, per exemple, ara que parlava d'habitatge, què li diria a vostè a una persona que imaginem que té tres habitatges i que vol reclamar el pis a l'inquilí perquè vol vendre-l'hi i no pot?

Doncs que no anem a per ell, que nosaltres no anem cap a operar el petit propietari, que relat també que el senyor o la senyora arriba a la jubilació i que intenta compensar aquesta jubilació llogant el seu pis de tot el dret. Sí, però el nou decret d'habitatge impedeix que pugui vendre'l, aquest pis. Bueno, això és relatiu. El dret que va votar PP i Vox en contra protegeix el petit propietari. El relat de que va en contra de petit propietari és fals. La gent que arriba al final de la seva vida havent de compensar la seva jubilació jugant el seu pis també és un fracàs per part dels governs i de l'Estat que no. Que no pot donar-li una jubilació suficient i ha d'entrar en el circuit tòxic, diguem-ne, de l'especulació, de l'acumulació. Dit això, nosaltres anem cap als grans tenidors, l'estranger, que aquests sí que no molesten, que compra un edifici sencer i el posa a 1.000 o a 1.500 o a 2.000 pavos.

Però això, per exemple, Junts també diu que hi estava a favor, no? Llavors hi ha potser molta gent que ens estigui escoltant.

Sí, ostres, Junts és que són dades, és que no és opinable. Junts ha votat en contra de totes, totes les iniciatives, totes, però totes són totes, que són vuit. Totes les iniciatives que intentaven, i de partits molt diferents, fins i tot del PNB. El PNM que és un partit conservador. Va votar a favor d'una i amb l'altra. La pregunta és per què. Per què votes constantment en PP i en Vox en contra de qualsevol. Perquè també el següent és, no, nosaltres presentarem una cosa que sí que tothom podrà votar. Mai la presenten. No, si separen això, separen l'altre, votarem. Mai ho voten. Sí que la pregunta és per què. A més, és que la vivenda. Jo tinc molts missatges de gent que són votants de Junts. I diuen, és que no entenem per què voten en contra d'això, és que no ho entenem, perquè al final la vivenda, que potser fa dos, tres, quatre, cinc anys, era un tema que, bueno, podia suscitar certa polèmica, certa diversitat d'opinions. Ara tothom, tothom, pensi el que pensi, tingui la pasta que tingui el banc, sap que és una vergonya. I que la vivenda, si no s'arregla el tema de la vivenda, sigui les esquerres o sigui les dretes, ens arrasarà. Com ho arreglarà, senyor Rufián? Nosaltres el que proposem és una llei que es digui una família en la casa i que prohibeixi o gravi l'especulació quan passa a llocs tan poc sospitosos com. Viena, Singapur, Països Baixos. En fi, que tu no puguis especular, que tu no puguis enriquecer-te amb la vivenda, que és un dret. Especular vol dir limitar els preus de lloguer? Limitar els preus de lloguer i, principalment, que la gent no pugui acumular vivenda. És com si, per exemple, al mercat del pa, doncs, algú es que diga tot el pa, doncs el pa seria caríssim, no?, i tothom. Ningú dubtaria que cal intervenir al mercat del pa. Doncs potser intervenir al mercat de la vivenda, perquè això ja és insuportable, insuportable.

Aquesta és una cosa important, és la principal preocupació de la ciutadania, per exemple, a Catalunya, l'habitatge, n'hi ha d'altres que estan afectant també l'actualitat d'aquests últims dies, com per exemple les infraestructures ferroviàries. Vostè diu que l'alta velocitat no és ni eficient, ni segura, ni sostenible. Què proposa Esquerra Republicana en aquest sentit?

Doncs primer, dir que Adif i Renfe ja són públiques, és a dir, aquesta proposta que potser sona molt bé, que torni a nacionalitzar segons quines empreses no té sentit, perquè ja són públiques, i que és el que Adif ha convertit en una carcassa buida plena de subcontrates, principalment en manteniment, Ferrovial, ACS, etc. És a dir, cal tractar la gent com a adultes. El sistema ja és públic, suposadament. Dit això, nosaltres el que demanem és una revisió. Total, integral i independent del sistema i una inversió massiva massiva en manteniment perquè sí que és cert que el que aquí ha passat és que s'ha liberalitzat un mercat que ja era públic, han entrat una empresa pública francesa, una empresa semipública italiana. I sí que és cert que ha baixat el preu del bitllet, però a costa de la seguretat. I és absolutament inadmissible que hi hagi dos accidents amb cent i pico morts els últims nou mesos, quan 30 anys de alta velocitat no hi ha hagut cap. Si comptem que en Groix no era alta velocitat, com van dir en el seu moment. Bueno, per mi aquesta és la solució.

Dimans, per cert, després de l'úncide de la dimissió del ministre, se va veure vostè anar en directe a donar-li la mà i abraçar-lo. Li va dir que era un gran ministre?

Sí, va ser exactament el mateix que li vaig dir al principi. Jo crec que al final va donar explicacions, ha donat explicacions des del minut 1, va donar la cara i va marxar. Que és molt més que el que va fer, no sé, Pastor en Angrois, Ayuso amb les. Residencias, Mazón, Ambladana.

Que va donar la cara en un accident, però, per exemple, en els caos que hi ha aquí a Catalunya amb Rodalies, hem vist com fa tuits criticant el Partit Popular quan a Catalunya hi havia un caos ferroviari molt important. No sé si la sensació que té molts ciutadans de que cada dia agafen el tren és que ha estat un bon ministre en aquest sentit. Bueno, hi ha un munt de gent

que fa tuits i potser no són tan notícia, i això sí que és cert que. Els seus ja sap que sí que són notícia, eh? Sí, altres no. Fa molt de temps que hi ha gent que agafa cada dia un tren de merda per anar a una feina de merda. Fa molt de temps, en rodalies. I això és perquè es va apostar per intentar competir amb Xina, França i Japó per l'alta velocitat i es va oblidar que la gent havia d'arribar a un curro, al seu curro, a Vallecas, Algeciras o a Cornellà. I això és un model del PP i del PSOE. El PP retallant durant els seus governs i el PSOE amb aquesta mena de liberalització salvatge. En aquest cas Puente va estar dos o tres anys, va donar explicacions i va marxar. Jo no faig càlculs, és a dir, ja entenc que això és poc habitual, dir-li a un altre polític, doncs em sembla que ets un bon polític. I és discutible, jo ho entenc perfectament, però és que hi ha molta gent que pensa diferent a mi, que jo considero. Que van ser o que són bons polítics. Ho he dit moltes vegades. Ferran Bel, Marta Pascal, Aitor Esteban, Jordi Pujol, torno a reivindicar la seva figura. Molta gent que pensa diferent a mi i que jo sempre ho dic, que són bons polítics. Però què vol dir no fa càlculs, vostè? Entenc que en precampanya, en campanya, aquestes coses I a part que ja sé que els ministres de comunicació es fixen en l'anècdota i no en la canya que van fotre.

Però vostè no calcula que quan surt amb algun objecte, per exemple, al Congrés dels Diputats, la gent s'hi fixarà? Jo ja entenc que, per exemple,

jo si surto amb un bitllet de 50 paus, doncs ja sé que segons quin mitjà ne compararà amb mi lei, perquè sé, m'ho invento. Però aquest bitllet de 50 paus reflecteix el fet que hi ha dos diputades de Lluc que tenen empreses

immobiliàries, ja està. Si al fons s'entén, no? La forma que vostè la pensa o no la pensa, li surt així.

Sí, però no és el mateix a dir-li a algú, hòstia, jo crec que has estat un bon polític. Però no, no penso gaire en. Encara que no ho sembli, cada vegada penso menys en el que diran els mitjans, sincerament. Perquè entenc que també hi ha interessos, hi ha filies, fòbies, i perquè és que a mi sempre em donaran. I ho respecto, i ho entenc, i en fi, no passa res. Ja està. Ara, la sort que en un tren de merda molta gent va a la feina o torna a la feina mirant el mòbil. I ve un vídeo directament de les nostres intervencions i això a vegades salva la cosa, la veritat.

Creu que en això l'esquerra té una assignatura pendent també? Absolutament, sí. De reconnectar amb la gent, amb altres missatges i altres llenguatges.

Sí, hi ha un poder que és el poder més poderós avui en dia, ja ho he dit moltes vegades, més que el poder polític, el poder judicial, el poder policial, el poder mediàtic, que és el poder digital. El poder digital. I jo crec que el poder digital avui en dia és el que fa que la dreta o l'altra dreta guanyi. Sí, però també fa que les esquerres tinguem certes esperances. Mandami, un socialista musulmà de 34 anys quan guanya a la capital de facto del món, és perquè li surt el carisma per les orelles i perquè els seus vídeos i perquè les seves propostes també, perquè ens fixem molt en el canal. I no tant en el contingut, doncs són, hòstia, vivenda per tothom, transport per tothom i menjar per tothom. Ja està, és que és molt fàcil. És que al final, les esquerres hem de militar l'autoritat i hem de parlar de conflictes, de problemes reals. No tant en l'èxic, i no tant en l'anècdota, i no tant en la tertúlia d'experts que diuen, no, és que la corbata, és que, hòstia, mira què ha dit. La gent, bueno, tu penses com jo, vale, reconeix el problema que jo tinc? Sí. Quina proposta? Ja està, i és vivenda corrupció, impostos, seguretat, migració. Tampoc té gaire més. I també jo crec que tampoc val imitar. Ara, per exemple, Mandami o imitar no sé qui. Si tu et fas un vídeo a la teva cuina fent una truita i dient que ets molt valent i que faràs no sé què, quan al final la gent et veu al faristol que no ets tan valent, doncs aquesta distorsió. Ara, jo ja sé que si em planto davant del mazón i si li dic psicòpata, que a mi em sembla un psicópata el mazón, eh? Per què em sembla un psicópata el mazón? Perquè es va plantar a un funeral de famílies de víctimas que ell mateix va provocar. Però no està on estava. I a mi això em sembla de psicòpata. Un element, un element que és el civisme. Un moment, un moment. Això ja sé que a mi això em comportarà, segons quines tertúlies, a les formes, mira què ha dit, hòstia miler i tal. Però la gent, la gent normal, la gent que sap que és una autèntica barbaritat que aquest personatge estigués 5 hores a un reservat mentre la gent es moria ofegada i que es plantés a un funeral, no estava convidat, no sap que tinc raó. I aquesta és l'aposta.

Ningú li posa en dubte la raó, però vostè té una responsabilitat. Depèn del dia. Vostè té una responsabilitat, i vostè em parlava d'uns polítics, en el qual, pel que em deia abans, de Pujol, del PNB, em parlava d'un civisme, o d'una elegància també política. Civisme és creuar bé el carrer, no sé a què es refereix. Civisme és contribuir en política, és contribuir a una conversa sensata, per exemple, que no hi hagi insults.

Però dir-li Amazon psicopata és bastant sensat.

No li poso un dubte al fons. Bueno, depèn, depèn del dia.

No, no, no l'he posat mai. Avui no. No, no, l'altre dia tampoc. Recuperi-ho. Recuperi-ho. Si vol, l'hi poso, eh? No, no, de veritat. És que no interessa a ningú, aquesta. Per això mateix.

És a dir, no sé si vostè té en consideració aquest element, que al final també són responsables que hi hagi més bronca política, per exemple, a Twitter.

Però és que la vida, si vostè la vida, la política, i més ara. És com la trampa de la polarització o del material dels blocs. No, jo és que no soc de cap bloc. Però el bloc quin és? Feixisme-antifeixisme. Els blocs qui són? Feixisme-antifeixisme. I comparem. L'antifeixisme reconeix drets, defensa drets. El feixisme nega drets. És que has de ser d'un bloc. Jo soc d'un bloc. Que és l'antifeixisme. Sí, ho soc. I jo vull un govern del PSOE sotmès. Sí, sotmès. Esquerra Republicana. I a Bildu. I a Bénega. I al Compromís. I davant Andalucía. Sí, ho vull. Què és això de dir no? És que jo. Tractem a la gent. I el conflicte, repeteixo, forma part de la nostra vida. El conflicte sí. És que dir que un polític no li agrada el conflicte A mi no m'agrada el conflicte en la meva vida personal, però la meva feina. Es que forma part. Es que jo he d'entrar en conflicte en la megafina. Es como si un taxista me agrada el semáforo. Doncs no se dedica a això. I més en un partit d'esquerres, progresista, independentista, feminista, ecologista, etc., com el meu. Si jo fos de Junts o fos del PP o de Vox, la meva vida seria molt més senzilla.

Estic preguntant pels insults, si creu que això és una forma d'arribar més a la gent. A mi dir-li Amazon psicopata em sembla descriptiu. Sí, sí, entenc el que està dient, entenc perfectament. Molt bé. Però és una malaltia, la psicopatia.

A mi em sembla que plantar-te al funeral on no estaves convidat, d'unes famílies que estan enterrant a una gent que va morir ofegada perquè tu no estaves donant les ordres que havies de donar, a mi em sembla una psicopatia.

Crec que no ens estem entenent. Deixem preguntar-li per les polítiques migratories. Quina és la política migratoria d'Esquerra Republicana?

Jo soc fill d'immigrants andalusos que van arribar a Catalunya i seria un desgraciat si hagués començat a culpabilitzar el més pobre. Aquí arriba, als baixos d'un camió o amb patera al meu país per intentar millorar la seva vida. Jo crec que ningú es fica una patera amb gust. Dit això, jo reivindico fluxos migratoris legals, igual que va passar o passava fa uns anys. El contrari és deixar que la gent mori al mar i després un sistema basat en drets i obligacions. És a dir, és un repte. És un repte que la gent per milers arribi als nostres barris. En diferents cultures, religions, costums. És un repte. Igual que va passar l'època dels meus avis fa 50, 60, 70 anys. Un repte, ja està. I això cal assumir-ho i cal que integrar o incloure tota aquesta gent en un sistema de convivència de drets i obligacions, es digui com es digui. Ja està, no té gaire més. Defensa el traspàs de competències en immigració a la Generalitat? Sí, home, i tant. Jo vaig defensar i em sembla un error si la repregunta, si aquesta em sembla un error el posicionament de Podemos. Si pitjar de racista un trasllat de competències que és pel govern de la Generalitat, governi que governi, en aquest cas hi ha. Que jo crec que, en fi, poc sospito de ser racista. Ara que Junts, el tu fillo dels discursos i aquesta mena de perquè

Urriols se lo come por los pies i tal, doncs vagin amb aquest discurset ara, bueno, sí, això és cert. Ara, trajes de competències en quant a migracions referències per Catalunya, jo sempre defensaré que Catalunya tingui totes les competències. N'ha parlat d'això directament a Mireia Montero? Sí, i tant. Però és que no passa. És a dir, les esquerres no estem sempre d'acord. La dreta sí, sempre es posa d'acord. Però, és a dir, la diferència entre l'Asia Nogra i l'Asia Ayuso és la bandera que defensen, la seva bandera. Ara, jo amb la gent d'esquerra tinc moltes diferències i forma part de la nostra naturalitat, normalitat i també moltes vegades la nostra problemàtica. Ja està, però bueno, és la riquesa, jo ho porto amb naturalitat, igual que el meu partit. El meu partit és molt divers, és molt diversa. Que pensa de manera molt diferent, jo ho porto amb naturalitat, ja està, és que igual que vostè a la seva feina o la gent que s'està escoltant, és que allò de que els partits siguem esglésies i que, amb tot el respecte, i que impartim dogma inamovible i que tothom és igual i tothom parla igual i que jo aquí he de llegir un argumentari, és que és per un altre. Això és molt avorrit, i a part que no seríem útils a la gent. Jo intento pensar, intento posar-me en la situació, o en la problemàtica d'algú que ens està escoltant, pràcticament voti a qui voti.

I jo crec que un exemple bo d'això és el Biol. Mira, ara que parlaven de. El Biol és un extraordinari candidat. Una persona que a Badalona li vota molta gent. Gent que em vota a mi, en general, vota al viol. Amics meus voten al viol. Per què? Perquè és molt hàbil. Molt hàbil. I quan parla, interpel·la a gent, o sigui, pensa a la gent que l'està escoltant. No en l'argumentari, no en.

És que és preocupant que em digui que gent que vota a vostè pot votar al viol. Vol dir que al fons el

contingut no és important. No. Bueno, això és un trampeta, eh? No, no, jo el que dic és que són polítics, en aquest cas, és un polític molt hàbil que té la capacitat. Sí, sí, que té capacitat de. No és la meva opinió, és a dir, a Badalona. Que parla dels temes de. Sí, sí, el tinc aquí. perquè hi ha independentistes que el voten. Això no és la meva opinió. I això no significa que Esquerra Republicana i el PP, o Junts i el PP, bueno, a vegades sí, defensin el mateix. Això significa que el viol, igual que passa amb molts altres alcaldes, amb molts altres alcaldes, té la capacitat d'arribar a molta gent. I jo això ho admiro políticament. Estic en contra de pràcticament tot el que defensa? Sí. Però ho admiro políticament, comunicativament, com us vulgui dir. Més enllà de les trampes, no significa absolutament res del que vostè ha dit. Vostè farà actes a Madrid? Sí, sí, sí. Faig un aquest dissabte, fem un, i després crec que un altre també a Las Illas i al País Valencià. No sé si Canàries, tot fruit de l'acord. Que tenim en Podemos, que reivindico, em sento molt orgullós, és una mica el que vam demanar, que les esquerres sobiranistes i les esquerres espanyoles trobessin espais de col·laboració, i en aquest cas nosaltres ho hem fet en Podemos, perquè al final l'esquerra espanyola és el problema, perquè si no, no sumem. I qui digui que el govern de PP i Vox li va haver a Catalunya dos menteix, i jo ho vull aturar, i això significa reduir l'oferta o simplificar o unir l'oferta electoral a Catalunya. Nosaltres hem eliminat una llista d'esquerres a Catalunya, que en aquest cas podem eliminar, vull dir, que se m'entengui, i podien haver-hi tres i ara són dos, ja està. És el que hem fet. I tant de bo hagués estat possible un acord amb comuns. I tant de bo aquest acord hagués estat replicat a altres territoris. No ha estat possible. Doncs bueno, una pena. Però és el que hi ha. Li agrada fer actes, trepitjar territori? Sí, sí, a mi molt. Sí, perquè, clar, pensi que si jo obro Twitter, bueno, segons quins dies, i escolto segons quins mitjans, jo penso que no puc sortir al carrer. Perquè penso, hòstia mira, ara m'han comparat amb Milei mira, ara m'han dit que soc un desgraciat mira, ara m'han dit que estic gordo mira, ara m'han dit que aquí a Twitter no sé què, que l'he dit a no sé qui i doncs penso que no puc sortir al carrer, i quan surto al carrer tot és diferent. Tot això que està dient podria dir-ho ara de Colau també, que tot el dia està dient el mateix que parlen tot el dia d'ella. Bueno, jo crec que tampoc és opinable. Jo crec que és bastant informatiu el fet que pràcticament qualsevol cosa que fem, segons qui, té molta repercussió, cosa que jo també entenc i respecto i, de fet, és la meva feina. Jo, si portés 10 anys en política com porto i no em coneixes ningú, alguna cosa no he fet gaire bé, diguem-ne. Forma part de la meva feina, ja està, és que ho assumeixo. Intento ser el més normal possible a la meva vida i ja està.

Quines condicions posarà Esquerra Republicana a canvi dels seus vots davant d'una hipotètica investidura de Pedro Sánchez?

Vivenda, impostos, corrupció. Pujar impostos? Impostos a la riquesa, impostos als grans beneficis, no al treball. No al treball. Hem de baixar impostos, queda molt bé, però la gent que diu això, que és de dretes pràcticament sempre, mai diu aquí. Jo estic a favor d'haver-se impostos a la classe treballadora. Sí, això sí. Ara, estic absolutament a favor de posar-los als grans beneficis, a la banca, que de fet ha guanyat, en aquest cas Repsol, ha guanyat un 325% més que l'últim any. Vostè creu que Repsol no ha de pagar un impost, per exemple, per redistribuir una mica millor? Doncs nosaltres ho vam presentar. Saps qui va votar en contra? PP, Vox, Junts. Perquè defensen Catalunya. Això sí, la senyora Noguera es va fer un discurs molt patriòtic, i al final va dir, visca Catalunya lliure, i va quedar molt bé. I no va sortir enlloc, però ha votat en contra d'això. I repeteixo, jo vull un govern del PSOE sotmès a Esquerra Republicana. I a Bildu, i a Venegar, i a Compromís, sí, sí, jo no m'amago.

I tinc la sensació que és el que molta gent vol, que no vota el PSOE. Pero que sap sinceramente que. Yo no tinc puñeteras ganas de que Abascal sigui vicepresident. No tinc puñeteras ganas. I qui tingui ganas, que expliqui per què. Ja està. Jo vull un vicepresident del PSOE a les ordres del sobiranisme d'esquerres. No m'amago. Si vostè li proposa ser ministre. Perdó. No, no. És que és una pregunta recurrent que em fa que no acabo d'entendre gaire. No, no. Dit això, Esquerra Republicana ha tingut, com vostè sap, ministres. Sí, per això. I, escolti, ara no. Mira, de fet, si jo volgués ser ministre, probablement estaria en un altre partit. I li puc assegurar que vaig tenir l'oportunitat d'estar en un altre partit. O partits. També perquè al circuit mediàtic català a mi se m'ha acusat que algun dia aniria al PSOE. A Podemos. A Sumar. I estic a Esquerra Republicana. I em sento molt orgullós d'estar a Esquerra Republicana. Molt, molt orgullós. Perquè jo, hòstia, estimo molt el meu partit. Bueno, se l'ha acusat perquè vostè va dir que intentaria unir les esquerres i que si no se n'aniria a casa. No, això és fals. Jo el que vaig dir és que les esquerres sobiranistes. Havien d'arrossegar les esquerres espanyoles i fer alguna cosa votable a l'esquerra del PSOE.

Ja està, és el que vaig dir. I que Esquerra Republicana, Bildu, Venegar, havien d'implicar-se en tot plegat. Perquè ens anirà bé, probablement s'anirà bé, a totes les esquerres sobiranistes. Principalment a Bildu. Ara, de què serveix si al final, repeteixo, Abascal o Ayuso o Feijó governaran de facto i faran molt de mal al nostre país. És que tancaran, si poden, TV3. Tancaran, si poden, Catalonia. És que vostè es quedarà sense feina. Bueno, espero que. Bueno, si poden ho faran, senyor Estrell. És que també hi ha una certa irresponsabilitat en tot plegat. És que el que confrontem no és l'alternància de sempre. Si me defensen dels serveis públics o no, diguéssim. Evident, evident, ja està. I si arriben a 210 diputats, poden canviar la Constitució. I això significa privatitzar pensions, hospitals públics, escoles públics, carregar-se tot lo públic, també mitjans de comunicació. Vostè sap les ganes que li tenen a la Corporació Mediàtica Catalana? Pública? Les ganes que li tenen. És que em sembla irresponsable, eh? Dir que, bueno, és que això són coses d'aquí,

que és mig espanyol. Hi ha molta gent de Catalunya que també li té ganes. Vull dir que això I tant, sí, sí. Vull dir que al final això ho decide la ciutadania. Sí, sí, totalment d'acord. Deixem preguntar-li per un dels documents sonors del dia. Estem en precampanya i això implica que també tothom jugui a les seves cartes. Veurem també quins efectes acaba tenint. Però avui hem conegut uns àudios de Coldo García, que publica la cadena SER. Asegura que l'advocat del Partit Popular, Alberto Durán, va oferir-li l'any passat un milió d'euros per esquitxar Pedro Sánchez i el seu entorn fins i tot amb mentides. Diu això.

Me planteo una rebaja de pena que supondría el no entrar a la cárcel. Pagar a mi defensa y la cantidad de un millón de euros a cambio de declaraciones que afectaran a personas relevantes del gobierno. Al presidente, muy especialmente a su mujer, al expresidente Zapatero, aún mintiendo. ¿Cómo veo? Bueno, eso es a tu toma aquí.

Això ho sap tothom, igual que el Dama està al carrer no perquè tingui proves contra el PSOE, sinó perquè té proves contra el PP. Ja està. I Koldo i Avalos estan pringant pel que sigui, però sí, sí, que el Partido Popular és una màfia i que, home, això ho sap tothom. Vull dir, a mi em sorprèn zero. I molta gent que s'està escoltant i molts periodistes i vostè també que això és així, ja està i que hi ha una part del poder judicial i mediàtic i policial d'Espanya que va ara contra el PSOE i que va en contra concretament del Pedro Sánchez sí, i que les causes contra la seva dona, el seu germà són absolutament mentida també, que donen excuses perquè han robat, sí, també perquè, home, Cerdà, Návalos i tal. Que nosaltres vam avisar, també, que això no pararà, doncs també, perquè hi ha una part, repeteixo, de l'Estat que es pensa, igual que passa a Catalunya, que es pensa que el país és seu i que van amb tot. I sí, sí, home, això ha passat i passarà. A mi el que em sobta és que hi ha gent a Catalunya molt important amb grans responsabilitats públiques i que estiguin ajudant i que tot plegat tot això passi, no? A mi em sembla. Molt perillós, perquè és que ens enfrontem a gent que està disposada a absolutament tot.

És Gabriel Rufián, candidat d'Esquerra Republicana a les eleccions. Senyor Rufián, gràcies per acompanyar-nos, molta sort, i ens veiem el dia 27 en el debat decisiu de Catalunya Ràdio. Ho fa vostè?

Sí. Ah, molt bé. Doncs sí, sí, allà estarem. Senyor Rufián, gràcies. Un plaer, gràcies.

Sota el sol del Mediterrani neix el cava Jaume Serra. Elaborat mitjançant el mètode tradicional. El mateix amb què s'elabora el xampany. Cava Jaume Serra. Qualitat amb caràcter mediterrani. Jaume Serra.

Motlicru per primera vegada a Barcelona. Dissabte 3 de juliol al Barcelona Rockfest. De l'1 al 4 de juliol al Parc de Can Sam de Santa Coloma de Gramenet. Entrades a barcelonarockfest.com Al Catalunya Mitjia t'expliquem tot el que està passant. Cada migdia a les 2 amb Òscar Fernández. I a partir de les 3, l'espai de reflexió a la tertúlia. Estem convivint amb les xarxes socials, ens informem a través d'elles. El meu dubte és si ha contribuït a una millora

de la nostra democràcia. Jo escolto. Sí que han contribuït a una certa democratització, ni que sigui perquè ja no existeix un únic emissor.

L'algoritme és el més polèmic en termes de construcció d'opinió crítica. Les xarxes en si no són ni bones ni dolentes.

Catalunya migdia, de 2 a 4, amb Òscar Fernández.

Avui a l'àgora del Matí de Catalunya Ràdio, el periodista Jofre Llombart, l'experta en polítiques urbanes Alicia Puig, el subdirector del Nació Oriol Marc i el periodista i soci de la revista Alternatives Econòmiques, Pere Rosinyol. Què haurà semblat l'entrevista a Gabriel Rufián? Oriol.

Molts títols, per variar. Estava parlant amb els companys i no sabia quina frase destacar pel diari. En tot cas, sí que destacaria tres idees. Començant pel principi, la primera pregunta que li has fet, Ricard, de què van aquestes eleccions. Si un candidat com Gabriel Rufián, el primer argument que dona per anar a votar aquestes eleccions és la por és un argument que podríem dir que anem tard, perquè això el 2023 ja es va explotar. En aquell moment el PP i Vox començaven a governar junts comunitats autònomes després de les últimes municipals i autonòmiques celebrades abans de les últimes eleccions generals i, per tant, això vol dir que o el govern espanyol o els seus aliats o tots una mica a la vegada. Potser hem fet curt a l'hora d'intentar governar millor, o si més no, que la gent pogués gaudir dels beneficis del creixement econòmic que ha tingut Espanya, perquè si no, d'altra manera, no s'entén com ha anat pujant en intenció de vot, sobretot Vox a les enquestes, que podria estar al voltant dels 70 escons. Segon, quan li has preguntat, en un cas hipotètic, què passaria si Esquerra fos decisiva, has citat habitatge, ha citat impostos i ha citat corrupció. M'ha sorprès que no hagi citat el finançament, per exemple, tenint en compte que és un dels cavalls de batalla que ha tingut Esquerra Republicana i molt particularment Oriol Junqueras quan es tracta de negociar, no només amb Pedro Sánchez, sinó també amb Salvador Illa. I tercer, em sorprèn i fins i tot em fa una certa gràcia aquesta reivindicació que fa del pujolisme, Gabriel Rufián, Aquesta interpelació constant a Junts, que crec que Junts els té més a la Diana que no pas a Pepe i a Vox, si fem un recompte dels minuts destinats a Junts en aquesta entrevista, és, com diria Mariano Rajoy, verdaderament notable els minuts que s'hi han dedicat. Sí. I la sensació que intentarà buscar molt el cos a cos amb Míriam Nogueras en aquesta campanya, també amb Carles Puigdemont per elevació. I, en certa manera, crec que intentarà englobar, com també ha fet el PSC en aquests últims temps, el PP, Vox i Junts, sobretot arran de les votacions en habitatge. I, per tant, crec que l'estratègia de campanya de Gabriel Rufián és clara i que anirà bastant per aquí, i que això, evidentment, redunda en la divisió, que ja coneixíem tots, de l'independentisme a Madrid, perquè on primer es trenca la unitat de l'independentisme, si és que ha existit mai, és a Madrid, i sabem que Gabriel Rufián i Miriam Núñez tenen una relació que estiran a Madrid, entre nula i escassa. Espera.

Sí, jo crec que aquestes tres coses que et sorprenen, Oriol, tenen una explicació, crec que coherent, amb una altra cosa que ha explicat molt bé el Gabriel Rufián en l'entrevista, que és el marc en què ell opera, que és un marc feixisme-antifeixisme. I això no és una cosa més. Si tu operes en aquest marc. A parè meu com a mínim, les tres coses que et sorprenen són perfectament comprensibles, perquè Junts resulta que se situa en el marc, diguem, d'indiferència, ni més ni menys que davant del feixisme. No és el mateix l'exemple de l'any 23, perquè en aquell moment el PP, tot i que havia pactat, havia començat a pactar en alguna comunitat autònoma amb Vox, tenia una política nacional contrària a Vox, ara el senyor Abascal pot ser objectivament vicepresident del govern, i per tant aquest marc feixisme-antifeixisme, que un pot considerar exagerat, que un pot considerar que potser és electoralista, el que es vulgui, però si superen aquest marc, Aquestes altres coses em semblen perfectament raonables i tenen conseqüències a molt llarg termini o a mig termini com a mínim. És a dir, això de la unitat independentista, si opera el marc antifeixista i Junts és accidentalista, que vol dir que se situa entre mig de dos blocs, doncs és impossible, mentre s'operi aquest marc. Això no vol dir que en el futur pugui tornar-hi bé Junts. Ja ho era abans del marc a la unitat independentista. No, era una qüestió tàctica, però si s'imposa el marc antifeixista, això és una altra cosa, per mi. Per tant, a tu et pot semblar estrany, pot semblar exagerat tot això que hem dit, però si aquest és el marc que opera, i jo crec que hi ha una part de l'electorat que opera en aquest marc, Crec que Rufián ha col·locat Esquerra en una posició electoralment rendible i, a mig termini, té una lògica que xoca en part amb les ànimes d'altres sectors d'Esquerra Republicana que difícilment es poden situar en aquest marc, penso jo.

Jo estic totalment d'acord en que operen en aquestes eleccions aquesta idea de blocs i que Gabriel Rufián s'hi situa bé. Per mi m'ha sorprès sobretot de l'entrevista aquest inici de què van marcar les eleccions sobre la por i també, si us soc sincera, m'han decebut una mica les seves propostes de condicionants respecte a un possible govern, revalidació del govern del PSOE. Jo crec que tenim un problema a l'esquerra del PSOE, i aquí englobo des de l'espai Front Ampli, Esquerra, Bildu, i és que, al contrari del que estem veient a altres forces d'esquerres mundials, encara falta una construcció d'una proposta econòmica més sòlida. Per exemple, Rufián té aquest lema d'una família, un habitatge, però no sap vertebrar-ho. Legalment com ho desenvoluparia. I a nivell de cost de vida jo crec que encara falta una proposta més seriosa que faci que la classe treballadora estigui motivada a votar més enllà de la por. Que ja es va moure una mica per això el 2023 i sembla difícil que ho torni a fer ara el 2026. Per tant, jo crec que Rufián es situa molt bé dintre d'entendre que els blocs en aquestes eleccions van d'això, de feixisme o d'antifeixisme, però crec que falta una millora en la proposta econòmica transformadora i que fins que no es tingui aquesta proposta no hi haurà un resultat electoral realment notable

d'aquestes forces d'esquerres. Sí, però sí que detecta molt bé la necessitat. Hi ha un votant. Que potser es plantejaria votar en contra d'aquest sistema i que votarà Rufián perquè ho encarna molt bé, no? Totalment. Sense entrar en el fons de les qüestions, no li cal. Totalment, perquè ell. Dona el pis per a aquest votant. El què, el què? Dona el robarà.

Segurament serà un votant més cremat, no? Més cremat. Però aquest votant, el 23, on estava?

O es va absenir o potser va votar el PSOE.

Bueno, és que ara sí que els indica. El que diu l'Alicia, crec que la proposta econòmica és fonamental, sí, sí.

És fonamental i jo per mi encara és un punt feble. Ara, és veritat que Rufián, com ell parlava demà amb Dani, que té carisma que li surt per les orelles, ell també té carisma que li surt per les orelles. I per tant, encara que no tingui una proposta econòmica que respongui a les necessitats de les condicions de vida, ell sí que pot encarnar aquesta cosa popular, treballadora, i que per tant jo crec que ell està molt ben situat per enfrontar aquestes eleccions. Ara, jo espero una mica més per part de l'esquerra, de l'esquerra del PSOE.

Diverses coses, vaig molt ràpid, eh? Ell se n'enfot del còmpol, d'això sempre, sempre se n'enfot del còmpol, perquè es pensa que tots els que analitzem la comunicació política sempre ho fem de part. I sí, és veritat, tots, però tots, tots de totes parts, de tots, sempre, vull dir, còmpol. I la seva manera d'enfotre-se del còmpol, això n'he parlat amb ella, d'enfotre-se del còmpol és. Que teoritzem massa, que d'allò i tal, que ens fixem en la corbata, que no sé què, i efectivament té raó en una cosa, que és quan d'això en fas dogma i d'això. Ara bé, que hi ha una ciència que determina que determinades votacions, determinats moviments, determinats discursos mouen la gent cap aquí o cap allà, això és ciència. A midterm ens hem fet un fart d'analitzar còmpols que efectivament han estat així. Per què dic això? Perquè una de les coses que té demostrada la comunicació política i l'estudi de la política és, per allò que deia l'Oriol dels minuts dedicats a Junts, que és que si tu dediques molt temps i burxes molt temps en un partit determinat. Estàs provocant precisament l'efecte contrari. Tu mobilitzes molt els teus, però també estàs mobilitzant molt uns altres que estan mig adormits. I que en algun moment es poden sentir atacats en excés per Rufián i va dir, mira, no anava a votar Junts, però vaig a votar Junts o vaig a votar a qualsevol altre partit perquè. Aquesta, no diré obsessió, però aquesta minuts de possessió de pilota de contra Junts és més elevada que la proporció de vots que realment es disputen, i més en unes generals, Esquerra i Junts. La franja és molt petita, per això abans preguntava d'on sortiran els vots d'Esquerra de Rufián. Jo tinc molt clar que els vots de Rufián sortiran d'antics votants del PSC, antics votants de Común, sobretot, antics votants d'Esquerra i antics abstencionistes. Votants de la CUP, podríem dir. O votants de la CUP, però vull dir d'aquesta franja ideològica cap a l'Esquerra, no? Dubto que li pispi molts vots a Junts, i en canvi.