El matí, de 9 a 10 h (L'àgora) - 09/11/2026

Que crec que tots compartim que s'han d'abordar i em sembla que no es pot fer trampes en un sector com el nostre que al cap i a la fi ni promou ni deixa de promoure que es fumi. El que fa és permetre que en un espai que està a l'aire lliure que el com que és legal a Espanya es pugui produir i que al mateix temps també s'ha de dir que es produeix en plena normalitat i en plena convivència. Aquests debats moltes vegades enverinats a l'opinió publicada o a l'opinió pública. Ho resol el carrer. I quan te'n vas al carrer, quan te'n vas a les terrasses, te'n adones que els ciutadans adults convivim amb molta més convivència, i valgui la redundància, i amb molta més capacitat de respecte que el que a vegades sembla quan es tracten aquests temes en el Parlament, en el Congrés o en diferents espais de debat públic. Què diuen els que diuen que vostès estan fent de lobby de la indústria del tabac? Bueno, poden dir el que vulguin, no? Al final el que estem intentant és defensar un sector i defensar una ciutadania adulta i compromesa. Nosaltres no tenim cap mena de vincle amb la indústria tabacalera, el podríem tenir perquè, que jo sàpiga, no és il·legal això a Espanya, però no és el nostre cas. En tot cas, sempre ens hem oposat a aquesta proposta que, com tothom sap, no és únicament amb aquesta llei que ara ha decaigut, perquè el Pedro Sánchez, el president del govern, ha convocat eleccions. És un debat que, de manera recurrent, ha anat apareixent a l'opinió pública. I s'ha dit, i deixem que ho afirmi, aquest mantra constant que el sector de la restauració va alertar de les conseqüències gravíssimes de la llei del tabac el 2010 i que no va succeir res. Les dades no són així. El 2010, només a Barcelona, perquè ens en fem una idea, hi havia 2.500 terrasses. Només 2.500 terrasses. Va ser prohibir el tabac als interiors i van passar en un any a tenir el doble, a tenir 5.000 terrasses. Per tant, és evident que les terrasses es van convertir en el refugi dels clients fumadors i és evident que les terrasses van servir perquè els pronòstics dolents pel funcionament d'un sector tan important a Catalunya o Espanya com és la restauració, no es compleixin. Per tant, m'agradaria que hi hagués una mica més de rigor i de veritat, sobretot en les coses que es diuen, perquè al final també estem parlant del respecte a una indústria, una indústria que aporta moltíssim en el dia a dia de la productivitat, de l'ocupació en el nostre país, i em sembla que moltes vegades coses que preocupen aquesta indústria.

Però potser canten 50.000 morts anuals atribuïdors al tabac.

Això compartirà vostè, que no té res a veure amb la indústria, no? Escolti, jo quan li deia que els ciutadans són adults, ho són en tots. Aquí no.

Però aleshores, per exemple, deixem que li posi un altre exemple totalment diferent per entendre també la seva posició. Aquells que diuen que cal tolerància zero amb l'alcohol al vehicle, que la policia acabi no permetent ni una copa d'una cervesa a l'hora de conduir. Vostès estarien també en contra d'aquesta mesura?

Bé, jo diria que això s'ha pronunciat molta gent que té unes dependències de mobilitat molt majors a la que tenim a la ciutat de Barcelona, on la mobilitat està més garantida per mitjans no privats, però és evident, diguem-ne, que les taxes d'alcohol permeses a dia avui en la circulació són baixíssimes. És un debat que estava afrontant el Congrés o el Govern, no recordo exactament qui ho estava afrontant. Però és evident que les taxes són molt baixes i que hi va haver reacció de persones que tenen molta dependència de la mobilitat privada en el territori, aquí al voltant de casa nostra, al voltant de Barcelona, que suposaven aquest enduriment, no tant perquè millorés substancialment la conducció, sinó per l'impacte que tenia en desincentivar la mobilitat que tenia per l'ús de cases rurals, de restaurants del territori, que veien això com una amenaça més seriosa de la que ho podem veure i tothom ho encendrà a la ciutat de Barcelona.

Però vostè això no estaria en contra, diguéssim, d'eliminar que hi hagués una taxa permesa del qual?

Bueno, si el tema en concret, que jo crec que no anava per aquí, és que aquesta reducció d'aquesta petita part que es permet garanteix el 100% de la seguretat, doncs fins i tot podria estar d'acord, però no crec que anés per aquí. Jo crec que anava més en aquesta deriva prohibicionista en la qual estem instalats, que avui és això, demà és una altra cosa. Jo crec que al final, a l'hora de regular les coses, s'ha de ser molt curós i s'ha de ser molt prudent i s'ha de saber que regulem la vida de la gent adulta. I al final, quan parlem de temes com el que estem parlant nosaltres, aquí no es pot fer trampa de manera continuada. No hi ha ningú que no sàpiga que el tabac és dolent. No hi ha ningú que no reconegui els efectes nocius del tabac. Qualsevol persona fumadora ho sap. I malgrat això, és una persona adulta que pren una decisió. I crec que acompanyar a les persones adultes a que en prengui una altra davant d'un hàbit que és tòxic, que és dolent, que tots ho sabem, és una cosa. Al final, si continuem amb aquesta manera de governar, que té bastants palmeros, al final ens diran el que hem de menjar i quan. I jo penso que hem d'aspirar a ser ciutadans lliures, ciutadans adults, que prenem les nostres decisions, algunes són encertades i altres no, i que tenim el deure d'exigir que l'Estat s'ocupi de les autèntiques prioritats i no de les prioritats de l'Estat. Però la salut per vostè no és la prioritat? Aquestes 50.000 morts l'any no? I tant que ho és. Però és que la salut té a veure amb les 850.000 persones que estan en una llista d'espera. La salut té a veure amb unes condicions dels sanitaris que estan permanentment sense atendre. La salut té a veure amb moltes coses que estan molt lluny del funcionament ordinari d'una terrassa.

Hi ha qui diu que aquest anunci també alimenta l'antipolítica pel paper que juga la ministra. Vostè com ho veu? Què respon a aquesta crítica?

La ministra ha reaccionat de diferents maneres. Que vinguin i que m'expliquin els seus motius. O la manera lamentablement habitual d'alguns tarannàs, que és intentar que no hi hagi debat, negar que hi pugui haver opinions diferents, intentar trepitjar-les o desqualificar-les. Bueno, per mi això és l'antipolítica. L'antipolítica és estar en aquest costat del que alguns practiquen. Jo crec que el debat ha de ser lliure, els arguments s'han de poder exposar, s'han de poder exposar de manera tranquil·la, de manera respectuosa, i és el que jo crec que s'hauria de fer amb aquest tema o amb qualsevol altre, però sobretot amb un tema que afecta, com et deia, i sobretot els límits que qualsevol govern ha de pensar que té a l'hora de regular la vida d'un adulte.

Toni. Bueno, jo després de sentir-te, Roger, tinc que dir que fas demagògia i campanya electoral. Per què? Home, primer calificar de palmeros els que tenim una postura que entenem que aquest debat és interessant, però insisteixo, la llei ha decaigut. Després, home, la falta de coneixement per part del gremi, el qual em preocupa, perquè les llistes d'espera no són de la ministra, que per cert, a la ministra la poseu, vamos, com si fos una mena de gànster, I això sí, he d'aplaudir el seu assistent, que entre ell i el Villarejo tenen una semblança bastant interessant. Després, home, que diguis que el Gremi no té contacte a les associacions d'empreses tabaqueres com les té l'associació de cerveceros o les associacions de vi, és que és normal. O sigui, la Federació d'Hostaleria, jo he estat moltes vegades a Madrid en trobades que es fan conjuntament de la Federació d'Hostaleria amb tabaquers, cerveceros o la gent del vi. I després, no, i acabo. Dius que es fa trampes. Home, jo crec que el vídeo és una trampa, perquè insisteixo, insisteixo. Ara és el debat? Jo crec que no. Dos, és un debat que el tenim que tenir perquè diu, no, és que som gent adulta. Jo, insisteixo, soc fumador i no em sembla malament. També vau dir que s'enfonsava el gremi de l'hostaleria, que s'enfonsava quan es va prohibir fumar en els restaurants i en els bars. Jo no l'hi havia enfonsat. I, home, abans el Pau deia també un argument que m'he estat, mentre tu parlaves i jo t'estava escoltant, però anava mirant una web que es diu, jo soy camarero. Home. Ofertes a Catalunya a Barcelona són per jugar i cadires a lo millor també aquí tenim un problema perquè clar, pagar 12 euros a l'hora en un cambrer de ventos home, bé 25.000 euros l'any treballant caps de setmana a un cambrer bueno, no està malament i hi ha una que m'afascina que m'imagino que és una errada diu salari de 2099 a 2100 euros dic, ostres. No sé si estaré a la banda ampla o a la banda baixa d'aquests salaris.

Mira, acaba de trucar i el vull saludar. Esteve Ferrandi, secretària de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya. Bon dia. Hola, bon dia. Què tal? Vostè dirà.

Bueno, era part d'acabar de comentar algunes de les coses que em sembla que heu estat parlant. La veritat és que ens va sorprendre l'operació, el vídeo aquest. Una mica també per la simplicitat dels arguments i per obligar el més important, que és la protecció de la salut de tota la ciutadania per sobre d'alguns interessos particulars i de suposades llibertats individuals. No qual cosa, també pensem que això s'ha de tenir molt present i evidentment en un moment en el que justament.

Per posar sobre la taula la dada. El tabac és la principal causa de mort habitable a Espanya.

Exacte. És la principal causa de mortalitat evitable a Espanya, amb gairebé 50.000 morts atribuïbles al consum actiu de tabac, però també a l'exposició passiva al fum del tabac. Estimacions xifren entre 1.000 i 2.000 persones que moren per malalties causades pel tabac, però que no són fumadores, sinó que han estat exposades passivament, i això és un impacte molt gran. A Catalunya parlem pràcticament de 10.000 persones. La bona notícia és que això va disminuint a mesura que va disminuint la propulsió de fumadors a la població i es fan mesures legislatives que propicien que el tabac sigui de ser un element normal a les nostres vides, que es tracta justament d'això, d'esnormalitzar el consum de tabac. Que només ens porta problemes de salut, econòmics, evidentment, i de dolor per totes les persones que pateixen les conseqüències i per la societat com a tal. Per tant, el problema és gran i és un problema que s'ha evolucionat positivament, però que justament, per exemple, en el pla de salut que acabem de. D'aprovar té molt clar una estratègia de talat zero i fer que la proporció de fumadors a la població disminueixi del 15% en

els propers anys. Vostè creu, senyor Fernández, secretari de Salut Pública de la Generalitat, que aquest anunci s'hauria de retirar? L'anunci?

A veure, això aniria segurament contra la llibertat d'expressió. Jo crec que l'anunci tindrà el recorregut que se li vulgui donar. No sé, no he comptat quantes visualitzacions té. Sé que han sortit contrapropostes des del mateix Ministeri de Sanitat, que em sembla que estaven sent més populars, perquè l'argumentació era molt més clara i més sensata que una ridiculització d'una mesura que és la salut pública i que ha de contribuir a la salut de tots els ciutadans, sense excepcions.

Queda clar. Esteve Fernández, secretari de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya. Gràcies per acompanyar-nos. Moltíssimes gràcies. Què hi respon, senyor Pallarols?

Bé, és difícil respondre perquè ha parlat tanta gent i està en el carrer. Això ho entenc, ho entenc, sí. Però és evident, diguem-ne, que, mira, jo diria que en molt pocs minuts és possibilitat que hi hagi un debat, no amb els actors que ha de ser, no tots ells, que no s'ha produït en tres anys i pico, on la ministra havia anunciat en dues ocasions aquesta iniciativa. Per tant, penso que això és un èxit, no?, haver propiciat que es parli d'aquest tema i que tothom exposi els seus arguments. Com et deia al principi, evidentment aquest anunci és una sàtira, eh?, diguem-ne, no ho deia per la persona que m'ha seguit en la meva intervenció. És una sàtira, pretén ser una sàtira i planteja, com et deia, dos temes. Un, el tema de l'ordre de prioritats, i és evident que en això hi ha posicions molt defensables i molt diferents, i nosaltres pensem, jo penso, que l'ordre de prioritats, i penso que hi ha una immensa majoria que ho pateix cada dia, té molt clar on és quan té a veure amb el sector sanitari o amb el servei sanitari a casa nostra. I l'altre, el que deia, on arriba el límit de la regulació d'un adult i on arriba la proporcionalitat. Al final, com et deia, a la restauració ni li correspon ni promoure ni deixar de promoure el consum de tabac. Això no és cosa de la restauració. A la restauració el que fa és prestar servei a un conjunt de ciutadans, adults, que alguns d'ells fumen. I aquests que fumen ho fan en un lloc que és a l'aire. A l'espai lliure. I és allà, a l'espai lliure, on es produeix una cosa cada dia, que només cal passejar per qualsevol carrer de la nostra ciutat i veure què es produeix, que és un espai de convivència entre persones diferents, que tenen hàbits, que tenen gustos, que tenen formes de fer diferent. Jo penso que al final això és el que no hem de perdre de vista. Nosaltres vam fer l'exercici, crec que no ho ha fet ningú més, de saber què opinaven els clients de les terrasses. Ho vam fer amb una enquesta amplíssima del final 2021, principis del 22. I en aquesta enquesta el que ens deia el 90 i pico per cent dels encastats és que no veiem necessari endurir el marc normatiu que hi havia en relació al debat a Espanya i la vam fer aleshores perquè hi va ser un altre moment de debat sobre aquesta matèria i d'aquests que vam encastar, que era una mostra molt àmplia de més de mil encastats, 7 de cada 10 eren no fumadors. Per tant penso que abans d'abordar aquest debat s'han de tenir aquestes tres incògnites, no? Quins són els límits que té el governant a l'hora de regular la vida d'un adulte? On és l'ordre de prioritats i a què s'ha de dedicar l'administració pública? I, evidentment, què és el que pensen els clients afectats, que són els clients de les terrasses, que són els que més tenen a dir sobre aquesta matèria.

Roger Pallarols, director del Gremi de Restauració de Barcelona. Gràcies per acompanyar-nos. A vosaltres, bon dia. Aitor. Sí, anava a dir que jo estic

d'acord amb el Roger que, efectivament, des d'un punt de vista de la capacitat que té la comunicació per col·locar la gent de publicar temes, doncs, efectivament, ho han aconseguit. De fet, a la ràdio pública n'estem parlant sobre el tema. I ho han fet. El problema és la tècnica que utilitzes, és a dir, aquí hi ha una història que s'està explicant que apela a les emocions per captar l'atenció, generar record i sobretot per incidir en la gent de pública, com deia. En aquest sentit ha estat molt eficient, però també és veritat que col·loca en el gremi en una posició que jo sospito que generarà alguns anticossos. I també l'organització hauria de fer una reflexió sobre quin. Quina imatge vol que tingui la ciutadania del gremi en tant que representació d'un sector que és molt important, especialment a la ciutat de Barcelona. També és veritat que, com deia el Pau, és un gremi que al darrere té unes condicions laborals que són molt dures i que les proves estan allà. Però també és veritat que la pròpia administració que vol. Incidir prohibint el tabac a les terrasses. Jo hi estic molt d'acord. Jo no estic d'acord, per exemple, amb el Roger quan diu que no hi ha conflictivitat. Jo em trobo conflictes constantment quan reclamo el meu dret a estar en una terrassa i prendre'm un cafè sense que faci pudor tabac i que m'estigui contaminant. Doncs sí que és veritat que l'administració podria fer un debat sobre quins són els costos laborals en funció de la mida de les nostres empreses, perquè igual que l'IRPF té en compte quants ingressos tens i a mida que més en tens més pagues, doncs resulta que els costos laborals a les empreses no tenen en compte tot això. Deia que, per exemple, és un tema de prioritats. Escolta'm, paguem tot un ministeri perquè sigui capaç de fer moltes coses a la vegada. És a dir, el que diu el vídeo que o estàs per una cosa o estàs per una altra, jo no estic d'acord. Pot estar el ministeri o treballant per tot plegat. I, finalment, els adults. Estem plegats de prohibicions. Jo soc un liberal i per tant m'ha captat una miqueta l'atenció amb tot això. Però no és veritat que existeix la llibertat absoluta. Jo no puc anar amb moto sense casc. No existeix la llibertat. I això que si tingués un accident, el fet que porti o no casc no té a veure amb el tipus de conducció. És a dir, el tindria igualment, però no és el mateix tenir casc que no tenir casc. La societat és millor prohibint la circulació sense casc. I finalment, hi ha hagut una dada, perquè ell parlava del rigor, i jo soc un gran defensor del rigor. De fet, tots els que estem aquí som uns grans defensors. Ja he dit una dada que a mi m'ha semblat contradictòria, que m'hauria agradat preguntar-li, però ja ho farem en una altra ocasió. Deia que amb la prohibició del tabac als interiors van augmentar un 50% les terrasses, però a la vegada ha dit que el 80% dels espais d'interior i d'exterior són refugis del no-tabac. A mi em sembla que aquí hi ha poc rigor. Em sembla sospitós. M'hauria agradat preguntar-li, però ja ho farem en una altra ocasió. Pau.

Senyor, m'hauria agradat dir-li que l'any passat justament va denunciar que hi havia 51 supermercats, fixeu-vos en la notícia, que havien instal·lat taules i microones perquè els clients hi poguessin menjar. I ell considerava que es tractava d'un cas d'intrusisme i reclamava amb vehemència. Que, com que aquests espais incompliren la normativa, l'Ajuntament de Barcelona havia d'intervenir sobre aquests establiments. Per tant, aquest senyor no està en contra dels límits, ni de la intervenció pública. Està en contra dels límits que li puguin perjudicar econòmicament al seu sector. Això per començar, perquè tots els liberals són iguals. Estan en contra d'alguns límits. La majoria de límits que són els que garanteixen les condicions de treball dignes de la majoria treballadora els la apelen directament. Això és mentir. Ha dit també que regular un sector econòmic no és regular la vida dels adults. Senyor, el sector de l'hostaleria no és la vida de l'adult. De fet, calen més límits del poder públic sobre els poders despòtics del mercat. El treballador del sector, per exemple, no té eines per no passar fum. Per tant, està disfressant amb aquesta mena de discurs cunyat i aquesta retòrica buida, que m'hauria agradat, insisteixo, dir-li a la cara, no ho dic perquè hagi penjat, si li hagués dit amb la mateixa vehemència, que es disfressa de convivència a la imposició del fumador. Per cert, un parèntesi amb una dimensió de classe, que el vídeo no explica. El consum de tabac és més habitual entre les persones amb menys recursos i menys estudis, d'acord? I finalment, en la mateixa línia, s'entén que no es vulgui regulació ni límits, com deia, segons l'INE, perquè aquest senyor ha dit, aquí s'han donat dades que no es tenen fons, ja li dono les fons. Segons l'INE, Institut Nacional d'Estadística, l'hostaleria va tenir el 2024 el salari més baix de tota l'economia. De tota l'economia. Aquest senyor que ha vingut a puntificar aquí sobre què han de fer les institucions valida 17.000 euros l'any, una mica més, 17.600 euros l'any, per una feina dura com és la de l'hostaleria, que és un 40% per sota de la mitjana. Una cinquena part de les inspeccions, perdó, de les sancions d'inspecció de treball, una altra dada, es van fer en aquest sector, d'acord? I recordo una altra vegada la dada de les 300.000 hores extres cada setmana. Per tant, límits, sí, molts més. Inspeccions, moltes més. Intervenció de les administracions en l'economia per evitar aquest sector explotador, moltes més. I cunyadismes, menys.

I qui fa les inspeccions, per exemple, a les empreses públiques? Perquè jo vull recordar que l'estat espanyol està enviant en AVE diversos treballadors i aquí ningú inspecciona la seguretat d'aquests treballadors.

Fantàstic, que els inspeccionin també.

Ara parlarem de Rodalés. Ara parlarem de Rodalés.

Sí, jo només volia afegir que, de fet, segur que el senyor Pallarols està d'acord amb la intervenció de l'estat. Amb algunes coses, no? Bé, que va estar d'acord que rescatessin el sector durant la pandèmia. Per tant, la intervenció pública quan? Quan els interessa només, no? Quan els interessa segons ells que deu afectar els seus ingressos, que després es demostra que és que no. Que quan es va prohibir fumar als interiors dels restaurants i dels bars no ha caigut en picat el número de persones que van als bars i als restaurants i a les terrasses. I després, pel que fa al posar límit a la vida dels adults, bé, també s'ha de tenir present els infants. O és que li sembla bé al senyor Pallarols que hi hagi infants a les terrasses exposats al fum dels altres? Insisteixo, és que abans citava un estudi de l'Agència de Salut Pública de Barcelona que concloia que hi havia un 85% de les terrasses que hi havia nicotina ambiental. I després, tampoc li importen els seus propis treballadors. És que fins i tot és una política de salut pública que té en compte la seva salut. Perquè el senyor Pallarols també pugui anar a una terrassa i no empassar-se el fum dels altres que estan fumant i per tant que tingui un perjudici sobre la seva salut. És que al final és entendre que les polítiques de salut pública són en benefici d'absolutament tothom. I després, que les llibertats individuals no passen per damunt de l'exposició i del risc de la resta de ciutadans. I això també ho hem de tenir molt clar. I sembla que el senyor Pallarols no l'hi té. Jo crec que acabaran retirant aquest anunci. No perquè sigui una vulneració, perquè clar, abans el senyor Fernández deia que és llibertat d'expressió, sinó perquè és que se li acabarà girant en contra com un boomerang. Ara són les 9 i 22.

De seguida parlem de Rodalies i també venim cap a l'Universitat de Barcelona per parlar també de la vaga general de dimecres. Però abans, com tenim les carreteres?

Clàudia Serra. Doncs mira, aquesta hora comença a millorar la situació de les pres de les cues. De primera hora, tot i això, a Barcelona segueixen les retencions a la ronda, sobretot ronda de dalt de Trinitat a Vall d'Hebron, en sentit llobregat per un accident que talla un carril, i fora de Barcelona es manté la congestió. A l'AP7, en sentit sud, sobretot de Mollet a Bàrbara. Tallades a aquesta hora encara l'AP-7 de la Junquera a viure a sentit sud per un camió que s'ha incendiat i la Nacional 340 a la Canonja i l'A27 a Tarragona per manifestació.

I aquesta hora també analitzem la lletra petita de l'actualitat amb l'analista i divulgador Marc Vidal. Bon dia, Marc. Bon dia, Ricard. El Ministeri de Treball proposa pujar el salari mínim amb un 5,3% fins als 1.286 euros. Doncs sí, però amb els preus pujant un 4,9% i un salari mínim que aquest any només ha crescut un 3,1%, doncs aquest 5,3 serveix sobretot per recuperar el que s'havia perdut. Em sembla bé, però la lletra petita ens diu que el problema és quanta gent el cobra. L'últim sou més habitual publicat per l'INE és pràcticament el mateix que el sou mínim. Eurofound afegeix que Espanya és el país de la Unió Europea on més s'ha costat el mínim el sou mitjà. L'escala salarial s'aixafa contra el terra. I és que pujar aquest terra serveix de poc si no empenyem cap amunt el sou mitjà. I això no es fa per decret. Calen empreses més grans i productives, menys intervenció i una formació lligada al que demana el mercat. De no fer-ho, el salari mínim acabarà sent el salari normal.

Pernil cuit, pernil dolç, pernil de llorc, en dient de diferents maneres. Però si està fet sense presses i amb matèria primera de la millor qualitat, es diu La Selva. La Selva, la marca del bon pernil.

Dibendres es polia una bateria esgotada, era expila. Expila. Avui dilluns comencem de manera atlètica. Atleta de passadís, de vuit lletres. Atleta de passadís, vuit lletres.

Per participar, registreu-vos al web catradio.cat barra en Màrius abans de les 10 ben tocades.

El matí de Catalunya Radio. Agafem aquesta dressera que arribarem abans? Te la saps totes, eh? Una que ja ha fet moltes voltes.

Potser els teus pneumàtics també. Sigui quina sigui la marca del teu vehicle, vine a Opel Service i renova els pneumàtics al millor preu. I si els trobes més barats, et tornem la diferència. Garantit. Condicions a Opel.es.

Per tu, que sempre vas al mateix bar a esmorzar. I per tu, que a casa et prens un cafè i a funcionar. Gaudeix a Capravo dels preus bons sempre. Com el paquet de 450 grams de pa de molla sense crosta Eroski per un euro amb cinc. Vols estar al vi amb mi?

Capravo. A Endesa sabem que el teu negoci no és petit ni mitjà. És tan gran com el teu compromís. Per això, impulsem el creixement del teu negoci amb un gestor personal que t'ajudarà a triar una tarifa a la teva mida i aconseguir un consum energètic més eficient. Informa't a endesa.com barra empreses. Pensa en el Lego que

vols regalar aquest Nadal. El tens? Doncs corre a Bacus i aprofita fins al 25% de descompte la setmana Lego. Només fins diumenge, només a Bacus.

Qatar Airways Premier Padel Finals Barcelona. Només els millors del món juguen al Palau Sant Jordi. I les estrelles catalanes Ari Sánchez i André Austero ja classificades. Del 10 al 13 de desembre a Barcelona. Queden poques entrades. Compra la teva a tickets.premierpadeltourfinals.com No t'ho pots perdre.

D'aquí és el T-Roc que hi ha aparcat aquí fora.

Eh, meu. És meu. És meu. És meu.

Ara, tothom vol tenir un T-Roc.

Volkswagen T-Roc des de 28.600 euros. TVP recomanat a Península i Balears finançant amb Volkswagen Bank. No t'ho perdis, només fins a fi de mes. Consulta amb les condicions a volkswagen.es.

La nova botiga 3CAT t'obre la porta a un món de productes, cultura, espectacles i solidaritat. Més que una botiga, una experiència dins l'univers 3CAT que pots viure des d'allà on siguis i on ho trobaràs tot de manera fàcil i accessible. Et donem la benvinguda a la nova botiga 3CAT. Tot és aquí. Tanca els ulls.

Imagina't unes vacances, un creuer pel Mediterrani o el gran viatge a Egipte que tant has somiat. A Viatges al Corte Inglés te'ls posem a l'abast. Anticipa't el Black Friday i fes ara la reserva amb grans descomptes. I fins al 22 de novembre, amb la targeta al Corte Inglés, ho pots finançar fins en 6 mesos. Finançament ofert per financiar el Corte Inglés i subjecte a la seva aprovació. Consulta en les condicions i exclusions a viajeselcorteingles.es.

Menja ràpid, menja fàcil, el trinxat de les

Cerdanyes diu Carlit. Trinxat Carlit, cuinat cada dia a Puigcerdà.

La senyora Garrapeta es diu improperis i barbarismes cada vegada que rep la factura de la llum.

No ha contractat la llum a factor energia i no pot dir un 12,5% menys d'improperis i barbarismes.

Fàcil i ràpid, contracteu tots la llum a factorenergia.cat i no farem més anuncis. Per fi hi ha una altra llum, factor energia. Hola! Empresa col·laboradora amb la Barcelona Equestrian Challenge. Sota el sol del Mediterrani neix el cava Jaume Serra. Elaborat mitjançant el mètode tradicional. El mateix amb què s'elabora el xampany. Cava Jaume Serra. Qualitat amb caràcter mediterrani. Jaume Serra. També disponible a garciacarrion.com.

El pròxim 29 de novembre es duran a terme les eleccions generals. Si aquell dia has de ser lluny del teu poble, la teva terra, la teva ciutat o alguna cosa t'ha d'impedir anar a votar, pots votar per correu. Si ja tens la documentació electoral, pots enviar el teu vot per correu certificat fins al 25 de novembre. És totalment gratuït. Per correu, el teu vot té tot el valor. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. Amb l'arribada de l'hivern, és clau no abaixar la guàrdia i preparar-se pel fred. Per això activa el mode hivern amb un Actimel al dia. Perquè conté vitamines que ajuden el sistema immunitari. I a més, milions de probiòtics LKCI que arriben vius a l'intestí, on es troba el 70% de les nostres defenses. Cuida el teu sistema immunitari quan més ho necessita amb Actimel.

Havia entrat a la protectora d'animals acompanyant un amic, res més. Però quan vaig veure l'Angie mirant-me, vaig saber que acabaria formant part de la meva vida. N'hi ha que em diuen instint, jo en dic premonició. Per això torno cada Nadal amb l'Àngel, per compartir amb ells un dècim de loteria de Nadal.

Compartir ens dona la vida. 22 de desembre. Loteria de Navidad. El sorteig que ens uneix. Loteries et recorda que juguis amb responsabilitat i només si ets major d'edat.

Em dic Nil, tinc 25 anys i molts dubtes. Jo ho buscava tot per internet, fins que un dia vaig trucar al 012 i vaig flipar. M'ho van aclarir tot. En una conversa, amb un humà i gratis. Des d'aleshores no puc parar. Ho consulto tot. Fa poc els vaig preguntar si m'havia de fer un tatuatge al braç o a la cama. Em van informar sobre les condicions sanitàries dels centres, però la ubicació del tatuatge ja era cosa meva. Així que m'he decidit. El tatuatge va al braç.

Si tens dubtes sobre tràmits, ajuts o serveis de la Generalitat, el 012 t'informa i t'ofereix l'orientació que necessites. Truca al 012. Davant del dubte, la millor resposta. Generalitat de Catalunya.

Avui a l'aura del Matí de Catalunya Ràdio, la periodista del periódico Sara González, el politòleg i director de comunicació Aitor Arriaga, el periodista Toni Bolaño i l'economista Pau Llong.

I normalment arribem uns 20 minuts amb demora. Horrible, horrible. És el primer tren al matí i arribem tard.

Jo venia en el R2 Nord de Sant Celoni, que ha sortit quasi una hora tard.

Aquest és el so de la jornada d'avui, jornada complicada pels usuaris de Renfe. S'acumulen els retards en una setmana en què demà i dijous també hi ha convocada formalment vaga de maquinistes i en què, a més a més, dimecres s'afegiran també a la vaga general. Ara fa uns minuts parlàvem amb el director de Rodalies de Catalunya, Òscar Playà, que englobava en declaracions al Matí de Catalunya Ràdio el que cau d'aquest cap de setmana i d'avui en el context de vaga.

Clarament, hi ha un context, com digui, el context de vaga des del 29 de novembre. I això no només està passant a Rodalies, a Catalunya, sinó que està passant en l'àmbit nacional.

Un director de Rodalies que també feia aquest doble aprec, a maquinistes i usuaris.

Apel·lar a la responsabilitat dels maquinistes del compliment dels serveis mínims. Això és el primer de tot. Per tant, hem de respectar i hem de garantir els serveis mínims establerts i, per tant, la mobilitat de les persones. I, en segon lloc, sí que davant d'aquesta situació que estem vivint aquesta setmana, sí que recomano que els usuaris i usuàries busquin serveis alternatius.

Doncs deuen estar fotudes les coses. Joan Garcia és de l'Estació de Sants. Bon dia. Si el director de Rodalies diu busqueu-vos la vida aquesta setmana pel trefar el transport públic. Sí, sí, és la veritat. Diu que ens busquem la vida. Hem de valorar la honestedat, també t'ho haig de dir, perquè a vegades ens queixem que no hi ha indicacions clares. En aquest cas és claríssim. No tenim control del que pot passar, per tant, busqueu-vos la vida. Tot això. El que ha passat aquest cap de setmana, el que passa avui, tot això ve del fet que s'han canviat uns torns de treball dels maquinistes com a conseqüència que s'ha trencat prèviament la negociació entre el Ministeri i el Sindicat sobre les condicions de seguretat. Des de divendres van saltar pels aires el que tècnicament s'anomena gràfics de servei. Què són els gràfics de servei? És el document que regula la situació dels trens i la dotació de maquinistes que han de tenir perquè es compleixi el servei. No cal dir que és un aspecte de la relació laboral molt sensible, ja es veu, no? Per tant, fins ara es funcionava amb uns gràfics pactats. En trencar-se els acords, refa, el que diu és que ha de garantir la circulació de trens i això passa per aplicar unilateralment uns gràfics reglamentaris, que ja no són els pactats. Llavors el SEMAF diu que amb aquests nous gràfics han de fer més pernoctacions fora de casa,

que s'han comunicat tard, però sobretot hi ha un aspecte central, que és que canvien els punts d'inici dels torns que ara se centralitzen a Barcelona. Per entendre'ns, el maquinista que anava a començar un servei, que anava fins a la capçalera de la línia, agafava un taxi des de casa seva, fins a Massanet, fins a Vilanova, fins a Manresa o fins a Terrassa. Bé, doncs ara ha de passar per Sants. Ha de venir primer a Sants i des d'aquí anar cap allà. Això és el que han cert els maquinistes i d'aquí tot el que està passant. Clar, per què la convocatòria ha arribat ara, just ara, la convocatòria de vaga? Doncs mira, ha arribat ara per una sèrie de circumstàncies, sobretot per la desconfiança que hi ha entre els uns i els altres a les taules de negociació. A la taula de negociació els sindicats s'aixequen perquè estan disconformes amb el Ministeri. Sobre les condicions de seguretat. És a dir, quan s'han de donar les condicions per reprendre la circulació després d'un temporal. Que s'hagin traslladat els calendaris laborals de l'any que ve sense acord amb els sindicats. Això ja enrareix la relació, es trenquen les negociacions, sobretot arran dels accidents, les condicions de seguretat que ja venien des del mes de gener. Tenim unes eleccions sindicals també a l'horitzó, no ho perdem de vista, són el mes de març, normalment els sindicats ja sabem que endureixen les condicions. Venim d'una plantada

de maquinistes fa cosa de poques setmanes, estem a les portes d'una campanya electoral, en fi, un caldo de cultiu molt propici perquè hagi passat això. Clar, aquí veurem què és el que passa també, però acumulem molts desgastos de confiança de la ciutadania. Avui, Joan, també aquest matí trobaves amb gent que ja no entenia ben bé què és el que està passant i ara ja ens comencem a perdre, perquè m'estàs parlant d'unes circumstàncies que el que ha fet afectar els trens aquest cap de setmana i avui van més enllà de la vaga. Sí, sí, que no té cap sentit, no? Uns torns que ni renfe volia aplicar, ni renfe volia aplicar, perquè comporta més temps pels maquinistes, més complexitat del sistema, segurament per la companyia més diners, no? Perquè això que hagin d'anar de casa seva a Sants i de Sants a la capçalera no li veiem cap sentit. En fi. Sí,

al final ens trobem amb el de sempre, que són els usuaris, que acaben sent hostatges d'un conflicte laboral que ningú sap resoldre. Renfe, Adif, Ministeri de Transport, Conselleria de Mobilitat, la Territori en aquest cas, tenen cadascú responsabilitats diferents, també els sindicats, però el resultat sempre és el mateix, i és que els usuaris s'acaben quedant a les andanes, i el que és una xarxa ferroviària que hauria de ser concebuda com una estructura d'estat, perquè permet vertebrar la vida de moltíssimes persones, doncs aquests usuaris i passatgers s'acaben cadenant a l'intempèrie. Ho plantejava la píndola del matí, no? Fins a quin punt és intel·ligent la jugada de fer un canvi de tors o comunicar un canvi de tors en una setmana que ja tens tres dies de vaga senyalitzades al calendari. Després, hauríem de posar el focus també en els sindicats que poden tenir. Reivindicacions legítimes, però també sabem que hi ha una part del conflicte laboral que és per desavinència política. I amb això vull fer referència al polèmic traspàs de Rodalies, que veurem com queda més enllà de la línia 1, si hi ha un canvi de govern. Després, si el govern realment que està apuntant en aquesta direcció considera que hi ha vagues encobertes, això vol dir que hauria de tenir conseqüències, perquè en la mesura que no hi ha conseqüències, doncs també els sindicats se senten reforçats.

Per continuar durant trens sense prèvi avís. És com una guerra que no s'acaba. També t'interessa no

entrar en aquesta espiral de violència. Aleshores consideres assumible la frustració constant i perenne dels usuaris. La qüestió és. Qui defensa aquests usuaris? Perquè al final donar-li la resposta de busqueu alternativa, hi ha gent que no té alternativa, hi ha gent que no pot disposar d'un vehicle privat. I després, tampoc hi ha alternatives per xarxa d'autobusos, no totes les rutes estan connectades, i després les que estan connectades resulta que la majoria d'elles van saturades. I hi ha dèficit d'autobusos també a Catalunya. Per tant, estem en un azucar i converteixes la vida de milers de passatgers en un escape room, com a país. I ja per últim, la qüestió de la informació. O sigui, no pot ser que, a banda de trobar-te amb aquest cúmul de despropòsits, no trobis presencialment persones a les estacions que et donin una informació fiable perquè tu puguis prendre la teva pròpia decisió.

Ha millorat a xarxes. Jo crec que hi ha una millora, no? Perquè ara veus algun tuit que abans no veies absolutament res, veus com també a l'aplicatiu hi ha alguna informació que abans no es donava, però clar, continuem tenint problemes pel que fa als informadors. Clar, molta gent ve a la gent de seguretat i la gent de seguretat diu que això és la nostra feina, perquè no sabem què és el que està passant, no?

Sí, però més enllà de les aplicacions, hi ha molta gent que va a les estacions i que intenta informar-se allà perquè creuen que hi haurà una informació més fiable de forma presencial que no passa a través de les xarxes socials. I la presència d'una persona humana com a informadora no és garantia de tenir una informació fiable. I aquesta és una qüestió que ja han destinat recursos des de la Generalitat, però que no se'n surten. És més, ells admeten que no se n'estan en sortint. I ens remeten a que fins que no hi hagi una unificació del centre de control del Clot i de l'estació de França no serà possible millorar la informació. Aitor, ara que no sembli que

en aquest país no funcionen rodalies perquè hi ha hagut un conflicte laboral, que no ens pensem que és per això. De fet, hem de recordar que és, no sé si és el primer país del món, però ho sospito que serà així, que la pròpia empresa de trens ha de muntar una empresa d'autobusos, que també té el nom de Renfe. Sí, sí, sí. I després també dir-vos que m'estava recordant que quan jo anava a la universitat, que ja fa uns quants anys, uns 20 anys, a mi em va pagar Renfe per estar a l'estació del Clot informant perquè els trens no funcionaven. Vas ser informador? Sí, sí, sí, clar, i he fet de tot. Jo he fet de tot, sí, sí. A mi em pagaven per hores i eres dels que aguantava la mala hòstia ben fonamentada del Ciutadà. Per tant, empatitzes també amb els informadors. Clar, efectivament, sí, sí. Aleshores, a veure, nosaltres tenim un sistema de mobilitat que no funciona, que no ha funcionat mai, de fet és un desastre. I que, a més a més, com molt bé deia ara la Sara, fins i tot en aquest país tenim un debat molt interessant que és sobre el traspàs i quin tipus de traspàs. Jo nego que sigui un traspàs complet, estem parlant que un traspàs complet seria un passo a la Ferrocarrils de la Generalitat, que existeix una empresa, però el model és el d'una nova empresa, on hi ha un 51% que el controla l'Estat, un 49% la Generalitat. La pregunta que ens hauríem de fer és, després de tot el que ha passat, precisament també amb l'accident, no només l'accident recent que tots recordem en la nostra memòria de Mood i el de Toledo, sinó també l'accident que ara fa poc va haver a Martorell i que també va enviar el maquinista a l'hospital, que és el de trens de mercaderies, que també circulen per la xarxa ferroviària espanyola per Catalunya. La meva pregunta és fins a quin punt podem arribar a un acord amb un estat que té les vies com les té, perquè aleshores el que estàs fent és traspassar un problema. I un problema molt greu, a més a més sense garanties, perquè aquí necessitem competències i també necessitem molta pasta, perquè aquí no s'ha invertit res. I aquí els dos partits que han governat i que poden governar el Ministeri de Transport són el Partit Socialista i el Partit Popular, que no han cregut mai en tot aquest sistema ferroviari. Jo. Simplement per fer una petita denúncia, també hi ha un tema de governança, com governem les empreses públiques. Escolta'm, la candidata número 1 del Partit Socialista a Barcelona pel Senat és l'exalcaldessa de Gabà, que els seus ciutadans utilitzen Rodalies majoritàriament, que va ser ministra de transports, que ens van dir que tenint una ministra catalana segurament això ens aniria millor, i que amb ella, no a Catalunya, però sí a Cantàbria, es van destinar 248 milions d'euros a un contracte on els trens no cabien pels túnels. I aquesta senyora va ser premiada durant anys amb un sou de 200.000 euros a Paradores i ara és la candidata al Partit Socialista al Senat. Jo considero que la política es pren uns privilegis que la resta de mortals no ens podem prendre, perquè aquesta persona ara mateix hauria d'estar a l'INEM. Parles de Raquel Sánchez, eh?

Sí. Toni. Bueno, després de l'espitja electoral de l'Aitor. Però on està l'espitja electoral? Jo estic fent una denúncia concreta i rigorosa del punt dels problemes que tenim amb la ciutadania. No, no, no, no és una espitja electoral. Jo no he demanat el vot per ningú. Vamós, descaradíssim. Però escolta, que em sembla molt bé, però ara em toca a mi. O sigui que tranquil·litat. Tu dones premis? Jo premis no, jo sí. No, perquè podries durar el negociador de l'any. Perquè m'agradaria saber qui és el crac, i això era de les coses que parlava la Sara abans d'entrar al programa, d'obrir un altre front. O sigui, està clar que quan tens un conflicte, has d'intentar resoldre els temes, diguem-ne, de forma parcelada. Obrir tots els temes és una gran. Un gran error, Ana Badí, la gran cagada, pero bueno, un gran error. ¿Para qué? Perquè, home, anem a veure. És veritat que tenim un sindicat que utilitza d'hostatges els usuaris. És cert. Però, home, no li donis arguments. Era necessari. Jo he estat aquest cap de setmana a l'estació de Sants i era un guirigall sentir permanentment per als altaveus retards, retards, retards. O sigui, en aquests moments, segons la informació oficial de Renfe de Sants, 14 de 19 línies estan en incidències. 14 de 19. Contrasta que Metro i Forrocarrils estan gairebé a zero i després hi ha Aves i Avant 10 trens en retard o sigui, en serio? Aquesta setmana serà un guirigall, perquè, a més a més, el dimecres que la gent no busqui alternativa, hi ha vaga d'autobusos, o sigui, hi haurà segurament tais a les carreteres, o sigui, que és fonamental el transport, i això és el que s'estan treballant els sindicats, perquè això sigui per tot arreu. Però insisteixo, avui era el dia, o sigui, aquest cap de setmana, per. Obrir un altre front en el SEMAF. Insisteixo, el SEMAF. Estic convençut que si hi ha canvi de govern estaran encantats perquè no tindran traspàs de rodalies i segurament estaran encantats que hi ha una seguretat ja brutal als trens. Si no, ja ho veurem. Ja, pau. Bé, és que, sobre res,

estic bastant d'acord amb el que han dit els meus companys i segurament puc afegir, subrataria el que ha dit la Sara paraula per paraula, fins i tot estic d'acord amb l'Aitor. En la qüestió de la governança, penso que no ha fet un discurs electoralista, penso que ha descrit efectivament un problema que hi ha en la governança del sector públic, que és que necessitem tenir els millors a gestionar el públic i tenim gent endollada de tots els partits, i això és un càncer, perquè de fet això beneficia. Cui bono, no? La pregunta de sempre. Qui beneficia aquesta imatge del sector públic gestionat per gent que no té ni idea de com gestionar-lo i que ens porta a aquest drama, no? Que el pla de Rodalies del 2008 al 2015 dels 4.000 milions promesos se n'executessin un 10%. O que només s'executés entre el 2010 i el 2021 la meitat del que Renfe i Adif tenien pressupostat per Catalunya. Se'n beneficia la gent que critica el sector públic. Se'n beneficia la gent com el. Del gremi de restauradors que han entrat fa un moment. Estan sucant pa amb aquesta gestió i també els governs de dreta i extrema dreta que segurament entraran a governar allò públic i ho destruiran en el proper cicle polític. Per tant, efectivament s'ha d'exigir millor governança. No té cap sentit. Jo no entenc aquesta idea que s'implantin tons nous a pocs dies d'una vaga. A qui se li acut? Quina mena de mono en platarets està gestionant la Renfe a Catalunya? Amb el conflicte laboral que hi ha ara mateix amb CEMAF i en aquesta tertúlia en molts moments hem criticat. Cert corporativisme d'aquest sindicat, certa visió espanyolista, però en tot cas és que no té cap sentit accentuar aquest conflicte ara mateix i sumar a tots els retards que ja són estructurals, que ja tenen a veure amb la falta d'inversió, a més a més un conflicte laboral d'aquestes característiques. És a dir, és que no sé, la gent. No sé, és difícil entendre com les coses no exploten i de forma sobtada i de forma dura perquè és insuportable. No sé quants mesos i anys portem amb aquest tema. És que realment. Sí, sí.

I sentint també el debat electoral d'ahir, doncs no sé si això té gaire proposta de solució ara mateix.

És que pel que fa als usuaris de Rodalies, l'únic que van fer va ser tirar-se els plats pel cap i intentar. Culpa teva, culpa de l'altra, sí. Exacte, exacte. Però al final, insisteixo, estan a l'intempèrie, els 400.000 usuaris de Rodalies, mentre els polítics estan discutint entre ells en plena campanya electoral. I el que vol al final el treballador que hi connecto amb la píndola del matí, que al final està només intentant arribar a la feina per un salari que cada vegada ajusteja més per pagar-se el lloguer i per pagar la cistella de la compra, per postres, a sobre, no arriba a l'hora de la feina i, a més a més, després se li desturota també tota la seva organització familiar. És un menys teniment absolut. És a dir, si hi ha una. Només insistir, si realment el govern creu que hi ha vagues encobertes d'un servei que podria estar funcionant amb seguretat, això ha de tenir conseqüències. Des del moment en què no té conseqüències, tu estàs assumint que la frustració quotidiana

d'aquests passatgers no és assumible. Digueu-me quin treballador que ha de calcular que ha de sortir unes dues o tres hores abans de treballar un diumenge, que el dia següent és dia laboral, pot permetre's el luxe d'escoltar un debat electoral que comença a les 10.

Sí, sí, amb això d'acord. L'hora dels debats electorals

no seria més idònia. La gent va mirar Supervivientes i Antena 3 i la tercera opció va ser el debat. I el futbol, evidentment, que hi havia a Barça. Vull dir que també és significatiu. Per cert, un debat que no sé si veu seguim amb molt d'interès. Molt, molt d'interès. No vaig entendre que relacionessin la immigració i la seguretat en un bloc. L'ecuadier Ernest Hurtasun i també Jordi Areu ho vaig trobar totalment fora de lloc tractant-se de la televisió pública.

No ho vaig veure, tinc que ser sincer.

No vaig veure el debat. Jo vaig veure la primera part. Considero també que els partits polítics han de fer una reflexió sobre fins a quin punt són assumibles tants debats. I ho dic perquè al final aquests debats es fan perquè la ciutadania coneguin els seus projectes, no? No per veure qui estira més els plats pel cap. Però considero que hi ha un accés, considero també que és a un horari poc accessible pel gran públic, I vaig veure la primera part i de Solucions en vam escoltar molt poques.

Jo ho sento, vaig anar a dormir i necessito llevar-me amb forces per venir a Catalunya Ràdio. No pateixis que al matí,

l'endemà, sempre tenim un equip treballant a la nit i t'ho resumirem perfectament. Gràcies. A banda d'això, dimecres tenim vaga general. Això al conjunt de l'Estat i amb la demanda d'un dret real a l'habitatge com a punt central també de la mobilització en el context de precampanya electoral. Per això avui volem anar fins a la casa de la vaga de la Universitat de Barcelona. És un espai impulsat pel Sindicat de Llogateres i que en les darreres setmanes ha servit per preparar també aquesta mobilització. Anem fins allà amb la unitat mòbil del Matí de Catalunya Ràdio. Lara García, bon dia. Què tal, bon dia, Ricard.

Us saludem des de la casa de la vaga, com bé deies, el vestíbul de l'edifici històric de l'AUB, un vestíbul ara mateix transformat en un espai d'informació sobre la vaga d'aquest 11N, i llegim grans pancartes penjades, taules plenes de botlletes sobre la vaga general, i el principal organitzador de tot això és el sindicat de llogateres. Podem parlar ara mateix amb el seu portaveu, Enric Aragonès. Bon dia, Enric. Hola, molt bon dia. Quina previsió feu de cara a la vaga d'aquest dimecres? Creieu que tindrà més incidència als carrers que als centres de treball? Com ho veieu?

Esperem que tingui totes dues coses. És no només un dia de manifestació, no només un dia d'omplir els carrers, que això segur que passa, sinó que és un dia d'aturar-ho tot. Ja hem demostrat moltes vegades que som moltíssima gent i ara el que toca demostrar, el que toca recordar-nos, de fet, és que tenim la capacitat d'aturar-ho tot, que la gent treballadora d'aquest país és qui està creant la riquesa que s'acumula cada vegada més en poques mans i que podem deixar de fer-ho si ens decidim a fer-ho.

Exactament, a qui busqueu interpel·lar amb aquesta vaga? Al govern actual o, diguéssim, als partits entrants d'aquest 29N?

Busquem interpel·lar a tots els partits polítics que s'han posat al servei del poder econòmic i del rendisme. De fet, nosaltres el que fem és posar un programa sobre la taula. De mesures que han de millorar la vida de la gent que van en contra de l'acaparament i de l'especulació i que fan que els pisos siguin per viure i defensarem aquest programa, governi qui ho governi, tant davant d'aquells que s'han oposat frontalment a tot el que els carrers estaven reclamant com aquells que han fet veure que ho escoltaven però realment arrossegaven els peus i no han fet res tampoc durant tota la legislatura. I després d'aquesta vaga,

quin serà el següent pas? No sé si des del sindicat us plantegeu fer una vaga de lloguers.

De fet, ja hem començat a fer vagues de lloguers. Recordem que vam fer aquesta vaga durant més d'un any en pisos de la Fundació La Caixa i estic segur, de fet, ho afirmo, vindran més vagues de lloguers en conflictes col·lectius com aquest de la Fundació La Caixa, vindran més mobilitzacions i, evidentment, si aquest programa no s'escolta, governi qui governi, hauran de venir més vagues. I avui hem sabut també

que els decrets d'habitatge aturen la meitat dels desnonaments des de principis d'octubre, quan van entrar en vigor els decrets. Com ho valoreu, això, des del sindicat?

Bé, aquest decret que aturava desnonaments per a persones vulnerables, doncs, efectivament, dona un alè, dona més tranquil·litat a moltíssima gent que estava amenaçada de desnonament, però també constatem que moltíssimes vegades això només passa si hi ha el sindicat darrere. Ho vam veure el mateix dia que entrava en vigor l'anomenat. Decret Mari Carmen, que en un desonament a Sant Andreu, si es va aconseguir aturar gràcies a aquest decret és perquè allà hi havia més d'un centenar de persones i el sindicat de llogateres insistint en el compliment d'aquestes normes que són de mínims però són conquestes i les hem de fer valdre. Per tant, això ho veieu com un triomf dels sindicats? Sí, sí, evidentment. És a dir, aquest decret no el tindríem si no fos que els carrers es van desbordar exigint-los i, per tant, insistint que és de mínims i que necessitem molt més, alhora els hem de fer complir i aprofitar allò que els sindicats i que els carrers han conquerit.

Per tant, entenem que el nou govern que es formi després d'aquestes eleccions que venen a final de mes, el seguireu pressionant perquè continuï legislant en aquesta línia.

Evidentment, és a dir, insisteixo, nosaltres posem un programa sobre la taula de qüestions que són de sentit comú, és a dir, al final, que no es puguin acumular ni pisos buits, ni lloguers a temporada, ni pisos turístics, mentre sentim a dir que falten pisos per viure-hi, que no es puguin comprar edificis sencers, com si això fos el monopoli, anar fent fora la gent de casa seva, que. Els rics, a través d'un impost de la riquesa, financin un parc públic d'habitatge com el que ens mereixem, són qüestions de mínims de sentit comú i que ara s'han de transformar en norma.

I parlant d'aquestes pràctiques que denuncies, el sindicat, heu acabat de denunciar l'Ajuntament de Barcelona, assegureu que no fa complir la mesura que obliga els promotors privats a reservar el 30% per habitatges de protecció oficial. En quants casos ho heu detectat això? És una problemàtica molt estesa?

És una problemàtica absolutament estesa, ho hem denunciat moltes vegades, vam anar a la sindicatura de Greuges, juntament amb la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona, per exemple, per insistir que no s'està fent complir aquesta norma i llavors sentir-me dir que no funciona, quan el que passa és que no s'està aplicant. I per això portem l'Ajuntament de Barcelona als tribunals, perquè si no ho fan ells els obligarem a fer-ho. I a més a més això em sembla significatiu del que dèiem de les normes que conquerim, però que després som naltros també qui les hem de fer complir. Ha passat amb la regulació de preus. Vam tenir dos anys una regulació de preus vigent sense que es posés ni una sola multa a qui se l'estava saltant. Ho vèiem amb el 30%, ho vèiem amb la moratòria dels desnonaments i això és el que acaba passant sempre. Per tant, quan aconseguim que s'aprovi una llei, que s'aprovi un decret, no s'acaba la lluita. El sindicalisme segueix sent necessari per fer valdre aquells drets que hem conquerit.

Enric Aragonès, portaveu del sindicat de llogateres, moltes gràcies per atendre'ns. Doncs moltes gràcies i ens veiem.

Per cert, no anava a dir-te Enric, com estàs? Avui estrenem una cançó, no? Sí, estem a punt de.

Bueno, jo no, eh? Jo no canto. Això sí que seria notícia. Sí, sí, més de 30 artistes, i a més a més jo crec que significatiu alguns que potser habitualment no fan de la seva música un espai d'enviar missatges polítics, en aquest cas s'han unit per donar suport a la lluita pel dret a l'habitatge i presentem aquesta cançó col·lectiva a dos dies d'una vaga general, per tant em sembla bastant previsible que acabi sent una banda sonora d'aquests dies moguts que ens venen.

L'estreneu a les 10 del matí, d'aquí a 5 minuts, i ara la podrem també sentir aquí al matí de Catalunya Ràdio amb un tastet. Enric Aragonès, gràcies. Gràcies, molt bon dia, Ricard.

Sona així la cançó. Estimada Valentina, que me tornarás aquí.

Van venir fa 15 dies, però els veïns i les veïnes,

que ja estan de la família, els van poder fer fugir.

Sort que se'n feren els fills i ja no viuen amb mi.

La incertesa m'ho destrossa, tot en caixes i una bossa. Ja no dormo ni amb pastilles, no sé què serà de mi. I de cop les claus repiquen sota el cel anunciant tempesta. I surto al balcó i hi havia gent i va arribar la resta. I de cop les claus repiquen sota el cel anunciant tempesta. Que si no hi ha sostre per la gent aquest món hostil el canviarem per tenir-ne sempre.

Tan sols queden unes hores i la Marta ja és aquí.

Diuen que la faran grossa, Barcelona és una rosa.

De foc on l'amor s'hi posa i mai més guanyen els rics. Ara sí que arriba el dia. Han tornat aquest matí. S'han trobat tantes persones que, passades unes hores, totes joves i senyores els han fet fora d'aquí.

I us prometo que ara hi penso, ja no sento que molesto. I si us dic tot el que sento, ara ja no em vull morir.

Ara la compartirem també amb els nostres oients a través de l'app de Catalunya Ràdio. Pau Llong, no cantes com a. Home, que la vocalista del grupat Bersaris no t'ha demanat col·laboració. Jo estic molt retirat. Bueno, i què? Escolta'm, el Lluís Llach també va cantant, eh? Estic emocionat, escoltant. És maca, eh?

Està encaixant molt el to de Pau Llong en aquesta cançó.

Està encaixant molt el to de Pau Llong en aquesta cançó. Emocionat amb aquesta cançó, la veritat. Això és una cosa que tenim, a diferència dels del gremi de restauració, que quan creem alguna cosa, l'estètica també està al servei de la crítica i emociona. En canvi, els altres, quan intenten crear alguna cosa per emocionar, el que fan és, bueno, el ridícul. Realment felicitar per la iniciativa i ganes d'escoltar-la sencera, que fa molt bona pinta.

L'altre dia també llegia que els poetes han declarat també en vaga de cara a dimecres, que em va semblar que era molt bonic, que al final qui imagina mons futurs també té protestes socials i en aquest cas també es reivindiquen en vaga. Ens acompanya a aquesta hora Belén López, secretària general de Comissions Obreres de Catalunya. Bon dia i gràcies per acompanyar-nos. Bon dia, molt bon dia. Per què el seu sindicat ha decidit convocar aquesta vaga general?

Bé, perquè tenim un problema greu de carestia de la vida, on tenim uns salaris que no arriben perquè la gent pugui donar resposta a les seves necessitats més bàsiques, que són la cistella de la compra i l'habitatge. Per tant, les dues grans reivindicacions d'aquesta vaga, de fet, tres grans reivindicacions que s'uneixen, que són salaris, preus i habitatge, crec que és un motiu suficient per situar-ho, no? I per fer una reivindicació que sigui d'un gran espectre social, però que tingui una parada laboral al darrere, perquè aquí l'habitatge també va molt lligat amb els temes laborals. De fet, els salaris són el poder d'adquisitiu dels salaris, bàsicament, on els destines. A la compra, a la cistella de la compra i a l'habitatge. Tenen precisament pel

que m'està explicant que molta gent no es pugui permetre renunciar a una part del seu sou per fer vaga i que sí que ho manifesti després a la tarda a la concentració? És a dir, que veiem que hi hagi un seguiment menys massiu que el que hi haurà a la tarda pel que fa a la vaga general? Sí.

Bé, a les jornades de vaga sempre hi ha gent que té moltes dificultats per poder-les fer, no només per la pèrdua econòmica que representa, que al final és un dia de salari, no només per això, sinó perquè trobem en moltes empreses on és bastant difícil fer vaga. En empreses on no hi ha representació legal, on la garantia dels drets és difícil complir, perquè jo sempre dic que tu hi hagi una legislació. Bona, no és garantia que es compleixi. La garantia que es compleixi és que hi hagi delegats i delegades sindicals a les empreses. Per tant, hi ha gent que segurament tindrà dificultats, però jo estic convençuda pel que estic fent i pels milers d'assemblees que hem fet, jo sortint d'aquí me'n vaig a fer una assemblea a l'ADAM, és que la majoria de les empreses catalanes s'aturaran perquè. El que estem reivindicant és una cosa tan de sentit comú i és una cosa que molta gent, potser no viu molta gent en primera persona el tema de l'habitatge perquè el té solucionat, però pensen els seus fills en el futur i clarament és una cosa que interpel·la d'una manera molt transversal a tota la societat.

És una vaga que llença un missatge al govern en funcions o a l'oposició?

És una vaga que llença un missatge a tota la societat. Jo crec que aquesta vaga, més enllà de les.