El matí, de 9 a 10 h (L'àgora) - 12/11/2026

País, com tot Europa i Occident, ha canviat de tal manera, repeteixo, que els models de reivindicació dels sectors treballadors de fa uns anys ja no serveixen. I la prova és que aquesta precarització, tercerització, genera una certa desmobilització perquè no s'ho poden permetre. És així de senzill. Gent que està vivint al límit un dia sense treballar és un impacte brutal sobre el seu sou. I això ha quedat en compte. Però aquesta és la paradoxa, no? Segurament els més damnificats. Que els que fessin vaga n'hi havia segur que també estaven damnificats per aquesta dificultat amb els salaris per sobreviure, perquè és la paraula, l'habitatge i el cost de la vida és una qüestió de supervivència, però alguns, les seves condicions, és que gairebé els qüestiona poder arribar a final de mes, no treballar un dia, i ho dic seriosament, perquè estan tant al límit, o ja estan per sota del límit moltes vegades, que crec que els sindicats han de fer una reflexió, és a dir, el model de vaga que s'ha fet fins ara està pensat per una societat plenament industrial. És a dir, és una paradoxa que, per exemple, ahir a la Seu d'Urgell hi havia molta gent, però esclar, a la Seu d'Urgell, que és de les manifestacions més grans que s'han fet, curiosament, però fins a dir que això no és un bienestar industrial, però hi ha uns sectors de població laboral diferents dels que podem tenir una gran urbs com és Barcelona, i això els sindicats han de fer una reflexió, no poden continuar. També et diré, Joan, que tampoc ajudava, suposo, que els sindicats anessin dient des d'abans de la vaga que no seria un punt d'inflexió, sinó que és un punt de partida per a partir d'aquí negociar. Les vagues, al final, les vagues generals, o serveixen per canviar les coses, perquè sigui realment un cop fort, o llavors dius, penses, mira, doncs no la faig perquè necessito aquests diners i ja quan vagi a votar ja em manifestaré, no? El que van fer els sindicats és curar-se abans de la ferida, diguéssim, no? Però jo crec que han de fer una reflexió els sindicats d'entendre que el model de vaga ha de canviar. És a dir, aquest és un model industrial, que és un model ja sobrepassat per la societat i pel model laboral que tenim. Però déu-n'hi-do l'impacte, eh? Perdona. No, no, jo no. Sí, sí, la fotografia ja és. Si a tots aquests sectors. Que són molts, molta gent, s'haguessin implicat a la vaga, us asseguro que el país es para. Definitivament. Aquella sensació que surts al carrer, com va ser el 3 d'octubre, la manifestació després del referèndum d'independència, que aquella vaga va ser demolidora, sorties al carrer i no hi havia ningú. Estava tot parat, no hi havia trànsit. Ahir sorties i tenies una sensació de normalitat, les coses com siguin. Marta.

Sí, jo volia partir de la reflexió que ara feia Joan, que és cert que qui no se pot permetre la vaga és precisament la gent que hauria de fer vaga, no? Perquè les condicions de vida ara són molt més difícils que fa uns anys, tot és més car i, evidentment, si no et dona el sou, ja sigues autònom o treballador per fer el teu dia a dia és precisament quan has de fer la vaga perquè les condicions de vida que tens no s'adeqüen al teu dia a dia això és la teoria, evidentment la pràctica després és més difícil i especialment jo ho comprenc per als autònoms que viuen el dia a dia moltes voltes. Jo crec que també ha estat molt sectorialitzada. En el meu cas, que jo visc a Madrid al barri de la Vapies, que és un barri cèntric, sí que n'hi havia molts comerços tancats, moltíssims. De fet, el carrer principal del barri, que és Argumosa, menys alguna farmàcia i algun bar, la majoria hi estaven tancats. Jo crec que també és com es percebeix dintre del teu sector o del teu barri una manifestació. I és cert que en el cas de la Vapies és un barri molt reivindicatiu que sempre ha estat molt darrere de moltes de les vagues, de consignes, dels desnonaments. Hi ha molta mobilització social. Jo crec que així sí que es va notar, però, per exemple, a tres barris tipus Salamanca i Parla de Madrid, doncs no es va notar tant. I això és important. I pel que compta a la manifestació, hi ha la vaga, jo entenc i compartís que és molt sectorialitzada, hem de tenir en compte que ara el teletreball està molt més instaurat que fa 5 anys o l'última vaga general que se va fer al govern de Mariano Rajoy i no és el mateix, molta gent podria estar a casa i treballant i no se sap perquè no hi ha un seguiment tan fort com com es feia abans, però, per exemple, pel que respecta al meu sector, que és el periodístic, crec que moltíssima gent sí que va a fer a vaga, i això també hauria de fer reflexionar els mitjans de comunicació respecte a quan paguen els seus periodistes i per què se'n donen situacions que cada volta pot ser la professió està més precaritzada, perquè en aquest sentit. Sí que conec, la majoria de periodistes que conec, almenys a Madrid o inclús a Barcelona, sí que han fet una vaga, no només crissant-se dels preus de l'habitatge, que evidentment és una botgeria com està la situació i per això tot el món se va. Molta gent es va manifestar inclús, per exemple, amb una pluja, en el cas de Madrid, que no va parar en tot el dia, sinó quines condicions estem oferint als treballadors que. No es donen per arribar a la fi de més. Jo crec que això també és una reflexió que s'hauria de fer dintre dels mitjans de comunicació.

Per cert, deixa'm dir sobre la vaga d'ahir i les protestes d'ahir tota la nostra abraçada a Alberto Herrera, company de la COPE, que va ser agredit també en aquesta concentració, en aquest cas a Barcelona. Si condemnem les agressions dels periodistes, també ho hem de fer de tots. I m'ha sorprès molt, ja que parles del col·lectiu periodístic, que segons quin periodista s'agradeixi hi hagi periodistes i col·lectius. Que no es posin al costat d'aquest gremi. Dit això, per cert, Feijoa ahir va anar a l'Hormiguero i a més molt significatiu perquè va fer un 19% de xer a Espanya i un 7,4% a Catalunya. Fins ara, quan hi anava Sánchez, per exemple, feia més o menys un percentatge semblant. És a dir, un 22,3 o 23%. Aquí estem parlant d'una diferència significativa. Ara en parlarem. I després, volem parlar també del que està passant a les xarxes, del que està passant amb aquesta onada de crítiques perquè Abascal no vagi amb Jordi Wild, imposant-li unes condicions que, finalment, Jordi Wild no ha acceptat. Òscar Puente també ha de fer un tuit, ha tornat després d'una setmana a Twitter i ha dit, al final, l'únic que quedarà a la cara en totes les parts és ser el que llamen dictador. Com estan les carreteres abans, Clàudia Serra? Bon dia.

Bon dia. Bon dia. Doncs per un accident es manté tallada encara la C55 entre Castellbell i el Vilà i Monistrol de Montserrat en direcció Manresa. Encara retencions derivades d'accidents a la P7 a la Roca en sentit sud, la C60 d'Argentona a la Roca cap a Granollers i la C16 a Sallent i entre Sant Quirze i Sant Cugat direcció Barcelona. A l'àrea de Barcelona, aturades d'entrada i sortida de la ciutat pel nus de la Trinitat, la C16 cap a la ronda de dalt, la B23, esplugues cap a la diagonal i les dues rondes molt congestionades encara a aquesta hora del matí.

I pel que fa a la mobilitat ara mateix, com està, Maria Fernández Oguera?

Doncs totes les línies de la xarxa de rodalies de Catalunya registren ràtars generalitzats, en alguns casos de més d'una hora des de l'inici del servei aquest matí. La línia més afectada ara mateix és l'R1. A primera hora no hi havia trens en direcció Arenys i Massanet i després. No n'hi havia en direcció a l'Hospitalet i això fa que els trens acumulin retards molt destacables, en alguns casos de mitja hora, però fins i tot veiem trens que van fins a dues hores i mitja tard. També hi ha demores destacables a l'R2 amb endarreriments de fins a una hora i a l'R4 també demores de més d'una hora en alguns casos. Els motius d'aquest retard, segons Renfa, perquè amb la vaga d'ahir, els trens aquest matí, no eren a les capçaleres i també perquè no han trobat, diuen, prous taxis per portar els maquinistes als punts d'inici de recorregut com fan habitualment. Una situació que s'agreuja per la pluja que ha causat avaries en alguns materials.

Avui a l'agora ens avistarem també a Ada Colau, candidata del Front Ampli, però d'aquí a més estarem pendents. Redacció, Sílvia Solanes.

Com deia ara la Maria, de la mobilitat hi ha problemes a Rodalies, com dèiem, ho justifiquen per les pluges i per afectacions operatives derivades de la vaga. Anem a Badalona, Joan Garcia, bon dia.

Bon dia, aquí a Badolona, entre les 7 i les 9 només han passat 3 trens, 3 trens en dues hores, en direcció Barcelona. Ja arribaven amb gent dreta i marxaven ben atapaïts. La situació, però, s'ha d'anar normalitzant a mesura que avanci el matí, perquè de trens en direcció cap al Maresme sí que en van circulant.

I ara a les 9 estava prevista començar la compareixença de la consellera d'Interior, Núria Parlón, per valorar els actes vandàlics d'ahir després de la manifestació. Anem al departament d'Interior. Montse Poblet, bon dia.

Bon dia. Uns aldarulls que van començar quan la manifestació ja s'havia acabat als voltants de la plaça Catalunya. Grups d'encapotxats van cremar contenidors i mobiliari urbà i van trencar paradors de diverses botigues al Passeig de Gràcia i a la Gran Via. Hi van haver càrregues i corredisses perquè els vandals anaven canviant de zona escapant de la policia. Com deies, estem pendents de la compareixença de Núria Parlón. Està a punt de començar, acompanyada de la comissària en cap dels Mossos, Sílvia Catà, perquè ens facin balanç del que va passar. Hi ha 52 detinguts i una desena de comerços afectats.

I també a les 9 declara el jutjat de Martorell la secretària d'Isaac Andic i del seu fill, Jonathan. Anem cap allà, Miquel Jarque, bon dia.

Bon dia, han arribat els advocats de la defensa, de Jonathan Andí, Cristóbal Martell i la seva sòcia Maria Saló. També és a l'interior dels jutjats la secretària. Ella coneixia en detall les agendes de pare i fill i pot aportar llum sobre la relació entre tots dos i també aporta alguna resposta sobre el robatori del mòbil a Quito. També hi haurà declaracions de Mossos d'Esquadra, està previst que declarin quatre. Són els primers Mossos que van arribar al lloc dels fets, Des de Collbató, després de la trucada de Jonathan Andik al 112.

Analitzem la lletra petita de l'actualitat amb l'analista i divulgador Marc Vidal. Bon dia, Marc. Bon dia, Ricard. Alemanya calcula que la intel·ligència artificial eliminarà 800.000 llocs de treball en 15 anys. Doncs sí, i tothom s'ha quedat amb la xifra. Però la presidenta de l'Agència Federal d'Ocupació Alemanya no parla de qualsevol feina. Assenyala els serveis a empreses, els analistes de banca, d'assegurances, comptables, auditors, traductors, periodistes I la lletra petita ens diu que aquests són justament els que més cotitzen. Una nòmina de 2.000 euros porta uns 600 més en cotitzacions que paguen les pensions d'aquell mateix mes. La factura del software que fa aquella feina paga IVA i res més. La feina es continua fent, però aquells 600 euros deixen d'entrar a la caixa de les pensions. El greu és que, aquí, mentrestant, 3 de cada 4 afiliats nous a la Seguretat Social venen de fora. La majoria amb sous baixos i amb cotitzacions petites no es tapa el forat que deixen les grans. Ningú no en parla d'això en aquesta campanya electoral. Deu ser que la intel·ligència artificial no vota, per això no interessa.

Pernil cuit, pernil dolç, pernil de llorc, en dient de diferents maneres. Però si està fet sense presses i amb matèria primera de la millor qualitat, es diu La Selva. La Selva, la marca del bon pernil.

L'Enigmarius, amb Màrius Serra.

Ahir, fa encapçada al Japó de tant menjar fideus, era ramen, del verb ramar i del ramen. Avui dijous, dia dels enigmàrios dificilíssims. Benestars a les cistelleries, de 10 lletres. Benestars a les cistelleries, 10 lletres.

Per participar, registreu-vos al web catradio.cat barra enigmàrios abans de les 10 ben tocades.

Al matí de Catalunya Radio.

Busques unes vacances que ho tinguin tot? Amb els creuers de Rack Travel pots gaudir a partir de 399 euros d'allotjament, gastronomia, entreteniment i activitats per a tots els gustos en un mateix viatge. Reserva plaça ara per només 100 euros. Deixa les teves vacances organitzades. Rack Travel. Viatges que surten rodons.

Ah, que bé el missatge. Perdó, quant de temps em queda? Doncs el que vostè vulgui. Que bé. Segur? I tant. Entesos. Però dues hores, per exemple?

Vostè és el guanyador de l'Eurojackpot, no? Sí. Doncs les que vulgui.

Amb 120 milions d'euros, les coses bones duren forever.

Amb Eurojackpot, cada dimarts i divendres, per només dos euros, pots de fins a 120 milions. Eurojackpot de l'11. Millonari forever. 11. Ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat.

Quan el cos et demana caldo, no te'n demana un de qualsevol, sinó aquell caldo tan bo, amb aquell sabor natural de veritat. Aneto. El caldo que et mereixes.

Elegància i talent. Arriba al Disseny Hub Barcelona la primera retrospectiva d'Assumpción Vestida, la gran renovadora de l'alta costura barcelonina. Un recorregut pels seus vestits, dibuixos i fotografies. No et perdis l'exposició Assumpción Vestida Barcelona i l'alta costura al Disseny Hub Barcelona fins al 14 de març del 2027.

Menja ràpid, menja fàcil, el trinxat de la Cerdanya estiu.

Trinxat Carlit, cuinat cada dia a Puigcerdà. Havia entrat a la protectora d'animals acompanyant un amic, res més. Però quan vaig veure l'Angie mirant-me, vaig saber que acabaria formant part de la meva vida. N'hi ha que em diuen instint, jo en dic premonició. Per això torno cada Nadal amb l'Angie, per compartir amb ells un dècim de loteria de Nadal.

Compartir ens dona la vida. 22 de desembre. Loteria de Navidad. El sorteig que ens uneix.

Loteries et recorda que juguis amb responsabilitat i només si ets major d'arat.

Sota el sol del Mediterrani neix el cava Jaume Serra.

Elaborat mitjançant el mètode tradicional. El mateix amb què s'elabora el xampany. Cava Jaume Serra. Qualitat amb caràcter mediterrani. Jaume Serna.

El pròxim 29 de novembre es duran a terme les eleccions generals. Si aquell dia has de ser lluny del teu poble, la teva terra, la teva ciutat o alguna cosa t'ha d'impedir anar a votar, pots votar per correu. Si ja tens la documentació electoral, pots enviar el teu vot per correu certificat fins al 25 de novembre. És totalment gratuït. Per correu, el teu vot té tot el valor.

Torna a tots ocells, de Wajdi Muawad. Direcció d'Oriol Brogi. A partir del 18 de novembre al Teatre La Biblioteca.

Ell pensava que vostè podia respondre a les seves preguntes. S'equivocava. Va venir a demanar-li que li parlés del seu pare. He estat d'una vegada. Que és el David, el seu fill. Jo no sé res. Sí que ho sap.

Vostè ho sap. Entrades a laperla29.cat.

Amb l'arribada de l'hivern, és clau no abaixar la guàrdia i preparar-se pel fred. Per això activa el mode hivern amb un Actimel al dia. Perquè conté vitamines que ajuden el sistema immunitari. Hi ha més milions de probiòtics LKCI que arriben vius a l'intestí, on es troba el 70% de les nostres defenses. Cuida el teu sistema immunitari quan més ho necessita amb Actimel. Al Catalunya Migdia t'expliquem tot el que està passant. Cada migdia a les dues amb Òscar Fernández.

I a partir de les 3, l'espai de reflexió a la tertúlia. Estem convivint amb les xarxes socials, ens informem a través d'elles. El meu dubte és si ha contribuït a una millora de la nostra democràcia. Jo escolto si han contribuït a una certa democratització, ni que sigui perquè ja no existeix un únic emissor.

L'algoritme és el més polèmic en termes de construcció d'opinió crítica. Les xarxes en si no són ni bones ni dolentes.

Catalunya Migdia, de dues a quatre, amb Òscar Fernández.

Avui a l'àgora del Matí de Catalunya Ràdio, el periodista Jofre Llombart, la periodista d'Infolibre Marta Montforte, el periodista i soci de la revista Alternatives Econòmiques Pere Rosinyol i l'expresident d'Esquerra i director d'Adelfi, Joan Puigcercó.

Avui a les 12 de la nit comença la campanya electoral. Ho fa amb la ressaca de la vaga general d'ahir, enmig d'una altra polèmica. La decisió de Santiago Abascal de suspendre la seva entrevista amb el youtuber Jordi Wild. Això després de l'entrevista del líder de Vox a la revuelta. I el youtuber català de Manresa reaccionava així a la plantada del líder de l'extrema dreta. Profundamente, de hecho, decepcionado con Vox, con el equipo de Abascal y con el propio Santiago, que al final es el mandamás y es el que tiene la última palabra en casi todo en ese partido. Si hubiera querido venir estaría aquí, de eso no hay ninguna duda. Segur s'ha explicat des de Vox en un comunicat, Abascal hauria anul·lat aquesta entrevista perquè ja es va trobar amb Catalunya Espanyola, li va ditar a l'entrevista, i això no ho vol. Vol que s'acceptin les seves condicions. Jordi Wild insisteix que ell es va comprometre per escrita no tallar res i ho atribueix tot plegat a una tàctica. Venir aquí era un riesgo, porque es otro tipo de charla. Ellos saben que la charla iba a ir a puntos delicados políticos y de programa. No iba a ser tan sencillo salir indemne, o como mínimo iba a requerir un poquito más de riesgo. Y a mí la sensación que me da es que lo que quieren, después de que haya ido viendo de broncano, es minimizar riesgos. La plantada de l'escala Wild ha estat criticada per molts youtubers. Per exemple, els xoques amb milions de seguidors.

No podéis votar a este partido, no podéis hacerlo. Porque si toman esa decisión, ¿qué no van a hacer en el gobierno? ¿Qué no van a hacer en el gobierno? Dios santo. O un altre youtuber,

Auron Play, que deia això. Los motivos son absurdos.

Decía, es que no quiero que me recorten nada. Pero si Jordi Wilde desde un principio te dijo que él no iba a recortar nada. Yo creo que es una cagata él no haber ido. Porque, bueno, él se iba a exponer a gente joven y podría haber ganado el voto de gente joven. Yo creo que la ha cagado.

I encara una altra veu que ha sorprès a molts és la citadora d'extrema dreta Vito Quiles que ha dit a les xarxes que no entén textualment aquesta estratègia de la dreta de començar a fer el ximple a dues setmanes de les eleccions.

Déu n'hi do, Marta Monforte.

Sí, jo crec que Vox ara s'ha equivocat moltíssim amb aquesta decisió, perquè a més va ser dels primers, després de Fijó, Abascal va ser el primer en confirmar que sí aniria a aquesta entrevista, i de fet va criticar que Sánchez, que va trigar prou més, no hi anés, i li va aixecar que això era covardia, i que no anava perquè tenia moltes coses que amagar. I això ara se li pot aixecar a ell, no? Per què no va? Jo compartís l'anàlisi que fa Jordi Guai. Jo crec que és perquè ells ara estan més o menys contents del que va passar a la revuelta, encara que fora portant el seu públic, i volen controlar una entrevista que no controlen. Perquè a mi em consta que les preguntes no són gens fàcils per a cap candidat. Ningú de mi que ha estat preparant amb Jordi Guai i el seu equip algunes de les preguntes no m'ha contat massa, evidentment, perquè no m'ha pogut contar molt. Però sí que m'ha dit que han patit prou, tant Ada Colau com Pedro Sánchez, perquè són entrevistes en profunditat, amb molta càrrega de decisions que han pres aquests anys, o crítiques o contradiccions, i ho van patir a l'entrevista. I jo crec que Vox no els volia, o Abascal no volia. Presentar-se al seu públic d'aquesta manera, perquè potser li restaria més que li sumara, però clar, van, jo crec, calcular malament el risc de dir-li que no, perquè ara Jordi Guaid, l'impacte que està tenint, les explicacions que va donar ahir, a banda, crec que el Dami li va preguntar. En diverses ocasions ha fijat per això, perquè Abascal no va, i després les crítiques dels xocas i de la resta de youtubers, d'Aroundplay, etcètera, que tenen molt de prèdicament en la gent jove i que és un públic al qual Vox s'adreça i que sempre presumís, especialment el masculí, que ahí té molt guanyat ja. Doncs jo crec que això, no sé si l'ha perdut, perquè és cert que el voto no canvia d'una manera tan abrupta, però sí que ha decebut jo crec que moltíssima gent, i si pot aixecar que ells estan sempre dient, és que Feijó és la derechita cobarde, o Casado la derechita cobarde, doncs ara, qui és la ultraderechita cobarde? Per què no s'atrevisen a exposar-se a les preguntes d'un youtuber que suposadament li anava bé fa dues setmanes. Jo crec que això és una prova de foc per a Vox i ara ha volgut no fer-la, però jo crec que s'han equivocat de manera molt,

molt clara amb aquesta decisió. Aquest vídeo de Jordi Wild que deies que explica aquesta situació, supera ja els 27 milions de reproduccions, 29 milions, 29 milions de reproduccions. Una barbaritat. Sí, sí. O sigui, ahí Feijó, per exemple, va veure'l dos milions i mig d'espectadors a l'Hormiguero. Estem parlant de 29 milions de reproduccions.

És que inclús a la revuelta, que ells estan tan contents, jo crec que, evidentment, ahir Abascal va sortir reforçat i broncant o no, doncs no va tindre ni la meitat de la meitat de l'impacte que està tenint això de Jordi Guail. I jo crec que ells ara mateix ja no van anar, perquè ja han dit que no, i les entrevistes se publiquen demà, però van intentar explicar, ho estan fent alguns contes d'agitadors, que n'hi havia alguna cosa més d'amagada i que Jordi Igual va pactar les preguntes amb Sánchez. Això és fals. I el que volien ells, precisament, és controlar les respostes. I tindre en brut tot el document de Jordi Guai. I això li es va dir, però jo no puc fer això, és la meva entrevista, no vaig a tallar res, heu firmat un contracte. Doncs jo crec que això, evidentment, Abascal va tindre molt complicat justificar aquesta decisió.

Joan, aquest dematí escoltava el Ricard Tostell i ha dit una paraula. Cada matí, Joan, no? Has fet servir un verb que en aquest cas és clau, que estic envoltat de periodistes aquí, l'únic que no és periodista sóc jo, és la repregunta. La repregunta és un animal amb extinció, i a vegades segueixo bastant mitjans, i he vist alguns grans periodistes que s'atenen al qüestionari quan entenen un polític a davant. I la repregunta és vital, perquè hi ha casos que el polític, volent o no, et posa un elefant rosa aquí davant i passa la següent pregunta, no? I aleshores, el que ha demostrat Abascal, amb una estratègia conservadora, que fins ara li havia anat bé, que tenia pànic a la possible repregunta. Jo no escolto aquest senyor Jordi Guayalguera, no l'escolto, però. Però segurament poder controlar el qüestionari vol dir saber què em preguntarà i de qui no em moca el marc. Resposta controlada. Però la repregunta és clau en periodisme. Em sembla a mi, no? Quan algú diu alguna cosa que pot obrir un nou escenari i deixes el qüestionari de banda, te'n oblides i vas allò perquè allò és prou gros, això ha desaparegut. I suposo que el pànic que algú li pugui repreguntar o aprofundir temes que a ell pot estar incòmode, doncs han decidit, el seu equip de campanya, ha decidit, escolta, ens ho estalviem, ara ja tenim una posició conservadora i això ja va. Impacta?

Doncs no ho sé, no ho sé, perquè està en fugir-se tot. És tan tot líquid, tot, que ja no saps fins a quin punt això, els que han escoltat, estan horroritzats pel que ha fet l'Abascal després de llegir o escoltar el Jordi Güell, potser el veuen un poc enrere i volen fer una selfie amb ell. Vull dir, s'abracen, no, no ho sé. És tot molt líquid, però és cert que la tendència dels polítics, per experiències, el pànic davant de la repregunta, el pànic davant d'un escenari no controlat, i els equips de campanya manen, i aleshores l'home aquí ha decidit fer marxa enrere. Si això ha de parar mal, no ho sé. I és veritat això que dius, i a vegades és veritat que hi ha entrevistes que fas millor i altres dies també tens mals dies i no fas bones entrevistes, això és evident. Però hi ha una tendència, segurament, en què el periodisme també ha fallat. Ha fallat i també és molt estrany el que estem vivint, en el qual també la classe política confia més en youtubers que no en gent que té un ofici, que són els periodistes. I això també és sintomàtic i preocupant al mateix temps, perquè vol dir que estem. No estem connectant prou bé amb la gent i no estem generant prou de confiança. I després un altre, és que els youtubers

aixequen notícies que repiquen els mitjans convencionals. Això ja és la derrota absoluta. Però això passa. Sí, sí, espera. Sí, però alhora també pels polítics sol ser més còmode en la mesura en què la majoria de youtubers, òbviament amb totes les excepcions del món, tenen una formació diferent i els hi pot ser més fàcil engatusar. Òbviament, a partir d'aquí, hi ha moltes excepcions. No estic fent una defensa ferrissada del gremi i alhora un descrèdit dels youtubers. Però pels polítics és ideal, de la mateixa manera que ells prefereixen que es publiquin les fotos que fa el seu equip, prefereixen anar a entrevistar-se, amb totes les excepcions del món, amb aquest perfil de youtubers que estem parlant. Jo, de totes maneres, sí que crec que l'error que ha comès Vox és descomunal. O sigui, per mi és molt incomprensible. Abans de començar la campanya, que de fet no hem començat, però ja fa dies que, òbviament, estem en campanya, dius, bueno, l'esquerra ho té molt malament, només pot guanyar si la dreta comet errors. I Vox ja n'ha comès dos. Que són a la llista màxima d'errors possibles. El primer és, de manera explícita, posar en dubte el sistema de pensions, i a més a més dir que no té cap viabilitat i que per tant s'ho carregarà i anirà cap a altres models, és gravíssim des d'un punt de vista, més enllà del que jo pensi del model de pensions,

davant d'anar a unes eleccions amb aquest programa, i de l'altre, Aquest, per Vox en concret, és especialment greu perquè aquest ecosistema, no dic en el conjunt dels youtubers, no dic en el conjunt ni tan sols del Jordi Wild, però és un ecosistema en què és molt important per a aquest electorat jove que totes les enquestes diuen que la primera força entre els joves homes, nois, adolescents o fins als 30 anys, diguem, és Vox. I és un vot que encara no s'ha consolidat, és un vot volàtil, que segueixen molt aquestes tribus, diguem, per dir-ho també d'alguna manera, entre cometes, dels podcasters, i per tant és una decisió que afecta de manera molt més important que qualsevol altre partit o qualsevol altre candidat. Una potencial base electoral que realment està molt enfadada crec que té motius per estar-ne perquè amb la seva concepció, diguem, de la llibertat i d'unes quantes coses, aquests tics totalitaris o autoritaris d'un candidat, per altra banda obertament autoritari, diguem que defensa aquestes posicions, crec sincerament que pot tenir un impacte important de cara a aquestes eleccions, és un tiro al peu, un tret al peu, per mi incomprensible Xofra.

Bueno, aviam, jo parlo des de la microexperiència d'haver fet un experiment similar. Però tu no ets un youtuber, eh? No, mira. Però li agradaria. No, no, no, no, no. Jo diria que la diferència és que els Jordi Wilds i els Xoques són youtubers que ara han descobert la política i jo soc, perdó l'expressió, un expert en política i en comunicació política que ara ha descobert YouTube. Que és diferent, d'acord? Entre altres coses tinc una edat que duplica la dels Jordi Wiles i tot això. Tens 30 anys d'experiència de periodista a primer nivell. Gràcies. Vull dir que el que jo faig és adaptar uns coneixements que tinc. I posar-los als canals d'avui dia. A una forma diferent. Sí, als canals que sé que d'allò d'avui dia. I després que la meva vida professional ara m'ha portat a ser absolutament independent. Abans ho era, però sempre sota el paraigua d'una empresa o una corporació. I això m'ha permès ser ara absolutament independent. Què és el que m'he trobat? Efectivament, Joan, entre cometes, la por a la repregunta. Però jo els diria a tothom, als polítics, que els periodistes no mengem amb ningú. Simplement fem això, fem repregunta, i no passa res per no saber la repregunta. Avui, Ricard, li has preguntat al director general de Rodalies quantes obres hi havia en aquest moment de manera simultània. I t'ha dit, no ho sé. I ha quedat natural.

És a dir, el tema és si després no ho pregunta i no ho sap a la vegada i tot això, però queda molt més natural dir, mira, ara mateix m'enxampa pendent de si la R1 funciona o no funciona, ara mateix, i no passa res. És aquesta por endèmica a que se't repreguntin. Mira, posant l'exemple del podcast, un dels primers que m'ha dit que sí, està gravat, ja està admès, que és Gabriel Rufián, allò que dèiem de l'expertesa política, no?, No sé quanta gent ha fet l'exercici d'imprimir les paperetes o de mirar les paperetes que el dia 29 ens trobarem, no? Jo sí que ho vaig fer i me les he mirat. I a alguns programes electorals me'ls he pogut mirar i d'altres no, perquè no estan publicats directament. A 48 hores que comenci la campanya electoral hi ha partits que no tenen publicats els programes electorals. De la impressió de la papereta d'Esquerra Republicana. Vaig veure que la papereta d'Esquerra Republicana per Barcelona enlloc hi consta Podem. Ni a les sigles, ni al número 6, ni al número 10, que són els reservats per persones de Podem. El número 6 posa Alejandra Sandoval independent. Dit d'una altra manera, perquè tothom ha assumit i tothom ha llegit els mitjans. Però el votant que no sap res, quan vagi a votar el 29 de novembre, el votant de Podem no trobarà Podem a la papereta on van els de Podem. És una qüestió molt senzilla,

però jo considero que molt simptomàtica. I això l'hi vaig poder preguntar a Gabriel Rufián. I això, o tens una mica d'experiència en l'àmbit polític, o no et surten entrevistes d'aquest tipus. És la meva visió.

Mira, ho ampliem de plegat, tenim Xavier Tomàs, que és consultor en comunicació política. Xavier, què tal? Bon dia. Ricard, bon dia, moltes gràcies. Gràcies a tu per acompanyar-nos. Amb aquest gest que hem vist ara de Bascal, de no anar a l'entrevista amb Jordi Wild, hi guanya Bascal o hi perd?

Segurament hi perd més i guanya, però, Ricard, és una miqueta més complexa, perquè si faig tot el bocat del diable, hi ha tres temes a tenir en compte. La primera és que el fet, Ricard, que les tres entrevistes, a Feijó, a la Colau i Sánchez, se publiquen el mateix dia, i segurament el mateix matí, fa que l'audiència de cadascuna sigui inferior i l'impacte sigui inferior. Això, al fet, ho podia explicar. No és el mateix publicar una entrevista cada setmana que no pas totes al dia. L'altra és, ho heu explicat molt bé, L'estratègia de Vox és tenir a Pascal una espècie de bombolla que sigui protegida per evitar certes vulnerabilitats. I per tant, anar al Jordi Wild era un risc de poder tenir o mostrar un error. I per tant, en aquest sentit, han sigut conservadors. I l'última idea que cal recordar és que pensem molt en els blocs d'esquerres i dretres. Però aquestes eleccions també van de sistema i antisistema. I quan tu vols votar un partit d'antisistema, bàsicament això és Vox. I això és Vox, Ricard, amb independència que sigui o no Abascal o que vagi o no Jordi Guay. Perquè aquest vector de Vox com a partit d'antisistema i és l'únic que hi fon a parar. I per tant això diguem-ne se manté.

I aquest canvi d'estratègia l'entens? perquè clar, és a dir, les xarxes fins ara dèiem, l'extrema dreta són dels primers que han sabut aprofitar, capitalitzar que l'algoritme parlés d'ells, dels vídeos i dels temes que a ells els interessa però ara veiem com tot això s'està girant és a dir, tot allò que tu has alimentat doncs ara potser no et sortirà tan bé.

Mira, te contesto amb dos reflexions molt curtes. La primera és, algú creu que Vox esperava que hi hauria una mena de moviment de youtubers a favor de Jordi Wild i de Gana Bascal? Jo crec que a Vox ningú s'ho esperava que hagués, això que heu dit del xoc, etc. I l'altra és, ahir va sortir publicat un estudi en referència a les midterms, que m'ho ha explicat molt bé Catalunya Ràdio, Els candidats que més van participar en podcast i creadors de continguts, diguéssim, no polítics, casualment són part dels que van guanyar. Per tant, la búsqueda d'aquesta audiència no polititzada i que, per tant, o hi arribes en un format que el dia és proper o segurament no hi tens cap opció de contacte, és molt important. I dit d'una altra forma. Igual que menysprear els 4,8 milions d'espectadors de la revolta era molt complicat dir que no allò, segurament també és molt complicat dir que no a Jordi Guayl. Tot i que tot i així, també hi ha motius a favor i que per tant fan que aquesta relació de guanyar o perdre no sigui deu a zero.

Mira, ara mateix 30 milions de visualitzacions al vídeo en el qual Jordi Guayl explica tot això.

Una cosa és Twitter. I altra cosa, l'audiència real. És a dir, les campanyes, Ricard, se fan molt més a TikTok i a Instagram que no per a Twitter, que és bàsicament, com bé saps tu, un votant ultra-publicitat. Ho dic perquè cal donar un punt de context a la xifra, perquè si no, pensarem que 30 milions de vius són 30 milions de crítics i no és necessàriament així.

Perquè quant podria pagar un partit per un vídeo de 30 milions de vius? Aquí està la cosa.

És a dir. La pregunta és, Vox se pot permetre avui pagar un anunci, per exemple, Ricard, a YouTube per arribar a 10 milions de persones? No, perquè, per a dones xifres que jo no sàpiga, un euro de publicitat a YouTube, és a dir, un euro d'inversió, d'acord? Estem parlant d'entre 250 i 500 persones. Per tant, fem una idea de quant diners costaria, és a dir, de quants, segurament, un arribar a 10 milions de votants, per exemple costaria gairebé 7.000 euros. I per tant, doncs caldrà compensar o no la inversió amb anuncis així.

Aquí també hi ha una altra qüestió de fons, Xavier, que és que al final estem veient com Abascal posa unes condicions per poder acceptar entrevistes, no? Que tothom més o menys en posa, és a dir, quan tu demanes un convidat et diu, doncs jo vull que faig l'entrevista si no intervé, per exemple, els agoristes, no? Això podria ser una condició, però vaja, tu si la trobes raonable o no, doncs l'acceptes o no. En aquest cas, sempre, en el meu cas, és quan no interfereix, diguéssim, en el que pugui preguntar o deixar de preguntar. Aquesta és la condició bàsica. Si jo puc preguntar a tots, si no puc preguntar, doncs no la faig. Però ens hem d'acostumar a que potser a partir d'ara l'extrema dreta i potser altres partits comencin a posar tanques al camp?

Ens hem d'acostumar a dues coses. Primera és que els partits polítics o candidats busquin audiències no polititzades. És a dir, on fa deu anys aquesta mena d'atur per totes les entrevistes polítiques ara se comencen a canviar per una espècie d'atur amb creadors de continguts. Això, una. I l'altra és. Segurament recordeu que l'any 23 hi va haver un fenomen de cadira buida quan Feijóo no va anar al debat a quatre que va muntar TVE. Hi ha una mica de consell entre els analistes que va ser un error que Feijóo no anés a aquell debat a quatre. Però claro, la gent que va veure aquell debat a quatre era bàsicament gent que li interessava la política, evidentment. Si no, qui posa la tele un dia a la nit per mirar un debat? Doncs clar, la diferència que hi ha amb creadors com Jordi Wild és que és una de les molt poquetes maneres d'arribar a gent no polititzada. Però clar, Abascal podrà anar, per exemple, a l'Horniguero, que està molt bé. Però clar, l'audiència que ell busca, que és no política, a molts pocs altres llocs la trobarà si no és en podcast tan recorregut, i no n'hi ha tants, com el cas de Jordi Wild.

És curiós, això. Abans, potser, recordo, per exemple, Rajoy, que sortia aquella no sé quina sèrie era, la que s'adrecina, o no sé si. Allò tenia un premi, o imagina't que surt un polític a Plats Bruts en el seu moment. Un cameo. Doncs ara el que es busca és intentar anar a espais que no siguin pròpiament polítics. La televisió, ja veiem com, no sé si funciona o no, té encara el seu impacte, però és el més efectiu, doncs potser anar a un podcast que es parli de salut mental, per exemple, no? Exacte.

Tot i que, de fet, Jordi Wild té lo pitjor i el millor alhora, m'explico. Lo millor, perquè estem parlant de cada vídeo Jordi Wild té entre un i cinc milions de reproduccions, que és moltíssim, però també lo pitjor, Ricard, perquè tal com ell va avisar, faria una entrevista molt política, és a dir, És a dir, quan parlem de polítics anant a podcast, bàsicament parlem de polítics anant, com ara deies tu, a llocs on molt poc risc. Penso, per exemple, la tele de Feijóo al Xeringuito, d'acord? Però, en canvi, aquest programa Jordi Guail està molt bé en quant a número d'audiència, però segurament era més arriscat en quant a tipus de preguntes. I, per tant, la postanària sí que era més arriscada que no participar en un podcast, si vols, de cultura, de música o del que sigui.

És apassionant perquè això està canviant tot de dalt a baix, Marta.

Sí, ho ha canviat. I jo crec que és cert, i jo també ho reivindico, que un youtuber, evidentment, no té la mateixa experiència vital que un periodista que es dedica a la política. I això es va posar molt a debat després de l'entrevista precisament de Broncano, que Broncano és un humorista que no està acostumat a fer aquests tipus de preguntes i, de fet, va deixar de costat la part més humorística i després va reconèixer que es va equivocar, que no hauria d'haver-lo fet, però tampoc volia, diguem, blanquejar, jo crec a l'extrema dreta espanyola i per això va canviar l'estratègia, però vam veure que no va donar-li bon resultat perquè a la fi ell no està en el dia a dia del que passa, ni en les contradiccions, ni en. I a més té una cosa que és que no se prepara molt les entrevistes i presumís una mica d'això. Jo crec que evidentment sí que hem de reivindicar els periodistes, no dir que siguem la solució i que sempre ho fem bé i que som els millors, perquè tampoc és cert i se mos colen moltes coses, perquè és evident que és quasi impossible estar sempre fent bones preguntes i preguntes i saber en qualsevol moment si ens estan mentint, si no, però sí que crec que evidentment portem una feina darrere i el que deia una miqueta el Jofre abans de les llistes electorals, són coses que normalment

a molta gent no se li ocorrisen, se'ns ocorrisen a nosaltres perquè ja portem molts anys d'experiència i podem preguntar coses que normalment no es pregunten, no? Jo crec que a banda d'això, que es va evidenciar molt en Broncano, ara, per no fer el mateix, Jordi Guai sí que es va preparar molt, i ja vos dic, amb un equip de periodistes que tenen molta experiència fent aquest tipus de feines, i havien intentat investigar tot el que pensaven que era imprescindible. Una entrevista de dues hores, amb preguntes, repreguntes, com deia abans també el Joan, que això és el que sempre té més por un polític, de que li repreguntes qüestions que són incòmodes per a d'ell. Jo crec que ahir Vox sabia que s'arriscava a determinades preguntes sobre, per exemple, pensions o models econòmics o, per exemple, Jordi Igual que va dir que li preguntaria per el tema dels aliances internacionals. Etcètera, etcètera, que potser no vol incidir perquè sap que no és popular en determinats sectors. Aleshores, jo crec que això és el que els ha fet dir no, no passarà res, no tindrem tanta repercussió el dir que no i serà millor per a nosaltres. I és ahí on jo crec, i coincideix amb l'anàlisi de l'expert, on s'han equivocat perquè no han sabut mesurar bé. Una altra cosa és. Si tindrà moltes conseqüències o no, però tenint en compte que normalment els analistes

i els experts de Moscopi sempre diuen que el vot jove és més volàtil, perquè es deixa més importar un poc per les tendències, pot ser això, si el farà mal, i crec que si Fijón aprofita l'oportunitat bé, qui jo supose que ho farà en l'entrevista que està tenint lloc avui, s'equivocarà perquè pot ser la diferència entre tindre un Vox per damunt de 50 o 60 escons o pot ser per baix si realment aprofita l'oportunitat. Veurem, perquè és cert que jo també soc una miqueta escèptica respecte a com pot afectar finalment el vot del pròxim 29.

Sí, quan el Xavier Tomàs, l'amic Xavier Tomàs deia públic no polititzat, Estem dient una cosa tan important i tan preuada pels partits polítics com és l'abstencionista. És a dir, el 2023, amb tota la tensió que hi havia, que si s'aprovaria o no s'aprovaria la llei d'amnistia, que si Espanya se rompe, que si. Van votar, de 37 milions de persones que podien fer-ho, en van votar 24 milions. Vol dir que hi ha 13 milions de persones que malgrat el que està passant, que malgrat l'habitatge, que malgrat els preus, que malgrat tot, 13 milions de persones van dir que això no anava amb ells i que no hi van anar a votar. La gran clau de volta és saber què faran ara aquests 13 milions de persones, perquè diria que dels 24 que sí que van anar a votar el 2023. No hi haurà gaires diferències. No hi haurà gaires diferències. Com a molt, dintre de blocs, que ja serà significatiu, que gent de PP pugui votar Vox o gent de Vox pugui votar PP i pugui fer vot útil, no? O gent que de Frente Amplio pugui votar PSOE o de PSOE pugui votar Frente Amplio, etcètera, etcètera. Però la cosa anirà per aquí. El tema és que fan 13 milions de persones que no van anar a votar el 2023, molta d'elles joves, i que. Els manuals diuen que com més mobilització hi hagi, més possibilitats que guanyi l'esquerra. No ho sé, tinc dubte. I per això el gran alicient i la gran controvèrsia que estava en aquests dies amb Jordi Wilde, Vox i tot això, és exactament aquesta clau de volta. I una última cosa, perquè no quedi pedant la intervenció d'abans, i agraeixo els piropos dels meus companys i tot això. Els periodistes que ens agrada la política no som éssers de llum. Ni som gent vinguda a Santa Càtedra i tal. Som gent, per exemple, que sap una cosa tan bàsica com que el 29 de novembre. Es vota la representació parlamentària que després aquesta representació parlamentària escollirà el president. Perquè hi ha moltíssima gent que diu jo votaré a tal perquè sigui president. Doncs potser votant aquesta persona perquè sigui president no és president. O que, per exemple, tant que es posa l'accent en els set vots de Junts, per exemple, se li ha de poder preguntar al PSOE. Si el seu objectiu número 1 és que no governi l'extrema dreta, si s'ha plantejat abstenir-se en el debat d'investidura, a canvi que Núñez Feijó faci un govern en solitari del PP. Se'ls ha de poder preguntar, que després ja sé el que diran, però com a mínim se'ls ha. S'han plantejat vostès que hi ha un mecanisme parlamentari que és abstenir-se a la cessió d'investidura i això facilitaria un govern del PP sense extrema dreta? Xavier.

Sí, també hem de fer una mica d'autocrítica perquè una pregunta que he llançat a l'aire. Com pot ser que dels quatre partits principals d'Espanya només Vox tingui un podcast? És a dir, si parlem de la importància d'arribar al públic jovent, d'arribar amb continguts, diguéssim, no polititzats o que no causin efectes rebuig, només Vox té un podcast. I a més, fixeu-vos una cosa. Bueno, i si considerem la Paula Iglesias també podcast, no? Exacte. És un canal. Ricard, El podcast de Vox se diu Bipartidismo i el logo del podcast és de color groc. I algú dirà, com pot ser? Doncs precisament perquè per evitar l'efecte rebuig de veure un vídeo de color verd amb un nom previsible de Vox que causaria rebuig, ho fan amb un color groc. El que vull dir és que, i em pregunto, com pot ser que només Vox ho faci?

Però Vox per què ho fa? Segurament perquè forma part d'una xarxa internacional, que això, el trompisme, diguem, té un manual d'instruccions que està extenent a tot arreu, i no és que ho faci perquè són molt intel·ligents, ho fa perquè ja formen part d'un moviment internacional que és el trompisme. Almenys això és el que penso jo. Els altres han anat tard, però això no vol dir que Vox siguin molt espavilats. Vox fa el que li diu el manual trompista. Xavier Tomàs, consultor de Comunicació Política, gràcies per acompanyar-nos. Que vagi molt bé. Gràcies, bon dia. D'aquí a pocs minuts amb nosaltres, Ada Colau. Tot seguit, sentim les novetats que ens porten els amics del Corte Inglés. Bon dia. Hola, bon dia.

Saps quin gust té la tardor quan compres bé? Té gust d'una tardor molt super a Supercor, Hipercor i al supermercat del Corte Inglés. Només del 12 al 15 de novembre arriba el supersorteig, amb el qual podràs guanyar un dels 2.000 premis de 600 euros. Repartits en 12 xecs mensuals de 50 euros perquè els puguis fer servir de novembre del 2026 a octubre del 2027 per a les teves compres d'alimentació, drogueria i perfumeria. Només cal que facis una compra d'alimentació, drogueria i perfumeria a la botiga de més de 50 euros i en podràs ser un dels guanyadors. I de l'11 al 22 de novembre continuem celebrant aquesta tardor tan especial amb un 70% de descompte en la segona unitat de milers de productes d'alimentació, drogueria i perfumeria. A més, en porta d'un 25% de regal en una gran tria de productes per preparar el Nadal i gaudir de tot el sabor d'aquestes festes, amb torrons i dolços de Nadal, panetones, productes de bodega. Tot amb la qualitat incomparable que sempre trobes a Supercor i Percor i al supermercat del Corte Inglés. Quan compres bé, tot és més bo. Consulta en les condicions. I visita la nova planta d'esports del Corte Inglés Cornellà, a la primera planta. I trobaràs running, pàdel, futbol, muntanya, entrenament i moda esportiva, amb nous espais de calçat i electrònica esportiva. Vine a descobrir-la. Doncs res més per avui. Adéu-siau.

Havia entrat a la protectora d'animals acompanyant un amic, res més. Però quan vaig veure l'Angie mirant-me, vaig saber que acabaria formant part de la meva vida. N'hi ha que em diuen instint, jo en dic premonició. Per això torno cada Nadal amb l'Angie, per compartir amb ells un dècim de loteria de Nadal.

Compartir ens dona la vida. 22 de desembre. Loteria de Navidad. El sorteig que ens uneix.

Loteries et recorda que juguis amb responsabilitat i només si ets major d'edat. El Citroën C3.

Aircross. Hi ha alguna diferència? El Citroën C3 Aircross és un subcompacte amb fins a 7 places i suspensió exclusiva Citroën. O sigui que el Citroën C3 per Ciutadí i l'Aircross per a nou vulguis. Aprofita els Citroën Days amb fins a 8.000 euros d'estalvi en tota la gamma. Només aquest mes. Finançant amb Estelantis Finance a Citroën Ponés.

Sí, ara ja pots abraçar la Tat, perquè ja és aquí el seu peluix. Prepara la teva habitació, perquè ja pots tenir tota la col·lecció dels Falalà.

El Camp Nou acull dos aspirants al títol, un Barça-Arsenal amb comptes pendents.

Segueix tots els partits del Barça a la màxima competició continental amb l'equip liderat per Soria Gelmà i la narració de Ramon Salmurri.

Aquest dijous, a partir de les 6, la TDG del Barça-Arsenal a Catalunya Ràdio.

A poques

hores perquè comenci ja la campanya electoral, tanquem la ronda d'entrevistes de candidats a les eleccions amb la cap de llista del front ampli, Ada Colau. Bon dia i gràcies per acompanyar-nos. Hola, molt bon dia. D'entrada, quin balanç en fa vostè de la jornada d'ahir?

Doncs clarament un èxit de mobilització espectacular. Felicitar moltíssim a les organitzadores i convocants, al sindicat de llogateres i a la resta de sindicats de classe, i a tota la gent que ho va fer possible. Crec que realment és una mobilització històrica, com feia molt de temps que no es veia. Milions de persones mobilitzades, especialment aquí a Barcelona. La manifestació va ser impressionant. I per tant, crec que això, que no ha de ser una mobilització més, ha de ser un punt d'inflexió. Vull dir, ja fa molt de temps que hi ha un gran malestar amb el preu de l'habitatge i amb el cost de la vida. I crec que, efectivament, com deia ahir una pancarta a la pròpia manifestació, una pancarta molt gran, que deia hem aturat el país, ara el canviarem. Em sembla un bon resum d'aquesta gran mobilització, que no només ha de ser una alerta, sinó que ha de ser realment un punt d'inflexió. Un punt d'inflexió per anar cap a on? Cap a polítiques valentes que ja no posin pedaços, sinó que ataquin el problema d'arrel, que siguin estructurals, que no serà només una política o una llei, hauran de ser diverses mesures. Per exemple? Bueno, ho hem estat dient, nosaltres recollim com a front ampli, recollim les demandes del propi sindicat de llogateres, estem d'acord en general amb tot el que plantegen, amb que no només s'ha de fer el que ja es convalida avui al

Congrés dels Diputats, que es convaliden els decrets coneguts com a decrets Mari Carmen, Recordem, després que PP, Vox i Junts els tombessin al Congrés, es van tornar a aprovar en Consell de Ministres i avui es convaliden a la Junta Permanent que hi ha. I aquests primers decrets són un punt d'inici, no de final, on el que es fa és aturar l'emergència, aturar milers de desnonaments de persones vulnerables, estabilitzar els lloguers, fent pròrrogues dels contractes de lloguers. Això beneficia milions de persones. Per tant, és una primera passa important, però és només, com dic, el punt de partida. Després crec que s'ha d'anar més enllà, com diu el sindicat de llogateres, i per diferents vies s'ha d'anar a expropiar els fons voltors. No pot ser que 13 fons voltors tinguin 100.000 habitatges en aquest país quan la gent no pot accedir a un habitatge. Bàsicament s'ha de legislar perquè les cases siguin per viure i no per especular, com diu el sindicat de llogateres. I en aquest sentit, Doncs això, s'ha d'anar pels fons voltors, s'han de pujar els impostos a qui té més de quatre habitatges, o sigui, garantir la màxima seguretat pels petits propietaris, perquè el problema no són els petits propietaris, però aquells que acumulen habitatges per especular, doncs sí, a pujar impostos. És, per exemple, una vergonya amb la que s'ha d'acabar d'arrel immediatament que les socimis, que són aquests fons d'inversió que especulen amb l'habitatge de lloguer,

paguin zero d'impostos a societats, mentre les petites i mitjanes empreses estan pagant els impostos en aquest país. Són moltes coses les que s'han de fer. És fiscalitat, és aturar desnonaments, és estabilitzar el lloguer i que no et puguin fer fora de casa teva si tu estàs pagant el lloguer com passa a Alemanya i altres països europeus. És baixar els preus, no només contenir-los. S'ha fet una primera llei per contenir els preus, però cal abaixar-los perquè han pujat massa i han pujat més del doble que han pujat els sous. Per tant, ja dic, s'ha d'entrar a diverses vies, s'ha d'augmentar el parc públic, molt més del que s'ha fet fins ara, però bàsicament això, que les cases han de ser per viure, no per especular. Ara entrarem en això

dels fons voltors, però, per exemple, el part públic, que vostè diu, però com ho farà? Quan vostè es va presentar com a alcaldessa de Barcelona al principi, l'inici, vostè va prometre també que hi hagués 1.500 pisos, crec, anuals en la campanya del 2019. Allò no es va complir?

Nosaltres vam complir amb l'objectiu de doblar el parc públic d'habitatge de lloguer social. Vam ser votant d'uns 1.000 pisos anuals. Sí, sí, però nosaltres. No, no, disculpi. És que li digui perquè les dades són públiques i es poden contrastar. Nosaltres vam dir que doblaríem el parc i l'hem doblat. El que passa és que la construcció pública és molt lenta, triga anys. Nosaltres vam deixar iniciats obres que ara ha inaugurat el senyor Collboni, que no ha promogut cap habitatge públic nou. Però que ha estat donant claus de tots els milers de pisos que nosaltres vam deixar amb obres, amb projectes. Però nosaltres, si sumem els pisos que li vam treure a grans fons voltors a través del tanteig i retracte, 1.600 pisos que vam passar al parc públic. Si sumem els més de 1.000 pisos en règim de cooperatives de cessió d'ús, que els socialistes deien que no es podia fer, ho vam fer realitat a Barcelona, i avui hi ha més de 1.000 pisos en règim de cooperatives de cessió d'ús. Els milers de pisos que hem fet amb lloguer social, que van inaugurar durant aquest mandat, perquè els vam deixar en construcció. Nosaltres hem doblat el parc públic de lloguer social de Barcelona i actualment Barcelona és la ciutat de tot l'estat que té el parc públic de lloguer social més gran.

Però quan vostè va arribar, per exemple, el lloguer mensual a Mitjana, ho tinc aquí, era de 735 euros, el 2023, quan va marxar, 1136 euros. Per tant, malgrat la seva voluntat, hi ha qüestions de mercat que no va poder frenar.

De mercat que es pot regular. Però no ho va fer, senyora Colau. Jo vaig arribar a l'alcaldia el 2015. El 2016 vam ser la primera institució que vam demanar públicament que s'aprovés una llei per regular els preus del lloguer, com es feia en altres països europeus. Del Partit Popular no vam tenir cap mena de resposta positiva, però va arribar Pedro Sánchez. I Pedro Sánchez es va comprometre amb mi com a alcaldessa el 2019, aquí a Barcelona, i va quedar documentat pels mitjans de comunicació, es va comprometre a regular els preus dels lloguers. Aquesta regulació, perquè el Partit Socialista ho va estirar i va anar posant excuses, no va arribar fins al 2024-2025. Si aquesta regulació que Pedro Sánchez es va comprometre el 2019 amb mi s'hagués fet el 2019, hauríem evitat cinc anys de pujades abusives del preu del lloguer i avui el preu del lloguer a Barcelona estaria molt més baix. En qualsevol cas, la llei ha arribat al 2024-2025 i s'ha demostrat que era efectiva, perquè ara a Catalunya que s'implementa aquesta llei, Madrid que governa el PP no la implementa, però aquí a Catalunya que hem aconseguit que s'implementi, s'ha contingut, han deixat de pujar i fins i tot han començat a baixar una mica els preus. Per tant, es veu que regular el mercat és necessari i funciona. El problema és que sí, el Partit Socialista, en altres temes potser no tant, però en habitatge sempre ha arrossegat els peus. I allà on nosaltres hem liderat, com és el cas de Barcelona, Hem pogut fer molt més. A Barcelona, per exemple, ens vam enfrontar als fons voltors i els vam posar multes milionàries o, com li dic, vam recuperar edificis sencers que estaven en mans de fons d'inversió i grans immobiliàries i els vam passar al parc públic. I per això, per exemple, a fons voltors ens vam posar querelles perquè ens vam enfrontar de manera forta per aconseguir aquests pisos i portar-los al lloguer social. Quan, en canvi, lidera el Partit Socialista, com passa a l'Estat, necessites molta més pressió perquè, efectivament, es facin polítiques efectives. I jo crec que ara hi ha una gran oportunitat, que és la gran mobilització que hi ha al carrer, que ara mateix pressiona també el Partit Socialista perquè sigui més valent. Aquests mateixos decrets que avui es convaliden, els decrets Mari Carmen, s'havien plantejat des del nostre espai polític des de feia mesos, que ho plantejava el sindicat de llogateres, el partit socialista ho tenia al calaix, fins que va haver-hi una mobilització amplíssima fruit del desnonament de Mari Carmen. Doncs aquesta és la veritat, Ònica.

Per què ara sí arreglaran la situació crítica que es veu en l'habitatge i per què ara sí portaran el soia en aquest terreny on vostè defensa?

Doncs igual que ha passat, com deia, amb aquests decrets que avui es convaliden, crec que és fonamental que hi hagi una força política de l'esquerra transformadora que tingui claríssim que l'habitatge és prioritat i que s'ha de regular perquè les cases siguin per viure i no per especular, i que, fort, si el Partit Socialista en la negociació ho posi com a prioritat d'un futur govern pro-racista, que aquestes lleis no siguin negociables, o sigui, que sigui la prioritat màxima de la conformació d'un govern pro-racista, Però més enllà d'aquesta pressió que puguem fer des de dins de la institució, és fonamental el que està passant als carrers. És a dir, que la ciutadania s'ha organitzat, s'està mobilitzant massivament, i aquesta jo crec que és una palanca que nosaltres hem d'acompanyar dins de la institució, perquè efectivament aquestes mobilitzacions, com dic, no siguin només una protesta, sinó que siguin un punt d'inflexió. I aquest és el nostre compromís, portar això ara a la institució i dir-li al Partit Socialista que ja no pot posar més excuses, que efectivament ara l'habitatge s'ha de regular perquè sigui per viure i no per especular.

Com que vostè diu que s'ha d'expropiar aquests pisos dels fons voltors, parlem d'expropiacions amb indemnització o sense?

A veure, per expropiar, evidentment, has de tenir un fons econòmic. El que no faríem és expropiar a preu de mercat, perquè això seria abusiu i seria un dispendi de diner públic. Hi ha diferents formes per fer aquestes expropiacions, amb una compensació econòmica, però una compensació econòmica que, per llei, es pot establir molt per sota del preu de mercat, que pot ser un preu, per tenir una referència, a un preu d'habitatge protegit. Nosaltres, per exemple, aquí a Barcelona ho vam fer amb una normativa urbanística de tanteig i retracte, que fa que des que vam regular nosaltres, ara a Barcelona, l'Ajuntament té prioritat, cada cop que hi ha una venda d'un edifici a Barcelona, l'Ajuntament té prioritat per comprar aquest edifici abans que qualsevol privat. I compra no a preu de mercat, sinó a preu de taxació, i això vol dir per sota de preu de mercat.

Però això també vol dir, senyor Colau, que els ciutadans pagaran amb els seus diners expropiar aquest pis. Per tant, pagarem amb els nostres diners a fons voltors per tenir pisos.

Pregarem en alguns casos a preu molt per sota, i a més el que també hem proposat nosaltres no és només aquesta mesura, sinó que són diferents mesures fiscals perquè efectivament no paguin els ciutadans, sinó que paguin els especuladors. I en aquest sentit hem plantejat un impost del 10% a grans patrimonis que tenen cases per especular, que si no les posen amb lloguer assequible pagaran un 10%, que és una quantitat molt important, Igual que canviar la fiscalitat, com li deia, per exemple, de les socimis que paguen zero d'impost de societats, doncs això, evidentment, apuja moltíssim aquest impost. O sigui, hi ha diferents mesures fiscals per fer que, efectivament, siguin aquells que s'han enriquit fins ara amb l'habitatge els que paguin les polítiques públiques d'habitatge i no la ciutadania.

Ho dic perquè en la crisi econòmica vam veure com els diners de Ciutadans al final pagàvem la factura dels bancs i les caixes

que havien provocat aquella crisi. Això no pot tornar a passar. Ha de ser al revés. Ha de ser exactament al revés. Ara han de ser els especuladors els que han de pagar els beneficis astronòmics que han estat fent durant tots aquests anys a costa d'acollir les economies de la majoria social treballadora. I si no s'apliqués tot això,

és a dir, imaginem un escenari en el qual tenen majoria amb el PSOE, pacten uns acords de compliment d'aquestes propostes i entren a govern. Si això no s'acaba aplicant en un termini que pactin, vostè de fet va ser de les primeres que va dir que si no hi havia acord amb el PSOE, Somà havia de deixar el govern quan parlaven ja dels decrets d'habitatge. Haurien de continuar en aquest govern? És un element que ha de ser troncal, una línia vermella en el proper govern que surti?

Per mi és una línia imprescindible, troncal, essencial, hi podem posar molts adjectius, i jo, a qui em puc comprometre personalment i qui em conegui per la meva trajectòria, tant d'activista com als vuit anys a l'alcaldia, crec que es pot saber que parlo seriosament, jo puc assegurar que m'hi deixaré la pell i que ho tindré com a màxima prioritat, que aquestes lleis que s'estan reclamant des del carrer es facin efectives. I crec, a més, que hi ha un context d'oportunitat perquè això succeeixi, perquè hi ha un carrer organitzat i mobilitzat, insisteixo, que ja han dit, el Sindicat de Llogateres, són un moviment absolutament independent, que ha dit que governi qui governi, aquesta mobilització no farà més que créixer fins que aquestes lleis siguin efectives. Per tant, jo em presento a les eleccions.