El matí, de 9 a 10 h (L'àgora) - 10/11/2026

Hi havia cap escàndol. La lletra petita ens diu que el problema ve d'abans. NVIDIA guanya molts diners, però 9 de cada 10 dòlars que ingressa surten dels centres de dades. I un centre de dades és una fàbrica caríssima. Perquè surtin els números, la IA ha de generar molts més ingressos.

Una caiguda per unes banyes té culpable. Una caiguda perquè els números no surten costa molt més d'explicar. I a la intel·ligència artificial li ha sortit una espia just quan necessitava una excusa. Casualitats.

Pernil cuit, pernil dolç, pernil de llorc, en dient de diferents maneres. Però si està fet sense presses i amb matèria primera de la millor qualitat, es diu La Selva. La Selva, la marca del bon pernil.

L'Enigmarius, amb Màrius Serra.

Ahir, atleta de passadís era corredor. Avui dimarts, un enigmàrius zoològic. Animals lligats, de set lletres. Animals lligats, set lletres.

Per participar, registreu-vos al web catradio.cat barra enigmàrius abans de les 10 ben tocades.

Escolta, per què et tapes la cara amb un copó de l'11 de l'11 de l'11?

Si em toca el premi d'11 milions o algun dels 11 premis d'un milió, com si fos un milionari anònim, saps?

Ja, però això és la ràdio, no se't veu pas. Ja ha parlat la valenta.

Tota precaució és poca. Si no vols que et reconeguin perquè ets milionari, compte que arriba un premi d'11 milions i 11 premis d'un milió. Sorteig 11 de l'11 de l'11. El sorteig de l'11 que reparteix més premis milionaris.

11. Ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat.

Encara no ets del Club Capravo? Pel 30è aniversari et regalem fins a 20 euros en cupons. 10 per donar-te d'alta i 10 més si et registres a l'app per primer cop. Descobreix més avantatges i condicions a capravo.com o a la teva botiga. Vols estalviar amb mi? Capravo. Durant molt de temps hem prioritzat la producció econòmica per sobre de les cures, la feina domèstica i tot allò que sosté la vida. Però ha arribat l'hora de parlar d'allò que és essencial. Descobreix l'exposició Tros de dona a la Sala Barcelona del Museu Terra. Art contemporani i patrimoni etnogràfic per reivindicar una corresponsabilitat real. Més detalls a museuterra.cat.

La llibreria de les Hores Mortes, de Laura Autonell. El fenomen literari de

la temporada amb una llibreria entranyable com a protagonista. La llibreria de les Hores Mortes, un llibre de columna. I si el teu futur comença a la Salle Campus Barcelona?

Vine a l'Open Day i descobreix els nostres graus universitaris el 14 de novembre. Inscriu-t'hi a salleurl.edu. La Salle Universitat Ramon Llull.

Farem un espectacle que ens hem inventat. Serà molt xulo.

Després del gran èxit de Mac Mac Mic, un espectacle de titelles, aquestes festes de Nadal, en Mic i els seus amics us esperen al Sant Andreu Teatre. Que hi voldràs anar? Entrades ja disponibles. Consulta en la informació al web del Super3.

Havia entrat a la protectora d'animals acompanyant un amic, res més. Però quan vaig veure l'Angie mirant-me, vaig saber que acabaria formant part de la meva vida. N'hi ha que em diuen instint, jo en dic premonició. Per això torno cada Nadal amb l'Angie, per compartir amb ells un dècim de loteria de Nadal.

Compartir ens dona la vida. 22 de desembre. Loteria de Navidad. El sorteig que ens uneix. Loteries et recorda que juguis amb responsabilitat i només si ets major d'edat.

Sota el sol del Mediterrani neix el cava Jaume Serra. Elaborat mitjançant el mètode tradicional. El mateix amb què s'elabora el xampany. Cava Jaume Serra. Qualitat amb caràcter mediterrani. Jaume Serna. També disponible a garciacarrion.com.

Em dic Nil, tinc 25 anys i molts dubtes. Jo ho buscava tot per internet, fins que un dia vaig trucar al 012 i vaig flipar. M'ho van aclarir tot en una conversa, amb un humà i gratis. Des d'aleshores no puc parar. Ho consulto tot. Fa poc els vaig preguntar si m'havia de fer un tatuatge al braç o a la cama. Em van informar sobre les condicions sanitàries dels centres, però la ubicació del tatuatge ja era cosa meva. Així que m'he decidit. El tatuatge va al braç.

Si tens dubtes sobre tràmits, ajuts o serveis de la Generalitat, el 012 t'informa i t'ofereix l'orientació que necessites. Truca al 012. Davant del dubte, la millor resposta. Generalitat de Catalunya.

Passant cinc minuts de les nou del matí, comença l'Agora al Matí de Catalunya Ràdio. Avui amb el filòleg i escriptor Jordi Amat, amb la periodista del jornal .cat Marta Rosique, amb els periodistes Vicent Sánchez i Anna Grau i amb la directora del diari Ara, Esther Vera. I de què parlar fins ara abans d'entrar a l'Agora? De l'escala a la revuelta i moltes preguntes que desgranarem després a l'Agora. Qui va sortir guanyant? Qui va ser el principal perjudicat? Per què el format i el to del programa hi van ser tan diferents del que estem acostumats? O per què Vox va poder imposar fins i tot el públic?

Ara en parlarem, però deixem abans parlar de Rodalies, és el tema de cada dia, perquè el govern ha anunciat a primera hora del matí, a través, de fet, del Matí de Catalunya Ràdio, que exigeix a Renfe que obri expedients per aclarir si els maquinistes que avui havien d'anar a treballar i no ho han fet estan o no de baixa laboral. Ho ha dit Sílvia Pané, que d'aquesta forma.

El que passa és que s'obrin aquestes diligències i expedients que donin informació sobre la situació d'avui i, per tant, del resultat, que és no respectar aquests serveis mínims que s'havien escapat per avui.

Més tard, el director de Rodalies, Òscar Playa, ens ha dit que el 40% de 75 maquinistes que s'havien de presentar a treballar no ho han fet.

Al voltant d'unes 75 persones que havien de venir a treballar aquest dematí, 30 no s'han presentat, però encara no sabem els motius. Recordin que les persones tenen 3 dies per presentar els papers de la baixa. Per tant, haurem d'esperar a tenir tota la informació per veure aquestes persones perquè no s'han presentat a treballar avui.

Doncs bé, també hem parlat amb CEMAF, que és estrany perquè mai parlen. És el sindicat de maquinistes que garanteix que tothom que havia d'anar a treballar ho ha fet. Ho ha dit Diego Martín.

Cartas de servicios mínimos están acudiendo a trabajar. Si no, el sindicato podría haber paralizado todo el país de una manera absoluta si nosotros hubiéramos dado una orden así. Y, lógicamente, ahí están circulando, con lo cual entendemos que la gestión de los servicios mínimos no se ha ido a la cuadra. També parlava d'una carta.

Deia Diego Martín que no havien rebut una carta aquells treballadors que eren essencials per cobrir avui els serveis mínims i, per tant, aquells que no tenien la carta no han anat a treballar. En fi, no sé com ho veieu tot plegat. Ester. No,

la carta em sembla imprescindible, però el que a més em sembla encara més imprescindible és que el país no estigui tres dies empantanat amb la gent sense poder anar a treballar. Perquè, evidentment, si no es compleixen ja ni els serveis mínims, doncs és una vergonya, i és una vergonya perquè paralitza completament l'economia. I demà tornarà a passar, i dijous probablement tornarà a passar. I això quan hi ha vagues, que quan no hi ha vagues, més o menys la situació és no tan greu i de tanta crisi com avui, però sí molt greu per moltes persones que no tenen un altre mitjà de transport. Per tant, és un dels problemes principals que té el país, és un problema de gestió, i mentrestant anem parlant d'altres coses.

El problema és que aquest sigui el tema de cada setmana, hi hagi vaga o no n'hi hagi. És a dir, que tenim un problema gravíssim amb el sistema ferroviari en el nostre país, que no podem assegurar poder arribar a la feina a temps i fins i tot no podem assegurar ni tan sols poder-hi arribar.

I no podem assegurar que, per exemple, demà aquest 25% es compleixi de serveis mínims. No ho pot assegurar, perquè avui estan bé com els serveis mínims no s'estan complint.

Clar, és això. Llavors s'ha de poder garantir el dret a vaga i alhora s'ha de poder garantir aquests serveis mínims. Vicent. Doncs que com que ja

crec que hem venit parlant 20 anys i sempre és igual i no ha millorat i és igual el que es fa, el que es diga, estiga transferit, no estiga transferit, tinguem un responsable dimitint o tinguem un responsable entrant, jo crec que ara diré una cosa que és molt bèstia, però la gent s'ha de muntar la vida sense res fer. La gent s'ha de muntar la vida sense renfer. Perquè amb renfer no hi ha manera. I renfer els fa anar malament. I si comptarem i estiguerem en un país normal, les hores perdudes, en un país normal o en un país, no sé si és normal, però als Estats Units, que es poguera presentar demandes per vida destrossada, per relació laboral destrossada, perquè t'han fotut fora de la feina per no arribar, etcètera, etcètera, renfer tancaria perquè no podria fer front a totes aquestes demandes. És a dir, per desgràcia, com que no es pot contra el monstre, i el monstre té vida pròpia i el monstre no hi ha manera d'arreglar-lo, doncs és molt bèstia, però ajuntaments, diputacions, Generalitat, haurien de començar a preparar, articular xarxes d'autobusos, mirar altres alternatives, etcètera, etcètera. Amb Renfe no és possible. I el que no és possible tampoc és estar sempre dient ha passat avui això, ha passat demà, passarà allò altre. No funciona. Renfe Rodalies no funciona. Jordi, estic d'acord amb el Vicent. Renfe és una empresa pública. I no funciona. És una empresa pública que no sé quants diners ens costa i quants diners s'inverteixen. Segurament no són suficients, però segurament no són pocs. I el que ens costa no està donant des de fa molts anys el servei que en la mesura que som contribuents a que l'Estat funcioni, ho faci. De manera que avui el que passa, i és l'enèxima vegada que passa, que és que el govern no té autoritat per aconseguir els mínims que hauria de donar als ciutadans. I això és un problema i encara és més problemàtic saber que no serà solucionat.

Home, a veure, sumant tot, tenim la tempesta perfecta. Vull dir, res fer no funciona pels usuaris, això no. Estem tots d'acord, però tinc la impressió que tampoc funciona per la gent que hi treballa. Llavors, esclar, en aquest moment, com que la credibilitat del govern està sota mínims, malgrat que vagi, que la dimissió de l'Oscar Puentes s'hagi volgut presentar pel poc menys que l'ascensió de la Verge Maria al cel. A mi em sembla d'un cinisme important aquest senyor del sindicat que heu entrevistat. No, no, tothom que havia d'haver anat ja hi ha anat. Si mitja plantilla està de baixa ja el trobarem. Un sindicat com Déu mana, tots sabem que funciona a toc de pito i sap perfectament qui va a treballar, qui no i per què. Li estan fent un pols al govern, perquè saben que pel govern, en plenes eleccions, tot el que ha caigut és un desgast, i com sempre paguem cornuts i pagar el beure els que intentem agafar un tren, un metro, o el que sigui. Jo ara avui estic aquí amb una companya de Catalunya, Ràdio Madrid, jo avui. Per raons diverses he hagut d'entrar a la delegació, i no m'he complicat aquest matí. He vingut a peu, he sortit amb temps, i mira, he caminat, perdó, 40 minuts fins a la mitja hora, però afortunadament m'ho podia permetre. Però jo crec que és molt difícil que això s'arregli, Perquè dius, vale, Renfe no funciona. Bueno, però mentre Renfe, Adif i totes aquestes punyetes a la pràctica funcionin com a portes giratòries, a vegades per col·locar gent i persones que partits polítics, com ara Junts per Catalunya, que posen el crit al cel contra aquestes coses, llavors tinguin gent col·locada en aquelles estructures i tampoc la retirin, doncs què voleu que us digui? Que de debò calceu-vos bé perquè tocarà caminar, pròximament, i segurament durant molt de temps.

Això és el que fa la notícia d'aquest matí de Rodalies, i sembla ser que demà en vaga general també serà una de les notícies del dia. L'altra és l'entrevista que va haver-hi a Televisió Espanyola, va fer un 33,6% de xert, l'entrevista de David Broncano i Santiago Bascal, 4.815.000 espectadors a Espanya. És una mica per sota del 33,9% que va fer la revuelta amb l'entrevista de Pedro Sánchez, que va fer més xert, però va tenir, en aquest cas, 428.000 espectadors menys. Per cert, ahir el president del Govern espanyol també era a la sèptima i va aconseguir un 14,2% de xert. Vau veure l'entrevista, Jordi? Sí, o sigui que, perdona, per entendre. Més xert, més xert de Pedro Sánchez. Vol dir que ahir més gent estava mirant la televisió. Però que menys gent va veure la Revolta quan va anar-hi Pedro Sánchez. Exacte.

Santiago Abascal va tenir més espectadors, més gent mirant la televisió, però la gent que mirava aquell dia la televisió de Pedro Sánchez va aconseguir retenir més gent. Entén? Una mica rebuscat, però. Jo estava mirant l'entrevista a Pedro Sánchez i de seguida que va començar l'entrevista a Abascal vaig canviar a Abascal i no vaig tornar a Pedro Sánchez. Ni me vaig plantejar de fer el canvi, i em sap greu discrepar de la descripció que em feia l'Albert Saet a la píndola que m'he escoltat fa una estona, perquè a mi em va semblar un espectacle de televisió, per desgràcia, bastant potent. El que vaig veure no em va decepcionar, però no em va aburrir gens. Estaves enganxat a la televisió. És a dir, hi havia una alta expectativa per com es desenvoluparia aquest programa, i el contraste amb quin és el gènere de la revolta habitualment i el control que va guanyar el líder de Vox durant la conversa i en la dialèctica. No sé si tu t'has trobat quan entrevistes algú que veus que se't va menjant. No sé si t'has trobat mai, però entenc que és una cosa que pot passar veure un espectacle a televisió molt interessant i preocupant. Clar, potser no era tant el fet que vam veure ahir, sinó com s'arriba allà, no? És a dir, primer, un programa d'entreteniment ha de convidar a tots els candidats en preeleccions? No. Però si convida el president del govern?

Pot convidar qui vulgui. Per què no convida a tots els jugadors de tots els equips de futbol de primera divisió? Sí, però si és un espectacle televisiu que no està orientat per una agenda ideològica, que això ja discutim-ho, però en tot cas, si és una televisió pública que té aquesta mena de programa. I d'alguna manera està al servei de tots els espectadors, que són tots els contribuents, i cada vegada hi ha més d'aquells contribuents que són votants de Vox, em sembla normal que se l'entrevisti. Si ho fas. Un exemple. El Dia Mundial de la Ràdio fa un, no sé, 10 anys, el suplement, vaig entrevistar Carles Puigdemont pel Dia Mundial de la Ràdio. Era el president de la Generalitat. S'ha d'entrevistar tots els representants polítics per parlar del Dia Mundial de la Ràdio? No. És un espai de converses sobre la ràdio, més entreteniment, que s'entén en un context molt concret. Sí, però Pedro Sánchez va. La ràdio només entrevista Puigdemont tot el dia, aleshores sí que hem de ser molt més plurals. Però si estem en un context de precampanya i el president del govern, que és candidat a ser reelegit, hi va, i no hi aniria si no fos candidat, crec que no hi aniria, no s'hauria produït aquella entrevista, Vaja, em sembla que això podem convenir-ho. És normal que els altres ho vulguin. Hi havia. El programa es va oferir

per convidar-los a tots. Sí. Pensant-se que Abascal no hi aniria. Doncs va a jugar amb intel·ligència. I va i demana un públic, i li donen. Aquest és el punt de partida. Aquesta és la part més discutible, totalment. Però a veure, els programes poden combinar el que vulguin, però quan es convoquen eleccions, comença allò que diuen el període electoral, i aleshores s'actua una cosa. Que quan jo dirigia TV3 lidia la Junta d'Ofensiva Nacional Sindicalista, que són les juntes, Junta Provincial i Junta Central Fallera. Aquests actuen i són terribles. Terribles, eh? I suposa que deuen ser terribles. Suposa que aquí eren una mica més terribles i que en altres llocs no deuen ser-ho tant. Però no actuen d'ofici. I s'ha d'haver-hi un recurs. Si un programa d'entreteniment, quan s'han convocat eleccions, convida un polític, els altres tenen dret a demanar al mateix temps. Tenen dret tots. Una altra cosa, i per això aquí ve el dubte, és si realment va haver-hi un recurs de Vox demanant-ho. O d'alguna altra demanant-ho. I aleshores hi ha hagut una disposició de la Junta Electoral o bé provincial o bé central. Això no ha transcendit i per tant això no ha passat. I per tant vol dir que una de dos, o el Terrat i Televisió Espanyola han decidit que es posen la venda abans de la ferida i que per curar-se en salut els conviden a tots,

això és possible que ho hagin decidit, O senzillament, ja que és un programa d'espectacle, han decidit tindre espectacle. I l'espectacle el van tindre. Perquè espectacle vol dir audiència. I quan un no té una audiència com la que va tindre, això és espectacle. I ahir hi era. Ja dit això, aleshores ens queden dos grans temes. Per què ahir broncar no semblava la Prarita Marilín i per què era bronca però no era entrevista i, a més, estava tota l'estona nerviós. Feia més botigues que mai, i no va saber fer una bona entrevista, i jo crec que el senyor Abascal va ser-ne com el gran victoriós, i segona, per què li van regalar al públic? Perquè això sí que no es fa, i això no ho pot demanar cap junta electoral. I si algú te diu que per vindre necessita un públic que no siga anti, i que ell el tria, i tu acceptes, és que tens moltes ganes que vinga.

De fet, el mateix Bronca a l'entrevista ho diu, que és per legitimar el seu programa. Diu que posa aquest públic que permet que vinguin perquè així es legitima també que hagi pogut entrevistar gent com Pedro Sánchez, Irene Montero, Gabriel Rufián. Per tant, quedava claríssim aquí la qüestió. En tot cas, quan fas una entrevista com aquesta, primer de tot has de tenir en compte què és el que busques, és a dir, si ets un programa d'entreteniment no ets un programa informatiu i, per tant, si no ets periodista no intentis fer una cosa que potser no saps o que potser no és l'àmbit en el qual et sents còmode i, d'altra banda, tinguis present quin interès en vols extreure, és a dir. D'alguna manera, la gent mirava aquest programa, la gent que seria antifeixista mirava aquest programa per l'interès de veure com se n'en sortiria en Broncano, i al llarg del programa el que passa és que de cop l'interès és veure què és el que li respon a Pascal. I per tant, aquí és on hi ha el problema real.

Sí, jo crec que com a programa funcionava des del punt de vista de l'espectacle, jo tampoc em vaig avorrir. Ara, crec que va ser un fiasco monumental, crec que Broncano es va sobrevalorar ell mateix i que ja és una reivindicació del periodisme polític i que, a més a més, tu no pots posar-te davant d'un líder de l'extrema dreta que porta 30 anys fent el mateix discurs i tastant-lo i provant-lo i assajant-lo al Congrés dels Diputats i no portar els deures fets o sobretot canviar la teva manera de fer les coses. Esbroncar no fa espectacle, no fa informació. En el moment que Broncano es posa davant d'un monstre polític com és Abascal, no li pot aguantar la tensió i té por. I jo el que vaig veure és un Broncano que feia patir, que tenia por davant del convidat que tenia al davant i que veia com anava perdent peu ell mateix, perquè és un tipus llest. Aleshores, això el que diu també molt és de l'estat de la professió, perquè pensar que qualsevol pot ser periodista i que els periodistes no serveixen per res, doncs home, hi ha periodistes polítics que estudien molt, treballen molt, escolten moltes hores de Congrés dels Diputats i de discursos polítics i saben molt bé què poden preguntar i sobretot repreguntar, perquè si no repreguntes no ets un periodista i se'l va a menjar amb patates. I això va mostrar el límit de la cunyeta. I això és el que va passar. Feia patir Broncano. I a més a més, per què no li va fer les dues preguntetes? Perquè la gràcia d'aquest programa, a mi que em perdonin, són les dues preguntetes aquestes, no? A veure com la gent té la barra de sortir-se'n o no sortir-se'n. I és que ni això li va fer. Broncano tenia por.

Jo faré un apunt mínim. Durant anys i anys i anys, Santena 3 i Telecinco s'han pres al relleu una a l'altra per la liderada de la televisió en Espanya, la televisió analògica. El mes passat va ser Televisió Espanyola. Té un espectacle. Està clar que la direcció de Televisió Espanyola fa temps va prendre la decisió de recuperar el liderat sent una televisió pública fent el que calguera fer.

I l'audiència demostra que va ser un bon espectacle perquè estava tothom enganxat.

Deixo parlant a Grau, també vam demanar el torn de paraula al Jordi Amat, però abans, Mariola Covells, bon dia. Hola, bon dia, companys. I Darío Porras, bon dia. Què tal, bon dia. Què et va semblar, Mariola?

Doncs, bueno, jo no recordo haver vist una cosa tan incòmoda des de feia molt de temps. Me tenia que alçar del sofà. Durant tota l'estona, però a banda del contingut polític del que esteu parlant, és a dir, a mi m'interessava molt, molt, molt que m'explicara bé i no, amb una explicació escassa i tèbia, el principi de tot, i és inaceptable, a banda de que siga, bueno, en fi, puga ser qüestionable que s'entreviste o no s'entreviste a Bascal en un programa d'entreteniment, l'Ajuntament Electoral ja ho van parlar ahir, no. Ho reclama, no ho ordena. És a dir, és una interpretació de la llei per, com deia Vicent, curar-se en salut. I jo esperava una explicació més detallada i més completa i més contundent i menys tibia de per quina raó se li accepta el condicionament del públic. A mi em pareix una qüestió fonamental. Jo crec que si tu acceptes això.

Però imaginem, Mariola, que el públic és el de sempre i algú s'aixeca i, no sé, li planta una bufatada a

Santiago Bosco. Bueno, jo no crec que el públic de Broncano és un públic gamberro, és un públic que crida a ner, etc. Però, sincerament, no crec que haguera passat això. Dit això, de tota manera, és de veres.

Perquè això és l'argument que feies amb iVox, eh? Te'l poses a la taula per això, no perquè pensis que hagi de passar, eh?

No, Broncano viu de divertir, Broncano no és periodista, fa apologia d'això en cada programa, és a dir, ell només, ahí ho parlaven també, pues sí, toca el tambor, fa preguntes clàssiques, etcétera, etcétera. Árabe, árabe. Tu has acceptat ixa qüestió, has decidit que sí, que efectivament ve a Bascal, has d'utilitzar lo que saps fer, que és la sàtira. I si tu no ho saps fer, tens un equip de guionistes que ha de tindre un acudit per cada cosa que penses que va a dir misògina, xenòfoba, tot el que vulguis Santiago Abascal. Ho has de tindre preparat perquè si no l'espectacle és incòmode, d'entès i sobretot seria. Divertit o seria jujujaja si no fos un líder de la ultradreta. Aquí tenim el problema. És a dir, no és divertit des del moment que és Santiago Pascal i tot el que diu va en contra de com bé quedarà a ir clar l'agenda de 2030. Jo no entenc per què Gríson i Castella el van deixar a soles, no ho entenc, és a dir, no puc entendre que ese programa que té un seguidacudit durant tot el programa, vinga qui vinga, no estigueren a l'alçada. Entonces a mí eso, yo, de veras que ho vas a pasar fatal, pero fatal es fatal. Y no me enche la historia hasta del espectacle televisivo. Sí, claro, si veguéremos una ejecución también sería un espectacle, pero no puede ser eso, ¿sabes? Es decir, tú no has de quedarte. A mí esa sensación de tristor, sí, de pena, es que te donaban ganas de anar y abrazar a Broncano. No sé, vamos, yo. Desde luego es una cagada. Sí, sí, desde luego, per suposa, es un mal, es un error de Televisió Española. Sí, sí,

no treu la crítica, diguéssim, però.

Què tal? Un esperpent. Un esperpent des del començament fins al final. Un esperpent, el que deia el Vicent, lo més greu, lo del públic. Escolta'm, és el públic que hi ha. Si no t'agrada, doncs adiós. Vindrà el públic del programa, i ja està. Però més greu també, o al mateix nivell de gravetat que lo del públic, és perdre la teva essència. És a dir, li vas entregar al públic i li vas entregar l'essència del programa. Li vas entregar el to del programa a Pascal. L'entrevista dura una hora i mitja. En una hora i mitja no va fer Broncano ni una sola broma. Ni una és ni una. No només les preguntes de cuánto has follado y cuánto dinero tienes en el banco. Ni una sola broma. I ja el ramat final va ser que l'entrevista va acabar després d'una hora i mitja d'aquest home dient el que va dir fent ell l'únic acudit del programa. I a més fent un acudit bo. Malmastadir-ho. O sigui, jo vaig riure amb l'acudit que va fer Abascal sobre el que has de vigilar tu amb el que tens aquí. És a dir, tu no pots entregar-li l'essència. Si fas el programa, perfecte. Però la manera de rebatre un personatge com Abascal. És amb humor, i jo crec que ell tenia massa por a Pascal, a Broncano. Però amb humor, és a dir, és que no fa gràcia, és a dir, és que no fa gràcia, és a dir, humor què? Què, és més machista o més racista? Ha, ha, ha, o sigui, no. No, no, jo no refeixo això. Bueno, però el nivell és aquest. No, no, no, Broncano tenia por de riure-li les gràcies i de blanquejar la presència de Pascal. Tu has d'utilitzar l'humor de manera intel·ligent, per les barbaritats que digui Pascal, donar-li la volta amb humor. I això es pot fer. Hi ha gent que es deia que fe humor intel·ligent. I crec que Broncano pot tenir la capacitat de fer-ho. Crec que és molt més que el quanto dinero tienes en el banco. Si acceptes fer l'entrevista

en aquest programa. Fem un altre referent. Anem a Estats Units. Quan fa entrevistes a polítics, és que és molt àcid i els deixa destrossats a tots. O fem això, o no ho fem. Correcte, però. Perquè si no, no fem humor. Eh, un moment, però fem-ho en tots, eh? Perquè el que no val és dir. No, no, és que si no, el que no val és dir. No, no, aquests bé i normal, i aquí farem jajajajijiji, però quan ve l'extrema dreta. Això també val per a tots els periodistes. Hem de repreguntar a tots. I és veritat que això a vegades te'n di més una cosa que no una altra. Evidentment, però el que no es pot dir és que ahir va passar tot això i va ser una catàstrofe perquè venia el senyor Abascal. No, no, no. És a dir, si el programa no funciona habitualment, el programa no funciona habitualment. I si el programa tracta un polític amb el jajajiji, doncs l'altre també. El problema és que jo crec que sí que falta intel·ligència per fer aquest tipus d'humor i que el pugui suportar Abascal i que el pugui deixar una mica d'evidència. I el problema també és que en l'entrevista de Pedro Sánchez no hi va haver-hi tampoc aquest humor. Aquest és el problema. El problema és que el programa, segons quin tinga davant, fa un bony o fa un forat. I no. Això passa als Estats Units.

Però això, Vicent, passa amb un programa d'humor i amb Broncano i passa amb un programa de no humor i amb entrevistes. Tu veus l'entrevista de Susana Griso, d'Anna Rosa Quintana. A segons qui, i el to de les preguntes i de les coses que li diuen, és bastant determinat.

La diferència és que això es pot dir,

La diferència és que això es pot dir, però aquestes són televisions privades. I si tenen una persona sectària entrevistant, i un periodista farsant entrevistant, o tenen un periodista venut o comprat, és el seu problema. El problema és que tu agafes. És veritat que hi ha una concessió pública també, eh? I mira, la sèptima és una concessió pública de fa quatre dies. És veritat que hi ha una concessió pública pel mig, però allò que és una televisió pública és una televisió pública. Abascal Alacope valorant l'entrevista d'ahir.

Ayer tuve un debate intenso, iba a una entrevista y tuve finalmente un debate y yo creo que fue bueno para que mucha gente lo viera, mucha gente que normalmente no puede escucharnos, y a pesar de las dificultades del formato, pues creo que pude explicar algunas cosas que.

Claro, que esa es otra manera de verlo, y guanya a tothom, y guanya a Broncaro en la audiencia, y guanya a Pascal porque tiene un público que

no tiene habitualmente. Sí, no, no, Abascal va fer el ple, el pleno el 15. Total. Abascal va sortir molt reforçat. Va anar a un públic que normalment no l'escolta, a un públic que normalment li té por. I va veure que és un senyor que més o menys se'n surt i que té una. Bueno, que té una. No, bueno,

i sobretot una cosa que no sé si esteu d'acord, però jo tinc la sensació que va quedar com una persona moderada. Sí,

jo crec que en el moment en el que. Perdona, perdona. Digues, digues, perquè l'Anna fa estona que no parla i després t'hi suporto la Jordi.

Demano una insistència a parlar perquè em sembla que heu entrat una mica en bucle i esteu dient tots una mica el mateix. Però ara ens ho arregles tu. Que acaba de dir allò A veure, per començar, a veure. Benvinguts al món real. O sigui, jo penso que els periodistes no estem per fer cordons sanitaris, i en aquest cas estem parlant d'una fossa que pot ser la tercera i espero que no sigui la segona després de les eleccions. Llavors dius, home, jo crec que el programa del Broncano va ser una aposta molt intel·ligent per fer política sense semblar que es fes política. Se suposa que el senyor Broncano fa entreteniment, però sempre és entreteniment que carrega del mateix cantó. El públic sempre és, diguem-ne, progre, enrotllado, etc. La novetat ahi és que apareix la Bascal, que és com si vingués d'un altre planeta, i bé, doncs, escolta, el senyor Bascal existeix i el vota i el votarà molta gent el 29 de novembre. Si discutim el tema de si han d'anar o no a programes d'entreteniment, a mi l'Hormiguero tampoc em sembla precisament la clave. I crec que el que va passar ahir pot tenir dues claus. Una, que evidentment d'aquesta visió tan caricaturesca, tu pots estar en contra d'una opció política. Jo no votaria mai la Sílvia Oriols, però li tinc un respecte. Intel·lectual i polític. Jo no la votaria mai, però no me n'enfoto, no la subestimo, no penso que sigui una pallassa. Aconsello no fer el mateix amb el senyor Santi Abascal. I en tot cas, tampoc tinc tan clar que el broncano s'ofegués amb un got d'aigua, perquè, home, posats a analitzar estratègies polítiques, no és cap secret que pel partit socialista, diguem-ne, o per les forces d'esquerres, els interessa donar més visibilitat a l'Abascal que al Fejó, perquè tot el que tingui l'Abascal no ho treu el Fejó. I això és que seria la diferència el 29 de novembre entre els uns i els altres. Per tant, jo crec que aquí s'han ajuntat la fam amb les ganes de comer, no? Vull dir que la Bascal, diguem-ne, ha tingut un moment de glòria en un format que normalment no el té. És possible que no li preguntessin quant folla, quants diners té el banc per poder humanitzar-lo massa? Vull dir que aquí no sabem qui li va fer un favor aquí. Però vaja, que jo em sembla que com a periodistes tots tenim dret a tenir les nostres neures i fòbies, però a partir de l'acció, home, que per què el Broncano no va matxacar la Bascal, llavors preguntem, i per què l'altre no va matxacar el Pedro Sánchez, no sé. Penso que hauríem d'estar una mica tots més al nostre lloc,

sincerament. Un assessor destacat a Catalunya durant molts anys en la política, ha guanyat bastantes eleccions, que em diu, no esteu observant que el que va perdre ahir va ser Feicó. Sí, exactament. Però cada volta que parla Abascal per Feijó, això ja se sap. Cada cop que parla Feijó per Feijó. També, absolutament. I pensem una cosa, si estem parlant d'intentar fer un programa divertit i que Abascal va ser capaç de fer un acudit, Feijó és incapaç de fer riure una hiena.

Feijó és avorridíssim, però.

Això sí que es mereix el comentari d'abans. El que passa que Feijó, que en principi no té previst anar re vuelta, veient l'entrevista d'ahir potser diu, escolta'm. Clar, si Feijó ara truca i diu. Jo també puc. Vinc i vinc amb el meu públic, podria dir. Per què no? Segur que hi ha. És que el precedent és aquest. L'agent diumàment pot fer-ho. Però amb el seu públic.

A mi m'agradaria fer un matís. Fins ara el públic de la revolta ha estat de tot menys neutral. Ens hem d'acostumar. Hem normalitzat la complicitat amb la falta de neutralitat d'una banda i ens esgarrifa la falta de neutralitat d'una altra. Som periodistes. Si no batllem nosaltres per aquestes coses, qui ho farà?

A mi m'agradaria fer un matís. No és que sempre Santiago Pascal Sanán surti. No és que sempre ho faci bé i que llavors haguem de moure tota la maquinària per intentar que falli. No és això, és que ahir el format era desencertat. Se li havia permès que hi hagués un públic que fos a fi a ell, es va canviar completament el format del programa i van intentar fer una cosa informativa quan realment el que se'ls dona bé és el troletx, és el vacilar l'altre. I potser fins i tot en bronca no se n'haguessin sortit, vacil·lant, vull dir que ho hauríem d'haver vist i a mi això és el que em generava interès a l'hora de veure aquesta entrevista. Se n'haguessin sortit en evidenciar que aquesta persona el que vol és tirar enrere amb tots els drets que hem conquerit.

Però això tu tens en compte que és un posicionament polític, no periodístic. Estàs fent un posicionament polític, no periodístic.

No, no, és que per mi l'error en aquest cas del Broncano va ser que a nivell de contingut, a banda de la qüestió formal, a nivell de contingut també hi va haver una qüestió que era que va voler ser portaveu de col·lectius que poden veure's afectats per les polítiques de l'extrema dreta en lloc de portar argumentari que també ho defensa.

Llavors, crec que aquí és on es veia la situació una mica incòmoda entre una cosa i l'altra. Però els periodistes hem de combatre l'extrema dreta.

I per què no combatem l'extrema esquerra, per exemple? No, no, no, però sí, estic d'acord. No, clar. Però jo no ho diria així. Jo diria. S'ha de simular una mica. Jo no ho diria així. Tapa't una mica. Jo diria, si Sánchez té un entorn.

No, és que no tinc necessitat de tapar-me amb això. Crec que l'extrema dreta s'ha de combatre.

No, no, no, un moment, un moment. No, no, s'ha de combatre tot. No l'extrema dreta, només. Perquè si no, tu què ets? Si tu només combats l'extrema dreta. Un activista. S'ha de combatre tot. I aleshores, si Sánchez és un corrupte i té un entorn corrupte, un periodista ha de treure el corrupte. Exactament. Si el senyor Abascal és una bèstia, tu has de treure la bèstia. El senyor Abascal, quan perd els nervis. Absolutament, d'acord amb això. Trau-lo. Si el senyor Fijo està venut en aquests moments a les polítiques de Vox i és avorrit, trau un senyor que no té cap intel·ligència i que està venut a. Però tu has de traure. Quan tu fas una entrevista a algú i que aquest ha hagut una projecció pública o s'ha dit a la política, home, jo crec que qualsevol periodista ha d'entendre que no va contra aquell perquè és d'extrema dreta. Si no va contra aquell, no. Va a traure allò que aquell té dins. I jo crec que tots podem coincidir que el que Abascal té dins no és precisament l'àngel de la guarda. Doncs que el traga. I podrien haver tret incongruències, també. Notícia que avancem ara al matí. Feijós estaria repensant anar a la revuelta.

Tània. Si més no, no hi ha un no rotund, almenys no hi era abans de l'entrevista de Bascal. Estan dissenyant la seva campanya i davant la pregunta de si aniran o no a la revolta, sabeu que s'havia convidat a tothom, doncs el Partit Popular diu que encara no ho havien parlat, diferenciava el que és un espai d'humor com aquest del que és un espai informatiu a televisió espanyola. Sabeu que no hi volen posar els peus, no volen que fijo. I vaja, menys que no sigui en una entrevista amb els serveis informatius. Però sobre la revolta, almenys divendres, no ho tenien clar. En veurem avui, presenten el programa electoral aquest migdia, què n'opinen, com li va anar Abascal, i si s'ho repensen. Però, insistim, no hi ha un no. Per tant, queda obert que Feijó vagi a la revolta.

Esther. Sí, jo crec que el problema d'ahir va ser el canvi de registre. Si ell hagués anat, estic d'acord amb la Marta, si ell hagués apostat pel trolet, que és el que sap fer i el que fa sempre, i hagués estat acompanyat pel seu equip, probablement no haguéssim vist el desastre que vam veure ahir. Però van ensumar la por. I fijo, ara també estan sumant la por. Perquè ara què farà? Farà una entrevista de broma? En canvi, o farà una entrevista per parlar seriosament dels temes que no controla i que no sap? Què farà? Jo també voldria dir que jo, amb l'entrevista a Pedro Sánchez, vaig sentir vergonya aliena. Vull dir que va ser un espectacle i que guapo

I aquest es fa triar els públics. Els periodistes, les preguntes, les respostes, només li falta posar el caire en ell.

Sí, el dia que vulguis parlem de la nostra professió i de qui pot considerar-se periodista i qui pot considerar-se altres coses. I qui fa activisme i qui fa periodisme. En parlem quan vulguis. Però Broncano no és el cas. No és un periodista, és un senyor que fa espectacle i ahir va deixar de fer espectacle i la va pifiar. I en Feijó, que és un home avorridíssim, serà realment. Allò sí que serà realment

avorridíssim. Jo, Ester, ja et responc sense ser Broncano ni el seu equip. Si va a Feijóo, Broncano li farà una entrevista amb sentit de l'humor i amb bromes. Perquè no li té por. Perquè no li té por i perquè el personatge projecta el que projecta. Però no crec que sigui només perquè no li té por.

No és només perquè no li té por, perquè no té por de quedar en evidència. És a dir, no és la por al personatge, sinó és la por a dir "Ui, ara què diran de mi?". En tot cas diguem, i a més ja estem arribant al punt, si ara Feijó demana una entrevista a Broncano, qui ha guanyat en tot això? El programa. Qui ha guanyat és el programa, evidentment.

A part d'això jo voldria insistir en que tot aquest estorament generalitzat demostra fins a què punt hi ha una desconexió del món mediàtic i del món polític real. Jo conec molta gent que votarà la Bascala aquest 29 de novembre i. I és veritat que alguns són gent molt extremista, però molts no en són. Llavors, clar, aquí sembla que caiguem tots de la figuera i dius, bueno, la gent ha quedat parada que la Bascal pugui anar a un programa com aquest i se'n surti. Bé, doncs, escolta, potser és que portem unes orelleres, potser és que portem uns cascos i no volem veure la realitat.

No sé si les heu vist, però no sé quin és el format. Quan tu anaves al Parlament amb una sessió de control parlamentari, les sessions de control parlamentari del director de Televisió Espanyola són molt interessants. Perquè ell respon amb molta intel·ligència i Vox no està allà gens. I és allò que ahir va fer broma, em sembla, no sé qui dels dos, si a Bascala o a Broncano, que van dir que quan governem entrarem amb el lanzallames. Llavors ahir va sortir aquesta qüestió. Llavors no n'acostumem a parlar, perquè no acostumem a fer debat sobre els mitjans perquè són col·legues. Però el govern de Pedro Sánchez probablement, amb part de raó, va percebre que en l'ecosistema de mitjans de Madrid no tenia el suport que tradicionalment tenien els governs. I això implica parlar de política mitjans i pasta. Que és una cosa que no ens fa il·lusió, però que és un implícit que sempre està present. Quan l'intent de crear una televisió entorn del diari on jo treballo no va sortir bé, el govern necessitava urgentment una televisió activista. I ja la té. I igual que això passa a Madrid i passa a Barcelona, eh? Llavors, el que va passar ahir és que a la vegada hi havia l'entrevista a Pedro Sánchez a la sèptima, que sabem que és un mitjà còmplice, que sense el suport implícit del govern probablement no existiria, i a la vegada, davant de la constatació que va tenir el govern, i això ho deia el Vicent també, que no comptava amb un mitjà de referència, Aquesta direcció de televisió espanyola, jo crec que de manera intel·ligent, ha fet una aposta d'espectacle i d'ideologia molt interessant.

Sí, d'ideologia, diguem-ne, amb cubata, te la posa amb un cubata.

Això ho dius tu, però que des del punt de vista de l'audiència li ha anat bé.

Clar, però mira, fixa-t'hi, Sánchez a Bascal, Sánchez a la sèptima a Bascal, Fejó a les Galàxies Exteriors. O sigui, la jugada és mestra. Per decisió seva, fins avui. La jugada és mestra. Mentre hi hagi burros, els llestos aniran a peu.

Jo crec que durant tota l'etapa de Felipe González, amb els governs socialistes, està clar que el PSOE controlava bé Televisió Espanyola. Bueno, bé, l'intentava controlar i passava de vegades el que passava. I també en aquella època passava que Grup Prisa estava alineat en aquell moment amb el PSOE. Això ha anat canviant. S'entra, perquè han aparegut contrapoders que no existien. Quan arriba Rodríguez Zapatero, Rodríguez Zapatero ja pensa que el Crup Prisa no li serveix. I llavors entra altre grup. La sexta. O que vol més. Media Pro. Llavors entra un altre grup. I ara ha entrat, i ara segurament Pedro Sánchez ha arribat a la conclusió que a Televisió Espanyola sí que li serveix més, crec jo, del que estàvem acostumats. Sí, pels programes de producció externa. Però què prisa no té una televisió i per tant no li serveix en aquest àmbit i ha creat una televisió. I també és veritat que la premsa digital ha establert una miqueta més d'empat perquè està clar que en Madrid tots es decanten, tots es decanten i els mitjans que es decanten per la dreta o l'extrema dreta són molts més. I per la pasta. Esther, breument, sisplau, que hem d'acabar aquest debat i de seguida nosaltres. Per cert, el candidat de Vox a les eleccions generals.

Jo m'ha agradat molt aquest triangle polític-política amb mitjans-pasta. Crec que el tema fonamental és la pasta i voldria dir dues coses. Una, a Catalunya la pasta, com a mínim, és transparent. Sabem què paguen les administracions, els mitjans. Sí, però ho sabem a misses dites. Ho sabem a misses dites, però ho sabem. Ho sabem perfectament. Per tant, en la democràcia sempre hi ha alguna cosa a fer perquè pots votar després o pots portar la gent als tribunals si no t'agrada. Política, mitjans i pasta. A Catalunya és transparent, a Espanya no és transparent ni per part de la Moncloa ni sobretot tampoc d'un altre gran inversor publicitari que és la Comunitat de Madrid.

Que és la que determina el sistema de mitjans. Efectivament. La que determina el sistema de mitjans. Ni a mi s'has dit, Anna. I encara una altra que es diu IBEX 35 i que va a colp de BOE. I que quasi tot, absolutament tot,

són concessions i són intervencions. Aquí voten i aquí donen suport.

Jo puc fer un apunt a la visita. Molt ràpid, molt ràpid. Avui qui surt guanyant és Ada Colau, que va a la revuelta. Tothom estarà mirant

a veure la diferència. Ho tenen molt difícil, eh? Els polítics que vagin ho tenen molt difícil. Avui sí que s'ho passarem bé. Ahir a Televisió Espanyola, després de Pascal, hi havia Bertín Osborne participant tranquilament a Masterchef.

Tot fa part una mica de l'espectacle. La cosa esta de que no, vine a la dreta.

Una abraçada, gràcies. Una pausa i de seguida nosaltres al candidat de Vox per Barcelona el 29 de novembre.

Fem ara una connexió per saber les novetats del Corte Inglés. Bon dia. Hola, bon dia.

A veure, per què t'has d'esperar a tenir aquell mòbil que t'agrada tant o una rentadora nova si la necessites? O l'aspiradora robot? Doncs mira, ja pots avançar amb els millors preus del Black Friday del Corte Inglés. Per exemple. Han portat el Samsung S26 Ultra de 512 GB per 1.299,90 euros o el Samsung Galaxy Watch per 169 euros. Mira, també hi ha una rentadora Haier X5 Series amb 10 kg de capacitat per 425 euros o un robot aspiradora i fregaterres Roomba Max per 599 euros. I tot amb els tecnoavantatges del Corte Inglés, com l'assegurança gratis de 3 mesos o el finançament fàcil. No t'esperis més, anticipa't ara al Black Friday amb els millors preus en electrònica i electrodomèstics a la botiga web i app del Corte Inglés i també a Hipercor. I fins diumenge 15 de novembre, finançament ofert per financiar el Corte Inglés i subjecte a la seva aprovació, consulta les condicions i exclusions, el Corte Inglés ponés. Ah, i ja pots visitar la nova planta d'esports del Corte Inglés de Cornellà. A la primera planta. I trobaràs running, pàdel, futbol, muntanya, entrenament i moda esportiva, amb nous espais de calçat i electrònica esportiva. Vine a descobrir-la. I això és tot per avui. Adéu-siau.

Fes créixer el teu negoci amb les ofertes màxim de Mediamarkt i amb el teu datafon Sam App Solo li té des de 19 euros amb 99 i accepta pagaments amb targeta en qualsevol moment i en qualsevol lloc. Estalvi amb la tecnologia que t'ajuda a vendre. Mediamarkt. Pau. Digues, Jana.

El terra es lava. Deixa'm un lloc, deixa'm un lloc. Perfecte, és el que volia. Volies que me enfilés el pot?

Sí, ja és hora que hi tornem a entrar, no? Trobar-nos amb els amics.

Ah, jugar, cantar, viure noves aventures. Jo també tinc moltes ganes de nova temporada.

El món del pot petit. Avui estrena de la tercera temporada al Super3 i a la plataforma 3Cat. És que ja no sé què he de fer, què més em falta ni quan em queda.

El 77% dels emprenedors considera que la burocràcia és un obstacle per posar en marxa el seu projecte. Alta Digital d'Empreses, una solució 100% digital que t'acompanya pas a pas per constituir la teva empresa. El món tal com tu el veus. Avancem. BBVA.

Menja ràpid, menja fàcil. El Trinxat de les Cerdanyes diu Carlit.

Trinxat Carlit. Cuinat cada dia a Puigcerdà. El pròxim 29 de novembre es duran a terme les eleccions generals. Si aquell dia has de ser lluny del teu poble, la teva terra, la teva ciutat, o alguna cosa t'ha d'impedir anar a votar, pots votar per correu. Si ja tens la documentació electoral, pots enviar el teu vot per correu certificat fins al 25 de novembre. És totalment gratuït. Per correu, el teu vot té tot el valor.

Continuem al Matí de Catalunya Ràdio les entrevistes de precampanya als candidats del 29 de novembre. Dijous tancarem aquesta ronda amb Ada Colau i avui ens acompanya el cap de files de Vox per Barcelona, Juanjo Aizcorbe. Bon dia i gràcies per acompanyar-nos. Bon dia. Bon dia a tots. Una mica tard, però bona hora. Sí, molt bé. Sap que teníem una entrevista a comentar. Per cert, la va veure ahir, l'entrevista de Santiago Bascala a Televisió Espanyola? Vaig veure, vaig veure. I què li va semblar? Bueno, el que no m'ha semblat bé ha sigut l'editorial indignant que ha fet vostè aquest matí. Això està bé, està ben democràcia, està molt bé que no li agradi el que diuen també els periodistes. Exacte, em sembla que una ràdio pública no pot fer editorials com la que vostè ha fet, però em va semblar una llàstima que un còmic volgués fer de periodista sense saber. I el Santi Abascal va fer el que va poder i em sembla que va estar prou acertat amb dir algunes coses que i aclarar algunes coses i punt, i ja està. Quant de temps feia vostè que no veia televisió espanyola? Veig, bueno, sovint. Veig de tant en quant. Vull no veure les notícies, però sí, de tant en quant veig alguna coseta, sí. I li agrada? Tal com està, no. No m'agrada gens. Però creu que s'hauria de tancar Televisió Espanyola? No, per què? Bueno, perquè, per exemple, vostès demanen tancar

TV3 i Catalunya Ràdio. Això ho diu vostè. No, això ho diu Santiago Pascal. Mire, escolti. TV3 se tiene que cerrar, sin duda alguna. Es el mayor altavoz de odio y de división al servicio de la causa separatista y también al servicio de la causa del señor Illa. Això, en aquest caso, diu Ignacio Garriga. I això, ha escoltat vostè bé? Si ho vol, ho pot tornar a posar. Sí, ho tornarem a posar, no hi ha problema. TV3 se tiene que cerrar, sin duda alguna. Es el mayor altavoz de odio y de división al servicio de la causa separatista y también al servicio de la causa del señor Illa. Aquí diu que ho vol tancar. Que vol tancar TV3, sí. Aquí ho ha dit? Sí. TV3 se tiene que cerrar, sin duda alguna. Es el mayor altavoz de odio y de división. Ha dit TV3 se tiene que cerrar. Aquest TV3, sí, òbviament. Ah, aquest TV3. Òbviament, el que ha de tenir. No, no, això és important. Si vol debatir, debatim. Si vol preguntar, pregunti. Jo li pregunto. Vostè vol tancar els mitjans públics catalans, sí o no? No, senyor. No. Jo vull que els mitjans públics catalans siguin de tots els catalans i dels espanyols, d'aquí paguen aquests serveis públics, no que siguin serveis públics partidistes. Per tant, contradiu el seu líder, Ignacio Guerrero, quan diu que s'ha de tancar TV3, eh? No, no el contradic. El senyor Garriga, li he de preguntar de nou,

el senyor Garriga ha dit una veritat que vostès, alguns de vostès, estan al servei ideològic d'unes posicions polítiques i punt. Jo el que li dic és que els serveis públics han de ser públics, han de ser de tots. La Catalunya pública i la televisió pública ha de representar a tots els catalans i a tots els que paguen aquesta televisió pública i aquesta ràdio pública. I això no està passant en aquests moments. Però fins ara havien dit des de la seva formació que volien tancar els mitjans públics, per això em sorprèn que ara vostè digui que no, però em sembla noticiable, vull dir que em sembla. No, noticiable és que repetim i tornem a dir que aquests mitjans públics estan al servei d'unes. Sí, sí, això ho entenc, però una cosa és canviar la direcció dels. Vostè està d'acord? El que jo estigui d'acord o no, no va d'això. L'entrevista ha de respondre vostè. Però vostè el que està dient és que vol reformar aquests mitjans públics, però no tancar-los. Sense dubte, sí. Per tant, si vostès entren al govern espanyol, no tancaran TV3 ni Catalunya Ràdio. Si és necessari, pel bé de la informació pública a Catalunya, però no es tancaran, perquè sigui una informació pública objectiva, i que serveixi al bé comú de tots els catalans. Què faran amb els Mossos d'Esquadra? Els Mossos d'Esquadra va ser un cos que va crear Felip Quint, no? Felip Quint? Sí, no. Com?

Sí, sí, però els Mossos d'Esquadra són la policia actual de Catalunya. Sí, sí, aquí o quan es van crear els Mossos. Sí, però, hòstia, li estic preguntant què faran amb els Mossos d'Esquadra. Què hem de fer? En el cas dels Mossos, vostès han dit que volen que les competències passin a la Policia Nacional i a la Guàrdia Civil. Vostès? Però qui ho ha dit? Digui'm algú que ho ha dit. Ja li dic jo que no. Els Mossos d'Esquadra són un cos policial, un cos policial on hi ha grans professionals, i un cos policial que hem de reforçar, hem de cuidar, i que hem d'acompanyar. Jorge Boucheré, de Vox, a Brussel·les fa dos anys, diu això.

Els Mossos tenen un destí nou. Que es su disolución y su incorporación dentro de la Policía Nacional y de la Guardia Civil, de acuerdo con una pasarela, que es lo que nosotros hemos defendido siempre. No tiene ningún sentido, es una de las cesiones de Aznar, grave cesión en el año 1996, en ese pacto del Majestic, y con unas consecuencias nefastas.

És compatible. És perfectament compatible. No sé vostè quina lectura fa de les coses. No li estic preguntant. No, jo li estic responent. No sé quina lectura fa vostè de les coses. Sembla el broncano d'ahir. Vostè té una posició i vol que jo depengui de la seva posició o la contradigui. Jo li he dit la meva posició. Jo li estic preguntant què faran amb els Mossos d'Esquadra. Els Mossos d'Esquadra seguiran com cos policial a Catalunya. Dins de la Policia Nacional. Hi ha un Ministeri d'Interior que s'han de coordinar i tindran les seves atribucions. És la competència de la Generalitat, el comandament de Mossos d'Esquadra. Sí, exacte. Aquí s'han de veure quines competències té cadascú. I l'ideal és que funcionin de forma paral·lela, que funcionin de forma bé per evitar coses com les que van passar el 17 d'agost del 17 i el que va passar a Ripoll. Però no entenc què aportaran de nou. És a dir, ja hi ha un exercici de coordinació entre el Ministeri de l'Interior. Millor coordinació. Igual que els serveis públics de Catalunya Ràdio i TV3, que hi hagi un millor servei públic.

La veritat no canviaran. Els Mossos seguiran existint i el que millorarà és la coordinació. Els Mossos han existit des de Felip V. Ho sap vostè, no? Des de 1714. Vostè també sap que les competències. M'està parlant d'un cos que té segles. Només li pregunto què faran amb els Mossos d'Esquadra. Continuarà com està i ho gestionaran millor. I que s'han de coordinar amb tots els serveis policials, òbviament. Vostè també ha dit, per exemple, que volen que Carles Puigdemont vagi a la presó. Òbviament. Com ho faran? És impossible perquè ara ja s'ha creat l'amnistia i nosaltres creiem el principi de la legalitat. Per tant, el que volen i l'altre el que podran fer. Òbviament, però això ja es va. Nosaltres enteníem que va haver-hi un il·lícit, òbviament va sortir una condemna que hi havia un il·lícit, Els que van arribar al poder van dir que mai pactarien ni mai farien una amnistia. Han fet l'amnistia. L'amnistia ja està en marxa. Poca cosa podem fer, no? Poden reformar la llei d'amnistia, però és veritat que no tindria anul·lació dels efectes. No existeix una llei d'amnistia. Existeix una norma concreta d'amnistia. No existeix una llei general d'amnistia. L'amnistia és un perdó general. Amb unes actuacions il·legals que s'amnistien no existeix el sistema jurídic espanyol vostè sabrà que és una excepció per molta excepció que hi hagi igual que una nacionalitat espanyola la nacionalitat ja la té conquerida i és un dret seu, doncs ja està el senyor

Puigdemont vindrà, llàstima que no hagués vingut abans hagués tingut la valentia d'haver vingut abans. I possiblement hagués estat un parell de dies o un dia o unes hores tancat una declaració i estigués fora. Potser la valentia del senyor Puigdemont. Va venir, va venir, va marxar, però és veritat que no el van agafar en aquest sentit. Però aleshores, pels de cara al seu votant que diu jo també vull que Carles Puigdemont estigui a la presó, com ho faran? És a dir, què els diu aquest votant que té ganes, com vostè, que Carles Puigdemont acabi a la presó? Vol vostè que vagi el senyor Puigdemont a la presó? Li estic preguntant a vostè què li diu. No, jo li estic respondent, vol vostè, perquè sembla que si vostè el que tingui ganes de que Puigdemont vagi a la presó, pot anar a la presó el senyor Puigdemont amb uns delictes que va cometre i que s'ha amnistiat? No. Llavors què té a veure això? Què me l'està preguntant? Li estic preguntant com farà vostè, perquè aquest rival polític que vostè considera que no ha de jugar les normes que vostè està jugant, doncs no jugui les normes. Ja canviem. Qui li ha dit això? Sí, li estic dient jo que hi ha un fet. I el fet és que hi ha una amnistia. I aquesta amnistia s'ha aplicat. Llavors, jo no puc posar a la presó a ningú.

Jo primer que no puc posar a la presó. Segón, que ha de ser un tribunal. Tercer, aquest tribunal va dictar una sentència. Quart, aquest senyor abans de dictar la sentència va fotre el camp amb un maleter i va marxar. Un maleter no. O sigui, a la part trasera d'un cotxe oficial, vulgui, o amb bicicleta o amb patins, més o igual, però va marxar, va fotre el camp, i va deixar uns quants que anessin cap a dintre. I no va tindre el valor de tornar aquí. Com potser va fer el companys. No va tindre el valor. I llavors se li ha aplicat una amnistia per uns senyors que deien que no l'aplicarien. L'han aplicat. I el que vostè diu és que no pot capgirar, per tant, aquesta situació. Tot això que vostè avui ens explica, ho faran amb el Partit Popular? No tinc ni idea. De moment no li he pogut explicar res. De moment m'ha preguntat vostè diverses coses. M'ha explicat que no tancaran TV3, m'ha explicat que no tocaran els Mossos i m'ha explicat que no posarà Puigdemont a la presó. M'ha explicat algunes coses. Si nosaltres governem, que és el que volem, i volem guanyar, ja li he dit diverses coses que vostè m'ha preguntat, que volem que siguin així. Vostè va estar al Partit Popular. Vaig estar amb el senyor Elisir del Quadre al Partit Popular, efectivament.

I per què va marxar? Al Pacte del Majestic. Es va traicionar part del que va dir el Partit Popular, no estava a gust i vaig marxar. I al Partit Popular de Feijó, què li sembla? El Partit Popular de Feijó és el Partit Popular de Feijó. Em pot semblar bé, malament. Veig que algunes coses estan recapacitant i rectificant amb coses que eren impensables que diguessin fa un temps i sembla que ara són coses que són de sentit comú. Bueno, si el Partit Popular m'atén coses que nosaltres també defenem, com el tema de la identitat, o com el tema d'evitar l'islamització i de la lluita contra la immigració desbocada i legal, benvingut sigui el Partit Popular. Però bueno, el Partit Popular, jo, que faci el que ells creguin convenient. Nosaltres anem a la nostra. I la nostra, jo crec que són tres o quatre idees molt clares i que les tenim sobre la taula i punt. Aquest sentit coincideix amb Xavier García Albiol en els debats que fa per les eleccions. No sé si li sembla un bon candidat, també, Xavier García Albiol. Tots em semblen bons candidats i tenen tots el meu respecte. Tots. Però en el cas de Xavier Alcibiol hi ha més sintonies? Troba que hi ha més marc per treballar en portilles comunes? Coincidim, òbviament, amb algunes coses.

Nos coneixem fa molts anys, el senyor Albiol i jo. Hi ha sintonies. Amb moltes coses, sí. Amb algunes coses. Quines? Fa un temps no n'hi havia tantes, ara unes quantes més. Per exemple? Per exemple, retrobar el principi de legalitat amb les ocupacions. El que passa és que, potser, aquí hem de diferenciar molt bé qui ocupa perquè li agrada ocupar, qui ocupa després d'un lloguer que no pot pagar. I qui ho ocupa després d'un lloguer que no vol pagar. Jo crec que són tres supòsits absolutament diferents que estaven resolts ja amb l'antiga llei de rendiments urbans, però que ara, segons quines polítiques que s'han fet progressistes, no se'n resol ningú dels tres. Posar-ho tot al mateix embolic em semblaria un error, però amb el tema de l'ocupació, per exemple, veiem que és un atac a la propietat privada, i és important que amb això coincidim. Amb el tema de la immigració, coincidim parcialment. Perquè nosaltres, quan vam presentar el tema de la prioritat nacional, que dèiem primer els de casa, ja sap vostè, que amb les negociacions que vam tindre amb les diferents comunitats autònomes no estaven d'acord. No tan sols això, sinó molts mitjans de la dreta mediàtica, diaris a Madrid i tal, tampoc estaven d'acord. Em sembla que ara està d'acord.