El matí, de 9 a 10 h (L'àgora) - 06/11/2026

Polític serà que rodalies i perdoneu, és una merda. L'endemà. Això ara està trinxat. Això ara aniràs allà i de cop veuràs que hi ha hagut un accident de tren o una vaga general o que avui Feijó o qualsevol altre o Abascal han anat a la revolta i hauràs d'anar d'això. Malauradament, repeteixo, aquesta rapidesa i torno a repetir, malauradament,

no vull que s'interpreti, Vull fer la diferència entre actualitat, que és això que dieu, i l'altre és periodisme. És a dir, que determinats, i en aquest cas defensaré els mitjans públics de la Generalitat i el Parlament de Catalunya, però que la majoria d'empreses periodístiques s'hagin vengut, a interessos econòmics i hagin deixat de fer la feina d'investigació i d'aixecar temes propis i d'ells crear l'agenda mediàtica d'un país i que se sotmetin als interessos d'aquí paga les factures i les pàgines de publicitat i segueixin l'actualitat que els convé als partits polítics i a les grans empreses, doncs no és periodisme. Això se diu negoci. I estem en aquest entreteniment. Per tant, jo segueixo dient l'actualitat ens porta cap aquí? Sí. Però això no és periodisme. Això és seguir l'actualitat, el so que toquen uns que paguen i aquí és on estem a vegades es fa passar per periodisme continguts patrocinats i això jo crec que ho hem de poder començar a dir i a més a més ho puc dir en una casa pública i que per tant està alliberada no de pressions però sí de compromisos financers no de pressions perquè aquí tothom hi fa la

seva pressions no és quantes eh Ricard sí, sí. Mira, de fet, això que dèiem de Televisió Espanyola, Tània, ja ha entrat en campanya perquè el Partit Popular també es nega a fer debat de candidats a la pública, no?

Sí, no accepta un debat a quatre a la pública, només diuen, el farien, aquesta és la proposta que fan ara en el grup A3Media, proposen el 26 de novembre, i un cara a cara, Feijó Sánchez, a Mediaset, el 16 de novembre. Fa temps que el PP critica i carrega contra la Televisió Pública Espanyola, diu que està venuda el sanxisme, i què proposa? Doncs només accepta a la pública televisió espanyola una entrevista a Feijóo. Això sí, si la fan només serveis informatius, no vol anar a cap programa que fessin algunes productores, i només accepta un debat, però de portaveus del Congrés, és a dir, enviaria Ester Muñoz en aquest debat, però no a Feijóo. Per tant, aposta per anar a la privada a fer els debats importants, els definitius, en aquesta campanya electoral. No hi ha acord, el PSOE, de moment, No sabem quina és la seva proposta i, per tant, està tot a l'aire. Doncs això s'ha entrat en campanya, Claudi.

Sí, jo aquí de totes maneres voldria fer un elogi de la pressa, no? Els diaris, les ràdios, les teles, és clar que anem a tota velocitat darrere dels temes, però trobo que és una caricatura absolutament injusta dir que els continguts patrocinats són els que. Jo he dirigit un diari durant molts anys, un diari amb 400 periodistes, que té uns accionistes que mai a la vida, en tots els anys que he estat allà, molts anys dirigint el diari en posicions de management, de gestió mai a la vida mai m'han dit quins temes han d'anar a la primera pàgina, però mai mai vol dir zero vegades zero vegades en milers de dies allà treballant-hi no sé i trobo que no soc una excepció trobo que no soc una excepció o sigui, jo aquí defensaria una mica la professió perquè, en fi, és veritat que hi ha. Sí, grons negres, en fi, és veritat que hi ha gent que fa coses increïbles, però també hi ha molta gent que fa les coses bé, i ho trobo, ja et dic, una caricatura que està completament fora de lloc.

Queda reivindicat, doncs, el bon periodisme. Són les 9 i 3. De seguida parlarem també del que està passant a Europa. Ens preguntarem si hem entrat ja en una guerra híbrida, si podem parlar ja de guerra híbrida al matí de Catalunya Ràdio. Però abans, com tenim les carreteres?

Clàudia Serra. Doncs força complicades, eh? Tenim diverses incidències destacades. Tallades dues carreteres per accidents. L'A2 a Anglesola, cap a Lleida, i la C32 a Sitges, en sentit Barcelona, just abans d'entrar al túnel de Castellet. Retencions també per accidents. A la Ronda de Dalt, d'Esplugues a Horta, sentit Llobregat, i a la C25, a Sant Julià de Vilatorta, sentit Girona. I d'altra banda, tallada l'AP7 a l'alçada de Vinaròs, en sentit nord per retirar un camió que va volcar la matinada de dijous a Ulldecona. S'estan fent desviaments per la sortida 346.

I pel que fa al transport públic, Maria Fernández Noguera, com està la situació ara mateix a Passeig de Gràcia?

Doncs els trens ja tornen a parar en aquesta estació a Passeig de Gràcia i també s'ha reobert l'estació. Això és el que ens diu Renfa fa pocs minuts després que aquesta estació hagi estat tancada. Gràcies per veure'ns. Fins demà!

De seguida també entrevistarem al Matí de Catalunya Ràdio el candidat del Partit Popular, Xavier García Albiol. Però de què més estarem pendents? Redacció, Silvia Solanes.

Acaba de parlar el ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Álvarez, sobre les falses amenaces de bomba als avions, que ahir van afectar una trentena de vols. En una entrevista a Televisió Espanyola deixa entreveure guerra híbrida.

Lo más normal es pensar que estamos ante un intento de agresión híbrida y de guerra de alguna forma psicológica. Estamos viendo muchos episodios de ese estilo en Europa en los últimos días, tanto en las plataformas digitales como sabotajes en todo lo que toca a cámaras frigoríficas de supermercados, ahora esta acción. I avui estem pendents

també del que doni de si la reunió entre el Ministeri de Transports amb el sindicat de maquinistes CEMAF. Sobre la taula, la vaga de dimarts i dijous de la setmana que ve. Madrid, Tània Tapia, bon dia.

Bon dia, serà el vicepresident Carles Cuerpo en persona aquí a negociar per segon dia consecutiu amb els sindicats per intentar evitar les dues vagues del 10 i el 12 de novembre. Encara n'hi ha una altra plantejada pel dia 17. Tres aturades que mostren el malestar del sector després de l'accident d'Urda. La que s'ha anul·lat després de negociació entre l'operador i els sindicats és la vaga que avui començava a la companyia Wego.

I el Papa Llaó, 14, viatja a aquesta hora cap a l'Uruguay, l'Argentina i el Perú en el seu primer viatge després de detectar-li un càncer. Redacció Marjorador.

Seran 12 dies de viatge i ha previstos 40 discursos del pontífex. Visitarà el Perú, on va viure durant 20 anys, tot plegat un mes després que li extirpessin un tumor al pulmó. En aquest sentit, el Vaticà ha pres mesures mèdiques adicionals. Està previst que arribi al migdia a Montevideo, on el rebrà el president del país.

I les comarques de Lleida encara en el cap de setmana amb una notícia esperada. A partir de demà, l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova tractarà els ictus greus els mateixos caps de setmana. Lleida, Noelia Casellas, bon dia.

Bon dia, sí, recordeu que fins al juny d'aquest any aquí a Lleida només se tenien els ictus greus de 9 a 2 de dilluns a divendres. Es va ampliar a les tardes i ara a partir de demà al cap de setmana. Fora d'aquests horaris, cal traslladar els pacients a Barcelona. I això, tenint en compte que la rapidesa a l'hora d'actuar és molt important en l'ictus per evitar seqüeles. A partir de demà, per tant, a Lleida s'atendran de 8 del matí a 8 de la tarda tots els dies de la setmana. Quedaran pendents, això sí, les nits i les matinades.

Lletra Petita. Realitzem ara la Lletra Petita

de l'actualitat amb l'analista i divulgador Marc Vidal. Bon dia, Marc. Bon dia, Ricard. El Nasdaq, el principal índex bursari tecnològic dels Estats Units, atenció perquè va caure ahir més d'un 5%. És la pitjor jornada des dels aranzels.

Doncs sí, i l'explicació oficial apunta als resultats electorals de dimarts, però la Lletra Petita ens diu que el mateix mercat havia celebrat dimecres aquelles mateixes eleccions amb el seu millor dia en tres mesos. El que va canviar en 24 hores va ser la lectura. Diversos governadors guanyadors volen frenar els centres de dades, i Texas, amb prop del 30% de la capacitat prevista del país, parla de moratòria. Amazon, Meta i Google, que són els que paguen aquestes obres, van pujar, perquè si els obliguen a frenar, gastaran menys. Van caure els que els hi venen xips i energia. Al votant taxar, la intel·ligència artificial li arriba en forma de factura de la llum, que puja. Mentre el benefici se'n va a California. En economia, això en diem externalitat. Si parléssim de bombolla, l'agulla per punxar-la la té un veí d'Ohio, amb la factura de la llum a la mà.

Pernil cuit, pernil dolç, pernil de llorc, en dient de diferents maneres. Però si està fet sense presses i amb matèria primera de la millor qualitat, es diu La Selva. La Selva, la marca del bon pernil.

Ahir, estar al dia per veure bon futbol era en Guardiola. D'en Guardiola i d'en Pep Guardiola, esclar. Avui acabem la setmana esgotats. Es polia una bateria esgotada. De sis lletres. Es polia una bateria esgotada. Sis lletres.

Per participar, registreu-vos al web catradio.cat barra animarius abans de les 10 ben tocades.

El matí de Catalunya Radio.

Compartir. Descobrir. Viatjar. Riure. 130 milions. Amics. Llocs. Moments. Somnis. 130 milions. En el pot especial d'Euromillones de 130 milions hi caben moltes coses. El divendres 6 de novembre amb Euromillones, pot especial de 130 milions. I a més del pot, el millor que tant sí com no toca a Espanya. Euromillones. No hi ha res més gran. Loterías et recorda que juguis amb responsabilitat i només si ets major d'edat.

Segur que ja ho tens tot a punt per aquest curs? Recorda't del Supercampus. L'espai perquè aprenguis de manera creativa, divertida i en català. Amb materials per a totes les etapes escolars i un contingut sempre actualitzat. Tant si ets a casa com a l'escola, Supercampus t'ajuda a aprendre. A veure si s'ha entès. Troba'l al Super3, a la plataforma 3CAT i a YouTube. T'esperem al Supercampus!

Ara a Dasbelauto emporta't un Seat Arona Seminou amb. Benut! Amb garantia Dasbelauto i revisat per. Uop! Adjudicat!

I per molt menys del que t'imagines. Me l'emporto posat. Aquesta és l'actitud. Perquè emportar-te un

Seat Arona Seminou revisat, garantit i per molt menys del que t'imagines és Arona o mai. Informa't a Dasbelauto.es Motley Crue

per primera vegada a Barcelona. Dissabte 3 de juliol al Barcelona Rockfest. De l'1 al 4 de juliol al Parc de Can Sam de Santa Coloma de Gramenet. Entrades a barcelonarockfest.com.

Escolta, ¿per què et tapes amb un cupó de l'11, de l'11 o de l'11?

Perquè si em toca el premi d'11 milions o un dels 11 premis d'un milió, no vull que em reconeguin pel carrer. Ah, i per això parles baixet? Esclar. Però hi ha un micròfon enorme aquí, que t'agafa la veu igual. Tu mateix, però després venen els paparazzis i venen els plors.

Si no vols que et reconeguin

perquè ets milionari, compta que arriba un premi d'11 milions i 11 premis d'un milió. Sorteig 11 de l'11 de l'11. El sorteig de l'11 que reparteix més premis milionaris. 11. Ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat.

Com et dius? Leo. Sí, un nen perdut. Diuen que no vindrà ningú fins que passi la tempesta. No estem segurs aquí, Dani. Vols jugar a un joc? D'acord. Vull tornar a casa. És un nen i està patint. Que t'està manipulant. El mal no té edat. No pateixis, són nens. No faran res dolent.

A Blanchard ens pregunten el nostre secret, però aquí no hi ha secrets. Hi ha cacau com a ingredient principal, sense lletra petita. Elaborem la xocolata artesanalment a Barcelona i tot comença amb la selecció directa del cacau a orígens, com el perú, el congo o Nicaragua. Quan treballes amb ingredients de qualitat, no et cal res més. A Blanchard no hi ha secret, hi ha cacau.

El pròxim 29 de novembre es duran a terme les eleccions generals. Si aquell dia has de ser lluny del teu poble, la teva terra, la teva ciutat o alguna cosa t'ha d'impedir anar a votar, pots votar per correu. Si ja tens la documentació electoral, pots enviar el teu vot per correu certificat fins al 25 de novembre. És totalment gratuït. Per correu, el teu vot té tot el valor. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya.

Trinxat Carlit, cuinat cada dia a Puigcerdà.

Avui a l'àgora del Matí de Catalunya Ràdio, el periodista Marc Bataller, la periodista de crític Laura Aznar, el corresponsal d'Internacional del País Claudi Pérez i l'empresari i exdiputat al Parlament Jordi Cominal.

Aquesta setmana hi ha hagut diverses amenaces de bomba en avions. Ahir, sense anar més lluny, van afectar 30 vols. També hi ha hagut ciberatacs en supermercats en diversos països d'Europa i a França. També hi ha hagut tres bancs de sang aturats també per ciberatacs. El ministre d'Exteriors, José Manuel Álvarez, acaba de reconèixer a Televisió Espanyola que es pot parlar de guerra híbrida.

Lo más normal es pensar que estamos ante un intento de agresión híbrida y de guerra de alguna forma psicológica. Estamos viendo muchos episodios de ese estilo en Europa en los últimos días, tanto en las plataformas digitales como sabotajes en todo lo que toca a cámaras frigoríficas de supermercados, ahora esta acción.

A aquesta hora podem saludar també el professor emèrit de Relacions Internacionals de la Universitat Autònoma de Barcelona. Rafael Grassa, què tal? Bon dia i gràcies per acompanyar-nos. Bon dia, gràcies a vosaltres. I està d'acord amb el ministre? Hem de parlar ja de guerra híbrida?

No, avui mateix acabo de publicar un article ara dient que això és una bestiesa. Ni la OTAN ni la Unió Europea parlen de guerra híbrida, que és una expressió avui en dia que no significa res concret, que va utilitzat la Comunitat de Defensa i que no ens permet comparar coses. Per entendre'ns, hi ha dos països neutrals en aquest moment que encara queden a Europa, Suïssa i Àustria. Però dir que són neutrals no diu res perquè són molt diferents entre si. Àustria és membre inicial de Nacions Unides pràcticament des del principi, també molt aviat de la Unió Europea, i Suïssa va trigar molt a entrar a Nacions Unides fins després de la Guerra Guerra. Què vol dir això? La guerra ha de ser guerra, ha d'haver-hi un component militar.

L'altre, com diu l'OTAN i com diu la Unió Europea, són amenaces híbrides, perquè la seguretat des de fa temps és multidimensional. Té una dimensió militar, una societat de cohesió econòmica cada cop més medioambiental, i els ciberatacs ens ocupen des de fa dècades i dècades. I la major part dels ciberatacs van contra a les administracions públiques, un 19%, contra el transport, contra les finances o contra els serveis de negoci, és a dir, un 50%. I la majoria dels ciberatacs són de negació de serveis. S'ha de donar un servidor, un mecanisme, perquè no pugui fer el servei el que s'està pagant o el que té encomanat. I la segona part, gairebé un 28%, són el que se'n diuen ransomwares, que són intents de cobrar xantatge, extorsió econòmica, perquè capturen les dades. Recordem el clínic de la TV1 i la meva universitat, l'Autònoma, abans que el clínic, un altre important, cap dels dos va acabar pagant. Per tant, parlem que són vulnerabilitats molt greus, molt importants. I a vegades és possible que hi hagi estats darrere, que fins i tot són estats que contracten hackers per fer-ho. Per tant, són actors mixtes, públics i privats. Però això no és una guerra. Parlar de Ceuta i Melilla, del que va passar per la Ceuta, com una guerra híbrida, és absurd. No ajuda en aquest sentit, perquè perquè hi hagi guerra. Ara, quan hi ha una guerra. S'utilitzen diversos mitjans, però això tampoc és innovador.

O no recordem que a la Guerra Civil es van utilitzar cinquenes columnes, guerres informatives d'altre estil, intents de sabotatge. El tema a la fons del que no ens hem de despistar és que la ciberseguretat, l'espai cibernètic, envolta tota la nostra vida. El transport, el 80% del transport de mercaderies es fa por mar, molt més que l'aeri, molt més que el ferroviari, és important per nosaltres. I tot això depèn d'estructures cibernètiques, d'estructures informàtiques que es poden volcaniar. L'important és intentar veure com podem reduir aquestes vulnerabilitats, perquè, a més a més, en aquest espai cibernètic, en els ciberatacs, fer-los és molt fàcil. Dir que no s'ha fet, que no he estat jo, és molt fàcil. Demostrar fer faen-me i contrastar amb qui ho ha fet és difícil. Per tant, jo crec que utilitzar guerra híbrida és un. Concepte de moda, que no diu res des d'aquesta perspectiva i que amaga causalitat. Exactament igual que si penséssim que tots els problemes de la xarxa ferroviària espanyola són la sembla que més que probable errada del controlador a totge. Aquest és la gota, el disparador, la gota que ve al bas, però no és el problema de la fons. Per tant, parlar de guerra híbrida és una més de les concessions del Vares. A coses de moda, a coses que no es poden plantear. Insisteixo. Clar, però,

per exemple, quan parlàvem, Rafael, de Guerra Freda, és veritat que allà sí que es feien servir armes. És una metàfora, exacte. Sí, però també hi havia armes, perquè hi havia conflictes en els quals participaven.

No, però la Guerra Freda era una guerra no calenta.

Per això t'ho dic, que no es feien servir. Sí, digues, digues. Perdona, digues.

No, també podem parlar de guerra comercial, però això està clar que estem parlant d'una metàfora. Sabent que la guerra comercial és per referir-se a un enfrontament virulent, encara que sense eines militars, entre dues empreses. La guerra freda, com deia la lista francesa, era pau impossible, perquè hi havia masses diferències entre Estats Units i la Unió Soviètica, guerra improbable per les armes nuclears. Per això era una guerra freda. No podia haver-hi enfrontament militar directe i quan hi havia eren tercers llocs a Àsia. Corea, Vietnam, altres llocs. Per això et dic, metafòricament sí que la podem utilitzar, però què ens aporta dir que això és una guerra híbrida quan en Rússia no estem. Lamentablement, la Unió Europea desconfia, amb raó, de les intencions de Rússia, perquè des que va començar la guerra intenta malbaratar l'ordre europeu. Però això ho fa sense recorre de guerra. Si estés hi va en guerra amb Rússia, no hi haurien ambaixadors russos als 27 països. I n'hi ha. I aleshores haurien de parlar de sabotatges, o de què? Sabotatges? A la Unió Europea i la OTAN el que parlen és d'amenaces híbrides. Perquè les amenaces a la seguretat, no a la defensa. I la seguretat ens afecta a tots i és multidimensional, amb tots els factors de la nostra vida. Aleshores podem avançar de sabotatges, d'intents de confusió. Moltes de les coses que es fan és atacs a través de xarxes socials per desinformar. Això ho estem veient constantment. Els vots, influència en eleccions, etc. Per tant, això són sabotatges, intents. Hi ha una zona grisa entre la pau. I la guerra oberta, calenta, i en aquesta zona grisa, estats que tenen animadversions, antagonismes, intenten assablir l'altre, crea inseguretat. Però hem de parlar de les coses pel seu nom, perquè avui en dia tot és híbrid. No, en cap de les guerres que hi ha al món, hi ha només enfrontaments militares. Estem vistos, ho heu dit sempre, la primera víctima d'una guerra és la informació.

Quan parlem per això d'afectacions als avions, o aquests ciberatacs als supermercats, o als bancs de sang a França, o a les mobilitzacions de blocos, vostè no hi veu una correlació? És a dir, el que fa pensar algú que té una mica de sentit comú és dir, home, això deu haver-hi alguna mena de coordinació que passi, no?

Ja. Hi ha una causalitat no demostrada. Podria haver-hi causalitat, però de moment hi ha una casualitat. Ho acaben de dir tots els experts de la Unió Europea. No es pot demostrar encara que entre els atacs al supermercat dels dilluns i les falses amenaces de bomba d'animals i dijous hi hagi connexió. Que els 27 amenaces de bomba falsa d'ahir a diverses línies estiguin sortint del mateix lloc i han arribat per llocs diversos. Per tant, ni tan sols es pot demostrar que tots prodiguin de la mateixa forma. Per tant, coincidències, les coincidències fan. Ah, perdó, casualitats. Hem de desconfiar, però hauríem de buscar la casualitat en aquest sentit. L'ús de les xarxes ho fa molta gent. Recordem-ho. No era una. El que va passar. El que va intentar passar el dia de la castanyada i una setmana abans no era una. Lluita violenta per defensar el dret a la vivienda. Era un mecanisme utilitzat per generar soroll i sobretot per apropiar-se a debens preuats de luxe en determinades botigues. Per tant, és important veure això i com ho podem atacar, perquè la nostra vulnerabilitat és enorme i la ciberseguretat implica bàsicament autoprotecció. Mecanismes de reducció de vulnerabilitat. És el mateix que ens va passar amb la parada elèctrica. I ara tothom sap que ha de tenir alguna qüestió analògica a casa, piles per estar escoltant la ràdio, etcètera, etcètera, una lot, perquè, i fins i tot, si tot ho té elèctric, fins i tot a la cuina, un petit fogonet de gas, perquè si no, les piles que ho fa escalfar ni la llauna, diguem-ne, de menjar que té. És important no confondre coses perquè això és molt efectiu, però insisteixo. Què guanyem dient que això és una guerra de lluvia quan amenaces falses de bomba n'hi ha cada dia? El que passa és que quan coincideixen unes quantes en dos dies o en una setmana, ens preocupem i en raó perquè tenen un gran malestar. O no recordem que quan hi havia un examen o per broma, sovint es feien amenaces de bomba als instituts. I tant.

Sí, sí. El que passa és que té clar, totes tres coses, els supermercats, que provoca pèrdua de tones de menjar congelat i fresc, que obliga a tancar caixes i botigues senceres, el tema del banc de sang i hospitals, que posen risc directe a la salut de molta gent, els avions que cancela vols, que té un col·lapse en el comerç. Tot això fa pensar que hi ha un objectiu molt

clar de generar un caos. Una enorme vulnerabilitat que hauríem de corregir. I ho dic des de la meva mateixa universitat, que va ser la primera institució pública que va ser atacada, van entrar fins a la cuina de la base de dades. No van poder entrar a la base de dades i van demanar un rescat, que òbviament no se'ls va pagar, però van haver-hi sis mesos d'afectació. Ja estava més preparat el clínic i van trigar menys temps quan els va passar. Hem de reduir aquestes vulnerabilitats i pensar que, efectivament, això és el que permet que simplement. Gent amb mala llet, empreses comercials que lluiten contra les altres. El dimarts molts dels vols eren de Ryanair i alguns van dir que si era un intentar d'atacar companyies de low cost. Ahir n'hi havia altres i en diversos països. És a dir, no hi ha un patró clar que podem veure. Per tant, Recordem que som molt vulnerables, que ens hem de protegir, també de Rússia, per suposat, i de determinats atacs, però d'altres països. Us ho recordaré. Recordeu el sabotatge del gasoducte del Nord Stream, i recordeu que es va dir que si hi havia Rússia al darrere, tot i que era una inversió bàsicament alemanya per portar gas de Rússia, en aquest moment està judicialitzat i la persona acusada és l'ucraïnès. Perquè llocs solitaris també podria ser? Podrien ser llocs solitaris, amb hackers hi ha molt. Recordeu que els experts informàtics bàsicament

són experts en saltar-se fronteres, mecanismes, firewalls, diguem-ne, amb empreses, amb els sous, una defensa. Per això, el que aconsegueix hackejar el Pentàgon sap que serà cridat ràpidament per una empresa dient, escolta, deixa de fer bestieses i et paguem perquè tu ets tan bo que ens pots demostrar on estan les vulnerabilitats. Pot haver-hi llocs solitaris, pot haver-hi de terrorisme, és una mica. Recordeu les bombes dels àcratas del segle XIX. No volien negociar res. No és com la OAP quan agafava un avió amb segrest i deia vull que em torneu als presoners que tinc a tal lloc. No, no. La bomba en el lloc solitari l'únic que diu és estic en contra del sistema, vull destrossar aquest sistema i per tant no vull negociar res. Això ho va començar a fer Altaera, diguem-ne, des d'aquesta perspectiva. El que jo vull és acabar amb els Estats Units, que és l'imperi del mal, i per tant l'ataco on li puguin fer més mal. Però sí, hi ha llops solitaris de hackers que disfruten amb això. Que tenen una concepció ètica estranya, i recordem, hem vist episodis d'aquests en saquejos recents, a Barcelona mateix, de persones que no havien anat a la convocatòria, que mai havien estat participant en això, però que van veure que es trencava el vidre d'una botiga d'informàtica o d'una botiga de sabates esportives d'alta gama, I van dir, home, aquesta oberta també m'emporta un parell.

Hi ha un parell de casos que expliquen els Mossos d'Esquadra que són persones que avancen de tinguir una passió i simplement que van aprofitar l'oportunitat. Per què? Perquè tenim un problema de falta de referents morals i ètics en determinats casos. Però insisteixo, probablement hi ha coses diverses i també crear aquesta sensació de por. S'estan donant missatges. De vulnerabilitat. Qui els dona? És molt difícil de saber. Però, en tot cas, les coses no les recindrem en paraules ni en que és una guerra híbrida, perquè no podem diferenciar les hores entre la guerra d'Ucraïna i Rússia o la guerra a Gaza. I Cisjordània. Però en aquest cas hi ha una guerra militar. El que ens estem enfrontant és amenaces. Que en principi no utilitzen instruments militares. I això és el que hem de tenir present. Però fan tant de mal o més.

Sí, sí. Té un efecte directe a la ciutadania, no? Exacte. Queda claríssim i molt ben explicada aquesta complexitat. Ves que vivim en temps simples i, per tant, això que vostè raona i explica, doncs, sovint és més fàcil de simplificar. Rafael Grassa, professor a Mèrit de Relacions Internacionals de l'Autònoma. Gràcies.

Gràcies a vosaltres per ocupar-vos del tema i intentar donar llum a la ciutadania perquè. Les coses no seran fàcils, insisteixo. Contra més complexa i més rica és una societat, més vulnerable hi som tots.

Queda clar, gràcies. Sobretot amb el que fa l'internet de les coses, que estem molt connectats, és a dir, que una nevera industrial o un parell d'un avió depengui d'un programari a distància, doncs clar, ens converteix en uns éssers molt vulnerables. Claudi.

Bueno, jo estic d'acord amb aquest expert, però alhora no hi estic d'acord, no? Sóc com el gat de Schrodinger, no? Jo crec que les crisis són fàbriques d'ofemismes i amenaça híbrida és l'ofemisme que hem escollit per parlar de l'extensió de la invasió russa a Ucraïna. Perquè és veritat que els europeus no estem en guerra amb Ucraïna, Però en realitat sí que ho estem una mica, perquè hi ha hagut atacs a l'aeroport de Leipzig, atacs a l'aeroport de Brussel·les, atacs a la xarxa ferroviària de Polònia, atacs als bàltics, atacs als socis de l'est, ciberatacs a les infraestructures crítiques, sabotatges i desinformació contínuos. Recordem que els vots russos poden tindre, no està encara demostrat, però poden tindre alguna influència al que va passar a Ceuta, probablement després de la invasió, probablement després que entressin els 80.000 i ara doncs soneixen tots aquests tipus d'episodis que són més estranys i a més no tenen. En fi, són molt difícils de dir qui és exactament. El que ha dit la Comissió Europea, i és molt interessant, és que cada cop que s'acosten cicles electorals i estem davant d'eleccions a Espanya, a Itàlia, a Polònia, a França i a mitja dotzena de països més, les amenaces híbrides es multipliquen. Quan hi ha una fila de punts tan, tan, tan seguida, tot i que no es puguin, no siguin exactament tots la mateixa cosa, doncs home, quan té dos forats i sembla un porró, a vegades és un porró, no? Jo el que crec és que és tot, és molt difícil de dir que això és una guerra híbrida, que forma part de la guerra híbrida, però apunta que hi ha moltes coses que sí, o sigui que sí però no, com resumir al principi, soc una mica sí però no avui. Bravatat, Marc.

Sí, molt ràpid. Jo em quedo amb dues idees que deia el catedràtic. Abans parlàvem de periodisme, que ha dit que la primera víctima és la informació d'aquests atacs híbrids, i sempre passa amb la informació, o millor dit, amb la desinformació que hi ha en diversos conflictes. I dos, aquesta vulnerabilitat que explicaves. La setmana passada teníem Bruno Pérez, que és un expert, i ens deia, expert en ciberatacs i en ciberseguritat, i ens deia. Les contrasenyes, vigileu les contrasenyes no vos ensenyeu, feu unes contrasenyes molt fortes ara clar, també hi ha altres problemes que tenim contrasenyes per tot i jo després intento canviar la contrasenya de vegades ni me'n recordo perquè després també evidentment et diu no facis que l'ordinador recordi la teva contrasenya. I sobretot a vegades amb la gent gran, que també fa servir la mateixa contrassenya. I després aquest matí recordàvem unes, i aquí en aquest cas, unes dades de l'Agència de Ciberseguretat de l'any 2025, que deia que s'havien detectat 9.100 milions d'intents de ciberatacs contra el govern. Sí, 9.100 milions durant un any. 25 milions d'intents de ciberatacs. És cert que només van reixir una desena, però és una xifra molt bèstia. 25 milions d'intents al dia. Per tant, això ens demostra com intenten entrar en aquest tipus d'institucions, com ho van aconseguir, com deia el catedràtic, a la UAB o en el mateix hospital clínic, on va deixar tot l'hospital en unes hores a les fosques i que va trigar setmanes a recuperar-se.

Jo estic d'acord amb el que ha dit el Rafael Garassa, i em tranquilitza que no haguem de parlar de guerra. Em tranquilitza, com a ciutadà, diguéssim. Tres reflexions sobre el que ha dit. És a dir, i ara també ho deia en Claudi, que a més és expert en relacions internacionals, per tant només ho apunto com una cosa que a mi em xoca. Si un país estranger estigués atacant Califòrnia, tot Estats Units entendria que està en guerra. I aquí estan atacant Ucraïna des de fa quatre anys i la Unió Europea considera que no està en guerra amb Rússia. Crec que l'evolució d'unitat política de la Unió Europea deixa molt que decidja. És a dir, crec que en aquest sentit és un passiu. Simplement ho apunto com una. L'altra. No parlem de guerra, estem parlant d'un sistema que té riscos. Arribar a aquest sistema no ha sigut un procés democràtic. I jo ho qüestiono, això. És a dir, s'ha anat avançant tecnològicament, els bancs han deixat de tenir oficines i tu has de fer tot per internet, llavors et prenen els calés i espavila't, els cotxes han deixat d'anar amb claus i van per GPS i no sé què, i de cop i volta passes a. Parlem amb robots, quan truquem al banc parlem amb robots. Llavors truques a no sé què. És a dir, això ha anat avançant d'una manera, jo diria que d'una inèrcia espantosa, I ara, ara que això difícilment es pot anar enrere, és. Ciutadans, vigileu molt, eh? I contrasenyes, eh? I sobretot.

Segures, eh? I radiològica. No, i llavors és. Escolteu-me. Podríem apagar de banda molt bé la radiològica.

Sí, sí, però clar. Aquesta inestabilitat ens ha fet molt més febles. Algunes coses ens han donat comoditats, i no soc jo el que vagi en contra d'això, eh? Però, tal com avances, si estàs plantejant febleses en seguretat o inseguretat a la gent, el mateix avenç ha de garantir aquesta seguretat. I acabo amb una reivindicació. L'internet de les coses ha de portar garanties a la gent. No pot ser que s'implanti l'internet de les coses i faci els ciutadans cada vegada més vulnerables.

Sí, no, molt ràpid, perquè estic en essència bastant d'acord amb els companys. Jo agraeixo molt l'entrevista, bàsicament, perquè soc zero experta en la matèria i em serveix molt per aclarir conceptes. Que hem anat parlant moltes vegades de guerra híbrida però hem definit poc el que això representa i llavors això fa o correm el risc que tot ho categoritzem d'aquesta forma i per tant està molt bé tenir un expert que ens posi una miqueta de llum a la foscor em sap greu utilitzar va sortir ara està bé. No, només una cosa que sí que em deixa una mica preocupada, que és haver sentit Brussel·les parlant dels ciberatacs, bueno, dels ciberatacs als supermercats, ara pensava, dient que no són fets aïllats, perquè a mi això em raia particularment perquè penso, clar, fins a quin punt els organismes de la Unió Europea tenen capacitat de protecció davant de tot això. Per mi el que em sembla preocupant és, això demostra una vulnerabilitat molt, molt alta, malgrat que tenim una tecnologia molt desenvolupada. No ens estem adaptant en termes de seguretat a aquesta tecnologia i per mi és, ostres, assumir que això no són fets aïllats i que poden anar passant i que poden comprometre l'economia, el benestar de les persones, etcètera, etcètera, i veure que no existeixen mecanismes ni capacitat de protecció és el que em preocupa. Crec que la Unió Europea no la té i això crec que té un impacte directe en les nostres vides. Són les 9 i 36.

Farem una pausa, dos minuts, i de seguida continuem les entrevistes als candidats per a les eleccions generals. D'aquí a pocs minuts, Xavier García Albiol. Tot seguit sentim les novetats que ens porten els amics del Corte Inglés. Bon dia. Hola, bon dia.

Al Corte Inglés tens un 15% de regal únicament el 6 i 7 de novembre per les compres de matalassos, bases i sofàs. I el pots bascanviar fins l'11 de novembre en tot llarg. I a més, ho pots finançar fins a 12 mesos. I, com que sabem que és molt important moblar bé la casa de cara a la vida de. Cada dia paga les compres còmodament a la botiga o amb la targeta El Corte Inglés a la web i l'app. Finançament ofert per financiar El Corte Inglés, EFC, SA i subjecte a aprovació. Consulta en les condicions al departament o al corteinglés.es. Ah, i recorda una cosa. Avui a la tarda i demà dissabte, El Corte Inglés de Cornellà podràs conèixer en persona la Gaby, la protagonista de Gaby's Dollhouse. Vine a saludar-la i fes-t'hi una foto. T'hi esperem, eh? Això és tot per avui, que passeu un molt bon cap de setmana. Adeu-siau.

En Tito torna al teatre. M'encanta el teatre. Amb la Tat, en Jonsi i els Falalà. Hi, kids! Hi! I tenen preparat un espectacle amb molta música. M'ha agradat moltíssim cantar. Jocs i sorpreses. Titor, el musical, la superexcursió. Del 5 de desembre al 17 de gener. Consulten la informació al web del Super3. Entrades ja disponibles.

Sota el sol del Mediterrani neix el cava Jaume Serra,

elaborat mitjançant el mètode tradicional, el mateix amb què s'elabora el xampany. Cava Jaume Serra, qualitat amb caràcter mediterrani. Jaume Serra. Motlicru per primera vegada a Barcelona. Dissabte 3 de juliol al Barcelona Rockfest. De l'1 al 4 de juliol al Parc de Can Sam de Santa Coloma de Gramenet. Entrades a barcelonarockfest.com.

Amb la voluntat de conèixer les propostes polítiques que es presentaran a les eleccions generals i a cinc dies d'aquesta vaga general seguim al Matí de Catalunya Ràdio amb la ronda d'entrevistes als candidats a Catalunya a les eleccions del 29 de novembre. Ho fem amb el candidat del Partit Popular a la General, Xavier García Albiol. Bon dia i gràcies per acompanyar-nos. Hola, bon dia, encantat. De què creu, alcalde, que van aquestes eleccions?

Bueno, de dos models. Al final hi ha un model que és seguir com fins ara, amb el Pedro Sánchez i totes les persones, els socis que l'envolten, que ja hem vist el que ha significat, i un model de canvi que és el que representa Núñez Feijó. A partir d'aquí, la magnitud del canvi anirà en funció de quins siguin els resultats electorals.

Clar, vostè quan es presenta a les eleccions de Badalona, el seu nom té molta més força, molta més presència que diguéssim el Partit Popular. De fet, vostè es presenta com un candidat transversal. Ara, per una general, seguirà aquesta mateixa estratègia? Vostè creu que la gent ha de votar Xavier García Albiol o ha de votar Partit Popular per aquests blocs que vostè em deia?

Jo crec, a veure, no són igual unes municipals que unes eleccions generals i per tant, si dic al contrari, estic enredant. Però sí que hi ha un factor diferencial amb aquestes eleccions i és que crec que la meva candidatura el que aporta és experiència i segurament algun tipus de solució. A problemes que en aquests moments estan patint els ciutadans de Barcelona, de l'àrea metropolitana, de tots els pobles de Catalunya, en alguns aspectes on jo sí que crec que soc una referència, com pugui ser la lluita contra l'ocupació ilegal, la lluita contra la multireincidència, la lluita contra la immigració irregular conflictiva, i aquí sí que em sembla que el debat és transversal. El debat és transversal, o sigui, aquelles persones que pensin que aquest és un tema, que aquests són uns temes importants i que cal donar solució. Més enllà que siguin de dretes o d'esquerres penso que em poden votar i jo que m'estic trobant aquests dies des d'aquell estat candidat que he visitat diferents ciutats especialment Barcelona i de les comarques de Barcelona m'estic trobant persones que em diuen escolta, jo anava a votar Vox i et votaré a tu anava a votar el socialista i et votaré a tu jo abans d'ahir estava a Bilbao i estava esmorzant en un hotel i se'm va acostar una parella que em van dir que era de Barcelona que ella treballava d'infermera. A l'Hospital del Mar, i no recordo on em va

dir que anant de Barcelona, i amb un català, vull dir que no eren. El català em va dir, mira, som votants de Junts per Catalunya, però per primer cop votarem a la particular, votarem a tu per el tema de l'ocupació. Bueno, ho veurem. Però, per exemple, un votant de Girona, el Senat no el votarà vostè? O sigui, un votant de Girona, que hi aniré la setmana que ve, si creu que el que jo explico és un fet que els preocupa, Clar que em votarà. Però al Senat hauran de votar Vox. Ah, vostè diu per el tema del Senat. Bueno, doncs en el tema del Senat votarà qui li sembli convenient i no seré jo qui. Però vostè demanarà el vot per Vox a Girona al Senat? No, no, no. Jo demano el vot per Xavier García Albiol a Catalunya per poder tindre força al Congrés i poder encapçalar com ha encarregat el president Núñez Feijó la llei contra l'ocupació legal. Jo demanaré el vot per mi, evidentment, i per al Partit Popular. Li sorprèn vostè aquesta estratègia? No, no ens sorprèn. Jo crec que és una estratègia lògica davant d'uns fets que ens obliguen a reaccionar. Mai es havia donat la circumstància que el Partit Socialista, per intentar canviar les majories al Senat, fes candidatures úniques amb els del Frente Ampli, mai es havia donat aquesta situació. Aleshores, es dona aquesta situació, hi ha un risc de perdre

una majoria suficient al Senat i el Partit Popular el que fa és reaccionar i pren unes decisions on Vox no es presenta a algunes províncies i nosaltres no ens presentem a unes altres, el que no vol dir que tinguin que votar, que els diguis tens que votar una cosa o una altra al final els ciutadans acabaran votant l'opció que considerin millor el Senat Aquell votant del Partit Popular

més tradicional de Girona. Veurà com a l'hora de votar vostè podrà votar-lo, diguéssim, pel Congrés podrà votar el Partit Popular, però després el Senat veurà que no hi ha butlleta del Partit Popular.

Sí, efectivament, i per tant tindrà que triar quina és la que ho considera millor i sobretot si aposta per el canvi. Jo, evidentment, que no li diré a qui ha de votar el Senat allà on no es presenti el Partit Popular, però sí que els hi dic que si volen el canvi, evidentment, no poden votar la candidatura del Partit Socialista i la de la Front Ampli.

Ahir Rufián, en aquest programa, l'entrevista que fèiem, el va definir vostè com un gran candidat i va dir que hi ha votants seus, de Rufián, amics seus, que les municipals de Badalona l'escullen a vostè. Li sorprèn?

No, evidentment no ens sorprèn, perquè a les municipals van ser al mes de maig del 2023. Vam treure 50.000 vots i les generals que van ser un mes i mig després vam treure 18.000 vots. Per tant, no em sorprèn. Rufián, que és una persona intel·ligent, en la qual discrepo, evidentment, ideològicament, i en la forma de fer política en moltes coses, però jo sap perfectament que és així. I el meu objectiu és aquestes eleccions, convèncer el màxim nombre de persones que considerin que els plantejaments que jo faig són necessaris, portar-los i prioritzar-los al Congrés. Al final. La meva candidatura és una candidatura que dona veu a la gent del carrer, als problemes reals, als problemes del dia a dia. Sota el meu punt de vista, i qui considera que allò és prioritari, doncs aquí estic. Entrem a parlar d'alguns

temes com la immigració, però abans vull preguntar-li per la llengua. Vostè creu que és prioritari també que la llengua catalana es protegeixi en aquesta nova legislatura? I com ho treballarà vostè des del Congrés dels Diputats?

Jo no sé si és un tema d'una prioritat o no, la realitat és que les polítiques que s'estan fent en els darrers anys a Catalunya, el que estan demostrant és que la llengua catalana està retrocedint, no ho dic jo, ho diuen les dades oficials, no? A partir d'aquí, doncs home, jo crec que ha d'haver-hi un replantejament, i el replantejament, tot el meu punt de vista, no ha de ser tant un replantejament polític com un replantejament acadèmic. O científic. Per què? Perquè a Catalunya hi ha realitats diferents. Tu tens l'àrea metropolitana on es parla més castellà, és la realitat, i Barcelona ciutat probablement també, i en canvi tens espais de la Catalunya interior on el català és omnipresent i el castellà no existeix. Anem a prendre les decisions. Sense crear antipaties i sense crear anticossos que siguin les adequades perquè les dues llengües es puguin expressar i conviure amb naturalitat sense cap tipus de problema, que al final és el que crec, i ho dic de debò, que és la societat catalana. O sigui, aquí ho hem passat molt malament durant uns anys. Va haver-hi una disputa, va haver-hi unes baralles amb temes d'identitat. En el procés. En el procés, efectivament. Però avui per avui. Per oe, que jo crec que és per oe, després de l'experiència que vàrem patir, doncs estem veient que les relacions al carrer són de normalitat. No hem atraciat aquestes relacions al que és l'administració o la forma de fer. Però cal fomentar-lo més, el català? En algunes zones sí, clar, i en altres zones, doncs jo crec que s'ha de fer una política perquè s'aprengui el castellà amb totes les garanties, però jo no dic des d'un punt de vista legal i tal, no, no.

A les escoles, per exemple, no? Aquesta proposta del 50%, de limitar les aules al 50% de català.

Anem a veure, això és una sentència, no és una opinió, és una sentència, no? Jo el que dic, el que dic és que anem a veure la realitat de cada un dels territoris, perquè insisteixo, a la Catalunya interior segurament, doncs, al Berguedà, estic posant un exemple, eh?, que dic, no es doni para eludit, al Berguedà, doncs, al castellà, al carrer, té una presència total, total, eh?, i no està el castellà i potser en altres zones de l'àrea metropolitana hi ha barris en la meva ciutat on el català gairebé no es parla.

Sí, però és una qüestió que la gent parli català o castellà, sinó que la gent tingui el dret lingüístic de poder-se expressar, per exemple, en català o d'anar algunes classes del servei català de trànsit que siguin en català i no en castellà com passa en algunes ocasions o que vagis a la sanitat i puguis ser en català que hi hagi uns drets lingüístics tant en català com en

castellà coberts al 100% però anem a veure una cosa anem a partir d'una realitat a l'administració pública en aquests moments el català és omnipresent. O sigui, en la immensa majoria d'administracions públiques, les comunicacions, el tema de la justícia ja sé que és diferent, però els ajuntaments, els consells comarcals, diputacions, etc., la Generalitat, evidentment, és omnipresent. Per tant, aquesta és una realitat. Anem a fer que el fil del que vostè deia, que jo coincideixo, que cada un es pugui expressar. Amb naturalitat, i viure amb naturalitat allò que li és més còmode, que li agrada o el que li sembla. Però, escolti'm, al final, si fem aquest debat, que jo estic d'acord, anem a partir de la realitat. I la realitat és que, per exemple, en aquests moments. La política lingüística de la Generalitat és un fracàs. Per què és un fracàs? Perquè mai s'han abocat tant de diners com fins ara i cada dia es parla menys. Per tant, jo estic dient, anem a fer un replantejament general, però ha de ser un replantejament on hi hagi una base molt potent des d'un punt de vista acadèmic i des d'un punt de vista científic per sobre el tema polític. I després hi ha una altra qüestió. Les polítiques que s'han fet per part de la Generalitat els darrers anys són polítiques antipàtiques. Això li dic amb sinceritat, són polítiques antipàtiques i que ha provocat que potser una part de gent ho rebutgi. Anem a fer-ho simpàtic perquè al final el català i el castellà són llengües oficials i el català és llengua pròpia.

Un altre tema, per exemple. Li pregunto aquests temes perquè hi ha qui diu que per guanyar vots a Espanya el Partit Popular ha d'atacar consensos transversals a Catalunya i per això li pregunto per aquests temes. El finançament. Vostè no creu que el seu votant, el que pot arribar a votar vostè o l'empresaria català vol que com a mínim un nou model es defensi també per part del

Partit Popular? El 100% d'acord. I jo també. I jo també. I Feijóo ha dit que està d'acord que el que no podem fer és defensar un nou model de finançament que és necessari, que a Catalunya està mal finançat. En funció de si em dones set vots o no, i fer-ho d'esquena a la resta de les comunitats. Al final, jo crec que Feijóo té un avantatge respecte a Pedro Sánchez. Pedro Sánchez el que feia era negociar amb els partits catalans, i al final s'ha traduït en res, perquè no ha aconseguit res, deixant de costat a la resta de comunitats autònomes. La major part de les comunitats autònomes en aquests moments són governs del Partit Popular. Doncs jo crec que el consens serà molt més fàcil i crec que es prendran les mesures adequades perquè evidentment Catalunya pugui tindre un millor finançament. Però també li dic amb sinceritat, l'objectiu no ha de ser única i exclusivament aconseguir més recursos econòmics que són necessaris i que els comparteixo. L'objectiu ha de ser també invertir-los o gastar-los amb coherència i amb intel·ligència perquè clar, si a tu et van abocant diners. I tu no els saps administrar o no administres amb el que és prioritari, ja poden anar a donar diners que no serveix absolutament per res. Per tant, jo crec, sé que Feijó s'haurà, amb les comunitats autònomes i entre elles el govern de Catalunya, per arribar a un acord que sigui satisfactori. Amb Feijó de president hi haurà un nou model de finançament català. Com ho va fer Aznar. Mira, a Aznar se li poden criticar moltes coses, però en el seu moment va arribar a un acord amb la Generalitat de Catalunya, que la resta de comunitats estaven d'acord, i Catalunya estava encantat. Un mateix.

Per tant, en Feijo hi haurà un nou model de finançament sobre la taula. Segur. On vostè també s'ha fet popular a les darreres hores, ara ho parlava també vostè, és en les accions, en la seva posició també pel que fa als ocupes, a les persones que ocupen en aquest cas un habitatge. De fet vostè s'ha fet popular també en alguns vídeos on vostè participa directament en anar a picar a la porta d'algunes d'aquestes persones. Un alcalde ha de fer això? Sí, un alcalde evidentment que ha de fer això. Ha de fer un vídeo i anar a picar a la porta

d'una persona. Sí, sí, sí, l'alcalde ha d'estar al costat dels veïns. I si els veïns tenen urgència, els veïns t'avisen, l'alcalde ha d'estar allà. I això ho he fet i ho seguiré fent. I ho he fet estant a l'oposició i ho he fet com a alcalde. Evidentment d'acord amb la legalitat, però si hi ha veïns que tenen problemes i és necessari que això estigui present o que intervingui, ho faig. I altra feina la fa la Guàrdia Urbana, aquí no entro. Però miri, dissabte aquest, no l'anterior, que en fer una desocupació que era molt conflictiva, que havien amenaçat els veïns, Els van posar en contacte amb mi al vespre, era divendres al vespre, ja vam començar a treballar amb els veïns i els veïns a les 6 del matí m'estaven trucant perquè els havien amenaçat els ocupats.

Però no estaven allà, van anar a picar a la porta i els va dir delinqüents i els va cridar que marxessin d'allà, que eren uns delinqüents. Entre altres coses. Entre altres coses.

Entre els insults que va dir. Bueno, vaig fer una descripció. Perquè estem parlant de persones que van donar una petada a una porta d'una vivenda i que estaven amenaçant amb ganivets, amb destornilladors i amb pals en els veïns que els estaven dient que marxés. Per tant, evidentment que allò estava allà, vaig dir el que considerava en aquells moments i no tinguia el menor dubte que si avui passés el mateix, tornaria a fer el mateix a cap vespre.

No li qüestionis si té raó o no, diguéssim, en el què, sinó en la forma. És a dir, no sé si aquesta és la forma que cal adoptar per rebaixar l'atenció, no? Perquè això no sé si alimenta també més la confrontació veïnal.

No, no, no. O sigui, mira, si és la forma que hauran aconseguit desocupar aquell pis i els veïns estan contents. Si jo no em presento allà i el meu equip no està treballant i la Guàrdia Urbana no està treballant en aquests moments aquell pis, estaria ocupat de manera il·legal i fent la vida impossible als veïns. I precisament. Com que jo no vull seguir fent això, li dic, jo no vull seguir fent això, és el motiu perquè Feijó m'ha dit Xavi, amb l'experiència que tu tens, vull que venguis al Congrés i vull que des del primer dia sigues el responsable de canviar, de llevar a cabo una llei contra l'ocupació il·legal precisament per poder fer fora els ocupadors en 48 hores i no tindre que viure els veïns. I jo mateix, situacions com la que vostè està assenyalant, que per mi no són còmodes. A mi no m'agraden aquestes situacions, però considero que és estar al costat dels veïns. Però és estar al costat dels veïns, titllar a través d'un

tuit un detingut per un robatori d'escòria humana?

És que si aquest detingut el que fa és atracar a una senyora de 87 anys que anava a part amb un aparato d'aquests que porta oxigen, no, ho tenia a dir, ara sí, no me'n recordo, d'oxigen, i va per el carrer i li fa una traba del coll amb el risc que la senyora caigui, Per mi és escòria. Ho dic amb sinceritat. I si estem parlant I en aquest cas el delinqüent era multireincident. I havia arribat d'un altre país. Per mi, o sigui, qui en vint i pico d'anys li fa una estravada a una senyora que va per el carrer, que va a un parell amb un aparato d'oxigen, i li fa una estravada a la cadena o a qualsevol altra cosa, per mi no és que sigui escòria, és que és una cosa molt més gran. I que em modero perquè soc qui soc. Però jo amb aquest el agafava, evidentment el jutjava, i l'enviava a tornar del seu país. I si és espanyol, a presó. Vostè no creu en les segones oportunitats? Jo crec que la immensa majoria dels que fan una estrabada a una persona gran o fan un determinat tipus de fets delictius no és un tema de segones oportunitats, és un tema que han convertit la delinqüència en un modus vivendi. La persona que és vulnerable, la persona que s'ha quedat amateur, que no té recursos econòmics, les persones no es dediquen a estirar la cadena del coll de la gent gran, a robar els bolsos, o passar amb el patinet i donar-li una empenta a una persona per treure-li la cartera. Això no és un tema de segona oportunitat.

Però vostè, per exemple, què en pensa de gent com Maixabel? Que Eta li assassina el seu marit i és capaç, després de trobar-se amb aquesta persona. I malgrat l'horror que li ha causat a la seva pròpia vida, donar-li una oportunitat perquè segueix vivint.

A mi em sembla molt respectable i faltaria més que jo critiqui aquesta situació i si ella ha sent còmode, a mi em sembla bé. I jo no estic dient que persones que cometen determinats tipus de delicte no s'arrepenteixin amb el temps o hagi la segona oportunitat, però sí que li dic que la delinqüència comú. No, perquè és que això és importantíssim. No són persones vulnerables. No són persones vulnerables. No s'ha fet públic, perquè és que no tinc temps. Però m'han passat unes dades de la Guàrdia Urbana de Badalona que un que ha vingut, i això també n'hi ha d'espanyols, però un que ha vingut del Marroc amb 24 anys. Amb el que portem d'aquest any, entre Mossos i Guàrdia Urbana, no m'han fet l'estadística per més, l'han detingut no sé si és 60 o 70 vegades. Però com és possible que una persona que la tenen 60 o 70 vegades estigui per al carrer? I aquesta persona no té un problema que no se li dona una segona oportunitat. Aquesta persona ha vingut al nostre país a delinquir i sap perfectament que aquí pot fer una estravada al d'Atena i a les menys de 24 hores està al carrer. Això no és normal. Però això no és parlar d'immigració, això és parlar del Codi Penal. Efectivament, però si jo coincideixo plenament i ho dic des dels sentiments, si no fos així no ho diria perquè acostumo a dir les coses com les penso, la immensa majoria d'immigrants són persones que han vingut a treballar. I fantàstic. I un més. Però aquells que han vingut a delinquir o a crear problemes, aquests sí que crec que no tenen que estar entre nosaltres i cal ser molt contundent. Igual que amb el tema de l'ocupació. Amb el tema de l'ocupació, tots els que ocupen una vivenda són el mateix perfil. No. O sigui, hi ha una part de persones que ocupen una vivenda perquè no poden pagar el lloguer o que no poden pagar la hipoteca i aquestes persones han de tindre un tractament a través dels serveis socials, però la immensa majoria, jo li dic amb sinceritat, la meva experiència el que demostra, és que ocupen vivendes perquè han convertit l'ocupació en un modus vivendi, en una forma de vida, o formen part de les màfies d'ocupació. Amb aquests ha de ser contundent. Amb els altres ha de tenir un acompanyament de treball social.

No, però vostè no diferencia una ocupació de l'altra. Quan parla d'ocupació, parla de l'ocupació en general. Amb el seu habitatge, vostè què farà el dia de la vegada general? Jo puc anar a treballar.

Anem a treballar, és el dia abans. Mira, aquesta vaga general és una vaga general, jo no diria que sigui política, és més, jo li dic, és una vaga general electoral. Electoral. És una vaga general que per primer cop a la història del nostre país s'organitza per criticar el partit de l'oposició que encara no ha entrat a governar, no? És una vaga contra l'oposició. Home, evidentment. Mira, jo si fos políticament correcte li diria, no, és una vaga que. No, no, no, és una vaga contra l'oposició, és una vaga per caldejar l'ambient, és una vaga per intentar influir a les eleccions. I jo l'hi dic de manera claríssima, no sé si tinc la raó o no, però és la meva opinió i com a tal l'expresso amb naturalitat, i és més. Avui ja la tinc preparada i vaig fer unes correccions, enviaré una carta a tots els funcionaris de l'Ajuntament de Badalona dient que, evidentment, hi ha el dret de vaga, qui vulgui fer la vaga la podrà fer, com no pot ser d'una altra manera, però també que els hi puc garantir que aquell que vulgui anar a treballar podrà vindre a treballar amb normalitat. I, miri, jo no soc ni pitonís ni adiví, però li dic que aquesta vaga, sobretot, tindrà seguiment a l'administració pública, però que en el carrer, si a la gent no la condicionen, si a la gent no l'amenacen, si a la gent no li van piquets. Que s'aixeca cada dia i aixeca la persiana per treballar, aquests no faran vaga. Sí, el que passa és que hi ha molta gent que potser

no fa vaga perquè no pot arribar a final de mes i perquè el problema de l'habitatge és un problema molt greu ara mateix. Hi ha molta gent que no pot pagar o si pot pagar, diguéssim, li queda molt poc marge per viure al llarg del mes. Totalment d'acord.

I resulta que els sindicats es desperten quan falten 15 dies per les eleccions, quan porten 8 anys.